Post on 23-Jul-2015
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
HORITZÓ 2020 – comissió UE
• Creixement intel·ligent:
innovació
• Creixement sostenible:
evitar l’exclusió social
• Creixement integrador:
major cohesió social.
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
• CANVI I PERMANÈNCIA
L’únic segur és el canvi:
• El 30% de les professions actuals no
existiran en 2020
• El 25% dels estudiants es veuran
obligats a canviar de professió varies
vegades al llarg de la seva vida.
Formació
basada en
competències
Empreses i Institucions (sectors productius)
Societat (participació i relació) Ser competent
Persones
Defineixen necessitats Defineixen FormacióS’aconverteixen en referents
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
CompetènciesSocialsCompetències
Professionals
Competènciespersonals
Especific dels
sectors productius
Especific del model
de societat
Específic del
desenvolupament de
l’individu
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
COMPETÈNCIES CLAU
1. Comunicació en la llengua
materna.
2. Comunicació en llengües
estrangeres.
3. Competència matemàtica i
competències bàsiques en
ciencia i tecnologia .
4. Competència digital .
5. Conciència i expressió culturals
6. Sentit de la iniciativa i espíritu
d’empresa .
7. Competències socials i cíviques.
8. Aprendre a aprendre .
Donaran resposta a les
tendències i necessitats
futures?
CompetènciesSocialsCompetències
Profesionals
Competenciespersonals
Competències
CLAU I
TRANSVERSALS
Desenvolupament personalCiutadania activaInclusió social i ocupació
CONTEXT EDUCATIU EUROPEU
Saber
Saber fer
Saber ser i estar
Què vol dir un model educatiu per competències?
METODOLOGIA:INTERDISCIPLINAR I GLOBALINVESTIGATIVATREBALL PER PROJECTESDIALÒGICA...
A LA LOMQE NO ES CONTEMPLA
EVOLUCIÓ SOCIAL VS EVOLUCIÓ ESCOLAR
EVOLUCIÓ SOCIAL VS EVOLUCIÓ ESCOLAR
La reforma de la LOMCE se apoya en evidencias y recoge las mejores prácticas comparadas. Los principales objetivos que persigue la reforma son reducir la tasa de la educación, mejorar los resultados educativos de acuerdo con , tanto en la tasa comparativa de alumnos excelentes, como la de titulados en Educación Secundaria Obligatoria, y mejorar la empleabilidad y estimular el espíritu emprendedor de los estudiantes.
ALGUNES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR
• 1.- La implementació de dissenys curriculars prescriptius (DCB)absolutament allunyats dels interessos i necessitats de l’alumnat, al serveidels interessos editorials i de reproducció de l’ordre social dominant.
• 2.- Las pràctiques academicistes, repetitives i deslligades del món real onviu l'alumnat.
• 3.- Una organització de centre i d’aula fossilitzada que no respon a lesnecessitats reals de la comunitat educativa, que segueix esquemesfossilitzats de la administració, però que estan molt allunyats del queentenem per gestió democràtica i participativa dels centres.
• 4.- Les carències metodològiques en la pràctica docent, que redueixen lesclasses a una mera transmissió i acumulació (¿) de sabers, sense connexióreal amb la vida.
• 5.- La manca de carisma o personalitat docent, que provoquen seriososconflictes al no saber respectar els diferents estils i ritmes d'aprenentatgede l’alumnat.
• 6.- La manca d’afectivitat… l’educació afectiva i la intel·ligència emocionalsón claus per a “il·lusionar” i “enganxar” a l'alumnat i famílies en laaventura de l’aprenentatge i del coneixement.
• 7.- La necessitat de comptar amb un professorat motivat i compromèsamb l’escola, que atenga les necessitats i s’implique en la seva solució, persuperar les desigualtats socials, culturals i econòmiques.
• 8.- La ignorància “intencionada” de la diversitat, enfocant el treball enl’aula de forma homogènia i uniformadora, sense tenir en compte que ladiversitat és l'estadi natural, mentre que la homogeneïtat és l'excepció: noexisteixen dos éssers humans iguals.
ALGUNES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR
• L’existència de la triple xarxa de centres: pública, privada i consertada. El dret a l’educació ha d’estar sempre per damunt del dret a la lliure elecció.
• Repartiment injust i desigual de recursos.
• Manca de recursos: no hi ha un treball seriós front al fracàs escolar.
• La llarga nit franquista i el retràs endèmic repecte a Europa i.
ALGUNES CAUSES DEL FRACÀS ESCOLAR
CONTEXT EDUCATIU
10,7 12,28,6
17,2
19,9
24,932,3 41,0 42,1 37,7 34,2 36,4
47,332,7
39,4
36,1
0,20
17,4
27,0
9,9 0 4,5
8,90
10
20
30
40
50
60
70
Ale
man
ia
Gre
cia
Por
tugal
Italia
Paí
ses
Baj
os
Sue
cia
EEUU
Med
ia O
CDE
Finl
andia
ESPAÑA
Rei
no U
nid
o
Japón
%
CINE 5B CINE 5A
Tasa bruta de graduats en educació terciària (CINE 5B y 5A) (2005)
Però, les administracions no inverteixen en I + D + i
Exportem mà d’obra qualificada,
PERCENTATGE DE POBLACIÓ DE 18 a 24 ANYS QUE ABANDONA PREMATURAMENT EL
SISTEMA EDUCATIU (2006)
8,312 12,9 13 13,1 13,8 15,3 15,9
20,8
29,9
39,2
0
10
20
30
40
50%
Ambos sexos Mujeres HombresFracàs
escolar o
fracàs
social?
CONTEXT EDUCATIU INTERNACIONAL
Global Educational Reform Movement(GERM) TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study)
PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study)
PISA (Program for International Student Assessment)
Pasi Sahlberg
INFORME PISA 2009Claus
• L’Informe PISA és desenvolupat per l’OCDE
• Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants(Program for International Student Assessment)
• Es fa cada tres anys
• El darrer fou en 2009 (s’està preparant l’informe 2012)
• Alumnes de 15 anys (25.000 alumnes espanyols)
• El País Valencià no hi va participar (Font de Mora dixit)
23
En 2009 participaren 65 països
33 països de la OCDE: Alemania, Australia, Austria, Bélgica, Canadá, Corea, Chile, Dinamarca, Eslovaquia,
Eslovenia, España, Estados Unidos, Finlandia, Francia, Grecia, Hungría, Irlanda, Italia, Islandia, Israel, Japón, Luxemburgo, México, Noruega, Nueva Zelanda, Países Bajos, Polonia, Portugal, Reino Unido, República Checa, Suecia, Suiza, Turquía.
32 països associats: Albania, Argentina, Azerbaiyán, Brasil, Bulgaria, Colombia, Croacia, Dubai (UAE),
Estonia, Federación Rusa, China-Hong Kong, China-Macao, China-Taipei, China-Shanghai, Indonesia, Jordania, Kazajistán, Kirguistán, Letonia, Liechtenstein, Lituania, Moldavia, Montenegro, Qatar, Panamá, Perú, República Dominicana, Rumania, Serbia, Singapur, Tailandia, Trinidad y Tobago, Túnez, Uruguay.
Despesa en educació per alumne en 2009
• OCDE: 5916 $ (6,3)• Suissa: 9348 $ (10)• Espanya: 4274 S (4,5)
Korea 539 (10)OCDE 493 (9’1)Espanya (8’9)
RESULTATS INFORME PISA 2009
(Program for International Student Assessment)
•Cultura matemàtica: Corea 546 (10); Alemanya 513 (9,3); EEUU 487(8’9); Espanya 483 (8,8).• Cultura científica: Finlàndia 538 (10) Alemanya 520 (9’3)); EEUU (9); España (8,8)
NIVELL DE FORMACIÓ DE LA POBLACIÓ ADULTA
• El gasto en relación al PIB % (2008)
▫ UE 15……………. ………… 5,9 %
▫OCDE y UE………………… 5,4 %
▫ España …………………….. 4,6 %
▫Madrid………………………. 2,46 %
soypublica.es 29
AMB LES RETALLADES ESTEM EN UN 3’9% - NIVELL DELS ANYS ‘80
Però la progressió ha estat EXCEL·LENT….
Índex estadístic d’estatus social, econòmic i cultural (ESCS)
PISA: qüestionari de context amb 49 ítems.
• nivell d’ estudis dels pares
• la professió dels pares
• el nombre de llibres en el domicili familiar
• el nivell de recursos domèstics relatius a les necessitats educatives.
PERCENTATGE D’ADULTS AMB E. SECUNDÀRIA
• Espanya 1970 (LGE, Villar Palasí) • França 1882 (Loi Ferry)
32
El nivell d’estudis dels pares influeix un 15%
en la nota i l’ocupació un 12%
El risc d’exclusió nostre és el doble que en la
mitjana de la OCDE.
Índice estadístico de estatus social, económico y cultural (ESCS)
Un altra visió de l’informe PISA
Deducir a partir de un horario de trenes cuánto tiempo necesitarás para ir de una ciudad a otra. (75%)
Calcular cuánto más barata será una televisión si se hace un descuento del 30%. (82%)
Calcular cuántos metros cuadrados de baldosas necesitarás para embaldosar un suelo. (65%)
Comprender gráficos de los periódicos. (76%)
Resolver una ecuación como la siguiente: 3x + 5 = 17. (89%)
Calcular la distancia real entre lugares en un mapa con una escala de 1:10.000. (56%)
Resolver una ecuación como la siguiente: 2(x+3)=(x+3)(x-3). (79%)
Calcular la tasa de consumo de gasolina de un coche. (52%)
¿Hasta que punto te sientes seguro de ti mismo
al tener que hacer las siguientes tareas de Matemáticas?
soypublica.es37
soypublica.es 38
39
40
41
42
soypublica.es 43
el sistema educatiu espanyol ésel quart millor del món en quana correcció de les diferènciessocio-econòmiques amb que hi arriba l’alumnat.
soypublica.es 44
soypublica.es 45
A universal
soypublica.es 46
CONCLUSIONS
1. Arroseguem un dèficit històric respecte a la implantació d’un sistema educatiuuniversal que abaste l’eduació secundària.
2. La nostra despesa pública en educació és un 20% inferior a la mitjana europea i de l’OCDE.
3. El 31,4 % de la població escolar pertany a famílies amb baix nivell educatiu, el que comporta un alt risc de fracàs escolar i exclusió social:
- Baix percentatge de població amb titulació secundària.- Baix nivell educatiu- Nivell socioeconòmic de l’alumnat inferior a la mitjana de la OCDE.
4. Tot i això, la desviació negativa de la nota (prevista per l’OCDE) no es compleix, malgrat les deficiències apuntades. Açò s’interpreta como un èxit del sistema educatiu.
5. Els índex negatius s’estan corregint amb una progressió que és de les mésaccelerades del món.
El sistema educatiu espanyol plantejaproblemes i avantatges.
Problemes:
• Fracàs escolar.L’herència LOGSE
• Abandonament.
• Mancances amb les TICS.
Avantatges:
• Integrador i cohesionador a nivell social.
• Alta formació acadèmicadels estudiantsuniversitaris i dels CC.FF.
LA LOMQE
CARACTERÍSTIQUES DE LA LOMQEÉs una llei antidemocràtica.
Anti-democràtica
Procés de redacció i tramitació
Buida de participació
democràticaals centres.
ANÀLISI DE LA LOMQE.
QÜESTIONS PRÈVIES
• Falta un Estudi Diagnòstic mínimament seriós sobre l’actual situació del Sistema Educatiu.
• No s’ha comptat amb la Comunitat Educativa
• La reforma es planteja sense financiació i després d’aplicar brutals Retallades (beques, nombre de docents…)
• Redactada en un marcat llenguatge sexista.
Quina és la ideologia de la
LOMQE?
Preàmbul.
“es necesaria una reforma del sistema educativo que huya de los debatesideológicos”
Suposada neutralitat ideològica: hom parteixd’un apriorisme fals al considerar els valors de la societat neolliberal com el «que toca».
Avanteprojecte LOMQE-2012I.- FILOSOFIA I OBJECTIUS
filosofia “neolliberal”
(LOMCE, Preámbulo, párrafo 1º)
La educación es el motor que promueve el bienestar de un país; el nivel educativo de los ciudadanos determina su capacidad de competir con éxito en el ámbito el panorama internacional y de afrontar los desafíos que se planteen en el futuro. Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ámbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificación, lo que representa una apuesta por el crecimiento económico y por un futuro mejor
artículo 27.2 de la Constitución española“La educación tendrá por objeto el pleno desarrollo de la personalidad humana en el respeto a los principios democráticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales”
• “La lógica de la reforma se basa en la evolución hacia un sistema capaz de canalizar a los estudiantes hacia las trayectorias más adecuadas a sus capacidades, de forma que puedan hacer realidad sus aspiraciones y se conviertan en rutas que faciliten la empleabilidad y estimulen el espíritu emprendedor a través de la posibilidad, para los alumnos (QUE NO ALUMNAS) y sus padres o tutores, de elegir las mejores opciones de desarrollo personal y profesional.“
b) Objectius explícits i implícits de la LOMQE
• ‹‹ El principal objetivo de esta reforma es mejorar la calidad educativa
• … que debe medirse en función del “output” (resultados de los estudiantes) y no del “input” (niveles de inversión, número de profesores, número de centros, etc.)…
• …Todos los estudiantes poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre ellos, por lo que el sistema educativo debe… reconocerlos… (con) diferentes trayectorias…››
• …Esta ley orgánica es el resultado de un diálogo abierto y sincero con toda la comunidad educativa ›› ( Preámbulo de la LOMCE)
II.- SISTEMA EDUCATIU
• S’ augmenta la cntralització del currículum (55-65% bilingües/ 65-75% monolingües)
• -gratuïtat de l’Educació Bàsica(Primària + ESO + FPB)
• Es fan públiques les provesdiagnòstiques: INTENCIONALITAT FUNCIONAL I MECANTIL.
• Xarxa de centres segonsdemanda social -cap a una major “privatizació”
• ► Recentralització i control ideològic i funcional del currículum
III.- EDUCACIÓ PRIMÀRIA
• Al finalitzar 3r curs, Primera “revàlideta”, i a l’acabar 6é curs, Segona “revàlida”, de caràcter informatiu i orientador.
• Desapareix E. per a la Ciutadania en 3r cicle i s’imposaValors Ètics (avaluable) com a alternativa a la Religió.
• Conèixement del Medi es divideix en dos.
IV.- ESO.-• 3r ESO matem. diferenciades
via acadèmica/via C. Aplicades
• Al filaitzar 3r ESO, obliga a una elecció prematura entre Bachillerat y FP en 4t curs (15 anys), amb un currículum diferenciat (acadèmic/ professional).
• → per a obtenir el títol de Graduat Escolar es necesaria una Tercera “revàlida” (70-30%) que, de no aprovar-se, dona una Certificació d’estudissense cap valor (exclusió).
• Dos cicles: primer cicle tres cursos (PMAR des de 2n) i 4t d’ESO(segon cicle).
Una llei que margina les llengües pròpies.
a. Una mala concepció del plurilingüisme (només llengües estrangeres).
b. Les llegües no són vistes com una riquesa cultural i personal.
“favorecer la empleabilidad y las ambiciones profesionales”.
Promoció a l’ESO
• Amb 2 suspeses es promciona, amb 3 no (peròamb 3 cap l’excepció per acord de l’equipeducatiu).
• Sols una repetició per curs, màxim 2 en l’etapa.
• Els qui no aproven: PMRA (programa de millora del rendiment i de l’aprenentatge) o Cicles d’FP Bàsica.
12.- ESO - Avaluació
• Revàlida propedèutica en 4t: cal superar 5 punts/10.
• Poden presentar-se amb 2 suspeses.
• Elaborada pel govern central i aplicada per agents externs.
• Hom pot repetir la prova per a superar-la o per a pujar nota.
• 2 revàlides: acadèmica (batxillerat) i ciències aplicades (FP).
• Possibilitat de presentar-se a les dues.
• Nota final d’ESO (70% notes i 30% revàlida)
V.- BATXILLERAT.-• S’estableixen quatre modalitats: ciències,
humanitats, ciències socials, i arts(Desapareix Arts Escèniques).
• Desapareixen matèries com disseny, electrotècnia i tecnologia industrial.
• Classificació de matèries en “troncals”, “especifiques” i d’especialitat”.
• Desapareix la Selectivitat peròs’estableix una Quarta “revàlida”(60-40%), condició necessària per a obtenir el títol de batxillerat.
• No s’assegura el caràcter públic i gratuït de l’ensenyament no obligatori (educacióinfantil, FPGM, FPGS, i FPA).
• ► És una llei classista i segregadora -que vulnera la “igualtat d’oportunitats” i concep l’educació com una carrera d’obstàcles amb múltiples revàlides
VI.- FORMACIÓ PROFESSIONAL
• (FP) tres cicles: un cicle inicial de Formación Professional Bàsica (15 anys) -que substituirà als PQPI-, la FP de Grau Mitjà (necessita títol de Graduat Escolar) i FP de Grau Superior
• No es contempla dotació de recursos.
• Apareix l’FP dual, combinant treballen la empresa i estudi en centres de formació.
• Matèries instrumentals al 1r Cicle d’FP.
FORMACIÓ PROFESSIONALaccés a CFGM
• CFFPB: + 15 ANYS (a partir de 2n d’ESO si s’ha repetit).
• Accés a CFGM: amb el graduat acadèmic o el de C. Aplicades, però sempre cal superar la revàlida de c. aplicades.
• Amb el CFFPB + prova d’accés (17 anys complits).
• Superant el curs específic per a l’accés.
• Prova d’accés (17 anys complits).
FORMACIÓ PROFESSIONAL
• Accés CFGS:
1. Cert. de batxillerat
2. Títol de CFGM + Prova d’accés
3. Superar curs de formació específica per a l’accés.
4. Superar prova d’accés (+19 anys)
5. S’afegeixen mòduls instrumentals: matemàtiques aplicades i Comunicació en llengües.
FORMACIÓ PROFESSIONAL
• Oferta de matèries optatives o complementàries on line o al centre. No formen part del currículum oficial del títol.
• El títol de CFGM possibilita l’accés a Batxillerat.
• El títol de CFGS possibilita l’accés directe a la Universitat.
• Si no s’obté el títol: certificat dels mòduls superats per a poder completar la titulació en el futur: CNQP.
VII.- UNIVERSITAT.-
• No hi ha Prova d’accés.
• Cada universitat decideix si estableix o no un Procediment d’admisió (60-40%).
• Increment de taxes = no compensació de les desigualtats. PRIVATITZACIÓ.
IX.- ESPECIALITZACIÓ DE CENTRES• Competència entre centres
(excel·lència), directamentrelacionada amb la financiació i pèrdua de modalitats de Batxillerat (privatizació)
• Sols s’avalúa a l’alumnat!
• ► Segregació classista de l’alumnat per centres (centre/ perifèria del Sistema).
• ► Potència la competitivitat i especialització entre centres per a classificar-los en rankings (“mercat educatiu”)
X.- CONSELL ESCOLAR consultiu
• Perd rellevància (clients / usuaris) en l’elecció de la Direcció i en el Pla de Centre.
• ► Socava la democràciainterna i la participaciódemocràtica de la comunitat educativa en els centres.
•
Buida de continguts al Consell Escolar.
• Article 46:
• “a) Evaluar (LOE: APROBAR Y EVALUAR) los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente ley orgánica.”
• “b) Evaluar (LOE: APROBAR Y EVALUAR) la programación general anual del centro sin perjuicio de las competencias del Claustro de profesores, en relación con la planificación y organización docente.”
• “e) Informar (LOE: DECIDIR) sobre la admisión de alumnos con sujeción a lo establecido en esta ley orgánica y disposiciones que la desarrollen.”
• “h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y equipo escolar e informar (LOE: APROBAR) la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.”
XI.- DIRECCIÓ I GESTIÓ EMPRESARIAL• gestor empresarial, amb amples facultats de
“lideratge”: planificació per a impulsar la “qualitat”, elecció del profesorat (“recursos humans”), admisió d’alumnat (selecció), normes i sancions (disciplina) o financiació(usar el centre per a activitats lucratives).
• La direcció haurà de “rendir cuentas”, peròsols a l’Administració.
• Nomenament a partir d’una Comisió (70% Administración y 30% del Centre) en base a projecte / concurs de mèrits/ experiència.
• ► Introdueix la “gestión empresarial” delscentres
• ► Proposa la financiació en funció delsresultats.
Art. 43.4: “el director del centro dispondrá de autonomía para”
“a) Establecer requisitos y méritos específicospara los puestos ofertados de personal funcionario, así como para ocupación de puestos en interinidad, en cuyo caso podrárechazar, mediante decisión motivada, la incorporación de personal procedente de las listas centralizadas.“
b) Cuando exista vacante y financiaciónadecuada y suficiente, proponer de forma motivada el nombramiento de profesores que, habiendo trabajado en los proyectos de calidad, sean necesarios para la continuidad de los mismos.
XII.- DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
• Als primers 5 anys de vigència de la LOMQE, hom pot assignar al professorat ensenyamentsdiferents a la seva especialitat i el personal funcionari docent podrá ser trasladat de centre -dins i forade la localitat- amb caràcter forçós.
• ► Menyspreu i desconfiança capal professorat que veuempitjorades les seves condicionslaborals
• ► Pèrdua de qualitat del sistema educatiu.
Art. 62, desregularitza les condicionslaborals del professorat.
• “puedan asignar el desempeño de funciones en una etapa o, en su caso, enseñanzas distintas de las asignadas a su cuerpo con carácter general, al personal funcionario perteneciente a alguno de los cuerpos docentes recogidos en la disposición adicional séptima de esta ley orgánica.”
• “En estos supuestos, las Administraciones educativas podrán trasladar al personal funcionario a centros educativos distintos al de su destino…”
Discrminació de gènereArticle 38.3:
• “En ningún caso habrá discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier
otra condición o circunstancia personal o social. Lo dispuesto en el párrafo anterior no seráobstáculo para que los centros de educación diferenciada por sexospuedan suscribir los conciertos a los que se refiere el artículo 116 de esta leyorgánica, ...”
► MESSURES per a millorar la qualitat de l’educació:
• 1. Trajectories “flexibles” →
segregació alumnat (15 anys).
• 2. Avaluació externa →
desconfiança cap al professorat/
privatització.
• 3. Reforçament de matèries
instrumentals → millorar
resultats PISA (imatge exterior).
• 4. Major autonomia de centres →
competència/ especialització
(model Anglaterra)
• 5. impulsar Formació Professional
→ afavorir empresa privada
(model Alemania)
→ les referències habituals a les TIC (brindis al
sol) y al plurilingüisme.
• ► La paraula“prova” té mésprotagonisme que en la LGE-1970
• ►Gerenaràmemorització de continguts, ansietati angoixa (modelcoreà)
• ►Classificació, etiquetatge, encasellament.
1. ESO.
2. ESO.
3. ESO.
1. P. M. A. R
2. P. M. A. R.
AVALUACIÓ EXTERNA
4. ESO.OPCIÓ ACADÈMICA
4. ESO.OPCIÓ PROFESSIONAL
AVALUACIÓ EXTERNA. (TITOL DE GRADUAT AMB ESO).
I BATX.
II BATX
CC. FF. G. M
AVALUACIÓ EXTERNA
UNIVERSITAT CC. FF. G. S.
F. P BÀSICA.
Accés directe
2013-14 Publicació al BOE
2014-15. Primer, tercer i cinqué de primària i FP
bàsica.
2015-16 – Segon. Quart i sisé de primària.
1r i 3r d'ESO i 1r de Batxillerat.
Novembre de 2015 eleccions generals.
2016-17 - En la seva totalitat.
Calendari d' implantació LOMCE
Pressupostos Generals de 2013 (en mill.€), continua el “càstic”
Año Total
(mil. mill.)
Sanidad Educación Pensiones
1º
Desempleo
4º
Fomento
empleo
Deuda P.
3º
2007 291,1 4.200 2.485 91.458 14.471 7.287 15.925
2008 314,5 4.434 2.933 98.012 15.777 7.684 16.609
2009 329,8 4.623 2.988 106.099 19.616 7.584 17.400
2010 350,2 4.635 3.092 108.283 30.975 7.751 23.200
2011 315,6 4.255 2.843 112.216 30.474 7.329 27.400
2012 309,8 3.976 2.271 115.826 28.805 5.765 28.848
2013 319,4 3.852 1.945 121.557 26.994 3.772 38.590
► Es gasta 4 vegades més en Seguretat Ciutadana que en Educació
i en Defensa es gasta el doble que en Sanitat.
► Es donarà a la Banca ajudes al voltant d’uns 50.000.000.000 €,
el que incrementarà el Dèficit i el Deute Públic d’Espanya
EL MUNDO | Fuente: INE y elaboración propia
“No hi ha res mésinjust que tractar
per igual a les persones que no
ho són”
QUÈ HI CAP ESPERAR?
• Més fracàs escolar: polarització a les aules- els qui “competeixen”- incapaços + passotes + disruptius
• Més abandonament escolar.
• Menys integració i cohesió social.
• Menys qualitat, entesa en termes d’èxit social.
• Qualitat mesurada com a exàmen extern i descontextualitzat… no per a saber, ser feliços, aplicar, gaudir, crèixer com a persones… l’afectivitat no compta…
QUINA EDUCACIÓ VOLEM?
• L’EDUCACIÓ ÉS UN SERVEI PÚBLIC AL SERVEI DE LA SOCIETATI NO DELS MERCATS!
• TOTS ELS PROCESOS SÓN REVERSIBLES: PERÒ CAL LLUITAR!CÒM S’HA ACONSEGUIT L’ACTUAL ESTAT DEL BENESTAR?
• BELIGERANT AMB LA DESIGUALTAT
• AMB VALORS DEMOCRÀTICS I PROFESSORAT COMPROMÉS
• ELS DRETS HUMANS COM A BASE DEL CURRÍCULUM
• EDUCACIÓ EMANCIPADORA, AMB LLIBERTAT DECONSCIÈNCIA, PER A FER POSSIBLE L’ESPAI MÀGIC DEL’ESCOLA COM A ESPAI COMPARTIT PER MARES, PARES,ALUMNAT I PROFESSORAT... I ON SIGA POSSIBLE FERREALITAT L’AVENTURA DE CONÈIXER, CRÈIXER, APRENDRE...
AMB QUINA METODOLOGIA?
Educar significa motivar, il·lusionar, enganxar, animar, arrosegar, liderar... i açò sols és possibledes de la implicació de l’alumnat i la sevaparticipació, des del seu protagonisme en el procès d’ensenyament-aprenentatge mitjançantla negociació, les activitats amb sentit, elsprojectes.. i sobretot, amb la conexió delsaprenentatges amb la vida i el món real.
Quin sistema educatiu volem?
ENSENYAMENT
PÚBLIC
QUALITAT
UNIVERSAL
GRATUÏT
PROTENCIE
RECURSOS
PLANTILLES
COOPERACIÓ, SOLIDARITAT…
TICS
LLENGÜES
FOMENTEVALORS
Quin sistema educatiu volem?
• Públic, universal, laic, de qualitat, inclusiu, emancipador, superador de les desigualtats, i que treballe per la cohesió social i l’equitat.
• L’educació bàsica te que ser igual per a totes i tots, fomentant els valors cívics i de convivència, i basada en els DRETS HUMANS.
• Denunciem la injustícia de l’existència de la triple xàrxa de centres, que perpetua les desigualtats socials i reprodueix l’ordre social dominant.
Centres públics
Centres concertats.
Centres públics
La utopia es quelcom que veiem a l’horitzó i que quan avancem una passa, ella retrocedeix una passa... Possiblement mai hi arribarem, però sempre ens farà avançar. Mario Benedetti.
"PODRAN CORTAR TODAS LAS FLORES, PERO NUNCA DETENDRAN LA PRIMAVERA”
Pablo Neruda.