La vida…

Belles imatges per assaborir la vida…

Néixer. Agafar un glop d’aire amb el primer plor. Un crit.La primera lluita.Una esgarrapada a la pròpia història,

Caminar... Sempre caminar. Dia a dia fer passar els anys.En solitud, però acompanyats.

Aprendre a volar.Trobar parella

I viure mil primaveresen l’amor

I el món ser sols una sola casa...

I passar tempestes... Fins quasi semblar que tot està perdut...Fins sentir el dolor i la pèrdua...

I trobar bonances...I respirar i agrair.

Aprendre vivintla bellesa i la fragilitatque contéla vida, la pròpia vida.

Submergir-se,deixar-se amarar...Que tot l’ésser respiri,bategui, sofreixi, gaudeixi...

I també unir esforços, viure els somnis...

Cercar companys de camí. Demanar ajuda. Acceptar la diferència.

Donar i rebre. Avui tu, demà jo. Viure i morir... Donar vida, prendre-la...Acceptar el cercle com és.

Acceptar-te tu com ets

A Acceptar l’altre com és... Estimar, estimar-te, estimar l’altre.Sempre i a cada dia seguir en aquest aprenentatge.El de l’amor.

I assumir tot: vida i mort. Mur, esquerda, opressió...Joia, obertura, esperançaEl que és i el que pot ser.La meva força i la meva fragilitat

Un critUn clamUn plorUn gràcies

Un renecUna pregàriaUn cant

Un som-hi! , un anem, un junts...Saber que visc en comunitat malgrat ser un jo .I viure en solitud però acompanyat, acompanyada.

Davant l’horror cercar sempre la llum, l’esperança

Així és la vida:Terra eixuta, terra assadolladaAridesa i abundància.Riquesa i pobresa.Una esperança sempre a l’horitzó.

Un camí vers la llum.

Tant de bo aquest fos el nostre objectiu... Viure sense por!

Desprendre’ns de totI volar sense resAprendre a deixar coses,A despullar-nos poc a poc de tot.

I quedar-nos tant sols amb l’essencial.

L’essencial...

El que de veritat importa

El que cap diner no pot comprar

Amor, tendresa, respecte,joia, companyia, pau,... La tendresa d’una abraçada, l’escalfor d’un cos, El somriure d’una mare, els ulls de l’amant El cant de la natura Els amics, els companys La llum de la tarda El repòs vora el riu El silenci...

Al capdavall la llum del nostre viure, allò que ens dóna ales.

Podem així seguirEn el nostre vol

Fins arribar al nostre darrer dia

I sense cap por enlairar-nos, fondre’ns, deixar-ho ja tot.Ser u amb l’UVolar eternament lliures

I tornar a ser criaturesEls ulls ben oberts cap a la llum

I un si als llavisI un gràcies al cor!