EL CIGRONET.

Fa molts anys, al poble de Massanassa, vivien un home que li deien Toni i una dona que li deien Empar. Tenien un fill molt menudet, menudet.Com que era tan xicotet li posaren de nom CIGRONET.CIGRONET anava fent-se major i no creixia gens ni miqueta. Però així itot estava molt fort, doncs mejava espinacs com Popeie.Un dia son pare li va dir a sa mare:.- Empar, demà aniré a treballar al camp de les oliveres que hi ha darrere del cementeri. M’emportaré el dinar.Cigronet que estava escoltant li va dir:.- No cal pare, jo te’l portaré.Son pare va respondre:.- Però si tu no tens quasi força!..- Si que en tinc, mra mira. (Li feu una demostració de força unflant el muscul del bíceps). No veus que menge moltes espinacs com Poepie..- Està bé,però no et pergues pel camí.A l’endemà de matinada, Toni va enganxar el carro i l’aca i se n’anà cap al camp a treballar.Mes tard, Empar va cridar a Cigronet i li manà que anara a la botiga a comprar safrà, per la qual cosa li va donar un duro.Com que el duro era tan gran Cigronet se’l va posar dalt del cap, i per tal que la gent no el xafara cantava una cançoneta:.- Patxim, patxim, patxumhomens i dones del carrer.- Patxim, patxim, patxuma Cigronet no xafeu.(Repetir)En arribar a la botiga, va saludar amb un:Bon dia senyora botiguera!Però com que era tant xicotet, la botiguera no el veia. I ell tornava a saludar.Bon dia senyora botiguera!La botiguera va dir:.- Eh! Un duro que parla!Agafà el duro i pujà damunt del taulell..- Eh! Si ets Cigronet! On vas tu sols?.- Ma mare que m’envia a comprar un duro de safrà..- Molt bé Cigroent, ací tens ( li va donar un saquet de safrà); però em sembla que no podràs tú sols..- Si que puc, mira que fórça tinc (li ensenya el biceps unflat), no veus que menge moltes espenicacs com Popeie.La botiguera el baixà del taulell i cigronet li va dir adeu abans de marxar.Al carrer, ja de tornada a sa casa carregat amb el sac a l’esquena, de nou cantava la canço per tal que no el xafaren:.- Patxim, patxim, patxumhomens i dones del carrer.- Patxim, patxim, patxuma Cigronet no xafeu.(Repetir)En arribar a casa, sa mare li va preparar una coixinera amb el dinar de son pare i el va enviar cap al camp.

Pel camí Cigronet anava observant-ho tot i no es perdia detall:le formigues quasi de grans com ell, els ocells que volaven aprop, les papallones