Post on 20-Jan-2016
description
IIª República:
el Front Popular
(1936)
Cartells de
Cristóbal Arteche
Dos cartells de Cristóbal Arteche.
Cartell de
Cristóbal
Arteche
Cartell de Lluís Bagaria
El resultat fou molt ajustat entre dretes i esquerres, però la llei electoral
afavorí fortament aquestes últimes, que disposaren d’una còmoda majoria
absoluta a les Corts.
Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)
Partits republicans de centre
Partit Republicà Radical (PRR/PRD/UI)
Altres partits de dretes
Comunistes
Socialistes (PSOE)
Partits republicans d’esquerra
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)Partit Nacionalista Basc (PNB)
Majoria clara de les esquerres
Composició de les Corts després de les eleccions del 16 de febrer
(febrer – maig 1936)
Amnistia per als més de 30.000 presos polítics.
Restabliment de la Generalitat.
Reanudació de les reformes del bienni esquerrà.
Negociació dels Estatuts autonòmics basc i gallec.
Rumors colpistes: Franco enviat a Canàries; Mola, a Navarra; Goded, a Balears.
Destitució d’Alcalá Zamora com a president de la República.
President del Govern
“El Be Negre”, 20 febrer 1936
És interessant comparar la fotografia de l’esquerra (el cartell gegantí de Gil Robles a la Puerta del Sol) amb la il·lustració d’”El Be Negre” després de les
eleccions.
GIL ROBLES, abans i
després de la derrota electoral.
“El Be Negre”, 1 abril 1936
“El Be Negre”, 8 abril 1936GIL
ROBLES
GIL ROBLE
S
“El Be Negre”, 26 febrer 1936
La Lliga
Derrota de La Lliga i el Front Català
d’Ordre a Catalunya.
“L’Esquella de la Torratxa”, 28 febrer
1936
Amb el triomf de les esquerres, Catalunya recupera l’Autonomia. Companys torna a presidir
la Generalitat.
COMPANYS
“L’Esquella de la Torratxa”, 10 abril 1936
AZAÑA
COMPANYS
MARTÍNEZ BARRIO
A principis d’abril s’obren les noves Corts, presidides per Diego Martínez Barrio i
amb clara majoria de les esquerres. Una de les
primeres decisions que prenen és la destitució del
president de la República. La dreta, mentrestant, intenta coordinar totes les forces
contrarevolucionàries, alhora que es prepara per
“un aixecament que restableixi l’ordre a l’interior
i el prestigi internacional d’Espanya”. La República,
doncs, es troba en greu perill. D’aquí el sentit de la
il·lustració que ens presenta Azaña, Martínez Barrio i
Companys com els puntals de la República, mentre el
carrer és escenari de constants enfrontaments entre dretes i esquerres.
“El Be Negre”, 22 abril 1936
La violència torna al carrer en fomentar la Falange Española un clima de clar enfrontament civil (“la dialèctica dels punys
i les pistoles”, com deia José Antonio), que fou durament contestat per les esquerres radicals. José Antonio seria
empresonat en trobar-se armes a la seu de Falange, mentre aquesta era declarada il·legal.
“El Be Negre”, 6 maig 1936
Miquel Badia
Josep Badia
El 28 d’abril de 1936 uns pistolers de la FAI assassinen els germans Badia; un crim fosc. Tots dos eren membres d’Estat Català i havien
organitzat els famosos “escamots” amb en Dencàs. Miquel havia estat cap de la
policia de la Generalitat i el seu germà Josep era un actiu
separatista.
“L’Esquella de la Torratxa”, 8 maig 1936
Destituït Alcalá Zamora (abril) com a president de la República per haver tancat abans d’hora dues vegades les Corts (article 81 de la Constitució), és substituït en el càrrec
per Manuel AZAÑA (maig).
AZAÑA
Estendard presidencial de Manuel AZAÑA
Manuel AZAÑA serà el president de la República des de principis de maig de 1936 fins a les acaballes de la Guerra Civil (febrer 1939). La vacant que deixarà a la presidència del Govern serà
ocupada pel seu amic Santiago Casares Quiroga (fins al cop d’estat de juliol).
(maig – juliol 1936)
Tensíssim debat sobre ordre públic (16 de juny).
Assassinat del tinent de la Guàrdia d’Assalt José CASTILLO (12 de juliol).
Assassinat de José CALVO SOTELO (13 de juliol).
Cop d’estat al Marroc espanyol (17 de juliol).
Comença la Guerra Civil.
26 juny 1936
Il·lustració referent a la destitució, mesos abans, de
Niceto ALCALÁ ZAMORA com a president de la
República, d’acord amb l’article 81 de la
Constitució, en considerar les Corts (en mans de l’esquerra) que havia
clausurat dues vegades aquestes de manera
anticipada i innecessària sota la seva presidència.
10 juliol 1936
GIL ROBLE
S
CALVO SOTEL
O
Després del tens debat del 16 de juny sobre Ordre
Públic, en què es creuaren greus amenaces entre
dretes (Gil Robles i Calvo Sotelo) i esquerres
(Casares Quiroga i “la Passionària”), l’ambient d’uns i altres és de por i
venjança.
El 12 de juliol de 1936 es
produeix a Madrid, a mans
de quatre pistolers
falangistes, l’assassinat del
tinent de la Guàrdia d’Assalt José CASTILLO,
membre de l’UMRA.
Lloc escenari del crim.
Cadàver de José CALVO SOTELO, assassinat a Madrid el 13 de juliol de 1936 per amics del tinent José Castillo, en
venjança per l’assassinat d’aquest hores abans per pistolers falangistes.
Cartell de Fritz
Lewy.
En front dels Jocs Olímpics de Berlín (o Jocs Nazis) de 1936,
Barcelona organitzà una espècie de contraolimpíada o
Olimpíada Popular, que s’havia de celebrar del 19 al
26 de juliol de 1936. S’inscriviren uns 6.000
atletes d’arreu del món, però l’esclat de la Guerra Civil
n’impedí la celebració. Alguns dels atletes es quedaren a lluitar com a voluntaris a
favor de la República.
Membres de la delegació suïssa arribats a Barcelona per a participar en l’Olimpíada Popular de juliol de 1936.
“El Be Negre”, 8 juliol 1936
Amb un avió com aquest, “De Havilland – DRAGON RAPIDE”, Francisco Franco es traslladà
de Canàries al Marroc per posar-se al front del cop
d’estat que s’havia produït la tarde del divendres 17 de juliol. El pilotava el capità
anglès Bebb i l’havia contractat el periodista de
l’ABC Luís Bolín. Mirant l’itinerari es poden intuir les mesures de seguretat preses
pels conspiradors.
Recorregut de FRANCO, amb el “DRAGON RAPIDE”, de Las Palmas a Tetuan.
El cop militar, iniciat la tarda anterior al Marroc, s’estén per la Península. Santiago Casares
Quiroga dimiteix com a president del Govern. Azaña demana al president de les Corts, Diego Martínez Barrio, que encapçali el nou executiu, però aquest no arriba a prendre possessió del càrrec. Sí ho farà, el diumenge 19, José Giral.