Post on 04-Aug-2015
La Càmera
La càmera i l’ull humà
La càmera i l’ull humà
La càmera fotográfica i l’ull humà tenen nombroses similituds. Podem dir que la càmera bàsicament utilitza el mateix mecanismo que els nostres òrgans de visió i fins i tot podem relacionar algunes parts
d’aquesta amb les de l’ull.
L’ull
La càmera i l’ull humà
La llum arriba a l’ull a través de la còrnia i la pupil·la.L’iris varia la seva obertura, es contrau o s’arronsa, i així controla la intensitat de llum que entra.
El cristal·lí és la lent que serveix per a formar una imatge nítida, enfoca els raigs que entren a través de la pupil·la.
L’ull
La càmera i l’ull humà
Els raigs arribaran a la retina que reaccionarà i convertirá aquesta reacció en impulsos nerviosos que el nervi òptic portarà fins al cervell.
Llavors percebem la imatge.
L’ull
La càmera i l’ull humà
A la càmera, la llum arrba a través de l’objectiu.Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d’aquest hi ha el diafragma.
A dins de l’objectiu hi ha una lent o un conjunt de lents que enfocaran els raigs.
Càmera
La càmera i l’ull humà
La visió humana està controlada en part per l’ull i en part pel cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de la resta d¡información, la
càmera no pot i ho capta tot.
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
VISIÓ SELECTIVA
La càmera i l’ull humà
L’ull quasi mai produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i a continuación alcem la vista en dirección a la finestra, per exemple, no es
produeix cap alteració d’imatge.
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
ENFOCAMENT
La càmera i l’ull humà
La càmera reduix una escena tridimensional a una imatge de dues dimensions. Gràcies al cervell , sintetitza els dos punts de vista que aporten
els dos ulls.
BIDIMENSIONALITAT
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
La càmera i l’ull humà
L’ull té un sol angle de visió, només podem veure un espai determinat. Segons el tipus d’objectiu, la càmera pot tenir diversos angles de visió.
ANGLE DE VISIÓ
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
La càmera i l’ull humà
A través de jocs entre lents, les càmeres es poden aconseguir determinats efectes, com corregir determinades perspectives, augmentar la grandària…
DIFERÈNCIES D’AMBDÓS APARELLS
EFECTES OPTICS
La llum
La llum és l’element que ens permet veure les coses i també captar les imatges a través de la càmera.El fotògraf o operador de càmera ha de saber determinar les característiques de la llum d’una escena i
utilizar tots els mecanismos per a aprofitar-ne o paliar-ne els seus efectes.
La llum
Està composta per quantitats d’energía invisible anomenats fotons, aquests es traslladan en línea recta traçant ondulacions.
La llum CARACTERÍSTIQUES
La llum, quan topa amb alguna superficie o alguna substància, pot reaccionar de diferents maneres:1- Transmissió: directa / difusa / parcial.
2- Reflexió: directa / difusa / parcial / selectiva.3- Absorció.
La llum CARACTERÍSTIQUES
Els colors són el resultat de la descomposició de la llum blanca. La reflexió i l’absorció de part dels raigs de l’espectre lumínic en la superficie dels cossos és la que ens provoca la percepció dels colors.
La llum ELS COLORS
Primaris o additius: roig – verd – blau = llum blancaSecundaris substractius: roig+verd = groc / roig+blau = magenta / blau+verd = cian
Suma de complementaris = llum blanca (roig+cian)
La llum ELS COLORS
Diferents qualitats de llum o fonts lumíniques emeten més o menys calor.La temperatura depèn de la quantitat però també del color.La temperatura de calor s’inicia en el zero absolut: -273Cº.
La llum ELS COLORS
Temperatura de color
Moltes càmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intesitats lumíniques d’una escena.
S’ha de tenir en compte també on ens col·loquem o com col·loquem allò que es vol fotografiar o enregistrar.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Són els dispositius que mesuren la quantitat de llum d’una escena concreta.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Fotòmetres
Ens permeten controlar l’exposició.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Diafragma i Velocitat d’obturació
Discriminen els raigs que entraran a la càmera.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Filtres
Es pot manipular la llum d’una escena, procurar una bona il·luminació o mitigar els efectes de la ja existent amb elements propis d’un equip d’il·luminació.
La llum CONTROL DE LA LLUM
Equip d’il·luminació
Són com les bombetes casolanes però amb més potencia.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE TUNGSTÈ
El Flood o focus de difusió és una lampada de tungstè a dins d’un reflector en forma de plat.Proporciona llum uniforme sobre grans àrees.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE TUNGSTÈ
El Flood
És un aparell d’il·luminació que emet un feix d’amplada variable. Aquest focus permet difondre o concentrar la llum segons si acosten el punt de llum a la lent o l’allunyem.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE TUNGSTÈ
L’Spot
Aquestes làmpades están fetes de filaments de tungstè col·locats dins d’un tub de quars on hi ha un gas halogen.
Aquest tipus de làmpades poden anar incorporades a diferents dispositius.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Permeten enfocat on es vulgui
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Reflector de Quars
La làmpada és allargada i proporciona un feix de llum ampli i uniforme.S’utilitza normalment per a llums secundaries.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Reflector de Quars
Làmpada allargada dirigida a l’interior d’un aparell.Aquesta és potent però suavitzada i serveix per a la il·luminació general.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Difusor
Tenen la superficie en forma parabólica.S’utilitzen per a proporcionar major intensitat lumínica a punts concrets.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Reflectors parabòlics
És una de les llums artificials més utilitzades pper a solucionar puntualment la baixa lluminositat d’una escena.
S’ha de vigilar amb el rebot de la llum. Pot cremar les imatges.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Flaix
Unitats de quars portàtils que permeten treballar aguantant-los amb la mà. Proporcionen llum potent i dura.
CONTROL DE LA LLUM LÀMPADES DE QUARS O HALÒGENS
Torxes
Trípodes, trípodes amb perxes, pinces…
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Suports
Amb superficie interna reflectant, proporcionen llum tova.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Paraigües
Làmines metàl·liques que es posen davant de les llums per limitar l’área de llum projectada.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Banderes
Per a projectar ombres.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Plantilles
Planxes sobre les que rebota la llum.Estan recobertes de poliéster per una cara i de làmina d’alumini per l’altra per a utilizar-los com
a reflector tou o dur.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Pantalles
Fulles de material translúcid per a difondre la llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Difusors
Normalment són de vidre o plàstic per a variar els tons del focus.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Filtres
Per a orientar o concentrar la llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Viseres i Cons
Redueixen la intensitat del focus de llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Gasa
Distribueixen la intensitat del focus de llum.
CONTROL DE LA LLUM COMPLEMENTS
Malles Metàl·liques
Frontal o Anterior
La llum LA DIRECCIÓ
Tres Quarts Lateral Set Octaus
Posterior o Contrallum
La llum LA DIRECCIÓ
Frontal inferior Silueta Frontal superior
La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
Parlem de llum DURA.Aquesta llum provoca ombres marcades, pot augmentar els contrastos, la brillantor de les
superficies i destacar els colors.
Directa
La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
Parlem de llum TOVA.Llum difusa i suau que provoca poc contast. També matisa els colors i la brillasntor de les
suerfícies.
Difusa
La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o de manera indirecta, es poden utilizar reflectors, pantalles o d’altres perquè reboti.
Rebotada
La llum FORMA DE PROPAGACIÓ
La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l’escena.
Filtrada
Els materials sensibles
Parts:-Suport de la pel·lícula
-Capa adhesiva-Emulsió fotosensible
-Capa protectora de gelatina
Els materials sensibles La pel·lícula
Parts
Es diferencien per: -Format
-Tipus d’emulsió-Tipus d’imatge que produeix-Índex de sensibilitat a la llum
Els materials sensibles La pel·lícula
Característiques
La llum pot ser que les afecti més o menys ràpidament, depèn de la qualitat del material sensible però també de la mida de les seves partícules.
Els materials sensibles Sensibilitat
La sensibilitat es mesura segons l'estàndard ASA. Com més sensible sigui la pel·lícula, més lluminositat podrà captar.
Els materials sensibles Índex de sensibilitat
El diafragma i l’obturador
Dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera. Funciona com l’iris de l’ull humà, obrint-se o tancant-se per permetre que entri més o menys llum.
El diafragma i l’obturador Diafragma
És un mecanisme situat davant la pel·lícula que impedeix que la llum arribi a aquest element. Permet limitar l’exposició a temps molt breus i controla el temps d’exposició.
El diafragma i l’obturador Obturador
-Obturador central (situat dins de l’objectiu) -Obturador de pla focal
El diafragma i l’obturador Obturador
Tipus d’obturador
El moviment és un dels principals motors d’expressivitat en la fotografia. Ja que els essers o objectes estan en moviments però la fotografia és una instantània que no es mou.
El diafragma i l’obturador Captar el moviment
Una imatge d’alt dinamisme en ple moviment apareix com congelada.
El diafragma i l’obturador Captar el moviment
Congelació de moviment
S’ajusta un temps d’exposició prou lent com perquè el moviment de l’element aparegui desplaçat.
El diafragma i l’obturador Captar el moviment
Desplaçament
Tant amb el diafragma com amb la velocitat d’obturació regulem l’exposició de llum. Amb el primer regulem la quantitat, amb la segona el temps d’exposició.
El diafragma i l’obturador Combinació del diafragma i la velocitat d’obturació
El visor
És un dispositiu a través del qual s’observa el subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible compondre l’escena i enfocar.
El visor
El dispositiu visor és independent de l’objectiu.
El visor Visor directe
La imatge projectada en la pel·lícula per l’objectiu està de cap per avall i invertida lateralment.
El visor Visor rèflex
Els objectius
Les lents permeten una major obertura, ja que desvien els raigs perquè convergeixen en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible produint una imatge enfocada.
Els objectius
Focus: punt on convergeixen els raigs de llum. Pla focal: pla vertical on es forma la imatge.
Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. Centre òptic: per on passen els raigs sense desviar-se.
Elements d’una lentEls objectius
Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de curvatura. Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus.
Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.
Elements d’una lentEls objectius
Es caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogràfica realitzada des de molt a prop. És molt lluminós.
Objectiu normalEls objectius
Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distància ampliant la imatge òpticament. Proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers.
TeleobjectiuEls objectius
Permet variar la distancia focal sense canviar d’objectiu. Acostumen a ser més grans i pesats, però poden arribar a substituir a diferents objectius de distància focal fixa.
Objectius de distància focal variableEls objectius
Lents d’augment: Disminueixen la distància d’enfocament.Anells extensors: Anells buits que allarguen l’objectiu. Ens permet enfocar a menys distància un
element.
AccessorisEls objectius
Els objectius ens permeten:- Abastar un angle de visió determinat
- Produir aberracions òptiques però corregir-ne d’altres- Modificar la sensació de les distàncies de profunditat de camp
L’enfocamentEls objectius
- Acostar-nos a elements llunyans o a elements molt petits i propers- Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp
- Obtenir una imatge enfocada
L’enfocamentEls objectius
- L’obertura del diafragma.- La distància focal de l’objectiu.
- La distància respecte a l’objecte enfocat.
Paràmetres que condicionen la profunditat de campEls objectius