La glosa a l’institutLa glosa a secundària des de l’àrea de llengua catalana

a l’Inst. Ferran Casablancas de Sabadell

Marta Ibáñez Fuentes & Josep Meseguer-Carbó

Espolla, 14 de juliol del 2012

Objectius

• Exposar les motivacions que porten la glosa a secundària

• Descriure l’experiència a l’Institut Ferran Casablanques de Sabadell

• Arribar a unes conclusions, per establir els punts forts i els punts febles, i plantejar-senoves perspectives de futur.

Per què la glosa a secundària?

• Una finestra cap a la cultura pròpia de Catalunya i compartida especialment per la resta de territoris de parla catalana.

• Una eina didàctica de primer ordre per la quantitat d’aspectes concrets que permet treballar (poesia, talls sil·làbics, tipus de rimes, sinonímia, fonètica, lèxic, etc.)

• Una excusa per millorar el català oral d’un institut amb un índex important d’immigració espanyola.

La glosa a l’Inst. Ferran Casablancas de Sabadell

• El marc de l’aplicació realitzada

• Els materials

• L’estructura i el disseny de les sessions

• Resposta dels alumnes

• Resultats aconseguits

El marc de l’aplicació realitzada

• On? Institut Ferran Casablancas, ubicat al barride la Concòrdia de Sabadell. La llenguapredominant del barri és el castellà

• Qui? Professors de Llengua catalana i literatura

• A qui? Alumnes de 1r d’ESO: 4 grups de 30 alumnes cadascun (2 grups de cada professor)

• Quan? 3 setmanes senceres (3h/setmana) entre finals de gener i finals de febrer

Els materials

• Quartetes partides amb fletxa

• Quartetes amb 2 estrofes establertes

• Quartetes amb 2 paraules establertes

• Diccionaris

L’estructura i el disseny de les sessions

• Introduïm els objectius de manera general

• Introduïm la tonada de les nyacres amb una quarteta de referència, com ara:

De cançons i de corrandes

us en cantaré deu mil

que les porto a la butxaca

lligadetes amb un fil.

• Juguem amb la tonada sense la lletra.

• Recordem la tonada de referència

• Treballem la tonada, les rimes i la coherència dels continguts a partir de quartetes partides amb fletxes (sèrie 1).

• Expliquem la relació entre la tonada i el nombre de síl·labes de cada vers.

L’estructura i el disseny de les sessions

• Arran de les errades comeses pels alumnes en la darrera sessió a l’hora de lligar l’inici d’una quarteta amb el final de l’altra, expliquem la posició de la rima dins de la quarteta i els diferents tipus de rima (consonant i assonant).

• Proposem elaborar rodolins i presentem els versos de farciment com molt útils.

• Fem tirallongues de rimes.• Cantem quartetes partides amb fletxes (sèrie 1)

durant els darrers últims 10 minuts de la classe per consolidar la tonada.

L’estructura i el disseny de les sessions

L’estructura i el disseny de les sessions

• Intentem improvisar i detectem dificultats a l’hora de rimar. No sempre saben a quin vers correspon. Continuem fent tirallongues de rimes.

• Elaborem llistes de paraules (camp semàntic de la mar). Treball de sinònims, antònims i rimes.

• Incidim en la fonètica (aspecte curricular): vocals obertes i tancades ([e]/[Ԑ+, *o+/*Ԑ+)

• Cantem quartetes partides amb fletxes de la sèrie endevinalles, darrers últims 10 minuts. Consolidem la tonada i l’estructura.

• Glosem al voltant del CRAM (centre d’interès) davant de tots, amb les paraules recollides i que cada alumne ha completat a casa.

• Cantem quartetes partides amb fletxes (sèrie 2, darrers 10 minuts) per consolidar la tonada i l’estructura.

L’estructura i el disseny de les sessions

• Esgotem totes les gloses possibles al voltant del CRAM.

• Glosem a partir de les fitxes amb dues paraules establertes.

• Proposem un nou centre d’interès: carnestoltes . Pluja d’idees. Camps semàntics.

• Proposem pensar una quarteta de presentació i una altra de comiat.

L’estructura i el disseny de les sessions

• Glosem presentant-nos i preparant la gran trobada final.

• Glosem a partir de les fitxes amb dues paraules establertes.

• Els donem els tres temes de la sessió final: presentació, carnestoltes i comiat. Escalfem motors.

L’estructura i el disseny de les sessions

• S’apleguen de dos en dos els quatre grups de 1r d’ESO a la sala de professors durant una hora, convocats per improvisar cançons amb l’acompanyament del violí.

L’estructura i el disseny de les sessions

La resposta dels alumnes

• Aparició de l’interès per la poesia: alguns/es alumnes comencen a elaborar el seu propi diccionari de la rima i també el seu propi llibre de rimes, fins i tot de poemes!

• Associació de la tonada de les nyacres a la llengua catalana fora de l’àmbit estricte de la classe

Els resultats aconseguits

• Quartetes crítiques produïdes per alumnes:

El que fan les retallades

és deixar-te sense més:

no pots comprar material

perquè no tens molts diners.

Ens quedem sense neteja

per culpa les retallades;

que ja ens tenen més que farts,

cada cop més ajustades.

Jo faré una pregunta:

per què hi ha la monarquia?

Si només trauen diners,

jo ho veig una tonteria.

Ha pujat molt més l’atur,

han baixat més els sous

i la gent es manifesta,

li estan tocant els ous.

Conclusions i perspectives de futur

FEBLESES SOLUCIONS A LES FEBLESES

Manca d’implicació del departament de música i, per tant, limitació en aspectes musicals.

Segurament aquesta serà una de les febleses amb més dificultats per superar per a la continuïtat en la dinàmica

Els nervis de la posada en escena de la jornada final. Poc treball escènic.

Incorporar un micròfon, encara que sigui per figurar, per tal de remarcar visualment qui té el protagonisme en cada moment. Treballar més la posada en escena.

L’avaluació del conjunt de les sessions Incorporar una graella en què s’enunciïn aspectes de la poesia oral i aspectes de la comunicació oral perquè siguin els mateixos alumnes els qui s’avaluïn

Conclusions i perspectives de futur

FORTALESES PERSPECTIVA DE FUTUR

Els alumnes han avançat en les destreses i en les competències establertes

Ampliar la formació en glosa a altres grups del segon cicle de secundària

Els professors han percebut l’activitat de glosa a l’Institut com una eina formativa per als estudiants

Augmentar el nivell d’implicació dels professors que coneixen l’activitat i expandir el compromís a altres departaments que es mostren positius (Dep.tecnologia per elaborar un nu-nut)

La reacció de la direcció davant la respostadels alumnes i del professorat ha estat incloure l’activitat Glosa a l’institut dins del PAC (Projecte d’Autonomia de Centre) perquè treballa aquelles mancances que es pretén millorar.

Incorporar una graella en què s’enunciïn aspectes de la poesia oral i aspectes de la comunicació oral perquè siguin els mateixos alumnes els qui s’avaluïn.

Moltes gràcies!

La glosa a l’institut

Marta Ibáñez Fuentes & Josep Meseguer-CarbóI. FERRAN CASABLANCAS DE SABADELLEspolla (Alt Empordà, juliol del 2012)