C4_UD01_A la recerca de la perspectiva
36
A la recerca de la perspectiva.C4-UD01 L’espai i la seva representació gràfica al llarg de la història.
-
Upload
escola-dart-de-vic -
Category
Documents
-
view
218 -
download
0
description
A la recerca de la perspectiva. C4-UD01 L’espai i la sevarepresentaciógràfica al llargde la història. || 1. Art de representar sobre una superfície els objectes tal com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de distància. PERSPECTIVA f.: cast. perspectiva. El món antic: Grècia i Roma S. V a.C . –V d.C. Mapa d’Eratòstenes. S III a.C El mónantic: Grèciai Roma Acròpolis i Parthenon El mónantic: Grèciai Roma Fidias (498-432 a. de C.): Frescdel Parthenon Elsbronzesde Riace S. V a. de C.
Transcript of C4_UD01_A la recerca de la perspectiva
A la recerca de la perspectiva.C4-UD01
L’espai
i la seva representació gràfica
al llarg de la història.
PERSPECTIVA f.: cast. perspectiva.
|| 1. Art de representar sobre una superfície els objectes tal
com apareixen a la vista, amb la impressió de gruix i de
distància.
|| 2. Vista d'un conjunt d'objectes que dóna una impressió de
distància
El món antic: Grècia i RomaS. V a.C. – V d.C.
Mapa d’Eratòstenes. S III a.C
Acròpolis i Parthenon
El món antic: Grècia i Roma
El món antic: Grècia i Roma
Fidias (498-432 a. de C.):Fresc del Parthenon
El món antic: Grècia i Roma
Els bronzes de Riace
S. V a. de C.
Les tres gràcies(fresc)
El món antic: Grècia i Roma
Roma. S I a.C
El món antic: Grècia i Roma
El món antic: Grècia i Roma
El món antic: Grècia i Roma
L’Edad MitjaS. VI – XIII
Europa al S.X
La capella romànica:
arc de mig punt
i
volta de canó
Art pre-romànic i romànic
S. IX – XIII
L’arquitectura
religiosa com una
fortalesa
Renúncia al realisme.
Esquematisme de les representacions.
Pintura romànica: els pantocràtors
L’obra d’art com una suma de parts.
El plà pictòric com una superfície a
endreçar (composar).
Frontal de Santa Margarita
Frontal de la Seu de Urgell
Art GòticS. XIV - XV
Les catedrals gòtiques: la
recerca de la verticalitat i la llum
Art GòticS. XIV - XV
L’arc apuntat com a forma
de descàrrega que allibera
els murs d’empentes
laterals.
Ulrike i Eckart.
(cap a 1260)
El retorn de
l’escultura al
realisme.
Art Gòtic
Giotto di Bondone
1267- 1337
El pare de la
pintura
moderna.
Cap al realisme a
la pintura.
Art Gòtic
Major realisme a la
pintura,
sense perdre la
característica de ser una
obra per adició:
diferents espais
i
diferents moments
en un mateix quadre.
Art Gòtic
La ciutat com un centre d’activitat i convulsió.
La visió de l’espai arquitectònic no sistematitzat.
Art Gòtic
Els mestres de la pintura del quatrocento.
La perspectiva empírica.
La conquesta de la
realitat com a objectiu
prioritari.
Naturalisme.
Expressivitat.
Volum a través del color.
Ús de la perspectiva.
Fra Angelico
1390 - 1445
Jan Van Eyck
1390 - 1441
Jan Van Eyck 1390 - 1441
Antonello da Messina
(1430-1478)
Fra Angelico
1390- 1445
El Judici Final
(detall)
Alguns pintors cercquen la manera de fixar
fidelment sobre el quadre allò que un
observador té davant.
Sense saber-ho, volen plasmar l’efecte que
tenen les càmeres de fotografia actuals:
plasmen la realitat sobre un pla, en una
milèssima de segon i sense variar el punt
de vista.
A Albert Durer se li atribueix un invent per
poder plasmar sobre el paper la realitat que
veuria un subjecte de manera objectiva.
Albert Durer (1471 – 1528)
Principi de la finestra de
Durer (1471 – 1528)
La finestra de Durer
Principi de la finestra de Durer:
Punt de vista fix, retícula i objecte.
L’artista pretén objectivar la plasmació de la visió subjectiva.
El full quadriculat
• La representació de l’espai en perspectiva no té una evolució lineal en
la història de la pintura.
• El realisme del món antic és substituït en pintura per un esquematisme
simbòlic a la Baixa Edat Mitja.
• En el període Gòtic es recupera la voluntat de reproduir la realitat.
• Inicialment la perspectiva es pinta de manera intuïtiva, sense definir les
normes per a la seva correcta aplicació.
• En el Renaixement, l’ús de la perspectiva en la representació de l’espai
respon a la recerca d’un major realisme de la pintura.
Conclusions
• No hi ha arts millors que altres.
• Cada art respon al seu temps; és l’expressió
d’una societat i, per tant, d’una manera
d’entendre el món.
• Per entendre i apreciar un estil, un corrent o
un moment artístic, cal saber situar-lo en el seu
context: aprendre el seu per què.
Metaconclusions(més enllà del tema que ens ocupa)
Berninni:
El rapte de Perséfone.
Marbre
(cap a 1630)
C4-UD01a. A la recerca de la perspectiva.
