Escola l’Arrabassada

Les paraulesno es gasten

Com les orenetes i els seus vols ràpids plens de giragonses, empaitant-se

i jugant al cel, vosaltres també xiscleu, parleu, jugueu, volteu i us perse-

guiu pel pati deixant anar fils ocults i traçant camins invisibles, un dia i

un altre i un altre. Imagineu ara que camins i fils es fessin visibles de sobte

amb colors vius. Al principi semblaria un gran embolic, un garbuix de lí-

nies enredades; però si us hi fixeu millor veureu que és més aviat un gran

niu virolat. I què hi deu haver a dins? El de les orenetes al cel és massa

amunt per ficar-hi el nas, però el vostre el tenim a tocar. Fem-hi un cop

d’ull. Acosteu-vos-hi tots, perquè hi sou tots, tots hi heu deixat el vostre

rastre: crits i riures, confidències i emocions, enuigs i il·lusions, i cada

fil, us pot portar el record d’una petita història viscuda. Vinga, digue’ns

per què rèieu tu i la teva amiga; conta’ns com vau celebrar el Carnaval a

l’escola, explica’ns el conte que t’agrada més. És per això, perquè tragueu

del niu una història i ens l’expliqueu, que tornen les lletres encantades a

l’escola totes les primaveres.

A tots ens agrada que ens n’expliquin i a tots ens agrada explicar-ne.

Segur que us en llegeixen els pares o n’heu sentit als conta contes. Hi va

haver un temps en què se n’explicaven a les places, d’històries, i hi ha

països on encara es fa. Històries que ens fan riure o plorar, que ens fan

por, ens distreuen o ens avorreixen. Tinguin l’efecte que tinguin sobre

nosaltres, tota la nostra vida està plena d’històries: les que vivim, les que

llegim, les que veiem al cine o al teatre, les que escoltem en una cançó,

les que mirem en un quadre. Les que recordem i les que oblidem.

Una vegada vaig sentir la història d’un monjo que escrivia en un escrip-

tori lleument inclinat: escrivia amb ploma i tinta uns bellíssims llibres;

hi dedicava tot el seu esforç, però quan arribava al final de cada pàgina,

les lletres de la primera línia es començaven a precipitar en una cascada

de tinta que anava liquant-se a mesura que descendia sense deixar rastre

al paper; llavors, ell recollia la tinta al tinter i tornava a començar. Vaig

creure que era una història terrible. Aquell monjo no acabaria mai d’es-

criure, era un càstig. A ell, però, no semblava importar-li. No s’enfadava

ni mostrava cap signe d’inquietud. Simplement recollia la tinta i tornava

a començar l’escriptura. No ho vaig entendre fins que vaig veure les Lle-

tres encantades en què recolliu els vostres treballs de Sant Jordi. Esclar,

encantades! Ell ho sabia, sabia que les pàgines escrites ja no es podien

desescriure i que les lletres es desfeien i tornaven al tinter perquè pogués

escriure noves paraules, lletra a lletra; en un pot de tinta hi ha tot l’abe-

cedari amb què formem totes les paraules de totes les històries que s’ha

escrit i s’escriuran. No les gastem mai. Podem escriure milers de fulls, no

les gastarem.

Felicitats i per molts anys.

Jordi Tiñena

Escriptor

Tarragona, abril de 2016

Categoria Patufet

“Patim, patam, patum”

P3 - P4 - P5

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

1r - 2n

Categoria El Petit Príncep

“És el temps que hasperdut amb la rosa,

el que la fa tan important”

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

3r - 4t

Categoria Matilda

“Resultava agradable emportar-se una beguda calenta i tenir-la al costat mentre es passava les tardes llegint a la seva tranquil·la habitació de la casa deserta. Els llibres la transpor-taven a nous mons i li mostraven personatges extraordinaris que vivien unes vides excitants. Va navegar en temps passats amb Joseph Conrad. Va ser a Àfrica amb Ernest Hemingway i a l’Índia amb Rudyard Kipling. Va viatjar per tot el món, sense moure’s de la seva petita habitació d’aquell poblet anglès.”

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

“Ah! Ja ets aquí, tu!Si t’haguessis estat quiet, tot això no hauria passat!!!Oh! Oh! Aquí hi ha uns bocins de paper que potser m’ajudaran a retrobar els misteriosos aviadors. M’agraden els trencaclosques, mira per on em divertiré...”

5è i 6è

Categoria Tintín

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Finalista

Finalista

Primer premi

Escola l’Arrabassada