Post on 04-Jun-2015
Fitxa tècnica• Títol: La Mort de la Verge (La Mort de la Mare
de Déu)• Autor: Michelangelo Merisi da Caravaggio
(Milà 1571- Porto Ercole 1610)• Cronologia: 1605-1606• Estil: Barroc italià• Tècnica: oli sobre tela• Tema: religiós• Localització: Musée du Louvre (París)
Context Històric
• Barroc segles XVII-XVIII• Període de Contrareforma• Espanya entra en decadència política però té
l’Edat d’Or pel que fa a la cultura• Guerres per causes religioses• Itàlia dividida en estats• Art limitat pel Concili de Trento, que volia que
l’art fos un mitjà de difusió del catolicisme
Michelangelo Merisi da Caravaggio
• Caravaggio és un dels pintors italians més importants del Barroc.
• Va ser un dels exponents més importants del naturalisme, un corrent que va nèixer en oposició als maniaristes.
• Va nèixer a Milà al 1571 i per causa de la pesta la família es va traslladar a Caravaggio.
• Van morir els seus pares, i a causa de la proximitat amb les poderoses famílies italianes Colonna i Sforza, li va nèixer l’interés artístic.
• Va estudiar art a Milà sent deixeble de Simone Peterzano (pintor maniarista deixeble de Ticià).
• Influenciat per: obres venecianes, Leonardo, naturalisme alemany i pintura Llombarda.
• Va treballar a Roma on va obrir un taller on ràpidament es va fer famós.
• Allà es va demostrar el seu mal caràcter degut a la vida irregular i la successió de baralles.
• Feia obres per encàrrec eclesiàstic, però moltes d’elles eren rebutjades per l’extremat naturalisme.
• El principal mecenes era el cardenal Francesco del Monte (ambaixador dels Medici a Roma).
• 1606 va matar a un home en una baralla amb espasa i va haver d’abandonar Roma, ja que estava condemnat a mort i els seus mecenes no el van poder ajudar.
• Posteriorment va estar a diferents llocs– Nàpols: on en un intent d’assassinat li van
desfigurar el rostre– Malta: va treballar pel Gran Mestre de l’Orde de
Malta, però per una baralla el tornen a empresonar. Surt gràcies a un suborn.
– Sicília: va treballar a Siracusa, Messina i Palerm.
• El seu caràcter va empitjorar fins el punt que es pintava a ell mateix mort (com Salomé sosté el cap de Joan Baptista, i David amb el cap de Goliat). Les obres van tornar-se molt més satíriques i burletes.
• El 1909 va tornar a Nàpols per intentar tornar a Roma (on era famós).
• Va morir a Porto Ercole al 1610, en una platja; o bé malalt de malària, o bé ferit per una baralla.
• Uns dies després es va signar el perdó papal. • Utilitzava com a models gent del carrer, captaires i
prostitutes.
• Es diu que tenia moltes amants i també es diu que era homosexual pel marcat erotisme de les figures masculines en alguns dels seus quadres com: El tocador de Llaüt o Noi amb un cistell de fruites.
Obra
• Característiques:– Naturalisme radical.– Predomini de la figura humana molt detallada.– Teatralitat i dramatisme (acció dramàtica).– Tenebrisme - Clarobscur: llum i ombres molt
marcades.– Composició molt estudiada.– No vol deixar indiferent a l’espectador.– No feia esbossos previs, pintava del natural.
• Les seves pintures inicials eren natures mortes però la majoria de la seva obra posterior són pintures religioses.
• Era molt criticat pels models que escollia i per la forma cruament real d’interpretar la Bíblia.
• Predomini de les figures masculines de cossos marcats i imponents, alguns desprenen erotisme (cosa que li va portar problemes de “mals costums”).
• Un exemple de l’ús del clarobscur és “El sopar d’Emaús” que inicia la seva època de maduresa.
• Altres quadres importants:– La crucifixió de Sant Pere– La vocació de Sant Mateu
La Mort de la Verge• Pintura a l’oli sobre llenç.• Explica la mort de Maria
(tema que no tracta la Bíblia i per això hi ha diferents versions).
• Feta el 1606 l’època de maduresa (just abans de marxar de Roma).
• Les figures gairebé tenen mida real.
• El centre d’atenció del quadre és la figura de la Verge.
• Estructurada en tres franges horitzontals:
- Superior: cortina vermella que ofereix teatralitat
- Central: els apsòstols i el cos de la verge- Inferior: Maria
Magdalena• Utilització de la línia diagonal en el
focus de llum i en la disposició del llit (els apòstols també estan disposats en escala).
• Realisme - Naturalisme total: presenta els personatges com a gent vulgar, utilitzava com a models persones del carrer (apòstols vells).
• Utilització del tenebrisme (estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur): focus de llum entrant per l’esquerra que il·lumina el punt d’atenció (la Verge) i deixa el fons totalment negre, aportant volum.
• Ambient humil.• Colors foscos exeptuant el vermell de la Verge
i el teló (motiu usual en els quadres fúnebres).
• La mare de Déu és representada com a una dona del poble, l’únic que evidencia la santedat és l’halo.
• No es representa una Verge ascendida en cos i ànima al cel, sinó una Verge mortal.
Personatges:
-La Verge Maria; morta al llit.
A la dreta inferior hi ha Maria Magdelena en una cadira plorant.
Darrera el cos de la Verge hi ha els onze apòstols descalços, entristits amagant-se les cares i mirant la Verge (uns en primer terme i altres al fons).
-L’home gran de l’esquerra és Sant Pere.-Al capçal del llit: Joan Evangelista
• Dos objectes marquen els límits espacials del quadre: – una cassola d’aram (en primer terme)per netejar
el cos. – la cortina (al fons)
• Contorns delimitats i precisos amb pinzellada ben escampada.
• No hi ha res que indiqui la naturalesa sagrada de l’escena.
• Va ser un quadre molt polèmic i fortament rebutjat per l’església.
• Significat: -La mort de la Verge Maria tractada de manera realista.- El raig de llum simbolitza la presència del seu fill (llum conceptual).-Va utilitzar com a model de la Verge el cadàver d’una prostituta ofegada al riu Tíber (to blavós, ventre i peus inflats).-El color vermell està assossiat a la humilitat.-El verd de Sant Joan representa la reflexió davant la mort (vermell).
• Funció: -Va ser encarregada per Laerzio Cherubini per decorar la capella de l’església de Santa Maria della Scala de Roma, però un cop acabada no la va acceptar.-El Duc de Màntua va comprar l’obra per recomenació de Rubens.-Després va passar per varies mans fins arribar al museu del Louvre.
• Influències:- va marcar la pintura d’altres mestres
del Barroc com Rembrandt i Velázquez.- va restar en l’oblit durant molt temps després de la seva mort.- pintors posteriors anomenats caravaggistes holandesos.- Josep de Ribera “il hispagnoletto”.- artistes del segle XIX com Géricault.