EXPERIÈNCIA AMB TARONGESCEIP EL SOL I LA LLUNA

VÀREM

ASSECAR

PELLS DE

MANDARI-

NES, DE

TARONGES I

DE

LLIMONES.

VAM

OBSERVAR

QUE

SUCCEïA.

L’INICI I EL FINAL

Descobrim que l’escalfor del radiador

accelera que s’assequin les taronges i ells

ho expressen així:

Javi: taronges Laura: i llimones Iraia: una llimona Maria: està mullada Aleix: perquè té suc Iván: i agua Iraia: Aquesta no està seca Sergio: las ponemos allí (assenyala el radiador) Masha: no fa soroll Javi: porquè no està seca Laura: les posem allà i es sequen Gerard: si allà Javi: (agafa una seca) esta huele poquito Max: aquesta també (agafa una taronja nova) Javi: Noo! Esta mucho Iraia: la llimona s’ha fet petita Abigaïl: com pot ser? Iraia: perquè estava allà (radiador) Abigaïl: i si jo em poso al radiador em faré petita? Tots: Nooo!

Els infants busquen les seves explicacions, fan hipòtesis i entre ells intenten resoldre els dubtes.

Laura: té una punxa darrera Sergio: no pincha Laura: és un melic Sergio: como esto (es puja la

samarreta i ensenya el seu melic)

Maria: és la panxa de la taronja

Iraia: aquesta fa més olor perquè estava a l’estufa (agafa una taronja que s’està assecant)

TOT MANIPULANT I VERBALITZANT APRENEM FETS COM LA SIMETRIA.

Iraia: mira l’he fet petit Carla: huele Iraia: mira que passa, ara és una sola

(ajuntant dues meitats de taronja) Javi: yo también Iraia: ara tinc dos (separant-les) Gerard: esta sa pot apretar, no està seca,

ala i fa olor! Iraia: si fas així mossega (apretant la

llimona) Javi: no mossega, no tiene dientes Gerard: no fa soroll Javi: (apreta la llimona, surt suc i diu...)

mira agua!! Agua que huele! Ismael: fan música

Gràcies a la manipulació, l’observació i la posterior conversa tots plegats vam aprendre un munt de coses; una de les més importants a escoltar als companys i provar de fer allò que ens proposaven.

Cadascú va treure les seves conclusions ni més bones ni més dolentes, les suficients per crear nous coneixements a partir d’aquí.

EL PROJECTE DELS PLANETES

CONSTRUCCIÓ D’UN COET PER A 22 ASTRONAUTES

VOLEM ANAR A VEURE ELS PLANETES!

La visita al Planetari del Museu de la ciència va despertar l’interès dels infants per l’espai i els planetes. A partir d’ells mateixos sorgeix la proposta de construir un coet per viatjar a algun planeta del sistema solar.

CONRAD: Jo vull anar al planeta Saturn.

PAULA: Jo al planeta Terra.

CONRAD: Ja hi hem anat perquè estem a dintre.

MARINA: Si no hi “siguessim” mai hauríem nascut.

(...)

MARINA: Per anar a veure els planetes hem de fer un coet.

PAULA: Hi anirem tots?

MESTRA: Sí, si voleu anar-hi tots.

TOTS: Si!

MARIA: El construirem nosaltres sols el coet, vale?!

MESTRA: Molt bé! Doncs necessitem un coet on hi capiguen tots els nens/es d’aquesta classe. Quants som quan hi som tots a l’aula?

MARIA: Aquests (fa 10 amb els dits).

GUIDA: No, 20.

MIQUEL: 49.

NADIA: 22.

ARNAU: No, 43.

NADIA: Jo crec que som 22 perquè ho he pensat perquè mira si agafem els noms de qui ha vingut a l’escola. (Compta amb l’ajuda de tots).

TOTS: 22.

ENS INFORMEM I APRENEM TOT CONVERSANT SOBRE EL SOL, L’ESPAI, LES ESTRELLES, ELS PLANETES,...

CARLES: Primer, abans d’anar, hem d’aprendre coses sobre els planetes perquè sinó, ens perdrem per l’espai i no sabremtornar al nostre planeta que és la Terra.

PAULA: Clar! I els pares es posarien tristos!

CONSTRUIM UN COET

ARNAU: La meva mare ha portat aquestes caixes per fer el coet.

MESTRA: Quantes caixes tenim?

PAULA: 4.

OSCAR: No que aquí n’hi ha una altra.

PAULA: 5.

CARLES: Mira, uns quants aquí, aquí i aquí.

GUIDA: 3 coets no, en volem fer un. Ho podem muntar i ajuntar les caixes amb pega o celo.

ROGER: En aquesta caixa hi caben 2.

BENJAMIN: No! Més!

ROGER: 22.

MIQUEL: Molts però 22 no.

PAULA: I perquè no ho provem?!

TOTS: 1,2,3,4,5,6,...

MARINA: Encara hi caben 2 més.

TOTS: 7, 8.

PAULA: Ja està! Conraaad!!!! Que ja no hi caps!

TOTS: 8!

GUIDA: No en tindrem prou amb aquesta caixa per fer el coet.

CARLES: Només hi caben 8 nens!

MESTRA: I 1 nen que hi cap?

CARLES: No! 8.

GUIDA: Si perquè és fins a 8! 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8.

ARNAU: 9 ja no.

Amb aquesta experiència els infants conversen i reflexionen al voltant de diferents conceptes científico-matemàtics:

La vida i la pròpia existència.

La mesura, la capacitat i l’espai.

Les relacions lògiques i quantitatives: correspondències, agrupacions (afegint, traient), l’equipotència, la inclusió dels nombres,...

Les diferents estratègies davant la resolució d’un problema matemàtic.

CARLES: En aquesta caixa hi caben 8 nens.

DANI: I en aquesta 8 també, són les mateixes.

MESTRA: Què vols dir...

PAULA: Que tenen la mateixa mesura.

MARINA: A totes hi caben 8.

MESTRA: Necessitem fer-les servir totes 5?

MARINA: Posem-nos-hi.

(8 nens/es en 1 caixa, 8 nens/es en 1 caixa, 6 nens/es en 1 caixa = 3 caixes per construir un coet per 22)

ALBERT: Aquí hi falten 2.

CARLES: Bueno, tindrem més espai!

ARNAU: Tinc una idea! Podem ajuntar aquestes 3.

GUIDA: Només necessitem 3.

CARLES: 2 sobren.

PROJECTE LA BOA

EL FRANCESC ENS PORTA A LA CLASSE UNA PELL DE SERP I ENS EXPLICA QUE L’HA TROBAT AL BOSC PASSEJANT AMB EL SEU PARE. ARREL DEL QUÈ EXPLICA SORGEIXEN DUBTES :LA SERP ERA VIVA?L’HAN MATAT

PELL DE LA SERPEL PARE DEL FRANCESC

ENS VISITA

VISITA AL TOCA - TOCA

Arran de la visita al museu de la ciència a l’Abril se li acut de fer una serp com la de veritat per poder espantar a tothom:

ONA: La podem fer amb plastilina

ABRIL: La podem fer amb plastilina

ADRIÀ: No, es trenca i s’embruta

SERGI: Fem un xurro

A partir de la conversa els infants interioritzen conceptes abstractes que en altres situacions d’aprenentatge no sorgirien.

El Víktor ens ha portat una serp de fusta

VÍKTOR: això és una anaconda

ROCÍO: per què?

VÍKTOR: perquè l’anaconda és molt llarga

ROCÍO: però la boa també és llarga

ADRIÀ: Això és una serp reticular

ROCíO: què vol dir això?

PAU: que està cargolada

ANDREA: Aquesta és flexible

PAU: la fusta no és flexible

ROGER: sí que ho és

BERNAT: perquè està tallada en trossets i així es mou la fusta

La resta de la classe nega rotundament l’afirmació del Bernat. Agafem un llapis i comprovem que la fusta no és flexible

CONVERSAR PERMET ALS INFANTS EXPRESSAR ELS SEUS CONEIXEMENTS SENSE POR

MESTRA: Necessitem decidir quina mida ha de tenir la nostra boa. Com ho podem fer?

( Els nens comencen a dir diferents mides, tots a l’hora i es crea enrenou) saben que existeixen molt més números del que fem a l’escola

MESTRA: Així no ens entenem. I no podem fer una boa de 223mts com heu dit. Hauríem de a saber quina és la mida que poden fer les boes i si ens cabrà a la classe

ORIOL: Ho “medim” ( saben que les coses es poden mesurar)

ABRIL: “Medim” la classe

ROCÍO: Però primer hem de decidir quan mesurarà la nostra boa.

ADRIÀ: ho podem mirar al nostre llibre. (coneixen diferents fonts d’informació)

EL COS DE LA BOA: AMB QUIN MATERIAL REVESTIM EL TUB?

MESTRA: Hauríem de decidir el material amb què

revestim el tub

ANDREA:Amb plastilina es gastarà molta

ROCÍO: Carla pots explicar que et va passar a tu?

CARLA: La plastilina se rompe ( agafa un tub i ho prova)

DANIEL: Amb la pintura no es trenca

ANDREA. Quan s’asseca sí. Mira ( agafa el tub i ho prova)

MESTRA: Mirem bé els tubs. No es veuen les costelles ?

LAIA: Ha de ser amb roba, perquè amb la pintura es veu

ÓSCAR: I és flexible

MESTRA: Es trenca el tub amb roba?

PAU: Quan la talles sí

ALBA: Fem-ho amb el celo que no es trenca

ROGER: Però es veuen les costelles

FRANCESC: Les he vist quan el giro ( flexionant el tub)

VÍKTOR: Perquè és transparent

ORIOL: (Agafa el tub de roba) amb aquest no es veurà

ORIOL : Agafo el metro per mesurar

ROGER: El diàmetre?

MESTRA: quin tub vols mesurar Oriol?

ORIOL: Per posar-li la roba

MESTRA: Ah! I posem roba?

ROGER: sí.

EL CAP DE LA BOA

EL FRANCESC ARGUMENTA EL SEU TREBALL :

“L’HE FET AIXÍ PERQUE EL CAP DE LA SERP ÉS UN TRIANGLE AMB CORBES”

“EN LA ESCUELA SE APRENDE HABLANDO,

PERO SE HABLA CUANDO SE TIENE ALGO QUE

DECIR, CUANDO LAS EXPERIENCIAS

CONCRETAS NECESITAN SER DISCUTIDAS,

REPRESENTADAS, COMUNICADAS O

RESUELTAS MEDIANTE UN TRABAJO

COLECTIVO EN CLASE”

MARIA ARCÁ