LA CIUTAT ROMANA

Segòbriga

CIUTAT I ROMANITZACIÓEn el món ibèric, no hi havia ciutats sinó tan sols poblats, normalment construïts en llocs elevats.

Amb l’arribada de Roma es funden les primeres ciutats i s’emprén un programa planificat de colonització basat sobretot en el repartiment de terres entre els veterans de l'exèrcit, creant una xarxa de ciutats, moltes de nova creació (com Valentia).

La ciutat era el centre de serveis per a la població d'un territori: • oferia un mercat per als productes agraris, • tenia uns edificis públics administratius (basílica, cúria), i religiosos (temples), o dedicats a l’oci (termes; i en grans ciutats, com Tàrraco, teatre, circ i amfiteatre).

D'aquesta manera els ibers es van veure abocats a abandonar els seus poblats i emigrar a les ciutats, on es van anar assimilant a la civilització dominant . Per això, les ciutats van ser el principal mitjà de romanització,

UrbanismeLa ciutat romana de nova creació tenia una estructura quadriculada, que resultava de la intersecció de dos carrers principals: Cardo Maxinus (de Nord a Sud) i el Decumanus Maximus (d’Est a Oest). En la intersecció, s’alçava el fòrum, la gran plaça pública. En el mateix punt d’intersecció hi havia un pou per a realizar ofrenes. Tenien una amplada estàndard: 12 m. el decumà, i 6 el cardo.

Com a defenses la ciutat s'envoltava amb muralles, normalment reforçades amb torres de vigilància i quatre portes, una a cada extrem dels dos carrers principals. Aquest traçat és força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes.

Els carrers tenien calçada empedrada i voreres bastant altes. També disposaven d’un sistema complet de clavagueres, distribuïdes per tota la ciutat seguint el traçat de la majoria de carrers.

Plànol d’Empúries

Timgat, Argèlia

Maqueta de Tarraco

Espais públicsFÒRUM, CENTRE DE LA CIUTAT

El fòrum era la gran plaça pública: un espai a l'aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre polític, comercial i religiós .

EDIFICIS

cúria

basílica

temple

estàtues honorífiques

tabernae(tendes)

El temple principal de la ciutat solia estar dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) o bé al culte de l'emperador.

Temple romà de Vic

EDIFICIS PÚBLICS PER A L'OCI

La major part dels edificis públics eren construïts pels notables més rics de les ciutats provincials. La ciutat els ho agraïa amb honors (una estàtua, una inscripció o un càrrec important).

Amfiteatre

TeatreTermes

Circ

Circ

Amfiteatre

Teatre

Termes

CASES PRIVADESdomus

insulae

uilla rustica

uilla urbana

DOMUS, la casa senyorial

INSULAE, blocs de pisos

VILLA URBANA

Carnuntum . Villa Urbana, Austria

VILLA RUSTICAEra el mas, l’edifici central d’ una explotació agrícola.

ImfraestructuresAQÜEDUCTES: subministrament d'aigua per a les ciutats (domus, fonts públiques, termes, jardins públics i privats, etc. )

VIES i PONTS: Xarxa viària que comunicava tot l’Imperi amb el centre (Tots els camins porten a Roma). L'objectiu primer va ser facilitar el trasllat de tropes, després un valor comercial i administratiu. Al nostre país la calçada principal va ser la uia Hercúlea, anomenada més tard uia Augusta, que unia Gades (Cadis) a Roma.

MURALLES

Aqüeducte de Xelva

Aqüeducte de Segovia

Pont romà d’Alcántara

Vía Augusta

Muralles romanes de Lugo

Monuments commemoratius

Arcs del triomf: per a commemorar una victòria militar

Columnes commemoratives, columnes rostrals, trofeus: per a honorar personatges públics

Làpides i ares funeràries: per a recordar els familiars difunts

INSCRIPCIONS: •Funeràries: en record d’un difunt•Honorífiques: per a honrar a un personatge (emperador, noble, militar…)•Votives: dedicades als déus

L’Arc romà de Cabanes, s II dC.

Arc de Titus, Roma

Columna Trajana, Roma

IMP(ERATORI) CAES(ARI) M(ARCO) AUR(ELIO)CLAUDIO PIO

FELICI INVICT(O)AUG(USTO) PONT(IFICI) M(AXIMO)

TRIB(UNICIA) POT(ESTATE), CONS(ULI)P(ATRI) P(ATRIAE), PROC(ONSULI), VALENTINI

VETERANI ETVETERES

Pedestal de calç marmori, amb la base i cornisa. En la part superior hi ha quatre forats per a sostenir una estatua. Es trobà el 1851 a la Plaçza de Sant Llorenç. Ara, al Museu Sant Pius V

D M S F C A L L I N

C R S P I N O *F R A T I

A N X X X H S E S T L

DIS MANIBUS SACRUMFECIT CALLINUS

CIPRINUSFRATRI

ANNO XXXHIC SITUS EST SIT (TIBI) TERRA LEVIS

Consagrat al Déus MansCal·li Cipri la va fer

al seu germade 30 anys

Ací es troba, Que la terra et siga lleu