LEANDRE CRISTÒFOLLEANDRE CRISTÒFOLNIT DE LLUNANIT DE LLUNA

ARIADNA MARGUÍ FONT2N BATXILLERAT B

BIOGRAFIA DE L’AUTOR.BIOGRAFIA DE L’AUTOR.

Neix a Os de Balaguer l’any 1908 i mor a Lleida l’any 1998.

Escultor autodidacta d'obres no figuratives.

 Rebutja l'escultura tradicional i adopta influències del moviment surrealista i dadaista.

Va ser professor de dibuix a l'escola del Cercle de Belles Arts de Lleida. 

MOLLA TRAJECTE ORBITAL HARMONIA ESTEL·LAR

FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.FITXA TÈCNICA DE L’OBRA.

Títol: Nit de llunaAutor:Leandre

CristòfolCronologia: 1935(avantguardisme)Tècnica: fusta i fustapintadaMides: 71 x 40 cmEstil: SurrealistaLocalització: MNAC(Barcelona)

ANÀLISI DE L’OBRA.ANÀLISI DE L’OBRA.Tres peces de

fusta:Ou, fus i

plataforma

Composició senzilla

Forma exempta i tipologia no figurativa.

Tècniques:Talla i

assemblatge

Efecte tridimensional.

Moviment formes circulars.

FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.FUNCIÓ, TEMÀTICA I SIGNIFICAT.

Funció estètica, decorativa i simbòlica.

Temàtica al·legòrica

reprodueix el món de l’inconscient de

l’artista

MODELS I INFLUÈNCIES.MODELS I INFLUÈNCIES.

JOAN MIRÓ

MARCEL DUCHAMP

BIOGRAFIA.

Leandre Cristofol va neixer a Os de Balaguer l’any 1908 i va morir a Lleida l’any 1998, provenia

de família pagesa. Leandre es va traslladar a Lleida amb només 14 anys per aprendre els oficis

d’ebenista i fuster. Aquestes activitats, li desperteràn l’interès per l’art.

Era un escultor autodidacta d’obres no figuratives, retrats i obres de temàtica religiosa. Va

rebutjar l’escultura tradicional i va adoptar influències del moviment surrealista i dadaista,

leandre, pretenia provocar sensasions, estimuls i emocions. Pretenia també seleccionar objectes

procedents de l’entorn quotidià treient-los del seu significat original. Va ser professor de dibuix a

l’escola del Cercle de Belles Arts de Lleida i la seva gran influència va ser Joan Llimona.

L’any 1922 va exposar per primera vegada les seves obres a Lleida. Les seves obres, es

centraven en l’experimentació personal en l’àmbit no figuratiu, vinculat a la poètica surrealista.

En aquest sentit, l’escultor va participar en l’Exposició Logicofobista l’any 1936, i a Paris i Tòquio

l’any 1938.

La Guerra Civil, va suposar una aturada en el seu treball escultòric fins al 1952, que va viatjar a Paris gràcies a una beca del Cercle Maillol. 5 anys més tard, Leandre Cristofol, va reprendre la seva feina de caràcter experimentar, una aportació de gran vàlua per a l’art català, que li fou reconeguda l’any 1983 amb la creu de sant jordi i l’any 1990 amb el premi nacional de les arts plàstiques.

L’any 1988 va ser premiat amb madalla d’or per el mèrit de les Belles Arts.

DESCRIPCIÓ FORMAL. L’escultor, col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, fets

també en fusta. Cada objecte destaca per la seva puresa formal, sense ornamentació afegida. L’escultura, mostra una forma exempta i una tipologia no figurativa. La tècnica tracta de la talla i l’assemblatge.

La composició és molt senzilla, és creada per dos elements. Només en destaca la línia diagonal del fus i les circulars de l’ou i de la plataforma.

Existeix un efecte tridimensional i la podem mirar des de tots els punts de vista, però segons l’autor l’obra està pensada per ser vista frontalment.

El moviment de l’obra el donen les formes circulars i cilíndriques de l’ou i la plataforma. La fusta, ja que és natural, reparteix la llum de manera uniforme i crea alguna ombra a la plataforma.

TEMÀTICA. Leandre buida el significat i n’anul·la la funcionalitat dels

materials. FUNCIÓ I SIGNIFICAT. Funció: estètica i decorativa. També té la funció simbòlica

d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor i les formes de vida rurals que s’estaven perdent i la seva família.

Interpretació: Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista. El títol ve donat perquè la seva mare cosia a les nits de Lluna i per tan està dedicat a la seva mare. Aquesta obra s'ha d'associar amb l'altra, l'aurèola que representava el seu pare a partir de l’esberlador de les canyes que ell utilitzava. Ell escull aquests objectes perquè li fan pensar en els seus pares i li recorden la seva infantesa.

MODELS I INFLUÈNCIES La transformació dels objectes quotidians en objectes poetics el

relaciona amb els ready-made de Marcel Duchamp. Leandre s’aparta del no-significat i s’allunya de Duchamp i

s’apropa a Joan Miró.