Cigronet
1
EL CIGRONET. Fa molts anys, al poble de Massanassa, vivien un home que li deien Toni i una dona que li deien Empar. Tenien un fill molt menudet, menudet. Com que era tan xicotet li posaren de nom CIGRONET. CIGRONET anava fent-se major i no creixia gens ni miqueta. Però així itot estava molt fort, doncs mejava espinacs com Popeie. Un dia son pare li va dir a sa mare: .- Empar, demà aniré a treballar al camp de les oliveres que hi ha darrere del cementeri. M’emportaré el dinar. Cigronet que estava escoltant li va dir: .- No cal pare, jo te’l portaré. Son pare va respondre: .- Però si tu no tens quasi força!. .- Si que en tinc, mra mira. (Li feu una demostració de força unflant el muscul del bíceps). No veus que menge moltes espinacs com Poepie. .- Està bé,però no et pergues pel camí. A l’endemà de matinada, Toni va enganxar el carro i l’aca i se n’anà cap al camp a treballar. Mes tard, Empar va cridar a Cigronet i li manà que anara a la botiga a comprar safrà, per la qual cosa li va donar un duro. Com que el duro era tan gran Cigronet se’l va posar dalt del cap, i per tal que la gent no el xafara cantava una cançoneta: .- Patxim, patxim, patxum homens i dones del carrer .- Patxim, patxim, patxum a Cigronet no xafeu. (Repetir) En arribar a la botiga, va saludar amb un: Bon dia senyora botiguera! Però com que era tant xicotet, la botiguera no el veia. I ell tornava a saludar. Bon dia senyora botiguera! La botiguera va dir: .- Eh! Un duro que parla! Agafà el duro i pujà damunt del taulell. .- Eh! Si ets Cigronet! On vas tu sols? .- Ma mare que m’envia a comprar un duro de safrà. .- Molt bé Cigroent, ací tens ( li va donar un saquet de safrà); però em sembla que no podràs tú sols. .- Si que puc, mira que fórça tinc (li ensenya el biceps unflat), no veus que menge moltes espenicacs com Popeie. La botiguera el baixà del taulell i cigronet li va dir adeu abans de marxar. Al carrer, ja de tornada a sa casa carregat amb el sac a l’esquena, de nou cantava la canço per tal que no el xafaren: .- Patxim, patxim, patxum homens i dones del carrer .- Patxim, patxim, patxum a Cigronet no xafeu. (Repetir) En arribar a casa, sa mare li va preparar una coixinera amb el dinar de son pare i el va enviar cap al camp. Pel camí Cigronet anava observant-ho tot i no es perdia detall:le formigues quasi de grans com ell, els ocells que volaven aprop, les papallones
Transcript of Cigronet
EL CIGRONET.
Fa molts anys, al poble de Massanassa, vivien un home que li deien Toni i una dona que li deien Empar. Tenien un fill molt menudet, menudet.Com que era tan xicotet li posaren de nom CIGRONET.CIGRONET anava fent-se major i no creixia gens ni miqueta. Però així itot estava molt fort, doncs mejava espinacs com Popeie.Un dia son pare li va dir a sa mare:.- Empar, demà aniré a treballar al camp de les oliveres que hi ha darrere del cementeri. M’emportaré el dinar.Cigronet que estava escoltant li va dir:.- No cal pare, jo te’l portaré.Son pare va respondre:.- Però si tu no tens quasi força!..- Si que en tinc, mra mira. (Li feu una demostració de força unflant el muscul del bíceps). No veus que menge moltes espinacs com Poepie..- Està bé,però no et pergues pel camí.A l’endemà de matinada, Toni va enganxar el carro i l’aca i se n’anà cap al camp a treballar.Mes tard, Empar va cridar a Cigronet i li manà que anara a la botiga a comprar safrà, per la qual cosa li va donar un duro.Com que el duro era tan gran Cigronet se’l va posar dalt del cap, i per tal que la gent no el xafara cantava una cançoneta:.- Patxim, patxim, patxumhomens i dones del carrer.- Patxim, patxim, patxuma Cigronet no xafeu.(Repetir)En arribar a la botiga, va saludar amb un:Bon dia senyora botiguera!Però com que era tant xicotet, la botiguera no el veia. I ell tornava a saludar.Bon dia senyora botiguera!La botiguera va dir:.- Eh! Un duro que parla!Agafà el duro i pujà damunt del taulell..- Eh! Si ets Cigronet! On vas tu sols?.- Ma mare que m’envia a comprar un duro de safrà..- Molt bé Cigroent, ací tens ( li va donar un saquet de safrà); però em sembla que no podràs tú sols..- Si que puc, mira que fórça tinc (li ensenya el biceps unflat), no veus que menge moltes espenicacs com Popeie.La botiguera el baixà del taulell i cigronet li va dir adeu abans de marxar.Al carrer, ja de tornada a sa casa carregat amb el sac a l’esquena, de nou cantava la canço per tal que no el xafaren:.- Patxim, patxim, patxumhomens i dones del carrer.- Patxim, patxim, patxuma Cigronet no xafeu.(Repetir)En arribar a casa, sa mare li va preparar una coixinera amb el dinar de son pare i el va enviar cap al camp.
Pel camí Cigronet anava observant-ho tot i no es perdia detall:le formigues quasi de grans com ell, els ocells que volaven aprop, les papallones
