172 7 . 0 9 . 2 0 1 5

Diumenge, 27 de setembre del 2015 55

NARRATIVA XAVIER SERRAHIMA

l gènere del conte ha anat seguint elspassos del de la novel·la i ha esde-vingut divers, multiforme, gairebé

il·limitat. En un principi era una històriaque avançava cronològicament fins abocara un final més o menys inesperat, però desque Monterroso va fer la broma que haviaescrit el conte més curt mai vist, i una bonacolla de mandarins culturals van creure’sque ho deia de debò, el món de la narrativaja no va tornar a ésser el mateix. Massa so-vint l’experimentació formal, la voluntat defer el que no s’ha fet abans, ha sacrificat l’ar-gument en nom del lluïment.

És per això que entenc que ha estat unasort que, en redactar els seus relats, en Mi-quel Adam s’hagi deixat guiar més pels seusgustos i sentits, per la seva manera d’escriu-re i de descriure el món, que no pas per lavoluntat d’épater, de demostrar que és ungeni capaç de dur a terme el darrer pas derosca. És ben possible que no ens enlluerniamb ells, que no ens quedem bocabadatsper la seva innovadora experimentació for-mal, però com a torna, no ens succeirà comen tants reculls, on quan l’esclat inicials’apaga, no en queda gairebé res.

Amant de l’obra de Georges Saunders,podria haver seguit la via fàcil, la de provarde convertir-se en el seu acòlit català, peròha preferit seguir el seu propi camí. No hiha cap dubte, en aquest conjunt de 17 re-lats, que el que hi veiem, per damunt de tot,és la impremta vital d’Adam. Tinguin o noun rerefons autobiogràfic, i segons el meuparer gairebé tots el tenen, el que ens oferei-xen és la visió del món de l’autor, que es dis-

EEls reis del món toquen a terra

fressa dels personatges i, tot permetent queexpliquin les seves històries, s’expliquen aells mateixos i l’expliquen a ell.

És per això que totes les narracions sónescrites en primera persona, fins i tot quanno ho sembla, quan empra la tercera:aquest ell no és més que un jo dissimulat;un jo que s’amaga, més malament que bé,sota un ell. I crec que és per això, també,que els diàlegs presideixen, d’una maneratan evident i generosa, els relats: perquè,per entendre’s, per explicar-se a ells matei-

xos, els cal parlar; parlar amb algú altre que,en el fons, és un altre jo, que és l’única ma-nera assenyada de parlar amb ells mateixos.O el que és el mateix, perquè l’autor puguiparlar amb ell mateix, perquè pugui conèi-xer-se de veritat.

No cal dir que si únicament haguésaconseguit això, si s’hagués quedat a l’estadidel propi coneixement, ben poc servei po-dria fer a algú. El que confereix valor al vo-lum és que tant la seva visió vital, la sevanecessitat d’exploració i de coneixement,d’entendre el que segurament no es pot en-tendre, de fer-se preguntes que possible-ment no tenen ni poden tenir resposta, co-incideix amb la de gairebé tota la gent ambquè comparteix edat i temps; que no s’hiemmiralla ell, sinó tota una generació.

El Miquel Adam que, ocult sota unamàscara més o menys transparent, prota-gonitza els seus contes és, alhora, una imat-ge fidel de tots aquells exjoves que s’acostenperillosament als quaranta anys i tot d’unadescobreixen que no tan sols no seran elsreis del món, com tot semblava indicar-ho,sinó que, per no arribar, no han arribat ni aregnar en les seves vides.

És per això que, desvetllats del seu som-ni dogmàtic, desencantats, s’aferraran ambfrenesí a tot allò que faci olor d’èxit, encaraque sigui d’èxit devaluat o de segona catego-ria. En aquest sentit, La presidència és em-blemàtic: “Sento una energia nova que emfa tremolar d’emoció [...] No m’arronso, noem resigno que el meu mandat passi des-apercebut. [...] Celebro la meva ascensió, elnou ordre.” ❋

Miquel Adamdebuta en literaturaamb aquest recullde relats amb un toautobiogràficARXIU

TORERO D’HIVERNMiquel AdamEditorial:Edicions de 1984,Barcelona, 2015Pàgines: 256Preu: 18 euros

gran intensitat cap als segles XI i XII. GenerAymamí afirma: “Tot i que a Catalunya nodisposem de conjunts tan remarcables comels de Capadòcia o Sumela, a Turquia, nitampoc de temples budistes excavats en laroca com ara els de la Xina i l’Índia, tenimprou exemplars dignes d’interès i de teniren consideració.”

L’autor inicia la seva guia a l’Alt Camp,on hi ha Sant Salvador de la Balma, a Pon-tons: “De Santes Creus cal seguir la carrete-ra de les Pobles. Havent deixat enrere el nu-cli urbà, de seguida trobem, a l’esquerra, elbosc de Sant Sebastià, al capdamunt hi hales runes de l’església de Sant Sebastià i, a uncostat, els eremitoris.” I, d’aquesta manera,va descrivint els principals eremitoris ru-

pestres, com ara l’ermita de la Cova Santade Montsant, la cova de les Ermites de Ro-ses, la cova del Racó Gran de Mura, l’eremi-tori de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp, el santuari de la Mare deDéu de Lourdes a la Nou de Berguedà, lacova de la Mare de Déu de les Olletes a laVall d’en Bas, l’ermitatge de Sant Martí aAlòs de Balaguer, la Mare de Déu del Re-mei a Camarasa, Santa Maria de Salgar a laForadada i la cova de Sant Gil a Queralbs,entre altres.

Els itineraris de Gener Aymamí són unabona eina per recórrer el país sense pressespels camins allunyats del turisme de mas-ses, espais naturals fets des de l’espiritualitatper contemplar la vida i el pas del temps. ❋

ITINERARIS PERLES ESGLÉSIES...Gener AymamíEditorial: Dalmau Ed.Pàgines: 206Preu: 16 euros

Òbits al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt ARXIU