Post on 25-Jun-2020
1
La importància del transport col·lectiu i la seva defensa
Jornades “Com viure sense cotxe”Palma, 17 de novembre de 2018
Ricard Riol JuradoPresident de PTP
2
té sentit defensar el transport públic?
3
Ja tindrem vehicles elèctrics, autònoms i compartits!
Els vehicles autònoms estan guanyant fama com a futur del transport. Combina el millor del cotxe privat (porta a porta) i del transport públic (no haver de conduir ni buscar aparcament).
Com ningú ho va inventar abans? Sona genial. Imagineu-lo ...
El crideu, us dirigeix a la destinació sense preguntes, sap el camí, quan arribeu a destinació marxa i te n’oblides… For a preocupacions!
4
No tan ràpid!
Fuente foto: Google Imágenes
Ocupació mitjana < 1!
Ocupació mitjana: 12
5
No tan ràpid!
UBER
UBER POOL
EXPRESS POOL
6
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
7
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
8
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
9
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
10
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
11
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
12
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
13
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
14
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
Cotxe dièsel Cotxe dièsel
Construcció 38.687 kWh/vehiculo9,17 Tm CO2/vehiculo
Circulació urbana 7 L/100 km0,61 kWh/km183 g C02/km
Per a 200.000 km36,6 Tm CO2/vehicle
0,18 kWh/km42,66 g C02/km
Per a 200.000 km8,5 Tm CO2/vehicle
Mix elèctric: 237 g CO2/kWh
7.544 kWh/pis mitjà1,78 Tm CO2/pis
Baixada de tarifa energètica
Fabricar un vehicle consumeix tanta energia com un habitatge mitjà
durant més de 5 anys. Per a una sola persona?
15
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
1,18persones per cotxe a Barcelona
1 usuari
diferent al dia
80-95% de la vida útil d’un cotxe aparcat
El gran consum d’espai als edificis i espais públics
16
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
17
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
18
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Conceptes:
- Risc- Percepció del risc
Factor social
19
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
20
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
21
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
22
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
23
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
24
El transport públic ens dona més
Factor ocupació
Factor tecnològic
Factor seguretat
Factor cost / preu
Factor social
25
Autònom, compartit, elèctric? Sí!
26
1993: neix una ONG a favor del transport públic
27
Els orígens de la PTP: la ressaca olímpica
36 km d’autopista urbana al voltant de Barcelona i túnels de Vallvidrera
Fuente fotos: Wikipedia
Una sola parada de metro: “Fondo”
28
Els orígens de la PTP: la ressaca olímpica
29
25 anys al servei de l’interès públic
▪ Fundació: 1993, després de la ressaca olímpica (Rondes, túnels de Vallvidrera, túnels del Garraf...) on els desequilibris vehicle privat – transport públic es van incrementar notablement, un grup de persones funden la PTP per defensar el transport públic.
▪ S’inicia l’activitat amb reunions interdisciplinars: enginyers, geògrafs, treballadors ...
▪ L’any 1999 es crea la pàgina web i es comença a bolcar informació de lliure consum sobre transport públic i mobilitat.
▪ L’any 2005 s’aconsegueix finançament estable per a una oficina tècnica, que podrà elaborar estudis sobre transport públic i mantenir la veu de l’entitat a moltes de les institucions del país.
▪ L’any 2011 el Departament de Justícia reconeix la PTP com una entitat d'utilitat pública.
▪ A data 16/11/2018 comptem amb 377 socis i sòcies, 1.313 correus electrònics, 3.149 seguidors a Facebook i 6.288 a twitter. (@transportpublic)
30
La nostra ànima: estudi i defensa del transport públic
educació reivindicació
millorar les nostres ciutats i les nostres vides
• Comunicació• Conscienciació • Incrementar el suport social al
transport públic• Focus: ciutadania general i premsa
• Estudi del transport públic i del comportament de la mobilitat
• Propostes tècniques per resoldre problemes de mobilitat basades en transport públic
• Focus: governs i premsa
31
Necessitat de les entitats
• Contrapès social al poder polític (no sempre bufa el vent a favor de la mobilitat sostenible)
• Supeditació a les idees polítiques, no a les persones polítiques. Manteniment de les reivindicacions en el temps. Important davant la “curta durada” dels mandats.
• Superació de les lògiques de partit, que en algunes formacions són lògiques de mercat (intenció de vot, enquestes d’opinió). Volem conscienciar la societat, no seguir necessàriament les tendències socials.
• Conscienciació social “més legitimada”. Divulgació dels avantatges de la mobilitat sostenible. Les entitats hem estat pioneres.
• Trencament de dinàmiques funcionarials. Estímul de canvi i fiscalització de les administracions públiques.
32
Moviments pel transport públic a Catalunya
Plataforma Unim els Tramvies
33
Tasca de divulgació
34
Tasca de divulgació
35
Tasca de divulgació
36
Tasca de divulgació
37
Els èxits de la PTP (matèria reivindicativa)
38FES 2018 La ciutat que ens mou: ciutadania i administracions cap a la mobilitat sostenible
PROJECTES IMPULSATS AMB L’ADMINISTRACIÓ
1999
39
El tramvia s’ha convertit en el transport que més mobilitat elèctrica ha aportat a la ciutat en els darrers anys: 80.000 nousviatgers, convertint-se en el transport públic millor valorat i amb velocitats comercials semblants al vehicle privat (senseaparcament) i molt per sobre del bus.
BCN 1872-1971 BCN 2004-actual
Retorn del tramvia a Barcelona
40
Retorn del tramvia a Barcelona
Trambesòs. 14,0 km 25.000 pass/dia
TRAMVIAINTERRUPTUS
DIAGONALCENTRAL
8-12km/h
TRAMBESÒS
19km/h
TRAMBAIX
18km/h
3,8 km +110.000 pass/diaTrambaix. 15,1 km 65.000 pass/dia
41
Retorn del tramvia a Barcelona
Nota dels usuaris (2015) Votació del plenari 10-04-2018
42Font: Plataforma Diagonal per a Tothom
Retorn del tramvia a Barcelona
2005 2010
43
El carrer és un espai que es comparteixEl transport públic és convenient per a TOTS
Font: Plataforma Diagonal per a Tothom
Retorn del tramvia a Barcelona
44
Retorn del tramvia a Barcelona
2018
45
2007: La PTP impulsa el"Compromís del Bus Exprés de laVall del Tenes“, pioner proposantcadència horària, prioritat alssemàfors interurbans, park & ride irègim de parades semidirecte.
< 2010: Inauguració de la línia 777amb algunes de les milloresproposades.
2013: la línia es converteix en busExpres.cat e7. Encara és la línia méssofisticada de les Expres.cat
Posada en marxa del 1r bus exprés de Catalunya
2010
46
La PTP treballa per millorar les condicions del transport públic a diversos territoris de Catalunya. Laimplantació de les embrionàries Rodalies de Tarragona o millores al bus Reus – Tarragona són la conseqüènciad’un constant esforç sobre les institucions públiques.
Reivindicació de noves línies i millores de xarxa
47FES 2018 La ciutat que ens mou: ciutadania i administracions cap a la mobilitat sostenible
2004
48
Carsharing: “El cotxe de tots”
2000: primers estudis de carsharing
2003: fundació amb l’Aj.de BCN i la Generalitat
2004: creació de l’empresa Catalunya Carsharing
< 2014: adquisició per part de ZIPCAR 100% accions
49FES 2018 La ciutat que ens mou: ciutadania i administracions cap a la mobilitat sostenible
2014
50
D’autopista a carril bus: C58
2012: La Generalitat estrenava un carril bus-VAO amb dos carrils unidireccionals a la C58 sense un pla d’enllaços ni pla d’explotació pensat per a l’autobús.
2012-2013: la PTP demana bidireccionalitat al carril bus-VAO per afavorir el transport públic en una via que es congestiona als dos sentits simultàniament.
2013: el Servei Català de Trànsit accepta la proposta.
2014: la usabilitat del carril bus-VAO es duplica amb escreix i els costos de manteniment es redueixen.
51
D’autopista a carril bus: B23
Carril bus d’autopista a la B23
2001: origen al manifest d’Esparreguera, entre la PTP i alcaldes del Baix Llobregat.
2007: Foto demostrativa
Alternativa als carrils bus en viaducte (faraònics). Aprovat per la Generalitat, pendent discussió traspàs de la via, que actualment és competència de Foment.
Beneficiaris: busos exprés, entre d’altres Igualada-BCN i Vilafranca-BCN.
52FES 2018 La ciutat que ens mou: ciutadania i administracions cap a la mobilitat sostenible
2016
53
Preservació i millora de la xarxa ferroviària
2005-2007: inici de la campanya per salvar l’estació urbana de Figueres, amenaçada per un projecte especulatiu.
2007: col·laboració amb Salvem el Tren de l’Empordà. 2012: El nou Ajuntament de Figueres atura els plans d’eliminar la cèntrica estació.
Des de 2002: campanya contra la desaparició de la línia Tarragona – Port Aventura – Salou – Cambrils i a favor del seu manteniment com a tren-tramvia (TramCamp).
2010: s’inclou el TramCamp al pla territorial.
2017: s’aguditza l’ofensiva d’alcaldes contra el tren
2018: la Generalitat anuncia una cimera
54
Preservació i millora de la xarxa ferroviària
2018
55
Front la “Triple A”, canvi en la política d’infraestructures
56
Front la “Triple A”, canvi en la política d’infraestructures
AUTOPISTES
• Espanya té el rècord absolut de quilòmetres d'autopistes i autovies d'Europa
• Només el 21% de la xarxa d'alta capacitat és de pagament directe.
• Tots els ciutadans paguen per la lliure circulació de tot tipus de cotxes i camions. El Govern ha d’abordar la "Eurovinyeta".
> 2.700 km
AEROPORTS ALTA VELOCITAT (AVE)
43 aeropuertos en islas y península> 14.000 km
• Espanya té la més gran xarxa d'alta velocitat a Europa.
• Més enllà dels trams més lògics per demanda, es pretén connectar totes les capitals de província peninsulars en alta velocitat i no atén les connexions no radials (rodalies i regionals) o la mobilitat quotidiana.
• Espanya i Romania són els únics països amb una gestió aeroporutaria centralitzada.
• La majoria dels aeroports no són rendibles. • Els aeroports no estan connectats amb les
noves línies d'alta velocitat, impedint-se una sinergia entre xarxes.
57Font: Ignacio Nuche. Director d’Àrea de Carreteres d’INECO. Fundació Cercle d’Infraestructures.
Espanya, rècord europeu en quilòmetres d'autopista
Només el 21% de la xarxa éspagada pels seus usuaris
Longitud de la xarxa espanyola de xarxa viària d'alta capacitat i percentatge de xarxa sotmesa a algun tipus de peatge directe (camió i / o turisme)
Tots els usuaris del tren paguen cànon d'infraestructura
Front la “Triple A”, canvi en la política d’infraestructures
58
11.9
95
.64
01
2.5
37
.09
91
3.1
02
.28
51
3.4
40
.69
41
3.7
33
.79
41
4.2
12
.25
91
4.7
53
.80
91
5.2
97
.36
61
6.0
50
.05
71
6.8
47
.39
71
7.4
49
.23
51
8.1
50
.88
01
8.7
32
.63
21
8.6
88
.32
01
9.5
41
.91
82
0.2
50
.37
72
1.0
52
.55
92
1.7
60
.17
42
2.1
45
.36
42
1.9
83
.48
52
2.1
47
.45
52
2.2
77
.24
42
2.2
47
.52
82
2.0
24
.53
82
2.0
29
.51
22
2.3
55
.54
92
2.8
76
.83
0
7.0
18
.90
6
10
.19
2.7
48
11.7
16
.33
9
15
.69
6.7
15
16
.52
8.3
96
17
.34
7.2
03
17
.80
9.8
97
18
.21
8.9
24
18
.84
7.2
45
19
.54
2.1
04
20
.28
6.4
08
21
.30
6.4
93
22
.411
.19
42
3.2
84
.21
52
4.2
49
.87
12
5.0
65
.73
22
5.1
69
.45
22
6.4
32
.64
12
7.6
57
.27
62
9.0
54
.06
13
0.3
18
.45
73
0.9
69
.22
43
0.8
55
.96
93
1.0
86
.03
53
1.2
69
.08
13
1.2
03
.20
33
0.9
16
.83
63
0.9
76
.04
73
1.3
89
.68
33
2.1
06
.52
0
0
5.000.000
10.000.000
15.000.000
20.000.000
25.000.000
30.000.000
35.000.000
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
Turismos TOTAL
Récord
Renfe
1984
1994
Renove
1995
Parque de vehículos en España
PITVIPEIT PITAutovías 1ª generación
PIVE 2000EVIVEPREVER
Front la “Triple A”, canvi en la política d’infraestructures
59
1. Un model de mobilitat sostenible ha de treballar simultàniament un urbanisme responsable i la substitucióde cotxes privats d’ús individual per sistemes de mobilitat de baix impacte energètic i espaial.
2. El vehicle autònom, elèctric i compartit és un aliat del transport públic en zones de baixa densitat oconnexions no troncals d’àmbits urbans.
3. El transport públic col·lectiu seguirà sent necessari als corredors troncals on es necessiti alta capacitat i bonstemps de viatge simultàniament.
4. La mobilitat a peu, en bicicleta, en ginys de mobilitat personal formen part estructural d’un desplaçament entransport públic. El concepte de Park & Ride ha d’evolucionar cap al de la mobilitat integrada, vehicles méscompartits o embarcables al transport col·lectiu.
5. La ciutadania ha de prendre partit en la defensa d’un model de transport públic inclusiu.
6. Les administracions no han de baixar la guàrdia en l’ordenació del sistema de transports, especialment en elcontrol de les dades dels usuaris.
7. Cal donar prioritat a les infraestructures que garanteixen una mobilitat més sostenible i equitativa enl’àmbit quotidià.
Conclusions generals
60
Moltes gràcies per la vostra atenció!
www.transportpublic.org
www.facebook.com/promociotransportpublic
rriol@transportpublic.org
93 244 49 70 (central BCN)