OBRA DE TEATRE DE P5 (CURS 2011-12)

LA LLEGENDA DE SANT JORDI PELS LLOPS I ELS LINXS

Vet aquí que una vegada, en un país molt llunyà hi havia un rei.

El rei tenia una filla, que era la princesa i tots dos vivien al castell.

La princesa se sentia molt sola i s’avorria molt en el castell. De vegades deia:

- Princesa: AI, QUE TRISTA QUE ESTIC!

Al castell hi havia dos guàrdies que vigilaven la porta. De tant en tant l’un li deia a l’altre:

Guàrdia1: - QUÈ VEUS SI VE ALGÚ?

Guàrdia 2:- NO, NO VEIG NINGÚ.

Pels voltants del castell hi havia un poble on vivia molta gent. Molt lluny d’aquell país, hi havia un cavaller que es deia Jordi i tenia un cavall blanc.

St. Jordi: - CORRE, CORRE CAVALL !!!!

Cavall: - CATACRIC, CATACROC, CATACRIC, CATACROC....

Un dia, un dels guàrdies del castell va dir:

Guàrdia 1: - MIRA, MIRA!! QUINA BÈSTIA MÉS GROSSA QUE S’ACOSTA!!! QUÈ DEU SER?

Guàrdia 2: - ÉS EL DRAC DE LA COVA!!!!!!!!!

Era un drac molt gros que vivia a prop del poble, en una cova i sempre tenia molta gana i sabeu què deia?

Drac: - UI, QUINA GANA QUE TINC! TINC MOLTA GANA!

El drac s’empassava tots els animals que trobava davant seu: ramats d’ovelles, bous, cavalls, rucs, ànecs i porcs.

Però un dia al drac se li va acabar tot el menjar. Així que va baixar al poble i va dir:

Drac: - CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!!!

La gent del poble tenia molta por i no sabien com defensar-se del drac i li deien:

Poble: - VES-TE’N, VES-TE’N DRAC DOLENT, QUE FAS POR A TOTA LA GENT.

Però el drac repetia:

Drac: - CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!

La gent del poble tenia molta por i deien:

Poble: - VES-TE’N, VES-TE’N DRAC DOLENT, QUE FAS POR A TOTA LA GENT!!!!

Però el drac repetia:

Drac: – CADA DIA EM MENJARÉ DUES PERSONES!!!

Aleshores la gent del poble van decidir fer cada dia una rifa per veure a qui li tocaria anar a la cova del drac.

Poble: - A QUI LI TOCARÀ AVUI??

El primer dia els hi va tocar a uns nens i nenes molt valents que no tenien gens de por. Tot anant cap a la cova cantaven:

Nens i nenes:

AQUEST DRAC,

NO EM FA POR

PAM I PIPA,

PAM I PIPA

AQUEST DRAC,

NO EM FA POR

PERQUÈ SÓC BON LLUITADOR.

Quan van arribar a la cova, el drac se’ls va menjar.

Drac: MMMMMMMMM, QUE BONS QUE ESTAN AQUESTS NENS I NENES!

Quan eren dins la panxa del drac, sabeu què feien? Pessigolles.

Va arribar el segon dia i la gent deia:

Poble: - AVUI ELS HA TOCAT A SIS NENS I NENES MÉS.

Pel camí anaven cantant:

Nens i nenes:

AI EL DRAC,

QUINA POR

SI SE’M MENJA,

SI SE’M MENJA,

AI EL DRAC.

QUINA POR

SI SE’M MENJA DE DEBÒ.

Quan van arribar a la cova del drac se’ls va menjar.

Drac: MMMMMMMMM, QUE BONS!!!

Després d’uns dies, al poble ja no hi quedava ningú. Llavors, el drac va arribar al castell i li va dir al rei:

Drac: - ARA VULL MENJAR-ME LA PRINCESA.

Rei: - NOOOOO, LA MEVA FILLA NOOOO!!!!!

Però el drac se la va emportar a la seva cova. Quan ja eren a la cova, el drac li va dir a la princesa:

Drac: - ARA ET MENJARÉ.

Princesa: -QUINA POR, NO VULL QUE EM MENGIS!!!

Drac: - TINC GANA, TINC MOLTA GANA!!!

Però quan el drac va obrir la boca per menjar-se la princesa, va apareixa St. Jordi dalt d’un cavall blanc.

St. Jordi: DRAC DOLENT, NO ET MENGIS LA PRINCESA!

El drac estava molt enfadat perquè tenia molta gana, va obrir la boca, va treure foc pels queixals i St. Jordi el va matar d’un cop de llança.

Princesa: - GRÀCIES SANT JORDI! ETS MOLT VALENT!

I tota la gent del poble cridava:

Poble: - VISCA SANT JORDI! VISCA SANT JORDI!

De la sang del drac va néixer un roser de roses vermelles. Sant Jordi va donar una rosa a la princesa en senyal d’amor. Tothom estava molt content.

Sant Jordi va pujar dalt del seu cavall blanc i se’n va anar somrient.

Fi