Pau Vancells

Hèctor Farrés

Aleix Bascompte

Ignasi Solà

La expulsió del paradís

Ardipithecus ramidus (4.4 - 4.1 milions d’anys)

Australopithecus afarensis (3 - 3.9 milions d’anys)

Situació en el temps

Situació geogràficaEs situa a l’est del continent africà.

Habitava a: -selves plujoses-grans serralades

DESCRIPCIÓ FÍSICA

Estructura física adaptada per la vida als arbres: -Braços llargs

-cames amb poca movilitatAltura de 120 cm en mascles i de 115 cm en femelles.Crani de 350 cm3

Ardipithecus ramidus

SITUACIÓ GEOGRÀFICAVivien al vall del rift, a l’est d’Àfrica.

Habitaven: - sabanes

-petites selves o boscos -zones elevades -muntanyes

DESCRIPCIÓ FÍSICASemblants als ximpanzés actuals.Caminaven sobre 2 peusCrani de 450 cm3Fàcil distinció entre mascles i femelles -els mascles eren més peluts i gransCapacitat d’autoregulació de la temperatura corporal. Augment de la capacitat de percebre el perillCost energètic menor

Australopithecus afarensis

La gran vall del rift és un accident geològic de 4830km de llarg, situat a l’est de l’Àfrica.

La vall del Rift s’inicia a l’estret del mar roig i del golf d’Adén i segueix fins a Tanzània, separant les dues plaques tectòniques, la Africana i la Somalí.

La Vall del Rift

Una falla és un enfonsament de l’escorça terrestre, es separen les plaques.

FORMACIÓ de la Vall :

CAUSES:

Geodinàmica Interna Terrestre

Moviment de plaques tectòniques

Formació de falla divergent

CONSEQÜÈNCIES:

La escorça terrestre s’escalfa pel magma que sorgeix formant fissures i cons volcànics.

Formació dels llacs Victòria, Tanganyika i Malawi

SEPARACIÓ DEL TERRITORI AFRICÀ

ESTOEST

• DENSA SELVA (Zona Muntanyosa)

Clima plujósBoscos Densos, Aliment (fruits)

abundants.Goril·les i Ximpanzés, com altres

lemúrids.

• SABANAClima secDesertització: reducció dels boscosAnimals amb ungles, rosegadors,

primeres girafes, búfals, hienes, antílops, tigres de dents de sabre i papions (primats)

Australophitecs Ramidus Australopithecus AfarensisHOMÍNIDS

-Australopithecus Afarensis-

Vegetals, abundants productes durs i

abrasius fulles, fruits secs, talls

fibrosos i òrgans subterranis i insectes.

Omnívors

Dieta de l'homínid

Evidències

Locomoció bípeda, eficient i poc costosa energèticament

Augment de l'intestí gros

Alimentació oportunista“menjaven fins al moment de que no

podien més”

Apareix el bipedismeSensibilitat diferencial a l’acció de la insulinaCapacitat de digerir insectesAparició del ponderostat.• Augment de l’intestí gros• Càmera de fermentació eficaç per digerir

tanta fibra vegetal. • Són capaços de córrer distàncies molt

llargues, secretant les hormones de l’estrès.

Canvis genètics

Els aliments eren molt difícils de trobar.Es trobaven molt concentrats però en llocs

molt separats (oasis).

Aparició de la sensibilitat diferencial a la acció de la insulina

Falta d’aliment...

La sensibilitat diferencial a la acció de la insulina:

Guardaven part dels nutrients en forma de teixit adipós per moments pitjors

Una estratègia metabòlica clau

Es basa en la resistència de la insulina en les cèl·lules musculars(R) i la gran sensibilitat en les cèl·lules adiposes(S).

Guarda els nutrients extres en forma de greix.

Redueix el consum de glucosa en el múscul i augmenta l’acumulació en les cèl·lules adiposes.

És l’origen de moltes malalties de l'opulència. Apareix el “mono obeso”.

El genotip estalviador

Què passava quan se’ls hi acabaven les reserves?

• El ponderostat informava a d'hipotàlem, que activava els nuclis de la gana

• Quan tenien el màxim de energia el ponderostat detectava que era suficient.

• Només ingerien el necessari per cobrir les necessitats energètiques diàries.

Control de greix corporal

Feien servir les reserves energètiques quan estaven en perill.

Eren capaços de córrer llargues distàncies sense parar gràcies a: les hormones de l’estrès

Les hormones actuen sobre les reserves de

teixit adipós degradant-les per satisfer les necessitats de l’organisme.

Córrer per salvar-se

Efecte d’aquests canvis genètics en l’actualitat

El genotip estalviador

Locomoció bípeda

Utilització de reserves d’energia acumulades

Fi