Post on 04-Aug-2020
«No tinguis només
pietat dels cecs i els esguerrats; tingues-la també pels dolents,
que tenen la dissort de ser invàlids d’esperit.»
EPITET
FIL DE LLUM Andreu Fité
Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant.
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu, baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
Quan sento que res té sentit,
que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
(BIS).
Avui en SILENCI.... Algú pot llegir el text mentre els altres
companys estem en silenci...
Abraçar el silenci... per trobar-nos
L’altre dia, després d’anar al teatre, vaig anar amb la meva mare a prendre
alguna cosa i xerrar. Ella diu que se sent sola. Jo li dic que tots estem sols. Tota la vida. I que cal aprendre a estar sols per poder estar amb els altres. Però el fet
d’estar sols ens aclapara perquè ens incomoda el silenci. Perquè en el silenci ens trobem a nosaltres mateixos. Abraçar el silenci és un art. És qüestió de
practicar-ho. Jo encara ho continuo provant...
La compassió (del llatí cristià compassio, derivat de compati, co- "amb" i pati "patir", "patir amb") és un sentiment a través del qual hom comparteix el sofriment dels altres. A diferència de la pietat o l'empatia, la compassió implica sovint la voluntat d'implicar-se per tal d'alleugerir la pena de l'altre.
És considerada per la majoria de tradicions religioses i per d'altres corrents de pensament com una de les més grans virtuts que pot tenir l’ésser humà.
Quina diferència hi ha entre “compassió” i “llàstima”? Qui
et desperta compassió, en aquests moments de la teva
vida? Algú de la teva família? Per què? Algun col·lectiu
social que pateix de manera especialment intensa?
(
Creus que és certa aquesta frase que hi ha sobre la fotografia d’aquesta nena? Com podem ensenyar als infants a tenir
compassió dels qui la necessiten? Com n’has après tu? Pensa amb una persona que tinguis al teu voltant i que t’hagi ajudat a
entendre i donar importància al valor de la compassió.
(
«Jesús va complir la seva part i va demostrar al món que si cadascú
complís també amb la seva, ningú hauria de patir. Perquè ell ja havia patit per tots els homes
que van tenir el valor de lluitar pels seus somnis.»
Paulo Coelho, Brida.
FIL DE LLUM Andreu Fité
Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant.
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu, baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
Quan sento que res té sentit,
que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
(BIS).
Dia internacional dels infants soldats
Senyor, tingues compassió amb els que pateixen en el seu cos, amb els que pateixen en el seu cor i amb els que pateixen en la seva ànima, que estan pregant i escoltant el testimoni del que Tu estàs fent pel teu Esperit renovador en el món sencer.
La compassió amb els famolencs és, de sempre, l'única compassió estesa, més
encara, l'única susceptible d'estendre's. La jove, i menys encara l'home, que penen per l'amor no desperten compassió, mentre que el clamor de la
fam és, sens dubte, el més fort, l'únic que ens arriba sense embuts.
Estàs d’acord amb aquest text? Per què?
(
Avui comença el temps de quaresma. cliqueu a l’enllaç i coneixereu la història del fil
vermell...
https://youtu.be/dkp-45I2Kgw
Voleu apuntar-vos a l’aventura de buscar el fil
vermell?
«El consol més gran en la
desgràcia és trobar cors
compassius»
MENANDRE
FIL DE LLUM Andreu Fité
Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant.
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu, baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
Quan sento que res té sentit,
que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
(BIS).
“La suma de les diverses
personalitats és el tresor de la nostra identitat. Tan sols compartim la nostra identitat si
ens sentim compromesos i corresponsables de la missió i la visió compartida.”
Dia mundial de la Justícia Social
“Si sempre estàs intentant ser igual que els altres, mai no
sabràs tot allò que realment pots arribar a ser”
Dia internacional de la llengua materna
Aquesta setmana volem aprendre dels altres i dels seus talents. ELS AVANTPASSATS...
https://www.youtube.com/watch?v=540c-MFbA6c
FIL DE LLUM Andreu Fité
Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant.
Quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí.
Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu, baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
Quan sento que res té sentit,
que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar.
Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat, i cau cada desig que m'ajudava a avançar.
Torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant.
Dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi. I vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant.
Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
" Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refesta, la vida al món t'espera.
(BIS).
(
“El xerpa ha de ser inquiet i profundament observador, amb una curiositat insaciable; en definitiva, una persona amb passió per a la vida, tolerant i connectada i que atorgui a l’altre la importància que es mereix”.
( Parábola del Bon Samarità (Lc 10, 25-37)
5 Un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta:
--Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?
26 Jesús li digué: --Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? 27 Ell va respondre: -- Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima,
amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix.
28 Jesús li digué: --Has respost bé: fes això i viuràs. 29 Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: --I qui són els altres que haig d'estimar? 30 Jesús va contestar dient: --Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans
d'uns bandolers, que el despullaren, l'apallissaren i se n'anaren deixant-lo mig mort. 31 Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l'altra banda. 32 Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l'home i passà de llarg per l'altra banda.
33 »Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell, el
veié i se'n compadí. 34 S'hi acostà, el curà, després el pujà al seu cavall, el dugué a l'hostal i se'n va ocupar. 35 L'endemà va treure's dos monedes i els va donar a l'hostaler. dient-li:
»--Ocupa't d'ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.
36 »Quin d'aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l'home que va caure en mans dels bandolers?
37 Ell respongué: --El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: --Vés, i tu fes igual.
(
El lideratge xerpa és portar les altres persones al cim.