Post on 21-Jun-2015
description
Empar Gallego, professora d’Història i Geografia
http://historiaenpresent.blogspot.com
Empar Gallego, professora d’Història i Geografia
http://historiaenpresent.blogspot.com
LA FORMACIÓ DE LA CLASSE OBRERA i EL MOVIMENT OBRER (1)
PER QUÈ?
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Revolució Industrial Revolució Industrial
desenvolupament economia capitalistadesenvolupament economia capitalista
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
formació de d’Estat Liberalformació de d’Estat Liberal
segle XIXsegle XIX
CONFIGURACIÓ DE NOUS GRUPS SOCIALS, DISTINTS DE L’ANTIC RÈGIM
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX
Canvis econòmicsCanvis econòmics Canvis políticsCanvis polítics
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
QUINS CANVIS
SOCIALS?
la burgesiala burgesia el proletariatel proletariat
La societat de classesLa societat de classesLa condició obreraLa condició obrera
explotació la condició de vida i de treball penoses
vivenda burgesa
barri obrer
obrers a la mina i a la fàbrica
DESIGUALTATS ECONÒMIQUES I SOCIALSMARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS
DESIGUALTATS ECONÒMIQUES I SOCIALSMARGINACIÓ POLÍTICA DE LES CLASSES POPULARS
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
VEGEM TOT AÇÒVEGEM TOT AÇÒ
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/Esquema de http://historiacontemporanea-tomperez.blogspot.com/
1. Els canvis socials del segle XIX
Defineix societat de classes
Defineix societat de classes
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
SOCIETAT DE CLASSESSOCIETAT DE CLASSES
Organització social que es forma al segle XIX, a conseqüència dels canvis econòmics i polítics i que substitueix la societat estamental pròpia de l ‘Antic Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal sense distinció d’origen, però dividida en classes diferents en funció de la propietat i la riquesa. Així es diferencien principalment dues classes: la burgesia, propietària dels mitjans de producció i el proletariat que sols poseix la seua força de treball
Organització social que es forma al segle XIX, a conseqüència dels canvis econòmics i polítics i que substitueix la societat estamental pròpia de l ‘Antic Règim. En la societat de classes existeix la igualtat legal sense distinció d’origen, però dividida en classes diferents en funció de la propietat i la riquesa. Així es diferencien principalment dues classes: la burgesia, propietària dels mitjans de producció i el proletariat que sols poseix la seua força de treball
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Font: historietasdehistoria.blogspot.comFont: historietasdehistoria.blogspot.com
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX
La burgesia triomfantLa burgesia triomfant
Cóm podien canviar la seua
situació?
Cóm podien canviar la seua
situació?
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
La consciència de classe
"La classe pren realitat quan alguns homes, a conseqüència d’unes experiències comuns (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i l’articulen entre ells i en contra d’altres homes els interessos dels quals són distints (i oposats) als seus.”
E. P. Thompson La formació de la classe social obrera anglesa,1963
"La classe pren realitat quan alguns homes, a conseqüència d’unes experiències comuns (heretades o compartides), perceben una identitat d’interessos i l’articulen entre ells i en contra d’altres homes els interessos dels quals són distints (i oposats) als seus.”
E. P. Thompson La formació de la classe social obrera anglesa,1963
1. Els canvis socials del segle XIX
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
ludismeAssociació d’ estibadors
primeres associacionsprimers
sindicatsLa Carta del Poble
cartisme
socialisme utòpicprohibició d’associacions obreres repressió
Robert Owen
finals del XVIII i
primera
meitat del
XIX
Charles Fourier
La Llei de Chapelier (1791)The Combination Acts(1799 i 1800)
2. El moviment obrer. Línia de temps
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
sindicats nacionals
marxisme
K. Marx M. Bakunin
La I Internacional Obrera
segona
meitat
segle
XIX
F. Engels
El Manifest Comunista
anarquisme
Comuna de París1871
Revolució 1848, París
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
2. El moviment obrer. Línia de temps
3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
CAUSA: defensa de l’ofici i del salari, temor a
la pèrdua de treball i salaris menors REACCIÓ DELS GOVERNS:
repressió i pena de mort, consideraven la destrucció de
màquines i fàbriques un atemptat a la propietat privada
3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Moviment protagonitzat per artesans, obrerscamperols en contra de la introducció demaquinàriaS’inicia a finals del segle XVIII a Anglaterra. S’ extén posteriorment a altrespaïsos, al compàs de laindustrialització.
Les accions segueixen la tradició de lluita popular:
escrits amb demandes i amenaces
sota un nom llegendari. Exterioritzen les protestes
destruint maquinària, de vegades de forma
sel.lectiva. Els escrits i atacs
a les màquines utilitzats com mesura per pressionar als patrons
TEXT HISTÒRIC. Escrit dels ludites“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’eixes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)
“Senyor: se m’ha informat que vostè és propietari d’unes quantes d’eixes detestables màquines esquiladores. Sàpiga que si no són retirades al final de la setmana entrant, encarregaré a un dels meus lloctinents que la destrueisca. I si vostè té l’audàcia de disparar contra qualsevol dels meus homes, ells tenen ordres d’assassinar-lo a vostè i d’incendiar la casa. “
Signat: Ned Ludd, general de l’exèrcit dels justiciers (1812)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Font: http://www.iescasasviejas.net/cviejas1/cuarto%20eso/movimientoobrero/temamovimientoobrero.htm
TEXT HISTÒRIC sobre el ludisme“El perfeccionamiento de las herramientas debió comprometerse en
una larga y difícil batalla, dado que cualquier mejora en su poder efectivo chocaba sin duda con los intereses de algún oficio ya establecido. Esto fue lo ocurrido con las máquinas, que son herramientas más complejas y completas. En épocas recientes, nuevas invenciones se vieron afectadas por graves revueltas y por la ira de los destructores de máquinas. (...) Incluso el perfeccionamiento de los instrumentos agrícolas y máquinas agrícolas enfrentaron similar oposición; hoy en día, bandas de trabajadores rurales van de granja en granja rompiendo arados, trilladoras y otras máquinas, sin darse cuenta de que si sus intenciones hubieran prevalecido y las máquinas pudieran ser realmente destruidas, la humanidad se reduciría de inmediato a sus uñas y dientes y la civilización abolida.
Es natural, sin duda, que los obreros comunes miren con prejuicio, con hostilidad, la introducción de máquinas que los colocan en desventaja e interfieren con su trabajo; esta es, sin duda, una perspectiva aterradora para hombres pobres y limitados”
Smiles, Samuel.: Industrial Biography. Iron Workers and tool Makers. Londres. 1863. pp.164-166
“El perfeccionamiento de las herramientas debió comprometerse en una larga y difícil batalla, dado que cualquier mejora en su poder efectivo chocaba sin duda con los intereses de algún oficio ya establecido. Esto fue lo ocurrido con las máquinas, que son herramientas más complejas y completas. En épocas recientes, nuevas invenciones se vieron afectadas por graves revueltas y por la ira de los destructores de máquinas. (...) Incluso el perfeccionamiento de los instrumentos agrícolas y máquinas agrícolas enfrentaron similar oposición; hoy en día, bandas de trabajadores rurales van de granja en granja rompiendo arados, trilladoras y otras máquinas, sin darse cuenta de que si sus intenciones hubieran prevalecido y las máquinas pudieran ser realmente destruidas, la humanidad se reduciría de inmediato a sus uñas y dientes y la civilización abolida.
Es natural, sin duda, que los obreros comunes miren con prejuicio, con hostilidad, la introducción de máquinas que los colocan en desventaja e interfieren con su trabajo; esta es, sin duda, una perspectiva aterradora para hombres pobres y limitados”
Smiles, Samuel.: Industrial Biography. Iron Workers and tool Makers. Londres. 1863. pp.164-166
3. El ludisme, la revolta contra les màquines
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Origen: naixen de la solidaritat la cooperació -ajuda mútua-a principi de segle XIX, degut a la total
desprotecció front als abusos dels empresarisReprodueixen el sistema
gremial: germandats i cofraries entre persones del mateix ofici i especialitat
La finalitat serà permetre la supervivència
en situacions de no treballCóm? Auxiliant als
Associats i les seues families
en cas d’accident, malaltia, mortL’ajuda era sufragada amb les
quotes dels membres
Societats de SocorsCaixes de Resistència
PROCÉS similar en tots els països occidentals de ser associacions circumstancials passaran a ser permanents i
seràn l’origen dels sindicats, com vorem a continuació
4. L’origen dels sindicats
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Després de
protestes i
repressions, els
obrers d’Anglaterra
aconsegueixen que
es legalitzen les
associacions
obreres el 1824
Després de
protestes i
repressions, els
obrers d’Anglaterra
aconsegueixen que
es legalitzen les
associacions
obreres el 1824
4. L’origen dels sindicats
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
La massacre de Peterloo, 1819
La massacre de Peterloo, 1819
4. L’origen dels sindicats
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés similar en tots els països occidentals, a mesura que es desenvolupava la indústria i les dolentes condicions dels treballadors
L’organització sindical de la classe treballadora tingué un procés similar en tots els països occidentals, a mesura que es desenvolupava la indústria i les dolentes condicions dels treballadors
4. L’origen dels sindicats
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Des del 1889 el Primer de Maig es convertirà en dia de lluita obrera internacional
en record dels màrtirs de Chicago
Des del 1889 el Primer de Maig es convertirà en dia de lluita obrera internacional
en record dels màrtirs de Chicago
4. L’origen dels sindicats
Font: http://entrenomadas.wordpress.com/
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
• Origen: Elaboració de la Carta del Poble el 1838 dirigit al Parlament britànic promoguda per l’ Associació de Treballadors de Londres
• Aquesta carta és la que donarà nom al moviment cartista• Es dirigiren fins a tres cartes (1838, 1842, 1848), totes elles desateses
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
TEXT HISTÒRIC. Carta amb les peticions“Demanem que en l’ elaboració de les lleis puga ser escoltada la veu de tots. Cumplim amb els deures d’ homes lliures; volem, doncs, tindre drets. És per això que sol.licitem el sufragi universal. Aquest sufragi, per a estar lliure de la corrupció dels rics i de la violència dels poderosos, deu ser secret. (…) Les eleccions freqüents són essencials: sol.licitem parlaments anuals. Demanem que per formar part del parlament, l’ únic requisit siga per l’ aprovació dels electors i que tots els diputats siguen remunerats a càrrec del tresor públic per compensar el temps dedicat al servei de la nació.”
Petició dels cartistes de Birminghan, 1838
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Peticions: són demandes de drets polítics
Sis Punts• Sufragi universal: dret al vot per als homes majors de 20 anys• formar part del parlament sense necessitat de ser propietari• Vot secret • Igualtat representativa territori/població• Renovació anual del parlament per evitar la corrupció• Sou per als parlamentaris i dedicació exclusiva a l’activitat parlamentària
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Protagonistes
Ampli moviment
de masses de
treballadors:
un milió de
firmes
recolçaren la 1ª
petició 1839
quasi 3 milions
en 1842
La Gran Marxa Cartista en Kennington Common
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Objectius polítics: Sols la reforma
electoral i la democratització permeteria la participació dels obrers en l’elaboració de lleis per aconseguir millorar condicions de vida dels treballadors
TEXT HISTÒRIC. CartismeEn 1838, Stephers, un dels dirigents cartista, es dirigia així a 200.000 seguidors:
“El cartisme, amics meus, no és un problema polític, segons el qual es tractaria d’ aconseguir el dret al vot, etc.; sinó que el cartisme és una qüestió de forquilla i ganivet, és a dir, la Carta significa una bona vivenda, bon menjar i beguda, un bon passar i una jornada de treball breu”
5. Les reivindicacions democràtiques: El Cartisme
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
Font: http://www.hiru.com/historia/las-revoluciones-de-1848
• L’ onada revolucionària en Europa tingué un significat polític republicà i també social, en un context de crisi econòmica que agreujava les pèsimes condicions de vida del proletariat.
• Novament serà França l’epicentre de la revolució. La classe treballadora participà amb protestes i motins, junt a la xicoteta burgesia liberal front als interessos de l’alta burgesia
• Les demandes es centraven en: -sufragi universal (masculí)-assistència social als desfavorits-dret al treball-llibertat d’ associació obrera
Milllorar de les condicions i acabar amb la desigualtat econòmica i social
Revolució 1848, París
6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)
La confrontació, reflexe de l’antagonisme• A França, Louis Blanch (ministre socialista del govern
republicà que es proclama després de la revolució) intenta de donar contingut social a les reivindicacions
• El tancament dels Tallers Nacionals provocà la sublevació dels treballadors
• La burgesia combaté la sublevació ocassionant milers de víctimes
• L’experiència del fracàs donarà força a l’ organització sindical de classe obrera
Repressió de la insurrecció de 1848 a París
6. Les revolucions de 1848 i el moviment obrer
La formació de la classe obrera. El Moviment obrer (1)