Els egle xviii la crisi de l`antic règim

Post on 13-Apr-2017

243 views 2 download

Transcript of Els egle xviii la crisi de l`antic règim

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Ciències socials, història - 4ESOsocials4.wordpress.com

4ESO sortir

Concepte

Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la Revolució Industrial i liberal (S. XIX).

Les societats de l'Antic Règim es caracteritzaven per tenir:− una població estancada, − una economia agrària de tipus feudal-senyorial en pugna amb

un incipient capitalisme comercial, − una societat estamental i − un sistema polític absolutista.

L’Antic Règim

El terme

Aquest terme fou emprat pels revolucionaris francesos del 1789 per referir-se a la situació del seu país abans de la Revolució Francesa.

U1

4ESO sortir

1.1. Demografia i economia

La terra era la principal font de riquesa. La propietat de la terra estava vinculada a: la

noblesa, a l’Església, als municipis o a la Corona.

SENYORIA JURISDICCIONAL (drets senyorials):― territorials: prestacions personals i monopolis senyorials.― jurisdiccionals: impartir justícia, dret d’immunitat, dictar lleis, anomenar

càrrecs, cobrar impostos pels usos senyorials (molí, forn…)

U1

Societat agràriaSOCIETAT AGRÀRIA

- 80% població- Poc productiva- Retràs tecnològic- Dependència del clima- Producció limitada- Rotació triennal amb

guaret- Impostos- Mala nutrició (no carn)- Revoltes (fam, preus,

misèria, pocs aliments...)

Caracteritzat per un escàs creixement vegetatiu, amb unes taxes de mortalitat i de natalitat elevades, una esperança de vida baixa i l’existència d’unes crisis demogràfiques periòdiques.

4ESO sortir

1.2. Economia de subsistència

Crisis de subsistència• Es tractava de crisis econòmiques

periòdiques: males collites, guerra, gelades, sequera, seguides de l’augment de preus dels aliments i productes artesanals, que portaven a la fam i a l’atur, i fins i tot a la mort.

• Era una agricultura de subsistència dedicada al policonreu (cereals).

• I una producció ramadera també insuficient.

LA CRISI S’ORIGINA EN LES ZONES RURALS

MALES COLLITES

AUGMENT DEL PREU DEL BLAT

FAM

DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS

REDUCCIÓ DE LA VENDA DE

PRODUCTES ARTESANALS

ATUR

DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS

(dèficit pressupostari)

U1

REVOLTESDE FAM

4ESO sortir

1.3. Indústria tradicional

Món rural(artesanal) Família pagesa

Unitat de producció bàsica

Treball domèstic

Gremis (treball artesanal) Manufactures (industrial)

factory system - manufactures

U1

SISTEMA GREMIALAgrupació d’artesans que controlava (monopoli) la

producció artesanal de cada ofici

CONTROL:- Tècniques de producció- Qualitat del producte- Preu final- L’accés a l’ofici

• Solidaritat col·lectiva• Tallers

Món urbà(artesanal i industrial)

domestic system

4ESO sortir

1.4. Comerç i transport

Comerç interior

Comerç exterior

local i comarcal:

- Escassos excedents

- Baix nivell d’especialització

- Insuficiència dels transports (camins i carreteres)

- Mercats setmanals i fires anuals

U1

Institucions financeres

• Monopoli comercial• Controlat per grans companyies privilegiades

CAPITALISMECOMERCIAL

•Expansió colonial•Augment de la demanda

COMPANYIA DE LES ÍNDIES

COMERÇTRIANGULAR

4ESO sortir

1.5. Expansió econòmicaU1- Relativa pau (1713).- Equilibri internacional.

Fort creixement demogràfic:

1650-1800: 100 a 200 milions d’habitants

- Pau- Absència d’epidèmies- Nous conreus

- Creix demanda- Alça de preus- Augmenten els guanys- Augmenta la producció

MONARQUIESvan potenciar el creixement econòmic:

- Manufactures- Protegir companyies comercials- Millores del transport marítim

(carreteres i canals)- Comerç colonial

4ESO sortir

2.1. Societat estamentalU1ESTAMENT:

Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o ordre.

Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil.

- Desigualtat civil per naixement.- Privilegi jurídic.- Europa feudal.

4ESO sortir

2.1. Societat estamentalU1PRIVILEGIS:

- ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seves rendes.

- JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes.

- JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius.

- POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars.

- SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església.

TIPUS:• ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes,

marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei.

• NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort.

• BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.

MENTALITAT:• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.• El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.• Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni

amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.

NOBLESA

4ESO sortir

2.1. Societat estamentalU1ASPECTES:

- ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-.

- MORALS: tenen gran influència en la societat gràcies a l’educació, i la labor catequètica. Ajuden a mantenir una moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.

TIPUS:• ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els

segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals.

• CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).

• BAIX CLERGAT: d’origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble.

MENTALITAT:Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i altres donatius per serveis i llegats.

CLERGAT

4ESO sortir

2.1. Societat estamentalU1ESTAMENT:

Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o

ordre. Són grups tancats en els quals l’ascens social és molt difícil.

- Desigualtat civil per naixement.- Privilegi jurídic.- Europa feudal.

NOBLESA:- Posseïa la major part de les terres.

Concessions:- Honorífiques: espasa, banc a

l’Església, accés alts càrrecs...- Econòmiques: caça, exempció de

treballar en obres públiques...- Fiscals: no impostos, dret a cobrar-

los.- Judicials: desigual davant la llei.- Hereu: béns familiars.

- Aristocràcia: nivells superior de la noblesa (alts càrrecs de l’administració i l’exèrcit).

- Vida ociosa, plena de luxes.

PrivilegiatsCLERO:

- Gran riquesa patrimonial i rellevància intel·lectual i espiritual; política.

- Concessions fiscals: no paguen impostos directes; ingressos venen del delme i de l’amortització de terres.

Alt: abats, bisbes, canonges. Riquesa i privilegis nobiliaris.

Baix: sacerdots, rectors i monges. Mida modesta, sense luxes ni privilegis.

4ESO sortir

2.1. Societat estamentalU1

ESTAT POPULAR:- 90-95% de la població.- Sense privilegis ni concessions.

BURGESIA:- Rendista, manufacturer, comerços...- Actiu econòmicament- Creixement econ.- Sense influència política (marginada

del poder).

No PrivilegiatsCLASES POPULARS:

- Artesans, servents, soldats, obrers...- Treballadors manuals agrupats- Delinqüents, captaires...

PAGESOS:- Serfs, arrendataris, esclaus...- 80 % població- Condicions dures de vida, impostos...

4ESO sortir

Discurs de Lluís XV

3.1. Política: monarquia absoluta

Bossuet

U1MONARQUIA ABSOLUTA:

- Poder absolut: legislatiu, executiu i judicial.- Autoritat divina.- Dirigia la política exterior.- Cap de l’exercit.

Limitacions del poder:- Poders locals i governs municipals.- Necessitaven el reforç de les assemblees representatives (noblesa i clero)

Institucions:- Consell d’Estat (assessora)- Parlaments (Les Corts)

- Funcionaris, secretaris, alcaldes...- Mantenir sistema feudal (privilegis)- Senyoria jurisdiccional.- Exèrcit.

Lluís XIV

4ESO sortir

Espanya, Portugal, Països Baixos, L’imperi austriac, Països nòrdics i Rússia eren MONARQUIES IL·LUSTRADES.

Les Províncies Unides (Holanda) i la República de Venècia, eren REPÚBLIQUES OLIGÀRQUIQUES

Anglaterra, al Segle XVIII, era ja una MONARQUIA PARLAMENTÀRIA

Els Estats Units es convertiren en una REPÚBLICA CONSTITUCIONAL

U1

Alternatives al model absolutsita:

3.2. Sistema polític: monarquia absoluta

4ESO sortir

3.3. Un sistema polític absolutista

D’una part, dels grups socials defensors dels privilegis feudals, la noblesa i el clergat.

I d’altra banda, els reis van intentar destruir aquesta oposició i atreure d’altres sectors socials, mitjançant el Despotisme il·lustrat.

U1

RESISTÈNCIES I OPOSICIÓ:

4ESO sortir

Resum: característiques de l’ARU1

L’ANTIC RÈGIM

SOCIETAT ESTAMENTAL

ECONOMIA PREINDUSTRIAL

MONARQUIA ABSOLUTA

Divisió en tres

estaments

Dues bases

Predomini del sector primari

Indústria artesana<

Impuls comercial

NoblesaClergat Classes populars

Immobilisme verticalPrivilegi

Producció de subsistènciaEndarreriment tècnic

Subsisteix el senyoriu

Gremis Fàbriques reials

Comerç exterior = Companyies comercialsMONOPOLI

Comerç interior: problemes

El rei controla tots els poders

Les persones no tenen drets

El rei és representant de Déu

PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS

4ESO sortir

4.1. La Il·lustració (idees)U1Moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”). Les idees il·lustrades van inspirar la independència dels Estats Units i la Revolució Francesa

PRECEDENTS: John Locke:- Divisió de poders- Igualtats drets- Pacte social

Isaac Newton:- Mètode científic

BASES DE LA IL·LUSTRACIÓ:- Raó (entendre el món). Oposat al

principi d’autoritat.- Coneixement comporta educació i

progrés.- Tolerància- Codis morals- Llibertat i igualtat- Mobilitat social i mèrit- Naturalesa com a font de justícia i

bondat.- Felicitat.

Divisió de poders

4ESO sortir

4.2. La Il·lustració (economia)U1PENSAMENT ECONÒMIC:

- Mercantilisme: acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa i poder.

NOVES IDEES ECONÒMIQUES:

- Fisiocràcia: l’agricultura era la base de riquesa (F. Quesnay).

- Liberalisme: Per als seus defensors, la riquesa de l’Estat recau en la libertat del mercat; aquest és regula per la llei d’oferta i demanda. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. L’ideòleg fou Adam Smith.

Adam Smith

Tot home, mentre no violi les lleis de la justícia, ha de ser perfectament lliure a l’hora d’abraçar el mitjà que li sembli millor per tal de buscar la seva manera de viure i els seus interessos, i que els seus productes puguin sortir a competir amb els de qualsevol altre individu [...] Segons el sistema de la llibertat de negocis, al sobirà només li queden tres obligacions [...] la primera, protegir la societat de la violència i invasió d’altres societats [...]; la segona, vigilar la injustícia o l’opressió que pugui exercir un membre de la república contra un altre membre que també ho sigui [...]; la tercera, mantenir i erigir certes obres i establiments públics.

A. SMITH, La riquesa de les nacions, 1776

4ESO sortir

4.3. La Il·lustracióU1PENSAMENT POLÍTIC:

LIBERALISME POLÍTIC

Montesquieu (1689-1755)

L’Esperit de les lleis (1748)

La divisió de poders:

Legislatiu: ParlamentsExecutiu: reiJudicial: independent

Voltaire (1694-1778)

Tractat sobre la tolerància (1763)

Contra la intolerància i la superstició

religiosa(deísme)

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

El Contracte Social, Emili, Discursos...

- L’ésser humà és bo per naturalesa; la societat el corromp.

- Les persones cedeixen la soberania a un poder superior (un govern): CONTRACTE SOCIAL.

4ESO sortir

Les societats científiques, literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics.

Les societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats i capitals de província.

Els Salons. Llocs de tertúlies o reunions de il·lustrats, on es confrontaven i discutien les noves idees.

L’Enciclopèdia: Diderot i D’Alembert.

VEHICLES DE DIFUSIÓ DE LES NOVES IDEES:

U1 4.4. La Il·lustració

4ESO sortir

U1

Sistema domèstic de treball

(domestic system)

Fora del control dels gremis

Un empresari capitalista compra la matèria prima i la distribueix entre famílies pageses

Els pagesos fabriquen la matèria durant els mesos de descans agrari

L’empresari agafa el producte

L’empresari distribueix o

ven la producció

Augment de la producció

Altres formes de producció:- manufactures reals- factory system (industrial)

Manufactures

4ESO sortir

U1 Evolució demogràfica

4ESO sortir

Societat estamentalU1

4ESO sortir

Societat estamentalU1

4ESO sortir

U1 Esquema de la monarquia i sistema espanyol

4ESO sortir

U1 Absolutisme

És tan sols sobre la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui els meus cortesans deuen la seva existència i autoritat; la plenitud d’aquesta autoritat que ells només exerceixen en nom meu resideix sempre en mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva cort procedeixen, no a la creació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, dels quals se sol fer un cos separat del monarca, estan units necessàriament al meu i només descansen en les meves mans.

Discurs de Lluís XV al Parlament de París, 3 de març de 1766

4ESO sortir

U1 J. Locke: la societat civil

En su consecuencia, siempre que cierto número de hombres se unen en sociedad renunciando cada uno de ellos al poder de ejecutar la ley natural, cediéndolo a la comunidad, entonces y solo entonces se constituye una sociedad política o civil. Ese hecho se produce siempre que cierto número de hombres que vivían en el estado de naturaleza se asocian para formar un pueblo, un cuerpo político, sometido a un gobierno supremo, o cuando alguien se adhiere y se incorpora a cualquier gobierno ya constituido. Por ese hecho autoriza a la sociedad o, lo que es lo mismo, a su poder legislativo, para hacer las leyes en su nombre según convenga al bien público o de la sociedad, y para ejecutarlas siempre que se requiera su propia asistencia (como si se tratase de decisiones propias suyas). Eso es lo que saca a los hombres de un estado de naturaleza y los coloca dentro de una sociedad civil.

J. LOCKE, Tratados sobre el gobierno civil. 1690

4ESO sortir

U1 Esquema: divisió de poders

4ESO sortir

U1 Montesquieu: separació de poders

Quan els poders legislatiu i executiu es troben reunits en una mateixa persona o corporació, no hi ha llibertat, perquè és possible que el monarca o el Senat facin lleis tiràniques per executar-les de la mateixa manera. [...]

En l’estat en què un home sol o una sola corporació de pròcers o de nobles, o del poble, administrés els tres poders i tingués la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i conteses dels particulars, es perdria absolutament tot.

MONTESQUIEU, De l’esperit de les lleis, 1748

4ESO sortir

U1 J-J. Rousseau: sobirania nacional

Què és, doncs, el govern? Un cos intermediari establert entre els súbdits i el sobirà per correspondre’s mútuament [...]. En l’instant en què el govern usurpa la sobirania, el pacte social es trenca. [...] Els diputats del poble no són, doncs, ni poden ser els seus representants, només són els seus mandataris; no poden acabar res definitivament. Tota llei no ratificada pel poble en persona és nul·la; no és una llei. El poble anglès creu que és lliure, i s’enganya molt; tan sols ho és durant l’elecció dels membres del Parlament; des del moment que aquests són escollits, el poble ja és esclau, no és res.

J. J. ROUSSEAU, Del contracte social, 1762

4ESO sortir

U1 Bossuet: justificació de l’absolutismeLa palabra del rey es poderosa y nadie puede decirle: ¿Por qué obráis así? (Eclesiastés, 8, 2-5). Sin esta autoridad absoluta el rey no podría ni hacer el bien ni reprimir el mal: es preciso que su poder sea tal que nadie pueda esperar escapar a él; la única defensa de los particulares contra el poder público debe ser su inocencia. Cuando el príncipe ha juzgado, ya no hay otro juicio. Los juicios soberanos se atribuyen a Dios mismo. […] Es preciso obedecer a los príncipes como a la justicia misma. Ellos son dioses y participan de algún modo de la independencia divina. Solo Dios puede juzgar sus juicios y sus personas. El príncipe puede corregirse a sí mismo si se da cuenta de que ha obrado mal; pero contra su autoridad solo puede haber remedio en su autoridad. Solo al príncipe pertenece el mandato legítimo; por tanto, solo él posee la fuerza coactiva. […]El príncipe es, por su cargo, el padre del pueblo; por su grandeza está por encima de los pequeños intereses; más aún, toda su grandeza y su interés natural consisten en que el pueblo permanezca, pues si falta, él ya no será príncipe. Por tanto, no hay mejor que dejar todo el poder del Estado a aquel que tiene más interés en la conservación y en la grandeza del propio Estado.

J. B. BOSSUET, La política sacada de las propias palabras de las Sagradas Escrituras, 1709 (publicació pòstuma)

4ESO sortir

U1 Enciclopèdia: “privilegi”Privilegi significa una distinció útil o honrosa de què gaudeixen certs membres de la societat i de la qual la resta de membres manquen. Hi ha diverses classes de privilegis:

1. Els que es poden dir inherents a la persona en funció dels drets del seu naixement o del seu estat [...]2. Els que es van cedir mitjançant les cartes del príncep [...]. Seria molt desitjable que les necessitats de l’estat, la necessitat dels negocis o de les intencions particulars no haguessin multiplicat els privilegis tant com ho han fet i que, de tant en tant, es tornés als motius als quals deuen el seu origen [...] i es decidís conservar només els privilegis que es dirigissin a la utilitat del príncep i el públic. És molt just que la noblesa, el deure de la qual és servir l’estat en els exèrcits [...] i que els magistrats dignes de consideració [...] i que fan justícia en els tribunals superiors, gaudeixin de distincions honroses que alhora són la recompensa dels serveis que fan i els procuren la tranquil·litat espiritual i la consideració que necessiten per dedicar-se útilment a les seves funcions [...].

DIDEROT i D’ALEMBERT, Enciclopèdia (1751-1752). Article «Privilegi», redactat per Jaucourt

4ESO sortir

U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII

4ESO sortir

U1 Mapa: règims polítics europeus del XVIII