Euro Com Rom
-
Upload
amendez3 -
Category
Technology
-
view
2.152 -
download
0
Transcript of Euro Com Rom
EuroComRom - Una entrada plurilingüe en el món
de les llengües romàniques -
COORDINACIÓ LIC VALLÈS OCCIDENTALCurs 07/08Anna Méndez i [email protected]
Un projecte de Tilbert D. Stegmann i Horst G. Klein, catedràtics de Llengües
Romàniques de la Universitat de Frankfurt (Alemanya).
Índex de la presentació
1. Introducció
2. EuroCom
2.1. Objectius del projecte
2.2. Principis que guien el projecte
2.3. Concreció del projecte
2.4. Fases del projecte
2.4.1. Els set sedassos
2.4.2. Les diverses llengües en particular
3. EuroComRom
3.1. L’estratègia d’EuroComRom
3.2. Procediment per a l’eurocomprensió
4. Comparatives de resultats
5. Mostres de textos per a l’eurocomprensió
6. Bibliografia i webgrafia
1. Introducció
Actualment a Europa:
Procés d’intercanvi i contacte mutus
Mediació en una tercera llengua
No es poden aprofundir els contactes
Europeus conscients importància llengües maternes per aproximar-se
Temps per aprendre llengües conciutadans europeus considerat excessiu
A nivell educatiu
La majoria de centres educatius europeus proporcionen a molts alumnes competència en una llengua estrangera (anglès), a alguns fins i tot en una segona llengua estrangera (francès o alemany).
Però amb això no s’aconsegueix un
multilingüisme europeu que tingui en compte la varietat
lingüística d’Europa
Conseqüències
Es renuncia a una diversificació de les llengües.
La comunicació aprofundida entre europeus queda sensiblement impedida.
La llibertat d’establiment en els estats veïns resta fortament limitada.
2. EuroCom
2.1. Objectius del projecte
Davant d’aquesta situació, EuroCom té com a objectiu fer possible el multilingüisme per als europeus:
Sense incrementar l’esforç d’aprenentatge, sinó al contrari, reduint-lo.
Reconeixent el valor d’una competència lingüística parcial amb finalitats comunicatives.
En aquest context
• EuroCom s’ha d’entendre com
a complement a l’oferta lingüística
convencional.
2.2. Principis que guien el projecte
És possible un multilingüisme europeu.
La barrera per a una competència multilingüe és de tipus psicològico-motivacional.
El moment del pas a una altra llengua és decisiu (pors i resistències).
Cap llengua estrangera és una terra verge.
EuroCom, a la seva vegada, es diversifica en diferents projectes, segons la branca lingüística a que pertany la llengua (o llengües) a partir de la qual s’accedeix:
• EuroComGer
• EuroComSlav
• EuroComRom
2.3. Concreció del projecte
EuroCom
EuroComGer EuroComRom EuroComSlav
Francès
Italià
Txec
Búlgar
EslovacIslandès
Anglès
Alemany
Suec
PortuguèsCatalà
Castellà
Romanès
Polonès
Competència lingüística europea
2.4. Fases del projecte
Fase inicial: Descoberta d’allò conegut en el que sembla
desconegut.
(Els set sedassos)
Segona fase: Sistematització d’allò conegut en les diverses
llengües en particular
(Miniretrats)
2.4.1. Els set sedassos
Primer sedàs: Vocabulari internacional [VI]. fr. photographiecat. fotografiait. fotografiacas. fotografia,pg. fotografiarom. fotografie
Segon sedàs: Vocabulari panromànic [VP].fr. champ,cat. camp, it. campo,cas. campo,pg. campo,rom. câmp.
Quart sedàs: Grafies i pronunciacions [GP].c no palatal davant de e o i [k] cas. quince,fr/cat/por/. quinze, it. chiamare, rom. chema
Tercer sedàs: Correspondències fonètiques [CF].- ny ñ cas. Año(any) n fr. an [ã] nn it. anno n por. ano n rom. an
Sisè sedàs: Morfosintaxi [MO]Art. indefinit en masculírom/fr/cas/cat. unit. un, unopor. um
Cinquè sedàs: Frases bàsiques [FB].F1: SN + V (ser) + SNfr. Yvonne est étudiante.cat. La Rosa és estudiant.it. Paola è studentessa.cas. Pedro es estudiante.pg. João é estudante.rom. Radu este student.
u
n
m
(o)
Setè sedàs: Prefixos i sufixos [FX].Prefix de base llatina a[b]-, abs-fr. absolucat. absolutit. assolutoes. absolutopg. absolutorom. absolut
2.4.2. Les diverses llengües en particular
En aquesta segona fase, l’alumnat tria una de les llengües i aprofundeix en els seus coneixements.
Per a això, EuroCom ofereix els miniretrats.
Els miniretrats
1. Dades d’interès
2. Descripció de les característiques que conformen trets típics llengua
3. Minilèxic ordenat (amb minigramàtica inclosa)
Sistematitzen els coneixements lingüístics mobilitzats i els complementen estratègicament.
Sòlida base per a desenvolupar una competència receptiva i facilita el salt per a l’activitat lingüística productiva.
3. EuroComRom
Català
Castellà
Francès
Italià
Portuguès
Romanès
3.1. L’estratègia d’EuroComRom
En primera fase no s’exigeixen esforços d’aprenentatge als aprenents.
Només s’ofereix als aprenents allò que ja saben.
Descoberta a través del treball lingüístic receptiu (comprensió lectora).
Descoberta sobre dos fonaments lingüístics: el del parentiu lingüístic i el dels internacionalismes.
Català
Castellà
Francès
Italià
Por
tuguès
Romanès
I es realitza a través d’un sistema de garbellat lingüístic (set sedassos).
Informacions principals de textos de tipus periodístics accessibles.
Utilitat comunicativa real des del principi.
Rics coneixements culturals.
En segona fase es sistematitzen els coneixements lingüístics.
Competència parcial receptiva en llengües
romàniques
Competència parcial receptiva en llengües
romàniques
Aprenentatge funcional i significatiu
Aprenentatge funcional i significatiu
Estat de motivació de
màxima eficàcia
Estat de motivació de
màxima eficàcia
Ajut a l’autoajutAjut a l’autoajutMediació de
coneixements culturals
Mediació de coneixements
culturals
Informació extratextual
Elements rellevants
per a captació sentit del text
Elements a deduir
Informació textual global després
d’un primer cop d’ull
Elements irrellevants
per a captació sentit del text
Coneixements previs
rellevantsExpectatives lectores
3.2. Procediment per a l’eurocomprensió
Deducció espontània
a través de
Lèxic internacional
(1r sedàs)
Deducció reflexivaCorrespondència entre
sons (3r sedàs)
Deducció contexual a través de
Correspondències
sintàctiques
(5è sedàs)
Correspondències
prefixos/sufixos
(7è sedàs)
Deducció no reeixida
DiccionariText deduït
Recepció textual reeixida
Lèxic panromànic
(2n sedàs)
Grafies i pronúncies
(4t sedàs)
Correspondències
morfosintàctiques
(6è sedàs)
Deducció
no reeixida
4. Comparatives de resultats
Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a l’escola en llengües estrangeres
A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent
Escoltar
Llegir
Parlar
Escriure
Després de 2 anys d’ensenyament tradicional a escola d’una llengua com a L3, generalment s’aconsegueix el nivell d’A1 en les quatre habilitats bàsiques.
Amb un ensenyament/aprenentatge tradicional a l’escola en llengües estrangeres
A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent
Escoltar
Llegir ??
Parlar ??
Escriure ??
Després de 4 anys d’ensenyament tradicional a escola d’una llengua com a L3, no sempre s’aconsegueix l’assoliment d’un nivell d’A2.
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom
A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent
Escoltar
Llegir l
Parlar
Escriure
Després de 15 sessions d’ensenyament/aprenentatge en 5 llengües a la universitat, s’aconsegueix un nivell de B2 en l’habilitat lectora
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom
A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent
Escoltar
Llegir l
Parlar
Escriure
L’habilitat de comprendre oralment es construeix sobre la base de l’habilitat lectora adquirida (teleteaching)
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom
A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent
Escoltar
Llegir l
Parlar
Escriure
Desenvolupament de l’habilitat d’expressió oral en 1 de les 5 llengües si es dóna una necessitat i un ús en l’àmbit professional
Amb un ensenyament/aprenentatge amb EuroComRom
A1 A2 B1 B2 C1 C2Usuari bàsic Usuari independent Usuari competent
Escoltar
Llegir l
Parlar
Escriure
Desenvolupament de l’expressió escrita en 1 de les 5 llengües, si es desitja, després d’un treball específic d’aquesta habilitat
5. Mostres de textos per a l’eurocomprensió
Text en italià
Costruita nell’anno 1778, la Scala
rappresenta oggi il teatro più famoso del mondo. La facciata e
l’interno così magnifico furono costruiti nello stile neoclassico. Il
teatro offre 2800 posti. La Scala
Text en romanès
Teatrul Naţional a fost un mediu cultural unde s-a creat o dramaturgie naţională, unde publicul
românesc a fost familiarizat cu scrieri dramatice universale. Aici s-a afirmat şcoala de regie românească.
Aici s-au format generaţii de celebri
actori, de dramă şi de comedie.
Teatrul Naţional din Bucareşti
6. Bibliografia i webgrafia
Clua,E.; Estelrich, P.; Klein, H.; i Stegmann, T.: EuroComRom – Els set sedassos: Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament, Aachen: Shaker Verlag, 2003.
http://www.eurocomcenter.eu/index2.php?lang=ct
http://www.eurocomprehension.de/