neoplasticisme

El Neoplasticisme proposa la fusió de totes les arts i l’arquitectura.

Els neoplasticistes cerquen expressar l’harmonia i l’equilibri de la naturalesa a partir d’elements plàstics bàsics: línies i plans horitzontals i verticals i els colors primaris (en aquella època el vermell, el blau i el groc eren els considerats primaris), més el blanc, el negre i el gris són el repertori bàsic del moviment.

De Stijl pretén expressar a partir d’aquests elements mínims l’estructura espiritual profunda que hi ha amagada en l’aparença física de la natura.

El Neoplasticisme va néixer durant la Primera Guerra Mundial a Holanda i es va difondre a través de la revista De Stijl (‘L’estil’).

Piet Mondrian

Mondrian va portar l'art abstracte fins a les últimes conseqüències. Per mitjà d'una simplificació radical, tant en la composició com en el color, intentava mostrar els principis bàsics que s'amaguen en l'aparença de les formes.

L’any 1917, juntament amb el seu compatriota, el pintor Theo van Doesburg, fundà la revista De Stijl, en la que Mondrian desenvolupà la seva teoria sobre les noves formes artístiques que denominà Neoplasticisme.

Mondrian deia que l'art no s’ha de dedicar a la reproducció d'imatges d'objectes reals, sinò a expresar l'absolut i universal que s'amaga darrera la veritat, l’harmonia de l’univers

Rebutjava les qualitats sensorials de la textura, la superfície i el color, i reduí la seva paleta als colors primaris (el vermell, el blau i el groc en aquells temps). La seva creença era que una pintura, és a dir, una superfície plana, només ha de contenir elements plans. Això implicava l'eliminació de qualsevol il·lusió d’espai tridimensional.

L'aparició de les seves teories el portà a realitzar

obres com Composició en vermell, blau i groc en la que la pintura, composta només per rectes pèrpendiculars i superfícies equilibrades de

color, crea un efecte monumental a pesar de

l'escassedat de mitjans que utilitza.

Avond (capvespre), arbre vermell. 1908

Arbre gris. 1911

Composició nºII, composició de línia i color. 1913

Composició amb colors plnas i línies grises. 1918

Composició amb gris i marró clar. 1918

Composició A: Composició amb negre, vermell, gris, groc, i blau. 1920

Rombe. Composició amb groc, negre, blau, vermell i gris. 1921

Rombe. Composició amb vermell, negre, blau i groc. 1925

Composició amb gran blau pla, vermell, negre, groc, i gris. 1921

Composició amb blau, groc, negre i vermell. 1922

Composició amb pedaç groc. 1930

Ritme amb línies negres. 1935-42

Composició blanca, vermella i groga. 1936

Composició nº 8. 1939-42

Composició 10. 1939-42

Composició II

New York City. 1941-42

Broadway Boogie Woogie. 1942-43

Gerrit Rietveld

Gerrit Rietveld (1888- 1964) començà construint mobles dissenyats segons els principis neoplasticistes, com la famosa cadira blava i vermella de 1917.

L’any 1924 dissenyà la Casa Schröder, a Utrecht, un edifici que sintetitza a la perfecció els principis del moviment, i que va tenir una gran influència en el desenvolupament de l’arquitectura racionalista.

Segons els principis del neoplasticisme la nova arquitectura havia de ser:

･ elemental: s’ha de limitar als elements essencials necessaris per a constituir un habitatge.

･ oberta: ha de ser pensada de dins a fora, i no a l’inrevés.

･ anticúbica: els espais han de ser complexos, pensats segons

les necessitats de l’habitatge; l’espai s’ha d’adaptar a la funció, i no a l’inrevés.

･ asimètrica: s’ha d’evitar d’imposar ritmes i repeticions als espais arquitectònics per raons purament estètiques.

･ acolorida: els únics elements que poden servir per caracteritzar els espais són els colors, aplicats de manera uniforme en els elements constructius (parets, fusteries).

･ antidecorativa: cal evitar tots els elements superflus que no tinguin funció constructiva.

Cadira blava i vermella. 1917

Cadira Berlín. Cadira Steltman.

Cadira Militar. Cadira Infantil.

Taula Schoeder. 1918

Carretó de joguina. 1923

Cadira de nens. 1919

Cadira de menjador. 1919

Cadira Zig Zag. 1932

Casa Schröder. 1924

Casa Schröder. 1924

Làmpada penjant. 1920

Theo Van Doesburg

Contra-construcció. Projecte. 1923

Entre 1926 i 1928 Theo Van Doesburg col·labora amb Sophie Taeuber-Arp i Hans Arp en la reconstrucció interior del cafè de l’Aubette d’Estrasburg.

Esquema de color pel cinema del Cafè Aubette. 1928

Anàlisi arquitectònic. 1923

Casa particular. 1923

Composició V. 1924

Composició II

Vaca. 1917

Composició. 1917

Composició

Contra composició. 1925

Alfabet. 1919

Alfabet. 1919

Etiqueta de formatge amb arquer

Portada de la revista De Stijl. 1919

La influència del neoplasticisme

Mondrian Building, Burnet Road, Austin

Yves Saint Laurent. "Mondrian" vestit de dia. 1965

Escola “La Canal”. Luanco (Asturias)

Llar de foc