Post on 13-Apr-2017
Compostarc 2015Perquè reciclem l’orgànica?
Gestió dels Biorresidus en el context de l’Economia Circular. Reptes i Oportunitats
Barcelona, 14 i 15 d’Octubre de 2015
Francesc Giró i FontanalsAdjunt a Direcció
Agència de Residus de Catalunya
La jerarquia de gestió aplicada als residus orgànics
Correspondència d’accions a la jerarquia
Autocompostatge
Smart Gardening (encoixinat, etc.)
Lluita vs malbaratament alimentari
Alimentació animal
Usos Industrials (oli, etc.)
Recollida Selectiva de Biorresidus (bossa compostable i cubell airejat)Compostatge
Digestió Anaeròbia
Què ens diu Europa? Quins són els propers reptes i objectius ?
Comunicació COM(2014) 398 finalCap a una economia circular:Un programa de zero residus per a Europa
Comunicació COM(2014) 397 finalProposta de DIRECTIVA DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL per la qual es modifiquen les Directives - 2008/98/EC sobre els residus- 94/62/EC sobre els envasos i residus
d’envasos- 1999/31/EC sobre la deposició de residus- 2000/53/EC sobre els vehicles al final de la seva
vida útil- 2006/66/EC sobre piles i acumuladors i els
residus de piles i acumuladors - 2012/19/EU sobre residus d’aparells elèctrics i
electrònics
1. Economia Circular2. Ús sostenible de recursos3. Cap a l'autosuficiència en l’ús
dels recursos 4. Reactivació econòmica5. Creació de llocs de treball
Què ens diu Europa? Quins són els propers reptes i objectius ?
• Incrementar l’objectiu de Preparació per a la reutilització i Reciclatge del 50% actual a un mínim del 70% el 2030
• Incrementar la QUANTITAT i la QUALITAT de totes les fraccions objectes de Recollida Selectiva
• Garantir la Recollida Selectiva dels Biorresidus• Reforçar i ampliar els Esquemes de Responsabilitat Ampliada
del Productor (RAP – EPR) • Limitar la valorització energètica a residus no reciclables, i
prohibir / limitar la deposició de residus reciclables• Incrementar progressivament els cànons d’incineració i de
dipòsit controlat (abocador)• Estendre progressivament els sistemes de pagament per
generació (PxG - PAYT), coneguts també com pagament just
La situació dels índexs de reciclatge a Europa
Font: Managing municipal solid waste - a review of achievements in 32 Europeancountries. EEA Report No 2/2013. www.eea.europa.eu/publications/managing-municipal-solid-waste
Índexs de Reciclatge (no de recollida selectiva) de residus municipals en 32 estats europeus
Catalunya33%
1. Encariment del cost de la disposició.
2. Prohibició de deposició de determinats residus.
3. Traslladar el cost real als ciutadans, incentivant la seva responsabilitat a través de taxes justes (PxG).
LES CLAUS HAN ESTAT:
Relació entre el cost total (tarifa + cànon) d’abocador i el nivell de reciclatge
Ús d’instruments econòmics i actuacions de gestió de residus.Informe final 10 abril 2012 (DG ENV)
• Directiva d’Abocadors [1999/31/EC] [Rev]• Directiva Marc de Residus [2008/98/EC] [Rev]• Directiva Emissions Industrials [2010/75/EC]
– Document de millors tècniques BREF/WT – TRACTAMENT BIOLÒGIC (C/DA/TMB)
• Directiva Ús d’Energies Renovables [2009/28/EC]• Regulació del Criteri EoW (Fi de Condició de residu) per
compost i digestat (Aturat en procés de Comitologia) [Rev]• Revisió de la regulació UE de Fertilitzants, incloent
fertilitzants orgànics, esmenes de sòls i substrats• Estratègia de protecció del sòl• Lluita contra el canvi climàtic
[Rev] en procés de revisió
Perquè és important i estratègica la gestió de l’Orgànica?
• Proposta Legislativa revisió legislació de residus (Juliol14)– Prohibició de DEPOSICIÓ de residus reciclables abans del 2025 i de
tots els residus susceptibles de ser valoritzats abans del 2030.• Finalment només un 5% de DEPOSICIÓ
– Criteris específics de Fi de Condició de Residus pels BIORRESIDUS– Prevenció de Malbaratament Alimentari. Reduir un mínim del 30% de
Malbaratament Alimentari entre 01-01-2017 i 31-12-2025– Objectiu del 70% de Preparació per Reutilització i Reciclatge dels
RM abans de 01-01-2030 – Garantir la Recollida Selectiva dels Biorresidus abans del 2025– Mètode de Càlcul unificat– REPORTING (transmissió de dades via electrònica i amb format
uniformitzat).
Perquè és important i estratègica la gestió de l’Orgànica?
Els biorresidus: una fracció estratègica en la gestió dels RM
PRECAT 2013-2020
1.150.000 t FORM + 150.000 t Poda = 1.300.000 t MO
375.262 t FORM + 109.171 t Poda = 484.433 t MO
La recollida i tractament és del 37 %
La visió global del model de gestió de residus a Catalunya [2015-2020-2030]
FORM+FV
Paper-cartró
Vidre
Envasos lleugers
Fracció RESTA
Dipòsit Controlat
Incineració
Planta de selecció
Planta de reciclatge
Planta de reciclatge
Planta TB FORM
Planta TMB Fracció RESTA
Bioestabilitzat
CompostPlanta TB FORM Compost
MATERIALS
REB
UIG
PREVENCIÓ
Transformació de rebuig ric en carboni
en productes com MetOH i EtOH
61,55 %
La visió global del model de gestió de residus a Catalunya [2015-2020-2030]
FORM+FV
Paper-cartró
Vidre
Envasos lleugers
Fracció RESTA
Dipòsit Controlat
Incineració
Planta de selecció
Planta de reciclatge
Planta de reciclatge
Planta TB FORM
Planta TMB Fracció RESTA
Bioestabilitzat
CompostPlanta TB FORM Compost
MATERIALS
REB
UIG
PREVENCIÓ
Transformació de rebuig ric en carboni
en productes com MetOH i EtOH
50 %
La visió global del model de gestió de residus a Catalunya [2015-2020-2030]
FORM+FV
Paper-cartró
Vidre
Envasos lleugers
Fracció RESTA
Dipòsit Controlat
Incineració
Planta de selecció
Planta de reciclatge
Planta de reciclatge
Planta TB FORM
Planta TMB Fracció RESTA
Bioestabilitzat
CompostPlanta TB FORM Compost
MATERIALS
REB
UIG
PREVENCIÓ
Transformació de rebuig ric en carboni
en productes com MetOH i EtOH
30 %
• [4b.1] Reduir l’any 2020 en un 50% el malbaratament alimentarirespecte els nivells existents l’any 2010 en els àmbits de ladistribució al detall, la restauració, el càtering i el domèstic.
• [4b.2] Establir, abans de finalitzar 2016, un objectiu de reducció delmalbaratament alimentari en els sectors primari i agroalimentari,incloent-hi la distribució a l’engròs.
• [6a.2] Incrementar la qualitat de la recollida selectiva de la FORM,assolint l’any 2020 un nivell d’impropis inferior al 10% en pes
• [6a.6] Incrementar la recollida selectiva bruta dels residusmunicipals fins un nivell mínim del 60% respecte els residusgenerats.
• [6a.7] Assolir, en conjunt, com a mínim el 55% en pes de residusdomèstics i comercials destinats a preparació per a lareutilització i el reciclatge per a les fraccions paper, metalls, vidre,plàstic, biorresidus i altres fraccions reciclables.
Quins objectius sobre BIORRESIDUS ens plantegem al PRECAT20 ?
• [6b.8] Establir, abans de finalitzar 2016, objectius de recollidaselectiva dels residus d’olis vegetals respecte els residus generats.
• [6b.14] L’any 2020, com a mínim el 60% en pes dels residusorgànics biodegradables generats a Catalunya seran valoritzats.
• [3a.1] Continuar impulsant l’aplicació adequada de residusorgànics al sòl per tal d’incrementar els continguts de matèriaorgànica dels sòls de Catalunya, amb l’objectiu de produir unbenefici per a l’agricultura o una millora mediambiental dels sòls.
• [7b.1] Objectius de reducció d’entrada de residus municipalsbiodegradables en dipòsits controlats respecte a la generació delsmateixos l’any 1995: 16/07/2016: 35% en pes.
• [9a.3] Reforçar la versatilitat de les instal·lacions de gestió deresidus davant els canvis en les necessitats de tractament.
• [9a.4] Possibilitar una adaptació del model de gestió i lestipologies d’instal·lacions a les característiques territorials decada àrea.
Quins objectius sobre BIORRESIDUS ens plantegem al PRECAT20 ?
• Instruments Econòmics– Incrementant la Fiscalitat Ambiental– Impulsant la Taxa Justa (Pagament per Generació)– Garantint el Suport Econòmic/Subvencions– Garantint el cofinançament de les infraestructures (50% a partir del 2020)
• Eines Formatives / Divulgatives– Promoure i consolidar el canvi d'hàbits dels ciutadans mitjançant la
informació i formació– Impulsant la transparència al voltant de la gestió dels residus (inclòs el cost
de la seva gestió)– Generant una conscienciació vers la corresponsabilitat de la gestió dels
residus• Eines Tècniques
– Contribuint a fer confortable la recollida dels biorresidus– Promovent els sistemes de recollida selectiva més eficaços (Porta a Porta)– Optimitzant els serveis de recollida– Facilitant els tractaments LOW COST, LOW TECH, HIGH QUALITY
Com ho farem? Quins són els instruments que tenim a l’abast?
Tarifes de tractament de gestió de residus municipals a Catalunya
37,51 €/T
72,82 €/T
50,17 €/T 50,13 €/T
0,00 €/T
20,00 €/T
40,00 €/T
60,00 €/T
80,00 €/T
100,00 €/T
120,00 €/T
Landfill of mixedMSW
MBT Treatment ofmixed MSW
Incineration of mixedMSW
Biological Treatmentof Biowaste (C / AD)
€/ T
Anàlisi Comparativa de les tarifes de tractament de residus a Catalunya. Dades 2012
Nº Plantes 24 7 4 22
+ Cànon Dipòsit (19,1 €/T) + Cànon Incineradora (9,0 €/T)
Dipòsit Controlat Plantes TMB Incineradores Plantes de Compostatge
El PRECAT20 preveu un cànon proper a 50 € / t el 2020
La transferència del cost de la gestió dels residus
AJUNTAMENT
• INGRESSOS• SIGS• Retorn Cànons• Venda de materials• TAXES
• DESPESES• Cost de Recollida• Cost de Tractament• Cànons• Altres costos
TAXES- Transparència- Taxa Justa (PxG)
Bosses CompostablesEN-13432
Residus orgànics de qualitat
Bossa CompostableCubell airejat
Els elements claus en la separació en origen dels biorresidus
La situació actual de la recollida selectiva de residus municipals a Catalunya
13,8 8,5 4,5 3,6 9,3 60,9
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%
1
CAT 2020
FORM Paper Fracció RESTA
EU 2020 EU 2030
Municipis amb Recollida Selectiva de la FORM. Recollida en contenidors (màx. 50%)
Mitjana a CATALUNYA (39%)
Municipis sense Recollida Selectiva de la FORM (fins un 20%)
Municipis amb Recollida Selectiva de la FORM. Recollida PAP (mitjana 70%)
Municipis amb Recollida Selectiva de la FORM. Recollida PAP i PxG (mitjana 85%)
La necessitat d’optimitzar la recollida selectiva dels residus municipals
• És imprescindible OPTIMITZAR la recollida selectiva dels residus municipals.
• Però…Què significa OPTIMITZAR?– Alta captació de Residus– Alta qualitat dels Residus (baix % d’impropis)– Evitar l’increment de la generació de residus– Evitar recollir restes vegetals amb residus orgànics (cuina)– Aspirar a assolir els diversos objectius
• Desviació de residus biodegradables destinats a dipòsit• Recollida Selectiva i Reciclatge
– Minimitzar el cost de la Gestió (Recollida i Tractament)
• Instruments per OPTIMITZAR– Reduir la freqüència de recollida de la fracció RESTA.– Escollir un sistema efectiu per capturar major quantitat
de residus d’alta qualitat, proveint als ciutadans de mitjans per fer la recollida de forma confortable.
PORTA A PORTA– Utilitzar camions de recollida apropiats per a les diverses
tipologies de residus.
La necessitat d’optimitzar la recollida selectiva dels residus municipals
% RSB RM i RSB FORM [2014]
300 hab.
26.558 hab.8.841 hab.
1.602.386 hab.
118.738 hab.
Mitjana 51
Mitjana 38,35 %
Recollida Selectiva Bruta 2014
Mitjana aritmètica Mitjana ponderada (per habitant)
Mitjana ponderada (per tones RSB)
Municipis PAP 63,28 % 68,09 % 70,32 %
Municipis NO PAP 34,93 % 34,56 % 37,45 %
Resultats de RSB en municipis amb o sense recollida PAP i variabilitat
Recollida Selectiva Bruta 2014
Mitjana aritmètica Mitjana ponderada (per habitant)
Mitjana ponderada (per tones RSB)
Municipis PAP 63,28 % 68,09 % 70,32 %
Municipis NO PAP 34,93 % 34,56 % 37,45 %
Contribució dels municipis amb recollida PAP a la RSB de Catalunya
6,20%
93,80%
Contribució % dels municipis
Municipis PAPMunicipis NO PAP
Recollida Selectiva Global a
Catalunya Any 201438,35 %
Quantitat i Qualitat de Biorresiduos procedent de recollida selectiva
Recollida Selectiva Biorresidus 2014
% Impropis Recollida Selectiva
Municipis PAP 6,05 % 276.18 grams / hab. i dia
Municipis NO PAP 14,06 % 131,18 grams / hab. i dia
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600
% d
'Impr
opis
a la
FO
RM
Nombre de Caracteritzacions de FORM
Perfil del % d'Impropis a la FORM. Any 2014 [n= 1.599]
Objectiu PRECAT 2013 – 2020 màx. 10 %
79%60 %22,0%
38,1%
18,9%
9,9%
5,2%
5,8%
Objectiu PROGREMIC 2007 – 2012 màx. 15 %
1. Alguns Grans Productors2. Majoria de Recollides PAP3. Municipis en zones rurals4. Municipis amb alt nivell de conscienciació5. Municipis amb ús bossa compostable (obligatori)
Quantitat i Qualitat de Biorresiduos procedent de recollida selectiva
Petjada de Carboni de la gestió dels residus municipals
Kg CO2eq/hab·any
> 250
200-250
150-200
100-150
< 100 Diagrama de dispersió en funció de:
• % de Recollida Selectiva
• Fracció RESTA directa a dipòsitcontrolat (kg / hab. i any)
Dades de 1.312 municipis Porta a porta ambrecollida
biorresiduos
Porta a porta senserecollida
biorresiduos
Recollidamitjançant
Contenidors
Recollida Selectiva Global (%)
62,3 % 44,8% 32,8%
Captura total de residus(kg/hab/any)
445,2 446,7 564,0
Cost Global normalitzat(€/hab equivalent/any)
74,55 € 66,35 € 77,36 €
El cost de la recollida selectiva PAP vs la recollida en contenidor
• Un estudi comparatiu, realitzat a Catalunya, del balanç econòmic de la recollida selectiva PAP i de la recollida mitjançant contenidors confirma que el sistema de recollida PAP té el mateix cost global que la recollida en contenidors.
• Es van estudiar dades de 80 municipis < 20.000 hab
El cost de la recollida selectiva PAP vs la recollida en contenidor
Reptes de Futur
1. Veurem municipis PAP que sobrepassin la barrera dels 20.000 habitants. Quan tindrem una ciutat mitjana o gran?
2. Aprofitarem els beneficis que suposa disposar de biorresidus recollits selectivament d’alta qualitat per ser tractats en plantes de compostatge amb baix cost d’inversió i baix cost d’explotació?
ANVERS (Flandes, Bèlgica) [461.496 habitants]
La recollida selectiva PAP en mitjanes i grans ciutats
El compostatge descentralitzat en la gestió de residus a Àustria
8,7 milions d‘habitants
16.000 habitants per planta de compostatge
CompostatgeNombre Plantes 536Capacitat Total 1.300.000 tCapacitat mitjana 2.400 t
Situació Actual d’iniciatives de compostatge descentralitzat
Boadella i les Escaules(Alt Empordà)
Mancomunitat La Plana(Osona)
Berguedà
Arenys de Munt(Maresme)
Arboç(Baix Penedès)
Rasquera(Ribera d’Ebre)
Sort(Pallars Sobirà)
Sant Llorenç de Morunys(Solsonès)
En funcionament
Estudis preliminars
En projecte
• Capacitat de Tractament: 350 T FORM / any• Cost Implantació PAP: 81.491 € (campanya) + 83.307 € (vehicle recollida) • Cost Inversió: 132.619 € (obra civil) + 82.415 € (maquinària)• Municipis servits: Biure, Boadella i les Escaules, Darnius, Maçanet de Cabrenys,
Terrades
Implantació PAP en 5 municipis Alt Empordà + Planta de Compostatge de
Boadella i les Escaules
Implantació PAP a la comarca Pallars Sobirà + Planta de Compostatge de Sort
• Implantació de RS Biorresidus en tots els municipis, mitjanant 2 models:
• Implantació RS PAP en tots els municipis (nuclis de vall)
• Implantació autocompostatge en nuclis disseminats
• Implantació RS PAP 5 fraccions
• Capacitat de Tractament: 750 T FORM / any• Temps de Procés: 4 setmanes (descomposició) + 8 setmanes (maduració)• Superfície: 973 m2
• Cost Implantació RS PAP: 760.000 € (inclosos vehicles)• Cost Inversió Planta Compostatge: 410.000 €• Cost Tractament Biorresidus: 43 € / T Biorresidus• Municipis servits: tota la comarca
Implantació PAP a la comarca Pallars Sobirà + Planta de Compostatge de Sort
Moltes Gràcies !
Agencia de Residus de CatalunyaC/ Dr. Roux, 80 ● 08017 Barcelona
Tel. +34 935 673 300 Fax. +34 935 673 300
http://www.arc.cat
47
SETMANA EUROPEA DE LA PREVENCIÓ DE RESIDUS (EWWR)
• VII edició EWWR: 21 al 29 de novembre de 2015 Visualitzar accions per reduir la generació de residus i promoure la gestió sostenible dels recursos Accions sobre malbaratament alimentari, reutilització, reparació, autocompostatge...
• 21/11: Dia de la Desmaterialització: Fer més amb menys Demostrar que l’ús de menys materials es tradueix en una menor producció de residus i en una
major eficiència en l’ús dels recursos.
• Conjunt d’eines comunicatives, fitxes descriptives i vídeos d’accions• Acció innovadora opta al Premi Europeu de Prevenció de Residus
www.arc.cat/setmanaprevencio
Resultats 2014 : 869 accions i 175 entitats catalanes. Des de 2009: 7 catalans premiats
Amb el suport de la Comissió
Europea
Sota l’Alt Patrocini del Parlament
Europeu