Sobre l'horrible perill de la lectura

Josep Ballester (ed)

sobre l’horrible perill de la lectura

Aquesta col·lecció Estratègies compta amb l’assessorament del Departament de Didàcti-ca de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València

Director de la col·lecció: Josep Ballester

Consell Assessor: Jesús Figuerola, Manuel Garcia, Pascuala Morote,Mateo del Pozo i Paulina Ribera

1a edició: novembre de 2011

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, decap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les ci-tacions en revistes, diaris o llibres si se n’esmenta la procedència.

© Del text, 2011Josep Ballester© D’aquesta edició, 2011Perifèric EdicionsC. Sèquia de Montcada, 1346470 Catarroja (València)Tel. 609 426 131. Fax: 961 270 038e-mail: [email protected]: www.periferic.esbloc: http://perifericedicions.blogspot.comDisseny col·lecció: Paco GiménezCorrecció lingüística: Maria Quiles RuizMaquetació: Guada ImpressorsImpressió: Guada ImpressorsISBN: 978-84-92435-45-6Dipòsit Legal: V-3732-2011

Aquest llibre s’emmarca en el projecte I+D “Educación literaria e interculturalidad”(EDU 2008-0178/EDUC) finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

ÍNdeX

1. sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

Josep Ballester: La follia més intel·ligent ...................................13

2. sobre el fet de llegir

W. H. Auden: Llegir ..................................................................45Marcel Proust: Sobre la lectura .................................................56Joan Fuster: Lectura...................................................................62Vicente Muñoz Puelles: La aventura de leer .............................67Jaume Cabré: La lectura............................................................80Antonio Mendoza: Notas introductorias sobre la lectura

y la formación lectora .........................................................84Antoni Marí: Escriptura i intimitat ...........................................100

3. sobre la història del llibre i de la lectura

Joan Fuster: L’aventura del llibre català...................................111Antonio Castillo Gómez: El despertar de los lectores .............136

4. sobre la figura del lector

Pedro Salinas: La soledad del lector .......................................147Jaume Cabré: Tipus de lectors.................................................167Equipo Peonza: Lectores infantiles y juveniles ........................175

5. sobre el llibre i la biblioteca

M. Baró, T. Mañà, I. Miret i I. Vellosillo: Biblioteca escolari lectura.............................................................................187

Mercè Escardó: Bibliote...què? ................................................199Víctor Moreno: Los libros, esos objetos inertes.......................203

6. sobre estratègies del desig per llegir

Italo Calvino: Per què llegir els clàssics?.................................217Roser Ros: Tal fan els grans, tal fan els infants........................226Emili Teixidor: Estratègies del desig o trucs per llegir..............239

7. bibliografia

Josep Ballester: Selecció bibliogràfica .....................................249

1. sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

La follia més intel·ligent

Els llibres són un dels pocs productes que s’alliberende la sospita de ser cancerígens. Aconselle el seu consum.

PERE CALDERS

De los distintos instrumentos inventados por el hombre,el más asombroso es el libro; todos los demás son extensiones

de su cuerpo... Sólo el libro es una extensiónde la imaginación y la memoria.

JoRGE LUIS BoRGES

No és necessari que acabeu la feina,però no sou lliures d’abandonar-la.

EL RABí TARFoN

13

sobre l’horrible perill de la lectura i les seues coNseqüèNcies

I

François-Marie Arouet, més conegut pel pseudònim deVoltarie, va escriure un relat, De l’horrible danger de la lec-ture, on es feia menció de l’ús perniciós que podia tindre laintroducció de la impremta en un país fictici i llunyà. Aque-lla invenció infernal podia facilitar la comunicació de pen-saments i per tant dissipar la ignorància, que com hom deiaera la guardiana dels estats ben administrats. Així mateix,era possible que, amb el pas del temps, filòsofs, escriptors,intel·lectuals i gentola d’aquesta mena, amb el pretext cap-ciós d’il·lustrar els homes i les dones, vinguessen a ense -nyar-los virtuts perilloses, de les quals el poble no hauria detenir mai coneixement. Per aquestes i altres causes, de ca-ra a l’educació dels fidels i pel bé de les seues ànimes, homimpedira de llegir cap llibre, sota pena de damnació eter-na. I es fes la prohibició als pares que ensenyen de llegir elsxiquets.

Amb aquestes paraules al voltant de l’opuscle del granintel·lectual francés del segle xVIII m’agradaria mostrar al-guns dels aspectes que tractaré: de l’horrible perill de llegiri de les seues conseqüències. La literatura, aquest fet artís-tic i cultural veritablement extraordinari que ha creat la hu-manitat no té cap sentit sense una persona que s’aprope iòbriga un llibre, és a dir, sense la lectura. Aquest acte, endefinitiva, es confirma com un exercici de recepció sense elqual està mancada de sentit l’obra i, per tant, l’educació li-terària.

Carlos Reis comentava que la Didàctica de la literatura,el centre del seu camp d’acció, hauria d’estar dominadaper aquesta qüestió: com motivar, orientar i establir mèto-des lectors del text creatiu en el context educacional.

Hom considera que la lectura és el fonament de totavida cultural. Aleshores, què passa amb el fet de llegir?

14

Per què tanta gent no llig? I en conseqüència, quin paperhauria de complir l’escola per fomentar i desenvoluparaquest aprenentatge?

El plaer de llegir no és una cosa que vinga per ella ma-teixa. No és fàcil, ni automàtic. Sentim sovint que els paresmanifesten del fill o de la filla: “no li agrada llegir”. I no hoexpressen com si diguessen que no li agrada una altra co-sa. En pronunciar aquestes paraules, estan inquiets pel seufutur. Estan decebuts del seu present. obliden que potser aells tampoc no els agrada llegir. Ja no es tracta d’aclarirquanta gent és la que no sap llegir, sinó qui no vol llegir.

Recentment, com ens té acostumats cada any, la Fede-ración de Gremios de Editores de España treu a la llum elBaròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres. Apun-tarem i comentarem algunes de les dades que ens aporta enl’informe d’enguany.

El 60 % de la població espanyola major de catorze anysafirma llegir llibres en qualsevol format, ja siga per oci, permotius de treball o estudis. Aquests ciutadans han consumituna mitjana de gairebé deu obres en els darrers dotze mesos.Si tenim en compte sols les persones enquestades que afir-men llegir en el temps lliure, el percentatge arriba al 57%.Aquesta xifra, aquells que llegeixen amb una freqüènciadiària o setmanal, s’incrementa en dos punts amb respectea l’any anterior, i se situa en el 43,7% de la mostra. Cal as-senyalar que des que l’any 2000, quan es va iniciar la pu-blicació del Baròmetre, s’ha observat una tendència creixenten el nombre de persones que llegeixen amb freqüència,que ha passat del 37% al 43,7% en els darrers deu anys.

En el perfil del lector, les dades aportades tornen a de-mostrar des de fa molts anys que el percentatge de doneslectores (61,6%) és superior als dels homes (52,2%). Amés, s’observa com l’índex de lectura entre les dones haaugmentat entre el 2008 i el 2010 en 4,4 punts, mentre queel dels homes sols ho ha fet en 0,3 punts de percentatge.

15


La tasa de lectura minva segons augmenta l’edat. Els jo-ves entre 14 i 24 anys són el sector que més llig (70,2%),mentre que el registre descendeix bruscament entre els ma-jors de 65 anys (33,4%), si bé s’ha incrementat 3,6 puntspercentuals amb respecte a l’any 2009. En aquest grup depoblació és l’únic on la xifra d’homes que llegeixen superaal de dones (35,2% davant de 32,4%) en la resta de tramsd’edat les dones ultrapassen els homes.

El nivell de formació és un factor determinant en aquesthàbit. La proporció de lectors és major entre els ciutadansamb estudis superiors. L’índex de lectura més gran es regis-tra entre aquells que tenen titulacions universitàries(83,6%), quantitat que es redueix entre aquells que en te-nen de secundàries (61%) i, més significativament, entreles persones amb formació primària (32.4%).

En aquest panorama quantitatiu de la lectura a l’Estat es-panyol, apareix un nou tipus de perfil: el lector en suportdigital, definit en aquest informe com aquell que llig ambuna freqüència almenys trimestral en un ordinador, en unaagenda electrònica, un telèfon mòbil o un e-Reader. Les da-des ens parlen d’un 47,8% de la població major de 14 anysque es declara lectora en suport digital.

La irrupció de les noves tecnologies en l’àmbit de la lec-tura ens mostra diferències més significatives pel que fa ales variables edat i sexe. D’aquesta manera, el sector mas-culí avantatja amb escreix el nombre de les lectores; el53,9% d’homes davant del 35,9% de dones. La bretxa esfa més gran encara per intervals d’edat, ja que entre els jo-ves de 14 a 24 anys trobem la majoria d’aquests usuarisamb un 80%, proporció que minva segons anem avançanten la seua edat. Així, entre els 25 i 34 anys observem el69,8 %; el 54 % a la franja entre 35 i 45 anys; 42,3% alperíode 45-54 anys i un descens significatiu als següents in-tervals, 26,7% entre 55-64 anys i 8,7% de lectors majorsde 65 anys.

16

El nivell d’estudis ens retorna dades semblants a la lec-tura tradicional amb la relació més gran de lectors en su-port digital concentrada en els usuaris amb titulacions uni-versitàries, això és, un 74, 6%, amb un descens de quasi 20punts en aquells ciutadans amb formació secundària, con-cretament el 53,4% i només el 21,1% d’enquestats ambpri mària.

Aquestes quantitats afalagadores pels balanços de l’e-mergent fenomen es dilueixen en la realitat dels diferentssectors, sobretot pel que fa al llibre electrònic. Dels per-centatges esmentats cal diferenciar amb nitidesa les xifrescorresponents a les diferents possibilitats de lectura en su-port digital, ja que la major proporció de lectors es con-centra en l’àmbit dels diaris amb un 30,7 %, seguit direc-tament pel conjunt format per les webs, blogs i fòrumsamb un 37,6 %. Les revistes només tenen un 6,2 % delslectors, nombre que decreix fins el 5,7 % pels llibres elec-trònics i el 4 % en la lectura de còmics on-line o a l’ordi-nador.

L’alentiment del mercat digital europeu en comparacióamb l’expansió als Estats Units podria explicar el baixnombre de lectors de llibres electrònics davant d’altres su-ports més desenvolupats a l’Estat espanyol. Pensem, enaquest sentit, que pràcticament tota la població qualifica-da al Baròmetre com a lectora digital confirma llegir enl’ordinador –un 46,5 % del total de 47,8 %– però només un6,9 % empra el mòbil o l’agenda per a llegir els contingutsdigitals, un 1,7 % declara tenir un e-book i tan sols l’1,3 %llig en un e-Reader.

D’acord amb el document de treball d’abril del 2011 del’observatorio de la Lectura y el Libro, Situación actual yperspectivas del libro digital en España, podem constatar uncanvi de tendència al sector editorial, focalitzat en desen-volupar accions de digitalització o transformació de for-mats, així com la comercialització d’obres digitals. Des de

17


les 18.221 creacions digitals en 20101 que suposen un15,9% de les enregistrades al mateix any, les previsionsanuncien un impactant augment d’aquestes publicacions.

El pausat ritme d’entrada en aquest nou mercat, tantd’Espanya com de la resta d’Europa, lligat al caire encaralocal de gran part de les iniciatives dissenyades, el grau dedesenvolupament dels dispositius i formats i la incompati-bilitat entre sistemes i models, com també l’absència de de-finició dels models i de les lleis comercials expliquen, enpart, l’estat quasi embrionari del panorama esbossat i, con-seqüentment, el baix nombre de lectors de llibres digitals.

L’anàlisi del sector del llibre electrònic publicat fa unsmesos per PricewaterhouseCoopers amb el títol Turning thePage: The Future of eBooks apuntava com causa primeren-ca de la parsimoniosa cadència europea l’escàs interés peraquesta indústria editorial, fonamentat sobretot en la rendi-bilitat a llarg termini, i també els riscos implícits. No obs-tant això, diferents veus coincideixen a assenyalar, comefecte directe de l’actual evolució del mercat americà, l’ex-pansió de l’edició electrònica a Europa i el seu establiment.

Més enllà de xifres i panorames, des del seu sorgiment,el llibre electrònic ha estat objecte d’un apassionant debatadreçat al comentari i, fins i tot, el vaticini dels possiblescanvis que aquest introduirà en la manera de llegir delsusuaris i la manera d’escriure, a més de noves formes de re-lació entre els elements del circuit de comunicació del fetlite rari; escriptors, editors, lectors, bibliotecaris i suportsde lectura. Des dels més apocalíptics, tot augurant la mortdel llibre imprès en paper, fins els defensors més fefaents deldispositiu com a poderosa eina de comunicació i redefi niciódels conceptes d’història, cultura o memòria, en definitiva;l’interrogant que s’entreveu entre les paraules de tots els sec-

18

1. Panóramica de la Edición Española de Libros 2010. Ministerio de Cultura.

tors apel·la a l’intent de predicció dels nous escenaris delectura. Per quins camins transitarà la lectura d’ara enda-vant? Podem parlar del protagonisme progressiu d’aquestarevolucionària eina cognitiva fins l’anihilament de la inven-ció de Gutenberg? Hom establirà una convivència pacíficadepenent d’una diversificació de funcions? Quins poden serels efectes als processos d’ensenyament-aprenentatge? I so-bretot, la pregunta més inquietant: vivim el procés de rede-finició i transformació de la nostra manera de llegir l’universi d’escriure les pàgines de la memòria col·lectiva?

No és aquest el lloc de fer vaticinis agosarats tot inten-tant donar resposta a interrogants com els d’abans, comtampoc de dibuixar un ventall amb pretensions d’exhausti-vitat de tots els avantatges i inconvenients, però potser sí,almenys, el fet d’oferir una mena de reflexió al voltant delpresent i des d’aquest, una inferència de les modificacionsque aquesta revolució tecnològica pot suposar a les formesd’enfrontar-se a la lectura i l’escriptura.

Amb independència de la postura defensada en aquestsuggerent col·loqui bibliogràfic de veus, hom reconeix elcanvi que el nou paradigma tecnològic comporta, sobretotpel que fa a la nostra concepció del coneixement i la ma-nera de gestionar-lo. Des del nostre punt de vista, en aques-ta assumpció rau una de les claus de la controvèrsia, ja quela revolució que comporta sobrepassa els límits d’un nousuport de lectura.

No es tracta, doncs, de reflexionar al voltant de comperpetuar la lectura tradicional, com tampoc de lloar-ne lamort, com esdevé quan apareix un nou invent, així com laimpremta, però també els CD o fins i tot els PDF –nomésun format!– com possibles assassins del llibre en paper i demanera semblant amb altres mitjans, com el cinema davantdels reproductors de vídeo, dvd, blue-ray, etc. sinó d’ad-metre la diversificació d’usos i suports com base per la co-existència.

19


Fem referència a la necessitat de definició tant del con-cepte llibre electrònic –sovint ens trobem amb la cruïlla no-cional: dispositiu o contingut?–, com de les seues possibili-tats i funcions pel que fa a la lectura contemporània.Parlem, clar és, de la inauguració de noves formes de llegiri, per tant, del sorgiment de nous perfils de lectors, carac-teritzats per la hibridesa i per la fragmentació, trets carac -terístics de la tan esmentada postmodernitat dibuixada perLyotard entre d’altres, però també, per la interactivitat i peldinamisme inherent a les tecnologies emprades. Al mateixtemps, fem al·lusió al naixement de nous perfils professio-nals centrats en el paradigma recent, des dels dissenyadors,informàtics, als editors, bibliotecaris o professors que vul-guen connectar amb el món dels alumnes i usuaris.

No defensem la llei d’usos i gratificacions com a possibleexplicació de la desaparició del llibre en pro de la racio-nalitat de substitució dels mitjans, com tampoc ens deixemportar per una visió hiperbòlica tecnològica exaltada queaventura vides i lectures pròpies de la novel·la de ciènciaficció amb descripcions de l’extermini del llibre en paper ila conversió d’aquest en objecte de col·leccionista. Això ésun altre futur i almenys, en el més proper, ens emmarquemen l’especialització incipient de funcions i prestacions delllibre electrònic i en paper com a basament de la seua co-existència pacífica i, sobretot, com a fonament de novesformes de llegir la memòria de la humanitat i l’univers queens envolta.

20

II

Les definicions disponibles en els àmbits acadèmics so-bre la lectura fins fa molt poc de temps podien classificar-se en dos grans grups, un dels quals posava l’accent en ladescodificació, i l’altre se centrava exclusivament en la com-prensió.

Però hi ha un analfabetisme de segon grau o funcional:se sap llegir aparentment. És la lectura mecànica, però fun-ciona amb vacil·lacions. Tanmateix, no hi ha acte de lectu-ra vàlid si no hi ha comprensió. Aquesta lectura pot oposar-se a la profunda o vivent, aquella que permet d’expressarun text en la seua riquesa, d’interpretar-lo, de gaudir-lo. Noes tracta de surar en una obra sinó de penetrar-hi i, per tant,de descobrir-ne la bellesa, però també els paranys. La lec-tura acompanya l’esperit crític. o almenys hauria de fer-ho.

Llegir és alguna cosa més que desxifrar unes marquesgràfiques. Saber llegir és apropiar-se d’allò escrit: triar la lec-tura, integrar-la, ser capaç de servir-se’n, de complementar-la tot ampliant-la amb les altres lectures. Per tant, no és capacció passiva, és una recerca i una construcció de sentit.

En aquest aspecte, alguns autors han parlat de la distin-ció entre llegidor i lector. El llegidor llegeix per obligació iel lector ho fa pel pur plaer de llegir. Segons Colette Chi-land, l’aptitud de reconéixer els signes gràfics per ajun tar-losés diferent del plaer de llegir, de la delícia d’endinsar-se enun món que, encara que siga exterior pels seus traços ma -nuscrits, és interior pels sentiments, les imatges i els pensa-ments que desencadena.

Tot lector per afecció continua sent un poc adolescent,criatura capaç de submergir-se en els llacs de la lletra im-presa per a mudar-se en una part d’allò que volguera ser ino és. Ja Italo Calvino (1979) ens ho deia: “Llegir és anar al’encontre d’alguna cosa que està a punt de ser i encara

21


ningú sap què serà…”. Per exemple, la novel·la negra, po-licíaca o de lladres i serenos –que així l’anomenem peraquests àmbits– posa davant els nostres ulls un problemaque considerem resoluble i encén en nosaltres la passió hu-maníssima pel coneixement racional de les causes. Es rela-ta un crim, l’autor d’aquest és conegut o desconegut i, através d’un procediment racional basat en l’observació i laindagació s’aconsegueix descobrir el culpable o els culpa-bles. E. A. Poe i el seu llibre Els crims del carrer Morgue(1841) està considerat el pare d’aquest gènere. Com tambéi en determinat sentit Fernando Savater dixit:

Toda literatura es juvenil porque toda tiene un temblorde curiosidad y de incertidumbre, de provocación y de ma-ravilla: cuando desaparecen estas características, sólo que-dan manuales de instrucciones y recetas médicas. Pero ¿nopodríamos afirmar también que todo lo juvenil es literario?Los motivos del amor y de la guerra, del descubrimiento yde la iniciación, de la travesía, del enigma, del espanto...

Les facultats de jugar, de riure, de descobrir, de merave-llar-se, de llegir el món i de llegir-se personalment, no hande –o no haurien de– desaparéixer amb la fi de la infante-sa. L’ésser humà és curiós perquè pretén viure-ho tot; iaquesta tendència natural posseeix com a pressupòsit unaincontenible aspiració metafísica a ser-ho tot. Aquest és elgaudi que ens ofereix la literatura. Les lectures ens divertei-xen perquè confirmen el nostre propi ésser. Perquè enstransformen, ens enriqueixen, ens afirmen, ja siga d’unamanera fugaç o imaginativa. Segons Robert Gloton:2

...el poder de llegir li està donat solament a aquell quesap fer de la lectura una operació eminentment activa,

22

2. Dins de GFEN (1975): Le pouvoir de lire. París: Casterman.

aquell que sap adoptar aquesta actitud a la vegada d’espe-ra i d’interrogació en relació amb l’altre, actitud de re-creació d’un pensament alié que suposa que sap escoltar–i escoltar-s’hi–. Sartre tenia raó en veure en la lectura lasíntesi de la percepció i la creació. Aquell que posseescaaquest poder de compromís total en la recerca del diàlegtindrà necessàriament el gust per la lectura; i la riquesa dela producció literària serà per al seu desig una excitaciópermanent. Aquell que no haja adquirit aquesta actitud ala vegada intel·lectual i sensible no sabrà llegir. L’absènciadel poder de llegir implica necessàriament la del plaer dela lectura. Per això que siga comprensible que tanta gentno llegesca.

Aquesta reflexió ens permet també mesurar fins a quinpunt el poder de llegir –i ara utilitzem la manera de dir-hodel Groupe Français d’Education Nouvelle,3– dista de re -duir-se a una simple qüestió instrumental: és el fruit de to-ta una educació. I jo diria que de tota una vida. Realmentmai no se sap llegir bastant.

El plaer de llegir és trobar prou gust en aquesta activitatper tenir ganes de continuar-la i renovar-la. La lectura ésuna qüestió activa, almenys és com l’entenc, i això signifi-ca una relació entre el lector i el text totalment creadora.Una acció sobre un mateix i sobre el món que ens envolta.

23


3. Dirigit per J. Jolibert i R. Gloton.

III

La lectura com la follia més intel·ligent de l’individu. Pa-rafrasegem una exposició comissariada per Teresa Duran jafa molts anys i que duia per títol “Lo Philobiblon. Bojospels llibres”. L’exposició girava al voltant de dos eixos, d’u-na banda es feia un elogi del llibre com a objecte de culte,de l’altra banda, es mostrava la lectura com la bogeria mésintel·ligent. Ho podem postil·lar amb Erasme i el seu Elogide la follia: “Si us he semblat, potser, massa descarada i xer-rameca, penseu que la Follia és qui us ha parlat. Per con-següent, salut! Aplaudiu, viviu i beveu, fidelíssims devotsde la Follia!”. Els éssers humans al llarg de la vida abando-nem costums i activitats, però difícilment podem trobar lec-tors que es jubilen de la lectura. Es tracta d’una mania queno deixem mai. Recordem el cas paradigmàtic de Borges.

La literatura és com una mar oberta, un territori sense lí-mits ni fronteres, una extensió solidària amb altres carto-grafies, la navegació, els camins i el rumb són totalmentlliures a cada ésser humà. El lector és un gran exploradorque transita per valls i per muntanyes, altíssims penya-se-gats o selves frondoses. Així, la lectura és el viatge, la tra-vessia envers un món infinit de possibilitats.

Gràcies al llibre, les persones hem transgredit tot tipusde coordenades temporals, espacials, ideològiques, mate-rials, etc. Així, mitjançant la lectura, l’experiència pot es-tendre’s perpètuament. Respecte a l’exploració gradual deltemps històric, la lectura no solament ajuda a desenvoluparel concepte dels períodes de temps, sinó que també amb lanovel·la històrica, per exemple, permet al lector sentir elque va passar. De vegades, millor que qualsevol manual.Encara que la història ha estat una font permanent de relatsliteraris és amb el romanticisme quan més interés cobra eltema. Recordem Walter Scott o Alexandre Dumas. I en les

24

darreres dècades hi ha hagut una gran fascinació, algunesobres de qualitat s’han convertit en veritables best seller enun moment determinat: Jo, Claudi de Graves, Memòriesd’Adrià de Yourcenar o El nom de la rosa d’Eco. No obstantaixò, pense que en l’actualitat hi ha una gran inflació denovel·la històrica. El fet de llegir és també llegir-se, con-querir-se al mateix temps que conquerir. En la lectura hi haun fons de compartir la memòria i l’experiència col·lecti-ves. Sense memòria no hi ha cultura.

És en aquesta activitat on els xiquets descobreixen lesnoves forces que els poden permetre actuar d’alguna ma-nera sobre el que és real mitjançant allò que és imaginari.La funció simbòlica, descrita tan sovint, en especial perPiaget o per Vigotski, preexisteix en el llenguatge i, en con-seqüència, també en el fet lector. Amb i per la lectura, lafunció simbòlica està sempre alerta. Llegir és imaginar. Finsi tot podríem dir que quan llegim comença una altra vida.Com li passa a Alícia, el famós personatge de Lewis Carrollja que Alícia al país de meravelles és sobretot la històriad’un somni. Tot perseguint un conill blanc va a parar alcentre de la terra. Tanmateix, “per tornar a la realitat noméscal obrir els ulls”. Això ho sap ben bé ella. A l’altra aven-tura, A través de l’espill, Alícia fa un viatge a un país fet amanera de tauler d’escacs que està a l’altre costat. Aquellpaís és una inversió sistemàtica i paradoxal de la realitat.Ha passat pel filtre de la ironia i de la paròdia. A l’altrabanda de l’espill és aquest món d’ací, cruelment criticat.

25


Sobre l'horrible perill de la lectura

Documents

Transcript of Sobre l'horrible perill de la lectura