Post on 09-Sep-2019
2
Al conte de Marieta Ganduleta, hem volgut recuperar part de l’imaginari fantàstic de la comarca de l’Alcoià-‐Comtat i en particular de la Serra de Mariola. Es tracta de tornar a donar vida a criatures que han sigut part de la infantesa dels nostres pares i els nostres iaios. Que s’han conegut amb els contes o llegendes orals i són prou difícils de recuperar si no és mitjançant la memòria dels més majors. Per a nosaltres ha sigut una activitat plena de sorpreses, molt motivadora, que ha garantit una bona dosi d’imaginació.
3
Què volem aconseguir?
• Conéixer l’imaginari fantàstic en perill d’extinció de la serra de Mariola.
• Estimar la cultura popular i les llegendes orals del territori valencià.
• Investigar al voltant de les criatures i llegendes pròpies de la nostra comarca o poble.
Com ho aconseguirem? Projecte en equip de forma guiada
Informació per a treballar l’activitat La classificació dels éssers fantàstics de la serra Mariola, ens ha paregut interessant fer-‐la en tres grans grups, per poder organitzar tot l’inventari de criatures que hem trobat:
-‐ Els éssers que fan sorolls a les cases, fan desaparéixer les coses i fan poqueta por a xiquets i xiquetes (huendos, gambosins, Momus…)
-‐ Persones reals o fantàstiques que tenien la finalitat de fer por als menuts especialment a aquells que eixien de casa al migdia (curiosament en hores de fer migdiada), o emportar-‐se’n a les xiquetes i xiquets queferosos (com el moro Mussa, la dona de la cova de la Dona o l’Auela Maliciosa)
-‐ Criatures benèvoles que ajuden als menuts i els donen
4
llepolies si es porten bé (com el compare Llop, el ratolinet o la mumerota de Benimarfull)
Al llibre de Marieta hem fet visibles algunes de les criatures de l’imaginari com ara els gambosins, el Momus, la Quarantamaula o la Mumerota de Benimarfull que són part de l’assemblea del bosc. Aquestes seran les que compartirem en aquest material com a començament d’una tasca més ampla que pot dur-‐se a terme a casa o a l’escola.
Els Gambosins: són animalons molt petits que no fan por i que viuen al camp, a les séquies. Mai s’han vist però i hi ha gent que els relaciona amb la pols, els cucs de les basses i piscines, quan s’aviva l’aigua i inclús hi ha qui pensa que són pardals. Aquest terme també s’aplica per a referir-‐se a coses molt petites, com ara ratolins o xiquets xicotius. Vés a caçar gambosins! És una frase que molts hem escoltat quan un major vol desfer-‐se d’un menut una estona. Al nostre conte els hem donat aquest aspecte i se’ls imaginem com animalets prou xafarders que s’amaguen en tots llocs i sempre vigilen.
5
El Momus: També coneguts com a Mamus i Mumos (a Cocentaina) Són junt amb la Quarantamaula, les criatures més terrorífiques i que més por provocaven als menuts. Ningú no sap com són ni on viuen, però els xiquets malcreguts són els seus preferits. Molts pensen que el Momus és un tipus de fantasma o d’esperit. Probablement el seu nom vinga del soroll comú que fem per fer por: uuu!!!, mmmuuu!! maaammmmuuu!!!, mooomu!!!
La Quarantamaula: És una criatura canvia formes. És coneguda per molts racons de tot el territori del país, però com que canvia de forma en cada lloc es projecta una imatge diferent. El seu cos està format per diverses parts d’animals. A la comarca de l’Alcoià-‐Comtat es coneix com una aranya amb cap d’humà. En altres llocs té cames i cos de gall i cap de gat. Al conte de Marieta apareix amb una nova forma. Té el cap de rabosa, les banyes de cabra, el cos de gat i la cua de drac. La Quarantamaula viu a les teulades i espera per poder espantar els xiquets queferosos.
La Mumerota de Benimarfull: A Benimarfull tenen la figura de la Mumerota, una mena de gàrgola d’un edifici antic, un forn, de la població. Els xiquets la criden i la Mumerota els llança caramels.
Segons Labrado, Víctor (2007: 73-‐77) el terme correcte és Bubota, i el seu origen era el de fer por, però, en aquesta comarca, potser ha desenvolupat el seu nom perdent el seu referent original.
Al conte de Marieta la Mumerota ha desplegat les ales i es veu sempre al voltant de molts caramels.
6
La resta de personatges (Abella, Mugulina i Girgolaina; el Mig pollastre; el Dimoni fumador; Rabosa i corb i Quixalets) són els protagonistes de rondalles escrites principalment per l’Enric Valor i que han transcorregut a la serra Mariola i que es treballaran en altra activitat didàctica de la nostra web en l’àrea d’animació lectora. De la mateixa manera el personatge de Cigronet (en altres territoris de parla catalana conegut com a Patufet, i també conegut per l’imaginari col·∙lectiu europeu), el Cavall de foc o el frare Flairon, també es treballaran en altra activitat com personatges principals dels contes populars de la comarca.
7
Proposta d’activitats: Hi ha diferents activitats que es poden desenvolupar en aquesta línia de treball de recuperació de les diferents criatures en perill d’extinció de la comarca/poble.
-‐ Identifica les critatures que hi ha al conte de Marieta Ganduleta i quines d’elles creus que poden estar en perill d’extinció i per què.
-‐ Investiga altres criatures fantàstiques de la comarca. o Esbrina el nom de cadascuna d’elles.
§ Organitza entrevistes amb els més vells de la teua família si vius al voltant de la serra Mariola. Si ets d’altra comarca o país pots entrevistar-‐te amb els més vells d’allà on vius. (També seria interessant conéixer les criatures fantàstiques d’altres comarques i països) Enregistra els noms i porta’ls a classe per consensuar-‐los i repartir-‐los en grups de treball i així aprofundir en ells.
-‐ Esbrina les particularitats i característiques de cada criatura i diferències que hi ha a cada poble.
-‐ Imagina les criatures que mai ningú ha vist. o Dibuixem les criatures i votem aquelles que pensem
millor representen cada ésser. -‐ Entrenem la nostra capacitat de ser escriptors i escriptores,
com Marieta va fer: o Fem una història amb l’ésser que més ens agrade. Tenim
en compte la introducció, el nus i el desenllaç de la història. Els personatges principals i secundaris, etc.
8
Relació amb els continguts curriculars: ÀREA VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA Bloc comunicació oral, parlar i escoltar: • Contingut específic: expressió i producció de textos orals
literaris i no literaris: contes populars i experiències viscudes. Bloc comunicació escrita: • Escriptura de textos narratius amb elements bàsics com
l’argument, l’escenari espaciotemporal i els personatges principals.
• Escriptura de textos descriptius i explicatius de temes diversos i adequats a l’edat.
Bloc coneixement de la llengua: • Reconeixement de les tradicions populars
Bloc d’educació literària: • Escolta activa i lectura guiada individual o dialògica, en l’aula
d’obres de la tradició popular com a contes, cançons o tirallongues per a obtenir informació sobre l’entorn més pròxim i la tradició cultural pròpia.
9
BIBLIOGRAFIA -‐ BELTRAN, R. (2007): “Rondalles populars valencianes. Antología,
catàleg i estudi dins de la tradició del folklore universal”Universitat PUV
-‐ CASCANT I JORDÀ, J.V.: “Huendos, gambosins, momus... Éssers mitològics en perill d’extinció”, Revista de festes de Moros i Cristians, Ed. Junta de Festes de Muro de l’Alcoi, Muro, p 44-‐48.
-‐ FERRER I FRIGOLA, B. (2006) “Què farem, què direm quan ningú ja no ens recordi?”, El Temps, núm. 1157, Edicions del País Valencià, València, p 62-‐64.
-‐ FERRER I FRIGOLA, B. (2006) “El drac, salvat pel llibre”, El Temps, núm. 1158, Edicions del País Valencià, València, p 64-‐65.
-‐ FERRER I FRIGOLA, B. (2006) “Un fabulari que ressorgeix a cada revolt”, El Temps, núm. 1159, Edicions del País Valencià, València, p 64-‐65.
-‐ FERRER I FRIGOLA, B. (2006) “De Salses a Guardamar, uns éssers ben populars”, El Temps, núm. 1160, Edicions del País Valencià, València, p 64-‐65. GARCÍA MOYA, R. (1994) “El monje invisible de Agres”, Información, núm. 3764, de 16 de desembre de 1994, p 2.
-‐ FRANCO I MARTINEZ, J. (2015): “Llegendes valencianes” Editorial Bromera
-‐ LABRADO, VÍCTOR (2007) Llegendes valencianes, ed. Bromera, Alzira.
-‐ MARTÍ GADEA, J. (1906) Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (I), València, p 92.
-‐ MOMPÓ I VALLS, F. (2008): “Uendos” Editorial Tabarca -‐ PASCUAL GISBERT, J.J. (1998) “Rondalles mureres”, Ed.
Ajuntament de Muro, Muro.