Post on 22-Mar-2016
description
OBRA DE TEATRE DE P5 (CURS 2011-12)
LA LLEGENDA DE SANT JORDI PELS LLOPS I ELS LINXS
Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà hi havia un rei.
El rei tenia una filla, que era la princesa i tots dos vivien al castell.
La princesa se sentia molt sola i s’avorria molt en el castell. De vegades deia:
- Princesa: AI, QUE TRISTA QUE ESTIC!
Al castell hi havia dos guàrdies que vigilaven la porta. De tant en tant l’un li deia a l’altre:
Guàrdia1: - QUÈ VEUS SI VE ALGÚ?
Guàrdia 2:- NO, NO VEIG NINGÚ.
Pels voltants del castell hi havia un poble on vivia molta gent. Molt lluny d’aquell país, hi havia un cavaller que es deia Jordi i tenia un cavall blanc.
St. Jordi: - CORRE, CORRE CAVALL !!!!
Cavall: - CATACRIC, CATACROC, CATACRIC, CATACROC....
Un dia, un dels guàrdies del castell va dir:
Guàrdia 1: - MIRA, MIRA!! QUINA BÈSTIA MÉS GROSSA QUE S’ACOSTA!!! QUÈ DEU SER?
Guàrdia 2: - ÉS EL DRAC DE LA COVA!!!!!!!!!
Era un drac molt gros que vivia a prop del poble, en una cova i sempre tenia molta gana i sabeu què deia?
Drac: - UI, QUINA GANA QUE TINC! TINC MOLTA GANA!
El drac s’empassava tots els animals que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous, cavalls, rucs, ànecs i porcs.
Però un dia al drac se li va acabar tot el menjar. Així que va baixar al poble i va dir:
Drac: - CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!!!
La gent del poble tenia molta por i no sabien com defensar-se del drac i li deien:
Poble: - VES-TE’N, VES-TE’N DRAC DOLENT, QUE FAS POR A TOTA LA GENT.
Però el drac repetia:
Drac: - CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!
La gent del poble tenia molta por i deien:
Poble: - VES-TE’N, VES-TE’N DRAC DOLENT, QUE FAS POR A TOTA LA GENT!!!!
Però el drac repetia:
Drac: – CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!
Aleshores la gent del poble van decidir fer cada dia una rifa per veure a qui li tocaria anar a la cova del drac.
Poble: - A QUI LI TOCARÀ AVUI??
El primer dia els hi va tocar a uns nens i nenes molt valents que no tenien gens de por. Tot anant cap a la cova cantaven:
Nens i nenes:
AQUEST DRAC,
NO EM FA POR
PAM I PIPA,
PAM I PIPA
AQUEST DRAC,
NO EM FA POR
PERQUÈ SÓC BON LLUITADOR.
Quan van arribar a la cova, el drac se’ls va menjar.
Drac: MMMMMMMMM, QUE BONS QUE ESTAN AQUESTS NENS I NENES!
Quan eren dins la panxa del drac, sabeu què feien? Pessigolles.
Va arribar el segon dia i la gent deia:
Poble: - AVUI ELS HA TOCAT A SIS NENS I NENES MÉS.
Pel camí anaven cantant:
Nens i nenes:
AI EL DRAC,
QUINA POR
SI SE’M MENJA,
SI SE’M MENJA,
AI EL DRAC.
QUINA POR
SI SE’M MENJA DE DEBÒ.
Quan van arribar a la cova del drac se’ls va menjar.
Drac: MMMMMMMMM, QUE BONS!!!
Després d’uns dies, al poble ja no hi quedava ningú. Llavors, el drac va arribar al castell i li va dir al rei:
Drac: - ARA VULL MENJAR-ME LA PRINCESA.
Rei: - NOOOOO, LA MEVA FILLA NOOOO!!!!!
Però el drac se la va emportar a la seva cova. Quan ja eren a la cova, el drac li va dir a la princesa:
Drac: - ARA ET MENJARÉ.
Princesa: -QUINA POR, NO VULL QUE EM MENGIS!!!
Drac: - TINC GANA, TINC MOLTA GANA!!!
Però quan el drac va obrir la boca per menjar-se la princesa, va apareixa St. Jordi dalt d’un cavall blanc.
St. Jordi: DRAC DOLENT, NO ET MENGIS LA PRINCESA!
El drac estava molt enfadat perquè tenia molta gana, va obrir la boca, va treure foc pels queixals i St. Jordi el va matar d’un cop de llança.
Princesa: - GRÀCIES SANT JORDI! ETS MOLT VALENT!
I tota la gent del poble cridava:
Poble: - VISCA SANT JORDI! VISCA SANT JORDI!
De la sang del drac va néixer un roser de roses vermelles. Sant Jordi va donar una rosa a la princesa en senyal d’amor. Tothom estava molt content.
Sant Jordi va pujar dalt del seu cavall blanc i se’n va anar somrient.
Fi