17-12-2013

Grupo 2: Guillermo Pons, Javier Cases, Cristina Cosme, Jenny Cañabate, Laura Sanchez, Cristina Chacon, Mar Gradoli, Alejandra Obando, Fernando Bravo, Jose Angel Cercos, Fran Barbera

Index

Dades Cronològiques Relevants (Sistema Educatiu Espanyol)

Pag. 3, 4, 5.

Situació actual

Pag. 6, 7, 8, 9

Conseqüències Retallades de L’educació

Pag. 9, 10

Decàleg

Pag. 11, 12

DADES CRONOLÓGIQUES RELEVANTS (SISTEMA EDUCATIU ESPANYOL)

SEGONA REPÚBLICA

Després del triomf de els partits republicans i socialistes a les eleccions municipals, el d’abril de 1931 es proclama la Segona República española, i obri una nova etapa al sistema educatiu espanyol. La constitució Republicana no va contindre cap capítol expressament dedicat a l’educació, pero va ser el text que més extensament es va dedicar a posar solució als problemas d’educació. Proclamava l’escola única, l’obligatorietat de l’escola primaria, el aprenentatge laïc… També estableix que els mestres, professors i catedràtics son funcionaris. Canvis principals en aquest període:

- Regulació del bilingüísme.

- Eliminació de la obligatorietat de l’aprenentatge religiós.

- Creació de les missions pedagógiques, encarregades de difondre la cultura general al poble.

- Plantejament de déficit a les escoles primàries.

- L’escola pública ha de ser gratuïta, especialment a l’aprenentatge primari i mitjà. L’educació universitaria ha de reservar un 25% de matrícules gratuïtes.

- L’educació pública ha de tindre un caracter actiu i creador.

- L’educació pública ha de tindre un caracter social.

FRANQUISME

El govern actiu després de la Guerra Civil va utilizar l’educació com a mitjà transmisor d’ideologia Franquista, l’educació havia de ser católica i patriótica. El sistema educatiu de posguerra es va caracteritzar per les següents característiques:

- Educació basada en la moral i el dogma católic.

- Impartiment obligatori de la Religió en totes les escoles d’Espanya.

- L’estat es va desentendre de l’educació, fent l’esglèsia la total responsable.

- El batxillerat, que ara naix i que es mantindrà fins 1953, tindrà com a prova d’accés un exàmen als 10 anys d’edat, set cursos i un examen d’Estat organitzat per l’universitat.

Aquest sistema educatiu tenia com a objectiu desfer tots els avanços que el sistema educatiu de la Segona República hi havia aconseguit.

SISTEMA ACTUAL

El sistema educatiu actual està dividit en cinc grans tipus “d’educacions”:

- Educació infantil (0 a 6 anys) no obligatoria.

- Educació primaria (6 a 16 anys) obligatoria.

- Educació secundaria (2 cursos) post obligatoria.

- Educació superior (ensenyament universitari, formació profesional de grau superior…)

- Educació especial (idiomes, educación esportiva…)

Actualment tots els ciutadans poden gaudir d’una educació pública i de qualitat, que els proporcione un nivell cultural digne. Després, tot alumne capaç podrá cursar educación superior a una escola pública, sempre que el seu rendiment arribe al mínim que els seus estudis superiors requereixen.

LOMQUE

La LOMQUE preten fer de l’educació espanyola, una educación selectiva, en la que sols els alumnes amb un alt nivell tinguen una possibilitat de cursar estudis superiors. A més, l’eliminació de l’educació especial fa que totes les persones (tant discapacitats com minusvàlides) no tinguen cap oportunitat de cursar estudis, que no puguen tindre un nivell de cultura mínim sols per ser diferents. La LOMQUE proposa canviar el sistema de PAU, implantant una revàlida al finalitzar cada etapa educativa, es a dir, al finalitzar primària, secundària i batxillerat, un examen que continga tot el contingut treballat a l’etapa académica i que si no aproves, no podràs promocionar. En definitiva, la LOMQUE supossa un pas enrere front a l’educació actual, una tornada al sistema educatiu Franquista.

SITUACIÓ ACTUAL

La Llei Orgànica per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) va ser aprovada al ple del Congrés amb el suport del PP en solitari. PSOE, CiU, l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), UPiD, PNB, Amaiur, ERC, BNG, Coalicció

Canària, Compromís, Geroa Bai i Fòrum Astúries han votat en contra i UPN s'ha abstingut.

El PP ha aprovat amb la seua majoria la Llei de Millora de la Qualitat Educativa. La polèmica Llei Wert, ha completat el tràmit parlamentari després d'un rebuig total dels grups de l'oposició i una llarguíssima votació (es consideraven les més de 700 esmenes presentades) en la qual va obtenir 182 vots populars a favor, 137 negatius de la resta dels grups i dues abstencions (de Fòrum Astúries i UPN).

La Comissió d'Educació i Esport en el Senat ha aprovat el seu dictamen al projecte de Llei per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) amb l'únic suport del PP i el rebuig de tota l'oposició. La votació s'ha resolt amb 16 vots a favor i 10 en contra. El proper 20 de novembre el text serà debatut en el Ple de la Cambra Alta.

La setena llei educativa de la democràcia començarà a implantar-se el pròxim curs escolar 2014-2015.

La LOMCE ha comptat amb el rebuig tant polític com social des de la presentació del seu primer esborrany al setembre de 2012, i ha portat a una part de la comunitat educativa a protagonitzar dues vagues generals en ensenyament i centenars de manifestacions en tot el territori nacional.

Una de les vagues va ser el dia 24/10/13, on es mostrava el seu desacord cap a aquesta llei i defensava una escola laica i igualitària.

El total de ciutadans que han participat en l'enquesta, han respost a la primera pregunta sobre si rebutgen les retallades educatives, 1.765.167 persones (el 99,1%) han contestat que "sí", 10.463 persones han dit que "no" i en blanc 2.934. A la segona pregunta sobre si rebutgen les polítiques educatives del Govern, un total de 1.759.229 persones (98,3%) han votat que "sí", mentre que 19.269 han dit que "no" i 8.076 han deixat aquesta qüestió en blanc . La majoria de les persones estan en contra d'aquesta llei, per això s'han dut a terme diferents vagues al llarg de l'any.

Hem fet molt visible la nostra crida a les direccions de CCOO , d'UGT , de STEs , de CGT i CEAPA , perquè s'organitze d’una manera unitària una nova vaga educativa de 72 hores amb el qual donar un colp definitiu a aquest ministre , a les seues retallades i a les seues reformes franquistes .

Una crida que ha comptat amb el suport de la immensa majoria dels que ens hem mobilitzat , però que ha provocat una reacció histèrica entre els sectors que volen posar fi a aquesta lluita , i continuar amb la seva política d'oposició de vellut al PP .

Però les pressions per posar fi a la mobilització no han cessat , i no cessaran , perquè hi ha sectors de la direcció del PSOE , amb gran influència en els aparells sindicals i a les organitzacions de pares i mares , que en lloc de la lluitar als carrers , les vagues generals i la mobilització dels joves i els treballadors , estan ansiosos per tornar a això que anomenen "la pau social " , la "negociació " per justificar els retrocessos en drets i llibertats , que prefereixen els " debats" parlamentaris

Link sobre una página de notícies on hi ha un vídeo sobre la reforma educativa

http://www.elmundo.es/espana/2013/11/28/5296baba0ab7403b158b4578.html

PSOE, UPN, CiU o UPiD han lamentat que no s'haja arribat durant aquests dos anys a un pacte d'Estat per l'Educació.

Ni tan sols UPN, tradicional aliat del PP, ha donat la cara per Wert .

L'únic poder polític que dóna suport a aquesta reforma educativa és el PP

Un dels sistemes educatius millor d’Europa és el de Finlàndia, on es reloza la igualtat d’oportunitats, on els professors s’esforcen des dels primers anys perquè ningun xiquet es quedi enrere.

Altra gran diferència en quant al sistema educatiu espanyol és que el 95% dels col·legis són públics, així que l’ensenyança és gratuïta, com ara el matrerial i el menjador.

En aquest país l’educació obligatòria comença als 7 anys fins als 16.

Els alumnes comencen amb assignatures més senzilles com l’educació física i el seu idioma, el finés.

Més tard comencen amb les matemàtiques, les ciències, la història i les altres llengües.

Als 10 o 11 anys comencen a rebre qualificacions numèriques a les matèries.

Durant els primers anys de la seua educació, les notes les posa un mestre, el qual fa que ningun alumne es quedi exclòs.

Als col·legis finlandesos es busca motivar als seus alumnes i docents, els quals estan molt preocupats per mantindre’s al dia amb els canvis de societat i de la seua professió.

Els professors donen molta llibertat, però des de petit et deixen molt clar que l’estudi és per a tú i no per a ells.

CONSEQÜÈNCIES RETALLADES EDUCACIÓ

1. El govern retallarà el 50% de la partida destinada al programa d’ajust socials (FAS) en tota l’administració. Això vol dir que es retallaran tant el nombre d’ajusts com les quantitats a percebre per cada ajust. Per tant a l’ensenyament públic la partida prevista de 6.120.505,61€ quedarà reduïda a 3.060.252,81.

2. Queda anul·lada per al 2011 l’aportació que l’administració realitzava al fons de pensions de tot el seu personal.

3. A la secundària, l’augment d’una hora lectiva a tot el professorat i la reducció d’entre 6 i 9 hores de càrrecs de coordinació

4. A la Formació Professional igualment hi ha l’augment d’una hora lectiva i, a més, una gran disminució d’hores de coordinació

5. Impossibilitat de reducció lectiva a partir dels 55 anys

6. Necessitat de treballar 9 mesos per poder cobrar l’estiu per al personal interí i substitut.

7. El no-cobriment de les baixes inferiors a 14 dies a batxillerat i la dificultat real de cobrir les reduccions als majors de 59 anys, i que per tant han de ser els mateixos centres els qui cobreixen aquestes hores.

8. També els recursos pedagògics i psicopedagògics s’han anat perdent: amb 9 h setmanals de dedicació, la figura del o de la psicopedagoga no pot assumir la diversitat. Les aules d’acollida han deixat gairebé de rebre dotació, l’educació compartida també, les USEE tenen moltes dificultats i molt poca implantació en els instituts públics, però es continuen obrint en escoles concertades que tenen ESO…

9. Es paralitzen les noves construccions de centres i es manté una quantitat molt elevada d’aules prefabricades.

10. Provocar l’acomiadament de molt personal interí i temporal, trasllats forçosos i la manca total de cobertura de les substitucions per malaltia o

d’altres circumstàncies del personal laboral (TEI, TIS, educadores, vetlladores…) i d’administració i serveis (conserges, administratius…) dependents del Departament d’Educació.

11. NOMÉS està previst cobrir el 50% dels professors que es jubilen. Això suposa uns 900 docents menys, i per tant contradiu el quela Consellera va afirmar al Parlament: que l’1 de gener de 2012 tindrem la mateixa plantilla que l’1 de gener de 2011.

12. Aquesta retallada al creixement, a més a més de l’amortització del 50% dels qui es jubilin, implica més increments de ràtios, disminuir l’atenció de l’alumnat, menys recursos pel reforç i la diversitat…

13. Més alumnes per classe, menys substitucions, menys personal de reforç... Les escoles s'han vist molt afectades per les retallades i els alumnes amb necessitats educatives especials encara pateixen més els ajustos.

DECÀLEG DECALOGUE DECALOGO

- Participació activa a les manifestacions.- Active participations in protests.- Participación activa en las manifestaciones.

- Buscar el recolzament de persones que no estan afectades elles mateixes també per a major repercussió.

- Look for support people who aren’t affected for more repercussion.- Buscar el apoyo de personas que no estén afectadas directamente por

esta ley para mayor repercusión.

- Recollir firmes en contra d’aquesta llei.- Get signatures against this law.- Recoger firmas contra esta ley.

- Difondre a altres països els inconvenients que provocarà aquesta llei a Espanya mitjançant els medis de comunicació i buscar l’ajuda d’aquests.

- Spread to other countries the inconvenients that this law will cause in Spain using media and look for their help.

- Difundir a otros países los inconvenientes que provoca esta ley en España mediante los medios de comunicación.

- Crear una xarxa social en la que l’únic tema siga la LOMQUE, una xarxa on la gent explique la seua situació davant la nova reforma educativa per a mostrar-la als governants.

- Create a social site which only contains “LOMCE” information about your personal situation against the new law to show leaders.

- Crear una red social que solo contenga información sobre la LOMCE, una red social donde la gente explique su situación frente a la nueva reforma y mostrarla a los gobernantes.

- Propostes originals de manifestacions als centres educatius, com Lipdub, videoclips, flashmob... i pujar-ho a Internet.

- Original proposes like lipdubs, flashmobs, videoclips in schools and high schools and upload in Internet.

- Propuestas originales de manifestaciones en los centros educativos, como Lipdup, videoclips, flashmob…. Y subiro a Internet.

- Creació d’organitzacions sindicals de l’àmbit educactiu per buscar propostes d’altres sistemes que funcionen, i fer campanya al poble per buscar la participació de tothom.

- Create union organizations of educative ambit to look for proposes about other systems that works, and do campaigns.

- Crear organizaciones sindicales de ámbito educativo para buscar propuestas de sistemas que funcionen, i hacer campaña al pueblo para buscar participación de todo el mundo.

- Vagues indefinides.- Indefinite strikes.- Huelgas indefinidas.

- Buscar recolzament de persones influents a la societat per a fer imatge en contra de la LOMQUE.

- Look for famous people support against “LOMCE”. - Buscar ayuda de persones influyentes en la Sociedad para dar imagen

contra LOMQUE

- Realització de documentals o pel·lícules de directors de gran importància per a conscienciar al món.

- Do films or documental from important directors to make aware the world.

- Realizar documentales o películas de directores de gran impotencia para concienciar al mundo.