Diari ARA > Reportatge Dia Mundial de la Sida. La història d'èxit del Lotfi

Post on 11-Mar-2016

215 views 1 download

description

"Parla amb un somriure gairebé permanent. El rostre del Lotfi és el reflex d’una vida tortuosa que s’ha pacificat."

Transcript of Diari ARA > Reportatge Dia Mundial de la Sida. La història d'èxit del Lotfi

30 DIUMENGE, 1 DE DESEMBRE DEL 2013 arasocietat

Tot i que en els últims anys s’haavançat en el diagnòstic precoç, grà-cies, en part, a la possibilitat de fer-se la prova a la xarxa de farmàcies oa la xarxa d’ONGs, s’estima que en-cara hi ha 33.000 persones infecta-des i una quarta part no saben queho estan. És per això que l’Agènciade Salut Pública vol promoure la re-alització de la prova del VIH per mi-llorar el diagnòstic precoç i estudiaintroduir proves de lectura ràpidaen alguns centres d’atenció primà-ria. Un grup de treball d’experts fa-rà un projecte pilot durant el 2014per avaluar la possibilitat d’introdu-ir-les als CAP. En aquests moments,utilitzen l’anàlisi de sang per fer laprova del VIH, però no fan servirtests de lectura ràpida que perme-ten obtenir resultats en deu o quin-ze minuts, i les proves convencio-nals triguen hores o dies.

Les guies europees per a la realit-zació de la prova del virus de la si-da recomanen no fer-la a a tothomque passa per urgències, com es faals Estats Units, sinó utilitzar crite-ris de cost-efectivitat i fer-la en elsgrups de més risc, com ara les per-sones que pateixin malalties poten-cialment definitòries de sida o ma-lalties que es poden relacionar amb

Una quarta part de les persones in-fectades amb el VIH no saben queho estan. Salut vol promoure’n eldiagnòstic precoç i per això faràuna prova pilot per introduir alsCAP els tests de detecció ràpida.

LARA BONILLABARCELONA. Cada any es diagnosti-quen a Catalunya uns 700 nous ca-sos de VIH. Però el 45% dels nous di-agnòstics són tardans, és a dir, quanja haurien d’estar en tractament mè-dic i, en alguns casos, quan la malal-tia ja està avançada. I mentre que elshomosexuals són el col·lectiu en elqual apareixen més nous casos deVIH, són els homes heterosexuals ide més de 49 anys els que més tardho detecten. Els professionals hoatribueixen al fet que tenen una per-cepció de risc d’infecció més baixa,mentre que els homes homosexualsestan més sensibilitzats i es fan pro-ves del VIH de manera proactiva.“Es fan la prova un cop a l’any o més,i els heterosexuals no”, diu Jordi Ca-sabona, director del Centre d’Estu-dis Epidemiològics sobre el VIH deCatalunya. En canvi, són l’úniccol·lectiu que encara registra unaugment de casos.

Les noves infeccions del VIHSalut estudia introduir la prova

de detecció ràpida als CAP

“Estaré content si totcontinua com ara”

Lotfi va tocar fons. “Vaig caure enuna mala vida. He viscut experièn-cies al carrer que m’han fet moltapor”, explica. No tenia documenta-ció i la policia va decretar una ordred’expulsió, mal notificada, que l’haenredat durant anys en un laberintburocràtic que tot just es va resoldreaquest octubre. Però la sacsejadamés important va arribar el dia queli van anunciar que estava infectatamb el VIH. “Va ser dur. Jo recorda-va que, quan al Marroc et diuen quetens la sida, t’esborren del mapa”,sentencia el Lotfi, que prefereix norevelar el cognom perquè part de laseva família no sap que es va conta-giar. Només ho sap la seva germana,que l’ha acompanyat en tot aquestprocés de rehabilitació.

El recorregut per sortir del pouva començar de bracet del CentreCatalà de Solidaritat (Cecas), unafundació privada dedicada a l’aten-ció de drogodependents, i va cris-tal·litzar quan va conèixer un delsrecursos de la Fundació Acollida iEsperança, que treballa amb ciuta-dans en situació vulnerable. El 2007va ingressar a Itaca, que ofereix ha-bitatge a Barcelona a persones que

conviuen amb el VIH, però també aaquells que han caigut en l’exclusió.Una seixantena de voluntaris facili-ten la vida quotidiana a la desenad’inquilins que sempre hi ha a l’im-moble del carrer Ample de Barce-lona, els controlen la medicació i elsofereixen suport en aspectes socio-educatius. Aquí el Lotfi hi va trobarl’ecosistema adequat per començara construir el seu futur. “Ja tinc unaaltra família”, reflexiona.

Estabilitat i feinaVan ser quatre anys al pis d’Itaca,quatre anys de convivència balsà-mica. “Quan vaig arribar allà, va sercom escriure un punt i a part. Emvaig posar piles noves”, raona. Des-prés va traslladar-se a un altre pisdel servei de suport a la vida autò-noma de la Fundació Acollida i Es-perança, per a qui ara treballa coma tècnic de manteniment, ja sigui aBarcelona o Badalona, on l’entitatgestiona la finca municipal de CanBanús, que atén persones que tam-

bé han ensopegat, com el Lotfi. Araque ha ordenat la seva vida, ha co-mençat a treballar, viu amb certaautonomia i segueix de manera me-ticulosa les analítiques i la medica-ció –amb algun efecte secundarique sap minimitzar–, s’imagina unavida més estable. “Tants anys de pa-timent i de por no els oblidaré. Es-taré content si tot continua comara”, apunta. Com que pot viatjarsense por perquè torna a estar en si-tuació legal, li agradaria tornar unsdies al Marroc, al costat de Tànger,per visitar la tomba de la mare i ungermà: “A vegades tinc l’esperançaque encara són vius”.

Qui coneix a la perfecció la histò-ria del Lotfi és Esther Borrego, co-ordinadora del pis d’inserció d’Ita-ca, que alerta del perill de retallar elsrecursos destinats a la prevenció delVIH, molt valuosos. “Estem abai-xant la guàrdia perquè tornem apensar que aquesta és una malaltiade persones en situació marginal”,raona. I no és així.e

SortidaHa viscutal carreri està infectatamb el VIH,però ha sortitde l’exclusió

SANITAT

JOAN SERRABADALONA

Parla amb un somriuregairebé permanent. Elrostre del Lotfi és el re-flex d’una vida tortuosaque s’ha pacificat. Només

fa 13 anys que va deixar el Marrocper fer camí a Catalunya, on l’espe-rava mitja família, però en 13 anysha viscut viratges bruscos. Ara, amb43 anys, sembla que ha trobat la se-renor que el va abandonar quan esva submergir en la pitjor cara deBarcelona. El consum de drogues elva empènyer cap a l’exclusió. Pri-mer va perdre la feina –havia treba-llat amb contractes falsos sense ser-ne conscient– i, de retruc, va que-dar-se sense el permís de residèn-cia. També va deixar de conviureamb la seva germana i el marit perfer nit a la intempèrie. Al carrer hiva resistir més de tres anys, però lafactura personal va ser cara.

Convertit en un sensesostre, en-tregat a les drogues i l’alcohol, el

Reportatge

31ara DIUMENGE, 1 DE DESEMBRE DEL 2013

societat

H es detecten tardmés freqüència que d’altres amb lainfecció per VIH, com per exemplela tuberculosi. Segons el cap del ser-vei de malalties infeccioses de

l’Hospital Clínic, Josep MariaGatell, el model americà és

“poc factible i rendible”, iper això s’ha optat per ofe-

rir el test a les personesque presentin la sospitade tenir el VIH. I s’estàformant els professio-nals de l’atenció primà-

ria perquè ho facin. El di-agnòstic precoç és clau

per frenar l’avanç de la sida,ja que permet disminuir les

pràctiques de risc en les perso-nes infectades i, per tant, reduir lestaxes de transmissió. Però també esredueix la càrrega viral i la mortali-tat, ja que poden començar abans eltractament.

L’any 2012 la taxa de diagnòsticde VIH a Catalunya va ser de 9,9 ca-sos per cada 100.000 habitants, lleu-gerament superior a la mitjana eu-ropea, i s’ha mantingut estable. “S’haconvertit en una malaltia crònica,però encara ens queda molt camí perrecórrer”, diu el secretari de SalutPública, Antoni Mateu. El 86% delsdiagnòstics de VIH han estat homesamb una mitjana d’edat de 36 anys.Pel que fa a la via de transmissió, el60% ha estat en homes homosexu-als. Avui Barcelona s’il·luminarà devermell coincidint amb el Dia Mun-dial de la Lluita Contra la Sida.e

ALIMENTACIÓ

El Gran Recapte bat un nourècord amb 3.075 tones

ARABARCELONA. El Gran Recapte d’Ali-ments ha tornat a batre rècords enla cinquena edició, amb 3.075 tonesde menjar recollides fins ahir a les19.00 h, quan encara faltaven uneshores per tancar la campanya, queha durat dos dies. Així, aquesta ini-ciativa solidària dels bancs d’ali-ments catalans ja havia superatl’objectiu que s’havia fixat, de 3.000tones d’aliments, abans del recomp-te final, que podria arribar fins a unaxifra encara molt més alta.

L’increment de les necessitatsdels últims anys ha anat acompanyatd’un increment de la solidaritat, ques’ha fet notar en diferents iniciatives.El Gran Recapte d’Aliments ha expe-rimentat un creixement notable enpocs anys de recorregut. L’objectiude l’any passat era de menys de lameitat de l’objectiu d’enguany. Lla-vors, també es va superar àmplia-ment, i es va passar d’un objectiu de1.400 tones a una recaptació final de2.727 tones, que va motivar fixar unobjectiu molt més ambiciós en l’edi-ció d’aquest any.

La campanya de captació de vo-luntaris ja va posar el llistó molt alt,amb una crida per arribar a 15.000,una altra xifra rècord que s’ha supe-

rat amb escreix. Entre divendresi ahir n’hi van participar uns20.000, repartits pels 1.900punts de recollida situats en mer-cats i supermercats de tot Cata-lunya. La tasca dels voluntaris noes va acabar ahir, ja que des d’ahirmateix fins al 8 de desembre par-ticiparan en la classificació delsaliments recollits.

També continua en marxa elcanal de donacions a través de laweb www.granrecapte.com, quefarà que la xifra total acabi sentencara molt més alta. La xifraque es va anunciar tampoc ha in-clòs encara els aliments recollitsper les diverses entitats col·la-boradores, entre les quals elRCD Espanyol i el Club Joven-tut de Badalona.

Esplais contra el malbaratamentD’altra banda, la Fundació Cata-lana de l’Esplai impulsarà unacampanya contra el malbarata-ment d’aliments, que portarà pertítol Cap menjar a la brossa!, i enquè participaran més de 17.000infants i joves. Els nens i les ne-nes aprendran tècniques per pla-nificar millor les compres, con-servar els aliments i saber allar-gar la vida útil dels aliments.e

Caixes plenes d’aliments, al magatzem de classificació. MANOLO GARCÍA

El Lotfi, divendres al migdia a lafinca de Can Banús de Badalona,gestionada per la FundacióAcollida i Esperança, que acullpersones amb VIH però també ensituació d’exclusió. Després d’unllarg periple de rehabilitació–havia estat drogodependent–,torna a treballar, ara que tambéha pogut regularitzar la sevasituació. CÈLIA ATSET

45%És el percentatge de

nous casos del VIH quees diagnostiquen tard

a Catalunya, quanja haurien d’estar

en tractamentmèdic