Post on 12-Mar-2016
description
La paraula més La paraula més La paraula més La paraula més bellabellabellabella de
Margaret Mazzantini
Trobada el dia 29 de maig
a 2/4 de 7 de la tarda
Club de lectura
MARGARET MAZZANTINIMARGARET MAZZANTINIMARGARET MAZZANTINIMARGARET MAZZANTINI
Va néixer a Dublín el 27 d’octubre del 1961. Després de viatjar amb la
seva família per Irlanda, Espanya i Marroc finalment s’instal�la a Itàlia
a Tívoli.
L’any 1982 es gradua a l'Acadèmia d'Art Dramàtic Silvio D'Amico a Ro-
ma. Aquest mateix any debuta en el teatre com a Ifigènia en l’obra
homònima de Goethe. Durant tota la dècada dels 80 interpreta als
grans personatges femenins de l’escena teatral. Ha fet també nombro-
ses pel�lícules.
El 1987 es casa amb Sergio Castellitto, director i actor de cinema.
A partir del regal d’un quadern escolar per part del seu marit l’autora
es planteja seriosament de dedicar-se a a escriure. La seva primera
obra literària Il catino di zinco es publica el 1994. De seguida té un
gran éxit de crítica i del públic. Amb aquesta obra guanya el Premi
Campiello.
El 1999 escriu Manola.
El 2001 publica el llibre Non ti muovi (No et moguis) amb el que acon-
segueix nombrosos premis i del qual se’n fan més de 2 milions de
còpies i ha estat traduït a 35 llengües. El 2004 s’estrena la pel�lícula
dirigida i interpretada pel seu marit i Penélope Cruz.
Aquest mateix any publica l’obra Zorro.
El 2008 després d’uns mesos de molta feina publica Venuto al mundo
(traduit com a: La Paraula més bella) obra guanyadora del premi Su-
per Campiello 2009.
El mes de març de 2011 publica Nessuno si salva da solo que encapça-
la les llistes dels llibres més venuts durant diversos mesos. El novem-
bre del mateix any publica Mare al mattino.
LA PARAULA MÉS BELLALA PARAULA MÉS BELLALA PARAULA MÉS BELLALA PARAULA MÉS BELLA
“Una joven italiana conoce en Sarajevo a
un fotógrafo, del que se enamora. De
vuelta a Roma, la pareja intenta sin éxito
tener hijos. Tras años de tratamientos de-
ciden alquilar un útero, lo que los lleva a
Ucrania. El tener que viajar a un país po-
bre para encontrar a una mujer dispuesta
a arrendar su cuerpo por poco dinero les
hace sentirse miserables. Antes de volver
a Italia recalan en Sarajevo, donde los sor-
prende la guerra.
En nuestro hipertrofiado mundo, una novela que trata sobre una
guerra reciente, el amor y los valores “humanos” es de inmediato
sospechosa. Las grandes palabras con las que se invisten las fajas
comerciales de los best sellers hieden y los apóstoles de la literatu-
ra “seria” arrugan el ceño y se santiguan ateamente: desde Niet-
zsche sólo se puede ser antihumanista. Los expolios y las masa-
cres que se llevan a cabo en nombre de lo más sagrado les dan la
razón. A lo que voy es a que no hay frente donde el lugar común
no esté denostado y a que la peor sentencia para un libro es la de
señalarle que cae en el cliché. Por ello, cuando una novela nos de-
vuelve la dignidad y el sentido de, sí, precisamente el apestoso
lugar común, hay que quitarse el sombrero. Y si encima lo hace sin
pretensiones, llamando a las cosas por sus viejos y gastados nom-
bres y a través de una estructura convencional, el mérito es doble. Podeu trobar més informació del Club de lectura a:
Blog de la Sala General i Audiovisuals
www.bibxareus.blogspot.com
Mazzantini, en las idas y venidas de la protagonista a Sarajevo an-
tes, durante y después de la guerra de Bosnia, logra que recupere-
mos el significado del amor, de los proyectos colectivos, del hacer
bien las cosas, del vivir para algo. Las herramientas que despliega
para conseguirlo son pocas, pero muy eficaces: sentimientos sin
sentimentalismo (la narradora es descreída y fría) e implicación
casi por casualidad, a años luz de cualquier prurito mesiánico, en
la guerra. El resultado es milagroso.”
Elvira Navarro a la revista Que leer
Si voleu saber-ne més:
• Margaret Mazzantin il sito officiale. <http://
margaretmazzantini.com/>. [Consulta: 18 abr.2012]
• Wikipedia.<http://en.wikipedia.org/wiki/
Margaret_Mazzantini>. [Consulta: 18 abr. 2012]