C4_UD01_A la recerca de la perspectiva

Post on 08-Feb-2016

220 views 0 download

description

A la recerca de la perspectiva. C4-UD01 L’espai i la sevarepresentaciógràfica al llargde la història. || 1. Art de representar sobre una superfície els objectes tal com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància. PERSPECTIVA f.: cast. perspectiva. El món antic: Grècia i Roma S. V a.C . –V d.C. Mapa d’Eratòstenes. S III a.C El mónantic: Grèciai Roma Acròpolis i Parthenon El mónantic: Grèciai Roma Fidias (498-432 a. de C.): Frescdel Parthenon Elsbronzesde Riace S. V a. de C.

Transcript of C4_UD01_A la recerca de la perspectiva

A la recerca de la perspectiva.C4-UD01

L’espai

i la seva representació gràfica

al llarg de la història.

PERSPECTIVA f.: cast. perspectiva.

|| 1. Art de representar sobre una superfície els objectes tal

com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de

distància.

|| 2. Vista d'un conjunt d'objectes que dóna una impressió de

distància

El món antic: Grècia i RomaS. V a.C. – V d.C.

Mapa d’Eratòstenes. S III a.C

Acròpolis i Parthenon

El món antic: Grècia i Roma

El món antic: Grècia i Roma

Fidias (498-432 a. de C.):Fresc del Parthenon

El món antic: Grècia i Roma

Els bronzes de Riace

S. V a. de C.

Les tres gràcies(fresc)

El món antic: Grècia i Roma

Roma. S I a.C

El món antic: Grècia i Roma

El món antic: Grècia i Roma

El món antic: Grècia i Roma

L’Edad MitjaS. VI – XIII

Europa al S.X

La capella romànica:

arc de mig punt

i

volta de canó

Art pre-romànic i romànic

S. IX – XIII

L’arquitectura

religiosa com una

fortalesa

Renúncia al realisme.

Esquematisme de les representacions.

Pintura romànica: els pantocràtors

L’obra d’art com una suma de parts.

El plà pictòric com una superfície a

endreçar (composar).

Frontal de Santa Margarita

Frontal de la Seu de Urgell

Art GòticS. XIV - XV

Les catedrals gòtiques: la

recerca de la verticalitat i la llum

Art GòticS. XIV - XV

L’arc apuntat com a forma

de descàrrega que allibera

els murs d’empentes

laterals.

Ulrike i Eckart.

(cap a 1260)

El retorn de

l’escultura al

realisme.

Art Gòtic

Giotto di Bondone

1267- 1337

El pare de la

pintura

moderna.

Cap al realisme a

la pintura.

Art Gòtic

Major realisme a la

pintura,

sense perdre la

característica de ser una

obra per adició:

diferents espais

i

diferents moments

en un mateix quadre.

Art Gòtic

La ciutat com un centre d’activitat i convulsió.

La visió de l’espai arquitectònic no sistematitzat.

Art Gòtic

Els mestres de la pintura del quatrocento.

La perspectiva empírica.

La conquesta de la

realitat com a objectiu

prioritari.

Naturalisme.

Expressivitat.

Volum a través del color.

Ús de la perspectiva.

Fra Angelico

1390 - 1445

Jan Van Eyck

1390 - 1441

Jan Van Eyck 1390 - 1441

Antonello da Messina

(1430-1478)

Fra Angelico

1390- 1445

El Judici Final

(detall)

Alguns pintors cercquen la manera de fixar

fidelment sobre el quadre allò que un

observador té davant.

Sense saber-ho, volen plasmar l’efecte que

tenen les càmeres de fotografia actuals:

plasmen la realitat sobre un pla, en una

milèssima de segon i sense variar el punt

de vista.

A Albert Durer se li atribueix un invent per

poder plasmar sobre el paper la realitat que

veuria un subjecte de manera objectiva.

Albert Durer (1471 – 1528)

Principi de la finestra de

Durer (1471 – 1528)

La finestra de Durer

Principi de la finestra de Durer:

Punt de vista fix, retícula i objecte.

L’artista pretén objectivar la plasmació de la visió subjectiva.

El full quadriculat

• La representació de l’espai en perspectiva no té una evolució lineal en

la història de la pintura.

• El realisme del món antic és substituït en pintura per un esquematisme

simbòlic a la Baixa Edat Mitja.

• En el període Gòtic es recupera la voluntat de reproduir la realitat.

• Inicialment la perspectiva es pinta de manera intuïtiva, sense definir les

normes per a la seva correcta aplicació.

• En el Renaixement, l’ús de la perspectiva en la representació de l’espai

respon a la recerca d’un major realisme de la pintura.

Conclusions

• No hi ha arts millors que altres.

• Cada art respon al seu temps; és l’expressió

d’una societat i, per tant, d’una manera

d’entendre el món.

• Per entendre i apreciar un estil, un corrent o

un moment artístic, cal saber situar-lo en el seu

context: aprendre el seu per què.

Metaconclusions(més enllà del tema que ens ocupa)

Berninni:

El rapte de Perséfone.

Marbre

(cap a 1630)

C4-UD01a. A la recerca de la perspectiva.