L’Edat Moderna : L’Antic Règim

Segles XVI-XVII

Canvis respecte al món medieval

descobriment de noves terres

consolidació del poder dels monarques sobre tots els estaments

noves formes de producció artesanal i comercial

ascens de la burgesia

nova mentalitat: antropocentrisme

nous estils artístics: renaixement i barroc

Els descobriments geogràfics

Factors: Tradició de navegació de Castella i Portugal per les

costes africanes durant el segle XV

Els descobriments geogràfics

Millora de les naus: la caravel.la

Els descobriments geogràfics

Avanços cartogràfics

Ús de la bruixola i l’astrolabi

Els descobriments geogràfics

Recerca de noves rutes entre Europa i Àsia després

de la conquesta de Constantinoble (1453) per part

dels turcs.

Els descobriments geogràfics

Portugal i Castella prenen diferents camins

Els descobriments geogràfics

El tractat de Tordesillas (1494) resolgué el conflicte

entre Castella i Portugal pel domini de l’Atlàntic

Els descobriments geogràfics

Conseqüències per a Europa:

L’entrada massiva d’or i plata va fer pujar el preu dels

productes

Els descobriments geogràfics

Increment de la producció agrícola i artesanal per

abastir el mercat americà

Castella iniciava l’Edat Moderna amb una situació força optimista: posseïa un immens imperi colonial

controlant les noves rutes atlàntiques i un gran dinamisme demogràfic, social i econòmic. Per tot això,

Castella serà al llarg del segle XVI la primera potència europea.

L’impacte colonial a l'economia castellana va suposar un increment immediat de la demanda

estimulat també per un increment important de la població. L’increment dels preus agrícoles va provocar

un augment de la producció d'aliments, però continua predominant una agricultura tradicional sense que

les transformacions agrícoles que s'estaven produint en altres zones de l'Europa Atlàntica s’haguessin

iniciat. L’increment de la demanda de la primera meitat del XVI també va provocar un augment de la

producció tèxtil i va repercutir en un augment dels preus de les manufactures castellanes. Davant la

inflació (augment constant del preus) es va facilitar l’importació de teixits estrangers. Aquesta política va

suposar una dura competència a la indústria nacional que primerament va aturar l'expansió iniciada i,

finalment, acabaria arruïnada (inicis del XVII) mentre el mercat indià era ocupat per comerciants

estrangers. Tots aquests factors van determinar que tampoc en aquest sector es poguessin produir

innovacions i, en definitiva, l’imperi colonial no va poder ser aprofitar pel desenvolupament de l’economia

castellana.

Vore llibre de text Història Oxford, pàgina 39: Consequències per a

Castella.

Els descobriments geogràfics

Arribada de noves plantes (creïlla, tomaca, tabac,dacsa….)

Els descobriments geogràfics

Emigració en busca de fortuna.

Ampliació de coneixement botànics, geogràfics, cartogràfics…

Els descobriments geogràfics

Conseqüències per a Amèrica:

Arribada de plantes i animals a través d’Europa

Gran mortaldat entre la població indígena

Mestissatge

Els descobriments geogràfics

Imposició de la cultura castellana i de la religió

catòlica

La monarquia

- Era la forma de govern predominant a Europa.

- Va evolucionar entre els segle XVI i XVII cap a

l’absolutisme

La monarquia autoritària

- Va controlar el poder polític de la noblesa, respectant

el seu poder econòmic

- Es va recolzar en els habitants de les ciutats per

això va respectar les Corts i els Parlaments encara

que limitaven el seu poder

- Per reforçar la seua autoritat:

- Varen unificar els territoris sota

el seu domini

- Varen crear un exèrcit reial

- Varen establir una administració

comuna

Els Reis Catòlics Van aconseguir unir la major part

del territori peninsular mitjançant la

unió matrimonial i les guerres

Els Reis Catòlics

Per enfortir el poder reial, van reformar el següents

organismes:

- Es va reforçar el paper del Consell Reial en detriment de les

Corts -La Santa Germandat: milícies finançades pels municipis

encarregades de vigilar els camins

- Audiències i Cancelleries:alts tribunals de justícia amb els què

es pretenia acabar amb la jurisdició senyorial

-La Hisenda: va reorganitzar el cobrament d’impostos

-Els municipis: eren controlats pels corregidors, representants del

poider reial

- L’exèrcit: es modernitzà i es feu permanent

Els Reis Catòlics

Sotmetiment de la noblesa: intentà apartar-la dels assumptes

polítics però la noblesa continuà gaudint d’un gran poder econòmic i

influència social

Unitat religiosa: per aconseguir-la decretaren l’expulsió dels

jueus en 1492 i dels musulmans en 1501. La Inquisició vigilava a

conversos i moriscos.

Política exterior: - pretenia aïllar França aliant-se amb Anglaterra i l’Imperi alemany

- Ferran imposà la seua hegemonia a Itàlia i s’annexà el regne de

Nàpols mentre Castella s’extenia pel nord d’Àfrica i l’Atlàntic

Els Reis Catòlics

Ferran el Catòlic, model de príncep modern

Res no proporciona a un prícep tanata consideració com les grans empreses i

el fet de donar de si exemples extraordinaris. En els nostyres dies tenim Ferran

d’Aragó,…. s´ha convertit per la seua fama i per la seua glòria en el primer rei

dels cristians. Al començament del seu regnat va assaltar el regne de

Granada….Hi va mantindre ocipat el ànims dels nobles de Xastella, els quals,

en pensar en aquella guerra, deixaven ja de pensar a promoure disturbis a

l’interior. Mentrestant, i sesnse que ells s’adonaren, guanyava reputació i els

sotmetia al seu poder… aquella llarga guerra li va donar la possibilitat de

proporcionar un fonament sòlid al seu exèrcit. A més de tot açò…- servint-se

sempre de la religió- va recórrer a una crueltat sana: explulsà i buidà el regne

de jueus. Després, emparant-se sempre sota la mateixa capa, va atacar Àfrica,

va dur a terme l’empresa d’Itàlia i últimament ha atacat França.

Nicolau Maquiavel “El Príncep”

La monarquia absoluta L’autoritat del rei no té limitacions

- No convoca Corts o Parlaments

- Reforça l’exèrcit reial

- Control sobre l’administració i l’economia

"Dios establece a los reyes como sus ministros y reina a través de ellos (...). Actúan, pues,

como ministros de Dios y son sus lugartenientes en la tierra.

(...) Sin autoridad absoluta, el rey no podría hacer el bien ni reprimir el mal. Es preciso que su

poder sea tal que nadie pueda escapar a él (...). Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro

juicio. los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo (...). Cuando Josafat estableció jueces

para el pueblo dijo: "No juzguéis en nombre de los hombres, sino en nombre de Dios" (II

Crónicas, 19, 6) (...).Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas."

Jacques B. Bossuet: Política sacada de las Sagradas Escrituras, l679.

Afirmaven que la seua autoritat provenia de Deu

La monarquia parlamentària

Anglaterra : 2 revolucions acabaren amb la monarquia

absoluta dels Stuart durant el segle XVII.

1ª- 1649: Carles I fou executat i es

proclamà la República de Cromwell

- Carles II ha d’acceptar l’habeas

corpus (1679).Jacobo II preten res-

taurar l’absolutisme

2ª- 1689: Guillem d’Orange jura la Declaració de Drets

- limita els poder dels monarques i

sotmet algunes decisions al Parlament

- el poder executiu (rei) i el legislatiu

(Parlament) es separen

La monarquia hispana

ELS AUSTRIES del segle XVI

Carlos I (1516-1556)‏ Felipe II (1556-1598)

La monarquia hispana ELS AUSTRIES del segle XVII

Felipe III (1598-1621) Felipe IV (1621-1665)‏ Carlos II (1665-1700)‏

L’herència‏de‏Carles‏V

L’herència de Carles V

L’herència‏de‏Carles‏V

Els Àustries del segle XVI

Els Àustries del segle XVII

Economia

L’agricultura tradicional continua sent la principal

activitat econòmica

Perviu l’artesania gremial

Economia SegleXVI: Creixement econòmic,

degut a:

1.Amèrica és un gran mercat per als productes europeus

2. Aparició de noves formes de producció artesanal:

treball a domicili

manufactures

Economia

3.Desenvolupament de noves pràctiques mercantils (lletra de canvi,

crèdit, bancs…)

El COMERÇ permet acumular grans

beneficis:

CAPITALISME COMERCIAL

Economia Segle XVII: Crisi econòmica,

degut a:

- Pujada dels preus

Apareix el mercantilisme: teoria econòmica que afirma que la

riquesa d’un país depen de la quantitat d’or i plata que posseeix

Els monarques apliquen una política proteccionista que afavoreix

les exportacions i limita les importacions mitjançant els aranzels.

…‏conseqüència‏en‏…

Societat

Perviu la societat estamental, però

-Privilegiats: - creixen les diferències entre els seus

membres

Alta / Baixa Noblesa

Alt / Baix Clergat

-No privilegiats: - s’accentuen les diferències entre

Alta/ Petita burgesia

- la situació de llauradors sense terra i

jornalers empitjora

Una nova mentalitat

L’Humanisme

Moviment intel.lectual que, des d’Itàlia, es va estendre per Europa

- Els humanistes sostenien que “ només la formació intel.lectual

fa als homens vertaderament humans”

- La confiança en l’ésser humà i l’esperit crític va infuir en el nou

métode científic, basat en l’experimentació, i la Reforma

- La invenció de la imprempta i les Universitats van

contribuir a difondre les seues idees

Els humanistes Destaquen d’entre altres:

Erame de Rotterdam: va criticar els mals de la societat del seu temps

en L’Elogi de la bogeria i va proposar una reforma gradual de

l’Església catòlica, anticipant-se a la reforma protestant, tot i que no es

va adherir a aquest moviment

Thomas Moro: en la seua obra Utopia va descriure una societat ideal

Nicolau Maquiavelo: en la seua obra El Príncep va exposar les

seues ides sobre l’autoritat i la manera de governar.“ El fi justifica els

mitjans”, resumeix aquestes idees.

Joan Lluís Vives: valencià, deixeble d’Erasme, va proposar una

reforma de l’educació basada en el métode experimental

Una nova mentalitat

La Reforma

Moviment religiós que va sorgir en la primera meitat del segle XVI

-Va suposar la divisió de l’Església (cisma) i l’aparició de l’Església

protestant amb el consegüent trencament de l’unitat cristiana

- En aquesta època,dins la mateixa Esglèsia s´havia denunciat la

relaxació de costums i la corrupció del clero, la compra de càrrecs

eclessiàstics i especialment la venda d’indulgències

- Els humanistes defensaven una religió més individual, senzilla i

espiritual

Els reformadors - L’iniciador fou el monjo alemany Martí Luter. El 1517 va exposar a

l’església del castell de Wittemberg les seues 95 tesis contra les

indulgències, amb les quals va començar la Reforma protestant

Altres reformadors foren:

-Zwingli: va proposar una reforma de l’Església que suprimira les

imatges religioses, els convents i el celibat dels eclesiàstics

- Enric‏VIII‏d’Anglaterra:‏es va separar de Roma en negar-li el Papa

Climent VII l’anul.lació del seu matrimoni amb Catalina d’Aragó. En

1534 es convertí en la màxima autoritat de l’Església anglicana i

ordenà la secularització dels béns eclesiàstics

- Joan Calví:la seua doctrina es basava en la predestinació segons la

qual tots els éssers humans tenien el destí fixat per Déu. El signe que

algú estava predestinat a salvar-se seria la fe.

Una nova mentalitat La Contrareforma

- L’Esglèsia catòlica va reaccionar davant la crisi religiosa i l’avanç del

protestantisme amb un moviment renovador anomenat Contrareforma

Al Concili de Trento (1545-63) es va decidir:

-El valor de les bones obres per obtenir la salvació

-Els dogmes de fe

-La importància dels sagramnets i del culte a la Mare de Déu

-Es va consolidar l’autoritat del Papa per damunt dels Concilis

- S’obligava als bisbes a residir en la seua diocesi, es

prohibia l’acumulació de càrrecs i es crearen seminaris per

formar adequadament els nous sacerdots

Els jesuites foren els principals propagadors de la doctrina de Trento i

la seua influència política i religiosa va arribar a ser enorme

ART del RENAIXEMENT

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

El Renaixement és un estil

artístic que es va desenrotllar

a Itàlia durant els segles XV i

XVI.‏D’allí‏es‏va‏difondre‏a‏la‏

resta‏d’Europa.

Es sol dividir en:

Quattrocento (s. XV) i

Cinquecento (s. XVI)

S’inspira‏en‏el‏llegat‏artístic‏

grecoromà.

Les obres artístiques prenen

com‏a‏referència‏l’home‏

(antropocentrisme).

Pren força la figura del

“mecenes”,‏protectors‏i‏

clients d’artistes.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ARQUITECTURA

Elements sustentadors:

◦ Murs de carreus

regulars

◦ Columnes inspirades en

models clàssics

Elements sustentats:

◦ Arc de mig punt

◦ Coberta arquitrabada

◦ Freqüentment hi ha una

cúpula al creuer

Tipus de plantes:

◦ Planta de creu llatina,

ben definida

◦ Planta circular

Autors: Brunellesqui,

Bramante, Miquel Àngel...

Arquitectura

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCULTURA

Es busca la bellesa ideal

Adquireixen importància

les escultures de cos

sencer, tot i que també hi

ha relleus

Es desenvolupa el retrat i

pren força la

representació de les

figures nues

Els materials més

emprats‏per‏a‏l’escultura‏

són el marbre i el bronze

Autors: Ghiberti,

Donatello, Miquel Àngel...

Donatello

Miquel Àngel

Miquel Àngel

CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA S’utilitza‏la‏perspectiva‏

geomètrica i aèria per a representar‏l’espai‏tridimensional

La pintura tendeix cap al naturalisme

La figura humana es representa proporcionada

El‏volum‏s’aconsegueix‏mitjançant la gradació cromàtica

Les tècniques més utilitzades‏són‏el‏fresc‏i‏l’oli

Els temes es diversifiquen: mitològics, religiosos, de costums, paisatges...

Autors: Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, Tizià...

Botticelli

Botticelli

Leonardo da Vinci

Miquel Àngel

Rafael

Tizià

ART del BARROC

Característiques generals Va sorgir a Itàlia a finals del

segle XVI, es va desenrotllar

durant tot el segle XVII i part del

XVIII.

El terme barroc, en origen va

tenir un sentit despectiu, ja que

es considerava un art rar,

deforme... Per això el seu nom,

ja que barruecas (terme

portuguès) eren les perles

deformes.

És un art dinàmic, teatral, que

tracta d’impactar a l’espectador.

És l’art que millor va saber

mostrar la grandesa de les

monarquies absolutes i el poder

de l’església de la

contrareforma.

En l’Europa protestant l’art es

posà al servei de la burgesia.

Arquitectura S’empren plantes noves com les

el·líptiques, octogonals... A més de les tradicionals, de creu llatina i grega.

S’introdueixen nous suports com la columna salomònica (fust retorçut).

Els elements decoratius es desenvolupen extraordinàriament:

◦ Frontons partits

◦ Garlandes

◦ Volutes

Es continua utilitzant els mateixos elements arquitectònics que en el Renaixement, però ara són tractats amb major llibertat.

◦ Medallons

◦ Elements escultòrics entre l’arquitectura

Els murs, entaulaments i frontons es corben.

Autors: Gian Lorenzo Bernini, Francesco Borromini, Carlo Maderna.

Bernini

Borromini

Escultura

Els materials més emprats són el

bronze i el marbre.

A més del tema religiós també es

representen temes mitològics i

al·legòrics.

Gust per representar gestos exaltats i

passions violentes.

Interès per treballar grups escultòrics

que ajuden a crear el caràcter teatral i

expressiu a l’obra.

Afany de moviment: tens i violent.

Es treballa tant el relleu com les

escultures de cos sencer.

Autors: Gian Lorenzo Bernini

Bernini

Bernini

Pintura Es representen temes diversos:

mitològics, religiosos, costumistes,

retrats, retrats col·lectius...

Predomina el color sobre el dibuix.

Ús del clarobscur (contrastos

lumínics).

Composicions complexes, plenes

de moviment (tens i violent).

Profunditat: perspectiva aèria.

Escenes molt naturalistes en

algunes escoles.

Escoles principals:

◦ Italiana: tenebrisme.

Caravaggio.

◦ Holandesa: Rembrandt.

◦ Flamenca: Rubens.

Caravaggio

Caravaggio

Rubens

Rubens

Rembrandt