Post on 30-May-2015
description
1
Fòrum Catalunya – Club Excel·lència en Gestió
Jordi Graells jgraells@gencat.catJesús Martínez jmm@gencat.cat
Esplugues de Llobregat, 5 de juny de 2008
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
Lacasets-KM © Departament de Justícia. CC BY-NC-ND 2.0
II Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del ConeixementPrograma Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia
CompartimGestionant el coneixement a les organitzacions
2
US
B F
lash
driv
e©
Am
bujS
axen
a. C
C B
Y 2.
0
A l’economia del coneixement...
3
... el coneixement és la variable clau
CC
BY
2.0
–w
ww
.flic
kr.c
om/s
hiffa
au/2
1995
7955
9
4
... per innovar tota mena de serveis i productes
Imatge de l’article “Com innovar serveis a l’Administració” de Jordi Graells Costa a Escola Innovació. Butlletí de la funció directiva núm. 1. Barcelona: EAPC, nov. 2007
5
Gestionar el coneixement per innovar
... i, en canvi, les organitzacions tenen molta informació i coneixement infrautilitzats
ww
w.fl
ickr
.com
/oce
anfly
nn/2
1428
0013
0
6
Aleshores...
Cal afanyar-se i introduir noves formes d’organitzacióque permetin difondre’l i tractar-lo eficaçment per assolir més productivitat i satisfacció...
Alb
a ru
nnin
g1
©jo
rdig
rael
ls. C
C B
Y-N
C-N
D 2
.0
7
... com fan algunes organitzacions idealsSegons l’Institut Great Place, els trets de les millors organitzacions per treballar-hi són: estabilitat laboral, rendibilitat, igualitàries, amb
poc absentisme, innovació, funcionament en equip itreball col·laboratiu.
CC NC 2.0 www.flickr.com/rnyeua/1430089128
CC BY 2.0 www.flickr.com/wordridden/502586579
8
Goo
d-lo
okin
g©
Tifo
tter.
CC
BY
2.0
Lideratge
Judici
Intuïció
Presa de decisions
Responsabilitat
ConsciènciaSeguretat de si mateix
Treball en equip
Creativitat
Implicació
Miren el món d’una altra manera...
RSS
9
... fan un ús més intel·ligent de les TIC
ww
w.fl
ickr
.com
/oce
anfly
nn/3
4517
3368
10
... i saben que és barat treballar en xarxa
Internet suprimeix el cost d’interaccionarper formar grups o per unir-se als existents.
CC BY 2.0 – www.flickr.com/thefangmonster/352439602
11
Com gestionar el coneixement
a l’Administració?
12
Condicions per innovar
Creant coneixement col·lectiu dins l’organització: estratègies i eines.
Mesclant-lo amb altre coneixement: canvis necessaris.
Compartint-lo amb els altres: llicències de difusió oberta de propietat intel·lectual.
Gestionar el coneixement per innovar
Stress Toy Brain © Kuroda. CC BY 2.0
13
El document digital és alhora definitiu i temporal, que s’ha de remesclar per tornar a ser un document nou!
14
30173-ni_web © MarkHaertl. CC BY-NC-SA 2.0
Creativitat
Creativitat cultural i de
coneixement lliure
Poder atrofiat de la burocràcia
Grans empreses tradicionals i entitats gestores de drets d’autors
Afavorint la difusió del coneixement
15
ww
w.m
unim
adrid
.es
ww
w.b
cn.e
s/es
tadi
stic
a/ca
tala
/da
des/
inf/g
uies
/dte
02.p
df
www.mcu.es
L’Administracióha d’obrir els
drets d’explotacióde les seves
obres...
16
Que l’Administració reverteixi en la ciutadania –persones i organitzacions– el coneixement contingut en les seves publicacions i facilitar així la innovació (requisit essencial en el nou marc social econòmic).
Cd-rom. © Anton Peck. CC BY-NC-ND 2.0
Edició de les publicacions de l’Administració amb llicències Creative Commons: - Departament de Justícia- EAPC- Departament de Cultura- ...
©D
epar
tam
ent d
e Ju
stíc
ia. C
C B
Y
... com s’esdevé en algunes institucions
17
... respectant escrupolosament drets d’imatge i d’autor
18
I programar activitats que facin més competitius els empleats, emprant recursos de la gestió del coneixement
19
Les persones són la principal variablede les organitzacions en la societat xarxa
Desenvolupar els hàbits deinnovar, emprendre i col·laborar
invertint en eines col·laborativesque propiciïn l’aprenentatge i el coneixement
Fer més competitius els empleatsprogramant formaciói mesurant els seus efectes en elsresultats de l’activitat
Les organitzacions necessiten fomentar el
coneixement com a principal font de valor
competitiu
20
¿Com introduir la gestió del coneixement a l’Administració?
21
Extret de la Guia de Gestió del Coneixement (CIDEM, 2003)
Components de la gestió del coneixement
22
Dues perspectives complementàries:
la perspectiva macro
23
1. Elements: persones, continguts, processos, tecnologia.
2. Gestió del coneixement intricada en el pla estratègic de l’organització.
3. Elaboració del Pla de gestió del coneixement per a la organització. Qui té el coneixement, quins valors ens distingeixen de la competència, gestionar el coneixement de processos clau per a l’organització, capturar i processar el coneixement explícit i el tàcit. Comunitats de pràctica
4. Identificació de les competències clau per a l’organització i les específiques de cada grup professional. Amb el mapa de competències per objectius. Pla estratègic de formació.
Cal situar la gestió del coneixement (GC) al lloc adequat:
On situar la gestiódel coneixement?
?
Cadira5. © jordigraells. CC BY-NC-ND 2.0
24
La GC ha de ser present al Pla estratègic de l’organització
Cal introduir els objectius de GC en el nivell màxim de planificació de l’organització. Per exemple, el Pla del Departament de Justícia consta de 4 objectius estratègics, resumidament: 1. Transformar el DJ en una organització eficient de serveis públics, 2. Modernitzar el servei d’Administració de justícia, 3. Considerar la política penitenciària i de justícia juvenil com a política social, 4. Reforçar la utilitat social del dret català.
El primer objectiu estratègic es desplega en 7 objectius operatius, el setè dels quals és:
[...] «7. Promoure la transparència informativa i la comunicació als sectors interessats».
Aquest objectiu es completa així: «...per ser Departament referent en el coneixement:
- Comunitats de pràctica- Eines web com a instruments de coneixement- Sistemes de coneixement jurídic a l’abast dels professionals- Formació i recerca jurídica especialitzada»
En el cas del Departament de Justícia, per exemple...
25
Dues perspectives complementàries:
la perspectiva micro
26
La pregunta clau del directiu
27
Per què hauria de funcionar?
Què hi guanyo?
28
Les dades principals
2008
29
Professionalsque col·laboreni aprenen fent
© Departament de Justícia. CC BY
Programa Compartim
30
31
32
33
34
Dades de participació (2008)
Tercer any d’evolució
- 15 Comunitats professionals vinculades a CoP
- 1.200 professionals
- 4 àmbits professionals
- 250 participants directes
- 27 grups de treball actius
- 14 e-moderadors
- 15 assessors externs per a cada CoP
35
Participació
15 Jornades anuals de bones pràctiques
- 1.200 professionals
- 60 ponents (externs i interns)
Línea de formació i d’assessorament externa
- IADE, UOC, UAB,etc.
36
Procés de treball
Primer semestre 2008
Activitat presencial
- 98 reunions presencials: 497 hores de treball.
- Mitjana de participació del 25%
Activitat en línia
- 800 persones donades d’alta a la plataforma de treball col·laboratiu.
- 12 % de participació (aportacions) del global dels col·lectius. Eines més usades: blocs i fòrums de debat.
- Eines de multidifusió: blocs, intranet, web, altres canals (YouTube, Sclipo...)
37
I tot això què està produint?
38
Nous productes de coneixement
Noves respostes davant de problemes que té l’organització
39
14 solucions a problemes el 2007
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
27 noves respostes i solucions per al
2008...
50
... per a ser usades i aplicades al lloc
de treball
51
Resum dels trets distintius
52
Principals trets del programa Compartim, de gestió del coneixement
En vies de consolidació com a experiència innovadora a l'àmbit públic.
Procés d’evolució de tres anys: de les barreres i obstacles... a les turbulències... després a la difusió i disseminació en l'organització...
... ara toca la qualitat i la institucionalització(tercer/quart estadi del cicle evolutiu de les CoP)
53
Trets del programa
1. Orientació a la producció de coneixement aplicable directament a l'organització(comunitats de consecució versus comunitats de capacitació).
2. CoP com a espais de referència professional:
- Antena
- Organització del know-how
- Consulta
54
Grup de treball
Comunitat de pràctica
e-moderador
Discussió
Productes
Difusió
Avaluació
15 comunitats
+ 250 integrants actius
+ 1.200 participantsTreball en líniaReunions presencials
Mapa de comunitats de pràctica
55
e-C
atal
unya
: pla
tafo
rma
de tr
ebal
l col
·labo
ratiu
per a
le
s co
mun
itats
de
pràc
tica
del p
rogr
ama
‘Com
part
im’
56
Difusió interna i externa del programawww.gencat.cat/justicia/bloc-emoderadors
http://gestioconeixement.blogspot.com
57
Indicadors d’activitat / procés de treball1. Activitat en línia e-moderadors: connexió e-Catalunya (nre. visites), nre participacions al
bloc e-moderadors, nre participacions dins la CoP.
2. Activitat en línia de la CoP: connexions e-Catalunya (nre visites totals), nre membres diferents connectats a e-Catalunya, percentatge de participació per eines, percentatge de participació del col·lectiu de professionals dins la CoP.
3. Participació treball presencial: nre de sessions presencials, nre de participants totals, nre de participants diferents
Indicadors de producció• Nre de productes elaborats dins el termini previst
Indicadors d’impacte (productes elaborats els 2007)QUANTITATIUS
• Nom del producte elaborat• Tipus de difusió feta
• Nre aplicacions del producte: nre professionals que l’usen, nre estimat d’aplicacions, impacte econòmic, altres tipus d’impacte...
QUALITATIUS• Recull d'històries de persones a qui els ha millorat la praxi, opinions directives...
CC
BY
-ww
w.fl
ickr
.com
/pho
tos/
punt
odev
ista
/122
6143
32
Indicadors per avaluar el programa
58
Aportacions del programa Compartim
59
Aportacions del Programa Compartim
Aspectes més importants:
1. Llista de control (checklist), per discriminar unitats que ofereixen garanties per ser comunitats de pràctica (CoP).
2. Model de cicle de vida de les CoP. Tipus de CoP.
3. Indicadors per a cada estadi del model de cicle de vida de les CoP. Classificació de les CoP.
4. Factors crítics d’èxit per al funcionament i supervivència de les CoP a l’Administració pública.
60
Conclusions
1. És molt difícil que les comunitats esdevinguin madures ja que han de ser conseqüència de canvis culturals i de valors molt importants, que a l’Administració són particularment lents.
2. Els grups de professionals que treballin en CoP han de ser exempts de conflictes laborals (salarials, processos selectius).
3. Participació d’expert extern i formació sobre TIC i comunicació.
4. Fixar reunions presencials, que generin cohesió per poder treballar en línia després, i política d’incentius pública.
5. Doble benefici per a l’Administració. D’una banda, feina mésproductiva i de més qualitat. De l’altra, el personal que hi participa té més compromís institucional.
6. Aflorament del talent ocult.
7. Impuls als aprenentatges informals dins l’organització.
8. Alfabetització digital als col·lectius professionals.
61
I, per acabar, una reflexió sobre
els factors clau
62
Factors clau
No és un programa barat.
Cal una política clara d’incentius.
Identificar bé els líders és fonamental.
En el procés no totes les CoP sobreviuen (multifactorsrelacionats, però els referits al clima laboral són al capdavant)
Orientació a la producció però sense perdre de vista dinàmiques professionals de capacitació de cada CoP.
Cal prestar atenció al procés d'implantació, i a qui es vincula.
És sostenible si hi ha mètriques que demostrin retorn a l’organització.
Una paradoxa final: l’etapa d’èxit és la etapa del tancament.
63
Learning to fly
CC BY Rodrigo Sá www.flickr.com/photos/rodrigosa/2465650425
64
Creieu que us pot ser útil l’experiència del programaCompartim?
Joc-
Tran
trix
©jo
rdig
rael
ls. C
C B
Y 2.
0
65
per l’atenció! Gràcies
Joc-
Tran
trix
©jo
rdig
rael
ls. C
C B
Y 2.
0
66
Avís legalAquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 2.5 de Creative Commons. Se'n permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin els autors (Jordi Graells Costa i Jesús Martínez Marín). La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/2.5/es/legalcode.ca.
II Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del ConeixementPrograma Compartim de gestió del coneixement del Departament de Justícia
Fòrum Catalunya – Club Excel·lència en Gestió
Jordi Graells jgraells@gencat.catJesús Martínez jmm@gencat.cat
Esplugues de Llobregat, 5 de juny de 2008