l'Aigua - TINET - Tarragona Internet | La xarxa...

Post on 21-Jun-2020

2 views 0 download

Transcript of l'Aigua - TINET - Tarragona Internet | La xarxa...

L’Obrador Imaginari

l 'Aigua

"Si vols beure aigua fresca,a la font has d’anar..."

"Les paraules i els desitjos se’ls emporta el vent i el temps.Però mentrestant, els nitrats, els fosfats, els dissolvents, elcrom, el cadmi, el mercuri, el cesi, i tants altres elements

contaminants, sovint es van acumulant progressivament, diarera dia, a les aigües dels nostres rius i mars."

l 'Aigua

2

La primera edició d'aquest llibret es va fer el 1993, editada per l'EEMA(Ensenyants per a l'Educació Mediambiental, de Sabadell) i el CEPA (Centred'Ecologia i Projectes Alternatius, de Molins de Rei).

Per a la redacció del text de la primera edició ens va ser de molta utilitat laconsulta d’articles de Josep Puig, Octavi Piulats, Roger Lloret i Ramon Folch. Aells, i a totes les altres persones, publicacions i entitats de les quals vam aprofitarinformació, el nostre agraiment.

La present edició ha estat completament revisada.Edicions de L'Obrador Imaginari.

© JMS 1993-99. La reproducció d'aquest llibret està autoritzada, llevat del cas que esvulgui fer amb qualsevol tipus de finalitat comercial o lucrativa.

3

Antigament, les relacions de la gentamb l’aigua eren molt diferents de les actuals.

Els saurís, els pouaters, els aiguaders itotes les persones lligades a les feines del’obtenció i de l’aprofitament de l’aigua, fentservir tecnologies rudimentàries, valoravenmolt cada un dels litres que feien aflorar dedins de la terra, que captaven dels rius orecollien de la pluja.

4

Els usuaris, per la seva banda,conscients de les dificultats d’aquells processosartesanals, en general també tenien una relaciórespectuosa amb l’aigua.

Especialment a les zones rurals, en lesquals la majoria dels usuaris eren alhora elsconstructors i mantenidors de les fonts, de lespròpies cisternes o canalitzacions.

5

Però amb el pas del temps, amb larevolució industrial i el creixement gegantí deles grans ciutats alimentat per l’emigració rural,hi ha hagut una transformació molt profunda,tant pel que fa a la captació i distribució de lesaigües com pel que fa als seus usos.

6

Avui, els hidròlegs, els perforadors,els enginyers d’obres hidraúliques, ambmodernes tecnologies i poderosos mitjansmecànics i de tot tipus fan que s’alteri larelació de proximitat entre els usuaris i el cicleglobal de l’aigua.

El resultat d’aquest procés de distancia-ment és que ara només en tenim una visiófragmentada, sovint restringida a la utilitzaciódel líquid que surt per l’aixeta quan l’obrim.

7

Però a veure, posem un exemplegràfic:

És incongruent que, mentre somcapaços de desenvolupar tecnologies sofistica-díssimes per tal d’enviar coets a la lluna odividir els àtoms en partícules, no siguemcapaços de trobar un sistema que eviti que cadavegada que vulguem fer un riu o anar de ventrehaguem de llençar un munt de litres d’aigua ala claveguera tot estirant la cadena del vàter.

8

És bastant absurd.I encara que utilitzem per a aquestes

activitats fisiològiques aparells denominatssanitaris, d’higièniques i sanitàries en tenen benpoc.

A veure: tenint com tenim dèficitsd’aigua i de matèria orgànica, no té sentit queens dediquem, sistemàticament, a ajuntaraquests dos elements al vàter, fent de duescoses molt valuoses una cosa pudenta, conta-minant i molt problemàtica.

9

Per adonar-se del veritable abastd’aquest problema de la qualitat de les aigüescal tenir en compte que, actualment, fins i totals llocs més llunyans i remots, en més gran omés petita mesura les aigües ja estan contami-nades.

Per exemple, a les aigües glaçades delcontinent més isolat, a l’Antàrtida, s’hidetecten residus de pesticides i radioactivitatprovinent d’assajos nuclears

10

Però aquesta mena de coses semblaque no ens preocupen gaire:

Vivim en una societat més il.lusionadaamb els nous models de cotxes, que enspermeten estimbar-nos més confortablement,que no pas amb la qualitat de les aigües quedisposem, o en la disponibilitat d’aigua quetindran els nostres fills i els nostres néts.

I hem arribat al preocupant extrem deconsiderar exponents de progrés tant laproducció massiva d’escombraries com elcreixent consum i malversament d’aigua.

11

Vivim enmig d’una civilitzacióurbana i industrial, amb unes aspiracionscontradictòries i perilloses.

Enmig d’una eufòria de progrés que ensimpedeix discernir allò que té de positiu aquestprogrés d’allò que n'és extremadament perillós.

Emborratxats de modernitat... i ambuna sèrie de problemes pendents, el de l’aiguan’és un, que no són precisament fàcils deresoldre.

12

Val a dir que no és senzill:Reorganitzar aquesta civilització

urbana, les grans ciutats i els seus entornsindustrials, de manera que no representin unaagressió constant pel medi ambient, és unatasca realment complexa.

Perquè és possible que el problema il’error més gran d’una gran ciutat sigui el fetmateix de ser una gran ciutat, amb l’eventualimpossibilitat d’assolir un equilibri ecològic isocial.

13

Amb l’inconvenient afegit, alhora,que aquesta cultura urbana impulsa i força unaagricultura intensiva, basada en els monocul-tius, els adobs sintètics i l’ús sistemàtic delspesticides, una agricultura tan malversadora del’aigua, desequilibrada i antiecològica com lamateixa ciutat.

14

Una agricultura, a sobre, extremada-ment perillosa per als consumidors, ja que elsdiferents residus tòxics que sovint contenen lesaigües amb què es reguen les fruites i lesverdures, a més dels diferent verins amb què estracten, resten dissolts en diferents proporci-ons dins d’aquests aliments.

La nova irrumpció dels cultius transgè-nics, amb la seva més gran capacitat desuportar desherbants i pesticides, és una altrapassa endavant en aquesta direcció tan pocassenyada.

15

I això evidentment no és bo.No ho és que cada vegada sigui més

elevada la quantitat de porqueries i verins queingerim.

Ja sigui que els ingerim dissolts enl’aigua que bebem, dins dels diferents alimentsque mengem, o senzillament respirant, ja querespirar, avui dia, de vegades, també s’haconvertit en una altra forma d’empassar-seimmundícies bastant perilloses.

16

Continuem. Tal com hem dit abans,una de les característiques d’aquesta culturaurbana moderna és l’augment dels consumsindividuals d’aigua.

Això, afegit a l’augment constant de lapoblació, fa que es dispari el volum total deconsum.

I que, per tant, si no s’augmenten lesmesures preventives i correctores, tambéaugmenti proporcionalment el grau de contami-nació dels rius, els mars i els oceans.

17

Una contaminacó de vegadesvisible, en forma d’aigua llantiosa, tèrbola oespumosa.

O de vegades camuflada, aparentmentneta però amb diferents elements contaminantsque sense alterar la seva transparència laconverteixen en molt perillosa, com perexemple la contaminació d’origen radioactiu.

18

Per la seva banda, les aigües subterrà-nies, a causa de les filtracions contaminantsque reben, sovint no estan en gaire més bonescondicions.

I fins i tot la pluja, condensadora de lesmúltiples emissions atmosfèriques industrials iurbanes, ha esdevingut un fenomen preocu-pant, degut a les elevades càrregues d’elementscontaminants que segons les zones geogràfi-ques i les condicions atmosfèriques pot arribara contenir.

19

La pluja àcida, amb els seus efectesdevastadors sobre els boscos que afecta, és unexemple claríssim dels perillosos nivells decontaminació atmosfèrica que hem assolit.

És clar que, en relació a la soluciód’alguns problemes, podem argumentar quesón problemes que ens sobrepassen, la soluciódels quals no és al nostre abast.

I és cert; evidentment, alguns sónproblemes que, donades les seves dimensions,cal afrontar d’una forma col.lectiva.

20

Per exemple, cal pressionar l’Admi-nistració per tal d’aconseguir que totes lesindústries funcionin sense processos contami-nants.

Perquè les generacions venidores no enfaran res dels beneficis empresarials delsindustrials actuals i, en canvi, sí que els serà unveritable trencaclosques la contaminació detota mena que aquestes indústries els estandeixant en herència.

21

Però aquestes reivindicacions no enshan de fer oblidar les coses que nosaltrespodem fer individualment, que són moltes.

Per exemple, fer compatible la nostrahigiene amb la higiene dels rius.

De quina manera? Doncs moderant l’úsdesproporcionat que fem en general de l’aigua ien particular dels sabons i els detergents.

22

Una actitud traslladable a qualsevoltipus de consum, ja que l’aigua és present entots els processos productius:

Roba, paper, calçat, electrodomèstics,mobles, vehicles, etc.

Ja sigui durant l’obtenció o la manipu-lació de les primeres matèries necessàries, odurant el procés de manufacturació o produc-ció, l’aigua, en més o menys quantitat, sempreés necessària.

23

Per tant, com a idea general, podrí-em dir que reduint qualsevol tipus de consumcol.laborem a reduir el consum total d’aigua iel seu grau de contaminació, ja que, en més omenys quantitat, aquesta és present en tots elsprocessos productius.

A més, un cop cobertes les necessitatsbàsiques, cada cop és més evident que l'aug-ment del consum no es tradueix en un augmentde felicitat. I de vegades l'efecte és fins i totinvers.

24

Ens fem un bon embolic, amb lesgrolleres enganyifes de les campanyes publici-tàries comercials...

I com que estem bastant mal ensenyats,després resulta que considerem que el paga-ment dels rebuts de l’aigua, o de les factures dequalsevol producte o objecte que adquirim, jaens eximeix de qualsevol tipus de responsabili-tat respecte de l’ús que fem d’aquesta aigua, ode l’ús que se n’ha fet per fabricar allò quecomprem.

25

Donem tanta importància als dinersque no ens sabem adonar de quines són lescoses realment importants.

I les coses importants de debò són unesaltres.

Per exemple, l’aigua.Neta, incontaminada, imprescindible

per a totes les formes de vida.I alhora, hàbitat específic de milers de

vegetals i animals, sense la companyia delsquals no és possible imaginar la nostra supervi-vència.

26

Podríem viure sense cotxes, senseapartaments a la costa, sense autopistes, sensetelevisions, sense rentavaixelles ni microones,sense corbates ni pintallavis, sense moltíssimescoses que ens semblen del tot imprescindibles.

Més ben dit, és possible que fins i totvisquéssim millor...

Però sense aigua no podríem viure, ésimpossible.

27

Per tant, si no la malversem, si evitemels usos que la contaminen, si evitem tambéadquirir els productes que impliquen durant laseva fabricació un ús abusiu d’aigua o la sevacontaminació, tots hi sortirem guanyant.

28

Especialment, si això ho fem tant acasa nostra, individualment i familiarment, comals altres llocs on desenvolupem qualsevoltipus d’activitat: escola, treball, esbarjo, etc.

I encara més si reivindiquem la promul-gació i el respecte de les lleis necessàries per talque els diferents usuaris, domèstics, industrialsi agrícoles, tinguin, tinguem, la cura necessàriad’aquest recurs absolutament essencial.