Les erugues són la segona de les fases d’un procés que éscapaç de convertir un minúscul ou en una meravellosa papa-llona plena de vida i de colors

1. Papallona reina (Papilio ma-chaon) 2. Apol·lo (Parnassius

apollo) 3. Processionària del pi(Thaumetopoea pitycampa). 4.Papallona zebrada (Iphiclideds

podolirius). 5. Papallona de la col(Pieris brassicae). 6. Arna de la

candelera (Cucullia verbasci)

● Text i fotos: Jordi Comellas

El miracle de la metamorfosi

De petits, molts hem vistcom, dins una capsa de sabatesamb unes fulles de morera, uns petitíssims ous es con-vertien en unes erugues mal anomenades "cucs de se-da", que, després de cruspir-se quantitats considera-bles d’aquestes fulles, produïen un capoll de seda delqual al cap d'una vintena de dies en sortia una papallo-na blanquinosa. Sense saber-ho, érem espectadors d'a-quest procés màgic que ens ofereix la natura anomenatmetamorfosi, que permet oferir un aspecte totalment di-ferent en cadascuna de les quatre fases per la qual pas-sa un animal, en aquest cas per convertir-se en papallo-na: ou, eruga, crisàlide i papallona. La de l'eruga és lasegona de les fases d'aquest meravellós procés.

L'eruga sorgeix dels ous que ha post la papallona fe-mella un cop ha estat fecundada pel mascle. La papa-llona posa els ous damunt les fulles o en els troncs de laplanta de la qual s'haurà d'alimentar l'eruga, ja quemenjar i créixer sense parar serà la seva principal fun-

ció. Al llarg de la

seva vida, les erugues muden unes quantes vegades ies desfan de la pell exterior per donar-ne pas a l'interior,més flexible que els permet continuar creixent. A sotadel cap disposen d'una glàndula anomenada sericíge-na, que produeix la seda que al seu moment els serviràper agafar-se a una planta i transformar-se en capoll ocrisàlide. La mateixa que tenia el “cuc de seda”.

A part dels esmentats cucs de seda, les eruguesmés conegudes pot ser que siguin les de la processio-nària del pi, que fan llargues fileres, com una processó,d'aquí el seu nom, buscant un pi per alimentar-se’n.

La vida de l'eruga no és fàcil ja que haurà de sobre-viure enmig d'un munt de depredadors per aconseguircontinuar el procés de la metamorfosi i arribar a cons-truir la crisàlide. Per això algunes adopten aspectes fe-rotges amb taques que imiten ulls grossos, d'altresmostren uns pèls urticants i d'altres amb els seus co-

lors avisen de la seva toxicitato del seu mal gust. Quan arriba el moment adequat, l'e-ruga es lliga a una planta amb els fils de seda i començaa transformar-se fins a convertir-se en la crisàlide quegairebé sempre adopta la forma d'una fulla per camu-flar-se amb l'entorn i evitar altre cop l'acció dels depre-dadors, mentre que moltes de les nocturnes passenaquesta etapa sota terra. Un cop passat el temps ne-cessari per a cada espècie, del capoll en sortirà una pa-pallona amb les ales encongides i humides, que ja tindràla seva mida definitiva.

64

1

3

5

2

Dissabte, 6 de desembre del 2008 • REVISTA 13