CAPÍTOL VI: LA CARRONYA I EL PEIX ENS VAN FER

INTEL·LIGENTS:

• Martí Pedron• Martí Vivet• Sergi Novelles• Marc Viñas• Ramón Vilatimó

A CÀRREC DE:

LÍNIA DEL TEMPS:

• http://www.dipity.com/ray31/El-mono-obeso/#

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Est d’Àfrica

Entorn geogràfic on evolucionen els nostres ancestres

Afavoreix l’evolució

Evolució cranial

Proporciona una font única nutricional, abundant en àcids grassos

Vall del Rift

Evidències fòssils

Se sap gràcies

El gènere homo apareix en un entorn ecològic únic format per:

• Llacs localitzats en les depressions de la vall del Rift

Els llacs en conjunt són considerats un PROTOOCEÀ

ENTORN AQUÀTIC

L’evolució no va ser possible a qualsevol part del món, era necessari

un entorn amb abundància d’àcids

grassos per l’evolució cerebral

L’espècie homo augmenta la capacitat cranial

Habiten a l’oceà Fallit:

- Aquest comprèn tres zones:Proveeixen de

Evolucionen almenys 2 milions d’anys

- Aquests llacs són alcalins, amb una abundància en peixos, mol·luscs,

crustacis degut a l’intens vulcanisme

Excel·lent font de proteïnes de alta qualitat biològica i àcids grassos poliinsaturats de llarga

cadena

Intens vulcanisme de la Vall del Rift

Èxode de l’Homo ErgasterAbandonament dels boscos africans per colonitzar Àsia i Europa

Característiques de l’èxode

Amb un cervell de casi 1L, és capaç

de fabricar utensilis per caçar

No són exploradors, són nòmades que

persegueixen les seves preses: cerca aliment

S’aposentaven amb regions amb abundància

d’aliment o fugien per evitar catàstrofes naturals

Presentaven una Mobilitat mínima. Individus Homo

Ergaster anaren de Kenya a Xina en 20000

anys

Desplaçament de l’homínid fins a Xina

L’abandonament del continent africà va tenir una gran importància:

Necessitat d’adaptació a les noves regions

A destacar

Document històric:-Els descendents de l’Homo Ergaster colonitzaren tot el

món excepte Amèrica i Austràlia

-La emigració provocà diferències entre els

descendents, originant noves espècies.

-Cap descendent viu actualment provinent de les nombroses espècies d' Homo

Ergaster

Càlid i segur tròpic en quant a

recursos

Variabilitat estacional i

falta d’aliment

DESCRIPCIÓ DE L’HOMÍNID

Homo ergaster

ASPECTE

• Presenta un crani molt estilitzat i més petit que el nostre.• Té una estatura semblant a la nostra, però és més robust i de

malucs més amples.• Aparell mastegador (mandíbula) reduït i ossos components

alleugerats donant espai a la massa cerebral.

CARACTERÍSTIQUES• Termoregulació:

– Té un sistema de refrigeració de l’organisme que li permet recórrer grans distàncies sense patir hipertèrmia. Ja no necessiten el pèl.

– Sistema de refrigeració cerebral mitjançant el corrent sanguini que passa pel cervell.

• Les cries naixien amb immaduresa i una gran reserva de grasses, deduït per la mida del crani i de la pelvis.

• Viatjava per la sabana a buscar aliment o per protegir-se dels perills.• Un adult posseïa un volum cerebral de 900 cm3.

CANVIS GENÈTICS I DIETA: CAUSES, EFECTES I EVIDÈNCIES

CAPACITAT CEREBRAL

• En 2 milions d’anys d ‘evolució el cervell va duplicar la seva capacitat. Va passar de 450 cm3 del australopitecus afarensis fins als 900 cm3 de l’ homo ergaster.

• En l’actualitat disposem d’una capacitat de 1500 cm3 , i a més una gran complexitat estructural en la qual no sap com hem arribat .

• El cervell evolucionat a una velocitat molt gran

australopitecus afarensis ( 450 cm3 )

Homo ergaster (900 cm3 )

Homo sapiens sapiens ( 1500 cm3 )

• El cervell ha evolucionat a una velocitat molt gran respecte el temps:

• Amb 3000000 d’ anys es va passar de 450 cm3 a 1500 cm3. • Per tant, va incrementat 30 mm3 per segle, és a dir a cada generació

l’encèfal va incrementar el seu tamany una mitjana de 9 mm3.

UN LUXE• El cervell és un luxe evolutiu, ja que és

la part del nostre organisme més delicada i precisa que es pot trobar en la natura.

• Sabent això: QUÈ ENS VA COSTAR PERMETRE'NS AQUEST LUXE?

• El cervell consumeix una gran quantitat d’energia degut a la seva alta activitat metabòlica: entre un 20 i 25%.

No es pot utilitzar qualsevol cosa com a combustible del cervell.

En condicions normals consumeix 100 g de glucosa cada dia.

En casos extrems, però el cervell pot utilitzar com a combustible els àcids grassos dels greixos.

Aquesta prové dels hidrats de carboni dels aliments vegetals ingerits.

CERVELL O INTESTÍ? AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ

L’energia que podem aconseguir dels aliments no és il·limitada

Això és per culpa de la dificultat que tenim per aconseguir uns aliments molts rics energèticament i que siguin fàcils de digerir.

Encara que aconseguim molta o poca energia cada dia, aquestes calories que aconseguim han de ser repartides entre els tots els òrgans per què aquests puguin dur a terme el seu funcionament.

Que bategui el cor

Que la sang circuli Que el ronyó filtri

Que els pulmons filtrin l’aire

Que funcioni el cervell

L’ energia que tenim és la mateixa però si un d’aquests n’utilitza més per força un altre n’ haurà d’utilitzar menys .

A qui li hem pres l’energia que utilitzem per fer servir el cervell?

La resposta ens la va donar al 1981, Arthur Keit.

“Hi ha una relació inversament

proporcional entre la mida del cervell i la de l’

intestí”.

Hipòtesi de l’ òrgan costós

Això ho corroboren L. Aiello i P. Wheeler a través de la Hipòtesi de l’òrgan costós.

Aquesta hipòtesi diu: “Ja que el cervell duu a terme un alt metabolisme , l’augment dels seu tamany només hagués set possible disminuint l’activitat metabòlica i el tamany d’un òrgan semblant a ell”.

El sistema digestiu

Com es pot reduir el tamany de l’intestí?• El tamany pot variar depenent de la qualitat de l’alimentació que

dugui a terme un organisme. • Una alimentació d’alta qualitat és aquella que és fàcil de digerir i

que proporciona major quantitat de nutrients i energia per unitat de treball.

Una dieta basada en plantes és de menys qualitat que una dieta que es basi en menjar carn. Per això una forma senzilla d’augmentar la qualitat de la alimentació és incrementar el consum de l’aliments procedents d’ animals. Per exemple insectes i rèptils.

També hagués estat possible que el tamany del cervell augmentés sense que el de l’ intesti disminuís, incrementant el consum d’

aliments energètics

Per què no va ser així?

- Al abandonar el bosc l’homo ergaster no disposava de suficient quantitat d’ aliment diàri:

-Va augmentar el consum d’aliments d’origen animal

- Va disminuir el consum de plantes

Va afavorir:

-la disminució de l’intestí

-l’estalvi d’energia per dedicar al cervell

QUINS FACTORS VAN PERMETRE DE L’EVOLUCIÓ DEL CERVELL:

• La Necessitat d’adaptar-se a l’augment de la complexitat social i de les relacions interpersonals va ser un dels estímuls que va incitar el desenvolupament del cervell.

• L’aportació d’àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena va ser clau.

Són components fonamentals de les neurones, que són les cèl·lules encarregades de transmetre l’ impuls nerviós.

MEDI-DIETA-EVOLUCIÓ

• Durant molts anys els homínids van viure a la vall del Rift: un habitat boscós amb molta presència de llacs.

• Aquests llacs contenien una alta quantitat d’aliments rics en àcids grassos poliinsaturats de llarga cadena: peixos, mol·luscos i crustacis que servien d’aliment als homínids.

• Aquests aliments els hi aportaven les proporcions d’àcids grassos ideal per a afavorir el creixement del cervell .

EVOLUCIÓ DEL CERVELL EN EL CREIXEMENT:

CERVELL DE L’HOMO ERGASTER(900 cm3)

CERVELL DEL XIMPANZÉ(400 cm3)

70% del tamany adult

28% del tamany adult

100 % desenvolupament

100%desenvolupament

32-34 setmanes

Acabat de néixer

6 mesos

23 anys

EVIDÈNCIES:

-Tamany del crani

-Tamany de la pèlvis

PAPER DE LA MARE: El fill homo ergaster tenia l’aparell digestiu petit, el seu procés de dentició

era lent i era inmadur. No es podia valdre per ell mateix durant un any

La mare

Havia de cuidar el nadó continuament

Havia d’ alletar-lo

Havia de suportar la càrrega energètica que li suposava cuidar-lo i alletar-lo

Càrrega energètica de la mare

Aliments animals

Aliments d’alta densitat energètica

Aliments fàcils de mastegar

Aliments fàcils de digerir

Epecialització en la dieta de les cries:

PLOR DELS NADONS :

• Quina importància va tenir el plor de les cries ergaster per permetre l’evolució de l’ espècie?

Els nadons necessitaven l’atenció dels pares per tal de poder subsistir.

Doncs els pares que tenien uns gens que els feien ser més afectius amb els seus fills, els criarien amb més eficacía, assegurant la seva supervivència i la propagació dels seus gens.

Abans de néixer

NUTRICIÓ DELS NADONS:

Es nodreixen gràcies a la mare

Recent nascuts

Es nodreixen gràcies a les seves pròpies reserves de grasses

Quan ja es poden alimentar:

Obtenen nutrients gràcies a la lactància

Quan el cervell es troba en creixement consumeix entre un 50 i un 60% del consum metabòlic total

-Per què els nens quan néixen són tan grassos?

ALIMENTACIÓ ADEQUADA PER MANTENIR EL CERVELL:

-PRIMERS MESOS: El dipòsit de grassa s’incrementa.

-9 MESOS: el contingut de grassa d’un nen arriba fins un 25% del seu pes corporal

EN ELS 5 PIMERS 5 ANYS: el nen utilitza entre un 40 i un 80% del seu metabolisme basal per mantenir i desenvolupar el cervell.”

ENTRE ELS 5 I ELS 7 ANYS: El nen arriba al “nadir prepuvertal”

Si un nen no porta una alimentacio adequada SUBNORMALITAT

PERCENTATGE DE GREIX AL NÉIXER

HUMÀ

BALENA

LLEÓ MARÍ

BABUÍ

XAI

GAT

PORC

0 2 4 6 8 10 12 14 16

REGULACIÓ DE LA TEMPERATURA CORPORAL

-Els homínds van canviar de medi vital:

Selva humida

Sabana càlida

Va sorgir la necessitat de mantenir la temperatura corporal constant

CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI DE MEDI

Canvi en el pelatge

Desenvolupament de les membranes sudorípedes

Canvi de postura i sistema de locomoció

Bipedestació

Teoria del Radiador: “Qualsevol especie que canvia la seva postura i sistema de locomoció ha de desenvolupar transformacións en el seu sistema circulatori a causa de l’efecte que es produeix en el flux i la pressió sanguinea”

D.Falk

El cervell necessita refrigerar-se a causa de l’elevada energia que consumeix.

Els canvis en l’aparell circulatori van permetre la creació d’una xarxa de venes petites que funcionaven com a radiadors, refredant el cervell.

Quan aquesta xarxa va començar a funcionar el cervell va poder créixer lliurement sense por al sobreescalfament.

POTENCIACIÓ DE L’INSULINORESISTÈNCIA I LEPTINORESISTÈNCIA

• Els homo ergaster al viure a la sabana tenia la necessitat de recórrer llargues distàncies per a aconseguir menjar. Aquest fet els hi va crear la necessitat de conservar l’energia dels aliments durant un llarg temps. Per aquest motiu es van desenvolupar l’ insulinoresistència i al leptinoresistència.

EFECTES DELS CANVIS GENÈTICS EN L’ ACTUALITAT

Tots els canvis genètics que va patir l’ homo ergaster d’una manera o d’una altra ens han influenciat.

Els canvis genètics més significatius i que es veuen reflectits avui en dia en la nostra imatge van ser:

-Canvis en l’alimentació

-Reducció de l’aparell digestiu

-Alleugeriment dels òssos de la mandíbula

- Disposició d’ un espai més gran en el crani

-Canvis en la nutrició dels nadons

-Canvis en el paper de la mare

-Actitud afectiva entre pares i fills

-desenvolupament de membranes sudorípedes

-Bipedestació

-Canvis en l’aparell circulatori

GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ