Post on 22-Feb-2019
El medi
1
Pla de gestió de l’aigua de Catalunyadocument en informació pública
El medi
2
Introducció
3
Pla de gestió de l’aigua de Catalunyadocument en informació pública
Edita: Agència Catalana de l’Aigua
Disseny i maquetació: Ondeuev.net
Impressió: Comgrafic, SA
Imatges cedides per:
Aquanea
Banc d’imatges de l’ACA
Enric Ballesteros
J.L. Gomà
Institut Cartogràfic de Catalunya
Introducció
4
Introducció
5
índex
lntroducció .................................................................................................................... 6
El medi .......................................................................................................................... 10
Els recursos hídrics ................................................................................................ 28
Aspectes econòmics ............................................................................................. 40
Participació ciutadana .......................................................................................... 46
Glossari ........................................................................................................................ 50
Introducció
6
Introducció
7
gestió de l’aigua?què és el pla deEl Pla de gestió de l’aigua és el
conjunt de propostes elaborades
d’acord amb els principis de la Directi-
va marc de l’aigua, en endavant DMA,
adreçades a economitzar i racionalit-
zar la utilització de l’aigua, i a garan-
tir el bon estat dels sistemes aquàtics
(rius, embassaments, estanys, zones
humides, aigües costaneres i aigües
subterrànies).
Aquest Pla, un cop aprovat pel Go-
vern de la Generalitat, substituirà el
vigent Pla hidrològic de les conques
internes de Catalunya. El Pla respon a
una nova concepció de la planificació i
administració de l’aigua.
La seva finalitat és garantir la satis-
facció de la demanda i, alhora, protegir
l’entorn i fer prevaldre la sostenibilitat
ambiental, econòmica i social, així com
la racionalitat en l’ús dels recursos hí-
L’aigua és un recurs natural, imprescindible per a la vida hu-
mana i el medi ambient, que cal protegir i preservar. D’aquí la
necessitat de gestionar-la correctament i vetllar per la funci-
onalitat dels ecosistemes que alimenta. D’això tracta el Pla de
gestió de l’aigua de Catalunya, elaborat per l’Agència Catalana
de l’Aigua (ACA), Pla que ha de regir la gestió de l’aigua des
del 2010 fins l’any 2015. Aquesta breu guia s’ha elaborat amb
l’objectiu d’exposar de manera clara els aspectes més relle-
vants d’aquest Pla.
Introducció
8
Introducció
9
drics. Tot això en un context de partici-
pació activa de la societat. És així com
el Pla de gestió fa compatibles els ob-
jectius de qualitat ambiental (bon estat
del medi natural aquàtic) amb la garan-
tia del recurs per als diferents usos que
fem de l’aigua.
Per fer possible l’assoliment d’aquest
doble objectiu (qualitat ambiental i ga-
rantia del recurs), el Pla compta amb
un Programa de mesures, l’instrument
on es fixa tot el conjunt d’actuacions,
tant d’inversió en infraestructures del
cicle de l’aigua, com de subvenció i fo-
ment ja executades, en execució i pre-
vistes per al període 2006-2015.
El Pla de gestió porta també associ-
at un Programa de seguiment i control
que permet valorar l’eficiència de les
mesures programades i el compliment
dels objectius establerts. El seguiment
de l’estat i l’avaluació del rendiment de
les mesures proposades permetrà la
correcta revisió del Pla de gestió a finals
de 2015. El Programa de seguiment i
control ja és operatiu des de l’any 2007.
La q
ualit
at d
el m
edi,
clau
per
gar
anti
r la
dis
po
nib
ilita
t
La reducció
de la p
ressió so
bre el
med
i, clau per a la seva recup
eració
• Satisfacció de les demandes
• Enfocada al programa d’inversió de les obres
• Poca rellevància dels objectius ambientals
• Informació pública
• Gestió de la demanda i racionalitat en l’us del recurs
• Equilibri entre gestió i inversió
• Assoliment del bon estat dels sistemes aquàtics
• Participació activa de la societat
PlanIfIcacIó antErIor a la DMa
nou Pla DE gEstIó DE l’aIgua a catalunya
DistriCte De ConCa fluvial De Catalunya
La Generalitat hi té competències plenes, i és res-
ponsable d’elaborar la planificació hidrològica i fer-la
complir.
DIrEctIva Marc DE l’aIgua
Pla DE gEstIó DE l’aIgua DE catalunya
Directiva marc en política d’aigües de la Co-
munitat Europea (2000/60/CE), coneguda
com a Directiva marc de l’aigua (DMA) és
l’instrument normatiu d’obligada aplicació
en els estats membres de la Unió Europea,
que esdevé l’origen d’un important canvi
en la gestió de l’aigua. El seu
objectiu és garantir el bon estat
del medi aquàtic, tant des del punt de vista
qualitatiu com quantitatiu, mitjançant un ús
sostenible basat en la protecció a llarg termi-
ni dels recursos hídrics.
L’Agència Catalana de l’Aigua redacta i aprova
el Pla de gestió del districte de conca fluvial
de Catalunya (conques internes) mentre que,
a les conques catalanes dins els àmbits de les
demarcacions hidrogràfiques de l’Ebre i del
Xúquer, l’ACA redacta un conjunt de propos-
tes de gestió, sol·licitant a l’Administració de
l’Estat que siguin incorporades als respectius
plans de gestió de cada demar-
cació hidrogràfica, bo i recordant
que l’ACA exerceix plenes competències en
sanejament i, en cooperació amb el món local,
en l’abastament.
El conjunt d’ambdós tipus de propostes confi-
gura el Pla de gestió de l’aigua de Catalunya.
DemarCaCions De l’ebre i el xúquer
Les competències són compartides. La Generalitat és
responsable d’una gran part de les polítiques sectorials
relacionades amb l’aigua (planificació agrària i territori-
al, sanejament, protecció de la natura, etc.) però és l’Es-
tat qui, mitjançant les confederacions hidrogràfiques,
ha de redactar la planificació hidrològica, incloent-hi la
determinació dels objectius ambientals.
demarcacions de L’ebre i eL xúquer
districte de conca fLuviaL de cataLunyaQ u a l I tat
Q u a n t I tat
El medi
10
El medi
11
el mediEl Pla de gestió estableix uns ob-
jectius de qualitat ambiental per
a totes les masses d’aigua de Catalu-
nya. El compliment d’aquests objectius
ha de permetre el sosteniment del bon
estat de les masses d’aigua. Per a la
seva mesura s’empren diferents indica-
dors de qualitat que permeten valorar
de forma objectiva i integradora l’estat
en què es troben els ecosistemes aquà-
tics. [Figura 1, pàgina següent]
lEs MassEs D’aIguaEn aquest Pla de gestió, i en compliment d’allò
que estableix la Directiva marc de l’aigua, els
rius, les rieres i els torrents es divideixen en
petites unitats diferenciades, que s’anomenen
masses d’aigua, cadascuna d’elles amb unes
característiques pròpies que la distingeixen
de les masses d’aigua veïnes.
Els estanys i les zones humides són també
masses d’aigua, si bé d’una categoria diferent
de la dels rius. Altres categories que tenen les
seves pròpies masses d’aigua són les aigües
costaneres i les aigües subterrànies.
Cada massa d’aigua és una uni-
tat amb entitat pròpia, sobre la
qual es fixen objectius de qualitat ambiental,
s’apliquen mesures de control per saber en
quin estat es troba, i s’hi fan actuacions per
tal de millorar-la quan sigui possible.
El bon estat de les masses d’aigua és el prin-
cipal objectiu ambiental del Pla de gestió,
i garanteix que la qualitat de cada massa
d’aigua sigui suficient per conservar, a llarg
termini, les característiques naturals que li
són pròpies.
els
ob
ject
ius
de
qua
litat
am
bie
ntal
El medi
12
El medi
13
Aquests objectius constitueixen el nivell de qualitat
ambiental al qual han d’arribar les masses d’aigua en
el futur.
A dia d’avui els objectius ambientals ja s’assoleixen
a aproximadament la meitat de les masses d’aigua de
Catalunya.
uns objEctIus aMbIEntals ExIgEntsA l’hora d’interpretar aquests mapes cal tenir en compte l’elevat
grau d’exigència d’aquests nous objectius ambientals. Es tracta
d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspec-
tes que condicionen la qualitat d’un ecosistema, fins a valors
propers a les seves condicions naturals de referència. Així, per
exemple, malgrat que la qualitat de l’aigua a les nostres platges
és avui excel·lent, en moltes zones del litoral no es poden con-
siderar acomplerts els objectius ambientals ja que
la sobrepesca, els ports i els espigons han malmès
les comunitats biològiques que hi vivien. Una cosa similar pot
dir-se de rius com el Llobregat, en els que ha millorat molt la
qualitat de l’aigua, però que encara pateixen els efectes de les
infraestructures construïdes en els seus marges o de les múlti-
ples captacions hidroelèctriques al llarg del seu curs.
Figura 2
grau de compliment de les masses d’aigua superficial
Figura 3
grau de compliment de les masses d’aigua subterrània
Figura 1
Indicadors de qualitat per al compliment dels objectius ambientals
Compleix
No compleix
Dades parcials Compleix No compleix
aigües suPerfiCials
aigües subterrànies
el PrinCiPal objeCtiu De qualitat ambiental és que les masses D’aigua assoleixin un
bon estat
InDICADors bIològICsLa diversitat, l’abundància i el tipus d’animals, plantes i aigües que es troben en una massa d’aigua són indicatius de la seva qualitat biològica.
InDICADors fIsICoquíMICsMedeixen la qualitat física i química de l’aigua.
InDICADors hIDroMorfològICsPer assolir els objectius ambientals no n’hi ha prou amb tenir aigua de bona qualitat. Cal també que l’entorn natural de la massa d’aigua estigui en bon estat.
Posidònia
PeixosPerífiton
Zones humides
Estat químic
Estat quantitatiu
Invertebrats bentònics
Lleres i riberes
Fitoplàncton
Cabals
Es fan anàlisis específiques de contaminants per assegurar que no es troben a l’aigua
Estat QuíMIc
Estat EcològIc
Equilibri entre la quantitat d’aigua que entra i surt dels aqüífers
Estat QuantItatIu
La combinació dels indicadors permet valorar l’estat ecològic en què es troben les masses d’aigua
Estat DE la Massa D’aIgua
El medi
14
El medi
15
els
ob
ject
ius
del
pla Una de les finalitats bàsiques del Pla de
gestió és possibilitar l’assoliment dels
objectius de qualitat ambiental definits,
però no en tots els casos serà possible
fer-ho en els pròxims 6 anys, moment
en què està previst revisar aquest Pla
d’acord amb la DMA.
Els objectius del Pla per a l’any 2015
consisteixen, doncs, en assolir els ob-
jectius de qualitat ambiental en totes
Les limitacions que fan que no totes
les masses puguin arribar al bon estat
l’any 2015 són:
mesures que triguen un temps a fer
efecte i comporten la recuperació de
la qualitat ambiental a llarg termini
(més de 6 anys). L’aigua subterrània, a
diferència de la dels rius, es mou molt
lentament. Per això, en casos de con-
taminació, la recuperació de la seva
qualitat sol ser un procés que requereix
molt de temps, tot i que s’hi apliquin les
mesures i actuacions necessàries.
mesures complexes que requerei-
xen una fase d’estudi prèvia a la seva
aplicació. La presència de diverses ac-
tivitats humanes a la costa que poden
deteriorar la qualitat dels organismes
marins, com les praderies de Posido-
nia oceanica i les poblacions d’algues,
fa necessari realitzar estudis locals per
determinar els principals factors que els
afecten.
mesures que resulten desmesura-
dament cares, de les quals no es po-
den assumir els costos a curt termini.
A la conca del Besòs, on gairebé tot
l’any més de la meitat de l’aigua que
baixa pels rius prové de les depurado-
res, els costos que suposaria depurar
tota aquesta aigua fins a un nivell de
qualitat suficient per assolir els objec-
tius ambientals són del tot despropor-
cionats i no assumibles.
les masses d’aigua on sigui possible,
tenint en compte la tecnologia i el co-
neixement disponibles, els processos i
terminis necessaris per a la recupera-
ció del medi i les implicacions socials
i econòmiques de les mesures que cal
aplicar.
La distribució de les masses d’aigua
on la finalitat del Pla és assolir els ob-
jectius de qualitat ambiental l’any 2015
es presenta en les figures 4 i 5. La si-
tuació que mostren aquestes figures té
en compte tant les determinacions que
efectivament s’adoptaran a les conques
internes de Catalunya, com les mesu-
res que l’Agència Catalana de l’Aigua
implantarà a la part catalana de les de-
marcacions de l’Ebre i el Xúquer, i les
propostes que des de l’ACA han estat
transmeses a l’Administració de l’Estat
perquè les implementi.
riu sec a cerdanyola del vallès. origen de l’aigua la majoria de dies de l’any
Surgències d’aigua subterrània: Fonts del Llobregat
Praderia de Posidonia oceanica en mal estat de conservació
Aigua de la depuradora Aigua del riu
20% 80%
Molt bo
bo
MEDIocrE
DEfIcIEnt
DolEnt
nIvElls DE QualItat
objEctIus DEl Pla
Estat actual DE lEs MassEs
D’aIgua
Estat 2015 DE lEs MassEs
D’aIgua
Objectiu de qualitat ambiental a assolir per totes les masses en el futur
Assolir els objectius de qualitat ambiental al 67% de les masses d’aigua de Catalunya
Facilitar que la resta de masses d’aigua puguin assolir els objectius de qualitat ambiental en el futur
Pr
ograMa
DE MEsurEs
Figura 4
objectiu de qualitat de les aigües superficials del Pla a 2015
Figura 5
objectiu de qualitat de les aigües subterrànies del Pla a 2015
Compleix No compleix Compleix No compleix
El medi
16
El medi
17
mesures sobre les quals no hi ha un co-
neixement prou precís de la resposta
del medi (masses d’aigua) a la seva
aplicació, fet que no permet assegurar
la recuperació ambiental a curt termi-
ni. En el tram baix del riu Gaià la per-
sistent manca d’aigua no permet que
s’assoleixin els objectius ambientals. Per
solucionar-ho, s’ha fixat un cabal ecolò-
gic que ha de permetre que torni a bai-
xar l’aigua pel riu. La magnitud d’aquest
cabal s’ha decidit basant-se en criteris
tècnics, però caldrà veure com evoluci-
ona el medi un cop retornats els cabals
al riu per saber si són suficients per a la
seva recuperació ambiental.
masses d’aigua on es concentra una
forta pressió i/o activitat humana i no
és possible aplicar a curt termini totes
les mesures necessàries per a la recu-
peració ambiental. El tram final del riu
Llobregat és un dels principals corredors
d’infraestructures i activitats humanes de
Catalunya. Per això, la qualitat ambiental
d’aquest tram encara no és prou bona, tot
i les importants actuacions de millora que
s’han fet i que es faran en els propers anys.
En relació amb el compliment dels ob-
jectius de qualitat ambiental de les di-
ferents masses d’aigua de Catalunya, la
comparativa entre la situació actual i la
Els principals problemes que condicio-
nen la qualitat ambiental de les masses
d’aigua a Catalunya i impedeixen assolir
els objectius ambientals són:
alteracions del règim de cabals dels
rius i dels volums d’aigua dels aqüífers
• Extraccions d’aigua per als diferents
usos.
• Regulació del cabal.
• Derivacions d’aigua per
aprofitaments hidroelèctrics.
contaminació per aigües residuals
urbanes i industrials
• Mancances en els tractaments de
les depuradores d’aigües residuals
urbanes i industrials.
• Sobreeiximents en períodes de
pluja.
• Abocaments de petits nuclis de
població que no disposen encara de
depuradora.
• Contaminació per efecte dels
runams salins.
contaminació difusa de les aigües
• Excés en l’ús de pesticides en
l’agricultura
• Contaminació per adobs d’origen
orgànic i inorgànic
prevista per a l’any 2015 mostra una mi-
llora evident, conseqüència directa de
l’aplicació del conjunt d’actuacions pre-
vistes en el Programa de mesures.
Estat actual de la llera del riu Gaià en el seu tram baix, a el Catllar
Vista aèria del tram final del Llobregat
Resclosa per a ús hidroelèctric Abocament puntual d’aigua residual
L’elevat nombre de masses d’aigua
existents a Catalunya, en especial
pel que respecta als rius i als estanys del Pirineu,
fa que durant els anys 2007 i 2008 no s’hagin
pogut obtenir dades de totes les masses d’aigua
de manera homogènia i seguint el mateix proto-
col aprovat en el 2007. Hi ha doncs algunes mas-
ses d’aigua per a les quals la informació disponi-
ble no és prou completa i actualitzada com per
ser utilitzada per valorar-ne el seu estat actual. El
Programa de seguiment i control, posat en mar-
xa per l’Agència Catalana de l’Aigua l’any 2007,
suposa un augment considerable del nombre
de punts de control existents, que passen d’uns
2.700 a més de 3.200, i garanteix així un se-
guiment generalitzat del conjunt dels sistemes
aquàtics de Catalunya. A més, amplia el ventall
de paràmetres que es mesuren en cada punt de
control i, de vegades, també la freqüència de les
mesures. Tot plegat revertirà en una informació
més acurada de l’estat de cada massa d’aigua,
que permetrà un millor disseny de les mesures a
prendre en el futur per tal d’assolir els objectius
fixats. Es preveu que a partir del 2013 es tindrà
informació complerta de totes les masses d’ai-
gua i aquesta s’actualitzarà periòdicament.
Figura 6
grau de compliment actual i previst de les masses d’aigua
100
80
60
40
20
0
100
80
60
40
20
0
Estat 2009 Estat 2015
58(16%)
254(69%)
113(31%)
151(41%)
158(43%)
Estat 2009 Estat 2015
11(28%)
16(40%)
24(60%)
4 (10%)
25(62%)
Estat 2009
Estat 2009
rIus
a. transIcIó
EMbassaMEnts
costanErEs
Estanys
subtErrÀnIEs
Estat 2015
Estat 2015
20(67%)
20(56%)
28(93%)
22(61%)
2 (7%)
14(39%)
10(33%)
13(36%)
Estat 2009
Estat 2009
Estat 2015
Estat 2015
11(14%)
25(47%)
53(69%)
29(55%)
24(31%)
24(45%)
44(57%)
22(29%)
28(53%)
Compleix Dades parcials No compleix
pri
ncip
als
pro
ble
mes
q
ue c
al s
olu
cio
nar
Les bones pràctiques en l’ús de fertilitzants en l’agricultura són fonamentals per millorar l’estat de les aigües subterrànies
ús DE lEs DaDEs DIsPonIblEs
3 (8%)
El medi
18
El medi
19
alteracions morfològiques de les
masses d’aigua
• Ocupació dels marges dels rius.
• Barreres a la continuïtat dels rius.
• Pèrdua de riberes i de diversitat
d’hàbitats.
• Degradació del litoral en estanys i
aiguamolls.
• Canvis en la morfologia de la
costa.
Alteracions de la llera i les riberes del riu Anoia
Alguns d’aquests problemes estan localitzats en unes zones concretes del territori.
Manca de cabals de manteniment per ús de l’aigua per a l’abasta-ment, la indústria o el regadiu
Riu Muga des de la presa de Boadella fins al mar.
Riu Ter des del Pasteral fins al mar. Riu Gaià des de
la presa del Catllar fins al mar.
Manca de cabals de manteniment per ús hidroelèctric
Riu Fluvià. Alt Ter. Alt Llobregat i Cardener. Alt Se-
gre. Rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana.
Riu Garona. Baix Ebre.
Desequilibris en el règim d’explo-tació de les aigües subterrànies
Aqüífers dels trams baixos de la Muga, el Fluvià i el
Ter. Aqüífers del baix Llobregat.
contaminació de les aigües sub-terrànies per nitrats d’origen agrari
L’Empordà. Osona. El Maresme. Camp de Tarrago-
na. Pla de Lleida.
ocupació dels espais fluvials i alte-racions importants de la morfologia dels rius i de les zones humides
Tram baix de la Muga. Baix Ter i Daró. Desemboca-
dura de la Tordera. Regió Metropolitana de Barcelo-
na. Tram baix del Francolí.
acumulació de runams salins
Explotacions salines del Bages.
alteracions importants de la línia de costa
El Port de la Selva. L’Escala. Maresme i Barcelonès.
Ports de Barcelona i Tarragona. Costes del Garraf i
Vilanova i la Geltrú. Costa Daurada de Cubelles fins
a Altafulla.
Presència important d’espècies exòtiques invasores
Conca de la Muga i riu Fluvià. Llacunes dels Aigua-
molls de l’Empordà. Tram mig del Ter i afluents.
Estany i sèquia de Sils. Afluents del Llobregat. Em-
bassaments de Boadella, Sau, Susqueda, La Baells,
Riba-roja i Flix. Estanys de Banyoles i Clot d’Espolla.
Llacunes del Delta de l’Ebre. Riu Ebre i afluents del
tram baix.
les
pro
po
stes
: m
enys
co
ntam
inac
ió
MEnys contaMInacIó
2.331 M€
Principals línies d’actuació que recull el
Programa de mesures per assolir els ob-
jectius ambientals del Pla.
DEPuracIó DE lEs aIgÜEs rEsIDualsDes dels anys 90 fins ara el nombre
de sistemes de sanejament en fun-
cionament ha experimentat un aug-
ment molt considerable, i ha passat de
menys de 100 depuradores a les 369
actuals. El cabal depurat s’ha incre-
mentat de 363 a 664 hm3/any i avui
es depura el 95% de les aigües resi-
duals urbanes. En el mateix període el
cost d’explotació i manteniment de les
instal·lacions de sanejament ha aug-
mentat de 29 a 163 M€/any.
Per tal de continuar millorant la qua-
litat de l’aigua i dels seus ecosistemes
aquàtics és indispensable garantir el
sanejament de les aigües residuals ur-
banes existents i futures. Amb aquest
objectiu es desenvolupa el Progra-
ma de sanejament d’aigües residuals
(Psaru).
Les més de 1.800 actuacions inclo-
ses en aquest programa estan desti-
nades a l’ampliació, millora, adaptació
i remodelació de les estacions depura-
dores existents per garantir un correcte
funcionament, i a l’execució de noves
depuradores en petits nuclis urbans
pendents de sanejar.
D’acord amb aquest programa, Catalu-
nya assolirà l’any 2015 l’acompliment ínte-
gre de la directiva europea sobre el trac-
tament d’aigües residuals urbanes. No
obstant això, els nous objectius ambien-
tals de la DMA poden requerir en alguns
casos sistemes de depuració encara més
exigents, una part dels quals s’abordaran
també en els propers sis anys.
400
300
200
100
0
Estació depuradora d’aigües residuals de Montmeló (Vallès Oriental)
1990 1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
200
0
200
1
200
2
200
3
200
4
200
5
200
6
2007
200
8
200
9
2010
EDAR en servei a novembre de 2009 Previsió EDAR en servei a 2010
Figura 7
EDar en servei
El medi
20
El medi
21
La depuració d’aigües residuals genera, com a subpro-
ducte, uns fangs biològics que cal gestionar. Les mesures
incorporades en el Programa de fangs permeten priorit-
zar, d’una banda, la utilització d’aquest fang com a ferti-
litzant per a ús agrícola, i de l’altra, com a combustible
renovable per a la producció energètica.
Alhora, s’inicia el camí per reduir l’impacte dels sobre-
eiximents, que es produeixen quan els col·lectors no te-
nen prou capacitat per transportar tota l’aigua de pluja
que els arriba barrejada amb la residual. S’han definit 99
sistemes prioritaris, per als quals caldrà haver redactat un
pla individual de millora abans del 2015.
La inversió total prevista fins a l’any 2015 en mesures
per al sanejament de les aigües residuals urbanes supe-
ra amb escreix els 1.800 milions d’euros.
rEDuccIó DE la contaMInacIó D’orIgEn agrarIUna de les principals causes de contaminació de les ai-
gües subterrànies és la presència de nitrats d’origen
agrari. Els adobs que s’empren per fertilitzar els conreus,
ja siguin químics o orgànics, contenen molt de nitrogen.
Quan aquests adobs s’apliquen en quantitats superiors
a les necessitats dels conreus, l’excés de nitrogen que
no poden absorbir les plantes percola molt lentament
a través del sòl fins arribar a les aigües subterrànies, on
s’acumula en forma de nitrats. Un cop produïda la conta-
minació de les aigües subterrànies, els efectes es mante-
rEDuccIó DE substÀncIEs PrIorItÀrIEs o PErIllosEs Diverses activitats industrials, urbanes o agràries po-
den aportar, a més de matèria orgànica, determinats
compostos que, tot i trobar-se en concentracions
molt petites, poden afectar negativament tant al
medi aquàtic com a la salut humana.
Aquestes substàncies s’anomenen prioritàries o
perilloses. La seva regulació legal, promulgada a ni-
vell europeu, va millorant a mesura que s’incrementa
el coneixement científic. En formen part, per exem-
ple, els metalls pesants, els dissolvents orgànics i els
plaguicides.
L’eliminació comença amb la seva detecció al medi
i el posterior seguiment fins a trobar les fonts de con-
taminació d’on provenen. A continuació cal aplicar un
pla de reducció per les prioritàries i d’eliminació per les
perilloses.
En aquest sentit, i adreçades a un important focus
de contaminació ja identificat i estudiat, es portaran
a terme les diferents actuacions de descontaminació
de l’embassament de Flix, encaminades a extraure els
fangs amb presència de substàncies prioritàries que
hi ha al fons de l’embassament per poder assegurar la
qualitat de l’aigua del riu Ebre.
L’actuació a l’embassament de flix, de gran en-
vergadura, permetrà extraure els fangs acumulats
millorant la qualitat de l’aigua i de l’entorn, amb una
inversió de 155 milions d’euros.
rEDuccIó DE la contaMInacIó salIna a la conca DEl llobrEgatL’existència d’una conca potàssica natural a la conca
del Llobregat i la històrica explotació minera d’aquesta
sal en la comarca del Bages ha generat al llarg dels
anys grans dipòsits de sal acumulats en superfície (ru-
nams salins), que en dissoldre’s afecten la qualitat del
riu Llobregat, i de retruc, incideixen en els processos de
potabilització de l’aigua.
Per millorar la qualitat de les aigües superficials i
subterrànies del riu i disminuir la presència de sal (so-
bretot clorurs), s’han iniciat diferents línies d’actuació:
interceptar i conduir al col·lector de salmorres les sur-
gències salines que, de manera constant i contínua,
aporten sal a les aigües; garantir i augmentar la capa-
citat del col·lector de salmorres que transporta les ai-
gües salobres fins al mar; impermeabilitzar els runams
inactius i millorar els tractaments de potabilització de
les dues grans estacions de potabilització d’Abrera i
Sant Joan Despí, entre d’altres.
nen més temps que en les aigües superficials, i recuperar
la qualitat de l’aigua és tècnicament difícil i molt car. Per
això és important prevenir o reduir el risc de contamina-
ció abans d’haver de remeiar les conseqüències.
Per resoldre aquesta problemàtica, les mesures
adoptades es focalitzen principalment en fomentar la
reducció dels nitrats presents en el sòl mitjançant ac-
tuacions tant en el sector agrícola com en el ramader.
Puntualment, i per resoldre problemes d’abastament,
es realitzaran actuacions per eliminar els nitrats direc-
tament de l’aqüífer.
Figura 8
contaminació de sòls i d’aigües subterrànies per sobreús d’adobs orgànics i fertilitzants nitrogenats i per inflitració de retorns d’aigua de reg
Sobreeiximents en temps de pluja
Runams salins en la conca del Llobregat
Descontaminació de l’embassament de Flix al riu Ebre
Pou d’abastament
Bombament d’aigües contaminades
Bombament d’aigües contaminades
Oscil·lacions estacionals del nivell freàtic. Dissolució i remobilit zació dels compostos nitrogenats cap a les zones saturades dels nivells aqüífers en funció de la permeabilitat i de les xarxes de flux hidràulic.
Flux descendent
Flux hidràulic induït
El medi
22
El medi
23
MEnys Danys PEr
InunDacIons413 M€
MIllora DEls EcosIstEMEs
545 M€
Període de retorn 10 anys
Període de retorn 50 anys
Període de retorn 100 anys
Període de retorn 500 anys
Llera natural
PrEvEncIó D’InunDacIons Les planes d’inundació dels rius es
troben en gran mesura ocupades per
aprofitaments humans, tals com l’agri-
cultura, la indústria, les zones urbanit-
zades o les infraestructures de tot tipus
(viàries, ferroviàries, col·lectors i serveis
diversos). Aquesta forta ocupació de les
planes, originàriament dominades pels
boscos de ribera, pot fer perillar greu-
ment l’equilibri dels ecosistemes lligats
al riu, i alhora, ser la causa d’importants
danys en episodis d’inundació.
Per prevenir i disminuir els danys que
poden provocar les inundacions sobre
les persones i els béns es duen a terme
mesures destinades a conèixer millor el
funcionament del riu i del conjunt d’es-
pais que en depenen directament, l’ano-
menat espai fluvial, i a preservar la natu-
ralitat i les funcions ambientals d’aquest
espai. L’objectiu és trobar un equilibri
entre el manteniment dels valors am-
bientals i la necessària protecció de les
persones i els béns materials davant del
risc d’inundació.
IMPlantacIó DE cabals DE MantEnIMEnt Els cabals de manteniment (també
anomenats cabals ambientals o ecolò-
gics) són els cabals d’aigua necessaris
per mantenir unes condicions mínimes
en els rius que permetin conservar els
seus ecosistemes en bon estat. En els
propers anys es preveu fer efectiva
la implantació de cabals de manteni-
ment de forma progressiva en els rius
de les conques internes de Catalunya,
mitjançant acords amb els usuaris de
l’aigua de cada riu per produir els mí-
nims efectes en els usos actuals. Un
exemple són els acords als quals es
pretén arribar amb els titulars d’apro-
fitaments hidroelèctrics, que perme-
tran recuperar fins a 380 km de rius
afectats per l’activitat de les centrals
hidroelèctriques.
En els rius catalans de la conca de
l’Ebre i de la Garona, l’ACA ha deter-
minat els cabals de manteniment que
caldria respectar, i en el cas del riu Ebre
amb el suport de la Comissió per a la
Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre
i del Parlament de Catalunya, si bé la
responsabilitat i la competència per
dur a terme la implantació efectiva
d’aquests cabals correspon a la Confe-
deració Hidrogràfica de l’Ebre.
En aquest sentit, es prosseguirà i s’in-
tensificarà la delimitació de les zones
inundables, i es realitzaran actuacions
de protecció contra les inundacions
a les zones on els usos i les activitats
humanes consolidades ho requereixin.
Les principals actuacions que se’n de-
rivaran són:
• Zonificació de l’espai fluvial en més
de 2.000 km de la xarxa fluvial prin-
cipal catalana.
• Delimitació de zones potencialment
inundables en més de 30.000 km de
xarxa fluvial.
• Inventari de 1.000 cons de dejecció.
• Millora de la funcionalitat hidràulica
mitjançant unes 1.000 actuacions de
manteniment de la capacitat de des-
guàs de les lleres.
• Més de 250 actuacions de protecció
de les ocupacions consolidades en
l’espai fluvial.
Figura 3
Delimitació de zones inundables a la conca del francolí
Endegament del riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada
men
ys d
anys
per
in
und
acio
ns
mill
ora
del
s ec
osis
tem
es
Abans de la implantació Després de la implantació
El medi
24
El medi
25
rEcuPEracIó DE llErEs I rIbErEs El llit, les ribes i les riberes dels rius estan sotmesos a
diferents tipus d’alteracions a causa de les activitats
humanes que es desenvolupen. Com a conseqüència,
els boscos de ribera han minvat i s’han alterat les ca-
racterístiques naturals de les lleres. En aquest sentit,
cal reordenar les activitats i els usos que actualment
es desenvolupen, i per altra banda, cal elaborar estu-
dis per al coneixement del funcionament de les ribe-
res i les lleres per a la seva gestió posterior. Les princi-
Les espècies exòtiques invasores alte-
ren el bon estat dels ecosistemes i po-
den provocar danys a les infraestructu-
res de regulació i transport de l’aigua.
La gran capacitat que mostren
aquestes espècies a l’hora de colonit-
zar noves àrees, i els danys ambientals
i econòmics que es deriven de la seva
proliferació, les converteixen en un ve-
ritable problema que convé afrontar.
Les principals actuacions per preve-
nir i controlar la presència d’aquestes i
d’altres espècies invasores i dels efec-
tes indesitjats sobre els ecosistemes
aquàtics són:
• Protocols d’actuació contra les espè-
cies de major risc d’invasió o afecta-
ció del medi.
• Actuacions de prevenció i mitigació
de l’impacte de les principals espèci-
es invasores.
pals actuacions per recuperar i preservar la naturalitat
i funcionalitat d’aquests ecosistemes van adreçades a:
• La conservació i recuperació de la funcionalitat de
les riberes en més de 50 ha a partir de la reordena-
ció i gestió d’activitats i usos.
• La recuperació i millora de la vegetació autòctona
de ribera i eliminació i reducció progressiva de la
canya americana en més de 300 km de riu.
• La recuperació de la naturalitat de les lleres i del
transport de sediments dels rius en més de 150 km
de trams fluvials.
actuacions de recuperació de les riberes i lleres a sant Hilari sacalm
Abans de l’actuació Després de l’actuació
El musclo zebrat colonitza amb facilitat les aigües de rius i embassaments La canya americana ocupa grans extensions de ribes i riberes
Caulerpa racemosa, una alga invasora amb presència incipient a la costa catalana
MIllora DE la connEctIvItat fluvIal Els rius són corredors biològics naturals de vital impor-
tància. Molts animals utilitzen els rius per alimentar-se,
cercar-hi refugi o per moure’s entre els diferents espais
que constitueixen el seu hàbitat natural. Per als peixos,
els rius són l’única via per desplaçar-se quan necessi-
ten trobar noves zones per alimentar-se o reproduir-se.
Per això és important eliminar o fer permeables les bar-
reres que impedeixen el moviment dels peixos i d’altres
animals riu amunt i riu avall. Amb aquestes mesures es
recuperarà la connectivitat fluvial en més de 2.200 km
de trams de rius considerats prioritaris.
Escala per als peixos
control I EraDIcacIó D’EsPÈcIEs InvasorEs
El medi
26
El medi
27
Les zones humides són masses d’aigua
quieta, de poca fondària, i sovint de pe-
tites dimensions i de caràcter temporal,
com per exemple els aiguamolls, llacunes,
basses, ullals o tolles. Es tracta d’espais
d’elevat valor ecològic però a la vegada
molt sensibles, que tradicionalment s’han
vist molt afectats per les activitats huma-
nes, fins al punt que en diversos casos la
pressió sobre aquests espais naturals ha
provocat la seva dessecació i desaparició.
Per tal de preservar i recuperar les
zones humides i el seu entorn natural hi
ha previstes diverses actuacions a de-
senvolupar tant per part de l’Agència
Catalana de l’Aigua com per la Direc-
ció General de Medi Natural del Depar-
tament de Medi Ambient i Habitatge:
neteja de deixalles i runes, adquisició
pública d’espais d’especial interès i
promoció d’acords de custòdia.
MIllora DEl lItoral Les aigües marines i els animals i plan-
tes que hi habiten pateixen els efectes
de les activitats humanes que tenen lloc
a la costa. A hores d’ara, aquests ecosis-
temes es veuen afectats principalment
per les modificacions del litoral i els
fons marins, associades a la construcció
d’infraestructures o la regeneració de
platges, i també per l’arribada a mar a
través de rius i rieres, o bé directament
per emissaris submarins, d’aigües resi-
duals que tot i haver estat degudament
depurades, poden contenir quantitats
significatives de nutrients.
Per poder dissenyar les mesures més
eficients a l’hora de millorar la qualitat dels
ecosistemes costaners, es planteja l’ela-
boració de diversos estudis que permetin
ampliar el coneixement pel que fa a l’efec-
te de les activitats abans esmentades
sobre els ecosistemes marins. Aquests
estudis es basen en el coneixement de la
resposta a les alteracions causades per
aquestes activitats sobre les poblacions
d’una planta marina típica del mar Medi-
terrani, la Posidonia oceanica, d’elevat va-
lor ecològic, de creixement i recuperació
lents i molt sensible a la contaminació.
la gEstIó I ProtEccIó DEls aQÜífErs Les aigües subterrànies són un recurs natural de gran
importància socioeconòmica, estratègica i mediambi-
ental, que satisfan necessitats d’abastament urbà, ús
industrial i per al regadiu, en alguns casos com a font
única de proveïment. Les aigües subterrànies consti-
tueixen la base de molts sistemes d’aigües superfici-
als, ja que alimenten rius i zones humides durant tot
l’any i especialment en períodes d’escasses precipi-
tacions i estiatges. La concentració d’extraccions i el
desenvolupament d’activitats no sempre compatibles
amb la protecció dels aqüífers han comportat descen-
sos importants dels nivells piezomètrics, així com un
deteriorament de la qualitat química de l’aigua.
Les mesures estan encaminades a millorar la qualitat
de les aigües subterrànies i a millorar l’eficiència en la
seva utilització. Se centren en recarregar els aqüífers,
corregir i prevenir la intrusió marina, establir períme-
tres de protecció a les captacions, segellar els pous
abandonats i, sobretot, en establir normes de gestió
dels aqüífers.
Figura 9
barrera hidràulica litoral
Aqüífer superficial (sorres)
Aqüitard (llims orgànics i sorres llimoses)
Aqüífer profund (graves i sorres) amb aigua dolça
Aqüífers amb aigua salobre i salada
Substracte regional (llims argilosos i margues grises)
Superfície d’interfase aigua dolça / aigua salada (densa)
Pous d’injecció de la barrera hidràulica
Nivell piezomètric i xarxes de flux
Pous d’extracció en ús Equipotencials i línies de flux
Praderies de Posidonia oceanica al litoral de Cambrils
rEcuPEracIó DE lEs ZonEs HuMIDEs
Detall del funcionament dels pous
Els recursos hídrics
28
Els recursos hídrics
29
hídricsels recursos Els rIus catalans: sotMEsos a una forta PrEssIó
La demanda d’aigua a catalunya és
de 2.965 hm3/any, amb una distribució
per usos que és força diferent a banda i
banda de la divisòria hidrogràfica. A les
conques internes, on els recursos són
més escassos, predominen els usos ur-
bans i industrials. A les conques catala-
nes de l’Ebre, en canvi, l’ús majoritari és
l’agricultura.
A més, al Delta de l’Ebre es deriven
700 hm3/any addicionals per mantenir
l’ecosistema agroambiental.
pro
ble
màt
ica
Figura 1
Demanda d’aigua a catalunya
Demanda agrària
Demanda urbana
Demanda industrial
Demanda recreatius
Els recursos hídrics
30
Els recursos hídrics
31
Figura 2
usos no consumptius
Figura 2
fonts de recurs a catalunya
Central hidroelèctrica
Central nuclear
Central tèrmica
Piscifactoria Segre
Ebre
Ter
Llobregat
Muga
Aigües subterrànies
Aigües reutilitzades
Altres * inclòs Segarra-Garrigues en Segre a Rialb
Any humit Any mitjà Any sec
Any humit Any mitjà Any sec
Any humit Any mitjà Any sec
Any humit Any mitjà Any sec
Recurs disponible
hm3
/ an
yhm
3 /
any
hm3
/ an
yhm
3 /
any
Cabal de manteniment -- Aprofitament mitjà*
els usos no consumptius més impor-
tants estan relacionats amb la produc-
ció elèctrica. Malgrat que no alteren el
balanç de recursos, sí poden dificultar
l’assoliment d’uns cabals de manteni-
ment adequats en els rius. A Catalunya
existeixen 40 centrals hidroelèctriques
i 314 minicentrals, amb una potència
instal·lada total de 2.300 MW.
els nostres recursos hídrics són molt
variables, propis d’un clima mediter-
rani. Malgrat que les aigües superficials
són la principal font de proveïment, les
aigües subterrànies tenen també una
importància estratègica com a reserva
davant de sequeres i garanteixen l’abas-
tament de moltes poblacions rurals que
no disposen de connexions a xarxes su-
pramunicipals. A les conques internes
s’han enregistrat diversos períodes d’in-
tensa sequera, els pitjors dels quals van
succeir en els anys 1945 i 2008.
Els cabals dels nostres rius varien molt d’un any a l’altre. Durant els anys secs els recursos poden arribar a ser infe-
riors a les demandes.
Muga a boaDElla
llobrEgat a sant joan DEsPí
tEr al PastEral
sEgrE a rIalb
Figura 3
utilització dels recursos aprofitables
600
500
400
300
200
100
0
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
El canvI clIMÀtIcEls efectes del canvi climàtic constitueixen un
element d’incertesa important en la disponibilitat
d’aigua futura. La major part dels escenaris mundials estudi-
ats se centren en horitzons més enllà de l’any 2040, de forma
que encara és difícil valorar amb precisió els efectes a més
curt termini. Els treballs de modelització desenvolupats per
l’Agència Catalana de l’Aigua estimen una reducció d’apor-
tacions mitjanes del 5% en l’horitzó 2027, acompanyada d’un
increment de la variabilitat estacional i interanual.
120
100
80
60
40
20
0
Els recursos hídrics
32
Els recursos hídrics
33
garona
sEgrE
suDbaIx EbrE
Muga
tEr-llobrEgat
fluvIÀ
El sIstEMa suD (tarragona)
Els abastaments poden presentar li-
mitacions en un futur proper, atès que
la principal font de proveïment, l’aigua
de l’Ebre, ja es fa servir quasi bé com-
pletament durant els mesos d’estiu. En
termes anuals, però, el dèficit previst és
reduït, de 12 hm3/any el 2015, i també
quedarà solucionat amb les actuacions
planificades.
El fluvIÀ
Presenta un balanç equilibrat i no s’es-
peren dèficits, ni ara ni en el futur.
El sIstEMa tEr-llobrEgat
És el més deficitari. Tant els abasta-
ments com els regs presenten garan-
ties insuficients. El dèficit en el pitjor
any abans de les actuacions recents
hagués pogut arribar a 176 hm3/any.
Amb la dessalinitzadora del Llobregat
i la resta d’actuacions executades en
els darrers anys aquest dèficit mà-
xim s’ha reduït a 68 hm3/any. La resta
d’actuacions contingudes en aquest
Pla acabaran de resoldre aquest dèfi-
cit fins l’horitzó 2027.
El sEgrE
L’ampliació de la superfície regada (ca-
nal Segarra-Garrigues), l’intens apro-
fitament hidroelèctric i la necessitat
d’implantar uns cabals de manteniment
suficients són els tres condicionants
principals en la gestió de la conca mit-
jana del Segre. Per fer-los compatibles
caldrà modernitzar els regadius, har-
monitzar els aprofitaments del Segre i
la Noguera Pallaresa i revisar el règim
d’explotació hidroelèctrica. baIx EbrE
El principal repte és la implantació d’un
cabal de manteniment adequat en el
tram final de l’Ebre. L’Agència ha pro-
posat a l’Estat que es fixi un valor entre
7.305 i 12.783 hm3/any, segons si l’any és
sec o humit.
la garona
Presenta una bona disponibilitat de
recurs i una correcta satisfacció de les
seves demandes, així que no s’esperen
dèficits, ni ara ni en el futur.
la Muga
Els abastaments estan garantits, però
en anys secs els regadius són deficitaris.
Poden arribar a faltar 26 hm3/any en els
pitjors anys.
La reutiLitZaciÓ és avui una font
valuosa de recurs gràcies a l’esforç que
s’ha fet durant els darrers trenta anys en
la construcció de depuradores. Un trac-
tament addicional (anomenat regenera-
ció) ens permet aconseguir un recurs de
bona qualitat, apte per a múltiples usos.
A Catalunya, la reutilització té dos ob-
jectius fonamentals: en primer lloc, subs-
tituir una part de l’aigua que ara utilitzen
les indústries i els regadius; en segon lloc,
recarregar els aqüífers, millorant-ne l’es-
tat i incrementant les possibilitats d’ex-
tracció durant els episodis de sequera.
Es generaran 101 hm3/any de nova
disponibilitat.
La recuPeraciÓ deLs aqÜÍfers
contaminats permet tornar a explo-
tar pous que en el passat es van haver
d’abandonar per problemes de conta-
minació. Aquesta recuperació és avui
possible gràcies a l’evolució de les tec-
nologies de tractament i a les millores
assolides en el sanejament.
La major part de les actuacions s’han
avançat durant els darrers episodis de
sequera i ja s’han recuperat més de
dos-cents pous.
Es podrà disposar, en un any sec, de
fins a 43 hm3/any d’aigua subterrània
recuperada.
més
aig
ua: s
olu
cio
ns b
asad
es
en la
tec
nolo
gia
MÉs aIgua1.278 M€
Aigua regenerada Descontaminació dels pous de la Llagosta (Besòs)
Figura 4
Els sistemes de gestió a catalunya
Els recursos hídrics
34
Els recursos hídrics
35
La dessaLinitZaciÓ d’aiGua de
mar permet generar aigua potable
d’una qualitat excel·lent i amb plena ga-
rantia. A més, és una solució autònoma,
aliena als conflictes territorials i relativa-
ment econòmica en termes d’inversió
inicial. Tanmateix, requereix uns consums
energètics i uns costos d’explotació su-
periors als dels recursos convencionals.
La planificació actual preveu l’ús de
la dessalinització com un reforç garan-
tit que completarà els recursos naturals
en els anys secs, i podrà aportar fins a
un 25% del consum urbà de Catalunya
(o un 7% del consum total).
L’aigua dessalinitzada només es desti-
narà a abastir la població, però la indús-
tria i l’agricultura també es beneficiaran
d’aquest ús, ja que aquests sectors com-
parteixen els seus recursos hídrics amb les
ciutats. Catalunya compta avui dia amb
dues instal·lacions dessalinitzadores, la del
Llobregat i la de la Tordera ampliada, que
poden arribar a produir 80 hm3/any.
Es preveu la construcció de dues
plantes més (Tordera II i Foix) que
permetran incrementar la producció
fins a un màxim de 200 hm3/any.
eL cost de dessaLinitZaciÓ d’ai-
Gua de mar... La inversió total neces-
sària per construir dessalinitzadores i
les conduccions de distribució corres-
ponents, inclosa la planta del Llobregat,
ascendirà a 851 milions d’euros. Aquesta
xifra suposa un 9% del conjunt d’inver-
sions en el cicle de l’aigua que preveu
aquest Pla de gestió. En canvi, i com a
exemple, cal tenir present que un trans-
vasament des del riu Roine pel mateix
cabal costaria uns 2.000 milions d’euros,
aproximadament, si bé la seva vida útil
seria també més llarga, perquè les con-
duccions se solen deteriorar més lenta-
ment que els equips electromecànics.
En aquest context, es pot afirmar que
la dessalinització presenta uns costos
d’inversió moderats. Els costos d’explota-
ció, en canvi, són relativament alts. Així,
la despesa econòmica associada per pro-
duir un metre cúbic (1.000 litres) d’aigua
dessalinitzada és d’uns 0,40 euros. En
comparació, potabilitzar l’aigua d’un riu
pot costar entre 0,05 euros (en el cas del
Ter) i 0,27 euros (en el cas del Llobregat).
Però en tots els casos es tracta de
costos assumibles. Per exemple, si vol-
guéssim produir mitjançant dessalinit-
zació tota l’aigua que consumeix una
família de quatre persones ens costaria
dos euros per setmana. En realitat, la re-
percussió és molt menor perquè l’aigua
dessalinitzada no superarà mai el 25%
del total consumit per les ciutats.
...i eLs consums enerGÈtics. La des-
salinització consumeix electricitat, ja que
és necessari realitzar una forta pressió per
a què l’aigua de mar travessi les membra-
nes d’osmosi inversa. El consum total ne-
cessari per dessalinitzar un metre cúbic,
però, s’ha anat reduint: si a principis dels
anys 80 les plantes necessitaven uns 20
kWh/m3, actualment calen uns 3,30 kWh/
m3. En conseqüència, el camp d’aplicació
d’aquesta tecnologia s’ha anat estenent,
i avui ja no és pròpia només dels països
àrids sinó que també es construeixen
plantes en indrets de clima similar al me-
diterrani, com Austràlia, Israel o Califòrnia.
El funcionament de les dessalinitza-
dores és modulable i s’adapta bé a un
clima variable com el nostre. En els anys
secs es dessalinitzarà més aigua, i es po-
drà assolir la producció màxima de 200
hm3/any. En els anys humits, en canvi, les
dessalinitzadores funcionaran amb una
producció menor. En conjunt, es preveu
una producció mitjana d’uns 70 hm3/any
entorn de l’any 2015. La despesa energè-
tica anual associada a aquesta producció
mitjana representarà un 0,12% del consum
energètic total del país. Una part d’aquest
consum es recuperarà mitjançant políti-
ques d’estalvi energètic dins el propi cicle
de l’aigua. Així, per exemple, les campa-
nyes d’estalvi han permès durant els dar-
rers cinc anys una reducció significativa
dels consums d’aigua calenta a les llars,
i s’estima que això ha permès un estalvi
energètic associat del mateix ordre que
l’increment anterior.
La GestiÓ de La demanda urba-
na i industriaL ha aportat resultats
notables. Els consums unitaris han dis-
minuït contínuament des de l’any 2003,
la qual cosa ha permès que l’any 2007
el consum total de les xarxes urbanes
hagi estat inferior en un 4% al que s’en-
registrava cinc anys abans, malgrat que
la població catalana hagi augmentat en
mig milió d’habitants en aquest període.
També en els consums industrials s’han
obtingut estalvis notables, associats
tant a una major conscienciació de les
empreses com a la tributació del cànon
de l’aigua.
el repte està ara en mantenir aquesta
moderació del consum durant els pro-
pers anys, quan els nous recursos que
progressivament entrin en servei hagin
allunyat el risc de les restriccions. En
aquest camp, l’esforç de la ciutadania
s’ha de veure recompensat amb el su-
port de l’Administració, que incentivarà
les pràctiques més sostenibles, com ara
l’aprofitament d’aigües pluvials i grises.
Dessalinitzadora del Llobregat
més
efic
iènc
ia
MÉs EfIcIÈncIa
2.358 M€
Equip d’estalvi domèstic
Els recursos hídrics
36
Els recursos hídrics
37
La modernitZaciÓ deLs reGadius ha estat fins ara l’assignatura pendent pel que
fa a l’estalvi, a causa en part de les importants inversions que requereix. Les modernit-
zacions previstes en el Pla de regadius permeten iniciar aquest camí que ha de conduir
a la millora de 178.735 ha de regs tradicionals, amb un triple benefici: millorar l’eficiència
en l’aplicació de l’aigua, mantenir l’aigua en els rius, i reduir la contaminació difusa de
les aigües subterrànies a causa de l’ús excessiu de fertilitzants i plaguicides.
L’estalvi assolible en un any sec en la major part de les conques catalanes de
l’ebre pot arribar a un volum d’entre 146 i 225 hm3. Les inversions associades, que
superen els 2.000 milions d’euros, també són molt importants, per la qual cosa cal
trobar sinèrgies entre els diferents sectors públics i privats que puguin beneficiar-se
d’aquestes millores ambientals, socials i competitives.
Les xarxes de distribuciÓ presenten avui dia uns bons ratis d’eficiència, similars
als d’altres països europeus, tot i que existeix un potencial de millora. El Pla proposa
uns estàndards tècnics que els serveis municipals han d’assolir, i caldrà fer un esforç
especialment en aquelles poblacions petites i mitjanes on la manca de mitjans ha fet
fins ara més difícil avançar en aquest sentit.
Un element indispensable per poder actuar de manera planificada és el Pla di-
rector d’abastament, que tots els municipis han de redactar abans de l’any 2015.
L’Agència ja ha ajudat fins ara a 540 municipis a confeccionar els seus plans directors.
La miLLora de Les xarxes de
transPort en aLta és una de les lí-
nies prioritàries en aquest Pla, amb un
percentatge del 20% sobre el total d’in-
versions previstes. Les noves conduc-
cions permetran una millor distribució
dels recursos hídrics i es generarà una
xarxa moderna i flexible que podrà fer
front a possibles contingències, com
ara una fallada d’alguna de les princi-
pals fonts de subministrament urbà (Ter,
Llobregat o Ebre). Permetrà també un
aprofitament òptim de les aportacions
que es generin i d’aquelles que es pu-
guin incorporar més endavant. Destaca,
entre les moltes interconnexions en exe-
cució, la construcció d’un túnel de con-
nexió entre els costats Ter i Llobregat
de l’abastament de Barcelona.
Fora de les àrees més poblades cal
fer també un esforç per millorar el ser-
vei. Es construiran noves xarxes supra-
municipals i s’estendran i s’intercon-
nectaran moltes de les actuals, donant
servei a més de 100 municipis que actu-
alment pateixen problemes de qualitat
o quantitat.
La miLLora deLs tractaments
permet garantir que l’aigua potable se-
guirà acomplint tots els requeriments
sanitaris, cada vegada més exigents.
Alhora, els nous tractaments millora-
ran també les qualitats organolèptiques
(l’olor i el gust) de l’aigua que arriba a les
aixetes. Destaquen els tractaments de
membrana implantats en les dues grans
potabilitzadores del Llobregat (Abrera i
Sant Joan Despí) que beneficien a una
població de quatre milions d’habitants.
També estan previstos tractaments simi-
lars en altres plantes arreu de Catalunya.
Figura 5
Municipis que han redactat el seu Pla director en els darrers 2 anys
Reg gota a gota
Tractament de membranes a la potabilitzadora d’Abrera
Presa del Cairat
Construcció del túnel entre Fontsanta (costat Llobregat) i Trinitat (costat Ter)
més
ser
vei:
mill
ora
del
s si
stem
es d
’ab
asta
men
t
MIllor sErvEI
2.354 M€
L’increment de reGuLaciÓ és difícil
a Catalunya, perquè la quasi totalitat dels
embassaments possibles ja s’han cons-
truït, i els emplaçaments que quedarien
ofereixen pocs beneficis en relació amb
els impactes econòmics i ambientals as-
sociats. Malgrat tot, es preveuen encara
algunes actuacions de menor enverga-
dura, consistents en l’ampliació o reha-
bilitació d’algunes petites preses (Cairat,
Colomers...) o la construcció de basses
d’emmagatzematge per a aprofitaments
urbans fora de les lleres dels rius.
Els recursos hídrics
38
Els recursos hídrics
39
La GestiÓ inteGrada de tots eLs recursos.
La incorporació de diferents fonts de recurs obre noves
possibilitats en la gestió de l’aigua a les conques internes
i alhora fa encara més necessària una coordinació òpti-
ma entre les diferents aportacions provinents d’aigües
superficials, subterrànies, regenerades i dessalinitzades.
La gestió integrada persegueix un doble objectiu: maxi-
mitzar la garantia i la qualitat de l’aigua subministrada i
minimitzar els costos econòmics i ambientals associats.
Segons aquest esquema, les aportacions procedents de
la dessalinització o dels aqüífers s’empraran sobretot du-
rant els anys de sequera. El gràfic adjunt mostra la dis-
tribució d’aportacions prevista en els abastaments de la
regió metropolitana en diferents situacions climàtiques.
Aqüífers Llobregat Ter Dessalinització
Any sec(2007-2008)
Any mitjà Any humit(1995-1996)
hm3
/ an
y
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Figura 2
fonts d’abastament de la regió Metropolitana de barcelona
pro
po
stes
Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (1)
Actuacions més destacades
ETAP. Potabilitzadora
Millores del transport
Municipis connectats a xarxes d’abastament supramunicipal
Conductes existents
Millora de conducció
Nova conducció
Situació actual (2009) Situació planificada
Un nou mapa de l’abastament a Catalunya (2)
ITAM. Dessalinitzadora
Principals àmbits de reutilització
Modernització de regadius
Recuperació d’aqüífers
Embassament existent
Millores i noves EtaP
1 ETAP Llobregat - Abrera
2 ETAP Sant Joan Despí
3 ETAP l’Ampolla
4 Nova ETAP de Ratera
Modernitzacions en els regadius
1 Canal d’Urgell
2 Aragó i Catalunya
3 Canal de Pinyana
4 Baix Ter
reutilització de l’aigua
1 Muga
2 Costa Brava
3 Besòs
4 Baix Llobregat
5 Camp de Tarragona
recuperació d’aqüífers
1 Camp de Tarragona
2 Baix Llobregat
3 Besòs
Millores i noves conduccions
1 Abastament des de la Llosa
del Cavall2 Abastament des del
Segarra-Garrigues3 Abastament de Pinyana4 Millora de l ‘abastament de
les Garrigues5 Millores de l’abastament a la Terra Alta6 Millores dels abastaments
del tram Baix de l’Ebre7 Millores en el sistema CAT8 Connexió Fontsanta – Trinitat9 Reforç Costa Brava Centre10 Abastament del Voltegranès i
el Lluçanès
1
2
3
4
una nova garantIaLes actuacions incloses en aquest Pla permetran garantir ple-
nament els abastament urbans de Catalunya, alhora que millo-
raran notablement les garanties dels regadius i permetran acomplir
amb el PSCM. Es resol així una situació de precarietat que s’arrossega des
de fa molts anys (almenys des dels vuitanta), mitjançant una combinació de
solucions realistes i lliures de conflictivitat
12
3
4
5
6
7
8
9
10
123
4
1
2
3
4
5
1
2 3
aspectes econòmics
40
aspectes econòmics
41
econòmicsaspectesEl Programa de mesures és l’ins-
trument del Pla de gestió que
permet assolir els objectius fixats en
una estratègia a desenvolupar durant
10 anys i evitar així la necessitat d’haver
d’adoptar mesures d’emergència, més
costoses i traumàtiques. Aquestes me-
sures, que es desenvolupen durant el
període 2006-2015, conjuntament amb
la resta de serveis que realitzen els dife-
rents agents que intervenen en el cicle
de l’aigua (captació de recursos, dessa-
linització, distribució, potabilització de
les aigües, tractament d’aigües residu-
als, reutilització, prevenció d’avingudes,
manteniment de cabals ambientals, res-
tauració de riberes, recuperació d’aqüí-
fers, protecció d’hàbitats, etc.), tenen un
cost que ha d’assumir progressivament i
gradual el conjunt de la societat.
Les mesures incorporades en el
Programa comporten una inversió to-
tal, per al conjunt del cicle de l’aigua
a Catalunya, de 9.405 milions d’euros.
Bona part de les mesures ja s’han inici-
at, de manera que es troben en servei
i en execució actuacions a càrrec de
l’ACA i d’Aigües Ter-Llobregat (ATL)
per un total de 1.882 milions d’euros.
Per tant, el volum d’inversió pendent
d’executar fins al 2015 és de 7.523 mi-
lions d’euros.
qua
nt s
’inve
rtir
à en
els
p
ròxi
ms
anys
?
durant els 6 anys que queden per desenvolupar el programa de mesures, s’invertiran de mitjana 1.254 milions d’euros l’any, l’equivalent al 0,59% del pib de catalunya i que representa una inversió de 167 euros per habitant i any.
aspectes econòmics
42
aspectes econòmics
43
El Programa recull més de 4.000 ac-
tuacions, que han estat seleccionades
d’acord amb criteris d’eficiència i pres-
tant especial atenció a la seva interre-
lació, permetent millorar la qualitat del
medi i garantir l’abastament.
Dels 9.405 milions d’euros d’inversió
que suposa el Programa de mesures,
el 59% (5.521 milions d’euros) serà as-
sumit o bé per l’Agència Catalana de
l’Aigua (4.092 milions d’euros), o bé
per Aigües Ter-Llobregat (1.429 milions
d’euros). La resta es distribueix entre
les altres administracions i agents que
intervenen en el cicle integral de l’aigua
a Catalunya (departaments de la Gene-
ralitat, Administració general de l’Estat,
ens locals i usuaris).
Cadascun dels agents dissenya-
rà mecanismes per fer front al volum
d’inversió. En el cas de l’ACA i ATL, la
inversió prevista pendent és de 3.639
milions d’euros (5.521-1.882 ja execu-
tats). Donat que els escassos Fons de
Cohesió de la Unió Europea (82 mili-
ons d’euros) romanents s’executen en-
guany, que el nivell d’endeutament ha
arribat al límit tècnic admissible i que
la repercussió en el rebut de la inversió
pendent és socialment impagable, el
Pla de gestió preveu finançar la inver-
sió quasi bé integrament a càrrec de la
Disposició Addicional Tercera de l’Esta-
tut d’Autonomia de Catalunya d’acord
amb el Pla Catalunya acordat pel Go-
vern de la Generalitat.
Figura 2
Inversió del Programa de mesures segons agents (%)
Figura 3
costos a 2015 amb la implantació del Programa de mesures (M€)
70
60
50
40
30
20
10
0
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
ACA+ATL
Disponibilitat (ACA)
Sanejament (ACA)
Medi (ACA)
Distr. Usuaris
Clavegueram Agents privats
Altres Dep. Generalitat
Ens locals UsuarisAdm. general de l’Estat
inversió total 9.405 m€
Total costos serveis 2015 del cicle de l’aigua: 2.536 M€. (Total costos serveis actuals del cicle de l’aigua: 1.684 M€).
Total costos serveis 2015 ACA: 964 M€(Total costos serveis actuals ACA: 753 M€)
A part de la necessitat de fer front
a les noves inversions previstes,
el cicle de l’aigua té uns costos d’ex-
plotació requerits per a la correcta
gestió de les infraestructures: plantes
de depuració, dessalinitzadores, gestió
dels embassaments, sistemes de distri-
bució de l’aigua fins a l’usuari, etc. El
total de costos previstos del cicle de
l’aigua, un cop implementades totes
les mesures (any 2015), és de 2.212 mi-
lions d’euros l’any. L’Agència Catalana
de l’Aigua assumirà 964 milions d’eu-
ros (44% del cost del cicle) per poder
prestar els serveis de disponibilitat, sa-
nejament i medi.
En l’actualitat, els ingressos del cicle
de l’aigua procedents de tarifes reper-
cutides en els usuaris ascendeixen a
1.145 milions d’euros a l’any, si bé per
poder prestar els serveis es generen
uns costos de 1.684 milions d’euros
anuals, donant lloc a una recuperació
global dels costos del cicle de l’aigua
del 68%. No tots els agents que inter-
venen en les diferents fases del cicle
de l’aigua tenen el mateix nivell de
recuperació dels costos: mentre que
els operadors privats de distribució
d’aigua assoleixen pràcticament una
recuperació completa dels seus cos-
tos, l’ACA presenta una recuperació
del 47% pels serveis de disponibilitat,
sanejament i medi (tenint en compte
tant les despeses corrents com les
amortitzacions d’actius i la devolució
d’endeutament, i un 72% si no es tenen
en compte les amortitzacions d’actius
i la devolució d’endeutament), i els
ajuntaments de mitjana recuperen un
20% pels serveis de clavegueram.
La diferència existent entre els in-
gressos i les despeses es cobreix amb
aportacions d’altres administracions,
però sobretot amb un constant incre-
ment de l’endeutament, que genera
costos addicionals i obligacions finan-
ceres per a les generacions futures.
qua
nt c
ost
a la
g
esti
ó d
e l’a
igua
?
en l’actualitat, el cost del cicle de l’aigua a catalunya és de 1.684 milions d’euros. l’any 2015, per fer front a les noves actuacions, es preveu que aquests costos ascendeixin a 2.212 milions d’euros.
168
692
59%
24%
11%4% 2%
817
288
143104
(113)
(547)
(93)
(611)
(193)(127)
Costos a 2015 Costos actuals Nivell de costos actuals
Menys contaminació
Menys danys per inundacions
Millora dels ecosistemes
Millora dels aqüífers
Figura 1
Inversió del Programa de mesures
Més aigua
Més eficiència
Més servei
2.331 m€
413 m€
545 m€
1.278 m€
2.358 m€
2.354 m€
126 m€
aspectes econòmics
44
aspectes econòmics
45
Amb l’entrada en funcionament de les
noves actuacions i el corresponent in-
crement dels costos previstos durant el
període 2010-2015, es fa del tot insos-
tenible seguir aplicant el model actu-
al de finançament. S’ha de tendir a un
model basat en la sostenibilitat econò-
mica dels serveis prestats.
En l’actualitat, el preu de l’aigua a
Catalunya per a l’usuari domèstic és,
de mitjana, d’1,70 €/m3, i representa
menys de l’1% dels ingressos familiars
nets. En comparació amb el preu d’al-
tres productes de consum diari com el
pa, el cost de l’aigua per als ciutadans
és un 24% inferior. Si es compara el
preu mitjà de l’aigua entre les princi-
pals ciutats europees, es pot apreciar
que a Barcelona el preu (1,78 €/m3) és
inferior al de ciutats com Berlín (4,92
€/m3), Londres (2,56 €/m3) o París
(2,12 €/m3); i és superior al preu de
Roma (0,95 €/m3).
IngrEssos I DEsPEsEs DE l’acaL’Agència Catalana de l’Aigua ha ingressat,
l’any 2009, 357 milions d’euros, principalment
a través de la figura tributària del cànon de
l’aigua, i ha tingut una despesa de 361,4 mi-
lions d’euros (un 63% en despesa ordinària
d’explotació, un 15% en despesa de personal i
estructural, un 12% en despesa financera i un
10% en reposicions). Aquest import de despe-
sa no considera la totalitat dels costos, ja que
si es consideressin, la despesa total seria de
753 milions d’euros, donant lloc a una recupe-
ració de costos del 47%.
Els ingressos corrents no han
permès cobrir la totalitat de les
despeses corrents, i donada la disminució
de recursos procedents del Fons de Cohesió
de la Unió Europea, totes aquelles inversions
que no siguin finançades amb aportacions
de la Disposició Addicional Tercera de l’Es-
tatut d’Autonomia de Catalunya, s’hauran de
finançar amb nou increment d’endeutament,
i/o amb aportació directa del pressupost de
la Generalitat.
Si bé actualment el preu mitjà de l’aigua
a Catalunya només permet recuperar el
68% dels costos del cicle de l’aigua, s’hau-
ran de crear nous instruments que perme-
tin assolir nivells de recuperació superiors,
sobretot si es té en compte que s’haurà
de fer front al cost de les actuacions del
Programa de mesures que permetran una
millora substancial del servei. És evident
que durant els propers anys s’ha de trobar
una forma d’aconseguir aquest objectiu
a través d’un debat clar i transparent que
inclogui a tots els agents socials i econò-
mics, on s’expliqui quins són els costos,
com es generen i com es pot aconseguir
fer-los front, sempre tenint en compte
que l’aigua és un bé essencial.
cada llar paga actualment de mitjana 1,70 euros per cada 1.000 litres d’aigua consumida. en l’any 2015, per poder fer front als reptes del programa de mesures, cada família hauria de pagar 3,02 euros per cada 1.000 litres d’aigua. aquest increment de preu s’haurà de fer de forma gra-dual i consensuada.
PrIncIPals rEPtEsfIns al 2015• Incrementar el percentatge
de recuperació de costos.
• Garantir una aportació de fons públics
suficients de cara a consolidar la inversió
necessària per fer front al Programa de
mesures.
• Afrontar increments progressius i gra-
duals de cost derivats de la millora del
servei.
• Mantenir el màxim rigor i l’eficiència en
l’ús dels recursos públics.
Figura 4
Preus unitaris béns de consum diari (€)
Figura 5
Preus unitaris subministrament i sanejament (€/m3)
5,00
4,00
3,00
2,00
1,00
0
Aigua(€/dia)
Metro(€/viatge)
Electricitat(€/dia)
Diari(€/unitat)
Ber
lin
Ham
burg
Mun
ic
Bris
tol
Man
ches
ter
Nar
bona
Lond
res
Lió
París
Flor
ènci
a
barc
elon
a
Rom
a
Telèfon mòbil (€/dia)
Pa(€/unitat)
4,92
2,56
3,97
2,12
3,32
1,78
4,64
0,68
3,74
1,88
2,91
0,95
1,60
1,40
1,20
1,00
0,80
0,60
0,40
0,20
0
0,68 0,77 0,810,90
1,10
1,40
2,25 1,99
2,65
1,95
2,02
1,52
2,22
1,83
1,49
1,11
1,80
1,53
1,03
1,61
0,84
1,14
0,98
0,95
0,93
1,23
0,55
0,380,57
2,67
Preu unitari del subministrament Preu unitari del sanejament
Participació ciutadana
46
Participació ciutadana
47
ciutadanaparticipacióLa tardor de l’any 2006 van iniciar-
se els processos de participació
amb la voluntat de promoure, garantir
i facilitar que els diferents sectors i la
ciutadania participessin en la planifica-
ció i la gestió del cicle de l’aigua, per tal
que les actuacions de l’Agència Catala-
na de l’Aigua siguin més riques i encer-
tades, i poder millorar l’eficiència en la
gestió pública.
La Directiva marc de l’aigua i el Re-
glament de la planificació hidrològica
de Catalunya defineixen el procés de
participació ciutadana com un dels
eixos fonamentals a l’hora redactar el
Programa de mesures i el Pla de gestió
de l’aigua.
PEr QuÈ?En primer lloc, el dret de la ciutadania
a prendre part en els afers públics i en
les decisions sobre el futur del nostre
entorn ha de ser, i de fet ho és, un dels
objectius estratègics per vertebrar la
política de l’aigua del nostre país.
En segon lloc, perquè l’aigua és
un element clau en tot el món, un bé
essencial, tot i que també és font de
conflictes, interessos i necessitats. Per
tant, és fonamental que s’obri un de-
bat, que es busqui el consens i que re-
collir els acords i desacords.
QuI?Per participar en els debats sobre l’ai-
gua no cal ser una persona sàvia o ex-
perta en la matèria. Només cal conèi-
xer el riu, llac, aiguamoll, o la costa que
tinguem més proper al nostre lloc de
treball o residència, tenir interès per
l’aigua i voler fer propostes perquè
les actuacions de l’Agència Catalana
de l’Aigua i altres entitats siguin més
encertades i es millori l’eficiència en la
gestió pública de l’aigua.
En els debats que s’han fet tothom
ha estat convidat a debatre: ecolo-
gistes, associacions de veïns, ajunta-
ments, consells comarcals, empreses,
pagesos, universitats, usuaris, etc.
coM?S’han celebrat reunions, sessions for-
matives i tallers en més d’un centenar
de pobles i ciutats de Catalunya per
parlar i debatre sobre diferents aspec-
tes relacionats amb la gestió de l’ai-
gua, com per exemple:
• L’estalvi, el consum i l’abastament.
• La qualitat hidromorfològica i
biològica.
• La contaminació urbana, industrial i
el sanejament.
• La contaminació agrícola i ramadera.
Participació ciutadana
48
Participació ciutadana
49
Eines fonamentals han estat la crea-
ció d’un web específic per als processos
participatius, http://acaparticipacio.cat,
que ha generat durant aquest 3 anys
de processos unes 45.000 entrades
de consulta a la informació exposa-
da: documents, actes, convocatòries,
etc., i per una altra banda la creació
del Mapa d’actors de l’Aigua, base de
dades que ens han permès convocar a
més de 8.000 actors de tots els sec-
tors, vinculats amb cadascuna de les
conques.
Durant els processos de participació,
i amb l’objectiu de buscar solucions a
En el procés de transició de la Taula Na-
cional de la Sequera cap a la Taula de
l’Aigua s’ha plantejat aprofitar aquesta
representació per tal de poder abordar
un procés de debat de l’aigua a Cata-
lunya, en una perspectiva a mitjà i llarg
termini, que ens permeti aplicar políti-
ques de l’aigua amb garanties d’èxit po-
lític i acord social.
Amb aquest procés del Debat de l’aigua
hem buscat posar en comú el coneixe-
ment de l’administració de l’aigua i les me-
sures que tenim previstes per a resoldre
les diverses problemàtiques a partir de la
deliberació amb els representants més re-
llevants de Catalunya, amb presència dels
grups polítics presents al Parlament, de les
principals entitats i associacions del país
interessades en el món de l’aigua, bé sigui
com a usuaris, bé sigui com a agents soci-
als, econòmics, ambientals, professionals i
universitaris, i a la vegada per a consensu-
ar i acordar mesures.
Tot aquest procés s’ha iniciat l’1 de de-
sembre 2008 i ha finalitzat el 9 de febrer
de 2010; coincidint amb el calendari esta-
blert per la Directiva marc de l’aigua per
tal de poder tenir redactat el Pla de gestió.
Els debats han comptat amb un total
de 40 hores de durada del conjunt de
les sessions. S’han realitzat 8 sessions de
debat amb una assistència mitjana de 52
persones assistents per sessió. Les sessi-
ons han estat plurals, amb presència de
la diversitat social a l’entorn de l’aigua.
Per tal de poder mantenir viva la
dinàmica participativa generada, així
com el contacte amb els actors de les
diferents conques, durant el període de
quatre anys entre els moments de con-
sulta i debat que planteja la DMA, l’ACA
ha decidit crear els espais participatius
permanents a nivell de conca: els Con-
sells de Conca.
Aquests Consells de Conca a tot Ca-
talunya faran possible la participació dels
diferents actors: ajuntaments, consells
comarcals, empreses vinculades amb
l’aigua, entitats relacionades amb el medi
ambient, organitzacions sindicals, repre-
sentants d’usos industrials de l’aigua i
d’instal·lacions d’energia elèctrica, orga-
nitzacions professionals agràries, repre-
sentants d’usos recreatius, associacions
representants de consumidors, d’interes-
sos veïnals, empreses d’abastament, així
com representants de l’ACA i del Depar-
tament de Medi Ambient i Habitatge.
A través de la modificació dels esta-
tuts de la pròpia Agència Catalana de
l’Aigua es possibilita la creació dels 13
Consells de Conca que cobriran tot el
territori català.
Els Consells de Conca ofereixen un
espai dinàmic de participació amb l’ob-
jectiu de poder realitzar el seguiment i
valoració de les mesures contingudes
en el Pla de gestió de l’aigua de Catalu-
nya, a través de grups de treball que es
crearan a cadascun d’aquests consells.
cadascun dels problemes, han sorgit
inquietuds, reivindicacions, recomana-
cions i propostes dels participants que
l’ACA ha recollit i analitzat en detall. Per
últim, les sessions de retorn han per-
mès determinar quines propostes seri-
en incorporades i quines no, i el motiu
de cadascuna de les respostes.
D’aquesta manera, en els darrers 3
anys s’ha debatut amb més de 2.300
persones, representants de totes les
entitats i administracions, en unes 300
reunions en més de 130 municipis ar-
reu de tot Catalunya, i amb més de
1.800 propostes.
el d
ebat
de
l’aig
ua
el f
utur
: el
s co
nsel
ls
de
conc
a
Poders públics - 102
Empreses de serveis i industrials - 92
Pagesia i regants en general - 69
Entitats mediambientals i socials - 78
Experts i acadèmics - 78
C.C. Garona
C.C. Segre – Nogueres
C.C. Llobregat – Cardener
C.C. Francolí
C.C. Besòs
C.C. Tordera
C.C. Ter
C.C. Fluvià
C.C. Muga
C.C. Rieres meridionalsC.C. Ebre
C.C. Foix
C.C. Gaià
Figura 1
Participants al debat de l’aigua
6 De CaDa 12 ProPostes PlanifiCaDes i aCCePtaDes
3 De CaDa 12 ProPostes interessants Per estuDiar
3 De CaDa 12 ProPostes D’altres aDministraCions
nomès 4 De CaDa 100 ProPostes rebutjaDes
24%
22%
16%
19%
19%
50
Introducció
51
1 m3 1.000 litres
1 hm3 1 milió de metres cúbics
ha Hectàrea
kWh Kilowatt hora
mW Megawatt
aca Agència Catalana de l’Aigua
atL Aigües Ter-Llobregat
ce Comunitat Europea
dma Directiva marc de l’aigua
edar Estació depuradora d’aigües residuals
Pib Producte interior brut
Psaru Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes
Pscm Pla sectorial de cabals de manteniment
glossari
Introducció
52