EuroComRom - Una entrada plurilingüe en el món

de les llengües romàniques -

COORDINACIÓ LIC VALLÈS OCCIDENTALCurs 07/08Anna Méndez i Navarroamendez3@xtec.cat

Un projecte de Tilbert D. Stegmann i Horst G. Klein, catedràtics de Llengües

Romàniques de la Universitat de Frankfurt (Alemanya).

Índex de la presentació

1. Introducció

2. EuroCom

2.1. Objectius del projecte

2.2. Principis que guien el projecte

2.3. Concreció del projecte

2.4. Fases del projecte

2.4.1. Els set sedassos

2.4.2. Les diverses llengües en particular

3. EuroComRom

3.1. L’estratègia d’EuroComRom

3.2. Procediment per a l’eurocomprensió

4. Comparatives de resultats

5. Mostres de textos per a l’eurocomprensió

6. Bibliografia i webgrafia

1. Introducció

Actualment a Europa:

Procés d’intercanvi i contacte mutus

Mediació en una tercera llengua

No es poden aprofundir els contactes

Europeus conscients importància llengües maternes per aproximar-se

Temps per aprendre llengües conciutadans europeus considerat excessiu

A nivell educatiu

La majoria de centres educatius europeus proporcionen a molts alumnes competència en una llengua estrangera (anglès), a alguns fins i tot en una segona llengua estrangera (francès o alemany).

Però amb això no s’aconsegueix un

multilingüisme europeu que tingui en compte la varietat

lingüística d’Europa

Conseqüències

Es renuncia a una diversificació de les llengües.

La comunicació aprofundida entre europeus queda sensiblement impedida.

La llibertat d’establiment en els estats veïns resta fortament limitada.

2. EuroCom

2.1. Objectius del projecte

Davant d’aquesta situació, EuroCom té com a objectiu fer possible el multilingüisme per als europeus:

Sense incrementar l’esforç d’aprenentatge, sinó al contrari, reduint-lo.

Reconeixent el valor d’una competència lingüística parcial amb finalitats comunicatives.

En aquest context

• EuroCom s’ha d’entendre com

a complement a l’oferta lingüística

convencional.

2.2. Principis que guien el projecte

És possible un multilingüisme europeu.

La barrera per a una competència multilingüe és de tipus psicològico-motivacional.

El moment del pas a una altra llengua és decisiu (pors i resistències).

Cap llengua estrangera és una terra verge.

EuroCom, a la seva vegada, es diversifica en diferents projectes, segons la branca lingüística a que pertany la llengua (o llengües) a partir de la qual s’accedeix:

• EuroComGer

• EuroComSlav

• EuroComRom

2.3. Concreció del projecte

EuroCom

EuroComGer EuroComRom EuroComSlav

Francès

Italià

Txec

Búlgar

EslovacIslandès

Anglès

Alemany

Suec

PortuguèsCatalà

Castellà

Romanès

Polonès

Competència lingüística europea

2.4. Fases del projecte

Fase inicial: Descoberta d’allò conegut en el que sembla

desconegut.

(Els set sedassos)

Segona fase: Sistematització d’allò conegut en les diverses

llengües en particular

(Miniretrats)

2.4.1. Els set sedassos

Primer sedàs: Vocabulari internacional [VI]. fr. photographiecat. fotografiait. fotografiacas. fotografia,pg. fotografiarom. fotografie

Segon sedàs: Vocabulari panromànic [VP].fr. champ,cat. camp, it. campo,cas. campo,pg. campo,rom. câmp.

Quart sedàs: Grafies i pronunciacions [GP].c no palatal davant de e o i [k] cas. quince,fr/cat/por/. quinze, it. chiamare, rom. chema

Tercer sedàs: Correspondències fonètiques [CF].- ny ñ cas. Año(any) n fr. an [ã] nn it. anno n por. ano n rom. an

Sisè sedàs: Morfosintaxi [MO]Art. indefinit en masculírom/fr/cas/cat. unit. un, unopor. um

Cinquè sedàs: Frases bàsiques [FB].F1: SN + V (ser) + SNfr. Yvonne est étudiante.cat. La Rosa és estudiant.it. Paola è studentessa.cas. Pedro es estudiante.pg. João é estudante.rom. Radu este student.

u

n

m

(o)

Setè sedàs: Prefixos i sufixos [FX].Prefix de base llatina a[b]-, abs-fr. absolucat. absolutit. assolutoes. absolutopg. absolutorom. absolut

2.4.2. Les diverses llengües en particular

En aquesta segona fase, l’alumnat tria una de les llengües i aprofundeix en els seus coneixements.

Per a això, EuroCom ofereix els miniretrats.

Els miniretrats

1. Dades d’interès

2. Descripció de les característiques que conformen trets típics llengua

3. Minilèxic ordenat (amb minigramàtica inclosa)

Sistematitzen els coneixements lingüístics mobilitzats i els complementen estratègicament.

Sòlida base per a desenvolupar una competència receptiva i facilita el salt per a l’activitat lingüística productiva.

3. EuroComRom

Català

Castellà

Francès

Italià

Portuguès

Romanès

3.1. L’estratègia d’EuroComRom

En primera fase no s’exigeixen esforços d’aprenentatge als aprenents.

Només s’ofereix als aprenents allò que ja saben.

Descoberta a través del treball lingüístic receptiu (comprensió lectora).

Descoberta sobre dos fonaments lingüístics: el del parentiu lingüístic i el dels internacionalismes.

Català

Castellà

Francès

Italià

Por

tuguès

Romanès

I es realitza a través d’un sistema de garbellat lingüístic (set sedassos).

Informacions principals de textos de tipus periodístics accessibles.

Utilitat comunicativa real des del principi.

Rics coneixements culturals.

En segona fase es sistematitzen els coneixements lingüístics.

Competència parcial receptiva en llengües

romàniques

Competència parcial receptiva en llengües

romàniques

Aprenentatge funcional i significatiu

Aprenentatge funcional i significatiu

Estat de motivació de

màxima eficàcia

Estat de motivació de

màxima eficàcia

Ajut a l’autoajutAjut a l’autoajutMediació de

coneixements culturals

Mediació de coneixements

culturals

Informació extratextual

Elements rellevants

per a captació sentit del text

Elements a deduir

Informació textual global després

d’un primer cop d’ull

Elements irrellevants

per a captació sentit del text

Coneixements previs

rellevantsExpectatives lectores

3.2. Procediment per a l’eurocomprensió

Deducció espontània

a través de

Lèxic internacional

(1r sedàs)

Deducció reflexivaCorrespondència entre

sons (3r sedàs)

Deducció contexual a través de

Correspondències

sintàctiques

(5è sedàs)

Correspondències

prefixos/sufixos

(7è sedàs)

Deducció no reeixida

DiccionariText deduït

Recepció textual reeixida

Lèxic panromànic

(2n sedàs)

Grafies i pronúncies

(4t sedàs)

Correspondències

morfosintàctiques

(6è sedàs)

Deducció

no reeixida

4. Comparatives de resultats

Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a l’escola en llengües estrangeres

A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent

Escoltar

Llegir

Parlar

Escriure

Després de 2 anys d’ensenyament tradicional a escola d’una llengua com a L3, generalment s’aconsegueix el nivell d’A1 en les quatre habilitats bàsiques.

Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a l’escola en llengües estrangeres

A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent

Escoltar

Llegir ??

Parlar ??

Escriure ??

Després de 4 anys d’ensenyament tradicional a escola d’una llengua com a L3, no sempre s’aconsegueix l’assoliment d’un nivell d’A2.

Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom

A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent

Escoltar

Llegir l

Parlar

Escriure

Després de 15 sessions d’ensenyament/aprenentatge en 5 llengües a la universitat, s’aconsegueix un nivell de B2 en l’habilitat lectora

Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom

A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent

Escoltar

Llegir l

Parlar

Escriure

L’habilitat de comprendre oralment es construeix sobre la base de l’habilitat lectora adquirida (teleteaching)

Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom

A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent

Escoltar

Llegir l

Parlar

Escriure

Desenvolupament de l’habilitat d’expressió oral en 1 de les 5 llengües si es dóna una necessitat i un ús en l’àmbit professional

Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom

A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent

Escoltar

Llegir l

Parlar

Escriure

Desenvolupament de l’expressió escrita en 1 de les 5 llengües, si es desitja, després d’un treball específic d’aquesta habilitat

5. Mostres de textos per a l’eurocomprensió

Text en italià

Costruita nell’anno 1778, la Scala

rappresenta oggi il teatro più famoso del mondo. La facciata e

l’interno così magnifico furono costruiti nello stile neoclassico. Il

teatro offre 2800 posti. La Scala

Text en romanès

Teatrul Naţional a fost un mediu cultural unde s-a creat o dramaturgie naţională, unde publicul

românesc a fost familiarizat cu scrieri dramatice universale. Aici s-a afirmat şcoala de regie românească.

Aici s-au format generaţii de celebri

actori, de dramă şi de comedie.

Teatrul Naţional din Bucareşti

6. Bibliografia i webgrafia

Clua,E.; Estelrich, P.; Klein, H.; i Stegmann, T.: EuroComRom – Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, Aachen: Shaker Verlag, 2003.

http://www.eurocomcenter.eu/index2.php?lang=ct

http://www.eurocomprehension.de/