HADES

EL MÓN DELS MORTS

HADES

En la mitologia grega l’infern era l’Hades i amb el mateix nom es denominava el seu rei, sobirà dels morts, raptor de la seua neboda Persèfone i senyor implacable d’un món d’on no es pot tornar.

ELS MORTS

La MORT L’ànima ix volant del cos, plorant si abandona un cos jove i vigorós

L’ANIMA

FUNERALDe Pàtrocle

Si no reben les cerimònies fúnebres no poden descansar en el món dels morts. Resten entre elsvius durant 100 anys.

- Mantenen l’aspecte del cos però sense corporeïtat (ombres, fum)- Poden comunicar-se amb els vius en somnis

- seguici darrere del cadàver cobert dels cabells d’Aquiles,- pira funerària on s’incinera el cadàver,- sacrificis: humans i dos dels gossos del mort,- libacions de vi per a l’ànima del mort,- urna funerària- túmul commemoratiu, i jocs fúnebres en honor del mort

VIATGE A L’HADES

• Hermes guia l’ànima fins a les portes de l’Hades;

• El barquer Caront les transporta des del món dels vius fins al dels morts, a canvi d’un òbol;

• Cèrber, el guardià de l’Hades els rebia amigablement;

• Els jutges de l’Hades jutjava totes les ànimes que hi arribaven.

El regne d’Hades, pintor de l’inframón, Munich 3297 El retorn de Persèfone

El palau d’Hades

GEOGRAFIA DEL HADES

L’ACCÉS

Confluència de dos rius

AquerontCocit

Portes de bronze

paral·lels als rius

CERBER

CARONTAspecte sinistreTransporta les ànimes dels mortsNo pot transportar vius (Hèrcules)

L’HADES

Prat dels asfòdels vaguen les ànimes sense memòria

Creuament de camins JutgesMINOSRADAMANTIS

ÈACMOIRES o Parques

TÀRTAR

Palau d’HADES i PERSÈFONE

Flegetont Estígia

destí dels homes

Presó de déus rebels i grans criminals

Camps Elisis herois

Estígia

Caront en l’Estigia. Joachim Patenier, 1515-24

Caront, Pierre Subleyras (1699-1749)

Estigia, Blake (1757-1827)

Caronte, J. Benlliure

Caronte en El Juicio Final, Miguel Angel

Porta de l’Hades

Cèrber guardava la porta de l’Hades i assegurava que els morts no eixiren i que els vius no pugueren entrar.

Cerberus, W. Blake

Moiras Parcas

• Filles de Zeus i Temis, personifiquen el destí..

• La més jove, Cloto, presideix el moment del naixement i porta la madeixa de llana amb el qual va filant el destí dels homes en una filosa;

• Làquesis, enrolla el fil en un fos i dirigeix el curs de la vida,

• Finalment l’anciana Átropos, la considerada pròpiament Parca, inspecciona el treball de les seus germanes, i talla el fil de la vida amb les tisores d’or, sense respectar edat riquesa, poder, sexe...

Moires, John Melhuish Strudwick

Justícia a l’Hades

Minos, Èac i Radamantis impartien justícia a l’Hades. Com a jutges severs, però equitatius, feien passar als morts un rigorós examen dels seus actes, obligant als criminals a confessar faltes que en la vida havien aconseguit ocultar.

Destí de les ànimes a l’HadesSegons el comportament en vida, l’ànima jutjada residia en un lloc o altre de l’Hades:

camps de Ásfòdels Camps Elísis

Tàrtar

La majoria, ni bons ni dolents: - vagaven eternament- l’ànima perdia la identitat

Els justos residien feliços en un paradís de verds prats, a l’oest del món, prop del riu Oceà

- Els malvats i injustos patien turments eterns - La part més profunda i obscura de l’Hades, un abisme ple de turments.

- els Titanes i els Gegants, que lluitaren contra Zeus, i- els mortals que s’havien enfrontat als déus

TÀRTAR Tàrtar, Ted Nasmith

Infern, Giotto

Tàrtar• El Tàrtar era una gran presó envoltada d’un triple recinte

enmurallat i pel riu de foc Flegetont.• La porta, sostinguda per columnes de diamant estava

custodiada per Tisífone, una Erinnia “la venjadora del homicidi” que feia guàrdia de dia i de nit. Portava un vestit tacat de sang, una torxa i un fuet.

• En l’interior hi havia una torre de ferro que s’alçava en l’aire i, des de les parts més profundes, s’oïen els crits i plors dels comdenats, el soroll de les cadenes que arrossegaven i el dels colps que rebien.

• En l’interior es trobava l’abisme del Tàrtar, amb una profunditat doble de l’existent entre el cel i la terra.

Mortals en el Tàrtar

Comdenat Delicte Càstig

Sísif Delator dels amors de Zeus amb Egina i raptor de Tánatos “la mort”

Pujar una roca al cim d’una muntanya, des de la qual queia de nou.

Tàntal Robà als déus nèctar i ambrosia. A més, els serví als déus com a menjar el seu propi fill.

Patir, fam i set eterna, tenint al seu abast fruits i aigua.

Ixió Assetjà Hera per a tenir relacions sexuals amb ella. Desprès es vanà d’haver-ho aconseguit

Girar contínuament en una roda de foc a la qual estava nugat

Tició Haver intentat violar Leto, mare d’Apol·lo i Artemis.

Un voltor se li menjava el fetge que tornava a créixer de nou.

DanaidesCuaranta-nou germanes que mataren els seus esposos la nit de noces, induïdes pel seu pare.

Emplenar amb aigua que portaven amb cànters un pou sense fons.

T

I

T

A

N

SGustave Doré, Els titans i els Gegants

Ixion, J. Ribera,1632

Sísifo, de Von Stuck

Ticio, J. Ribera

Danaides, Waterhouse

Castigo de Tántalo; G. Assereto (1600 - 1649)

Catàbasis i Anàbasis

• Les baixades a l’Hades (katábasis) i el retorn al món dels vius (anábasis) annuals d’algunes divinitats simbolitzaven la mort i el renaixement de la Natura. Aqueix era el cas de Persèfone.

• Entre els herois, només els més importants ho aconseguiren: Hèracles, Orfeu, Odisseu i Eneas.

Persèfone• Hades raptà Perséfone amb el

consentiment de Zeus, pare de la deessa.

• Persèfone va provar un gra de mangrana, cosa que era suficient perquè no eixira mai del món dels morts.

• Pero davant de la insistència de Demèter, sa mare, Hades hagué de permetre per ordre de Zeus que la seua esposa, annualmente, pujara al món dels vius i hi esquigués amb la mare una part de l’any.

• Evidentement el mite simbolitzava el cicle de les estacions i de l’agricultura (sembra i germinació de las llavors).

Perséfone, Waterhouse

El rapto de Proserpina, Bernini

Retorn de Proserpina, de Frederick Leighton

Odisseu

Baixa a l’Hades per a consultar l’ànima de l’endeví Tiresies com podia tornar a ítaca

Tiresias s’apareix a Odisseu durant el sacrifici, H.Füssli, 1780-85,

Hèracles

• Heracles, baixa a l’Hades per a portar a Euristeu el gos Cerber (onzé treball).

• Hades li permeté emportar-se’l si el capturava només amb la seua força i la cuirassa de pell de lleó.

• Després de mostrar-lo a Euristeu el tornà a les portes de l’Hades.

Hércules y Cerbero, Zurbarán

Eneas

Eneas, acompanyat per la Sibila de Cumas, baixà a l’Avern per a consultar amb son pare Anquises el futur del seu llinatge i la glòria de Roma.

Eneas en l’inframón, F. Solimena (1657-1747)

Orfeu

• Enyorant desesperadament la seua dona morta decidí anar a l’Hades on convencé, amb la música (era un excel·lent músic), que Hades y Perséfone li permeteren recuperar-la.

• Únicament li impusaren com a condició que no podía mirar-la mentre estigués en el món dels morts….