BUTLLETI - Somival

BUTLLETI SOCIETAT MICOLÓGICA VALENCIANA

N2 3 1997

FUNDACIÓN MUNICIPAL ESCUELA DE JARDINERÍA Y PAISAJE EXCM. AJUNTAMENT DE VALÉNCIA

Buti. Soc, Micol. Vaenciana 3: 1997

PRESENTACIÓN

Uno de los objetivos de la S.M.V. es ir conociendo la micoflora de nuestra

Comunidad y hacer públicos los resultados (siempre más o menos parciales).

Si en el Butlletí anterior gran parte de los artículos trataban sobre El Saler

(Valéncia), en éste lo hacen sobre otro paraje emblemático de nuestra Comuni-

dad, como es EL Carrascar de la Font Roja (Alacant).

A ello cabe añadir un trabajo sobre los hongos ectomicorrízicos del

Maestrazgo, unidad fisiogrífica por encima de divisiones administrativas (Castelló,

Tarragona, Teruel), a cargo de un equipo de la Universidad de Murcia; agradece-

nios sinceramente su colaboración y reiteramos la disponibilidad del Butlletí para

todos aquellos que deseen contribuir al conocimiento de la micoflora valenciana

o de aspectos micológicos generales.

Recuperamos de nuevo ilustraciones a color, lo cual en la temática que

nos ocupa supone un complemento importante.

Una vez más, manifestamos nuestro agradecimiento a la Fundación Muni-

cipal «Escuela de Jardinería y Paisaje>' del Exmo. Ajuntament de Valéncia, así como 11,

a su Director, D. Agustín Moreno, sin cuya ayuda difícilmente podría «ver la luz»

esta publicación.

El equipo de redacción.

Buili. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

HONGOS ECTOMICORRICICOS DE EL MAESTRAZGO

E SANCHEZ, M. HONRUBIA & P. TORRES Depto. Biología Vegetal (Botánica). lJniv, de Murcia. Caittpus de Espinardo. 30100 Murcia (España)

Summary. E SANCIIEZ, M. HONRUBIA & 1' TORRES (1997). Ectornycorrfizal Fungi froto El Maestrazgo. Builí Soc. Mico!. Valenciana 3: 5-38.

A complet catalogue of ectonivcorrliizal ftingi found, studied and identified, between 1991 and 1994, iii different localities froto El Maestrazgo, Lis Pons de Morelia, Ports (le Besseit, Sierras de Gt)dar y Javalattibre, and Bajo Aragón (Teruel, (htstellórt, Tarragona) regions, is presented. in all, 192 taxons are indicated in tius paper. corlinarius, Inocybe aud Tricholoina, sitosved a greater divcrsitv in the ntunber of species idenfied in tite study ares. Keivords: Ascotnyco/a, ilasidiomvoota, ectontycoshizal, chorologs ecology, Castellon. Tarragona, Teruel.

Resumen, F. SANCIIEZ, M. HONRIJBIA& E TORRES (1997). hongos Ectomicorrícicos de El Maestrazgo. ¡3:i!!!. Soc. Mico!. Valenciana 3: 5-38.

Se presenta el listado completo de los liongos ectouhicorrícicos recolectados, estudiados e identificados, entre los años 1991 y 1994, ambos incitisive, en distintas localidades (le las coittarcas tic El Maestrazgo turolense, Els Pons (le MorelIa, Ports de Besseit, Sierras de Gúdar vJavalamhre, ' PtOS Concretos del Bajo Aragón (Tertiel, Castellón y Tarragona). Un total de 192 taxones son indicados en el presente trabajo. Entre los géneros ntás representativos, debido a su elevada variabilidad a nivel específico, destacan cor/inarius, Inocybe y Tricho!orna. l'alttbrtts clave: Ascomycola, liasidiornycofa, ectomicorrícicos, corología, ecología, Castellón, Tarragona, Teruel.

INTROI)UCCIÓN

En el verano de 1991, el Grupo de Investigación de Micología-Micorrizas de la Universidad de Murcia, inició el estudio de las Micorrizas en el Maestrazgo. Este estudio se enmarca en el proyecto de investigación del mismo nombre, contratado por E.N.D.E.S.A. (Empresa Nacional (le

- Electricidad SA.) con la Universidad de Murcia, a traves de su Fundación Universidad Empresa. El trabajo aquí presentado, incluye la parte del mencionado proyecto correspondiente a la tstxonoiifia de hongos eclomicorrícicos recolectados, además de aportar una amplia información referente a la ecología y fenología de los mismos.

Parte de los resultados del mencionado proyecto, referidos al estudio de algunos géneros o grupos fúngicos en concreto, han sido publicados con anterioridad (llonrubia et al. 1995; Sánchez et al., 1995a, b, c; Sánchez, 1997). Nuestro l)rincipal objetivo ha sido obtener una jo-

Buti!. Soc. Mico!. Vo!enciana 3: 1997

formación, lo más completa posible, de la diversidad fúngica ectornicorrícica presente en el área de estudio. Este trabajo supone una interesante aportación taxonómica y corológica a la flora inicológica de la Península Ibérica, ya que previamente a la elaboración (leste catálogo no tenía-inos constancia (le ningún estudio micológico publicado referente a esta zona peninsular.

El área estudiada, situada al este del Sistema Ibérico, entre las provincias de Teruel, Castellón y Tarragona, comprende una amplia superficie, donde existe un predominio de formaciones mon-tañosas (le naturale7.a calcárea, que debido a sus elevadas altitudes y cercanía al mar presentan unas condiciones climáticas muy particulares. En ella encontramos principalmente pinares, natu-tales o de repoblación, meso-, supra- yoromediterráneos, dominados porPinushalepensis, Pinus nqra y Pinus syiveslris respectivamente, así como bosques naturales de Quercus rotundfolia y de Quercusfaginea, con óptimo en el piso supramediterráneo.

Una consideración que creemos importante reseñar es el carácter débil y ocasional que lian presetitado las precipitaciones caídas en la zona durante los cuatro años de estudio, lo que ha originado un estado de sequía generalizado muy preocupante. Este hecho ha influido, sin duda, en la relativa baja fructificación de hongos ectomicorrícicos en estos bosques durante los últimos años. Creemos que la potencialidad fúngica de la zona intiestreada es mucho mayor que la detec-tada. Estamos convencidos de que, si las condiciones climáticas hubieran sido más favorables, el catálogo aquí presentado tendría un número mucho más elevado de táxones.

MATERIAL Y METODOS

Para la elaboración de este estudio, tanto a nivel de campo, como de laboratorio, se ha seguido la metodología tradicional en este tipo de trabajos. La bibliografía empleada, también ha sido la clásica en estos casos, utilizando claves dicotómicas generales, fundamentalmente las obras de Kiihnei & Romagnesii (1974) y Moser (1983), para una primera determinación. Posterioi mente se consultaron distintas monografías y trabajos específicos de los géneros estudiados, entre los que cabe destacar los de Dennis (1978) para ascomicetos; Merlo & Traverso (1983) para Amanita; Galli (1985) y Ron (1990) para llygrophorus; Bigelow (1982, 1985) y Ron (1983)

iara Gliloct'be; Marchand (1986) Riva (1988) y Bon (1991) para Tricholoma; Marchand (1982, 1983), Bidaud et al. (1992) y Brandrud el al. (1990, 1992, 1994) para C'orlinarins; Bruchet (1973) para Hebeloma; Alessio (1980) y Kuer (1986) para Inocy he; Alessio (1985) para Boletus; Romagnesii (1967) y Marchand (1977) para Russula; ademá.s de diversas guías de carácter gene-ral como las de Cetto (1970-1993), Moreno etal. (1986), Ortega (1992), Courtecuisse & Duhem (1994), etc., y diferentes tesis doctorales relacionadas con la taxonomía de hongos, como las de lIonrubia (1982), Esteve-Raventós (1986), Ileykoop (1993), etc.

Un total de 26 localidades, representativas de la diversidad de escosistemas existentes en la zona de estudio, fueron muestreadas. En la 1ahla 1 se lleva a cabo una relación de las mismas, indicando UTM, altitud sobre el nivel del mar (mnsmn) y tipo de vegetación dominante. En cada una (le las localidades se J)rocuró que el área examinada fuera lo más extensa posible. Asimismo, se intentó obtener recolectas de todos los inicrohabitats, como zonas en pendiente, vaguadas, um-brías, solanas, etc., que pudieramos encontrar en los distintos tipos de bosque.

Bufli. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

La ordenación taxonómica seguida en este trabajo ha sido la de Hawksworth etal. (1995). Todo el material recolectado se encuentra depositado en el herbario MUR-Ma Fungi de la

Universidad (le Murcia, disponible para cualquier revisión o consulta solicitada.

'lABIA 1.- RELACIÓN DE LOCAI.IDADES PROSPEC1'ADAS

l 0 Vallivana (Castellón): Pinar deP/mis hakpensis. UTM: 3 1 T BE 5092. Altitud: 685 ¡nsm. 2° Puerto del Querol (Castellón): carrascal deQuercas rotund(folia. U'I'M: 30T YK 52 94.

Altitud: 1030 msm. 3 0 Vallibona (Castellón): Pinar de Pinas halepensis. UTM: 311' 1W 54 99. Altitud: 900 msm. 40 Los Carrascales (Castellón): Pinar de Pinas nigra mezclado con carrascal de Quercus

roiundij'olia. UTM. 30T YK 43 90. Altitud: 1023 msm. 5° Monte Pereroles (Castellón): Pinar de Pinas nigra y Pinas .sylveslris. U'I'M: 30T YL 48 09.

Altitud: 1100 nsmn. 6° Herbés (Castellón): Carrascal de Qaercus rotund(folia. tffM'.31T 151` 4912. Altitud: 800 msrn. 70 Herbeset (Castellón): Pinar de Pinas nigra. UTM: 30T YL 53 05. Altitud: 1180 msm. 8° Corachar (Castellón): Pinar de ¡'mus nigra y Pinus sylvestris. UTM: 31T BF 53 08 - 54 08.

Altitud: 1160 msm. 9° Bojar (Castellón): Pinar mixto dePinussylveslrisyPinusnigra. UTM.31T BF 5304- 5404.

Altitud: 1220 msm. 10° Pista de El Bovalar (Castellón): Bosque mixto con Querciis rotund(folia, Quercusfaginea,

Acer ç'ranatense. UTM: 31T BF 5907. Altitud: 1180 msm. 11° Colonia Europea (Castellón): Pinar de Pinas sylveslris. UTM: 311' BF 6108. Alt.: 1000 msm. 12° Beceite alto (Tarragona): Pinar dePinassylvestris Ci'M: 311' BF62 13. Altitud: 1240 msm. 13° Beceite medio (Teruel): Pinar de Pinas nigra. UTM: 3 1 T 1W 6116. Altitud: 1100 msm. 141 Beceite bajo (Teruel): Pinar dePinus halepensis. UTM: 3 1 T BF6I 18. Altitud: 840 msm. 15° Foz de Calanda (Teruel): l'inardel'inushalepensis. u'rM: 30T Yl.31 33. Altitud: 580 msm. 161 Los Bertolines (Teruel): Pinar de ¡'mus hakpensis. UTM: 30T Yl, 3332. Altitud: 560 msni. 170 Villarluengo (Teruel): Carrascal deQuercus rotundifolia. UTM: U 084 013. Alt.: 1300 msm. 18° Puerto de Cuarto Pelado (Teruel): Pinar de Pinus sylvestris. UTM: 30T YK 12 91. Altitud:

1612 msm. 19° Bajada de Cuarto Pelado (Teruel): Pinar de Pinas sylvesíris. 1Jl'M: 30T YK 12 87- 12 88.

Altitud: 1430 msm. 200 Villarroya (Teruel): Pinar de Pinas sylvestris. UTM: YK 885 025. Altitud: 1620 msin. 21° Miranibel (Teruel): Quejigar de Quercusfaginea. UTM: 301' YK 24 95. Altitud: 920 msm. 22 0 Alagones (Teruel): Pinar de Pinas halepensis. UTM: 30T YL 2509- 2609. Altitud: 860 msm. 23° Gúdar (Teruel): I'inar de Pinas sylvestris. UTM: 30T XK 66 95. Altitud: 1630 msm. 24° Mora (le Rubielos (Teruel): Carrascal de Quercas rotandfolia.. U'TM: 301' 63 92.

Altitud: 1160 msm. 250 Javalainbre ('l'eruel): Pinar de Pinas sylveslris. UTM: Altitud: 1500 msm. 260 Valdelinares ('feruel): Pinar de Pinas .sylvestris. U1'M: Altitud: 1820 msm.

ButM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

cAfALOGO DE ESPECIES

Seguidamente. se relaciomui los 196 tones identificados, con indicación de la localidad y fecha de recolección, y número de registro MUB-Ma, del herbario de la Universidad de Murcia.

DIVISION ASCOMYCOfl ORDEN PEZIZALES

FAMILIA HELVELIAE4E Fr. (1823)

Género Discina (Fn) Fr. (1849) Discinaparma Breitenbach & Maa.s Geesteranus, Koninkl. Nederi. Akad. Wet. 76; 1973- TERuEL, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 5/V/ 1993, MUB-Ma 0115.

Género Helvella 1.. (1753) Helvella lacunosa Afzelius: Fr., Syst. Myc. 2: 15; 1822. CASTEI.LON, Loc. 4, bajoPinusnigrayQnercas rotund?folia, 2/ VIII 1992, MUB-MaOl 14. Loe.

20, bajo Pinas sylveslris, 2/Viii 1992, MUB-Ma 01140.

Género Paxina Kuntze (1891) Paxina costifera (Nann.) Stangel, Fungi exsic. Suec. praes. Upsal. fa.sc . 4 1-42: 37; 1953- TERUEL, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 28/ VII 1992, MUB-Ma 0117.

FAMILIA MORcJJELL4cF4E Rchh. (1834)

Género Morchella Dili. ex Pers. (1794) Morchella conica Pers., Myc. Eur. 1: 207; 1882. lERUEI,, Loe. 23, bajoPinnssylvestris, 5/VI 1993, MUB-Ma 0116.

FAMILIA PEZJZ4E4E I)uinort. (1829)

Género Sarcospbaera Auersw (1869) Sarcospbaera crassa (Santi ex Steudel) Pouzar, Cesk. Mykol. 26: 35; 1972. TERUEL., Loe. 14, bajo Pinas halepensis, II VIII 1992, MUB-Ma 0102. Loe. 19, bajo Pinas sylvestris. 2/VII/ 1992, MUB-Ma 0100. Loe. 20, bajo Pinas sylvestris. 26/VI/ 1992, MLB-Ma 0101.

FAMILIA TUBERAFAE Dumort (1822)

Género Tuber E II. Wigg (1870) Tuber nigrurn Buil.

Butil. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997

DIVISIONBASIDIOMYCOfl CLASE BASIDIOMYCETES

ORDEN AGARIALES FAMILIA 1IM4NITAcE4E Heim ex Pouzar (1983)

Género Amanita Pers. (1797) Anzanita citrina (Schaff.) Cray, Nat. Arr. Brit. PI. 1: 599. 1821. TERUEL, Loc. 24, bajo Quercus rotundfo1ia yPinuspinaster, 21/ X/ 1992, MUB-Ma 5006.

Amanita gracilior Bas & Ilon rubia, Persoonia 11(4): 511; 1982. TERUEL, Loc. 15, bajo Pinus halepensis, 2/ VIII 1992, MUB-Ma 5000. 27/ XI 1994, MUB-Ma 5011.

Amanita ovoidea (Buil.: Fr.) Pres., Traité: 127; 1818. CASTEI.I,ON, Loe. 1, bajo Pi,zus halepensis, 14/ XII 1994, MCB-Ma 5012. Loe. 7, bajo ¡'mus nigra, 25/XI 1994, MUB-Ma 5015. TERUEL, Loe. 15, bajoPinas halepensis, 2/VIII 1992, MUB-Ma 5001; 19/XI 1993, MUB-Ma 5013; 27/XI 1994, MUB-Ma 5016. Loe. 16, bajo Pinushalepensis, 16/ ¡XI 1992, MUB-Ma 5009; 1/X/ 1992, MUB-Ma 5005; 19/XI 1992, MCB-Ma 5004; 19/XI 1993, MUB-Ma 5014; 27/V 1994, MCB-Ma 5017. Loe. 22, bajo Pmnushalepensis, 2/VIL! 1992, MUB-Ma 5002.

Amaniiapantherina (I)C.: Fr.) Secr., Mycogr. Suisse 1: 20; 1833. CASTEIJ.ON, Loe. 2, bajoQuercus rotund!folia, 241V 1994, MUB-Ma 5018.

Amanitapballoides Litik.: Fr., Svst. Mycol. 1: 12; 1821. CASIELLON, Loe. 2, bajo Quercusrotund(folia, 18/ XII 1992, MUB-Ma 5010.

Género Limacella Earle (1909) Limacdlla illinita (Fr Fr.) Farle, Buil. New. York Bol. Garden 5: 447; 1909. CAS1EI.LON, Loe. 4, bajo ¡'mus nigra yQuercus rotundfo1ia, 13/ Xl 1994, MUB-Ma 1305. Loe. 9, bajo Pinus .sylvestris, 17/V 1993, MCB-Ma 1306. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus ,vylveslris, 15/XI/ 1991, MUB-Ma 1305. Loe. 13, hajol'mnusnigra, 15/XIJ 1991, MUB-Ma 1303, MUB-Ma 1304.

FAMILIA ENTOLOMA14cFAE Koti. & Pouzar (1972)

Género Clilopilus Kuminer (1871) Clitopilusprunulus (Scop.: Fr.) Quél., FiiIw Pilzk. 97; 1871. CASTELI.ON, Loe. 10, bajo Q. rotundifolia, 301 IX! 1992, MUB-Ma 0001

FAMILIA IIYGROPHORACFIE Lotsy (1907)

Género I!ygroc'be Hygrocybe virgínea (WuIf.: Fi) Ori. & Wati. IARRAGONA, Loc. 13, bajo Pinus nigra, 18/X/ 1993, MUB-Ma 1364.

Género I!ygropborus Fr. (1836) llygrophorus agatbosmus (Fr.: Secc) Fr., Epicr. 325; 1838. CASTELLON, Loc. 5, bajo P ngra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 1370. 1'ERUEL, Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 5/XI1 1992, MUI3-Ma 1358. 13/XV 1992, MUB-Ma 1359. 20/X1I 1992, MUB-Ma 1360; 16/X1/ 1994, MUB-Ma 1382. Loc. 24, hajoQuercusrotundfo1iayPinuspinaster, 13/XlI 1992, MUB-Ma 1337.

Hygrophorus cf. arbuslivus var. quercetorurn Bon & Chevassut, Doc. Mycol. 59; 1990- CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus roIundfolia, 12/X1! 1992, MUB-Ma 1326; 17/XI/ 1993, MUB-

Ma 1368. Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rolundfolia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma 1330.

Hygrophorus chrysodon (Batsch.: Fr.) ft, Epicr. 320; 1838. TERUEL, IÁ)c. 20, bajo Pinussylveslris, 20/XL' 1992, MUI4-Ma 1363. Loe. 25, bajoPinussylvestris, 10/X1/ 1993, MUB-Ma 1379.

Iíygropborus gliocyclus Fr., Monogr. Ilymenoinyc. Sueciae 2: 311; 1863. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus ngra yQuercns rotund(folia, 1 1/XII 1992, MUB-Ma 1328. Loe. 5, bajo/'innsn/gra, 17/X! 1993, MUB-Ma 1369. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 12/XL/ 1992, MUB-Ma 1343; 4/X11/ 1993, MUB-Ma 1372; 25/X/ 1994, MUB-Ma 1380. Loe. 11, bajoPinus sylveslris, 3/ XII! 1993, MUB-Ma 1373. tARRAGONA, Loe. 13, bajoPinus nigra, 6/XI! 1992, MUB-Ma 1347. IERUEL, Loe. 18, bajo i'inus ,sylveslris, 6/XI/ 1992, MUB-Ma 1348. Loe. 19, bajoPinussylvestris, 10/X/ 1991, MUB-Ma 1307; 20/X1/ 1992, MUB-Ma 1350; 20/X/ 1992, MUB-Ma 1351; 13/XI! 1992, MUI3-Ma 1352; 5/XI! 1992, MUB-Ma 1353; 16/ Xl! 1993, MUB-Ma 1375. Loe. 20, bajo í'inussylvcstris, 10!X! 1991, MUB-Ma 1306, 13/X1/ 1991, MUB-Ma 1309, 30/XI/ 1991, MUB-Ma 1308; 20/X/ 1992, MUB-Ma 1354; 5/X1! 1992, MUB-Ma 1355; 13/XI/ 1992, MUB-Ma 1356; 21/Xl/ 1992, MUB-Ma 1357. Loe. 23, bajoPinus sylve.stris. 5!XI/ 1992, MUB-Ma 1334; 18/X1/ 1993, MUB-Ma 1377. Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia y Pinuspinaster, 13/ XI! 1992, MUB-Ma 1336. Loe. 25, bajo Pinus sylveslris, 41 Xl! 1992, MUB-Ma 1335; 10/ Xl! 1993, MUB-Ma 1378.

Hygrophorus hjpotbejus (Fr.: Fr.) Fr., Epicrisis: 324; 1838. TERUEL, Loe. 19, bajo J'inus,sylvestris, 16/X1/ 1993, MUB-Ma 1376.

Ilygrophorus latitabundus Britz., Bot. Zentralbl. 80: 118; 1899. CASTEI.LON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 17/ XI! 1993, MUB-Ma 1366. Loe. 7, bajo Pinus

nigra, 12/X1J 1992, MUB-Ma 1342; 19/X1/ 1992, MUB-Ma 1341; 4/ XII! 1993, MUB-Ma 1371. TARRAGONA, Loc. 12, bajo Pinussylvcstris, 17/X/ 1992, MUB-rna 1345; 22/X/ 1992, MUB-Ma 1346. TERUEL., Loc. 14, bajoPinushalepensis, 12/X1! 1991, MUB-Ma 1310. Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 13/ Xl! 1991, MUB-Ma 1311; 20/ XI! 1992, MUB-Ma 1361.

Hygrophorus ligatus (Fr.: Fr3 Fr., Epicr.: 320; 1838. TERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundfo1ia y Pinuspinaster, 13/ Xl! 1992, MUB-Ma 1339.

Hygropho rus persoonhi Arnolds, Persoonia 10: 365; 1979. CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajo ¡'mus nigray Quercus rotundfolia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma 1333.

Hygrophoruspseudodiscoideus (Maire) Malenç. & Bertauli, FI. Champ. Sup. Maroc 2: 510; 1975. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 16/ XI! 1991, MUB-Ma 1301, 29/ XI! 1991, MUB-Ma 1302; 6/X1! 1992, MUB-Ma 1320; 12/XI/ 1992, MUB-Ma 1319, MUB-Ma 1323, MUB-Ma 1325; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 1384. Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundfolia, 1/VIL! 1992, MUB-Ma 1318; 11/X1/ 1992, MUB-Ma 1331.

J!ygropho rus roseodiscoideus Bon & Chcvassut, I)oc. Mycol. 59:45; 1985. CAS'IEI.LON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 1/VII/ 1992, MUII-Ma 1317.

Hygropho rus russula (Schaff.: Fr.) Quélet, Enchir. Fung.: 49; 1886. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotund?folia, 16/XI! 1991, MUB-Ma 1312, MUB-Ma 1313; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 1321; 12/X1/ 1992, MUB-Ma 1322; 18/X1/ 1992, MUB-Ma 1324; 27/XJ 1994, MUB-Ma 1381; 15/ Xl! 1994, MUB-Ma 1585. Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus roIundfo1ia, 11/ Xl! 1992, MLB-Ma 1329; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 1383. Loe. 8, bajo Pinus nigra, 241X/ 1991, MUR-Ma 1314; 15/X1J 1991, MUB-Ma 1315. TERUEL, Loe. 24, bajo Quercusrotundfo1ia vP/nusp/naster, 20/XI! 1992, MUB-Ma 1337; 13/X1! 1992, MUB-Ma 1340.

FAMILIA TRWHOLOM, .t7AcE4E R. Heirn ex Pouzar (1983)

Género ('lhtocybe Staude (1857) ciltocybe alexandril (Gillel) Gillet, Tab. Anal. Hynienoinyc.: 28; 1884. cAsrELLON, Loe. 1, bajo Pinas halepensis, 17! Xl! 1993, MUB-Ma 3032. Loe. 7, bajo Pinas nigra, 18/ X! 1992, MUB-Ma 3017; 17/ X! 1993, MUB-Ma 3063. Loe. 11, l)ajo Pinas sylvestris, 17/ X! 1992, MLB-Ma 3018; 18/ X! 1993, MUB-Ma 3036. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas 5y1vestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma 3019. Loe. 13, bajo Pinas nigra, 17/ X! 1992, MUB-Ma 3020; 19/ XI! 1992, MLB-Ma 3028; 18/ X! 1993, MUB-Ma 3031. TERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia yPinuspinaster, 21/X/ 1992, MUB-Ma 3027.

Clitocybe cf. bresadoliana Singer ex Bon, Bu!!. Fed. Mycol. Dauphiné-Savoie 97:29; 1985-

TERUEl., Loc. 19, bajo ¡'mus sylvestris, 26/ X/ 1994, MUB-Ma 3062.

clitocybe cerussata (Fi: Fr.) Kurniner, Fiihr. Pilzk.: 122; 1871. CASTELI.ON, Loe. 8, bajoPinus nigra, 25! X! 1994, MUB-Ma 3051. Loc. 11, bajo Pinussylvestris, 18/ X! 1993, MUR-Ma 3038. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus syívestris, 18/ X! 1993, MUB-Ma

3034. TERUEL., Loe. 15, bajoPmnushalepensis, 12/X/ 1994, MUB-Ma 3060. Loe. 16, bajo Pinus halepensis, 12/ X/ 1994, MUB-Ma 3058. Loe. 19, bajo Pinus sylvestris. 20/ Xl! 1992, MUB-Ma

3024; 26/ X! 1994, MUB-Ma 3052. Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 26/ X/ 1994, MUB-Ma 3053;

16/Xl! 1994, MUB-Ma 3055.

Clilocybe cosía/a Kiihn.: Roinag., FI. Cliarnp.; 1953. CASTELLON, Loe. 3, bajo Pinus halepensis, 16/ XI! 1991, MUB-Ma 3001. Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifolia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma 3013, MUB-Ma 3015. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/ X! 1994, MUB-Ma 3060. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 18/ X/ 1993, MUB-

Ma 3029; 12/ X! 1994, MUB-Ma 3059. TERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvestris, 26/X/ 1994, MUB-

Ma 3061. Loe. 20, bajoPinus sylveslris, 20/X/ 1992, MUB-Ma 3025; 5/XI! 1992, MUB-Ma 3026.

Clitocybe dealbata (Sow. ex Fr.) Karst., Fiihr. Pi!zk., 121; 1871. CASTELI.ON, Loe. 9, bajo Pinus sylvestris, 25/ X/ 1994, MUB-Ma 3063.TERUEL., Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 26/ X! 1994, MUB-Ma 3064.

Ciliocybegeotropa (Bul!.: Fr.) Que!et, Mém. Soc. Emul. Montbéliard 2(5): 89; 1872. cASTELLON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 1 8/XJ 1992, MUB-Ma 3017. Loe. 11, bajo Pinus sylvest fis, 17/ NI 1992, MUB-Ma 3018; 18/ X/ 1993, MUB-Ma 3040. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus s'ivcstris, 17/ NI 1992, MUL3-Ma 3019. TERUEL, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 17/ XI 1992, MUB-Ma

3020. 19/Xl! 1992, MUB-Ma 3028. Loe. 24, bajo Quercus rotundfolia yPinuspmnaster, 21/X/ 1992, MUB-Ma 3027.

Clitocybegibba (Pers.: Fr.) Kuminer, Ftihr. Pilzk., 123; 1871. CASTEI,LON, I.oe. 1, bajo ¡'mus halepensis, 13/ NI 1994, MUB-Ma 3057. Loe. 4, bajo ¡'mus nigra yQuercus rotundifolia, 14! Xl! 1991, MUB-Ma 3003, 29/ XL' 1991, MUB-Ma 3004. Loe. 7, bajoPmnusnigra, 15/XIJ 1991,MUB-Ma 3005. TERUEl., Loe. 17,bajoQuercusrotundfo1ia, 19/ NI 1992, MUB-Ma 3023.

Clitocj'be cf. harrnajae 1am., 'I'rav. Sci. Parc. National de la Vanoise 2: 132; 1972. TERUEL., Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 3008. Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 30/XI! 1991, MUB-Ma 3002. Loe. 16, bajo Pmnushalepensis, 12/X/ 1994, MUB-Ma 3056.

- 12 -

BuIM. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

clitocybe odora (Buli.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk., 123; 1872. CASTEI.1.ON, Loc. 2, bajo Quercus rotundfolia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma 3012; 13/ X/ 1994, MUB-Ma 3050; 27/ X/ 1994, MUB-Ma 3054. Loc. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundfo1ia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma 3014. Loe. 8, bajo Pinus nigra, 17/ X/ 1993, MUB-Ma 3048. Loc. 11, bajo Pinus sylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 3006; 18/ X/ 1993, MUB-Ma 3037.

clitocybe rivulosa (Pers.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk.: 122; 1871. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 17/X/ 1992, MUB-Ma 3021.

Género Laccaria Berk. y Broome (1833) Laccaria laccata (Scop.: Fr.) Bk. & Br., Grevillea 12: 70; 1884. CASTELLON, Loe. 4, bajoPinusnigrayQuercusrotund(folia, 16/X! 1992, MUB-Ma 3050; 24!XI 1994, MUR-Ma 3051; 15/ Xl! 1994, MUB-Ma 3052.

Género Lepista (Fi) W. G. Sm. (1870) Lepista gilva (Pers.: Fr.) Roze CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotundfolia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 3016.

Lep isla nuda (Buil.: Fr.) Cooke, Handb. Brit. Fungi 1: 192; 1871. CASTEI,LON, Loc. 3, bajo Pinus halepensis, 15/ XV 1993, MLB-Ma 2213. Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotund?folia, 14/ X1/ 1991, MUB-Ma 2200, MUB-Ma 2201, MUB-Ma 2203, MUB-Ma 2204, MIJB-Ma 2205, MUB-Ma 2206. Loe. 8, bajo ¡'mus nigra, 24!X/ 1991, MUB-Ma 2202. 'IEREIEL, Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 16/ X/ 1993, MUI3-Ma 2214.

Lepistapersonata (Fr.: Fr.) Smith, Clav. Agar.: 37; 1870. CASTELLON, Loe. 4, bajo ¡'mus nigra y Quercus rolund(folia, 6/ XI! 1992, MUB-Ma 2207.

Género Leucopaxillus Boursier (1925) Leucopaxillus genlianeus (Qué!.) Kot!aba, Ceská Mycol. 20: 230; 1966. CASTEI,1.ON, Loe. 2, bajo Quercusrotund?folia, 17/X1J 1993, MUB-Ma 2120. Loe. 4, bajo Pinus nigrayQuercusmtundifolia, 23/X/ 1991, MUB-Ma 2101; 14/ Xl! 1991, MUB-Ma 2100, MUB-Ma 2104, MUB-Ma 2106, MUB-Ma 2107, MUB-Ma 2108, MUB-Ma 2109; 291X11 1991, MHB-Ma 2102, MUB-Ma 2103, MUB-Ma 2105; 16/X/ 1992, MUB-Ma 2114; 6/X1J 1992, MUB-Ma 2115; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 2116; 7/X11J 1993, MUB-Ma 2121; 131V 1994, MUB-Ma 2124; 15/X1! 1994, MUB-Ma 2125. Loe. 5, bajo Pinus nigra, 18/ X! 1992, MUB-Ma 2117. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pmnussylvestris, 18/X! 1993, MUB-Ma 2122. Loe. 13, bajoPmnusnigra, 15111991, MUB-Ma 2110; 19/XI! 1992, MUB-Ma 2111; 17/V 1992, MUB-Ma 2119; 141V 1993, MUB-Ma 2123; 15/ Xl! 1994, MIJB-Ma 2126. TERUEL, Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 20/ XI! 1992, MUB-Ma 2112. Loe. 24, bajo Pinuspinaster y Quercus roIundfo1ia, 211V 1992, MUB-Ma 2118. Loe. 25, bajo Pinus sylvestris. 4! Xl! 1992, MUB-Ma 2113.

Butil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Género Lyopbyllum P. Karst. (1881) Lyophyllum decastes (Fr.: Fr.) Singer, Ulloa 22: 165; 1951- CASTELLON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolia, 13/ XI! 1993, MUB-Ma 0112.

Género Pseudoclitocybe (Sing.) Sing. (1956) Pseudoclilocybe cyathiforrnis (Buli.: Fr.) Singer, Mycologia 48: 725; 1956. CASTELLON, Loe. 9, bajo Pinas sylvestris, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 3049.

Género Tricholoma (Fr.) Staude (1857) Tricholorna argyraceum (lluli.: Fr.) Sacc., Fi. it. Crypt.; 1915- CASTEI.1.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigray Quercus rotundifolia, 1/ VII/ 1992, MUB-Ma 20030.

Tricholorna atrosquarnosum (Chev.: Cookc) Sacc., Fung. Byss. Illust. 1, p45; 1837. CASTEI.1.ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 6/ Xl! 1992, MCB-Ma 2061, MUB-Ma 2062.

Tricholoma aurantlum (Schaff.: Fr) Ricken, Dic. Bliitt.; 1915- CASTELLON, Loe. 2, bajoQuercus rotundifolia, 24/Vb' 1992, MUB-Ma 2042. 1/VII! 1992, MUB-Ma 2051- 12/ XI! 1992, MUB-Ma 2066; 27/ X/ 1994, MUB-Ma 20065; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 20069. Loe. 4, bajo ¡'mus nigra vQuercus rolundifolia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma 2089. TERUEL, Loe. 17, bajo Quercus rotundijblia, 18/ XI! 1993, MUB-Ma 20046.

Tricbolorna caligatum (Viv.) Ricken, Dic. Bilut.; 1915- CASTEI.1,ON, Loe. 7, bajo Pinas nigra, 25/ X/ 1994, MUB-Ma 20059.

Tricholorna cingulalum (Alrnf.) Jacob; 1890. CASTEL,I,ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 13/ X/ 1994, MUB-Ma 20053.

Tricholonia equestre (1..: Fr) Kurniner, Führ. Pilzk.: 130; 1871. TERUEL, Loe. 22, bajo Pinas halepensis, 2/ XII! 1993, MUB-Ma 20048. Loe. 24, bajo Quercus rolundifolia yi'inuspmnasler, 13/ XI! 1992, MUB-Ma 2078.

Tricholomafiwalc (Fr) Ricken, Bltterp, 332; 1915- iERUEI,, Loe. 14, bajo Pujas halepensis, 24/ X/ 1991, MUB-Ma 2017. Loe. 20, bajo ¡'mas sylvestris, 23/X/ 1992, MUB-Ma 20017; 26/X/ 1994, MUB-Ma 20060. Loe. 23, bajo Pinas sylvest ns, 26/X/ 1994, MUB-Ma 20062.

Tricholomafracticum (l3ritz.) Kreisel, Feddes Repertorium 95(9-10): 700; 1981. CASIEI,I,ON, Loe. 9, bajo Pinas syIvestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 2021. Loe. 11, bajo ¡'mus sylvestris, 24/ X! 1991, MUB-Ma 2019. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas .sylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 2022. Loe. 13, bajo Pinas nigra, 26/ IX,' 1991, MUB-Ma 2024, 15/XI! 1991, MUB-Ma 2018. TERUEL, Loe. 18, bajoPmnussylveslris, 9/X/ 1991, MUB-Ma 2027; 20/X/ 1992,

MUB-Ma 20001. Loc. 19, bajo Pinus sylvostris, 10/ X/ 1991, MUB-Ma 2026; 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20003; 13/ XI! 1992, MUB-Ma 20010. Loc. 20, bajo Pinus sylvestris, 10/ X/ 1991, MUB-Ma 2025, 25/X/ 1991, MUB-Ma 2020, 25/XJ 1991, MUB-Ma 2023, MUB-Ma 2028; 5/X1/ 1992, MUB-Ma 20028. Loe. 23, bajo Pinussylvestris, 5/XII 1992, MUB-Ma 2095.

Tricholoma inibricatu,,, (Fr.: Fi) Kurnmer, Ftihr. Pilzk 133; 1871. TERUEL, Loc. 19, bajo ¡'mus sylvestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20005. 5/ XIJ 1992, MUB-Ma 20008. 13/ XI! 1992, MUB-Ma 20009.

Tricholoma orirubens Quél., Champ. Jura. Vosges 2, p. 339. CASTELLON, Loc. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 29/ XI! 1991, MUB-Ma 2000, MUB-Ma 2001, MUB-Ma 2002, MUB-Ma 2003, MUB-Ma 2004; 6/XIJ 1992, MUB-Ma 2060; 12/X1! 1992, MUB-Ma 2063; 17/ XI! 1993, MUB-Ma 20036.

Tricholoma saponaceum (Fr.) Kummer, Führ. Pilzk. 133; 1871. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotund(folia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 2092.

Tricholoma scaipturatum (Fr.) Quél., Mém. Soc. Ernul. Montbeliard 2(5), 232; 1872. TERUEL, Loe. 19, bajo ¡'(mis sp/ves/ns, 13/ XI! 1992, MUB-Ma 20014.

Trlcholoina cf. squarrulosum (Chev.) Sacc., Fungi irid. II, 194; 1892. cASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 13/ Xl! 1993, MUB-Ma 20034; 17/ Xl! 1993, MUI3-Ma 20037; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 20068.

Tricholoma stans (Fr.) Sacc., Syli. Fung.; 1887. CASTELLON, Loe. 5, bajo Pinus nigra, 12/ Xl! 1992, MtJB-Ma 2086. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 2083. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 6/ XI! 1992, MUB-Ma 2070. TERUEL, Loe. 18, bajo Pinus sylvestnis. 20/X/ 1992, MUB-Ma 20000. Loe. 19, bajo Pinussy/vestris, 5/ XL' 1992, MUB-Ma 20007. Loe. 20, bajo Pinus sylvestnis, 20/ XJ 1992, MUB-Ma 20018. 5/ XI! 1992, MUB-Ma 20022. 13/ XI! 1992, MUB-Ma 20025. 20/ XI! 1992, MUB-Ma 20027; 26/ X/ 1994, MUB-Ma 20061. Loe. 23, bajo Pinussylvestnis, 5/XIJ 1992, MUB-Ma 2097.

Tricholoma strlatum (Schaff.) Sacc., FI. ¡tal. Crypt., Hymen. 118; 1915- CASTELI.ON, Loe. 1, bajo Pinus halepcnsis, 17/ XI! 1993, MtJB-Ma 20033. Loe. 5, bajo ¡'mus nigra, 17/ X! 1993, MUB-Ma 20040. Loe. 6, bajo Pinus nigra, 15/ XI! 1991, MUI3-Ma 2032. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/ X/1994, MUB-Ma 20058. Loe. 9, bajo Pinus sylvestnis, 15/ Xl! 1991, MIJB-Ma 2031; 25/ X/ 1994, MUB-Ma 20056. Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 2033, MUB-Ma 2034; 17/X/ 1992, MUB-Ma 2072; 18/X/ 1993, MUB-Ma 20043. TARRAGONA, Loe. 12, bajo ¡'mus sylvestris, 25/ X/ 1994, MUB-Ma 20055. Loe. 13, bajo Pinu.s nigra, 19/XII

1992, MUB-Ma 2069; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 20067. IERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvestnis, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20004; 20/ Xl! 1992, MUB-Ma 20013. Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 30/ XI!

1991, MUB-Ma 2029, MUB-Ma 2030; 5/X1/ 1992, MUB-Ma 20020. Loc. 23, hajoPinussylvestris, 21/X/ 1992, MIJB-Ma 2093; 5/XI/ 1992, MUB-Ma 2096; 21/X/ 1992, MUB-Ma 2099; 1 1/XI 1994,

MUB-Ma 20052; 26/X/ 1994, MUB-Ma 20063. Loc. 25, bajoPinussylvestris, 10/XI/ 1993, MUB-

Ma 20051.

Tricholorna sulphureurn (Bou.: Fi) Kummer, FUlir. I'ilz. 133; 1871. CASTELI.ON, Loc. 4, bajo Pinas nigra y Quercas rotundfo1ia, 11/ Xl! 1992, 4UB-Ma 2090. TERCEL, Loc. 24, bajo Quercas rotandfolia yPinuspinaster, 13/ Xl! 1992, MUB-Ma 2076.

Tricholoina sulphurcurn var. coronariurn (Pers.) Gillet, 1 lyrnénomyctes: 111; 1874. CASTEI.LON, Loc. 11, bajo Pinas 5y1vestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma 2071.

Tricolorna lerreum (Schaff.) Kurnmer, Fiihr. Pilzk.; 1871. CASTELLON, Loe. 1, bajoPinushalepensis, 17/X11 1993, MUB-Ma 20032; 14/XI/ 1994, MUB-Ma 20070. Loe. 2, bajo Quercas rotundfo1ia, 16/ XI! 1991, MUB-Ma 2007; 17/ Xl! 1993, MUB-Ma 20035; 27/ X/ 1994, MUB-Ma 20066. Loe. 3, bajo Pinas halepensis, 15/ XI! 1993, MUB-Ma

20038. Loe. 4, bajo Pinas nigra vQuercus rotundifolia, 24/ VII 1992, MUB-Ma 2039; 1/VIII 1992, MUB-Ma 2057; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 2088; 13/ X/ 1994, MUB-Ma 20054. Loe. 5, bajo Pinas nigra, 15/XV 1991, MUB-Ma 2013; 18/XI 1992, MUB-Ma 2085; 171X1 1993, MUB-Ma 20039. Loe. 6, bajo Pinas nigra, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 2016. Loe. 7, bajo Pinas nigra, 18/ XI 1992, MCB-Ma2081; 12/X1J 1992, MUB-Ma2082. Loe. 8, bajoPinusnigra, 24IX/ 1991, MUB-Ma 2009, MUB-Ma 2011; 17/ X/ 1993, MEJB-Ma 20041. Loe. 9, bajo Pinas sylvestris, 15/ Xl! 1991, MUI3-Ma 2006; 25/XI 1994, MUB-Ma 20057. Loe. 11, bajo Pinas 5ylvestris, 15/XII 1991, MUB-Ma 2008; 171V 1992, MUR-Ma 2073; 181V 1993, MUB-Ma20042. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylveslris, 25/ VII 1992, MLB-Ma 2038; 2/ VIII 1992, MUB-Ma 2053; 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 2012; 18/ X! 1993, MUB-Ma 20044. Loe. 13, bajo Pinas nigra, 26/ VI! 1992, MUB-Ma 2036; 1/ VIII 1992, MUB-Ma 2051; 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 2014, MUB-Ma 2015; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 2067: 19/XI/ 1992, MUB-Ma 2068; 14/V 1993, MCB-Ma 20045. TERUEl., Loe. 14, bajo Pinas halepensis, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 2010. Loe. 18, bajo Pinas sylvestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20002. Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 26/VI/ 1992, MUR-Ma 2037; 2/ VII! 1992, MUB-Ma 2056; 20/ X/ 1992, MUB-Ma 20006; 13/ Xl! 1992, MUB-Ma 20011; 16/ XI/ 1993, MCB-Ma 20047. Loe. 20, bajo ¡'mas sylvesiris, 2/VIII 1992, MUB-Ma 2050; 13/ XI! 1991, MUB-Ma 2005; 13/ XI! 1992, MUII-Ma 20024. Loe. 23, bajo Pinas sylvestris, 5/ XI/ 1992, MUB-Ma 2094; 21/V 1992, MUB-Ma 2099; 21/V 1992, MUB-Ma 20029; 15/V 1993, MUB-Ma 20049; 26/V 1994, MUB-Ma 20064. Loe. 24, bajo Quercas rotundfolia y Pmnuspinaster, 21/ V 1992, MUB-Ma 2075; 13/ Xl/ 1992, MIJB-Ma 2077. Loe. 25, bajo Pinas sylvestris, 4/ XI! 1992, MUB-Ma 2080; 10/XII 1993, MLB-Ma 20050.

Tricholoma virgaturn (Fn: Fr) Kurnmer, Fiihr. Pilzk.; 1871. TERUEL, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 20/ Xl! 1992, MCB-Ma 20012. Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 20/ XI! 1992, MUB-Ma 20026.

ButiL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

ORDEN BOLETALES FAMILIA BOLEIACFAE Chevalier (1826)

Género Bolelus Diii. ex 1..: Fr. (1821) Boletus e,ythropus Pers., Ohs. Mycol. 1: 23; (1796») 1795. CASTEI.LON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolia, 25! IX! 1991. MUB-Ma 1601, MUB-Ma 1604.

Boletus impolitus Fr., Epicr. : 421; 1838. cAsrEI.wN, Loc. 2, hajoQuercus ro1undfo1fa, 25/1X/ 1991. MUB- Ma 1603; 24/X/ 1994, MUB-Ma 1618.

Boletus luridus Schaeff.: Fi, Syst. Mycol. 1: 391; 1821. CASTELI.ON, ¡oc. 4, bajo Pinus nigrayQuercus rotundfo1ia, 1/VII! 1992, MUB-Ma 1606, MUB-Ma 1607. TERUEL, Loc. 22, bajo Pinus halepensis, 26/ VV 1992, MUB-Ma 1608.

Boletus satanas Leoz., Schwiimme: 67; 1831. CASTEI.LON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolici, 8/X/ 1992, MUB-Ma 1609, MUB-Ma 1612, MUB-Ma 1613, MUR-Ma 1614, MUB-Ma 1615, MUB-Ma 1616; 241X/ 1994, MUB-Ma 1617.

Género Leccinum Cray (1821) Leccinun: lepidum (Bouchet ex Essette) Quadracia, B. S. M. E, LXXX; 1964. GASTELLON, Loc. 2, bajo Qnercu.s rotundfoiia, 24! X/ 1994, MUB-Ma 16015. Loc. 4, bajo Quercus rotund(foíia, 15/XV 1994, MUB-Ma 16016. TERUEl,, Loc. 24, hajoQuercusrotundfo1iayPinus pinaster, 13/X1/ 1992, MUB-Ma 16003. 20/ XI! 1992, MUB-Ma 16007.

Género SuiUus Cray (1821) Suillus bellinii (luz.) O. Kuntze, Rey. Gen. 1>1. 3(2): 535; 1898. CASTELLON, Loc. 5, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 14025.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze, Rey. Gen, Pl. 3: 536; 1898. CASTELLON, Loc. 1, bajo Pinus halepensis, 24/ VII 1992, MUB-Ma 1449; 15/ X! 1992, MUB-Ma 1468; 17/XI! 1993, MCB-Ma 14021; 13/X/ 1994, MUB-Ma 14052; 14!XI! 1994, MUB-Ma 14071. Loc. 3, bajo Pinus halepensis, 15/ X/ 1992, MUB-Ma 1469. Loc. 4, bajo ¡'mus nigra y Quercus rotundifolia, 11/XV 1992, MUB-Ma 1471; 13/X/ 1994, MUB-Ma 14053. Loc. 6, bajo Quercus rotundi bija, 18/X! 1992, MUB-Ma 1476. Loe. 7, bajo Pmnusnigra, 17!X/ 1993, MUB-Ma 14026. l.oc. 9, bajo Pinus .sylvestris, 30/ IX! 1992, MUB-Ma 1480; 18/ X! 1992, MUB-Ma 1481; 18/ X! 1993, MUB-Ma 14031; 25/X/ 1994, MUB-Ma 14060. Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 18/X! 1993, MUB-Ma 14023. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussyivestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma 14036. Loe.

bajo Pinus nigra, 6/ Xl! 1992, MUB-Ma 1488; 18/ X/ 1993, MUB-Ma 14041. TERUEL, Loe. bajo Pinus halepensis, 16/X! 1993, MUB-Ma 14043. Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 25/VI/

1992, MLB-Ma 1452; 26/ IX! 1991; 5/Xi/ 1992, MUB-Ma 1492; 1/X/ 1992, MUB-Ma 1493; 19/X!

ButIl. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997

1992, MUB-Ma 1494; 16/ IX! 1992, MUB-Ma 14020; 19/XJ 1993, MUB-Ma 14044; 21 XII! 1993, MUB-Ma 14045; 121V 1994, MUB-Ma 14050; 15IXII 1994, MUB-Ma 14069. Loc. 16, bajo Pinus halepensis, 26/ IX! 1991; 1/ X/ 1992, MUB-Ma 1496; 19/ X/ 1992, MUB-Ma 1497; 19/ X/ 1993, MUB-Ma 14046; 12/V 1994, MUB-Ma 14051. Loc. 18, bajo Pinussylveslris, 201V 1992, MUB-Ma 1498. Loc. 19, bajo Pinus sylvestris, 26/ VI! 1992, MIJB-Ma 1458; 2/VII! 1992, MUB-Ma 1460; 20/V 1992, MCB-Ma 14003; 5/X1J 1992, MUB-Ma 14004; 26/V 1994, MUB-Ma 14062. Loc. 22, bajo Pinus halepensis, 26/\T1/ 1992, MUB-Ma 1457; 2/VII! 1992, MUB-Ma 1455; 191X! 1993, MUB-Ma 14047. Loe. 23, bajo Pinus sylvestris, 11/ X/ 1994, MUB-Ma 14049.

Suillus granulatus (1..: Fr.) Rousscl, FI. Calvados: 34; 1796. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundfo1ia, 25/ IX! 1991, MUB-Ma 1404; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 1470; 8/V 1992, MUB-Ma 14019. Loe. 5, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 14024. Loe. 11, bajoPinussylvestris, 17/V 1992, MUB-Ma 1483; 18/V 1994, MUB-Ma 14034. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylveslris, 26/1V 1991, MUB-Ma 1401, MUB-Ma 1402, MUB-Ma 1405. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 17/V 1992, MIJB-Ma 1489, MUB-Ma 1491; 14/ X! 1993, MUB-Ma 14039; 25/V 1994, MUB-Ma 14054. TERUEl., Loe. 18, bajo Pinus sylvestris, 10/V 1991, MUB-Ma 1406. Loe. 19, bajo Pinus sylvestris, 1/V 1992, MUB-Ma 14005; 20/V 1992, MUB-Ma 14006; 26/V 1994, MUB-Ma 14064. Loe. 20, bajoPinassylveslris, 10/V 1991, MUB-Ma 1403.

SI11us luteus (L.: Fr) Roussel, FI. Calvados: 34. 1796. CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajoPinusnigrayQuercusrotundfo1ia, 24/VII 1992, MUB-Ma 1423; 16/ V 1992, MUB-Ma 1472. Loe. 5, bajo Pinus nigra, 23/V 1991, MUB-Ma 1409; 18/V 1992, MUB-Ma 1473; 17/V 1993, MUB-Ma 14023. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1478; 17/V 1993, MUB-Ma 14028. Loe. 8, bajo Pinus nigra, 17/V 1993, MUB-Ma 14029. Loe.

9, bajo Pinus sylvestris, 1/VIII 1992, MUB-Ma 1426; 24/V 1991, MUB-Ma 1408, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1415; 18/V 1992, MUB-Ma 1479; 30/DV 1992, MUB-Ma 1481; 30/DV 1992, MUB-Ma 1482; 18/V 1993, MUB-Ma 14030; 25/V 1994, MUB-Ma 14059. Loe. 11, bajo Pinussylvestris, 1/VII/ 1992; 18/V 1993, MUB-Ma 14032. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 17/V 1992, MUR-Ma 1484; 30/ IX! 1992, MUB-Ma 1486; 18/V 1993, MUB-Ma 14035; 25/V 1994, MUB-Ma 14056. Loc. 13, bajo Pinus nigra, 25/VI! 1992, MUB-Ma 1462; 1/VIII 1992, MCB-Ma 1464; 15/XI! 1991, MUB-Ma 1411, MUB-Ma 1412, MUB-Ma 1413, MUB-Ma 1414; 6/XI! 1992, MUB-Ma 1487; 18/V 1992, MUB-Ma 1490; 18/V 1993, MUB-Ma 14042; 251V 1994, MUB-Ma 14055; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 14070. TERUEL, Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 25/VI! 1992, MUR-Ma 1428. Loe. 18, bajo Pinus sylvestris, 26/VI! 1992, MUB-Ma 1429; 20/ IX! 1992, MUB-Ma 1499. Loe. 19, bajo Pinus sylvestris, 26/VII 1992, MUB-Ma 1431; 2/VIII 1992, MUB-Ma 1465; 23/V 1992, MUB-Ma 14000; 13/V 1992, MUB-Ma 14001; 20/V 1992, MUB-Ma 14002; 201X1! 1992, MUB-Ma 14018; 26/V 1994, MUB-Ma 14063. Loe. 20, bajo Pinus syluestris, 261 VI! 1992, MUB-Ma 1434; 2! VII! 1992, MUB-Ma 1442; 10/V 1991, MUB-Ma 1410,25/V 1991, MUB-Ma 1407; 1/V 1992, MUB-Ma 14007; 231V 1992, MUB-Ma 14008; 13/XI! 1992, MEJB-Ma 14009; 5/XI! 1992, MUB-Ma 14010; 26/V 1994, MUB-Ma 14065. Loe. 23, bajoPinussylvestris,

ButIl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

211V 1992, MUB-Ma 14011; 51X1/ 1992, MUB-Ma 14012; 26/V 1994, MUB-Ma 14066. Loc. 24, bajoQuercusrotundifoíiayPinuspinaster, 211V 1992, MUB-Ma 14015; 151V 1993, MUR-Ma 14048. Loc. 25, bajoPinus sylvest ns, 41X1/ 1992, MUB-Ma 14013. Loc. 26, bajo Pinussylvestris, 21/V 1992, MUB-Ma 14014.

Suillus medilerraneensis (Jacquelant y BIurn) Redeuilli TERUEL, Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MUB-Ma 14067. Loe. 16, bajo Pinus halepensis, 271V 1994, MIJB-Ma 14068.

Suillus variegatus (Swailz.: Fi) Kuntze, Rey. Gen. Plant. III, 536; 1898. CASTELLON, Loe. 5. bajo Pinus nigra, 24/VI/ 1992, MUB-Ma 1444; 12/XlJ 1992, MUB-Ma 1474; 17/V1993, MUR-Ma 14022. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/ VII 1992, MUB-Ma 1445; 18/V 1992, MUB-Ma 1477; 12/X1/ 1992, MUB-Ma 1478; 19/X1J 1992, MUII-Ma 14016; 17/V 1993, MUB-Ma 14027. Loe. 9, bajo Pinus .sylvestnis, 25/V 1994, MEJB-Ma 14058. Loe. 11, bajo Pinussylvestris, 25/VI/ 1992, MUB-Ma 1446. TARRAGONA, Loe. 12, bajoPinus5ylvestris, 25/VII 1992, MUB-Ma 1448; 24/X/ 1991, MUB-Ma 1423, 26/1V 1991, MUB-Ma 1421, 15/Xl/ 1991, MUB-Ma 1419, MUB-Ma 1420; 17/V 1992, MUB-Ma 1485; 18/V 1993, MUB-Ma 14037; 19/XII 1993, MUB-Ma 14038; 25/V 1994, MUB-Ma 14057. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 19/ XI! 1992, Mt.JB-Ma 14017; 14/V 1993, MUB-Ma 140040. TERUEL, Loe. 14, bajo Pinushalepensis, 15/XI1 1991, MUB-Ma 1416, MUB-Ma 1417, MIJB-Ma 1418.

FAMILIA GOMPHIDL4F4E Maire exJülich (1982)

Género cbroogomphus (Sing.) O. K. Miller (1964) chroogornphus rutilus (Schaeff.: Fr.) O. K. Miller, Mycologia 56: 529; 1964. CASTEI.I,ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 17/ XI! 1993, MIJB-Ma 1541. Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, MUB- Ma 1520. Loe. 3, bajo J'inushalepensis, 15/V 1992, MUB-Ma 1521. Loe. 4, bajo Pinas nigna y Quercus rotundfolia, 14/ XL' 1991, MUB-Ma 1507; 16/ V 1992, MUB-Ma 1522; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 1523. Loe. 5, hajoPinusnigna, 23/V 1991, MCB-Ma 1511; 17/V 1993, MCB-Ma 1542. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 1506; 18/V 1992, MIJB-Ma 1524; 12/X1/ 1992, MIJB-Ma 1525; 4/X1II 1993, MUB-Ma 1543. Loe. 9, bajoPinussylvestnis, 18/V 1992, MUB-Ma 1526. Loe. 11, bajoPinussylveslris, 25/VV 1992, MUB-Ma 1513; 26/1V 1991, MUB-Ma 1505; 17/V 1992, MUB-Ma 1527; 17/V 1993, MUB-Ma 1544; 18/V 1993, MUB-Ma 1545. TARRAGONA, Loe. 12, bajoPinussylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 1501; 17/V 1992, MUB-Ma 1528. Loe. 13, bajo ¡'mus nigra, 24/V 1991, MUB-Ma 1502, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1503; 17/V 1992, MUB-Ma 1529; 6/X1/ 1992, MUB-Ma 1530; 19/XL' 1992, MUB-Ma 1531; 3/ Xll/ 1993, MUR-Ma 1546. TERUEL, Loe. 14, bajo Pinas halepensis, MUB-Ma 1504. Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 25/ VII 1992, MUB-Ma 1514; 241V 1991, MUB-Ma 1512; 19/V 1992, MLB-Ma 1532; 2/X11/ 1993, MUB-Ma 1547; 27/V 1994, MUB-Ma 1549; 151Xl/ 1994, MUB-Ma 1551. Loe. 16, bajoPinushalepensis, 19/V 1992, MUB-Ma 1533; 27/V 1994, MUB-Ma 1550. Loe. 18, bajo Pinas ,sylveslris, 20/V 1992, MUB-Ma 1534. Loc. 19, bajo Pinas sylves/nis, 2/VIL'

Butil. Soc. Micol. Voenciana 3: 1997

1992, MUB-Ma 1515; 27/VIII! 1992, MUB-Ma 1517; IOIX! 1991, MIJB-Ma 1510; 16/1V 1992, MUB-Ma 1519; 1/ X! 1992, MUB-Ma 1535, 30! XI! 1992, MUB-Ma 1536. Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 27! VIII! 1992, MUB-Ma 1516; 10/ X/ 1991, MUB-Ma 1508, 13/ XI! 1991, MUB-Ma 1509; 16/IX! 1992, MUB-Ma 1518; 1/X/ 1992, MUB-Ma 1537, 20/X/ 1992, MIJB-Ma 1538. Loe.

23, bajo Pinas .s'yluestris, 11/ X/ 1994, MtJB-Ma 1548. Loc. 24, bajo Quercus rotundfo1ia y Pinas pinaster 13/ XI! 1992, MUB-Ma 1539. Loe. 25, bajo Pinas sylveslris, 4! Xl! 1992, MUB-Ma

FAMILIA HYGROPHOROPSJDACL4E KÜHNER (1980)

Género Hygropboropsis (Schroeter in Cohn) R. Maire in Martin-Sans (1921) Hygropboropsis auranhiac.a (WuIf.: Fr.) R. Maire., L1mpoisonnernent, 99. 1921. CASTELLON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 18/ X! 1992, MUB-Ma 1364.

FAMILIA PA.XILL4CFAE LOTSY (1907)

Género Paxillus Fr. (1836) Paxillus atrolornentosus (Batsch.: Fr.) Fr., Epicr.: 317; 1838. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinas nigra, 17/ X/ 1992, MUB-Ma 16504.

FAMILIA RI!JZOPOGONAIJEAE Gum. & C. W. Dodge (1928)

Género Rhizopogon Fr. (1818) Rbizopogon roseolus (Corda) Th. M. Fr., Svensk Bot. 3: 288. 1909. CAS'IELLON, Loe. 7, bajoPfnusnigra, 17/X/ 1993, MUB-Ma 1971. Loe. 9. bajoPinussylveslris, 17/ X/ 1993, MUB-Ma 1972. Loe. 11, bajo Pinas sylveslris, 18/ X/ 1993, MUR-Ma 1974. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas .sylvestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma 1974. TERUEl., Loe. 15, bajo Pinushalepensis, 12/X! 1994, MLJB-Ma 1977; 27/X/ 1994, MCB-Ma 1979. Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 13/ XI! 1991, MUB-Ma 1970. Loe. 23, bajo Pinas sylveslris, 151 X! 1993, MUB-Ma 1975; 11!X/ 1994, MUB-Ma 1976; 26/X/ 1994, MUB-Ma 1978.

FAMIliA S7ROBILOMYcE7AcEAE

Género Chalciporus J. Bataille (1908) Chalclporuspierrbuguesii (Boud.) Ron, B. S. M. F. XVI, p. 196; 1900. TERUEl., Loe. 18, bajo Pinas sylvesi ns, 20/X! 1992, MUB-Ma 1611. Loe. 19, bajoPinussylvestnis, 20/X/ 1992, MUB-Ma 1610.

- 20 -

ButI. Soc. MicoL Valenciano 3: 1997

FAMILIA XEROJOL4i'JFAE (Singer) Pegier & T. W. K. Young (1981)

Género Xerocornus Quél. (1887) Xerocomus cbrysentcron (Buli.) Quél., Fi. Mycol. France, 418; 1888. cAsrELL0N, Loc. 2, bajo Quercus rotundzj'olia, 25/ IX! 1991, MUB-Ma 1602; 12/ XI! 1992, MUB-Ma 16002; 24!X/ 1994, MLB-Ma 16010. Loe. 4, bajo1'inusnigrayQuercusrotundfo1ia, 24/ VI! 1992, MUB-Ma 1605; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 16004. TERUEL, Loe. 16, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MUB-Ma 16011. Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia y ¡'inuspinaster, 21!X/ 1992, MUB-Ma 16005.

Xerocomu.s cf. rubellus (Krombh.) Quél., C. R. Ass. Fc Av. Sci. (Bordeaux 1895) 24(2): 620; 1896. 1ERUEL, loe. 16, bajo Pinus halepensis, 12/X! 1994, MUB-Ma 16013.

Xcrocornus sublomenlosus (L.: Fr.) Quél., FI. Mycoi. Fr. 418; 1888. TERUEl., Loe. 16, bajo Pinus hafepensis, 16! IX! 1992, MUB-Ma 16009. 19! X/ 1992, MUB-Ma 16001.

ORDEN ('AiVTHARELJALES FAMILIA (L'1NTJL4RELIAEAEJ. Schriit (1888).

Género Cantharellus Fc (1821) (antbare1lus lutescens I'ers.: Fr., Syst. Mycol. 1: 320; 1821. CASTELLON, Loe. 5, bajoPinus nigra, 23/X/ 1991, MLB-Ma 1360; 18/X/ 1992, MCB-Ma 1363; 4!X11/ 1993. MUR-Ma 1368. loe. 7, bajo Pinus nigra, 18/X/ 1992, MUB-Ma 1367; 12!XIJ 1992, MUR-Ma 1366; 25/ X! 1994, MUB-Ma 1369. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus .sylvestris, 24/ X! 1991, MUB-Ma 1361; 17/X! 1992, MUB-Ma 1364. TERUEL, Loe. 14, bajoPinushalepensis, 24! X! 1991, MUB-Ma 1362.

FAMILIA CIAVARIADEIPHACE4E Comer (1970)

Género Clavariadelphus Donk. (1933) Clavariadelphus Iruncatus (Quél.) Donk., Meded. Bol. Mus. U¡úv. Utrech 9: 73; 1933- CASTEI.LON, Loe. 5, bajo ¡'mus nigra, 4! XI! 1992, MUB-Ma 1365.

FAMILIA CIAVUIINACEME (Donk) Donk (1970)

Género Clavulina J. Schriit (1888) Clavulina cristata (L.: Fr.) Schroeter, Krypt. FI. Schles. Pilze 442; 1888. CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajo ¡'mus nigra yQucrcus rotundifolia, 11/ XV 1992, MUB-Ma 1355.

- 21 -

FAMILIA HYDN,l('FAE Chevall. (1826)

Género Hydnurn L. (1753) Hydnum repandum L.: Fr., Syst. Mycol. 1: 400; 1821. CASTELI.ON, Loc. 2, bajo Quercus rotundifolia, 15/ XI! 1994, MUB-Ma 1382.

ORDEN CORTJNARL4LES

FAMILIA cORTJNARtAC'E4E ileim ex Pouzar (1983)

Género Cortinarius (Pers.) Gray (1821) Para tina completa información sobre los comentarios taxonómicos de los diferentes taxones

de este género recolectadas en el area de estudio, remitimos al trabajo de SANCLIEZ etal. (1 995a).

cortinarius alboviolaceus (Pers.: Fr.) Fr., Syst. Myc. 218; 1821. CAS1ELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundifolia, 11/ XL' 1993, MUB-Ma 1249.

(ortinarius anomalus (Fr.: Fr.) Fr., liym. Eur. 369; 1874. TARRAGONA, Loc. 13, bajo Pinus nigra, 19/ Xl! 1993, MUB-Ma 12013.

cortinarius bulliardi (Pers.: Fr.) Fr., Hym. Eur. 363; 1874. GASTELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigra vQuercus rotundifo!ia, 16/X/ 1992, MUB-Ma 1254.

cortinarius caeslocanescens (Moser) Kiihner y Romagnesi, Fi. Charnp. 513; 1953- TERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvesíris, 20/XIJ 1992, MUB-Ma 1263. Loc. 20, bajoPinusry1vestrLs, 5/Xl/ 1992, MUB-Ma 1273, MUB-Ma 1278.

Cortinarius caligatus Malç., FI. Chanip. Sup. Maroc 1: 482; 1970. CASTELLON, Loc. 1, bajo Pinus halepensis 17/X1! 1993, MUB-Ma 1294. Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1218; 24/ X/ 1994, MUB-Ma 12032. Loc. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rolundifolia, 24/ X/ 1994, MUB-Ma 12026.

Grupo de Córfinarius calocbrous (Pers.: Fr.) S. E Gra',ç Nat. Arr. Br. Pl. 1: 629; 1821.

Cortinarius calocbrous subsp. calochrous var carolil (Veien.) Moser ex Nezd., Rod Cortinarius: 56; 1983- CASTEI.I.ON, Loe. 2, bajoQuercus rotundifolia, 6/Xl! 1992, MUB-Ma 1224; 12/XIJ 1992, MUB-Ma 1221. Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifo!ia, 16/ XL' 1992, MUB-Ma 1255.

or1inarius calochrous suhsp. calocbrous var. parvus (liry.) Brandr., Cort 11. Niot voL 2; 1992. CASTEI.LON, Loe. 2, bajo Quercus rotnndifo!ia, 6/XIJ 1992, MUB-Ma 1236.

- 22 -

ButiL Soc. Micol. Vajenciano 3: 1997

cortinarius calochrozis siihsp. coniferarurn var. conlfcraruna (Mos.) Mos. ex Nezd., Rod Cortinarius: 56; 1983- CASTELLON, Loc. 4, bajo ¡'laus nigra yQuercus rotundfo1ia, 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 1241. Loe. 5, bajo Pinus nigra, 17/ X/ 1993, MUB-Ma 12018. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 18! X! 1993, MUB-Ma 1299; 18/ X/ 1993, MUB-Ma 12003. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 14/ X/ 1993, MUR-Ma 12008. 'I'ERUEL, Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 3! XII! 1993, MUB-Ma 12004. Loe. 18, bajo Pinus sylvestris, 20/ X! 1992, MUR-Ma 1261. Loe. 25, bajo Pinus sylvestris, 10/ XI! 1993, MUB-Ma 1261.

Cortinarius calocbrous subsp. conlferarurn var. baasfi (Mos.) Brandr., Nord. J. Bot. 10(5): 536; 1990. TARRAGONA, Loe. 12, bajo ¡'mus sylvestris, 18/ X! 1993, MUB-Ma 12000. Loe. 13, bajo Pinus nigra. 14! X! 1993, MUB-Ma 12006.

ortinarius cedrelorun, Maire, Soc. Myc. Fr. 178; 1939- CASTEI.I.ON, Loe. 2, bajo Quercusrotundfolia, 6!XI! 1992, MUB-Ma 1215; 12/X1! 1992, MUB-Ma 1215; 12/X1! 1992, MUB-Ma 1293. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 18!X! 1993, MCB-Ma 12011.

Cortinarizis coloneus Fi, Epi. Sys. Myc., 289; 1838. CASTELLON, Loe. 2. bajoQuercus rotundfolia, 6!Xi! 1992, MUB-Ma 1230; 12/XJ! 1992, MUB-Ma 1220.

ortinarius croceus (J. C. Sch.) Britz., Atlas: Taf. 350; 1885. CASTELI.ON, Loe. 9, bajo ¡'laus sylvestris, 25/X! 1994, MUB-Ma 12034.

Cori inarius diabolicus (Fr.) Fr., Epicr.: 285; 1838. CASTEI,I.ON, Loe. 7, bajoPinusn/gra, 12/XI/ 1992,MUB-Ma 1258. Loe. 5, bajoPinusnigra, 12! XV 1992, MUB-Ma 1259.

cortinarlus dionysae R. Hry, Bol. Soc. Mycol. Fr.; 1933- 'FARRA(;ONA, Loe. 13. bajo Pinus nigra, 3/ XII! 1993, MUB-Ma 12016. TERUEL, Loe. 20, bajo ¡'laus sylves/ris, 13!X1! 1992, MUB-Ma 1282.

Corlinarius diosmus Kiihner, FI. Anal. CAS1E1,1.ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, MUR-Ma 1293.

Cortinarius diosmus Kiihn. vai araneosovolvatus Bon y Gaugué CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfolia, 12/ Xl! 1992, MUB-Ma 1227.

- 23 -

Butil. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997

Cortinarius duracinus Fr. (ss Moser, non ss Bidaud), Epi. Syst. Myc., 304; 1838.

CASTELLON, Loe. 11, bajo Pinus .sylvestris, 3/ XII! 1992, MUB-Ma 1298.

cortinarlus infractus (Pers.: Fr.) Fr., Epicr.: 262; 1838. CASTELI.ON, Loe. 2, bajo QuercuSro1undfo1ia, 12/X1! 1992, MUI3-Ma 1219; 17/X1/ 1993, MUB-

Ma 1286; 24/ X/ 1994, MUB-Ma 12030. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 12025;

25/X/ 1994, MUB-Ma 12035. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussylvestris, 18/X/ 1993, MUB-Ma

12002. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 18/ X! 1993, MUB-Ma 12010; 19/ XI! 1993, MUB-Ma 12012; 3/

XII! 1993, MUB-Ma 12015. TERUEL, Loe. 25, bajoPinus.sylveStris, 18/X/ 1993, MUB-Ma 1271.

Corlinarius ionochlorus Maire. Fungi Catalannici 3(4): 113; 1937. cAsrELL0N, Loe. 2, bajo Quercusro1undfo1ia, 12/XI! 1992, MUB-Ma 1246, MUB-Ma 1291; 24!

X/ 1994, MUB-Ma 12028. Loe. 4, bajo Pinus nigra yQu.ercus rotundfo1ia, 11/ XI! 1992, MHB-

Ma 1248.

Cortinarlus lebretonii Qué!., Buli. Soc. Amis Sci. Nat. Rouen, 11, 15: 164; 1880 (1879) CASTEI,I.ON, Loe. 4, bajo ¡'mus nigra yQuercus rotundfolia, 6/ XI! 1992, MIJB-Ma 1244. Loe.

5, hajoPinusnigra, 17/X/ 1993, MUB-Ma 12019.

Cortinarlus mucosus (Buil.) Kickx, FI. Crypt. Flandres: 191; 1867. CASTELLON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 4/ XII! 1993, MUB-Ma 12023. TARRAGONA, Loe. 12, bajo

Pinus sylvestriS. 15/ XI! 1992, MUB-Ma 1205. TERUEL, Loe. 20, bajo Pinus sylveslris, 13/ XI!

1992, MUB-Ma 1279; 20/X1! 1992, MUB-Ma 1280.

('ortinarius multifonnis Fr. et. ss Brandrud et al. (=C. muIftj'ormls var. conlferarum Moser ss. Marchand) (=C. conlferarurn (Moser) Moén-Loc. y Reum., Ati. Cort.; 1990.) CAS1ELI.ON, Loe. 7, bajo Pinus nigra, 25/X! 1994, MLJB-Ma 12036. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 25/ XJ 1994, MUB-Ma 12033. TERUEL, Loe. 19, bajo Pinus .sylvestris, 5/ XI!

1992, MUB-Ma 1264; 20/ XI! 1992, MUB-Ma 1262. Loe. 20, bajo ¡inus sylveslris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 1272; 5/ Xl! 1992, MUB-Ma 1276; 13/ Xl! 1992, MUB-Ma 1281. Loe. 23, bajo Pinus sylvestris, 18/ Xl! 1992, MUB-Ma 1295.

Cortinarius odorifer Britz., Ilyrn. Südb.; 1885. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 19/ XI! 1993, MUB-Ma 12014. TERUEL., Loe. 20, bajo Pinussylvcslris, 5/Xl! 1992, MIJB-Ma 1275.

('ortinarius saporatus Britz., Mat. Besch. Hym.; 1897. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 12/X1! 1992, MUB-Ma 1235.

('ortinarius sodagnitus JIry varpara.suaveolens Bon y Trescol, Doc. Mycol. 73: 36; 1988. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercusrotundfolia, 12/XI! 1992, MUB-Ma 1216.

- 24 -

Corlinarius sulfurínus Quél., Champ. J. Vosg. 501; 1883. CASTELLON, Loe. 2, bajoQuercus rotundfoIia, 27/X/ 1994, MUR-Ma 12038; 24/XJ 1994, MUB-Ma 12029.

cortinarius lalus Fr., lipi. Sys. Myc. 263; 1838. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundfo1ia, 11/ XI! 1992, MUB-Ma 1238.

cortinarius Irivialis Lge., Fi. Agar. Dan. 3: 24; 1938. cAS'IELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 23/ X/ 1991, MUB-Ma 1211; 24/ X/ 1994, MUB-Ma 12031. Loe. 8, bajo Quercus rotundfolia, 24! X/ 1991, MUB-Ma 1210. TERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia, 13/XV 1992, MUB-Ma 1266; 20/X1/ 1992, MUB-Ma 1267.

Cortinarius urnbrinolens P D. Orton (= ('. rigidus (Scop.) Fc s.s Moser), Roy. Bot. Gard. Edinb.; 1980. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundfoiia, 6/ Xl! 1992, MUB-Ma 1245.

cortlnarlus venetus (Fr.: Fc) Fr., Syst. Myc. 218; 1821. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo1ia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1233. TERUEL, Loe. 20, bajo /'innssylvcsiris, 5/X1/ 1992, MUB-Ma 1277.

orti,zarius xanthopbyllus (Cooke) R. Maire, Buli. Soc. Mvcol. Fr. 27(4): 425. TERUEL, Loe. 23, bajo ¡'inussyiveslris, 26/X/ 1994, MUB-Ma 12037.

Género Hebeloma (Fr.) Kurnm. (1871) Hebelorna cf. circinans Quél., Assoc. franç. Avan. Sciences; 1887. EARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 14/X/93, MLB-Ma 1139.

Hebeloma crusiuliniforme (Buil.: Fr.) Quél., Fi. Mvc. Fr. p. 1. Paris; 1888. CASTEI,1.ON, Loe. 5, bajo Pinus nigra, 17/X/ 1993, MUB-Ma 1139. Loe. 9, bajo Pinus nigra, 15/ Xi! 1991, MUB-Ma 1102, MLB-Ma 1107. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 1104. MUB-Ma 1110. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1106; 18/ X/ 1993. MUB-Ma 1145. TERUEl., Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1103, MUB-Ma 1105, MUB-Ma 1111.

Hebelorna eduru,n Métrod ex Bon, Doc. Mycol. 61: 16; 1985- CASTELI,ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 17! XI! 1993, MUB-Ma 1133. Loc. 5, bajo Pinus nzçra. 17/ X! 1993, MUB-Ma 1138. Loe. 9, bajo Pinus nigra, 18! X/ 1992, MUB-Ma 1129; 17/ X! 1993, MUB-Ma 1140; 25/ X/ 1994, MLB-Ma 1152. Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 18! X! 1993, MUB-Ma 1141. 'IARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussylvestris, 1 8/X! 1993, MUB-Ma 1143. Loe. 13, bajo Piniis nigra, 19/ XI! 1993, MUB-Ma 11 46. TERUEl., Loe. 15, bajo Pinus halepensis, 19! X! 1992, MUB-Ma 1131. 5!XlJ 1992, MUB-Ma 1132; 2!Xli! 1993, MUB-Ma 1147; 27!X/ 1994. Loe.

- 25 -

18, bajo Pinus sylvestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 1115. Loc. 19, bajo Pinus sylvestris, 2/VII/

1992, MUB-Ma 1114. 13/ XII 1992, MI.JB-Ma 1117; 15/X/ 1993, MUB-Ma 1148. Loe. 20, bajo

Pinussylvestris. 13/X1I 1992, MUB-Ma 1130. Loe. 23, bajo Pinus.sylvestris, 18/XII 1993, MUB-

Ma 1149.

Hebeloina hiemale Bresad., Fung. Trid. 2: 52; 1892. CASTELI.ON, Loe. 4, bajoPinusnigrayQuercus rotund(folia, 16/X/ 1992, MUB-Ma 1120. TERUEL,

Loe. 19, bajoPinussj'lvestris, 5/X1/ 1992, MCB-Ma 1116. Loe. 23, hajoPinussylvestris, 26/X/

1994, MUB-Ma 1154.

Hebeloma sinapizans (Paulet) Gillet, llyinen.: 527; 1874. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotund(folia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1119. Loe. 4, bajo Quercus rotundfolia, 1/VII/ 1992, MUB-Ma 1112. 6/XII 1992, MUB-Ma 1121. 13/ XII 1992, MUB-Ma 1122; 13/X/ 1994, MUB-Ma 1150; 24/X/ 1994, MUB-Ma 1151. Loe. 7, bajo Pinusnira, 19/XL' 1992, MUB-Ma 1123; 25/ X/ 1994, MUB-Ma 1153. TERUEL., Loe. 13, bajo Pinus nigra, 19/ XII

1992. Loe. 24, bajo Quercus rotund(foiia, 13/ XII 1992, MUB-Ma 1124.

Género Inocybe (Fr.) Fr. (1863) Para una coinpleta información sobre los comentarios taxonómicos de los diferentes taxones

de este género recolectadas en el area de estudio, remitimos al trabajo de SANCIJEZ cf al. (1995b).

Inocybe cf. abJecla (P. Karst.) Sacc., SylI. Fung. 5: 768; 1887. TERUEl,, Loe. 15., bajo Pinus halepensis, 5/XII 1992, MUB-Ma 10001.

Inocybe adaequata (Britzelm.) Sacc., SylI. Fung. 5: 767; 1887. GASTELI,ON, Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotund(folia, 12/ XI! 1992, MUB-Ma 1091.

Jnocybe cf. amblyspora Kiihner, BulI. Soc. Nat. Oyonnus 9 (Suppl. 1): 3; 1955. 'I'ERLEL, Loe. 14, bajoPinushaiepensis, 1/VIII 1992, MUB-Ma 1064.

Inocybe amethysfina Kuvper, Persoonia Suppl. 3: 135; 1986. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotund(folia, 6/ XII 1992, MUB-Ma 1083.

Inocybe bongardii (Weinm) Quél. var. pisciodora (Donadini-Ruiset) Kuyper TERUEL, Loe. 19, bajo ¡'mus sylvesfris, 26/VII 1992, MUB-Ma 1070.

Inocybe cf. cervicolor (Pers.) Qiiél., Enchir. Fung.: 95; 1986. CASTEI.LON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotund(folia, 11/ XLI 1992, MUB-Ma 1089.

Inocybe decipiens Bres., ¡king. Trid. II p. 13; 1892. CASTEL.I.ON, Loe. 11, bajo J'mnus.sylvestris, 1/VIII 1992, MUB-Ma 1053. TERUEl., Loe. 16, bajo

- 26 -

Bufli. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Pinas halepensis, 19/X/ 1992, MUB-Ma 1099. Loc. 19, bajo Piniisy1vestris, 26/VII 1992, MUB-Ma 1073. Loe. 22, bajo Pinus halepensis, 26/ VII 1992, MUB-Ma 1076. 1/ VII/ 1992, MUB-Ma 1078.

Inocybe dukamara (AIb. ySchwein.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk.: 87; 1871. CASTEI.LON, Loe. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifolia, 24/ VII 1992, MUB-Ma 1046. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sj'lvestris, 1 / VIII 1992, MUB-Ma 1058.

Inocybe dulcamara vat bomomorpba Kiihn., Buil. Soc. Mycol. France 71: 169; «1955» 1956. CASTEI.I.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercus rotandfo1ia, 24/ VII 1992, MU-Ma 1031.

Inocybeflocculosa (Berk.) Sacc., Syli. Fung. 5: 768; 1887. CASTEI,1.ON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 29/XI/ 1991, MUB-Ma 1002, 1/VIII 1992, MUB-Ma 1028; 6/ X1/ 1992, MCB-Ma 10003. Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercas rotundfo1ia, 16/ X/ 1992, MLB-Ma 1080; 6/X1l 1992, MUB-Ma 1084, MUB-Ma 1086; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 1087; 12/XI/ 1992, MUR-Ma 1093. Loe. 5, bajoPinus nigra, 241V 1991, MUB-Ma 1004. Loe. 7, bajo Pinas nigra, 24/ X/ 1991, MUR-Ma 1024. IARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, 15/ Xl! 1991, MUB-Ma 1008; 22/X/ 1992, MUB-Ma 10017. TERUEL, Loe. 15, hajoPinushalepensis, 5/ XI! 1992, MUB-Ma 10001. Loc. 19, bajoPinussylvcstris, 26/ VII 1992, MUB-Ma 1068, MUB-Ma 1072; 2/VII/ 1992, MUB-Ma 1066.

Inocybeflocculosa var. crodfilia (llerink) Kuyp., Persoonia, Suppl.3: 163; 1986. c.ASTEI,I,ON, Loe. 5, bajo I'inusnigra, 23/XI 1991, MUB-Ma 1003. 'IERUEL, Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia, 13/XII 1992, MUI3-Ma 1095.

Inocybefraud.ans (Britzelrn.) Sacc., Syli. Fung. 5: 778; 1887. CASIELLON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercu.s rolundifoíia, 1/ VII/ 1992, MUB-Ma 1034. Loe.

bajol'inus sylves/ris, 24/X/ 1991, MUB-Ma 1005. TERUEL, Loe. 14, bajol'inushalepensis, 25/VII 1992, MUB-Ma 1062.

Inocybe inodora Velen., Ceské Houby: 373; 1920. TERUEl,, Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 2/VII/ 1992, MUB-Ma 1066.

Inocybejacobi Kuhner, Buil. Soc. Mycol. France 71: 170; «1955» 1956. CAS1'EI.LON, Loe. 11, bajoPinussylvestris, 1/VII/ 1992, MUB-Ma 1049.

Inocybe leiocephala Stuntz in A. H. Smith y Stuntz, Mycologia 42: 98; 1950- CASTEI.I,ON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, X/ 1991, MUB-Ma 1007; 16/ XI 1992, MUB-Ma 10002. ¡oc. 4, bajo ¡'mus nigra y Quercus rotundifolia, 16/ XI 1992, MUB-Ma 1081; 11/ XI! 1992, MUB-Ma 1088. Loe. 7, bajo ¡'mus nigra, 25/X/ 1994, MUB-Ma 10034. IARRAGONA, loe.

bajo Pinas sylvestris, 24/ X/ 1991, MUB-Ma 1013; 17/ XI 1992, MLB-Ma 10015, MUI3-Ma

10016; 221X/ 1992, MLB-Ma 10017, MUB-Ma 10018. Loe. 13, bajo Pinas nigra, 151X1I 1991, MUB-Ma 1014, MUB-Ma 1017; 1/VIII 1992, MUB-Ma 1059; 171X1 1992, MUB-Ma 10019; 6/XJJ

1992. MCB-Ma 10020, MUB-Ma 10021, MUB-Ma 10022. TERUEL, Loe. 18, bajo Pinas sylvestris, 201X1 1992, MUB-Ma 10023. Loe. 19, hajoPinussylvesiris, 10/X/ 1991, MUB-Ma 1015; 301X11

1991, MUII-Ma 1018; 20IXI 1992, MUB-Ma 10005, MUB-Ma 10006; 23/V 1992, MUB-Ma 10007; 5/X11 1992, MUB-Ma 10009, MUB-Ma 10010; MUB-Ma 10011; MUB-Ma 10012; MUB-Ma 10013;

MUR-Ma 10014; 201X11 1992, MUB-Ma 10025. Loe. 23, bajo Pinas sylvestris, 211V 1992, MUB-

Ma 1097. Loe. 26, l)ajo Pinas sylvestris, 41 XI! 1992, MUB-Ma 1096.

Inocybe leucobleina Kühner, Buil. Soc. Mycol. France, 71(3): 294; «1955» 1956.

CASTELI.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercus rotand/b1ia, 1/ VIII 1992, MUB-Ma 1041.

TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, MUB-Ma 1056. TERUEL, Loe. 14, bajo Pinas halepensis, 1/VIII 1992, MCB-Ma 1063.

Inocybe mixtilis (Britzelm.) Sacc., Syll. Fung. 5: 780; 1887. CASTEI,I.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercus rotundifolia, 24/ VI/ 1992, MUB-Ma. 1036, MUR-Ma 1038, MUB-Ma 1039, MUB-Ma 1040, MUB-Ma 1042, MUB-Ma 1044, MUB-Ma 1045; 11 VII/ 1992, MUB-Ma 1035; 61X1/ 1992, MUB-Ma 1082.

Inocybe nitidiuscula (Britz.) Sacc., Syll. Fung. 11: 53; 1895. CASTELLON, Loe. 4, bajo Pinas nigra y Quercas rotundifolia, 24/ VII 1992, MUB-Ma 1032; 16/

V 1992, MUB-Ma 1079. Loe. 7, bajo Pinas nigra, 17/V 1993, MUB-Ma 10029. Loe. 9, bajo

Pinas nigra, 24/V 1991, MUII-Ma 1012, MUB-Ma 1022. Loe. 11, bajo ¡'mus sylvestris, 241V 1991, MUB-Ma 1006; 1/VIL' 1992, MUB-Ma 1048; 25/ VII 1992, MUB-Ma 1050. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, 25/VIl 1992, MLB-Ma 1054. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 15/ XII 1991, MUB-Ma 1009; 25/VII 1992, MUB-Ma 1060; MUB-Ma 1061; 6/XL' 1992, MUB-Ma 10020; 14/V 1993, MUB-Ma 10032; 191X11 1993, MUB-Ma 10032. TERUEL, Loc. 19. bajoPinassylvestris, 26/ VII 1992, MUB-Ma 1069, MUB-Ma 1071. Loe. 20, bajoPinas sylvestris, 26/ VII 1992, MUB-

Ma 1074. Loe. 23, bajo Pinas sylvestris, 261V 1994, MUB-Ma 10035.

Inocybeperbrevis (Weinrn) Giliet ss. Heim, Le Genre Inocybe: 164-167; 1931. CASTELLON, Loe. 5, bajoPmnusnigra, 121X11 1992, MUB-Ma 1094.

Inocybe phaeoconzis var. pbaeocomis (Pers.) Kup. ,PersooniaSuppl.3:138; 1986. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinas nigra, 15/ XII 1991, MUB-Ma 1024.

Inocybe pseudoreducta Stangl y Glowinski, Karstenia 21: 30; 1981. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinas sylvestris, 15/ xl! 1991, MCB-Ma 1021. Loe. 13, bajo Pinas nigra, 15/XI/ 1991, MUB-Ma 1025. TERUEL, Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 20/lI! 1992, MUB-

Ma 10006.

- 28 -

Inocybe rimosa (Buil.: Fr.) Kummer, Führ. Pilzk.: 78; 1871. CASTEI.1.ON, Loc. 2, hajoQuercus rotundfo1ia, 241X/ 1994, MUB-Ma 10033; 27/XI 1994, MUB-Ma 10037. Loc. 4, bajoJ'iizusni,rayQuercusrotundfo1ia, 12/XII 1992, MUB-Ma 1090, MUI3-Ma 1092. TERUEl., Loc. 15, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MUB-Ma 10036; 15/ XI! 1994, MUB-Ma 10039. Loc. 16, bajo Pinus halepensis, 27/ X/ 1994, MIJB-Ma 10038. Loe. 21, bajo Quercusfaginea, 2/VII/ 1992, MUB-Ma 1075. Loe. 22, bajo Pinus halepensis, 2/VII/ 1992, MU-Ma 1077.

Inocybe rimosa var. rimosa f. argentata (Kiihner) Courtecuisse, Doc. Mycol. (Lille) 18 (72): 50; 1988. TERUEL, Loe. 19, bajo Pinussylvestris, 2/VII! 1992, MUB-Ma 1067.

Inocybe splendens Ileiin, Le Gente Inocybe: 328; 1931- CASTEI.I,ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 6/ XL' 1992, MUB-Ma 1098. TERUEL, Loe. 19, bajo ¡'inussylr'eslris, 26/VI! 1992, MUB-Ma 1071.

Inocybe cf. siriata Bres., Icon. Myco!., XVI, tab. 759; 1930- CASTELLON, Loe. 5, bajo Pinas nigra, 24/ VI/ 1992, MUB-Ma 1047.

Inocybe subporospora Ku)per, Persoonia, Suppl. 3: 192; 1986. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus ,sylvestris, 25/ VI/ 1992, MUB-Ma 1055.

Inocybe tenebrosa Qué!., C. R. Ass. franç. Av. Sci. (Bleis 1884) 13: 279; 1885. CASTELLON, Loe. 11, bajo Pinas sylveslris, 24/X/ 1991, MUB-Ma 1001.

Inocybe tjallingiorurn Kuyper, Persoonia, Suppl. 3: 192; 1986. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 24/ VI! 1992, MUB-Ma 1029; MUB-Ma 1030. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinu.r sylvestris, 24/ X/ 1991, MUR-Ma 1019.

FAMILIA GzIUTIERIACE4EZeIIer (1948)

Género Gautleria Vitt. (1831) Gautieria morchellaeforinis Vitt., Mon. Tuber. 26; 1831. CASTELLON, Loe. 4, l)ajo Pinas nigra yQuercus rotundifolia, 1/VII! 1992, MUB-Ma 0302.

Gaulieria otIhil Trog, Mitt. naturforsch. Ges. Bern. 43; 1857. TERUEL, Loe. 20, hajoPinussylvestns, 16/IX! 1992, MLB-Ma0300;1/X/ 1992, MUB-Ma 0301.

- 29 -

ORI)EN GOMPHALES FAMILIA RA.M4RIACFAE CORNER (1970)

Género Ramaria Fr. ex Bonord (1851) Ramaria abielina (Pers.: Fr.) Quél., H. Europ. 671; 1874. TERUEL, Loc. 15, bajo Pinus halepensis, 30/ XI! 1991, MUR-Ma 1350; 12/ X/ 1994, MUB-Ma 1367; 15/XI/ 1994, MUB-Ma 1368.

Rarnaria aurea (Sch.: Fr.) Quél., Fi. Myc. 467; 1888. CASTELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigra y Quercus rotundifolia, 12/ Xi! 1992, MUB-Ma 1354. i'ERUEI., Loe. 26, bajoPinus sylvestris, 21/X/ 1992, MUB-Ma 1366.

Raniariaformosa (Pers.: Fr.) QuéI., FI. Myc. 466; 1888. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 12/XI! 1992, MUB-Ma 1352.

ORI)EN H131ENOGAS7'RALES FAMILIA HYMENOGASTRAcE1E VitI. (1831)

Género Hymenoga.ster VitI. (1831) Ilynlenogaster rernyi Dodge yZeIiei Ami. Missouri bot. Gdn. 21: 679; 1934. TERUEl., Loe. 23, bajo Pinus .sylvestris, 5/V/ 1993, MUB-Ma 0302.

ORDEN LYCOPERD14LES FAMILIA GEi1STR4Ct4E Korda (1842)

Género Geasirum Pers.: Pers. (1801) Geastrun: berkeleyi Massee, Ann. Bot. 4: 79; 1889. CASTEL.I.ON, Loe. 4, bajoI'inusnigrayQuercusrotundfo1ia, 29/XI! 1991, MUB-Ma 1906; 12/ XL' 1993, MUB-Ma 19007.

Geastrurnfirnbriaturn (Fr.) E. Fischer, Nat. Pflauz. 7: 73; 1933- CASTELLON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 291 XI! 1991, MUB-Ma 1904; 15/ X/ 1992, MUB-Ma

1925. Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 24/ VI! 1992, MUB-Ma 1918; 15/ IX! 1992, MUB-Ma

1923; 22/X! 1992, MEiB-Ma 1926; 16/X/ 1992, MUB-Ma 1927; 30/IX/ 1992, MUB-Ma 1928; 13/ X/ 1994, MUB-Ma 19006. Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundfo1ia, 24/VI! 1992, MUB-Ma 1912; 26/ VIII! 1992, MUB-Ma 1920; 29/XI! 1991, MUB-Ma 1901, MUB-Ma 1903, MUB-Ma 1905. 15/1V 1992, MUB-Ma 1922; 30/DV 1992, MUB-Ma 1930; 16/X! 1992, MIJB-Ma 1932. Loe.

5, bajo Pinus nigra, 18/X/ 1992, MUB-Ma 1935. Loe. 8, bajo Pinus nigra, 18/X! 1992, MUB-Ma

1941. Loe. 9, bajo Pinos sylvestris, 30/ IX! 1992, MUR-Ma 1939; 18/X! 1992, MUB-Ma 1940. Loe. 11, bajoPinussylveslris, 15/XV 1991, MUB-Ma 1902; 17/X/ 1992, MLB-Ma 1942. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus .sylvestris, 25/VI! 1992, MUB-Ma 1917; 15/XV 1991, MUB-Ma 1910, MUB-

Ma 1911; 17/XJ 1992, MUB-Ma 1943; 18/X/ 1993, MUB-Ma 19004. Loe. 13, bajoPinusnigra, 25/VI/ 1992, MUB-Ma 1916; 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1908, MUB-Ma 1909; 6/X1/ 1992, MUL3-Ma 1945; 17/X/ 1992, MUB-Ma 1946; 12/X/ 1994, MUB-Ma 19005. TERUEL, Loe. 17, bajo Quercus rotundfoIia, 19/X! 1992, MUB-Ma 1950. Loe. 19, bajo Pinas sylvestris, 23/X! 1992, MUB-Ma 1952. Loe. 20, bajo Pinussyluestris, 20/X/ 1992, MUR-Ma 1955. Loe. 23, bajoPinussylvestris, 17/IX! 1992, MUB-Ma 1921; 21/XI 1992, MUB-Ma 19001. Loe. 25, bajoPinus sylvestris, 41X11 1992, MUB-Ma 19000.

Geasirum rnelanocepbalurn (Czern) Stanék, Cesk. Mykol. 10: 20; 1956. TERUEL., Loe. 20, bajo Pinas sylveslris, 23/X/ 1992, MUB-Ma 19003.

Geasirum minirnum Schw., Sitzungs. Natur. Ges. Leipzig 1: 116; 1822. CASTELI.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigray Quercus rotundzfolia, 24! VI/ 1992, MUB-Ma 1913. 26/

1992, MUB-Ma 1919. 1ERUEL, Loe. 25, bajo Pinas sylvestris, 4! XI! 1992, MUB-Ma 1959.

Geas!ru,,i rufescens Pers.: Pers., Syn. Meth. Fung. p. 134; 1801. CASTEI.L.ON, Loe. 4, bajo J'i,ius nigra yQuercus rotundij'olia, 24/ VV 1992, MUB-Ma 1914; 1/ VII! 1992, MUII-Ma 1921; 29/XIJ 1991, MUB-Ma 1907; 18/X! 1992, MUB-Ma 1934. Loe. 5, bajo Pinas ni,çra, 18/ X/ 1992, MUB-Ma 1936. Loe. 7, bajo Pinas nigra, 18/ X/ 1992, MUB-Ma 1937; 30/ IX! 1992, MUB-Ma 1938; 1 7/X! 1993, MUB-Ma 19008. TERUEl., Loe. 20, bajo Pinas sylvestris, 20/X1 1992, MUB-Ma 1956.

Geasirum triplcxJungh., 1 ,. Natur. Gesch. 7: 287; 1840. CAS1EI.1.ON, Loe. 4, bajo Pinas nigray Quercus rotundfolia, 15/ IX! 1992, MUB-Ma 1924. 30/

1992, MUR-Ma 1929. 161X/ 1992, MUB-Ma 1931. 11/XII 1992, MUB-Ma 1933. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinas nigra, 17! X/ 1992, MUB-Ma 1947. 19/ xv 1992, MUB-Ma 1944. TERUEl., Loe. 17, bajo Quercasrotandifolia, 19/X! 1992, MUB-Ma 1951. Loe. 23, bajoPinusnigra, 21/ X/ 1992, MUB-Ma 19002. Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia Pinus pinaster, 21/X/ 1992, MUR-Ma 1957. Loe. 25, bajoPinussylvestris, 4!Xl! 1992, MUI3-Ma 1958.

FAMILIA LYCOPERDACFAE Chevall. (1826)

Género Lycoperdon Pers. (1801) Lycoperdon atropurpureuni Vitt., Monograph. Lycoperdd. p. 42; 1842. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercasrotundfolia, 18!XI! 1992, MUB-Ma 1970. Loe. 4, bajo Pinas nigrayQuercus rotund(foiia, 161X/ 1992, MUB-Ma 1971.

Lycoperdon molle Pers., Syn. Meth. Fung. p. 147; 1801. cAsrE1.I.oN, Loe. 2, bajo Quercus rotund?Jblia, 12!XL/ 1992, MUB-Ma 1969. TERUEL.. Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia yPinuspinaster, 21/ X! 1992, MUB-Ma 1982.

- 31 -

Butil. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997

Lycoperdonperlaturn Pers., Syn. Meth. Fung. p. 145; 1801. CASTELLON, Loc. 2, bajo Quercus rotundfolia, 81V 1992, MtJB-Ma 1967. Loc. 4, bajo Pinus nigrayQuercu.srotund(folia, 161V 1992, MIJB-Ma 1972. Loc. 5, bajo Pinusni,çra, 18/V 1992,

MIJB-Ma 1975. Loc. 7, bajo Pinus nigra, 241V 1991, MUB-Ma 1954. Loc. 10, bajo Quercus

rotundfolia, 25/VII 1992, MUB-Ma 1959. Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 15/X1/ 1991, MUB-Ma

1955; 18/ X/ 1993, MUB-Ma 1983. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 25/ VI/ 1992,

MUB-Ma 1962; 181V 1993, MUB-Ma 1984. TERUEL, Loc. 23, bajo Pinussylvestris, 151V 1993, MUB-Ma 1985.

Lycoperdon umbrinum Pers.: Pers., Syn. Meth. Fung. p. 147; 1801. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercusrotundifolia, 1/VII/ 1992, MUB-Ma 1966; 23/V 1991, MUB-

Ma 1951- 16/ XII 1991, MUB-Ma 1952; 6/ XI! 1992, MUB-Ma 1968. Loe. 4, bajo Pinu.s nigra y

Qu.ercusrotundfoIia, 16/V 1992, MUB-Ma 1974. TARRAGONA, Loe. 12, bajoPinussylvestris,

26/ IX! 1991, MUB-Ma 1957. TERUEL, Loe. 14, bajo Pinus haleJensis, 15/ Xi! 1991, MUB-Ma

1956. Loe. 20, bajo Pinussylvestris, 16/V 1992, MUB-Ma 1966.

ORDEN MEL4NOGASTRALES FAMILJA MEL4NOGASTR1cFAE E. Fiscli. (1933)

Género Melanogaster Corda (1831) Melanogastervariegatus (VitI.) W. yTuI.,Ann. Sci. Nat. Bol. Serie 11, 19: 377; 1843. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundfo!ia, 18/ Xl! 1992, MUB-Ma 0325.

ORDEN PHALL4LES FAMILIA CL4THR4CEAE Chevall. (1846)

Género Claibrus Micheli: Pers. (1801) Claibrus ruber Micheli: Pers., Syn. Mdli. Fung. 2: 241; 1801. CASTELI.ON, Loe. 1, bajo Pinu.s halepensis, 13/V 1994, MUB-Ma 0110.

FAMILIA P11ALL4CFAE Corda (1842)

GéneroPballusJuniusexL. (1753) PbaIlu.s impudicus L.: Pers., Syn. Mclii. Fung. 242. 1801. CASTELI.ON, Loe. 1, bajo Pinus halepensis, 141 XI! 1994, MIJB-Ma 0111.

- 32 -

Butil. Soc. MicoL Va'enciana 3: 1997

ORDEN RUSSUL4LES FAMILIA RUSSUL4CEAE Lotsy (1907)

Género Lactarius I'ers. (1797) Lactarius cbrysorrbeus Fr., Epicr.: 342; 1838. CASTELLON, Loc. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotundifolia, 6/ XL! 1992, MUII-Ma 1727. 11/ XI! 1992, MUII-Ma 1726; 7/ XII! 1993, MUB-Ma 1741. TARRAGONA, Loe. 13, bajoPinusnigra, 14/X/ 1993, MUB-Ma 1746.

Lactarius cf.decipiens Quél. CASTELLON, Loe. 2, bajo Quercus rotundijblia, 24! X! 1994, MUB-Ma 1750.

Lactarius deliciosus (L.:Fr.) Gray, Nat. Arr. Brit. PI. 1: 624; 1821. CASTELLON, Loe. 4, bajoPinusnigra, 29/XL/ 1991, MUB-Ma 1704; 1 1/XIJ 1992, MUB-Ma 1724. Loe. 5, bajo Pinus nigra. 15/X1! 1991, MUB-Ma 1706, MUB-Ma 1708; 17/X/ 1993, MUB-Ma 1742. Loe. 7, bajoPinusnigra, 19/XI! 1992, MUB-Ma 1730; 4/XI1! 1993, MUB-Ma 1743. Loe. 9, bajo ¡'mus sylvestris, 24/ X! 1991, MUB-Ma 1701, MUI3-Ma 1702; 18/ X! 1992, MUB-Ma 1729. Loe. 11, bajo Pinus sylvestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1707; 18/ X! 1993, MUB-Ma 1744. 1ARRAGONA, Loe. 12, bajo ¡'mus sylveslris, 24! X! 1991, MUB-Ma 1703. 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1709, MUB-Ma 1710, MC11-Ma 1711, MUB-Ma 1712; 17/XJ 1992, MUR-Ma 1732; 251X! 1994, MtJB-Ma 1753. Loe. 13. bajo Pinus nigra, 24/X! 1991, MLB-Ma 1705; 19/X1J 1992, MUB-Ma 1733; 14/ X! 1993, MEJB-Ma 1745; 18/ X! 1993, MUB-Ma 1747; 19/ XI! 1993, MCB-Ma 1748. TERUEL., loe. 14, bajo Pinus halepensis, 1/ VII! 1992, MUB-Ma 1722; 15! XI! 1991, MUB-Ma 1713. Loe. 19, bajo Pinus sylvestris, 5/XI! 1992, MUB-Ma 1734; 20/XL/ 1992, MUB-Ma 1736. Loe. 20, bajoPinussylvestris, 13/X1! 1991, MUB-Ma 1716; 20!X1J 1992, MUB-Ma 1737; 20/X! 1992, MUR-Ma 1738. Loe. 24, bajo Quercus ro1undfo1ia yPmnuspinaster, 13!XV 1992, MUB-Ma 1728.

Laclarlus cf. evosmus Kiihner & Romagnesi, Buil. Soc. Mycol. Fr. 69: 361; 1953- cAsrELL0N, Loe. 2, bajo Quercus rotundifolia, 24! X/ 194 MUB-Ma 1752.

Lactarius gr. mairel Malençon, Bul!. Soc. Mycol. France 55: 34; 1939- CAS'IELLON, Loe. 2, bajo Quercus rolundifolia, 24! X! 1994, MUB-Ma 1751.

Lactarizis sanguzfluus (Paulet.) Fr., Epicr.: 341; 1838. CASTEL.I.ON, Loe. 1, bajo I'inus halepensis, 17/ Xl! 1993, MUB-Ma 1740. Loe. 4, bajo ¡'mus nigravQuercusrotundfolia, 16!X! 1992, MUB-Ma 1723. Loe. 11, bajoPinussylvestris, 17!X! 1992, MUB-Ma 1731. 1EREJEL, Loe. 19, bajo Pinus sylveslris, 21VII! 1992, MUB-Ma 1718; 27! VIII! 1992, MLB-Ma 1717: 5/ XI! 1992, MUB-Ma 1735. Loe. 20, bajo Pinus 53'Ivestris, 10/ X! 1991, MUB-Ma 1714; 20/ XJ 1992, MUB-Ma 1739. Loe. 23, bajo Pinus sylvesiris, 11! X! 1994, MUB-Ma 1749.

- 33 -

Género Russula Pers. (1796) Russula acrifolia Roinagn.; 1962. GASTEI.LON, Loc. 4, bajo Pinus nigrayQuercus rotundifolia, 16/ X/ 1992, MUB-Ma 1849.

Russula delica Fr., Epicr.: 350; 1838. TARRAGONA, Loc. 12, bajo Pinussylvestris, 261W 1991, MUB-Ma 1811. TERUEl., Loc. 16, bajo

Pinus halepensis, II X/ 1992, MUB-Ma 1855.

Russula densifolia (Secr.) ex Giliet (ss. Rornagn.), Charnp. Fr.: 231; 1878. CASIELLON, Loc. 7, bajoPinusnigrci, 18/X! 1992, MUB-Ma 1850.

Russula emelica var. sylvestris Singer, Zeitschr. f. Pilzk.: 121; 1924. cAsrELL0N, Loc. 2, bajo Quercus rolundifolia. 16/ X! 1992, MUB-Ma 1846. TERUEL, Loc. 17, bajo Quercus rotundifolia, 19/ X/ 1992, MUB-Ma 1856. Loc. 19, bajo Pinus syhestris, 20/ X/ 1992, MUB-Ma 1860. 5IXV 1992, MUB-Ma 1858.

Russula gr. krombholzii R. Shaeffei, Llovdia 33: 82; 1970. CASTEI.1.ON, Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundfolia, 24! X/ 1994, MCB-Ma 1874.

Russula mustelina Fr., Epicr.: 351; 1838. TERUEL, Loc. 22, bajo Pinus halepensis, 19/ X/ 1993, MUB-Ma 1864.

Russula perskina Krornb., Natiirtr. Abb. Beschr. Schwmme 9: 12. TERUEl., Loe. 17, bajo QuercusroiundUblia, 19/X/ 1992, MUB-Ma 1856.

Russula straminea Maleiiçon, Buil. Soc. Mycol. Fr. 58: 45; 1942. TERUEL, Loe. 21, bajo Qu.ercusfaginea, 26/ VI/ 1992, MUB-Ma 1837

Russula lorulosa Bies., Icon. Mycol. 1: 433; 1927. CASTELLON, Loe. 4, hajoPinusnigrayQuercus rotund(folia, MUB-Ma 1818. Loe. 5, bajoPinus nigra, 23/ X! 1991, MUB-Ma 1820, 15/ XI! 1991, MCB-Ma 1815, MUB-Ma 1830; 17/ X/ 1993, MUB-Ma 1864. Loe. 7, bajo Pinus nigra, 24/X/ 1991, MUB-Ma 1818, MUB-Ma 1828. Loe. 8, bajo Pinus nigra, 24/ X! 1991, MUB-Ma 1824. Loe. 11, bajo Pinussylveslris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 1825; 181X1 1993, MUB-Ma 1865. TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus sylvestris, 26/ IX! 1991, MUB-Ma 1826, MUB-Ma 1827. 15/X1! 1991, MUB-Ma 1823; 181V 1993, MUB-Ma 1867. Loe. 13, bajo Pinus nigra, 15/XI/ 1991, MUB-Ma 1816, MUB-Ma 1821, MLB-Ma 1822; 191X11 1992, MUB-Ma 1854. 1ERUEI., Loe. 14, bajoPinus halepensis, 24/V 1991, MUB-Ma 1808. Loe. 20, bajo Pinus sylvestris, 13/ Xl! 1991, MUB-Ma 1806. Loe. 23, bajo Pinus sylvestris, 11/ X/ 1994, MLB-Ma 1869; 26/V 1994, MUB-Ma 1873.

- 34 -

ButiL Soc. Micol. Va'enciana 3: 1997

Russula torulosa f. Iuteovirens Boud. in BIum ex Bon, I)oc. Mycol. 65: 56; 1986. CASTELLON, Loe. 4, bajo Quercus rotundfolia y Pinus nra, 24/ X/ 1994, MUB-Ma 1872.

ORDEN ScLERODER4L474LES FAMILIA ASTRAFAcFAE Zeller ex Jiilich (1982)

Género Astraeus Morgan (1889) Aslraeus hygronzeiricus (Pers.: Pers.) Morg.,J. Cincinnati Soc. Naltir. llist. 12: 19-20; 1889. CASTELLON, Loe. 2, bajoQuercus rotundifolia, 24/VII 1992, MUB-Ma 1933; 15/1XJ 1992, MUB-Ma 1935; 8/X/ 1992, MUB-Ma 1936; 16/X/ 1992, MUB-Ma 1939. Loe. 3, bajoPinushalepensis, 15/X/ 1992, MUB-Ma 1940. Loe. 4, bajol'inusnigrayQuercusrotundzfolia, 1/VIl! 1992, MUI3-Ma 1934; 29/XI! 1991, MUB-Ma 1932; 161X1 1992, MUB-Ma 1938. Loe. 11, 17/X/ 1992, MUB-Ma 1941. TER[JEI., Loe. 14, bajo Pinus halepensis, 151XI/ 1991, MUB-Ma 1931. Loe. 17, bajo Quercusrotunclifolia, 19/X/ 1992, MUB-Ma 1942. Loe. 22, bajoPinushalepensis, 14/XL/ 1991, MCB-Ma 1930. Loe. 24, bajo Quercus rotundifolia y Pinuspinaster, 21/ X! 1992, MUB-Ma 1937.

FAMILIA SCLERODERM4TACF4E Corda (1842)

Género Pisolithus Albert. y Schwein. (1805) Pisolithus linclorius (Pers.) Coker y Couch, Gast. Ea.st U.S.A and Canada, p. 170; 1928. 'lERUEI., Loe. 21, bajo Quercusfaginea, X/ 1992, MUB-Ma 0113.

Género Scleroderrna Pers. (1801) Scleroderma cepa Pers.: Pers., Svn. Meth. Fung. p155; 1801. CASTELLON, Loe. 2, bajoQuercus rotundifolia, 24/VI! 1992, MUB-Ma 1961. Loe. 4, bajo Pinus nigra yQuercus rotundifolia, 29/XI! 1991, MUB-Ma 1960.

Scleroderrna verrucosurn BtiII.: Pers., Syn. Meth. Fung. p. 145; 1801. CASIELION, Loe. 4, bajo Pinus nigray Quercus rotundfo1ia. 16/ X/ 1992, MUB-Ma 0200; 11/ Xl! 1992, MUB-Ma 0201.

ORDEN THELEPHORALES FAMILIA BANKERAEAE I)onk. (1961)

Género Pbellodon P Karst. (1881) Pbellodon niger (Fr.: Ft) P. Karst., Rey. Mycol. 3: 19; 1881. TARRAGONA, Loe. 12, hajoPinussylvestris, 26/DV 1991, MUB-Ma 1371; 18/X! 1993, MUB-Ma 1372.

- 35 -

Butil. Soc. Micol. Va!enciana 3: 1997

FAMILIA IHELEPHORiWEAE Chevall. (1926)

Género Hydnelluni P Karst. (1879)

lfydncllurn aurantiacum (Baiscli.: Fr.) Karsten, Medd. Soc. Faun. FI. Fenn. 5: 41; 1879.

CAS1ELI.ON, Loc. 7, bajoPiniisnigra, 18/X/ 1992, MUB-Ma 1377. 12/XI/ 1992, MUB-Ma 1378.

TARRAGONA, Loc. 12, bajo Pinus sylvestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma 1372. Loc. 13, bajo Pinu.s

sylvestris, 18/ XI 1992, MCB-Ma 1373.

Ifydnellum coeruleum (Hornem.: Pers.) P Ka.rsl., Medd. Soc. Faun. Fi. Fenn. 5: 41; 1879.

TARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinus .çylvestris, 17/ X/ 1992, MUB-Ma 1374.

Hydnellumferrngineum (Fr.: Fr. ) P. Karst., Medd. Soc. Faun. FI. Fenn. 5: 41; 1879.

TARRAGONA, Loe. 12, bajo ¡'mus sylvestris, 15/ XI! 1991, MUB-Ma 1370.

Género Sarcodon Quél. ex Karst. (1881) Sarcodon imbricatus (L.: Fr.) Karst., Rey. Mycol. 3:20; 1881. 'IARRAGONA, Loe. 12, bajo Pinussylvestris, 19/ XL! 1993, MUB-Ma 1382. TERUEl,, Loe. 20, bajo Pinussyívestris. 23/X! 1992, MUB-Ma 1380. 13/ XI! 1992, MUB-Ma 1381.

Género Tbelepbora Fr. (1821) Tbelephora terretris Fr.: Fr., Syst. Mycol. 1: 431; 1821. CASTELLON, Loe. 4, hajoPinusnigrayQuercusrolundifolia, 1/ VII/ 1992, MUB-Ma 0007. Loe. 11, bajo Pinus .sylvestris, 1/VII! 1992, MUB-Ma 0006. TARRAGONA, Loe. 13, bajo Pinus nigra, 26/VIII/ 1992, MUB-Ma0008; 3/XIIJ 1993, MUB-MaOOl 1.TERUEI., Loe. 20, bajoPinu.ssylves/ris, 26/ VII 1992, MUI3-Ma 0005. 16/ IX! 1992, MUB-Ma 0010. 23/ X! 1992, MUB-Ma 0004. Loe. 23, bajo Pinus nigra, 17/ IXI 1992, MUB-Ma 0009. 5/ Xl! 1992, MUB-Ma 0002.

BIBI.IOGRAFIA

ALESSIO, CI.. (1980). Iconographia Mycologica. Vol. XXIX. Suppl. III. Inocybe. Trento, Museo Tridentino di Scienze Natiirali.

ALESSIO, C. 1.. (1985). Boletus Diii. ex 1.. Libreria editrice Biella Giovanna. Saronno (Italia). BI1)AUI), A., HENRY, R., MOENNE-I.00COZ, P. & REMAUX, P. (1992).Atlas des cortina/res. Pars4.

Éditions Federation Mycologique Dauphiné-Savoie. BIGELO\V, It E. (1982). North American specics of clitocybe P 1. Bei/.i. iVova Jiedw/gia 72: 1-280. BIGELOW, . E. (1985). North American species of clitoybe. P 2. Beith. Nova Iledwigia 81:281-471. BON, M. (1983). Tricholornataceae de France et diurope occidentale (6éme partie: i'ribu

clitocybeae Fay). Doc. Mycol. 13(51): 1-53.

- 36 -

BON, M. (1990). Flore mycologique d 'Europe. I. Les Hygrophores (Hygrophoraceae Losty) . Doc. Mycol. Mcm. 1 lors. Ser. n° 1. 1-99.

BON, M. (1991). Flore Mycologique d'Europe. 11. Les Tricholomes cf re.çemblants. Tricholomataceae (Fa),od.) Heim (Ierepartiej Doc. Mycol. Mcm. Fiors. Sér. n° 2: 1-163.

BRANDRUD, .1 .. E., L.INDSTRÚM, Fi., MARKLUND, Fi., MELOT,J. & MUSKOS, S. (1990). Corlinarius, Flora Photographica, Vol. 1. Cortinarius LIB, K1óvervigen, Matfors, Swedcn.

BRANDRUD, 1,. E., I.INDSTRÓM, II., MARKLIJND, FI., MEI.OT,J. & MLSKOS, S. (1992). Corti,zariu Flora Pholographica, Vol. 11. Cortinarius HB, K1óvervigen, Matfors, Sweden.

BRANDRLD. 1. E., 1.IN1)STR.)M, Fi., MARXLUND, It, MELOT,J. & MUSKOS, S. (1994). cortinarius. Flora Photographica. Vol III. Cortinarius LIB. Maffors. Swcden.

BRUCHET. G. (1973). contribut ion a l'estude da genre Hebeloma (Fr.) Kumm. Partie spéciale. Bulletin Mensuel de la Sociéte 1,innéenne de Lyon. Suppleinent ah 110 6, Lyon.

CErIO, B. (1970-93). Ifunghi dal vero. Vol. 1-7. Saturnia. Trento. COURTECUISSE, R. & DUHEM, B. (1994). Guide des champignons de France et D'Europe.

479 pp. 1)elachaux et Niestle, Lausanne. DENNIS, R. W. G. (1978). BritishAscomycetes.J. cramer. Vaduz. ESIEVE-RAVENTÓS, E (1987). contribución al conocimiento taxonómico ecológico y corológico

del órdcn Agar/cales s. 1. (Basidionzycotina) en el Sistema central (provincias de Madrid y Segovia). Univ. Alcalá de Llenares. Fac. de Farmacia. Tesis Doctoral (iné(1).

GAI.l.I, R. (1985). Gli Igrofori de/le nostre Regioni (Atlante ¡'ratico-Monografico per la Determinacione degli Igrofori). Edicioni La Tipotecnica Milano, Italia.

FIEYKOOP. M. (1993). Estudio taxonómico, cológicoy ecológico de los hongos pertenecientes al orden AGARJ4LES s.l. (BASIDIOMYCOTIiVA) de la provincia de Guadalajara. Universidad de Alcalá de llenares. Tesis I)octoral (inéd).

LLONRUBIA, M. (1982). Aportación al conocimiento de los hongos del SE. de España. Univ. Murcia. Fac. Biología. Tesis l)octoral (inéd).

HONRUI3IA, M., DÍAZ, (;., TORRES, l, MORTE, A., SÁNCHEZ, E, GARCÍA, G., GUTIÉRREZ, A. & CARRII.I,O. C. (1995). Estudio de las Micorrizas en El Maestrazgo: Informe Final E.N.D.E.S.A. Ined. KÜHNER, R. & ROMAGNESI, II. (1974). Flore analitique des champiç,zoizs superieurs. (Agarics,

Bolets, chantare/les). Masson et C.I.E., Paris. KUYPER, T. \V. (1986). A revision of the genus Inocybe hi Europe. 1. Subgenus Inosperma and the

sinootli-spored species of subgcntis Inocybe. l'ersoonia suppl. 3: 1-247. MARCIIANI), A. (1977). chainpignons da Nord ci da Midi. Tome 5. Les Russules. Société

Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan, France. MARCIIANI), A. (1982). champiqnons da Nord et da Midi. 7h,ne 7. Les cortinaires. Société

Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan, France. MARClIAD, A. (1983). Chainpignonsdu Nordet duillidi. Tome 8. Les Cortinaires (fin,). Société

Mycologique des Pvrénées Mediterranéennes. Perpignan, France. MARCHAND, A. (1986). champignons da iVord el da Midi. Vol. IX. Les Tricholomes. Soc. Mycol.

Pirénéens Mediterranéennes. Perpignan. MERLO, E. G. &TRAVERSO, M. (1983). Inostrifunghi. LeAmanite. Sagep Editrice, Genova.

- 37 -

MORENO, G.. GARCÍA MANJÓN, J. L. & ZUGAZA, A. (1986). La Guía IiVCAFO de los hongos de la Península Ibérica. INCAFO, Madrid.

ORTEGA, A. (1992). Setas de Andalucía Oriental. Colegio Oficial de Farmaceuticos de Granada. Armilla (Granada). 268 pp.

RIVA, A. (1988). Tricholoma (Fr.) Staude. l,ibreria editrice Giovanna Biella. Saronno, Italia. ROMAGNESI, II. (1967). Les russules dEurope el d'Afrique dii Nord. Bordas. Paris. SANCHEZ, E, HONRUBIA. M. & TORRES, P. (1995a). Ga.steromycctes interesantes en el Sistema

Ibérico. Bol. Soc. Micol. Madrid 20: 269-276. SANCIIEZ, E, ORÍEGA, A., HONRUBIA, M. & TORRES, P. (1995b). Hongos ectomicorrícicos en El

Maestrazgo. 11. Gortinarius Fc Doc. Mycol. 98-100: 425-435. SANCHEZ, E, ESTEVE-RAVENTOS, E, HONRUBIA, M. &TORRES, P. (1995c). Hongos ectomicorrícicos

en El Maestrazgo. III. Inoc) ,be (Fr.) Fr. c7#ogamie, Mj'col. 16(4): 32 1-335. SANCIIEZ, E (1997). lIongosectomicorrícicos de E/Maestrazgo: Estudios taxonómico, ecológico

fisiológico. Univ. Murcia. Fac. Biología. Tesis Doctoral (inéd).

- 38 -

ButH. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

MYXOMYCETES EN EL CARRASCAL DE LA FONT ROJA (ALICANTE)

M.OLTRA Dep. Dio, Vegetal. U. Complutense (le Alcalá de llenares. 28871 Alcalá de Henares. Madrid (España).

Summary. OITm,M. (1997). Mpmntycetes front dte °Carrascal de la Font Roja' (Alicante), Bol,Soc.Micoi Valenciana n°3: 39-56. The Alt xomtceles collectcd along the micologist activities front dic Carrascal de la Font Roja (Alicante) have

seco studied aud kept for this article. Data on their ecologx cltorologv and Itabitat are also added. Kev words: Alt xoinycetes, cltorologv, ecoloç Spain.

Resumen. Ocno,M, (1997). Myxontvcetes en el Carrascal de la Font Roja (Alicante). Bol.,Soc,Micoí Valenciana n° 3: 39-56. Un estudio de los Mtxo ,ntceles recolectados durante las actividades eticológicas realizadas en el Carrascal de la

Font Roja (Alicante), aportando (latos sobre su ecología, localización geográfica y hábitat. Palabra clave: .411:otnyceles. corología, ecología, España.

INTRODUCCIóN

El denominado «Carrascal de la Font Roja» está situado dentro de la Sierra del Menetjadoi; como parte de las formaciones montañosas de interior, al Noreste de la provincia (le Alicante.

Inmerso en el Sistema Bético, lo constituyen básicamente rocas calizas, con procesos de carstificación y debido a la irregularidad orográfica con conjuntos de cinglares y runares. En la carretera de acceso al santttario de la Font Roja y en el camino de Tetuán afloran arcillas de Kettper (l1C le dan nombre.

Existen varias unidades de paisaje vegetal diferentes debido al abrupto terreno, muy acci-dentado y con desniveles de altitud de 1352 m (Menetjador) a 600 m (zonas de cultivo) ,ver Cosca & GARCÍA (1997). Comprende parte de los municipios de Alcoy e N.

Es declarado Parque Natural por Decreto 49/89 del Conseli de la Generalitat Valenciana, desde entonces se ha promovido por esta Comunidad el estudio de su flora y fauna, para un mejor conocimiento ecológico y corológico.

Este paraje, además, ha sido popular e históricamente protegido en su estado natural por los habitantes de la población de Alcoy, al formar parte de su tradición cultural y religiosa.

Su situación geográfica es óptima para la presencia de una flora rica en endemisntos de la región levantina, siendo ésa la principal razón para la protección oficial de este área, GotzzÁt & CoszÁi (1991).

Se realizan, durante los años 1994, 1995, 1996 y 1997, prospecciones micológicas con carác-ter sistemático y como parte de estas actividades se recogen muestras de Myxornycetes por Antoni Conca, Fernando García y Miguel Oltra, este último responsable de su identificación y publicación.

- 39 -

Butil, Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

MAPA 1: Sistemas montañosos de interior, al Noroeste de Alicante.

MAPA 2: Localización de la provincia de Alicante dentro de la Península Ibérica.

- 40 -

ESTUDIO COROLÓGICO PREVIO DE LA PROVINCIA DE ALICANT E

It única cita completa publicada corresponde a Fuligo septica (L) EH.Wigg., en el trabajo de MrsÇos, & BERTAUIJ (1971), y consta para Alcoy, Monasterio de la Font Roja [30SYH 1482, 1060 mi, en Brachjpodium sp. [retusunz], 31 -X- 1969.

LÓ tesis doctoral de GRAaA (1981) y el trabajo de licenciatura de LÓPEZ-SÁNCHEZ (1985) contienen numerosas citas correspondientes a la provincia de Alicante, indicadas solo por referen-cias en las publicaciones de ILLANA, IlEYxooP & MoNo (1990) y LkDo (1991). Todas estas citas se han ampliado visitando los lugares de recolección y mediante comunicación personal con el autor del primer trabajo, indicándose a continuación número de recolector, fecha, lugar y substrato:

Badhamiafoliicola Lister: Dénia. Sierra de Soldetes, angostura en la carretera entre Benissa y Gata de Gorgos, 30S11C4893, 200 m, en cladodios caídos de Opunlia maxima, leg. X.LLimona, 9-1-1978, EG 592 (Gracia 1981, pag. 148yLópez-Sánchez 1985, pag. 144).

Badhainiagracilis (T.Macbr.)T.Macbr.: Dénia, Sierra de Soldetes, angostura en la carre-tela entre Benissa y Gata (le Gorgos, 30SBC4893, 200 m, en cladodios caídos de Opuntia nzaxi,na, leg. XLlinzona, 9-1-1978, EG 592. Santa Pola, Isla Plana (Isla de Tabarca), chumberal junto acan-tilados (le zona nordeste, 30SY1 -12127, 40 iii, en cladodios caídos de Opuntia maxima, 29-y-1977, EG 226; ídein, EG 227; ídem. EG 228 (Gracia 1981, pag. 154 y López-Sánchez 1985, pag. 146).

Badhainiapanicea (Fr.) Rostaf.: Albatera, márgenes de la carretera a llondón de los Frai-les, después del canal de Albatera, 30SX1 -18530, 80 m, enArundo donaxyPbragmites com,nunis, 1-V1-1977, EG 238. Aspe, márgenes (lela rambla del Vinalopó, junto al Molino de Martínez, cerca de la carretera de Aspe a Alicante, 30SX1-19846, 170 in, en restos de Daucus carota, 1-VI- 1977, EG 244 (Gracia 1981, pag. 164 y López-Sánchez 1985, pag. 148).

ollaria arc),rione?na (Rostaf.)Nann.-Breinek.: Confrides, Sierra de Aitana, umbría, 30SYI13682, 1200 in, en acículas de Pinushalopensis, 25-IV-1978, EG 1283 (Gracia 1981, pag. 175 y lópez-Sánchez 1985, pag. 192).

Collar/a rubens (Lister)Nann.-Brcmek.: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY113782, 1300 in, en tocón y hojas delledera helix, 31-V-1977, EG 261 (Gracia 1981, pag. 187

López-Sánchez 1985, pag. 195). 6'omatricha lurida l.ister: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY1 -13782, 1300

m, en tronco y raíces de Hedera helix, 31-V-1977, F.G 261 (Gracia 1981, pag. 183yIi5pe7,-Sánche 1985, ptg. 194).

omaIricha nigra (Pers. ex J.EGmel.)J.Schrót.: Confrides, Sierra (le Aitana, umbría, 30SY113682, 1200 in, en Pinus halepensis, 31-V-1977, EG 262; ibídem, 25-IV-1978, EG 1286 (Gracia 1981, pag. 202v l.ópez-Sánchez 1985, pag. 198).

Didernia spumarioia'es (Fr.)Fr.:Confrides, Sierra de Aitana, umbría, 30SYH3682, 1200 m, en acículas (le Pinas halepensis, 25-IV-1978, EG 1283 (Gracia 1981, pag. 295 y López-Sánchez 1985, pag. 178).

- 41 -

Didyniurn comaturn (Lister)Nann.-Bremek.: Albatera, márgenes de la carretera a Hon-dón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SXH8530, 75 ni, en hojas de Phoenix

canariensis, 1-Vl-1 977, EG 240; ídem, EG 242 (Gracia 1981, pg• 319 y López-Sánchez 1985, pag.

181). Didymiuin d/jfor,ne (Pers.)Gray: Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los

Frailes, después del canal de Albatera, 30SXI 18530, 75 m, en substrato desconocido, 1-Vl-1977, EG 239 (Gracia 1981, pag. 324 y López-Sánchez 1985, pag. 181).

Didyinium duhiu.in Rostaf.: Aspe, márgenes de la rambla del Vinalopó, junto al Molino de Martínez, cerca de la carretera de Aspe a Alicante, 30SX1 -19846, 170 m, en tallos deDaucus carota, 1-Vi-1977, EG 246; ídem, E.G 247 (Gracia 1981, pag. 327 y López-Sánchez 1985, pag. 182).

Didymium sqnwnulosuin (Alb. & Schwein.) Fr.: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY113782, 1300 m, en hojas de Hedera he!ix, 31-V-1977, EG 233. Cojifrides, Sierra de Aitana, vertiente norte en cota inferior. 30SY1 -13782, 1250 m, en corteza, hojas y tocón de Hedera helix, 31 -V-1977, EG 259; ídem, EG 261. Crevillente, rambla, 30SX1 -19435, 80 m, en madera de Ficus carica, 1-VI- 1977. EG 234; ibídem, en restos deNerium oleander, EG 235; ídem, EG 236. Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SXH8530, 80 m, en rizoma (le Arundo donax y Fra çnites comunis, 1-V1-1977, EG 238; ¡bídeni, en substrato desconocido, EG 240 (esta cita solamente figuraen Gracia 1981, pag. 357); ídem, E.G 242. LaJara, márgenes de la carretera junto a la población, 30S13C4501, 40 rn, en hojas de Quercus coccfera, 2-V1-1977, EG 248. Dénia, vertiente norte del Montgó, 30S13C5099. 350 m, en hojas deQuercus coccifera, 2-Vi-1977, EG 249 (Gracia 1981, pag. 357 y López-Sánchez 1985, pag. 186).

Hemitrichia minor G.Lister: Santa Pola, Isla liana (Isla de Tabarca), chumberal junto acantilados (le zona nordeste, 30SY112 127,40 in, en cladodios caídos de Opuntia maxiina, 29-y-1977, EG 226; ídem, 227 (solo aparece en la obra de Gracia 1981, pag. 489).

Licea kleislobolus G.W.Martin: Albatera, márgenes de la carretera a Hondón de los Frai-les, después del canal de Albatera, 30SXH8530, 75 m, en substrato desconocido, 1-V1-1977, EG 239; ídeni, EG 242 (Gracia 1981, pg 429 vLópez-Sánchez 1985, pag. 111).

Lvco,qala epidendrurn (L.)Fr.: Alcolecha, Sierra de Aitana, Port deis Tudons, 30SY1I3381, 1200 jo, en tocón de ¡'mus halepensis. 31 -V-1 977, EG 232 (Gracia 1981, pag 448 y López-Sánchez 1985, pag. 117).

Perichaena chrpsosperma (Curr.)Iister: Dénia, vertiente norte del Montgó, 30S13C5099, 350 m, en chamaerops humilis en cámara húmeda, 2-Vi-1977, EG 650 (Gracia 1981, pg 475 y López-Sánchez 1985, pag. 133).

Perichaena corlicalis (Batsch)Rostaf.: Albatera, márgenes de la carretera a hondón de los Frailes, (lesl)ués del canal (le Albatera, 30SX1 -18530, 75 m, en restos de Arundo donax y ¡'hraginiles comunis, 1-V1-1977, EG 238. Aspe, márgenes de la rambla del Vinalopó, junto al Molino de Martínez, cerca de la carretera (le Aspe a Alicante, 30SXI18530, 170 m, en restos de Daucus ca,vta, 1-Vl-1977, EG 243; ídem, EG 244. Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SYI13782, 1300 m, en corteza de Hedera helix, 31-V-1977, EG 258 (Gracia 1981, pag. 482 y López-Sánchez 1985, pag. 134).

- 42 -

Perichaena ver,nicular/s (Schwein.)Rostaf.: Albatera, márgenes de la carretera a Hon-dón de los Frailes, después del canal de Albatera, 30SX118530, 75 m, en substrato desconocido, 1-Vl-1977, EG 241 (Gracia 1981, pag. 493 y López-Sánchez 1985, pag. 138).

Physarum bitectum G.l.ister: Crevillente, rambla, 30SX119435, 80 rn, en hojas deQuercu.s cocczfera, 1 -Vl-1977, EG 237 (Gracia 1981, pag. 513 y López-Sánchez 1985, pag. 155).

Ph;'sarum brunneolum (W.Phillips) Massee: Confrides, Sierra de Aitana, umbría, 30SYI13682, 1200 m, en hojas deQuercus ilex, 25-1V-1978, EG 1284 (Gracia 1981, pag. 522 y López-Sánchez 1985, pag. 156).

¡'hysarum conzpressum Alb. & Schwein.: Santa Pola, Isla Plana (Isla de Tabarca), playa junto al Poblado de San Pablo, 30SY112027, 0.5 m, en hojas de Posidonia oceanica, 29-V-1977, EG 225. Santa Pola, Isla Plana (Isla de Tabarca), chumberal junto acantilados (le zona nordeste, 30SYII2 127, 40 m, en cladodios caídos de Opuntia maxinza, 40 m, EG 227; ídein, EG 228 (Gracia 1981, pag 530 y 1.ópcz-Sánchez 1985, pag. 159).

Physarum nutans Pers.: Villajovosa, Sierra de Orxeta, rambla, 30SYI 14071, 400 rn, en hojas de Yuca sp., 31-V-1977, EG 231 (solo aparece en la obra de Gracia 1981, pag. 560).

Trichia varia (Pers. ex J.EGmel.) Pers.: Confrides, Sierra de Aitana, vertiente norte, 30SY1-13782. 1250 ¡u, en tronco (le Hedera helix, 31-V-1977, E(; 260 (Gracia 1981, pag. 665 y López-Sánchez 1985, pag 142).

La obra (le l.ÓPEz-SÁNcnEz & al. (1986) contiene, de la provincia de Alicante, referencias a la obra de GaclA (1981) respecto a Baa'harniafoliicola pag. 37, Col/aria arcyrionema pag. 38, Gol/aria rubens pag. 38. D/dymium cornatu.m pag. 37, Perichaena chrpsosperrna pag. 36 y J'hrsarum bitectuni pag 37, así como una lista de especie.s de la zona Sureste de España.

Se amplían los mismos datos con mapas regionales en la obra LÓI'Ez-SÁNcHEz & al. (1989), donde figuran la distribución por especies en cada provincia del Sureste, entre ellas Alicante.

CA1ÁI.OGO DE ESPECIES

Para cada taxón se indica nombre completo y autor(es). Los protólogos y sinónimos cons-tan en MARTIN & Ai.rxopoui.os (1969), FARR (1976), N.NEN(;A-B1n1P (1991) y Lo (1993).

Para localizar las citas rápidamente se han ordenado alfabéticamente los géneros e igual a continuación las especies.

1.os nóineros de herbario corresponden al particular del autor (Oltra), al Real Jardín Botánico de Madrid (MA-Fungi) y al Departamento de Botánica de la Universidad de Alcalá de llenares (AH) donde quedan depositadas las muestras.

Arcyria affinis Rostaf. A1,ICANTE: Alcoy, Cava Colonia, 30SY111 281, 1280 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg.A.Gonca &EGarcía, 4-X-1996, 1851.01tra, AH 22672.

- 43 -

Arcyria cinerea (Buli.) Pers. Al.ICAN'l'E: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH1883, 740 m, en tronco descortezado de Populus nigra, leg. A. C'onca &EGarcía, 7-11-1997, 2055.01tra, AH 22738. Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYFI 1281, 1180 m, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rolundfo1ia, leg. A.'onca, EGarcía & MO/Ira, 24-1996, 1573.01tra, AH 22758; ibídem, en tronco y cortezas de Quercus ilex ssp. rotundifolia, 9-1-1996, 1931.01tra, AH 22677. Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ncgo (Casa del Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descortezado de U/mus ininor, leg. A. Conca & E García, 7-11-1997, 2046.01tra, AH 22729. Ibi, falda de El Menetjador, 309SY11 1382, 1300 in, en tronco descortezado deQucrcus ilex ssp. rotundifolia, leg.A.6'onca &EGarcía, 30-1-1997, 2029.Oltra, Alt 22713.

Arcyria denudata (1,.) \Vettst. AI.ICANl'E: Alcoy zona quemada situada en el km 4 de la carretera al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1783, 840 m, en tronco quemado de Pinas halepensis, leg. A.Conca & EGarcía, 5-VI-1997, 2226.01tra, Al¡ 22752.

Arcyria incarnata (Pers. exJ.ECmel.) Pers. ALICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SYHI 281, 1280 m, en tronco deQuercus ilex ssp. rotundifolia, leg.A.C'onca &EGarcía, 17-X-1996, 1848.01tra, A!! 22669. Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH1482, 1060 m, en papel de plata abandonado, leg.A.c'onca &EGarcía, 24-111-1996, 1652.01tra, All 22696. Alcoy, Mas de Tetuán, 30SY111281, 1180 m, en tronco descorteza-do (le Pinas halepensis, leg. A. (]onca, E García &M. Oil ra, 9-1-1997, 1 959.Oltra, AH 22679 (junto a 1932.01tra, Licea kleistobolus); ibídem, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundifolia, leg. AXonca & E García, 1 5-V-1997, 2228.01tra, Ml 22754. Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ncgo (Ca.sa del Pi), 30SYI 11982, 965 m, en tronco descortezado de Populus alba, leg. A. Conca &EGarcía, 24-IV-1997, 2220.01tra, Ml 22747.

Arcyria minuta Buchet =Arc),,ria galio/mac Nann.-Bremek. =Arcyria carnea (6 .1.ister) 6. I.ister ALICANIE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 m, en tronco descortezado de Populus nigra, leg. A.c'onca, EGarcía & M.Oltra, 9-1-1997, 1940.01tra, Al¡ 23560; ibídem, en tocón de /'opulus nigra, leg. A. Conca & E García, 741-1997, 2056.Oltra, Al 122739. Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ncgo (Casa del Pi), 30SY111982, 965 m, en corteza de Ficas carica, leg.A.c'onca &EGarcía, 7-11-1997, 2042.01tra, AH 22724; ibídem, en corteza deQzíercus ilex ssp. rolundifolia, 2044.01tra, Alt 22727: ibídem, en tronco descortezado (le Ficas cari ca, 2045.01tra, Al] 22728.

Observaciones: identificada de acuerdo con la descripción que, para A. gulielmae, realiza ROBIIRECHT (1974).

- 44 -

ButM. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997

Arcyria obveiata (Oeder) Onsberg =Arcyria nutans (Buil.) Grey. ALICANTE: Alcoy, Cava Colonia, 30SYH 1281, 1280 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, Ieg. A. conca &EGarcía, 4-X-1 996, 1 849.Oltra, AH 22670. Alcoy, de la senda de la Mina als bancals del Baró, 30SYHI 582, 1160 ni, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundJblia, Ieg. A.conca & EGarcía, 5-XIi-1996, 184 1.Oltra, AH 20998. Alcoy, entre Pta deis Gal.Iers y Mas de ietuáii, 30SYH 1382, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A. conca, E García &M.OlIra, 23-IX-1995, 1478.01tra, AH 19272.

Arcyria stipata (Schwein.) Lister ALICANTE: Alcoy, umbría de El Menetjador, 30SY111382, 1300 ni, en tronco descortezado deQuercus ilex ssp. rotund'fiuia, ieg.A.conca &EGarcía, 304-1997, 2025.01tra, MI 22709.

Obseivaciones: especie estipitada con peridio permanente, capilicio que no expande y orna-mentación variada.

ornatricha alta Preuss ALICANl'E: Aico', Font de la Olivereta, 30SYIl 1883, 740 ¡a, en tronco descortezado de ¡'opulus nigra, ieg. A.Gonca, EGarcía & M.Oltra, 9-1-1997, 194 1.Oitra, AB 23561 (junto a 1940.01tra, Arcyria infinita). Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY111982, 965 ni, en corteza de Ficus carica, leg. A.conca & EGarcía, 7-11-1997, 2043.01tra, AH 22725 (junto a 2042.01tra, Arcyria minuta) ; ibídem, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundfolia, 2050.01tra, Al 22734; ídein, 2051 .Oitra, AH 22734; ídem, 2052.01tra, MA-Fungi 37449.

Comatricha anomala Ranuneioo ALICANTE: Alcoy, entre Pla deIs Gal.lers y Mas de Tetuán, 30SYII 1382,1180 in, en tronco descorte-zado de ¡'mus halepensis, Ieg. A.Gonca, EGarcía & M.Oltra, 23-IX-1 995, 1476.01tra, All 22689. Alcoy, Pia deis Gai.lers, 30SY1 -1 1382, 1180 m, en tronco descortezado de Qu.ercus ilex ssp. rotundifolia. ieg. A.C'onca & EGarcía, 1 -XII-1 995, 1 579.Oltra, AH 22763.

Observaciones: identificadas de acuerdo con la descripción de RAMMELOO (1976 y 1978), KowusM & al. (1987) y MORENO & al. (1992), la muestra 1476.01tra presenta esporas de (9)-10 mm, mientras que en 1 579.Oltra miden 8-(9) mm, tienen una coloración mas clara y es recogida en una zona menos soleada que la anterior.

Especie con pocas citas mundiales pero que se encuentra con frecuencia y abundantes fructificaciones cilla zona mediterránea de nuestro estudio, MoRcao & 11.(1992), OLTRA (1996a y 1996b). También ha sido recogida en California (U.S.A.) por KotIsM & al. (1987) y en Baja California (México) por l,I7ÁRItAGA & al. (1997).

- 45 -

Comatricha ellae Hirk. ALICANTE: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descorte-zado deQuercus ilex ssp. rotundfo1ia, leg.A. Conca & EGarcía, 7-11-1997, 2053.Oltra, MA-Fungi 37450 (junto a 2052.01tra, Comatricha alta).

Observaciones: Para su identificación se ha seguido la descripción y separación de especies próximas que realiza Peo (1994).

Comatricha ellae Foto 1: esporocarpo x 20 Foto 2: detalle del capilicio, red peridial y columela x 40 Foto 3: esporas x 100

- 46 -

Comatricha nigra (Pers. ex J.EGmel.) J.Schrt. A1,ICANTE: Alcoy, entre Pla deis Gal.lers yMas de Tetuán, 30SYHI 382, 1180 in, en tronco descorte-zado (le Pinus halepensis, ieg. A.Conca, EGarcía & M.Oltra, 23-IX-1 995, 1 477.Oitra, Ml 19271. Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH 1281, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A. Conca, EGarcía &M. Oltra, 2-1-1996, 1 575.Oltra, AH 19299 (junto a 1 574.Oitra, Echinostelium ninutum). Alcoy, Sant Antoni. Ma.s del Ñego (Casa dei Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco des-

cortezado (le Pi,ius halepcnsis, leg. A. conca & EGarcía, 7-11-1997, 1 965.Oltra, Al 1 22741 (junto a 2049.01tra, Craterium leucocephaluin var. scyphoides). Alcoy, wnbría de El Menetjador, 30SYII 1382, 1300 in, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundfo1ia, leg. A.Conca & EGarcía, 30-1-1997, 2028.01tra, AH 22712.

Obsetaciones: la muestra 1965.01tra esta compuesta por ejemplares con una altura total de 15-2 mm, menor dei establecido para el estándar de la especie 3-7 mm.

Crateriuin Ieucocephaluni var. ieucocephalum (Pers. ex J.EGmei.) Ditmar AL1CANrFE: Alcoy, zona de la Coya Celada, 30SY1 -1 1482, 1070 m, en tallos y hojas de Brach;podium re/u..rum, leg.A.conca, 1? García &M.Oltra, 23-IX-1995, 1471.01tra, AH 19267; ibídem, en hojas de Quercus ilex ssp. rotundifolia, 1473.01tra, Al¡ 19268; ibídem, en hojas de Fraxinus ornas, 1474.Oltra, AH 19269.

Craterium leucocephalurn var. scyphoides (Cooke & Baif.) Clister At,1CANI'E: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (casa del Pi), 30SYH 1982, 965 m, en tronco descorte-zado de Pinas halepensis, leg. A.conca & EGarcía, 7-11-1997, 2049.01tra, AH 22732.

Craterium minutum (1.eers) Fr. ALIcANTE: Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SYH1482, 1060 m, en hojas deQuercus ilex ssp. rotundifolia, leg. A. Gonca, E García &M. Oltra, 23-IX- 1995, 1 469.Oltra, AH 19266 (jiin-to a Dasyscij.hus cerinas) Alcoy, Pla deis Cal.iers. 300H 1382, 1180 in, en hojas de Quercus ilex ssp. rotundfolia, leg.A.conca, FGarcía &M.Oltra, 2-1-1996, 1568.01tra, AH 19296. Cribraria cancellata (l3atsch) Nann.-Bremek. =Dictydiuin canceIlatun Batsch ALICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SYII1 281, 1280 m, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A.conca & EGarcía, 4-X-1996, 1852.01tra, AH 22673; ibídem, en tronco descortezado de Quercus ilex ssp. rotundifolia, 1853.01tra, Al¡ 22674. Alcoy, Font del Rosinyol, 30SY11 1482, 980 m, en tronco descortezado de Pinas halepensis, leg. A. conca & EGarcía, 11 -X- 1995, 1 578.Oltra, Ml 19302. Alcoy, umbría del Mas de Tetuán, 30SY1 -11282, 1150 m, en tronco descortezado de Quercus ilex en cultivo, ieg. M.Oltra, 22-1-1997, 1997.01tra, AH 22703.

Cribraria violacea Rex ALlCAN1E: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 m, en tronco descortezado de Populus nigra, leg.A.conca &FGarcía, 26-IV-1997, 2242.01tra, Alt 22745 (junto a 22 18.Oitra, Hernitrichia clavata var. cal),culata). Alcoy, umbría del Mas de Tetuán, 305Y111282, 1150 m, en tronco descoi

- 47 -

tezado deQuercu.s ilex ssp. rotund([olia en cultivo, leg. M.Oltra, 22-1-1997, 1998.Oltra, AH 22704.

Dictydiacthalium plurnbeum (Schumach.) Rostaf. ex Lister ALICANTE: Alco) Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 ni, en ramas de Popuiu.s nigra en cultivo, leg. MO/Ira, 21-11-1997, 2007.01tra, AH 22706.

Observaciones: obtenida la muestra en cultivo, se observa un plasmodio blanco lechoso que se vuelve rojizo al tiempo que se eleva sobre la superficie en columnas verticales individuales, con aspecto de cerationzyxafruticulosa, reagrupándose estas columnas en varios pseudoetalios don-(le maduran y forman las esporas.

DidymiLim clavus (Alb. & Schwein.) Rabenh. ALICAME: Alcoy, zona de la Coya Gelada, 30SYH 1482, 1070 ¡a, en hojas de Quercus ilex ssp. rolund(folia, leg. A.Conca, EGarcía &M.Oltra, 23-IX-1995, 1472.01tra, AH 22765.

Didymium difforrne (Pers.) Gray ALICANTE: Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYI -11482, 1060 ni, ene! suelo, leg. A.Conca & EGarcía, 24-111-1996, 1963.Oltra, AH 222699 (junto a 1654.01tra, Didymium trachysporum).

Didyrniurn laxifi!um G.I,ister &J.Ross ALICANTE: Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH 1281, 1180 m, en hojas deQuercus ik'xssp. rolund(folia, leg. A.Gonca & EGarcía, 2-V-1997, 2222.01tra, All 22749; ídem, 2224.01tra, MA-Fungi 37453; ibídem, en hojas, frutos y flores masculinas de Quercus ilex ssp. rotuna(folia, 2223.01tra, Ah 22750.

Didyniium megalosporum Berk. & M.A.Curt. =Didyrnium eximium Peck ALICANTE: Alcoy, finca La Cardadora, 30SYH 1583, 880 m, en hojas deQuercus ilex ssp. rotund(folia, leg. A. Conca, EGarcía &M. Oltra, 23-IX- 1995, 1465 .Oltra, Ah 19262; ibídem, en acículas de Pinus halepensis, 1 466.Oltra, AH 19263; ibídem, cii hojas y ramitas de Viburnum linus, 1 467.Oltra, AH 19264; ibídem, en hojas deQuercus cocc ([era, 1468.01tra, AH 19265.

Didyrniurn melanospernwrn (Pers.) T.Macbr. ALICANIE: Alco) Font de la Olivereta, 30SYII 1883, 740 m, en corteza dePopulus nigra, leg.A.Conca & EGarcía, 30-1-1997 1 2031.01tra, Al! 22716; ibídem, en hojas de Populus nigra, 26-!V-1997, 2219.01tra, AH 22746.

Didymium rubeopus var. albocapilhitium G.Moreno, Castillo, Illana & lizárraga A1.lANiE: Alcoy, Font del Rosinyol, 30SYH 1482, 980 m, en hojas deQuercus ilex ssp. rotund([olia, leg. A.C'onca, EGarcía & M.Oltra, 23-IX-1995, 1470.01tra, AH 23556. Alcoy, Pla deIs GalIers, 30SY11 1382, 1180 m, en hojas deQuercus ilex ssp. rol und([olia, lcg.A.C'onca, EGarcía &M. Olira,

- 48 -

2-1-1996, 1566.01tra, AH 22759. Observaciones: especie que será descrita próximamente por MoNo, ('Ásnao, ILLARA & Lra(RRAGA

(en prensa) corno nueva para la ciencia. Todas las muestras ha sido revisadas por los autores.

Didymium squaniuiosum (Alb. & Schwein.) Fr. ALICANTE: Alcoy, El Molinar, 30SYH2085, 580 rn, en hojas deHedera clix, ieg.A.conca &EGarcía, 2-11-1997, 2038.01tra, AH 22735; ibídem, en hojas dePopulus alba, 2039.01tra, AH 22736. Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 m, en corteza de Populus nigra, ieg. A.conca & EGarcía, 30-1-1997, 2032.01tra, AH 22717; ibídem, en hojas de ¡'opulus nigra, 2033.01tra, AH 22718. Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH 1281, 1180 m, en Diplotaxis erucoides, leg. A.Conca, EGarcía & MO/fra, 2-1-1996, 1 570.Oltra, AH 22762. Alcoy, Pia deis Gal.lers, 30SY1 -1 1382, 1180 rn, en hojas de Quercus ilex ssp. rotundfolia, leg. A.C'onca, EGarcía & MO/fra, 2-1-1996, 1567.01tra, Al] 22760 (junto a 1 566.OltraDidymium ru beopus var. albocapillitiurn); ídem, 1 569.Oitra, AH 22761. Alcoy, zona (le la Coya Gelada, 30SY1 -1 1482, 1070 m, en hojas de Quercus ilex ssp. rofundfolia, leg. A. conca, EGarcía &M. O/Ira, 23-IX- 1995, 1 966.Oltra, AH 22766 (junto a 1 472.Oltra, Dia'yrniurn clavas).

Observaciones: las muestras 2038.01tra y 2039.01tra, representan una forma de fructificación con peridio recubierto de gruesa corteza de cristales estrellados, estípite delgado, corto y sin hipotalo. Sin embargo la espora mantiene, bajo microscopia electrónica de barrido, el tamaño y patrón de ornarnentación típicos de la especie.

Didymium trachysporum G.Lister ALICANTE: Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1482, 1060 ni, en papel de plata abandonado, leg. A.C'onca & EGarcía, 24-111-1996, 1653.01tra, AH 22697; ibídem, en el suelo, 1654.01tra, Al¡22698.

Echinostelium minutum de Bary ALiCANTE: Alcoy, finca El Pinaret, junto km 3 carretera al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1783, 780 mn, en tocón de Pinas halepensis, leg.A.Conca, EGarcía&M.OlIra, 2-1-1996, 1563.01tra, Ml 19293 (junto a 1 562.Oltra, Physarunz nutans). Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYF1 1281, 1180 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A. conca, EGarcía &M. O/Ira, 2-1-1996, 1 574.Oltra, AH 19300; ibídem, 9-1-1997, 1960.01tra, Al] 22680 (junto a 1932.01tra, Licea kleistobolus).

Encrthenema papillatum (Pers.) Rostaf. Al.ICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SY1 -1I 281, 1280 rn, en tronco descortezado de ¡'mus halepensis, lcg. A. Conca & E García, 4-X- 1996, 1 850.Oltra, Al]22671 (junto a 1 849.Oltra,Arcya ohvelata).

Enteridiurn lycoperdon (BulI.) M.L.Farr Al.ICANTE: Alcoy, Sant Antoni, paelleros junto a la Ermita de Sant Antoni, 30SYh11982, 900mn, en papel de plata abandonado, leg.A.conca &EGarcía, 5-Vi-1997, 2229.01tra, Al¡ 22755.

Observaciones: curioso hábitat donde es encontrado este Myxoniycete, dentro de un retorcido

- 49 -

ButIL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Pal)el de plata usado por los excursionistas para envolver los bocadillos, substato donde, en otros

lugares, también se han encontrado Didyinium trachysporum yArcyria incarnata.

Fuligo septica (L.) EH.Wigg. ALICANTE: Alcoy, Font del Rosinyol, 30SY1-11482, 980 ni, en madera enterrada en el suelo, leg. A.Conca & EGarcía, 11 -X-1995, 1 577.Oltra, AH 23557.

Heinitrichia clavata van calyculata (Speg.) Yamain. =Hemitrichia caij'cnlata (Speg.) M.L.Farr ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivcreta, 300I1883, 740 m, en tronco descortezado de Poplilus nigra, leg.A.Conca &EGarcía, 26-1V-1997, 2218.01tra, Mi 22744.

Observaciones: se sigile el tratamiento taxonómico de YAMAMOTO, lIAGl'nt & Sw&NA (1993).

Hemitrichia karstenii (Rostaf.) I.ister ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740 ni, en rama de Populus nigra, Ieg. A.conca &EGarcía, 30-1-1997, 1961.01tra, Al¡ 22715 (junto a 2030.01tra, Licea biforis).

Leocarpus fragilis (Dicks.) RostaS. AUCANrE: Alcoy, San Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY111982, 965 ni, en ramas deFicus cenca, leg. A. Conca & EGarcía, 7-11- 1997, 2041 .Oltra, Alí 22723.

Licea biformis Morgan ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 3OSYH 1883, 740 m, en rama dcPopulus nigra, leg.A.C'onca &EGarcía, 30-1-1997, 2030.01tra, Al] 22714.

Licea kleistobolus G.W.Martin ALICANTE: Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYH1 281, 1180 m, en tronco descortezado dePinushalepensis, leg.A.C'onca, EGarcía &M.Oltra, 9-1-1997, 1932.01tra, AH 22678.

Licea miniina Fn AlICANTE: Alcoy, finca El Pinaret, junto km 3 carretera al Santuario de la Font Roja, 30SY11 1783, 780 ni, en tocón de Pinus halepensis, leg. A. Gonca, E García & M. Oltra, 24-1996, 1561 .Oltra, Al 1 19291 (junto a 1 560.Oltra, Ph),sarunz nntans). Alcoy, Pla deIs Gal.lers, 30SY1-1 1382, 1180 ni, en tronco descortezado dePinus halepensis, leg.A.conca, EGarcía &M.Oltra, 1 565.Oltra, MI 19295 (junto a 1 564.Oltra, i'hysarum nutans).

Licea parasitica (Zukal) G.W.Martin ALICANTE: Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SYH1482, 1060 ni, en corteza de Cupressus ,scrnpervirens vivo, leg. M.G.Fernández & MOlina, 26-Vll-1997, 2233.Oltra, MA-Fungi 37451; ídem. 2236.01tra, MA-Fungi 37454.

- 50 -

ButiL Soc. Mico!. Valenciana 3: 1997

Lycogala epidendrum (L.) Fr. ALICANTE: Alcoy, Entrador del Baró, 30SYI 11582,960 m, en tocón depinns halepensis, leg.A.conca & EGarcía, 17-X-1996, 1847.01tra, AH 22668. Alcoy, entre P1a deis Gal.lers y Mas de Tetuán, 30SYH 1382, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinus halepensis, Ieg.A. conca, EGarcía &M.Oltra, 23-1-1995, 1475.01tra, AH 19270. Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY1-11982, 965 ni, en tronco descortezado de Populus alba, Ieg.A.conca &EGarcía, 24-IV-1 997, 2221 .Oltra, A1122748.

Lycogala flavofuscum (Ehrenb.) Rostaf. ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SYH 1883, 740tn, en tocón de Populus nigra, leg. A. conca &EGarcía, 26-IV-1997, 2217.01tra, Ml 22743.

Mucilago crustacca EH.Wigg. / AlICANTE: Alcoy, Sant Antoni, padlleros junto a la Ermita de Sant Antoni, 305Y1I1982, 900 ni, englobando a tallos y hojas de Brach)podium retusum, leg. A.conca & EGarcía, 5-Vl-1997, 2230.01tra, AH 22756.

Perichaena depressa Lib. ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY1 -1 1883, 740 m, en corteza de Populus nigra, leg.A. conca &EGarc(a, 1 9-XII- 1996, 1845 .Oltra, AH 21002; ibídem, en tronco descortezado de Populus nigra, 1846.01tra, Aff 22667; ibídem, en corteza de Popu.lus nigra, leg.A.concaEGarcía &M.Oltra, 9-1-1997, 1934.01tra, Al] 22682. Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SY1 -1 1482, 1060 ni, en corteza de cupressiis sempervirens, leg. M.G. Ferndndez &M.Oltra, 26-V1I-1997, 2239.Oltra, Al] 22563.

Perichaena vermicularis (Schwein.) Rostaf. ALICANTE: Alcoy, jardines del Santuario de la Font Roja, 30SY1-11482, 1060 m, en corteza de clip ressus sempervircns vivo, leg. M. G.Fernández &M. Oltra, 26-VII- 1997, 2234.Oltra, MA-Fungi 37452 (junto a 2233.01tra, Licea parasitica) ; ídem, 2240.01tra, AH 23564.

Physarum bivalve Pers. ALICANTE: Alcoy, El Molinar, 30SYH2085, 580 in, en hojas de Rubus ulmfolius, leg. A.conca & EGarcía, 2-11-1997, 2034.Oltra, AH 22719; ibídem, cii tallos deRuhus ulmifolius, 2035.Oltra, AH 22720; ibídem, en hojas de Ficus carica, 2036.01tra, AH 22721; ibídem, en rama deFicus carica,

'2037.Oltra, Al] 22722.

Physarum brunneolum (W.Phillips) Massee ALICANTE: Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1482, 1060 ni, en hoja de Viburnu,n tinus, Ieg. A.conca & EGarcía, 24-Xl-1994, 1066.Oltra, AH 23559. Alcoy, Mas de Tetuán, 30SYFI 1281, 1180 ni, en Dilotaxis erucoides, leg. A. conca, E García & M. Oltra, 2-1-1996, 1571.01tra, Al 19297; ibídem, en hojas de Quercus ikxssp. rotundfolia, 1572.01tra, AH

- 51 -

19298. Alcoy, Pla deis Gal.lers, 30SYH 1382, 1180 m, en hojas deQuercus ilex ssp. rotundfoIia,

leg.A.C'onca &EGarcía, 2-V-1997, 2225.Oltra, Al! 22751.

Physarum cinereum (Batsch) Pers. ALICANTE: Alcoy, Cava Coloma, 30SY1 -1 1281, 1280 m, en hojas de Quercus il.ex ssp. rotundifolia,

leg. A.Conca & EGarcía, 17-V-1996, 1800.01tra, Al! 22701; ibídem, en ramas de Quercus ilex ssp. rotundfo1ia, 1801.01tra, All 22702. Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SY1 -1 1482, 1060 m, en plá.stico emboltura de embutido abandonado, ¡cg. A.C'onca & EGarcía, 24-Xi-1994, 1065.01tra, Al! 23558.

Physarum contextum (Pers.) Pers. Ai.ICANTE: Alco) Font de la Olivereta, 30SY111883, 740 m, en corteza de Pinus halepensis, ¡cg. A. C'onca, EGarcía &M. O/ira, 9-1-1997, 1 937.Oltra, AH 22685; ibídem, en tallos de Brachjpodium retusuni, 1938.01tra, AH 22686.

Physarum dccipiens M.A.Curtis =1'hysaiim auriscalpiurn Cooke Al.ICANTE: Alcoy, jardines de! Santuario de la Font Roja, 30SY1 -11482, 1060 in, en corteza (le cupressus sempervirens vivo, leg. M. G.Perndndez &M.OlIra, 26-VIl- 1997, 2232.01tra, AH 23565.

Physarum leucophaeurn Fr. ALICANTE: Alcoy, umbría de El Menetjador, 30SY1 -1 1382, 1300 in, en corteza de Quercus ilex ssp. rotiindfolia, ¡cg. A.c'onca & EGarcía, 30-1-1997, 2023.01tra, AH 22707; ibídem, en rama de Quercus ilex ssp. rotundifolia, 2024.01tra, AH 22708. Alcoy, zona quemada situada en el km 4 (le la carretera al Santuario de la FonI Roja, 30SYH 1783, 840 m, en tronco quemado de ¡inus ha/ap ensis, leg. A. c'onca & EGarcía, 5-VI- 1997, 2227.01tra, AH 22753.

Physarurn nutans Pers. AlICANTE: Alcoy, Cava Colonia, 30SYIl 1281, 1280 ni, cii tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A.C'onca &EGarcía, 4-X-1996, 1844.01tra, Al 121001; ídem, 1854.01tra, All 22675. Alcoy, comederos junto al Santuario de la Font Roja, 30SYH 1482, 1060 m, en tronco descortezado de Pinus halepensis, leg. A. Conca & E García, 24-111-1996, 1651 .Oltra, AH 22695. A1co) entre Mas de Tetuán y Cava Coloma, 30SY1 11281, 1240 ni, en rama cte Quercus ilex ssp. ro1undfolia, leg. A. Conca & EGarcía, 25-X- 1996, 1843.01tra, AB 21000. Alcoy, finca El Pinaret, junto km 3 carretera al Santuario de la Font Roja, 30SY111783, 780 m, en tocón (le Pinus halepensis, leg. A.Conca, EGarcía & M.Oltra, 2-1-1996, 1 560.Oltra, AH 19290; ídeiii, 1 562.Oltra, AH 19292. Alcoy, parte alta de la Senda de la Mina, 30SY111482, 1300 m, en corteza deQuercus i/e. ssp. rotundifolia, leg.A Conca &EGarcía, 1-X11-1995, 1 576.Oltra, AH 19301; ibídem, 26-1-1996, 1655.01tra, Alí 22700. Alcoy, Pla deis GaLlers, 300I 1382, 1180 ni, en tronco descortezado de Pinus ha/epeiisis, leg. A.c'onca, EGarci? & MO/Ira, 2-1-1996, 1 564.Oltra, Al] 19294. Alcoy, Sant Aiitoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 305fl11982, 965 in, en tronco descortezado de Ficus carica, leg.A.'onca &EGarcía, 7-11-1997, 2048.01tra, AH 22731.

- 52 -

Physarum pusilluni (Bcrk. & M.A.Curtis) G.lister ALICAiNTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY111883, 740 m, en corteza y tronco de Populus nigra, leg. A. Conca & E García, 7-11-1997, 2054.01tra, Al]22737. Alcoy, Sant Antoni, paelleros junto a la Ermita de Sant Antoni, en hojas de Brachjpodizun retusum, leg. A. C'onca & EGarcía, 5-VI- 1997, 2231.01tra, All 22562.

Stemonitis fusca Roth Al.ICANTE: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SY111982, 965 m, en corteza deFicus carica, leg.A.c'onca &FGarcía, 7-11-1997, 1962.01tra, AH 22726 (junto a 2042.01tra,Arcyria minu/a). Mcos umbría del Mas de Tetuán, 30SY11 1282, 1150 m, en tronco descortezado deQuercus ilex ssp. rotund(folia en cultivo, leg. M.Oltra, 224-1997, 1999.01tra, Al¡ 22705.

Stemonitis splendcns Rostaf. ALICANTE: Alcoy, Sant Antoni, Mas del Ñego (Casa del Pi), 30SYI1 1982, 965 m, en tronco descorte-zado de Ficus carica, leg. A.onca & E García, 7-11-1997, 2047.01tra, AH 22730.

Trichia affinis de Bary AlICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY11 1883, 740 m, en tocón dePopulusnigra, leg.A.Conca &EGarcía, 741-1997, 2057.01tra, Al]22740.

Trichia varia (Pers. ex J.EGmel.) Pers. ALICANTE: Alcoy, Font de la Olivereta, 30SY11 1883, 740 m, en tocón dePopulus niç'ra, leg.A.Conca &EGarcía, 4-X-1996, 1855.01tra, AH 22676; ibídem, entronco descortezado dePopulus nigra, 13-Xll-1996, 1842.Oltra, AH 20999; ibídem, en corteza dePopuius nigra, leg.A.c'onca, EGarcía & MO/Ira, 9-1-1997, 1933.01tra, AH 22681; ibídem, en tronco descortezado de Populus nigra, 1935.01tra, Al! 22683; ibídem, en ramitas dePinushalepensis, 1936.01tra, Al 22684; ibídem, en tronco descortezado de Populiis nigra, leg.A. c'onca &EGarcía, 5-V1-1 221 6.01tra, AH 22742.

CONCLUSIONES

Se hacen públicas citas inéditas de la provincia de Alicante, en sus (latos completos, siendo interesantes para el catálogo de la Comunidad Valenciana las especies:

Col/aria arcyrionema (Rostaf.) Nann. -l3remek. Cornatricha funda Lister

Se amplia el conocimiento ecológico y corológico de los Myxonycetes en la Comunidad Autónoma Valenciana y muy especialmente (le las formaciones montañosas del interioi estudián-dose exhaustivamente su población autóctona.

- 53 -

El catálogo de la provincia de Alicante que, con las citas de MALENÇON & al. (1971) y GIciA (1981), constaba (te 24 especies y 48 citas, se incrementa con las especies que se relaciona a continuación. Algunas, además, aumentan en 9 (marcadas con *) el catálogo de la Comunidad Valenciana que tenía 114 especies

Arcyria affinis Rostaf. Artyria cinerea (BuIl.) Pers. Arcyria denudala (L.) Wettst. Arcyria incarnata (Pers. exJ.EGmel.) Pers. Arcyria minuta Buchet Arcyria obvelata (Oeder) Onsberg Arcyria stlj)ata (Schwein.) Lister Co,natricha afta Preuss Coinatricha anoinala Rairimeloo :C'o,,ia/richci el/nc lUrk. Crateriun, lezicocephalunz van leucocephalurn (Pers. ex J.EGmcl.) Ditinar :C,.ater fu/ii leucocephaluin var. scjphoides (Cooke & Baif.) G.Listcr (,'rateriinn minutum (Leers) Fr. Cribraria cancel/ata (Batsch) Nann.-Breniek. Cribraria vio lacca Rex Dictydiaethalium plumbenin (Schumach.) Rostaf. cx Lister Did)'mium clavus (1\lb. & Schwein.) Rabenh. Didymium fax/filian G.Lister & J.Ross Didj;,nium nitç'alosporuiiz Berk. & M.A.Curt. 'Didyinium ,nelanosjx'rnnírn (Pers.) T. Macbr. Didyrniuni rubeopus var. alhocap/l/itium G.Moreno, Castillo, Illana & Lizárraga. Didymiinn traC/J)'SJ)Orií ni G. Lister Echinostelium ininutum de Bary Enert bencina papif/attini (Pers.) Rostaf. Enter/dinin lycoperdon (Iliill.) Ml.. Farr Fuligo seplica (L.) Etl.Wigg. Hemitrichia clacata var. calyculata (Speg.) Yainam. Hemitrichia karslenii (Rostaf.) Lister J.eocarpusfragilis (Dicks.) Rostaf. Licea bfor,nis Morgan Licea minima Fn Liceaparasitica (Zukal) G.\V. Mailin LycogalaJlavofiiscuin (Ehrenb.) Rostaf. Perichaena depre.ssa l,ib. Physaruin hivalve Pers. J'hysarum cinereum (Batsch) Pers.

- 54 -

Pbysaru.rn contextum (Pers.) Pers. Physarum decibiens M.A.Curtis Physarum Ieucophaeu,n Fr. ¡'hysarurnpusillum (Berk. & M.A.Curtis) Clister Sternonilisfzisca Roth Stemonitis splendens Rostaf. *Trichia afflnis de Barv

Las condiciones climáticas durante estos 4 años no han sido favorables para el estudio realizado, ver GARcÍA & CONCA (1997). La cantidad de citas obtenidas ha sido muy inferior al resul-tado esperado, comparado con el número de visitas realizado, muchas de ellas totalmente infruc-tuosas, no pudiendo poner de manifiesto la riqueza florística que se le supone a este espacio natural.

Se espera que la dirección del parque amplíe la autorización para acceder al espacio natural protegido y pueda continuar el estudio.

AG1A1)EC1MIENTOS

A los entusiastas micólogosA. ConcayE García, sin cuyo aportación y ayuda este trabajo no l)odría existir.

Al Dr. E. Gracia por las orientaciones y datos aportados para completar las citas existentes de la provincia de Alicante que se publican en el presente trabajo.

Al l)i G. Moreno lor la revisión de 2057.01tra (Trichia affinis), 1 566.Oltra (Didyrniurn rube opus var. albocapiílitiurn) , 2023.01tra, 2024.01tra, 2227.01tra (Ph),sarum leucophaeurn), 1937.01tra y 1938.01tra (Phpsarurn contextum); al Dr. E Pando por su colaboración en los género Echinosteliurn, Licea y comal richa, especialmente por la revisión de 2053.01tra (Cornatricha clac); al l)r. C. ¡llana por la revisión de 1851 .Oltra (Arcyria affinis); y al l.do. M. Lizárraga por el hallazgo de 2030.01tra (Licea b?.forrnis) revisando 1961 .Oltra (Hemitrichia karstenii).

BIBLIOG HAifA

FARR, MI,. (1976). Flora IVeotropica. Monograph n° I6.'Mxonycetes.TIie New York Botanical Garden Bronx. New York.

GARcÍA,J.R., G. MORF.NO, A. G'snu.o & C. lw (1996). Adiciones al estudio de los Myxomnycetes de Extremadura (Catálogo actualizado). Bol Soc. Mico!. Extremeña 7:46-59.

GONYÁ1JZ, L.M. & JI.. GONZÁ' (1991). Guía espacios ntituralesprotegidos. Editorial Debate. Móstoles (Madrid).

- 55 -

Git&cii, E. (1981). Estudio sobre la Flora, Fitosociología, Ecología) corología de losMixomicetes de España. Tesis doctoral. Facultad de Biología, Universidad Central de Barcelona.

¡LLANA, C., M. HEiooI' & G. MoRENo (1990).Contribution to the study of the Momycetes of Spain lIl.Catalogue of Myxomycetes of Spain. Mycolaxon X'Viil, (37-69).

Koeau, D.T. & RS. DENL.\REE (1987). Coinatricha anoinala, a new record for the wcstern hemisphere.

M3'cología 79(1): 140-14 1 LADo, C.(1991). Catálogo comentado y síntesis corológica de los Myxomycetes de la Península

Ibérica e Islas Baleares (1788-1990).Ruizia 9:1-142. ¡ADo, C. (1 993) Cuadernos de Trabajo de Flora Micológica Ibérica, n° 7. Real Jardín Botánico.

Madrid. Lc'ÁRRAc,A, M., G. MORENO & C. ILIANA(1997). 'Ihe Myxomycetes froin Baja California (México).

Mycotaxon LXIII:287-300. LópEz-SÁNcuEz, ME. (1985). Estudio de los Mixomicetos del SE. español. Univ. Murcia. Tesis de

licenciatura. Murcia. LÓPEZ-SÁNCHEZ, ME., M. lloNRLnu, E. Gci & EJ. GLA (1986). (atá1ogo taxonómico provisional de los

Mixomicetos (tel S.E. de Espaiia.AnalesBiol. (Murcia) 2:35-39. lÓPEz-SÁNcHEz, M. E., M. lIoNRuRLA, E. CIcAcLA & E.J. GF (1989). Estudio corológico de los Mixomicetos

del S.E. de España. Folia Bot. Misc. 6: 37-47. MALENÇON, 6. & R. BERTAUIT (1971). Champigiioris de la Péninsule lbérique,1. Exploration entre le Midi valencien et le Montseny.Actal'hylotax.BarCi?lOfl. 8: 5-68.

MARTIN. G.\V. & C. J. AI.LxOI'oul.os (1969). 7he Myxomycetes.Universitv of Iowa Press.Iowa City. Moieao, 6., C. luMA & M. HiMool' (1992). Spanish Myxomycetes.V1. Four interesting species belong)ng

to the Stemonitales. c,yptog. Mycol. 13(4):295-303. MORENO, 6., A. Gsriao, C. ¡IJANA & M. LIZÁRRAGA (en prensa). A little-know species , l)id)lnium i-ubeopus

(Myxomvcetes), an a new variely. ciptog. Mjcol. NsNENc-BR.MER&\1I',N.E. (1991). A Guide to Te,nperateMyxonzycetes.Edit. Biopress limited. Bristol. OLTRA,M.(1996a). Myxomycetes que fructifican sobre Nerium oleander en la provincia de Valencia

(España). Bulil. .oc. Mico!. Valenciana 2: 5-13. OLT\,M.(1996b).CoI1tribución al conocimiento de los Myxomycetes de la provincia de Valencia

(Espaila) vzonas limítrofes. III. Bol. Soc. Mico!. Madrid2l: 251-271. PANDO,E (1994) Estudio de los Mixomicetes corticícolas de la España Peninsular e Islas

Baleares. Tesis doctoral.Universidad Complutense de Madrid. RAMMELOO, J.(1976). Coniatricha anomala, a new myxoinycete from Belgium. Bu/Ijar. Bol. Nat. PIa,it. Beç'. 46:237-240. RAMMELOO. J. (1978). SysIenatische Stude van de Tric/.'iales en de Stemonitales (Myxomycetes)

van Be/gUi. Paleis der Acadeinién, Bruselas. R0B13REcHT, E. (1974). The genus Arcyria Wiggers (Myxomycetes) in Belgium. BulI. lar. Bol. Nal.

Be!g. 44: 303-353. YANwloTo, Y., 1i.'urn, II. & K. SUITANA (1993). Myxomycetes from Nothern Pakistan 11. ciyplogarnic

Flora ofI'akistan 2: 25-41.

- 56 -

ButiL Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997

ASCOMICETS DEL PARC NATURAL "CARRASCAR DE LA FONT ROJA" (ALACANT)

F. GARCÍA (1) i A. CONCA (2)

(1) Carni Bonavista s/n, 46870 Ontinveni (Valncia) (2) Pi. Poeta Joan Vinibodí, 5.46870 Onhinyent (Valéncia)

Sununary. G.incis, Fi Cou:, A. (1997) Ascoinycetes froin ihe Carrascar of ihe Foni Roja. Bu!!!. Soe,Mid Va/endana3: 57-76 Chorological references of ascotniccies found between tite auiumn of 95 and tite surnrner of 97 at tite oak wood

natural irark o "Li Font Roja are given (Aiacanú. Kev \Vords. .'1sco,ncotina, choroiogy, Aiacant.

Resuni. GÁls:li, Fi Ç.os, A (1997) Ascornvcetes from tite Carrascar of ihe Foni Roja. Bu!!!. Soc. Mico!. Valc,,ciana 3: 57-76 Es dones referéitcies coroigiqties deis ascomicets trobats entre la tardor del 951 i'estiu del 97, al iarc natural

del carrascar de la Foni Roja (Alacani). i'arauies ciati: Ascorn tco!ina, corologia, Alacant.

INTRODUCCIÓ

Característiques de 1'rea: El Parc Natural del Carrascar de la Font Roja, anib una extensió de 2.500 ha. es iroba al

Nord de la província d'Alacant, ¡ pertany als municipis d'Alcoi ¡ Ibi; forma part del conjunt de serres prebétiques, ami) forts desnivells i lina orientació SO-NE que origina una gran d.iferenciació entre l'ohaga i la solana.

Constitueix un reducie prou ben conservat del bosc mediterrani, del qual es coneix la seua flora fanerogmica (Ballester & Stiibirig 1990) peró és prou reduTda la informació sol)re la seua micoflora; aixó ens va motivar a prospectar-lo amb una certa regularitat durant dues temporades i els resultats ohtinguts, que a dir la veritat no responen a les expectatives que s'havien fet, són els que figuren en aquest anide ¡ altres (lite l'acompanyen.

- 57 -

Vegetació: A la part baixa lii ha pinar de P halepensis amb la brolla corresponent i alguna carrasca

solta; després un dens carrascar amh marfuil, amh algun pi i caducifolis dispers, ¡ a les parIs més altes i ornbrívoles una relativa abund.ncia (le caducifolis (Gal.lers, fleixos, aurons) ami) carrasques formani un bon bosc rnixt, del qual resten escasses mostres al nostre País; a la solana predomina un carrascar cIar (Inés detalls sobre la vegetació en CONCA et al. d'aquest rnateix Butiletí).

Climatologia: Afortunadament es pot disposar de dades cliinuiques "in sito", donat que, des d'octubre

del 93, hi ha una estació meteorológica autoiutíttica dintre mateix del Parc, concretainent al Santuari (1000 rn. d'altitud).

Les precipitacions lian sigut les que figuren a la 'Jaula 1.

TAUIA 1

PRECIPITACIONS ( I/m2) Santuari de la FONT ROJA

ANY G F M A Nl Jn .11 A S O N D ANUAL

93 1 1 1 1 1 82 155 30

94 1 7 1 9 5 49 1 5 8 0 1 77 64 23 9 258

95 5 34 83 22 0 16 14 24 64 262*

96 59 35 69 60 52 5 0 7 61 46 96 55 544

97 136 7 30 189 41 66

* Sense dades de Juny, Julio! i Agost

Pareix impossible que es puga inantindre la vegetació que hi ha ami) aquestes precipitacions, peró cal no oblidar la gran irregularitat (le les pluges en la zona inediterrtnia; l'efecte negatiu (le la sequera del 94 i del 95 s'ha deixat sentir clai'ament en el carrascar i óbviament també liaui'i afcctat al bolets impedint "l'eixida" (le molts (l'ells que lii (lenen ser esperani "temps nillors" (Mansanet -Mansanet & al. 1982- dóna les dades obtinguides d'un pluviómetre d'acumulació situat a I'alt del Menejador, que va funcionar ainb celia irregularitat des (le l'any 1951 finsal' any 1979, ainb una rnitjana de 630 hm 2 , i anys com el que va de setembre del 71 finsa ocwbre del 72, període en qu van carne més de 1395 1/nY).

La inforinació més detallada (id període de prospecció figura en la Taula 2 i 3.

- 58 -

TAULA 2 Temporada 95-96

Temporada JI A S O N D 1 G F M A M Jn Any* 95-96

P 5,8 14,2 23,8 63,8 58,8 34,8 69 60,2 52,2 4,8 395* Diesde 6 15 lO 17 lO 12 14 8 lO 3 105* pluja

Diesde 2 3 7 4 2 4 6 2 1 0 41* P<l Vm2

T. mijana

12,6 1 10,2 7,2 6,2 -

6.7 10,4 -

13,7 -

18.6 - 11,3°

Mínima 6,5 7,3 1,5 .0,3 0,6 -5,0 .1,0 0,1 4,1 6.2 -50 absoluta

Diesde 1 II 17 T.min,<0°C

* Falten les dades de Julio11 d'Agost

TAULA 3 Temporada 96-97

Temporada JI A S O N D G F. M A M J1 Any 96-97

p '' "T" 60,6 45,8 "3 8 3 136, 6.6 30,4 188, 41,4 65,8 _____ 2 6

Dios de 0 4 4 5 0 14 24 5 1 13 8 5 103 pluja _

Diesde 0 1 5 3 4 3 7 4 0 3 3 1 39 P<I I/m2

T, 21,9 21.2 15,1 2,3 8.2 6 4,6 7,9 10,1 11,5 14,4 18,8 118 mltjana - - Miniana 11,0 11,8 8,4 2,7 .1,7 .1,3 -2,7 -0,2 0,9 1,3 1.4 8,7 -2,7 absoluta Diesde - - - - 1 2 6 2 T< 0°C

És evident que la temporada 95-96 va ser de pluges molt minses, ¡la tardor extremadament cixuta.

En la temporada 96-97, les precipitacions es van recuperar una mica ¡ es van acostar a la probable precipitació mitjana de l'rea.

Els dies de precipitació són nonibrosos, peró una tercera part correspon a dies en qué no se supera 1 lJin2, deguts, molis d'ells, a les boires.

Les temperatures han sigut més suaus que les probables telnperature.s mitjanes, amb escasses gelades (1 sense nevades de considcració que, en altres períodes, han sigut freqüents al Parc).

D'altra banda, cal indicar també, com factor a tindre en compte, els vent.s de Ponent, a sovint freqüents darrere de períodes de pluja, que sequen prou la superfície del terreny i poden explicar ci fet que pluges, possibleinent suficients per fer "inoure" els inicelis, no tinguen el final desitjat pels holetaires.

Miteriais i intodes: Les determinacions shan fet l)..sicament sobre material en fresc, a partir deis exemplars

recolectats. L'obseivació microscópica s'ha fet ainb un microscopi Nikon Labophot, a 4000 1000 augments, emprant aigua, reactiu de Meizer, o blau de cotó. La determinació s'ha fet principahnent ainb Breitenbach & Kriinzlin (1984) ¡ Dennis (1978), encara que també han sigut utilirzats els treballs que sindica en cada cas. Les exicates es guarden als herbaris deis autors. Per lordenació sisternttica slia seguit el criteri (le Hawksworth & al.(1995).

RELACIÓ D'ESPÉCIES

DIiVFRYPALES DIATRYPACEAE

Diatrype stigma (Hoffm. cx Fr.) Fr. Crostes dun a pocs cm 2 i menvs d'un mm de grossoi; marró-negroses, damunt l'escorça de branques mortes de carrasca. Zona del Mas de Tetuan, YH 1282, 1160 m., 15/05/97, FGA97 1180. Biblio.: Dennis (1978): 337. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 282. Sierra (1987): 101. Icono.: Breitenbach & Kritnzlin (1984): 283. Cetto (1990) IV: 616.

Diatrypella quercina (Pers. ex Fr.) Cke. Erumpent a I'escorça (le branques mortes de carrasca. Relativament freqüent per l'ombria entre la Cava Coloma i el Menejador; Y111 382, 1300 m., 30/01/97, F6A971047. VII 1281, 1280 m., 17/04/ 97, FGA97I 140. Biblio.: Dennis (1978): 337. Breitenbach & Krnz1in (1984): 282. Sierra (1987): 104. Icono.: Breitenbach & K.r.nzlin (1984): 283. Cetto (1991) VI: 653.

Euthypa flavovirens (Pers. ex Fr.) Tel. Abunda.nt en fusta de carrasca, morta i en terra, peis replanets de la senda de la Mina, Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA95469. lbdem 2/01/96, F6A96504. També erumpent i prou abundant en I'escorça de branques mortes (le carrasca per l'ombria del Mas de Tetuan, Y111282, 1160 m., 15/ 05/97, FGA97I 181. Bibí/o.: Dennis (1978): 336. Breitenbach & Krinzlin (1984): 278. Sierra (1987): 104. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 279.

Eutypella alnifraga Sacc. En l'escorça de branca morta de xop. (arc del Santuari, front entrador del Mas del Baró, YH 1582, 940 m., 2/01/97, FGA97975. Biblio.: Breitenbach & Krinzlin (1984): 284. Icono.: Breitenbach & Krnzlin (1984): 285.

ButU. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997

DOTHIDEALES CUCURBITARIACEAE

Cucurbitaria spartii Ces. & de Not. Sois iocalitzada al Pla deis Gailers, abundant en una branca de Genista pateas, YH 1382, 1180 m., 27/10/95, FGA95446. Biblio.: Dennis (1978): 462.

Hysterium pulicare Pers. ex Mérat Escs. Cara interna duna grossa escorça de carrasca, en terra, al Pla deis Galiers, Y1 -11382, 1180 m., 14/12/95, FGA95485. Biblio.: Dennis (1978): 475. Breitenbach & Krinziin (1984): 300. Sierra (1987): 117. Icono.: Breitenbach & Kninzlin (1984): 301.

HYPOCREALES HYPOCREACEAE

Hypocrea rufa (Pers. ex Fr.) Fr. Pohlacions pulvinulars freqiienLs en branques mortes, prou veles ¡ huinides, de carrasca o gal.ler. Part alta de la senda de la Mina, YH1482, 1300 m., 14/10/95, FGA95351. ibdem. Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA95466. Cava Coiomna, YH 1281, 1280 m., 8/11/96, FGA96842. Onibria del dipsit, Y111382, 1300 m., 2/01/97, FGA97966. Citat en hranques caigudes de carrasca per Malençon & Bertauit (1971): 16. Biblio.: Dennis (1978): 262. Breitenbach & Krnziin (1984): 256. Icono.: Breitenbach & Kr.nziin (1984): 257. Cetto (1993) VII: 631.

Hypomyces lateritius (Fr. : Fr.) W. Sin.: Peckielia lateritia (Fr.) Maire Parasitant i deformant un gnip de Lactarias deliciosas, per i'ombria de ¡'ermita de S. Antoni, Y111983, 880 rn., 18/10/96, FGA96803. Biblio.: Dennis (1978): 265. Rogerson & Samuels (1994): 851 Icono.: Schmid (1991): 1? 77.

Nectria magnusiana Rehm. ex Sacc. Escs. Parasitant una crosta de Diatrype stigma, en una branqueta morta de carrasca, en la senda de la Mina, Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA95475. Biblio.: Dennis (1978): 473. Perrin (1976): 344. Sierra (1987): 242.

Nectria mainmoidea (Phild. & Plowr.) Molt abuiidant en fusta morta de xop, passada d'humitat, a la caseta dei Pi, en la solana de S. Antoni, YH1982, 1000 in., 7/02/97, FGA97 1060. Biblio.: Dennis (1978): 472. Perrin (1976): 341. Sierra (1987): 243.

ButI. Soc. Micol, Vaenciano 3: 1997

LEOTIALES DERMATACEAE

Chlorospienium aeruginascens (Nyl.) Karst. Prou freqiient ¡ relativament aI)undant en fusta morta, vela, molt compacta, de carrasca, a la que doria una coloració blavenca fosca; de vegades es troba també a les soques. Replanets alts de la senda de la Mina, Y1 -11482, 1300 m., 14/10/95, FGA95350. Ma deis Galiers, Y1-11382, 1160 in., 14/12/95, F6A95491. Font del Rosinyoi i Pia deis Galiers, Y1-11482, 980 m., 21 01/96, FGA965 18. Ombria de Tetuan, YlI 1282, 1160 m., 9/01/97, FGA97995. Citat per López-Llorca et al. (1992): 76, en fusta (le carrasca. Biblio,: 1)ennis (1978): 148. Breitenbach & KrEnzlin (1984): 176. Sierra (1987): 194. Icono.: Breitenbach & Kriinziin (1984): 177. Cctto (1990) IV: 609. Mendaza & Diaz (1987): 800.

Chiorospleniurn versiforme (Pers. ex Fi) de Not. Escts, en una gaita de gal.ier produida per Cynijs kollari.. Pia deis Gailers, YH1382, 1180 in., 14/12/95, FGA95492. Biblio.: Dennis (1978): 148. Breitenbach & Krinziin (1984): 176. Icono.: Breitenbacii & KrEnziin (1984): 177.

Moilisia ligni (Desrn.) Karst. En fusta deQuerczts, prou alterada i en terra. 1'la deis Galiers, YlI 1382, 1180 in., 1/12/95, FGA95457. Biblio.: Dermis (1978): 206. Breitenbach & Krinzlin (1984): 228. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 229.

Arachnopeziza aurelia (Pers.) Fuck. Pobiació abundant peib l)tIntu1l, en fulles i bellotes (le carrasca, rnig soterrades. S. Antoni, mhirant a la carretera d'lbi, Y111982, 900 rn., 31/01/97, FGA971038. Bibí/o.: Dennis (1978): 186. Breitembacli & Kriimziin (1984): 208. Sierra (1987): 207. Icono.: Breitembach & Kriinziin (1984): 209.

Dasyscyphus cerinus (Pers.) Fuck. Prou freqiient ¡ abundarit, gespitós en fusta nlorta ¡ huinida (le carrasca i ga1.lei Pla deis Galiers, Yi11382, 1180 m., 30/09/95, FGA95344. Repiancts aits de la senda de la Mina, YH1482, 1300 rn., 14/10/95, FGA95352. Pla deis Gal.lers, Yl11382, 1180 m., 1/12/95, FGA460. Repianets de la senda de la Mina, Y111482, 1300 iii., 1/12/95, F6A95468. lhdcm., 26/01/96, FGA96544. Bancalons front i'entrador del Baró, Y1 -11582, 960 m., 17/10/96, FGA96823. Ombria del dipósit rn&il.lic, Y111382, 1300m., 15/11/96, FGA96855. Bibí/o.: 1)ennis (1978): 170. Breitenbach & Kritnziin (1984): 188. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 189. Cetto (1990) 1V: 585. Mendaza & Diaz (1987): 801

- 62 -

Dasyscyphus corticalis (Pers. ex Fr.) Mass. Escs. Cara interna de l'escorça d'una branca de carrasca, en terra. Pia deis Gal.lers. Y1 -11382, 1180 m., 12/01/96, FGA96520. Biblio.: Breitenbach & Kranziin (1984): 188. Icono.: Breitenbach & Kranzlin (1984): 189.

Dasyscyphus fuscescens (Pers.) S.EGray Puntualment abundant en fusta morta de carrasca, en terra. Senda de la Mina, dalt, Y111482, 1300 in., 12/04/96, FGA96655. Biblio.: Dennis (1978): 169. Breitenbach & KrinzIin (1984): 190. Icono.: Breitenbach & Kriiiziin (1984): 191.

Dasyscyphus niveus (Hedw. ex Fr.) Sacc. Reiativament freqiient, perú no tant com D. cerinus, en la fusta de branques mortes caigudes, prou humides, de carrasca. Replanets de la senda de la Mina. YH 1482, 1300 m., 1/12195, FGA95471. Entre la senda de la Mina i eis bancais del Mas del Baró, YI11482, 1260 m., 5/12/96, FGA96906. Biblio.: Dennis (1978): 170. Breitenbach & Kririziin (1984): 192. Icono.: Breitenbach & Krinziin (1984): 193. Cetto (1993) VIl: 609.

Hyaloscypha leuconica (Cke.) Nannf. En fusta de pi, 1rotI humida ¡ prou deteriorada. Prop de l'entrador de «Pinaret», YH1783, 760 m., 2/01/96, FGA96505. Biblio.: Dennis (1978): 177. Breitenbach & Krinziin (1984): 204. Icono.: Breitenbach & Kranzlin (1984): 205.

LEOTIACEAE

Bisporella citrina (Batsch: Fr.) Korf & Carpenter Citat per l.ópez-Iiorca etal. (1992) :74, en troncs humits de carrasca, a la tardor.

Hymenoscyphus caudatus (Karsten) Dennis A l'hivern, en fulles de carrasca, mig soterrat entre la fuliaraca; aparentment esc.s, perb tal vegada eixa impressió siga deguda al fet de viure Inig amagat. Ombria del Menejador i Senda de la Mina, Y111482, 1300 m., 2/1/96, FGA96501. lbdem. 23/12/ 96, FGA96950 Biblio.: l)ennis (1978): 137. Sierra (1987): 199.

Hymenoscyphus fructigenus (Buil. ex Mérat) SE Gray MolÉ freqüent i matiner en bellotes en terra o mig soterrades entre la fitilaraca; de vegades també en les própies fulles mortes.

Pia deis Gailers, YH 1382, 1180 iii., 30/09/95, F6A95340. San Antoni, YH 1982,920 m., 20/10/95, FGA95374. Cava Coloma, Y111281, 1280 m., 4/10/96, FGA96780. S. Antoni, YF11982, 920 rn., 10/ 10/96. FGA96795. Citat per Lópz-IJorca et al. (1992): 96, en bellotes caigudes. Biblio.: Dennis (1978): 137. Breitenbach & Krnziin (1984): 166. Sierra (1987): 200. Icono.: Breitenbach & Krinziin (1984): 167.

Phaeolieiotium subcarneum (Schum. ex Sacc.) Dennis Part encarada aterra en fusta mona (no enl'cscorça). Pia deis Gailers, Yi11382, 1180 ni., 30/09/ 95, FGA95343. Biblio.: Dennis (1978): 130. Breitenbach & Krinz1in (1984): 158. Sierra (1987): 205. Icono.: Breitenbacli & Kranziin (1984): 159.

Phaeoheiotium umbilicatum (Le Gal) Dennis En bianca morta de argelaga, a terra. Ombnia de la carretera aS. Antoni, p' l'entrador del Mas dei Baró, Y1 -11983, 880 ni., 18/10/96, FGA96809. Jubilo.: Dennis (1978): 131. Breitenbacli & Krinz1in (1984): 158. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 159. Cello (1993) VII: 603.

ORBILIACEAE

Orbiiia coccinclia (Soinm.) Karst. ss. Moser Sin.: Hyaiinia rubdlla (Fries) Nannfeidt En fusta monta de carrasca, amb capa negrosa (un Sphaeriai ?) i Bertia rnorformis. Pla deis Galiers, Y111382, 1180 ni., 13/02/97, FGA971085. Biblio.: Dennis (1978): 189. Breitenbach & KnEnzlin (1984): 210. Sierra (1987): 225. Icono.: Bneitenbach & Kriinziin (1984): 211.

SCLEROI'INIACEAE

Rutstroemia firma (Pers.) Karst. Reiativament fncqiient, peró en pobiacions d'escasos exemplars, en restes vegetals, principahnent fusta morta de carrasca, molles vegades inig amagats. Vaguada entre Pia deis Gailers i Mas de Tetuan, Y1I1 382, 1180 ni., 23/09/95, FGA95338. Replanets de la senda (le ia Mina, Y111482, 1300 m., 1/12/95, FGA95470. Entre Pla deis Gal.lers i Mas de Tetuan, Y1i1382, 1180 tu., 12/12/96, FGA96916. lib/lo.: Dennis (1978): 111. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 144. Icono.: Brcitenhach & Kriinzlin (1984): 145. Cello (1980) III: 603. Mendaza & Diaz (1987): 794.

- 64 -

ButI. Soc. Micol. Valenciano 3: 1997

PEZIZALES ASCOBOIACEAE

Ascobolus carbonarius Karst. Escts. En terra per on passa aigua de pluja, amb restes de carbons de foguera. Barranc (le lAveIl., vora la carretera, Y1-11683, 820 m., 15/11/96, FGA96858. Biblio.: Dennis (1978): 64. Breitenhacli & Krnzlin (1984): 118. Icono.: Breitenbach & Kiiinzlin (1984): 119.

BALSAMIACEAE

Balsarnia vulgaris Viti. Poblacions hipogees perú quasi a ran de terra, relativament abundants, disperses per un bancaló amb carrasques ¡ pinS. S. Antoni, Y111982, 920 m., 9/01/97, F6A97981. Ibdem. 31/01/97, F6A97 1037. Biblio.: Calonge et al. (1985):58. Montecchi & lazzari (1993): 143.. Mahique.s et al. (1995): 61 Icono.: Cetto (1993) VII: 575. Montecchi& Lazzari (1993): 140. Mahiques et al. (1995): 88

1 IEI.VELLACEAE

Helvella acetabulum (L.)Quél. Sin.: Paxina acelabulurn (L. ex St. Amans) O. Kuntze. Acetabula vulgaris Fuckel Relativarnent abundant a la l)rimavera en zones amb pins. Mas de 1etuan, fI 1281, 1200 m., 12/04/96, FGA96648. Per l'entrador del Mas del Baró, YH 1582, 960 m., 10/05/96, FGA967 18. lhdem. 17/05/96, FGA96746. Mas de Tetuan, YH 1281, 1200 m., 17/ 05/96 1 FGA96749. Biblio.: Calonge & Arroyo (1990): 206. Dennis (1978): 12. Breitenbach & Krinzlin (1984): 60. Sierra (1987): 264. Icono.: Breitenbach & Kr1iz1in (1984): 61. Cetto (1987) 1: 627 Mendaza & Diaz (1987): 735.

HelvclIa leucomelaena (Pers.) Nannf. Sin.: Paxina leucomelas (Pers.) O. Kuntze Molt freqiient ¡ al)undant a la fi de l'hivern i l'inici de la primavera, en terra més o menys argilosa ¡ prop de pins. Vora de la carreteri, i per lentrador del Mas del Baró, YlI 1582, 960 m., 22/03/96, F6A96618. lbdern. 26/04/97, FGA97I 152. Xopera al costat de la carretera, YH1883, 740 m., 12/04/96, FGA96650. lbdem. 30/01/97, F6A971 044. Mas de Tetuan, YH 1281, 1200 m., 3/05/96, FGA9671 1. Ibdern. 17/05/96, FGA96748. Sant Antoni, YH1982, 920 in., 3/05/96, FGA96712. lbdein. 16/01/ 97, FGA97101I. lbdem. 24/01/97, FGA971019. Cual també per López-l.lorca et al. (1992): 90.

- 65 -

ButiL Soc. Micol. Vaenciano 3: 1997

Biblio.: Calonge & Arroyo (1990): 204Dennis (1978): 13. Breitenbach & Kntnzlin (1984): 60. Sierra (1987): 275. Icono.: Breitenbach & Krinzlin (1984): 61. Cetto (1990) IV: 591. Mendaza& Diaz (1987): 736.

Helvella lacunosa Afz. Sin.: Heivdlla sulcafa Afz Solitaria o més freqiientment en grups relativament nombrosos, traent només el capeil; a la tardor, hivern i primavera. En fullaraca de la vora de la carretera, prop del Santuari, YH 1482, 1000 m., 20/10/95, 17GA95373.Mig soterrada entre fullaraca de coscolla al Mas de Tetuan., Y!! 1281, 1200 111., 12/04/96, FGA96649. lbdem. 3/05/96, FCA96710. Sola coscolla en l'rea de S. Antoni, Y111982, 920 m., 9/01/97, FGA97984. !hdetn. 31/01/97, FGA971033. Als paellers, F0971034. Ermita deS. Antoni, Y111983, 940 in., 24/01/97, F6A97 1015. Vora carretera, en el Barranc de l'Avell, YlI 1683, 820 m., 30/01/ 97, FGA971043. llacunes-Cardadora, Y111582, 920 m., 13/02/97, F6A971105. Biblio.: Calonge & Arroyo (1990): 206. Dennis (1978): 8. Breitenbach & Krinzlin (1984): 54. Sierra (1987): 272. Icono.: Breiteabacli & Kr.nzlin (1984): 55. Cetto (1980) 11: 665. Mendaza & Diaz (1987): 728.

MORCHELLACEAE

Morchclla conica Fries ex Persoon Bosc mixt al B. de l'Infern, YlI 1482, 960 m., 10/05/96, FGA9672 1. Ibdem. 24/04/97, F6A971 147.

OTIDEACEAE

Anthracobia maurilabra (Cke.) Boud. Puntuahnent abundant, peró inolt nis escasa que A nzelalo,na. Entre molsa, en pinar cremal. l3arranc de la Batalla, Y1-12082, 760 m., 24/04/97, FGA97I 166. Biblio.: Dennis (1978): 48. Breitenbach & Krnzlin (1984): 106. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 107. Cetto (1987) V. 627. Mendaza & Diaz (1987): 768.

Anthracobia melaloma (A. & S. ex Fr.) Boud. Abundant en terra cremada o entre la inolseta colonitzadora desprs de l'incendi del pinar. Car. del Santuari Km. 4, Yl11683, 840 in., 7/02/97, FGA971058. Barranc de la Batalla, Y112082, 760 m., 7/ 02/97, F6A971064. Ibdem. 24/04/97, FGA97I 169. Biblio.: Dennis (1978): 48. Breitenbach & Krffizlin (1984): 106. Sierra (1987): 286. Icono.: Breitenhach & Kr.nzlin (1984): 107. Cello (1980)111: 565. Mendaza & Diaz (1987): 767.

€hcilymcnia theleboloides (A. & S. ex Fi) Boud. En restes vegetals próximcs a un cagalló mig desfet. Paellers de S. Antoni, Y1 -11982, 920 m., 2/02/ 96, FGA96547.

Biblio.: Dennis (1978): 45. Breitenbach & Kririzlin (1984): 102. Sierra (1987): 289. Icono.: Breitenbach & Kranzlin (1984): 103. Cetto (1991) VI: 635.

Genea sphaerica Tui. & Tul. Hipogeu, poc fondo,soiitari, sota carrasca. Pla deis Gal.lers, Y111382, 1180 m., 15/05197, FGA971 179. Biblio.: Calongeetai. (1994):178. Montecchi& Lazzari (1993): 121. García etal. (1996): 108 Icono.: Montecchi & Lazzari (1993): 120.

Genea verrucosa Vilt. llipogeu, trobat sempre solitari ¡ sota carrasca, a la primavera. Barranc de i'Avelit, YH 1683, 820 m., 3/05/96, FGA96706. Pla deis Gal.iers, YH 1382, 1180 m., 17/ 05/96, F6A96733. lbdem. 24/05196, FGA96742. En bancalons deS. Antoni, próxifn a Tuberrufum rufwn ¡ Balsa,nia vulgaris, Y111482, 920 m., 24/04/97, FGA971 144. Biblio.: Caionge & Pasaban (1993):48. Montecchi & Lazzari (1993): 113. Vidal (1991):151. Mahiques et al. (1995): 56. Icono.: Cetto (1987) V. 635. Montecchi & Lazzari (1993): 112. Mahiques et al. (1995): 88

Geopora cooperi Flarkn. Quasi seinpre solitari, epigen, semihipogeu o relativament fondo, sota carrasca. Deis hipogeus de la Font Roja és l'únic que lii liem trobat de forma exclusiva ¡ pareix dispers per tot el carrascar d'ombria. Font del Rosinyoi., YH1482, 980 m., 26/01/96, FGA96540. i'auies de la Font dei Xop, YH1482, 1000 m., 22/03/96, FGA9661 0. Ibdem. 30/01/97, ACM 97043. Pla deis Gal.iers, YHI 382, 1180 m., 17/05/96, FGA96738. lhdein., 24/05/96, FGA96743. ibdem. 13/02/97, FGA971082. CavaColoina, YH1281, 1280m., 15/1 i/96,FGA96850. OmhriadeTetuan,Y111282, 1 160m., 29/1lfl)6, FGA96892. Biblio.: Calonge et al. (1993):77. García et al. (1996): 109. Moreno et al. (1986): 208. Icono.: Mendaza & Diaz (1987): 757.

Geopyxis carbonaria (A. & S. ex Fr.) Sacc. Dues poblacions en pinar creniat dei B. de la Batalla, junta!? violacea, 'I.praecox, ... Y112082, 760in., 24/04/97, FGA971150. Biblio.: Dennis (1978): 52. Breitenbach & Krnziin (1984): 110. Sierra (1987): 295. Icono.: l3reitenhach & Kriinzlin (1984): 111. Cetto (1980) iii: 563. Mendaza & Diaz (1987): 770.

Humana hemisphaerica (Wiggers ex Fr.) Fuckel Escis, en terra moit humida, sola fuliaraca, en la soca d'un galier. Senda de la Mina, dalt, YH1482, 1300 m., 14/12/95, FGA95483 Biblio.: Dennis (1978): 38. Breitenbach & Krinziin (1984): 90. Sierra (1987): 295. Icono.: Breitenbach & Krnziin (1984): 91. Mendaza & Diaz (1987): 760.

BuIIL Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Hydnocystis clausa (L. &Tul.) Ccruti Sin.: Hydnocystis are,uiria L. & iil. Semihipogeu, o quasi, a ran de tel -ra, en terreny argilós-arenós, associat a Helianthemum cinercurn i Cistus albidus, generaiment fent pohlacions més o inenys abundants. Freqüent a la tardor/hivern de la temporada 95/96 i no trobat en la temporada 96/97. Bancals del Mas del Baró, Y111582, 1080 m., 27/10/95, FGA95387. S. Antoni (Paellers), YF11982, 920 m., 5/01/96, FGA96507. Ihdem. 12/01/96 1 FGA96524. B. del Aveflt, Y111683, 820 m., 15/11/96, FGA96849. Biblio.: Calonge et al. (1993):82. Montecchi & Lazzari (1993): 111. Mahiques etal. (1995): 57.

Icono.: Cetto (1993) VIl: 569. Montecchi & Lazzari (1993): 110. Vidal Lam.415.

Inermisia fusispora (Berk.) Rifai No abundant en terreny arenós, per on passa aigua de pluja. S. Antoni (Paellers), YH1982, 920 ni., 5/01/96, FGA96508. Biblio.: Dennis (1978): 54. Breitenbach & Kriinziin (1984): 110. Icono.: Breitenbach & Krtnz1in (1984): 111. Cetto (1993) VII: 557.

Pyroncma omphalodes (Buiilard ex St. Amans) Fuckel Temporalment abundant en terra cremada de pinar; la dala confirma el sen carIcter tetinófil, peró el fet de trobar-s'hi on anterionnent van ser abundats poblacions d'altres espécies també pirófiles, ens indicaria que no sempre és un piotier en la colonització deis terrenys cremats. Car. del Santuari Km. 4, Y111683, 840 m., 5/06/97, FGA971183. Biblio.: Dennis (1978): 71. Icono.: Cetto (1993) VII: 563.

Sepultaria arenicola (Lév.) Mass. Molt freqiient, generaiment en pohlacions de nombrosos exemplars, en terreny argilós o arenós, preferentinet prop de pins. Bancals del Mas del Baró, YH 1582, 1080 m., 27/10/95, FGA95388. S. Antoni: (Paellers), YHI 982, 920 m., 5/01/96, FGA96516. Ibdem. 12/01/96, F096525. lbdem. 22/03/96, FGA96614. Ibdem. 9/01/97, F6A97988. Ibdem. 31/01/97, FGA971036. lhdem. 24/04/97, FGA97I 171. (Bancalons atnb brolla i pins) 16/01/97, FGA971012. Solitaria vora la cart del Santuari, YH1883, 740 ni., 12/ 01/96, F6A96526. lbdem. escasa, 9/01/97, F6A97992. B. del Ahell. Vora de la carretera, YH1683, 820 ni., 15/11/96, FGA96859 I.l.acunes-Cardadora en terra margosa de pinar, Y! 11582, 920 m., 13/02/97, FGA971 107. Barranc de l'lnfern, YF11482, 960 m., 24/04/97, FGA97I 172. Biblio.: Dennis (1978): 35. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 88. Sierra (1987): 291. Icono.: Cetto (1993) VII: 549. Mendaza & Diaz (1987): 758.

Tarzetta catinus (Holinsk. ex Fr.) Korf&J.P. Rogers ss. Dennis S. Antoni, pohiació sola carrasca, YH 1982, 920 m., 31/01/97, FGA971 042. Població en terra argilosa entre fuilaraca de carra.sca, Font deis Xops (zona taules), YH 1482, 1000 m., 13/02/97, F6A97 1106. Solittria prop de pins ¡ carrasques al Barranc de l'lnfern, Yl11482, 960 ni., 24104/97, FGA971 163.

Biblio.: Dennis (1978): 30. llreitenbach & Kriinzlin (1984): 84. Sierra (1987): 344. Icono.: Breitenbach & Krii.nzliii (1984): 85. Cetto (1980) II: 669. Mendaza & l)iaz (1987): 756.

Tricharina praecox (Karst.) Dennis Poblacions freqiients i de noinbrossos exemplars en terra cremada de pinar. Km. 4 de la carretera del santuari YH1683, 840 m., 7/02/97, F6A971057. lbdein. 17/04/97, FGA97I 141. Barranc de la Batalla, Y112082, 760 in., 24/04/97, FGA97I 168. Biblio.: Dennis (1978): 38. Breitenbach & Krinz1in (1984): 106. Yang & Korf (1985): 502

PEZlZACF)E

Aleuria aurantia (Fr.) Ftick. Citat per Malençon & Bertault (1971): 19, en grava, en el Santuari.

lodophanus carneus (l'ers.) Korf. Una única població en paper higinic arnb restes orgics i vegetals, peis voltans del Santuari, Y1-11482, 1000 m., 20/10/95, FGA95370. Biblio.: Dennis (1978): 69. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 120. Sierra (1987): 297. Icono.: Breitenbach & Krnzlin (1984): 121.

Peziza arvernensis Boud. =P sylvesris (Boud.) Moser Prou escasa, sota carrasca, a l'hivern, en la zona de S. Antoni, Y111982, 920 m., 31/01/97, FGA971041. Citat, COm Galaclinia syhestris (Boud.) l.e Gal per Malençon & Bertault (1971): 19, sota P halepensis, en el trajecte d'Alcoi a la Font Roja. Biblio.: Dennis (1978): 19. Breitenbacli & Krnziin (1984): 66. Donadini (1981): 18 Icono.: Breitenbach & Krinz1in (1984): 67. CelLo (1987) V: 617. Mendaza & I)ia2 (1987): 743.

Peziza badioconfusa Korf Relativament freqiient a la primavera, fent poblacions nombroses en zones arnb pins i carrasques. B. del lnfern, Y111482, 960 in., 10/05/96, FGA96715. lbdem. 24/04/97, FGA97I 149 i FGA97I 164. Ma deis (lailers, Y1 -11382, 1180 m., 10/05/96, FGA96716. Part baixa de la Senda de la Mina, YH 1482, 1100 in., 10/05/96, FGA967 17. Per l'entrador del Mas del Baró, YH 1582, 960 m., 26/041 97, F6A971151. Biblio.: Dennis (1978): 22. I)onadini (1981): 56. Sierra (1987): 328. Icono.: Cetto (1980) III: 561. Mendaza & Diaz (1987): 746.

Peziza moseri Avizohar & Nemlich ss. Donadini En terra de pinar cremat a l'estiu anterior, junt a altres espécies carbonícoles. Escasa, al Kin.4 de la carretera al Santuari, YH1683, 840 m., 22/02/97, FGA97I 108. So1itria,

entre inolsa, en B. Batalla, Y1 -12082, 760 m., 24/04/97, FGA971 165. Macroscópicament prou semblant a P violacea, peró amb les espores llises i sense gítules.

Peziza pseudoviolacea Donadini Molt escasa en pinar cremat, junt a altres carbonícoles, Y111683, 840 m., 17/04/97, FGA97I 137. Biblio: Donadini (1981): 68

Peziza repanda Pers. Escasa, a la primavera, sola carrasca. Entrador del Mas del Baró, Y111582, 960 m., 10/05/96, FGA719. Ibdcm26/04/97, FGA971154. Font deis Xops (taules), Y1-11482, 1000 in., 30/01/97, FGA97 1045. Biblio.: Dennis (1978): 17. Donadini (1981): 17. Sierra (1987): 337. Icono.: Cetto (1980) III: 559. Mendaza&Diaz (1987): 744.

Peziza sepiatra Cooke Solitaria en terreny arenós humid per on passa aigua de pluja. S. Antoni (Paellers), YH1982, 920 m., 5/01/96, FGA96509. Lib/jo.: Dennis (1978): 20. Donadini (1981): 66. Breitenbach & Krinzlin (1984): 76. Icono.: Breitenbach & Krzlin (1984): 77.

Peziza succosa Berk. En terra, mig amagada entre fullaraca de carrasca, solitria, a la zona de taules de la Font deis Xops, Y111482, 1000 in., 13/02/97, FGA971086. Biblio: Donadini (1981): 73. Garafoli & Baiano (1996): 249. Breitenbach & Kr.nzlin (1984): 52. Icono: Breitenbach & Kranzlin (1984):53. Garafoli & Baiano (1996): 250.

Peziza succosella Le Gal & Romagnesi Solitaria ¡ja vella, entre coscolles, en terra argilosa amb restes de foguera, prop del camí de S. Antoni al Mas de Genxo, Y111982, 920 m., 9/01/97, FGA97990. Biblio: Garafoli & Baiano (1996): 252 Icono: Garafoli & Baiano (1996): 253.

Pcziza tectoria Cooke Citat, com Gala clinia tectoria (Cooke) Le Gal per Malençon & Bertault (1971): 19, sola carrasca, en terrenv arnb gux, pels voltants del Santuari.

Peziza violacea for. tcrricola Relativament fieqiient i abundant en terreny margós o argilós-arenós, a la vora de carnins o de la carretera, preferentment en llocs per on corre l'aigua de la piuja, preferetrnent a l'hivern. Presenta una forma inés o menys aplanada. Entrador del Mas Pinaret, YH 1783, 760 m., 26/01/96, FGA96542. Vora de la carretera en el Barranc

- 70 -

de la Batalla, Y1-12082, 740 m., 7/02197, FGA971067. Vora carr. del Santuari, Y111683, 820 ni., 22/ 02/97, F6A971 109. S. Antoni, paellers, Y1-11982, 920 m., 31/01/97, F6A971035. Biblio: Donadini (1981): 68

Pcziza violacea for. carbonicola Prou freqiient ¡ abundant en les zones de pinar cremats a l'estiu anterior, compartint 1'hbitat ami) altres cspcies també carbonícoles amb algunes de les quals se sembla macrosc?)picament prou. Pinar cremat del km. 4 (le la carr. del Santuari, YF11683, 840 ni., 7/02/97, FGA971056. Ibdeni. 22/ 02/97, FGA97I 110. lbdem. 17/04197, FGA97I 138 ¡ FGA97I 139. Pinar cremat del Barranc de la Batalla, Y112082, 760 ni., 7/02/97, FGA971061 ¡ FGA971062. lbdem. 24/04/97, F6A971170. Biblio: Donadini (1981): 67

Plicaria iciocarpa (Curr.) Sacc. Sin.: Peziza endocarpoides (Berk.) Rifai Frcq(ient en les dues ¡oiles (le pillar que es van cremar l'estiu anterior, preferentment en cis forats deixats pels tocons de pi crcmats, compartint 1'hbitat amh vries Pezizes "carbonícoles", Tpraecox, etc... Piiiar cremat del Km 4 de la carr. al santuari, Y1 -11683, 840 m., (escasa) 12/12/96, FGA96913. Ibdem. (prou abundant ya) 24/01/97, F6A971018. lhdem. 7/02/97, F6A971055. Barranc de la Batalla, abundant, Y112082, 760 nl., 7/02/97, FGA971063. Ibdein. 24/04/97, F6A971 167. Biblio.: Dennis (1978): 15. Donadini (1981): 83. Sierra (1987): 331. Icono.: Cetto(1980) 111: 555. Mendaza&Dia2 (1987): 741.

Sarcosphaera crassa (Santi ex Steudel) Pouzar Sin.: S. exirnia (Dur. & Lév.) Maire Freqiient a finais de l'hivern i inicis de primavera en zones amb pins. S. Antoni, ermita, Y111982, 920 m., 3/05/96, FGA96709. ibdem.31/01/97, FGA971032. lbdem. 24/ 04/97, FGA97I 143. Pinar cilla carr. del Santuari, YH1883, 740 ni., 3/05/96, F6A96707. Pinar del Km. 4, irop del cremat, YH1683, 840 ni., 17/04/97, FGA971 133. l3arranc de l'lnfern, Y111482, 960 m., 24/04/97, FGA971 148. Per l'entrador del Mas del Baro, YH1582, 960 m., 26/04/97, FGA971 153. Bancalons del Mas de Tetuan, Yli 1281, 1200 m., 3/05/96, FGA96708. Biblio.: Dennis (1978): 16. Breitenbach & Krnzlin (1984): 66. Sierra (1987): 341. Icono.: Breitenhach & Kninzliii (1984): 67. Cetto (1987) V. 611. Mendaza & Diai (1987): 742.

SARCOSCY1HACEAE

Sarcoscypha coccinea (Fr.) Lanib. Relativament freqiient a l'hivern pci carrascar d'ombria, sempre fixa a fusta morta generalinent lnig soterrada i amb escassos iridividus. PladclsGallers,YH1382, 1180 ni., 2/01/96, FGA96500. Ihdem. 12/01/96, F6A96528. lbdem. 22/ 03/96, FGA96615. Cava Coloma, Y1l1281, 1280 m., 8/11/96, FGA96840. Entre Pla deis GaI.lers i

- 71 -

Mas de Tetuan, Yl11382, 1180 m., 12/12/96, FGA96917. Font del Rossinyol, Y1-11482, 975 m., 21

01/97, ACM 97008. Citat també per López-Llorca et al. (1992): 128. Biblio.: Dennis (1978): 76. llreitefll)aCh & Krnzlin (1984): 122. Sierra (1987): 345. Icono.: Breitenbach & Kriinzlin (1984): 123. Cello (1987) 1: 611. Mendaza & Diaz (1987): 774.

TUBERACEAE

Tuber albidum Pico Sin.: Tuber borchii Vitt llipogeil i solitari dintre d'un rotgle de carrasques, en unavaguada de la zona deS. Antoni, Yl11982, 920 rn., 16/01/97, F6A971088. Biblio.: Montecchi & Lazzari (1993): 173. Vidal (1991):48. Mahiques et al. (1995): 63.

Icono.: Cetto (1990) IV: 609. Montecchi & Lazzari (1993): 172. Vidal Lam 499.

Tuber rufum Pico ex Files var. nitiduin (VitI.) Fischer Sin.: Tuber nilidwn ViII. Solitari, hipogeu sota carrasca, en vaguada cainí del Mas del Pi, Y111982, 900 m., 24/04/97,

FGA97I 146. Bibí/o.: Calonge & Pasaban (1993):52. Montecchi & Lazzari (1993): 197. Vidal (1991) :155. Mahiques et al. (1995): 65. Icono.: Montecchi & Lazzari (1993): 196.

Tuber rufum Pico ex Fr. var. rufum Vidal Solitari sota fiillaraca de carrasca, junt prop de Genea vemicosa i Balsainia vulgaris. Zona de S. Antoni, Y1-11482. 920 rn., 24/04/97, 1:GA971145. Biblio.: Calonge ci al. (1993)84. Montecchi & Lazzari (1993): 191. Vidal (1991): 154. Mahiques etal. (1995): 66. Icono.: Cetto (1990) IV: 603. Montecclii & Lazzari (1993): 190. Taharés (1989): Litrn.500

RHyrISMA'rALEs RHYfISMATACEAE

Propolis versicolor (Fc) Fr. Molt abundant pet tot el Parc i en tota época. Enimpent, en fusta mona de carrasca. Pla deis Gailers, YH1382, 1180 m., 27/10/95, F6A95445. Senda de la Mina, Y1 -11382, 1180 m., 1112/95, FGA95458 i FGA95473. Ibdem. Y111482, 1300 m., 3/05/96, FGA96713. Biblio.: Dennis (1978): 218. Breitenhacli & Krinzlin (1984): 236. Sierra (1987): 369. Icono.: Breitenbach & Kriiizlin (1984): 237. Cetto (1990) IV: 623.

- 72 -

Lophodermium pinastri Achrad. ex Chev. Freqiient en agulles seques de pi. Font de 101ivereta, Y1 -11783, 780 rn., 3/1/97, FGA971193. El mateix dia, a lentrador del Mas del Baró, YH 1582, 960 m., FGA97 1194. Citat en agulle.s de pi, camí del Suituari, per Malençon & Bertault (1971): 16. Biblio.: Dennis (1978): 228. Sierra (1987): 367. Icono.: Cetto (1991) VI: 649.

Rhytisma acerinum (Pers. ex St. Ainans) Fr. El citen Ma!ençon & Bertault (1971):16 en fulles d'auró peis voltans del Santuari.

SORDARIALES NITSCHKIACEAE

Bertia moriformis (Tode ex Fr.) de Not. Relativarnent abundant en fusta de carrasca, morta ¡ vella, prou deteriorada i humida. Replanets de la senda de la Mina, Y1-11482, 1300 m., 1/12/95, FGA95467.ava Coloma, YH1281, 1280 m., 17/ 10/96, FGA96814. Ombria del dipósit, Y111382, 1300 m., 2/01/97, FGA97968. Biblio.: Dennis (1978): 378. Breitenbach & Krinzlin (1984): 292. Sierra (1987): 383. Icono.: Breitenbach & Kriiizlin (1984): 293. Cetto (1990) IV: 637.

XYE.ARIAI,ES XYEARIACEAE

Hypoxylon mcditerraneum (de Not.) Mill. Crosta en fusta morta de carrasca; poc freqiient. Pla deis Galiers, Y1 -11382, 1180 m.,24/10/96, FGA96834. Biblio.: Breitenhach & Kriinzlin (1984): 270. Icono.: Breitenbach & Kriiizlin (1984): 271.

Hypoxylon rubiginosum (Pers. ex Fr.) Fr. Crostes cobrint grans extensions en la fusta de branques mortes de carrascal de fleix. Relativament abundant. Entre senda de la Mina i bancals del Mas del Baró. YH 1582, 1200 m., 5/12/96, FGA96908. Part alta de la senda de la Mina. Y1-11482, 1300 m., 2/01/96, FGA96503. cardadora-Llacunes, Y1 -11582, 920 m., 13/02/97, FGA971084. Biblio.: Dennis (1978): 316. Breitenbach & Kriinzlin (1984): 270. Icono.: Breitenbach & Krinzlin (1984): 271. Cetto (1993) VII: 645. Mendaza & Diaa (1987): 815.

Rosellinia aquila (Fc) de Not. Relativament abundant en fusta morta de carrasca i també per sota de l'escorça. (La fusta era negrosa).

- 73 -

Pia deis Galiers ¡ repianets alts de la senda de la Mina, YH1382, 1180 m., 1/12195, FGA95464. Biblio.: Dennis (1978): 321. Breitenbach & Kranzlin (1984): 278. Sierra (1987): 396. Icono.: Cetto (1993) VII: 655.

Xylana hypoxilon (L. ex Hooker) Grey. Molt abundant a les paris mortes de les soques de carrasca així com en fusta morta mig soterrada, mostrant sois els extrems clars. Peis voltans del Santuari. YH1482. 1000 m., 14/10/95, FGA95353. Dei Pla deis Gal.iers fins dalt de la senda de laMina, YH1482, 1220 m., 2/01/96, FGA96517. CavaColoma, YH1281, 1280 m., 31/ 10/96, FGA96839. Entre Pla deis Gal.iers i Mas de Teman, YH 1382, 1180 m., 12/12/96, FGA9691 8. Citat també per López-Liorca et al. (1992): 144, en fusta morta. Biblio.: Dennis (1978): 320. Breitenbach & Krinzlin (1984): 276. Sierra (1987): 400. Icon'j.: Breitenbach & Kninzlin (1984): 277. Cetto (1980) 11: 686. Mendaj.a & Diaz (1987): 821.

Agralment A Rafael Mahiques per la bibliografia suministrada i a Francesc Company, per la revisió

lingüística i del text.

Cucurbitarii spartii Ces. & de Not. Hypornyces lateritius (Fr. : Fr.) W.

Bertia moriformis (Tode ex Fr.) de Not. Rosellinia aquila (Fr.) de Not.

- 74 -

PracpftcIon Um2) S.j 95. Jny 97

BIBI.IOGRAFIA

BREITENBACH, J. & KR.NzLIN, E(1984). champignoms de Suisse Tome 1. Ed. Mykoloia. Lucerne.

C,1.oNc,E, F. 1)., ROCARRIJNA, A., TABARÉS, M. & RODRfGUEZ, N.B. (1985). Nuevos datos sobre los hongos

hipogeos (le España.11. Géneros Balsajnia, l)elastria y Genea., novedades para el catálogo mico-

lógico español. Bat!!. Soc. Cal. Mico!. 9: 57-64.

CALONGE, F. D. & Aaioyo, 1. (1990). Notes on the genus Helvella in Spain. M) ,cotaxon )OOUX: 203-217

GLoNGE, E D. & PASABAN, P. M. (1993). Nuevos datos sobre los hongos hipogeos de España y registro

de nueve citas nuevas. Bol. Soc. Mico!. Madrid 18: 41-58

CALONGE, E. D., TERRÓN, A., PÉREZ JARALJTA, T. & LÓPEZ MARIÑO, A. (1993). Algunos hongos hipogeos de

l.eón, Soria yJaén. Bol. Soc. Micol. Madrid 18: 8 1-86.

CALONGE, F. 1)., SANTOS, J. C., JUSTE, P. & GARCLk, F. (1994). Contribución al estudio de los hongos de

Valladolid y provincias limítrofe.s.I1. Registro de cuatro txones nuevos para el catálogo español.

Bol. Soc. Mico!. Madrid 19: 175-185

Cmo, B. (1987-1990) Guia de los hongos de Europa 1-1V. Ed. Omega Barcelona.

(1989-1993) Ifunghi dal vero y-VII. Ed Saturnia. Trento

DENNIS, R. W. G. (1978). BrithishAscornycetes. J. Cramer. Vaduz

- 75 -

DONADLNL, j. C. (1981). Le genre Peziza dans le Sud-Est de la France. Univ. de Provence. Marsdille

GARAFOLI, D. & 11.UANO. G. (1996). II genere Peziza. 10 Contrihuto: specie a Iattice ingiallente. RdM.

(3): 233-258

GARCÍA, E, MAHIQuS, R. & CONCA, A. (1996). Hipogeus de la Comunitat Valenciana.lI. Bu ti!. Soc. Mico!.

Valenciana 2: 105-127

HAWXSwORTLI, D. 1.., KIRK, P. M., StrrroN, B. C. & PEGLER, D. N. (1995) Dictionary of/he Fungi. CAB

International. Calnl)ridge.

LÓPEZ-I.LORÇA, L. y., UTIEL-ALFARO, J. C. & IIONRLBLA, M. (1992). Hongos de Alicante. U. (le Alicante y C.

H. de! Mediterraneo. Alicante

MAIIIQUFS, R., GARCÍA, E & CONCA, A. (1995). Hipogeus de la Vail d'Albaida i zones limítrofes (Valncia).

Butil. Soc. Mico!. Valenciana 1: 5 3-89.

MALENÇON, G. & BERTALJLT, R. (1971). Champignons de la Peninsule lbrique 1, 111111. Acta

í'hylotaxonoinica Barcinonensia 8: 6-68.

MANSANET, C., VIZCARRA, E., CLIMENT, R., & 1.LORENS, J. (1982) La Font Roja.Guia del Carrascal.

Ajuntament d'Alcoi.

MENnAZA, R. & DLz, C.(1987). Las setas. Iberduero

MONTECCHI. A. & ¡mAR!, G. (1993). Atlantefotografico di Funghi Ipogei. Associazione Micologica

Bresadola. l'rento.

MORENo, G., GALÁN, R. & ORSEGA, A. (1986). Hypogeousfungi from continental Spain. Crypt. Mycol.

7(3): 201-229

PERRIN, R. (1976). Clef de dtermination des Nectria d'Europe. Buil. Soc. Myc. Fr. 92 (3): 335-347

ROGERSON, C. 1'. & S..tuns, G. J. (1994). Agarico!ous spedes of Hypomyces.Mycologia 86(6): 839-866

SCHMLD, 1. & II. (1991).Ascornyceten imBild.2 Serie. IHW-Berlag. Eching.

SIERRA, D. (1987) Aportación al conocimiento de iosAsco,nicetes de Catalufla. Soc. Ca Mico!. Barcelona

TABARÉS, M. (1989) Soc. Cat. Mico! Lm.500

VIDAL, J. M. (1989) Soc. Cat. Mico! Lí.m.499.

VIDAL,J. M. (1988) Soc. Cat. Micol Ltm. 415.

VIDAL, J. Ma. (1991). Contribución al conocimiento de la Flora Micológica del Baix Empordá y

zonas limítrofes (Catalunya) IV. Hongos hipogeos. Butil. Soc. Catalana Micoí. 14-15: 143-194.

Y;,C.S.&KoRF,R.P. (1985).AmonographofthegenusTricharinaandofanew,scgregategenus,

Wilcoxina (Pezizales). Mycotaxon XXIV. 467-531.

- 76 -

CORTINARIS DE LA FONT ROJA D'AICOI. 1.

MAHIQUES, R. (*) & ORTEGA, A. (**)

'Dr. Clintent, 26. 46837. Quatretonda (Valéncia) Espanya.

**Deparmrnento de Biología Vegetal, Facultad de Ciencias, Universidad de Granada. 18001 Granada. España.

Surnmary: Mahiques, R. & Ortega, A. (1997). Cortinaris de la Font Roja dAlcoi, Btitll. Soc. Micol, Valenciana 3: 77-157 39 cortinarii froni 'la Font Roja in Alcoi (1 cor1inarius, 3Muoacium, 22 I'hlegmacium and 13 Tela,nonia)

and titeir macro and microscopic description are studied. References to their habitat and location amo given. Besides, a

standard for statistical and spore nteasures is given.

Key words: Basidiornycotína, Cortinarius, Taxonomy, Valencia.

Resum: Mahiques, R. & Ortega, A. (1997). Cortinaris de la Foni Roja d'Alcoi. Btttll. Soc. Micol. Valenciana 3: 77-157 Sestudien 39 cortinaris de la Font Roja d'Alcoi (1 (orlinarius, 3Myxaciurn, 22 Phleg,naciuun i 13 Telamonia),

smb la sena descripció marro i nticroscópíca, donant-se referñncia del sen ltbitat i localització. També es desenvolupa un

l)tó de ntides estadístiques esporals.

Paraules clan: Basidioinycolina, Gortinarius, Sistemiutica, Comunitat Valenciana, Alcoi.

Resumen: Mahiques, R. & Ortega, A. (1997), Cortinaris de la Font Roja d'Alcoi, Butll, Soc. Micol. Valenciana 3: 77-1 57 Se estudian 39 cortinarios de la Font Roja d'Alcoi (1 Gorlinarius, 3Myxaciusn, 22 I'hlegrnaciurn y 13 Tolarnonia),

describiéndolos macro y utticroscópicament, referenciándose su corología; así mismo se desarrolla un patrón de medidas

estadísticas esporales con suras a tina posible unificación de criterios en la realización (le las misuitas.

Palabras clave: Basidiounycolina, (Jorlinarius, Sistemittica, Contunitat Valenciana, Alcoi.

Material i Mtode: S'estudien diíerents e.spcies del gnere Cortinarius a partir de material fresc recol.lectat

a diferents indrets del paratge natural de la Font Roja d'Alcoi (Alacant); l'UTM i altitud s'expressen a cada cas particular. Les exsiccates es conserten a l'herbari personal de l'autor, sota les sigles MES, al de E Garcia, sota les sigles FGA o al de T. Conca, sola les sigles ACM.

L'observació microscópica s'ha realitzat amb un microscopi Nikon Labophot a 1000 augments, amb oil d'immersió i amb talls a mit alçada o ainb micrótom manual. Poder de resolució del microscopi = 0,25 pn. El líquid emprat per submergir les peces ha estat l'aigua destillada en la majoria d'ocasions o Phloxina 130 Roig Congo, amhdós en solució aquosa a l'l%, en altres. Si ha estat necessiiiia la reisió d'exsiccates s'han inclós préviament amb l'hidróxid sódic al 5%. El material fotogritfic ha estat aconseguit amb una citmera Olympus OM2 ¡ objectiu macro de 90 mm, 1:25, de diitmetre 55 o amb una Mamiya C220, conservant-se mitjançant diapositives de 3x3 o 6x6 a la collecció particular de l'autor, sota les sigles FM.

- 77 -

Per a les mesures esporais emprarem par.metres de centraiització, de posició, de dispersió i (le forma, sempre d'un sol exempiar de cada recollecció, en fresc o d'exsiccafa, rastrejant sempre conjunts de 20 espores o múltiples de 20 quan ha estat necesssari o han entrat inés d'una recollecció de la mateixa espécie; s'ha procurat que aquestes foren madures ¡ de les formes inés representatives de cada cainp microscbpic, indicant-se entre paréntesi aquelles que se'n fugen de la mitjana duna forma notória pels extrems.

En les mesures ens interessa el nombre total de mostres censades, N; en les mesures de centralització incloem la mitjana, M, que ens dóna una idea del valor mitji dintre d'una série; la moda, Mo, també un par.metre (le centraiització, que seria el valor de la variable que té major freqüéncia absoluta. Una altra mesura de centralització és la mediana o Md, que és el valor central o P50 i deixa la rneitat de les mostres a la dreta i l'altra meitat a l'esquerra. Dintre deis parinetres de posició utilitzarem també la mediana i a més a inés la resta de percentils, fixant-nos especialment en els P90 i P10, l'interval deis quals ens servirá per a enunciar les mesures esporais amb una amplitud de mides equivalent o representativa de Inés del 90 % d'elles, tan del ditmetre major comn del menor, representant entre paréntesi els valors extrems obseiats; la fórmula per a l'obtenció d'aquestos percentils és la mateixa que i'emprada per a la mediana, substituint el 50 peis 90 o 10 respectivament, que ens dóna una idea real de la posició requerida.

Dintre deIs parmetres de dispersió emprarem la desviació típica o estndard, Dt Desviacions grans (le les mostres en relació a la mitjana ens donaria una població esporal heterogénia o anisométrica, nientre que una uniformitat en les mesures ens donaria una població homogénia o isométrica. La desviació típica ponderada, Dtp, es relaciona amb el total pobiacional esperat.

La qualitat de les espores en quant a la seua forma ens duu a poblacions paregudes o homnoinorfes o diferents o heteroinorfes, amb graus d'apreciació progressius en lleugei; mitjá o acusat, si l'heteromnórfia és menor de l'l%, de l'I fins el 10% o més del ) 0 % del total poblacional. Per a les mesures de forma, s'empra el hiaix = Coeficient de Pearson, que mesura la asimetria duna distribució. Si és < O estaria esbiaixada cap a l'esquerra, si > O cap a la dreta ¡ si = O no estaria esbiaixada de cap manera. Quan a una corba representativa la mitjana ¡la mediana són a l'esquerra de la moda, es diu que es troba eshiaixada cap a l'esquerra. Si la mitjana, la mediana i la moda coincideixen, es diu simétrica o no esbiaixada. Si ambdós es troben a la dreta de la moda, esbiaixada cap a la dreta.

L'error esttndard de la Initjana avahma la discrepncia entre la mitjana mostrejada de for-ma estadística amb la mitjana poblacional no esbiaixada o vertadera i equival a la desviació estindard del conjunt (le totes les mitjanes de les mostres fetes a l'atiac

No esmentem el rango recorregut absoluto interpercentual perqué és explícit ja als valors mxim i mnínim que corresponen als valors entre paréntesi o a l'iinmnediatament adjacent si coincideixen els valors extrems amnh eis deis percentils 90 o 10.

Si s'lian emprat volums esporais s'ha aplicat la fórmula de Breitenbach & KrEn7Jin (1991):

It Volum = 4-• a a b (a= radi menor, b= radi major)

Si s'agafen coni a punt de partida les mitjanes de les variables obtindrem el voltmm mitili = Vm.

- 78 -

Com a factors d'error esmentem: fase de maduració esporal, poder de resolució del microscopi, calibralge del regle micromtric, localització de la inostra, tant a l'individuu com a diferents indrets, sequedat i altres factors ambientals que influeixen negativament per a l'assohinent del tamanv potencial, processos d'avortament del desenvolupament de la inaduració, coma nra un fort vent de Ponent, valors massa extrems de les mesures, contaminació per aitres espores, nom-bre de inedicions, factor interpretatiu personal de l'investigador, mitjans de tractainent microscópic, utilització de material fresc o provinent d'exsiccates...

Respecte a les mesures esporais, cal indicar el segiient: S'ha procurat que les espores mesurades foren madures; per aixó s'han pres de les

retingudes a la cortina, quan l'exemplar descrit era fresc. S'han triat les espores de diferents camps de la preparació microscópica, mesurant

espores "normais", representatives ¡ prenent nota de les clarameni "ariormais" o extremes, les (lIIals es fan constar a banda, entre parntesi. És interessant deixar const.ncia (tel fenomen de compensació de les desproporcions, que consisteix en mesurar un nombre determinat d'espores corresponent a la proporció que mentaiment estem veient al camp, de forma que si incloem una espora desmesurada, caldrá incloure també el mateix nombre d'espores d'altres tamanys que l'acompanyen flJs que no se'n veja lina altra d'un tamany diferent. Resulta complex, peró l'hibit ho fa senzill ¡ la mostra seríi representativa.

El nombre d'espores mesurades ha estat de 20 o un múltiple de 20, d'un sol exeinplar de cada recollecció o, si en són de diferents, es deixa constncia. En el cas dels basidis i céllules estérils de l'aresta laminar s'han mesurat un nombre de 20. Per a les hifes de la cutícula pileal i de l'hipodenin han estat suficients les mesures m.ximes ¡ míninies de l'amplria observada; no s'han expressat a aquells casos en els quals les seue.s mesures es consideren dintre de patrons comuns. Encara que les variacions disminueixen en augmentar el nombre de les mesures, a títol d'exemple inirem el que passa en variar un bloc de 20 espores més o menys, per al C'. diosmus:

PlO-P90a=(7) 8,7-10,4 (11) x (5) 5,6-6,3 (7) pm (N=80) P10-P90a= (7) 8,7-10,4 (12) x (5) 5,6-6,4 (7) jim (N=lOO)

De cada espora s'ha mesurat la llargnia (1.) i l'ampBsia (1), sense tenir en compte la projecció lateral o frontal i per cadascuna s'ha calculat Q (M) i el volum esporal V.

Les característiques esporaLs s'han calculat amb l'ajut d'un fuil de cicul elaborat en Excel 5: - Nombre (le inostres= N - Mida de la llargria esporal= L - Mida de l'ampinia esporal= 1 - Elvalor mim ( L , 1 ,...) ¡ el valor mmm ( L , 1 ,...) que ens indiquen el raimg de la

nun mininostra=Mx ¡ Mn, rpeffvament. - La initjana aritmética (M , M, ...), com a par.metre de centralització= M - La mediana (Md, Md, ... ) cdm a parimetre de "posició"= Md - La desviació típka (S S,...) que ens indica la dispersió i junt a la niitjana ens permetrá calcular altres parimetres d'iiteks Dt

- La desviació típica ponderada expressa la desviació e.st.ndard de la població total= Dtp - Moda és igual al valor més repetit= Mo

- 79 -

- P10 = I'ercentil 10, que és quan el 10% de la mostra es troba per sota. Dóna valor de localització, no de significació estadística.

- P90 = Percentil 90, que és el valor que deixa un 10 % de la inostra per sobre. - Biaix = Error de biaix = M/Dt - Mo/Dt - Mx = Valor iníixiin - Mn = Valor mínim - Mi = Mides = l.largria x amplítria = M ± 2 Dt - P10 - P90 = Interval entre els Percentils 10 ¡90 - Q=Raó L/l - Qm = Raó Q mitjana - V=Volum=4 (p/3)xl/2xl12xL12 - Vni = Volum nhitjí - Qma = Raó Q de la mitjana acumulada - Vma = Volum mitjíi. acuinulat - Mia = Mides acumulades - P10 - P90 a = Interval entre els Percentils 10 ¡ 90 acumulat - C C = Cocficient de correlació de Pearson entre L ¡ 1. Coeficient de correlació (>0,75= forta

correlació; <0,2= correlació fluixa; 0= no relacionats. Quan inés s'aprope a -1 indica més correlació negativa).

- C Ca = Coeficient de correlació L amh 1 adumu!at - P10-P90 Q = lntervai Pl0-P90 de Q - P10-P90 y = Interval l'l0-1 190 de V - P10-P90 Qa = Interval Pl0-1 190 de Q adumu!at - P10-P90 Va = Interval P10-P90 de y acumulat - DVva = Diferéncia acumulada entre el volum mxim i el mínim - DVv = Diferncia entre el volum mxim ¡ e! mínim - MICaMd = Mides de la mediana acumulada +í l'interval de confiança acumulat - MICMd = Mides de la mediana +1- l'interval de confiança - Vrnix = Volum esporal míixim - Vmín = Volum espora! mínim - Vmíi.xa = Volum esporal míixim acumulat - Vmína = Volum esporal mínim acurnulat - EC = Espora arnb les dues mides L ¡1 - IC = Interval de confiança = mitjana més/menys 1,96(95% mostral) x Desviació típica partit

per l'arrel quadrada de N. Dóna valor de significació estadística. - ICa = lnterval de confiança acumulat - MICa = Mides acumulades de la mitana +1- l'interval de confiança acumulat per al 95% de la

mostra. - ICL = lnterval de confiança de L - ICI = Interval de conflança de 1 - ICLa = Imiterval de confiança de L acuinulat

Butil. Soc. Micol. Va'enciana 3: 1997

- ICla = Inteival de conflança de 1 acumulat A partir deis calcuis anteriors, i com a resum, per a cadascuna de les característiques

esporais (L, 1,...) s'indica l'interval que estadísticament inclouria al 95% o inés de tota la població esporal.

Si s'han observat valors "anormais", es fiquen entre par?ntesi o s'indiquen a banda. Per a calcular la significació estadística durem el valor de la T de Student a les taules de

Student ¡ veurem el valor p, que resulta ser igual a 0,05 si utilitzem un Za= 2 Dt = 1,96 com a factor en la fórmula emprada per a determinar linterval de confiança= IC= Mitjana +I Za. ee (ee= error estndard= Desviació típica partit per larrel quadrada de N).

El resultat de les mesures estadístiques sexpressen de formes diferents, segons patrons de dispersió que parteixen de linterval interpercentual PtO-P90, de la desviació est.ndard de la mitjana o del resultat d'aplicar l'interval de conflança en més i en menys sobre la mitjana o la mediana. 11cm ohsevat resultats diferents, més apropats a la realitat depenent de l'amplitud de la desviació (le les mesures: així a desviacions grans són més fefaenis els resultats lligats a la desviació estndard, inentre que a desviacions mínimes s'adeqüen més els lligats a l'interval de confiança i guarda una relació intermdia els ajustats a l'interval interpercentual. Per aixó liem deixat l'estudi complet, així, 1e1' al futur es destriaran aquelis resultats inés adient.s.

En l'ornamentació esporal es delimiten també tres graus: fina, mitjana i grossera, depenent del tamany de les berrugues o de la seua confluncia ¡ s'especifica la forma d'aquestes, polsosa, granulosa i amb plaques o la sena combinació.

A títol d'exemple. s'inclouen tots els par.metres estadístics sois al txon descrit en primer lloc, resumint-se i especiflcant-se el par1metre escollit a la resta per no fer tan extensiu el treball.

l'atró d'ahundítncia: RR = molt rar R = rar F = freqüent EF = molt freq[ient

Se segueix, dintre de les possibilitats, la classificació de Brandrud et al. (1990, 1992, 1994) 0 (le Bidaud et al. (1992, 1993, 1994a, 1994b). També han estat consultats els trehalis d'Arnold (1993), Ilenly (1937, 1939a, 1939b, 1951, 1976, 1977, 1984), Marchand (1982, 1983), Melot (1990), Monne-L. et al. (1990a), M. M. Moser (1960, 1983), Clievassut & Henry (1975, 1982, 1985).

Vegetació: El Paratge Natural de La Font Roja d'Alcoi, de la comarca de l'Alcoi., té una altitud sobre el

niveil del mar que oscilla entre els 800 m a la part més baixa i els 1352 mal pic del Menejador. El Santuari de la Font Roja es troba a uns 1060 m d'altitud. Dista de la costa uns 45 km en linia recta.

Es troba en la quadrícula UTM de 10 Km de costat YH 18, de la zona 30 S. Ocupa un pis bioclimitic termo-mesomediterrani iberollevantí inserit en un ombrodima

subhtimit (Costa, 1986). Es tracta d'una rica representació relíctica de la vegetació potencial va-

- 81 -

lenciana de inuntanya mitjana plujosa submediterrnia o hé, seguint Ballester & Stübing (1990) una zona c1imttica supramediter.nia i un ombroclinia subhumit. Ocupa, dintre de la classe Querco-Fagetea i de l'aliançailcerigranatensis-Quercionfagineae l'associacióFraxino orni-Quercetun fagineae, amb fleixos i gal.lers, a les ombries; dintre de la classe Quercetea ilicis l'associació Rubio longfo1iae-Querceturn rotundfo1iae de carrascars i coscollars continentals, als solells. Als clars del bosc es desenvolupa un salviar amb eriçons ( Peris et al., 1996) o brolles d'eriçó (Asensi, 1990). No abunden massa els pinars secundaris de R halepensis, encara que ocasionalment

lii SÓfl presens sobretot a las iones més haixes, alternant amb carrasques, gal.lers, fleixos, gargullers de cirereta ¡ aurons. Aquesta vegetació es el resultat del desenvolupament natural i continu després d'haver estat arrasat per un incendi general fa ara 150 anys (T. Conca).

Passein a descriure els t.xons inés "sedentaris" taxonómicament, deixant per a estudis posteriors els que han oferit més variabilitat o més inestabilitat taxonómica, seguint sempre la inixima que l'enquadrament taxonómic és el resultat que Inés s'apropa de forma fictícia a una mitjana de la rica fenologia natural en un moment de l'evolució i seguint criteris sotmesos a múl-tiples influéncies tan externes, depenent dels mitjans diagnóstics i d'informació, com internes, arrelats al mateix procés creatiu.

Apéndix: Malençon & Bertault (1971) citen les segtients espécies de cortinaris, detectats a la Font Roja d'Alcoi: 6'. anomalus, bovinu.s, cu,natilis,fulgens, infractus; ionochlo rus i inultiformis.

Part descriptiva

Cortinarius (Pers.) Gray, suhgén. Cortinarius:

Secc. Leprocybe (M. M. Moser) Melot:

1.-Cortinarius cotoneus Fr., Epicr sysl. mycol.: 289 (1838)

Descripció macroscópica: lfln bomhat, convex, de superfície seca, tomentosa, feltrada o fibro-esquamosa. Coloració castany fosca pel centre ¡ verd olivaci a la perireria. Fibrillós innat a la pedftria. No higrófan. De 35-8,5 cm. litmines escotades, mitjanament espaiades, castany groguenques olivcies, com l'estípit . Aresta regular o crenulada, concolor o tina inica més clara. Esporada ferruginosa.

iÍpit engrossit o fusiforme a la base, hastant robust, amb rastes fibril.loses persistents de la cortina groc olivtcies clares, que deixen una traça anular. Coloració castany olivcia. De 35-9 x 1,2-2 (2,8) cm. 'lextura castanya grogosa amb to rogenc Olor forta raf'anica. Sabor rafmic.

- 82 -

Butil. Soc. Micol. Vaenciona 3: 1997

Descripció inicroscbpica: Cutícula pileal ainb un epicutis amb hifes gruixudes, de 5-15 fmi, fortainentfibulades, de pigment intracellular clapat ¡ de membrana, incrustant granulós o crostós de patró transversal o bé de reforç. L'hipoderm ¡ la cam de les capes més profundes té pigment clapat intracel.lular, així com incrustant i de reforç de membrana, menys evident a la carn. També lii ha piginent extracel.lular intersticial. Sempre es tracIa d'un pigment groc verdós o amb to rogenc, inoli cridaner. Basidis tetraspórics, de base fibulada, de 29-42 x 7-10 pm. Algun basidi bispóric. Aresta laminar amb cl.lules estrils cilindriques o claviformes, catenulades, de 13-2 1 x 4-8 pm.. Espores de suhgloboses a amplament ellíptiques en visió lateral i frontal, d'pex inoli arrodoiiit en general, algunes ficiformes en visió frontal. Berrugues fines, mitjanes i grosseres, ben delirnitades o arnb curtes i fines connexions hasals; apícula prominent. Perfil asperulal, crenulat o fistonejat. Perfil juxtaapicular adaxial recte o convex. Base no o una mica atenuada. Homoinórfia rnitjana.

L 1 L 1 N= 120 120 Biaix= 1 0,3 M= 7,9 6,7 Mo= 7 6,5 Md= 8 6,5 Mn= 6,5 5,5 Dt= 0,9 0,6 Mx= 12 8,5 Dtp= 0,9 0,6 P1O= 6,9 6

P90= 8,7 7,1

CCa= 0,8 Qma= 1,2 ICLa= 0,6 Vma= 188,4 pnl EC ICla= 0,4 Vmaxa= 453,4 12x8,5 DVva

Vmína= 102,8 6,5x5,5 350,6

P1O-P90 Qa= (1) 1,1-1,3 (1,4) P10-P90 Va= (102,8) 131,8-264,8 (453,4) !.nn. Mia= (6) 6,1-9 (12) x (5) 55-7,9 (8,5) j.an. P10-P90a= (6) 6,9-8 (12) x (5) 6-7,3 (8,5) pm. MICa= (6) 7,3-8 (12) x (5) 6,2-7,1 (8,5) prn. MICaMd= (6) 7,4-8 (12) x (5) 6,1-6,9 (8,5) .an.

Hábitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Revoltes del camí al Mas del Baró. Leg. T Conca. YH 1882. 920 m. SotaQuercus ilex subsp. bailo fa. 30-10-95. MES 2601. Ibídem 17-10-96. MES 2920. Cava Coloma. YH1281. 1280 m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a. 24-10-96. MES 2935. Pla deIs Galiers YHI 382. 1180 m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a. 19-12-96. MES 3016. Cava Coloina. YH1 281. 1280 m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a. 15-05-97. MES 3096. Patró d'abundincia: FF

- 83 -

Reaccions químiques: KOH sobre la carn, roig sang, porpra; sobre la cutícula pileal aquesta coloració és encara més fosca. Als exemplars més vells tan sois dóna una reacció caslany rogenca.

Bibliografia selecta: HENRY, R., 1937: 56.

Iconografia selecta: BRANDRUD, T. E. ETAL.,1992 : BOl. MARCHAND, A., 1982: Núm. 620. ORuGA, A. ET AL., 1996: Núm. 115.

Característiques especifiques: Dimensió mitjanament robusta, de 35-8,5 x 35-9 x 1,2-2 (2,8) cm. Pilcu sec, escatoset, iíimines anib l'aresta pal.lida, estípit clavat obés a la base amb restes de corti-na. Tot el carpófor arnh tons olivacis. KOH roig sang a la carn. Olor rafinica. Espores subglohoses: P1O-P90a= (6) 6,9-8 (12) x (5) 6-7,3 (8,5) im (N=120). Habitat: Quercus ilex subsp. ballola.

Cortinarius (Pers.) Gray, subgn. Myxacium (Fr.: Fr.) J. G. Trog:

Secc. Colliniti (Fr.) Sacc.

2.- Cortinarius mucosus (Buil.) Kickx, FI. cz3pt. Flandres II: 191 (1867)

Descripció macroscópica: jfli placonvex, glutinós, de color mel caoba, més fos al centre, fibril.lós innat perilricament, no rugulós. lncurvat a la vora. De 8 cm. Linnines discretament escotades, moderadament apretades, de castany clares lassen a caoba ciar. Aresta fimbriada, finament serrulada. Esporada tabac.

iíliit atenuat a la base, relliscós, de blanc a color melífer ciar, es pot enva.ir, sohretot a la base, de taques longitudinais caoba. Cortina glutinosa, blanca, persistent a l'estípit amb forma d'anell glutinós, on també es venen les bandes glutinoses blanquinoses del vel general. De 7,5 x 2,5 cm. Textura blanquinosa al pfleu, d'ocre grogós a groc saturat a l'estípit, sobretot a la base. Olor indiferent. Sabor nul.

Descripció microscópica: Cutícula pileal, amb l'epicutis amb bifes fins les 7 pm d'ampl.ria, fortament gelificades, hialines o amb piginent granulós daurat de patró irregular o transversal; subcutis, liipoderm i capes més supeliors de la trama cridanerament pigmentade.s, ami) pigment daurat verdós granulós i incrustant de membrana de patró de predomini transversal; dipósits extracel.lulars a la trama, sempre de color groc daurat.

- 84 -

Basidistetraspórics, amb la base fibulada ¡ contingut granulós dauratverdós, de 31-38 x 7-12 ini. Cél•lules de l'aresta cstérils, abundoses, hialines, catenulades, clavades o esferopedunculades, amb la base fibulada, de 15-29 x 9-14 pm; altres cilindriques o cilindro clavades, de 5-8 pm. d'amplria. Espores en visió lateral amigdaliformes, el•lipsoidees o subcitriformes; en visió frontal, el•lipsoidees, navicular fusiformes, eI.líptiques o subcitriformes; berrugues denses, fines, rnitjanes i grosseres, crostoses, confluents, que donen un perfil desdihuixat, denticulat crostós. Apícula fina, mitjana o destacada. Base no, escassament atenuada o afilada. Ápex atenuat, subcitriforme en ocasions. Pei fil adaxial juxtaapicular recte o discretament cóncau o convex. Mn= 10 x 5,5 pm. Mx= 16 x 8,5 pm. Md=12 x 7pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,4) 15-2 (2,3). P1O-P90a= (10) 11-13,3(16) x (5,5) 6,3-7,5 (8,5) In. Vma= 304,2 pm3 .

Habitat i local ització: AL&CANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria Mas de Tetuan. Y111282. 1160 m. Quercus ilex subsp. baiota ainb algun Pinus halepensis. Leg. 7: Conca. 30-1 1-96. MES 2988. Patró d'abundincia R

Reaccions quírniques: KOH negativa al pfleu i a la carn o una mica castanya clara.

Bibliografia selecta: BENDIK.SEN, E., tru.., 1993: 25.

Iconografia selecta: BAL1AR.J., 1995: núm. 664. BRANDRUD, T.E. ErAl.. AL., 1992: B33.

Consideracions taxonmiques: El C. seplentrionalisE. Bendiks., K. Bendiks. & Braridr. té el capell anib coloracions inés grogoses, espores més ainples i menys llargues, amb una Q menor ¡ viti associtg amb Be/u/a spp. en iones de clima nordeuropeu.

Característiques específiques: 1)imnensió mitjana o robusta: De 8 x 7,5 x 2,5 cm. Pileti relliscós, mcl caoba, lunines gris castanyes i estípit cilíndiic, relliscós, amb bandes transversals blanquinoses. Esporesarnigdaliformes: 1 1 10-P90a= (10) 11-13,3 (16) x (5,5) 63-7,5 (8,5) pm (N=100). Hiibitat: Pinedes.

3.- Cortinarius trivialis var. rickenii Rob. llcniy, Buli. Soc. Mycol. Fr: 92(1): 81(1976)

Descripció macroscbpica: Pileu convex, débilinent umbonat, fortament glutinós, lis, de castany olivaci a ocre rogenc, inés

fosc al centre. De 5-8 cm. Jimincs escotades o sinuades, ventricoses, mitjanamcntapretades; castanylilacines. Arestafloconosa i pM.lida, finament crenulada. Esporada ferruginosa ami) to rogenc. itíit esvelt, igual o atenuat als dos extrems, glutinós, amb bandas transversals glutinoses cridaneres, restes del ve! general. Blanquinós per la zona anular, castany olivaci, concolor al pfleu per sola, blanc blavenc al'ipex. Cortina blanquinosa hiavenca. De 6-12 x 1,1-1,4 cm. Textura blanquinosa, ocre oliv.cia a partir de la base de l'estípit ¡gris Ø.l.lida a 1'pex.

Olo r inapreciable. Sabor ¡ndiferent.

Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epidutis fortament gelificat, gniixut, hialí o amb escs pigment vacuolar ¡ntracel•lular o granulós de membrana, verdós. Subcutis prim, pigmentat, que rpidament dóna pas a un ben representat hipoderm, arnb elements subglohosos, prismtics o el.líptics, flns les 47 pm d'arnplria i piginent groc daurat o amh to rogenc amb KOH 5%, de tipus granulós i ¡ncrustant de membrana de patró irregular, arenós o formant bandes transversals destacades; aquestes són inés visii)les al subcutis i a la trama. També s'observa pigment vacuolar intracel.lular a totes les capes del pfleu ¡ a la textura laminar. Basidis tetra.spórics, algun bispóric, flhulats, de contingut vacuolar grogós i base la majoria ate-nuada ¡ finament fibulada, de 32-43 x 10-13 pm. Aresta laminar densunent ocupada per cél.lules estérils, hialinas, catenulades, amb el darrer element cilindro clavat, fibulat, menut, de 13-20 x 5-7 im, que destaquen, de forma cridanera, amb els gruixuts basidis de la cara lateral. Espores enormes; en visió latera!, amigdaliformes anib algunes subcitriformes o subpruniformes; en visió frontal, el.lipsoideo el.Iíptiques, naviculars, ovoidees o subcitriformes. Algunas amh depressió supraapicular o de perfil juxtaapicular adaxial recte. Berrugues fines, mitjanc.s o grosseres, coniluents en extraordin.ries crostes, amh protrusió sobre el perfil crenulada o amh grans plaques, flns les 2,5 x 1,25 purí. Apícula lnitjana o ben desenvolupada. Hoinomórfia lleugera. Base no, atenuada o afilada. Ápex rom, atenuat o suhcitriforme. Mn= 11 x6,5 .trn. Mx= 18x lOpm.Md= 13,5 x8pm.Qma= 1,7. P10-P90Qa= (1,4) 1,6-1,9 (2,1). P1O-P90a= (11)12,515,9 (18) x (6,5) 73-8,7 (10) Jan. Vma=474,4 JJni.

Híkbitat i localització: AIACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria camí de Llevant-Ma.s del Baró. Y111882. 880 ni. Sota Quercus ilex subsp. ballota. Leg. 1: conca. 17-10-96. MES 2918. Patró d'abundtncia: UF

Reaccions químiques: KOH, castany amb to rogenc, més patent a la cam.

51.112

Iconografia selecta: AP.R1cI, R. ETal., 1995: 68.

Consideracions taxonómiques: Dintre de la variabilitat tan gran que Ii dóna Henry (1976) a aquesta espcie, inacroscópicament

sembla apropar-se a la considerada com var. subolivascens, peró l'extrema variació de les coioracions que Ii són própies fonainenta una major tolerancia en les variacions individuals, enca-ra que les espores són moIL inés grans que les ressenyades per i'autor (10,5-11 x 5,5-6,5 hm) ¡ l'hbitat és preferencial sota aciculifolis ¡ bedolis. Pci gran talnanyespora! deis nostres exemplars, dimensions mitjanes del carpófor ¡ els tons lilacins, cal incloure'ls dintre de la varietat descrita per Henry com rickcnii.

Característiques específiques: Diinensió esveita: De 5-8 x 6-12 x 1,1-1,4 cm. Píleu castany olivad, relliscós, i.mines lilacines i estípit relliscós amb bandes ca.stany olivcies a la meltat inferior. lispores enormes, amigdaliformes: P10-P90a= (11) 125-15,9 (18) x (6,5) 7,3-8,7 (10) (N=120). llibitat: Qzic'rcus ilex suhsp. baiota.

Secc. Delibuti (Fr.) Melot:

4.-Cortinarius salor siibsp. salor Fr., Epicrisis: 276 (1838)

Descripció macroscópica: Píleu bombat catnpanulat de jove, passa a convex; glutinós, blau-violaci, amb tendéncia a l'ocre grogós pci centre. Finainent fibril.lós innat a la perifria. De 3,5 cm. Lunine.s uncinades, apretades, gris blavoses, d'arcsta onada, arnplarnent serrada ¡ Inés pl.lida. Esporada tabac o ocre ferruginosa.

tíit engrossit a la base, claviforme o fusiforme, glutinós; de blanquinós a gris-lilaci; cortina abundosa, blavosa p1.lida, persistent. De 6,5 x 1,3 cm. Textura blanquinosa, gris lilacina a la meitat superior de l'estípit ¡ subcuticular pileal ¡ ocrenca a la meitat inferior de !'estípit. Olor terrosa, com de xufla. Sabor indiferent o subrafanic, una mica a.spre al cap d'una estona.

Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epicutis gnhixut, geliflcat a les capes superiors, amnb bifes entrecreuades, fins les 11 pn d'arnplria, fibulades i pigment groc verdós en dipósits extracel.lulars, epimembranari granulós de patró arenós o en bandes transversals ¡ nombrosíssimes vacuoles intracel.lulars de

- 87 -

ButI. Soc. Micol. Vaenciona 3: 1997

contingut groc verdoset, també patents a la trama. Hipoderm poc diferenciat de tipus prismíitic, amb hifes fins les 17 pm d'amp1ria. Basidis tetraspórics, algun bispóric, de contingut ahundós vacuolar groc verdós, fibulats, de 34-45 x 7-10 pin. Aresta laminar arnb céllules cstérils cilindroclavades, clavades o atenuades a 1'pex, hialines, fibulades a la base, (le 25-32 x 6-11 pm. Espores en visió lateral, el.lipsoidees, pruniformes o amplament el.lípliques. En visió frontal, el.líptiques, alfll)larneflt el.líptiques, suhgloboses o globoses. Apídula fina o mitjana. Berrugues fines i mitjanes, denses, aculeades, aillades la majoria, encara que algunes connectades durtament ler la base, arnb protrusió aculeada o finament crenulada sobre el perfil. Base roma o atenuada. Apex arrodonit. Homoinórfia lleugera. Perfil adaxial juxtaapicular convex, ocasionalment recte. NIn= 7 x 5,5 pm. Mx=1 1,5 x 10pm. Md= 8,5 x 6,5 pm. P1O-P90a= (7) 7,7-9,5 (11,5) x (5,5) 6,3-7,5 (10) pm. Qrna= 13. P1O-P90 Qa= (1) 1,1-1,4 (1,6). Vma= 211,4 pm 3 .

Htbitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascai de la Font Roja. Barranc de l'Avellí. Y111683. 850 m. Sota Quercus ilex subsp. baiota. l.eg . T ('onca. 30-1 1-96. MES 2985. Patró d'abundncia: E

Reaccions químiques: KOl-1, negativa sobre la carn i la cutícula pileal; castany pal.lid al cap duna estona.

Bibliografia selecta: M0ENNE-Loccoz, P. ETAL., 1990: Fiche 15.

Iconografla selecta: APARICI, R. ETA!.., 1995: 66. BRANDRUD, T.E. ETAL., 1990: A02. TABARÉS, M. & PASCUAL, R., 1994: 607.

Característiques específiques: Dimensió mitjana: De 3,5 x 6,5 x 1,3 cm. Pilen relliscós, hlau amh tendéncia a l'ocrós, l.mines castany blavoses i estípit hulhós fusiforme, relliscós, hian pal.lid. Espores d'el.líptiques a subglohoses: 1 1 10-P90a= (7) 7,7-9,5 (11,5) x (5,5) 6,3-7,5 (10) pm (N=100). liíjbitat: Quercus ilex subsp. ballota.

Cortinarius (Pers.) Gray, subgn. Phlegmacium (Fr.: Fr.) J. G. Trog:

Secc. Caerulescentes Rob. Henry ex Monne-L. & Reum.

5.- Cortinarius caerulescens var. caerulescens (Schaeff.) Fr., Fungoru.m qui iii Bayana et Palatinatu circa Ratisbonam nascuntur icones nativis color/bus epressae IV: 17 (1774) Ss.

Brandrud, non Bidaud et al. Sin.: C. cac'siopallescens Bidaud, Moinnc-Loccoz & Reumaux C. caesiocyaneus Britz.

Descripció macroscópica: Píleu de convexo-infractat a pla-deprimit, Ilis, glutinós, no o finament fibril.lós innat periíericament. Color gris lilaci amb tendéncia a l'ocre paila central, romanent la coloració gris lilacina a la vora. Restes del vel general blanquinosos amb forma de pegats al centre. De 4-9 cm. Lítmines escotades, formant de vegades l'escot un collarct, o adnat rectes, apretades, de 7-1 2/cm i fins els 0,7 cm dalçada; d'aresta serrada, serrulada o crenulada i més pítl.lida, conservant més temps la coloració blavosa. Gris lilacines amh tendncia al castany lilaci. Esporada canyella més o menys fosca.

típit esvelt, bulbós marginat, subvolviforme, amb restes fibrilloses de la cortina. De gris lilaci a glauc, amb la base ocrosa. grogosa, conservant-se inés temps el color lilaci a l'pex o bé bhmquinós a.mb to lilaci a l'íipex. I)e 45-8 x 0,9-2 (3,5) cm. Textura blanquinosa, ocre grogosa al pfleu i base de l'estípit; blavosa glauca a l'pex del córtex de l'estípit. Olor nulla o suau, de molsa, de pastisset o de fusta de xop. Sabor indiferent

Descripció microscópica: Cutícula Vileal amb un epicutis gelificat ¡ hifes fibulades, suhhialines o amb pigment fi granulós epimembranari de distribució marbrejada, arenosa o clapada, així com vacuolar intracellular, fins les 4 pm dainpltria. l,es bifes del subciitis van incrementant el gruix fins les 10 pm amb el inateix tipus de piginelit, encara que s'observa la formació de bandes transversals ben delimitades. Hipodenn ainb pigment de reforç de membrana i epimembranari incnistant, d'estrucnira subglobosa a les capes inés superflciais i prismíttica a les capes més profundes, fins les 23 pm d'arnplria. A mesura que ens endinsem a la trama predomina el pigment vacuolar intracellular. Basidis tetraspórics, fibulats a la base, de 26-36 x 75-9 pm. Aresta laminar amh cl.lules cstrils cilíndriques, cilindro clavades, clavades o utriformes, de 18-29 x 3,5-9 pm o amb algun basidi esporulant. Espores en visió lateral amigdaliformcs subcitriformes; en visió frontal subcitriforines, el.lipsoidees o el.líptiques. Ápex amb lendéncia citriforme o atenuat, clarament papil.lós en ocasions, amb la papilla privada d'ornamentació; de fines a mitjanes bernigues crostoses, algiines amb crostes

gruixudes, que fan protrusió crostosa sobre el perfil. Apídula mitjana o gran. Base no atenuada o fins i tot afilada. Perfil adaxial juxtaapicular recte o convex. Heteromórfia mitjana. Mn= 8,5 x 5. Mx= 11,5 x6,5 pm. Md= 9,5 x 5,5 pm. P1O-P90a= (8,5) 9-10,5 (11,5) x (5) 53-6 (6,5) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,5) 1,6- 1,8 (2). Vma= 159,9 pm3. Hifes de la cortina anib piginent granulós intracel.lular verdós. Hábitat i localització: AIACANT: Font Roja. Alcoi. YFI 1582. A.: 850 m. SotaQuercus ilex subsp. balota. 28-10-95. Leg. T concaiE Garcia. MES 2596. Ibidem. 24-10-96. MES 2946. Ibidem. 21-1 1-96. MES 2983. Ibidem. 6-12-96. MES 3000. Gava Coloina. YFI 1482. A.: 1280 ¡Ti. 7-10-97. MES 3176. Ibidem. 16-10-97. Leg. r conca. MES 3195 i 3198. Patró d'abund.ncia: FF

Rcaccions químiques: KOH negativa a la cutícula pileal i a la carn. Tl.-4 negativa a la carn. Tintura de Guaiac positiva a la carn. PIIA positiva sobre la cutícula pileal ¡la carn de l'estípit, negativa a la carn pileal.

Bibliografla i Icon. selectes: BIDALJD, A. FTAL., 1993: Pl. 105, E 201. BRA,\DRVD, T.E. ETAL., 1992: B51.

Observacions taxonómiques: El c. ineridionalis Bidaud et al. i el c. terpsichores Melot tenen l'pex esporal més obtús, mentre que el C. terpsichores es diferenciaria a més a més per tenir les espores ainb l'ornamentació equinulada. El c. veíicopia Kauff. té les espores inés grans ¡ més massiva i inarcadament citriformes. El c. amoenolen.s Rob. 1 lenry ex P. D. Orton té un fort olor a pruna iii amargueja la cutícula pileal. El C suaveolens Bataille &Joachim emana una forta olor de fiors de taronger i té diferents reaccions químiques a la potassa. El C. caesiocinctus Kühner ex Kiihner ¡ el c. sodagnitus Rob. Henry donen reacció rosada sobre la cutícula pileal a la potassa.

Característiques específiques: Dimensió mitjana gran: De 4-9 x 45-8 x 0,9-2 (3,5) cm. PíIeu lilíi pi1•lid, amh pegats blanquinosos, l.mine.s gris hacines amb l'aresta encara inés pal.lida i estípit hulbós marginat gris lilací. Reacció negativa a la potassa. Espores amigdaliformes, subcitriforines: P10-P90a= (8,5) 9-10,5 (11,5) x (5) 5 1 3-6 (6,5) pm. (N=60). Htbitat: Q. ilex suhsp. ballota.

Bufl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

6.- Cortinarius terpsichores Melot, Doc. Mycol. XX (77): 96 (1989)

Descripció macroscbpica: Nki' glutinós, convex, gihós, blau intens amh to lili ¡ pegats blanquinosos al centre. Fibril.lós innaL Amb taques ocroses. De 45-6,5 cm. Limines escotades, fines, de 9-10/cm, d'aresta regular o crenulada, inés clara. De gris blavoses passen a castanyes amb to blavós. Espoida canyella.

tíit bulbós marginal. Cortina persistent, blau pallida. Blavós amh bulb blanquinós. Bulb amb vora una inica exccdent. De 3,5-4,5 x 1,2-1,3(2,5) cm. Textura blanquinosa ocrosa, blavosa al córtex de l'estípit i subcuticular pileal. Olor forta, terrosa, entre aigua estancada i pa cuit. Sabor indiferent.

Descripció microscbpica: Cutícula pileal amb un epicutis gelifical i hifes amb fíbules cridaneres, biftircades, que van incrementant-se de tamany fins adquirir al subcutis 8-10 un de dimetre, característicament piginentades, a l'igual que a l'hipoderm per un pigment granulós d'aspecte arenós, groc verdós. Jlipoderm d'cstructura l)rismtica, fins les 23 pm de diunetre. Ba.sidis tetraspórics, de 26-38 x 65-10 Jm. Aresta laminar amh cél•lules estérils clavades de 22-30 x 6-10 pm ¡ basidis esporulants. Espores en visió lateral el.líptiqucs, obovoides, ovoides o subfaseoliformes; en visió frontal, el.líptiques, ovoides o pruniforines. Berrugues aculeades, denses, que formen un pei-fil asperulat, espinulós o cónico-dentat. Apícula fina. Perfil adaxial juxtaapicular recte o depriinit. Base roma. Ápex rom o arrodonit. Homoinórfia lleugera. Mn= 7.5 x 5,5 pm. Mx= 11 x 7 iin. Md= 9 x 6,3 pm. Qma= 15 P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,6 (1,8). P10-P90a= (7,5) 8,6-9,9 (11) x (5,5) 5,8-6,4 (7) im (N=60). Vma= 184,5 pm3 .

Htbitat i localització: Alacant: Font Roja. Cava Coloma. Quercus ilex subsp. babia. YH 1482. A.: 1280 m. 24-10-97. ¡cg. E Garcia. MES 3203. FM 2152 a-g. Patró d'abundincia: R

Rcaccions químiques: KOH negatiu o una mica grogós sobre la cutícula pilcal. Grogós a la carn, sobretot la del bulb. lL-4 negativa a la carn ¡ a la cutícula pilcal.

Bibliografia selecta: BIDALJD, A. ETAL., 1993: Pl. 107, E 203.

Característiques especifiques: Diinensió mitjana gran: De 45-6,5 x 35-4,5 x 1,2-1,3 (2,5) cm. Pfleu blau 11111 intens, ami) pegats blanquinosos, liniines blau lilacines amb l'arcsta més pi.Iida i estípit hulbós marginat blau lilací. Reacció negativa o grogosa a la potassa. Espores eI.líptiques, densament aculeades: P10-P90a= (7,5) 8,6-9,9 (11) x (5,5) 5,8-6,4 (7) pm (N=60). Hibitat: Q. ilex suhsp. ballota.

7.- Cortinarius scaurotraganoides Rob. Henry, Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 102 (1): 78, (1986)

Descripció macroscópica: líieti bombat convex arnb la vora inflexa, ampia i foscament umbonat. No higrófan. Superfície gebrada, argentada, miccia; el gebre resta molt de temps a les val.lécuies. De gris lilaci pd.lid passa a castany fuliginós pci centre, més ciar a la perifria. De major, flhril.iós innat, rimulós. De 4-8cm. Lítinines arrodonides escotades, de 6-10/cm i fins 0,9 cm d'alçada. Aresta a penes serrulada i inés clara. Gris lilacines de joves, passen a castany amb to grogós, més fosques que el pfleu. Esporada canyella clara. itíiit bulbós lnarginat, de buih oblic, amb formació pseudovolviforme fibril.lo-submembrancia al marge d'aquest. Blanquinós sedós amb to lilt ciar. Fibril.ies del vel abundoses ¡ persistents, blanquinoses. De4,5-7x 1,2-1,9 (4,1) cm. Textura crema grisenca clara, gris liljcia al córtex de l'pex de l'estípit; castany fosca a la base de l'estípit. Qkr. subrafitnica débil, aromíttica al cap d'una estona. Sabor una mica subraI.nic.

Descripció microscópica: Cutícula pileal no o a penes gelificada, amb un epicutis arnb bifes entrecreuades, fibuiades. Subcutis amb bifes progressivament més gruixudes i tendéncia pat-alIcia, fins les 16 pm de gruix. Piginent de membrana granulós fi, castany grogós; tanibé vacuolar intracel.iular. Basidis tetraspórics, de 28-32 x 6-7,5 ,.ini. Aresta laminar homomorfa. Espores en visió lateral el.lipsoides o el.lipsoideo amigdaliformes, arnb algunes subpruniformes. En visió frontal, el.lipsoides, ellíptiques o el.lipsoideo amigdaiiformes. Berrugues denses, arrodonides, fines o mitjanes, que fan protrusió denticulada sobre el perfil, sobretot a l'ítpex. Apícula fina o mitjana. llomomórfia lleugera. Perfil adaxial juxtaapicular recte. Base atenuada. Ápex rom o atenuat. Mn= 7 x 4,3 hm. Mx= 10,5 x 5,5 sim. Md= 8 x 4,8 ion. P10-P90a= (7) 7,1-9,3 (10,5) x (4,3) 45-5,1 (5,5) pm. Qma= 1,7. P1O-P90 Qa= (1,4) 15-1,9 (2). Vma= 98,2 im3 .

Híjbitat i localització

- 92 -

ALACANT: Font Roja. cava Coloma. Quercus ilex subsp. babia. YH 1482. A.: 1280 m. 24-10-97. MES 3208. FM 2156 a-j. Pla deis Gal•lers. Y1 -11382. 1180 m. 30-10-97. MES 3232. Patró d'abundncia: R

Reaccions químiques: K011 gris fuliginós al pfleu ¡ a la carn; fuliginós fosc a la carn de la base de l'estípit. PhA positiva a ia cutícula pilcal; més intensa encara sobre la carn.

Bibliografia selecta: HENRY, R., 1966: 167. Ci1Esslsr, G. & HENRY, R., 1978: 6.

Iconografla selecta: BiuwD, A. ETAL., 1993: Pl. 114, E 214.

Consideracions taxonmiques: Es tracta d'un beilíssim cortinari, que recorda a primera vista el C. diosmus var. araneosovolvatus Bon & Gaugué, peró amb el buib marginat o el C'. traganus fo.finitimus Weinm., peró sense el color taronja de la carn ni i'olor característica ni hbitat sota coníferes. Sembia que ens trobem davant d'un lelanionia de la secció Malachii, peró el huib marginat no és una característica rcconeguda d'aquestos i així aquest txon no es troba identificat ni anib eis telarnonia ni amb eis phegmacium, per tenir la superfície pileal seca ¡ amb la coloració violíicia o absent o rpidament evanesccnt. El (J. pseudotraganus Rob. henry té el bulb no marginat o submarginat de jove tan sois i espores majors, de 95-12 (13) x 55-6,5 pm (Henry 1958).

Característiques específiques: Dimensió niitjana gran: De 4-8 x 45-7 x 1,2-1,9 (4,1) cm. Pfleu sec, blanquinós argentat, bu pal.lid de jove, l.mines gris lilacines que passen a castany fosques, estípit hulbós marginat gris lilaci ciar o blanquinós argcntat, amb abundantíssim vel fibril.lós. Espores ei.lipsoideo amigdaliformes, menudes, amb decoració fina o mitjana: P10-P90a= (7) 7,1-9,3 (10,5) x (4,3) 45-5,1 (5,5) pm. (N=80). lEjhitat: Q. ilex subsp. babota.

Secc. Calochroi Brandi & Melot

8.- Cortinarius catharinae Consiguo, Rivista diMicol. XXXIX (3): 199 (1996) Sin.: C. parvns Rob. Henn' ss. M. M. Moser (1952), non ss. Rob. Henry. C. calochrous subsp. calochrous var.parvus (Rob. Henry) Brandr. (1992)

Descripció macroscópica: Píleu convex, groc dat; més ciar encara a la perireria, amb nombrosos pegots blanquinosos pci

- 93 -

centre. No o a penes i finament fibrillós innat. Tons ocres grogosos pel centre en envetlir. De 3-4 cm. Lmines escotades, apretades, fines, lilacines, amb l'aresta serrada i pM.lida. De 10-12/cm i fins 0,5 cm d'alçada. Esporada caiiyella. Esipit bulbós Inarginat, subvolviforme, de bianquinós a ocre ciar. El bulb és ample, arrodonit ¡ aplanat, convex per baix, com la base deis riinots mbils de joguet. De 25-3,5 x 1-1,3 (2,5) cm. Textura ocre pi1.lida que passa a grogosa. Olor nulla. Sabor nul. Descripció microscbpicz Cutícula pileal amb un epicutis geliflcat, amh hifes hialines, flns les 5 pm de ditmetre. El subcutis mostra unes hifes fins les 9 pm d'amplria, fortament decorades amh pigment granulós incrustant grosser, subcrostós, cridaner. Així mateix destaquen unes hifes amb contingut pigmentan intracel.lular verdós del tipus granulós, clapat, vacuolar o homogeni. Amh K011 es pigmenta tota la cutícula d'un cnidaner roig carmí. llipodenm absent. Basidis tetraspórics, de 24-32 x 7-9 pm. Aresta laminar amb cél.lules basidioliforrnes curtes i basidis esponilants. Espores en visió lateral amigdaliformes, subcitriformes, algunes el.lipsoides. En visió frontal, estretament el.líptiques o el.líptico-subcitniformes més o menys estretes. Berrugues grosseres, crostoses, que originen un perfil denticulat crostós. Apícula fina o mitjana. Base atenuada, de vegades afilada. Ápex atenuat o suhpapil.lat. Perfil ada.xial juxtaapicular recte o un tant convex o depnimit. llomomórfia lleugera.Mn= 9 x 5 j.irn. Mx= 11,5 x 6,5 pm. Md= 10 x 5,5 Jirn. P10-

P90a= (9) 9,2-11 (11,5) x (5) 5,3-6,1 (6,5) hm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,5) 1,6-1,9 (2).

Vma= 167,9 j.im 4 .

Hábitat i locaiització: AIACANT: Font Roja. Pla deis GaI.lers. Quercus ilex subsp. ballota. 30-10-97. YH1382. 1180 m.

MES 3236.

Patró d'abundncia: F

Reaccions químiques: KOH caoba o roig sang a la cutícula pileal i al bulb, ca.stany a la carn.

Iconografia selecta: BR.aDRUD, TE. ETAL., 1992:1153. (oNslGuo. G., 1996b: 198. MOSER, M. ETAL., 1985-1996:111 C'ortinarius: 13.

Característiques específiques: lEibit mitj1-menut: De 3-4 x 25-3,5 x 1-1,3 (2,5) cm. Pilen groc pal.lid amh pegats blanquinosos, lmines gris lilcies apretades ¡ fines, estípit bulbós

- 94 -

marginal amb bulb aplanat i ainple. Espores amigdaloideo-subcitriformes, grosserament crostoses: P10-P90a= (8) 9,2-10,9 (11,5) x (5) 5,2-5,9 (6,5) pm (N=60). Reacció roig sang a la potassa sobre la cutícula pileal. Hábitat sola Q. ilex subsp. babia.

comaració mides esporais C. calochrous subsp. coniferarum var. coniferarum ¡ C. catharinae. Dispersió L ji

9 XC. catharinae (N10O) OC. calochrous subsp. coniterarum var. coniferarum (N100)

o o o o - o o

O O O O O O O o o o

X M O MXX O O O M O O O O

O X M M M M WC O O O X X X M U X X X X M O O X X X

8 9 10 Ii 12 13 14 15

Llargária L

9.- Cortinarius calochrous subsp. coniferarum var. coniferarum M. M. Moser, Die Gailung Phlegmacium: 353. Taf. XIX: 105 a (1960)

Descripció macroscópica: Píleu convex gibós o amb el centre deprimit ¡ vora inflexa, excedent, onada radialment. Superfície glutinosa i vora no o finament fibrillosa innata. Ocre grogosa o groga rovdil, ferruginosa, amb taques castanv canyella; a la vora p01 notar-se un to verdoset. De 3,2-5 cm. L.mines escotades, siniiades o subdecurrents, una mica ventricoses, apretades, d'uns 10/cm i fins 0,4 cm d'alçada. De gris violtcies a violcies, amb tendncia al castany ferruginós. Aresta crenulada i concolor. Esporada canyella ocrosa. itíit bulbós marginat, de bulb aplanat, de marge oblic, circumcís, blanquinós per haix ¡ castanv grogós rovell perla part de dalt. L'estípit és blanquinós groguenc. Fibres de la cortina blanquinoses, una mica lilacines ohservades en conjunt, no massa abundoses. De 3-4 x 1,1-1,4 (2,5) cm.

- 95 -

Textura blanquinosa amb tendncia al groguenc, groc sofre a la part cortical de l'estípit, quasi fins el centre, encara que no massa cridaner. Olor indiferent o subrafanica.. Sabor indiferent.

Descripció microsdpica: Cutícula pileal gelificada, amb epicutis gruixut i pigment castany rogenc intracel.lular, granulós, amb bandes i homogeni, així com incnistant parietal mitjançant fines bandes transversals d'aspecte zebrat o marbrejat. Absncia d'hipoderm. Basidis tetraspórics, fibulats a la base, de 3 1-39 x 7,5-9 pm. Aresta laminar amb cl•Iuies de clavades o esferopedunculades, de base fihulada, de 16-29 x 5-10 pm, barrejades amb basidis esporulanis o homognia. Espores en visió lateral d'amigdaliformes a subcitriformes, algunes clarament citriformes o cilín-drico-hisoides; en visió frontal, naviculars, el.iipsoidees, el.líptiques, citriformes, cilindroide-fusoides o algunes suhprunifornies. Berrugues fines i mitjanes, crostoses, haixes, algunes grosseres, confluenis. Apícula initjana o notable. Base atenuada o afilada. Ápex atenuat o eventualment arrodonit, a les formes subpruniformes. Perfil crenulat crostós. Perfil juxtaapicular adaxial recte o cbncau. lleteroinórfia mitjana. Mn= 8,5 x 5,5 .an. Mx= 14 x 7,5 .un. Md= 12 x 6,5 pm. P10-P90a= (8,5) 10,412,7 (14) x (5,5) 5,8-7 (7,5) W. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,3) 1,6-2,1 (2,3). Vma= 254 pm.

Habitat i iocalització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. El Pinaret. Y1 -11783. 800 m. Bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. ballota. Leg. T C'onca. 20-12-96. MES 3032. Font deis Xops. Yl11482. 985 m. Sola Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. babIa. 30-01-97. MES 3080 Patró d'abundncia F

Reaccions químiques: KOH sobre la cutícula pileal castany rogenc o rosat, caoba cridaner als 15 minuts; sobre la carn, rosat i gris rosat arnb zones groc taronja sobre la part alta del córtex de l'estípit. Iconografia selecta: BRANDRUD, TE. ES AL., 1990: A40. MOSER, M. rr Al.., 1985-1996: 111, Cortinarius, 53, unten.

Consideracions taxon)miques: Coincidim ami) Sanchez et al. (1995) en l'observació d'unes dimensions esporais majors per a aquest txon que les ressenyades per Brandrud et al. (1992), així com per M. M. Moser a la descripció del protóleg, fet que resulta de molt ajut per a la diferenciació amb el C'. catharinae Consiguo.

Característiques específiques: Dimensions mitjanes: De 3,2-5 0-4 x 1,1-1,4 (2,5) cm.

Pfleu grogós rovdil ¡ peiifria amb to verdós, no innat fibrillosa; clapes bianquinós ocroses. Lítmines gris liii. Estípit hulbós marginat, groc ciar. KOH castany rogenc sobre la cutícula pileal. Apíciila espora! notable. Espores arnigdaloideo suhcitriformes: P10-P90a= (8,5) 10,412,7 (14) x (5,5) 5,8-7 (7,5) (N= 100) 11bitat: Pinedes i boscos nñtos.

10.- Cortinarius sodagnitus Rob. Henry var. parasuaveolens Bon & Trescol, Doc. Mycol. (73): 36 (1988) Subgn. Phle8rnacium (Fr.: Fi) J. G. Trog, Secc. caerulescentes Rob. Henry ex Monne-L. & Reum., Suhs. Sodagniti (Rob. henry) ex Moinne-L. & Reum,, Srie sodagnitus Bidaud etal.

Descripció macroscbpica: Píleu bombat, honyut-geperut, amh la vora inflexa. De superfície lisa, glutinosa, més tard mat, amb alguns pegats blanquinosos, que passcn a ocre grogosos, ferruginosos. De coloració blavosa amb to grisenc i, de ve!!, amb to ocrós. De 35-7,5 cm. Lmines arquejades, fines, apretades, de 8-11/cm i fins els 0,6 cm d'alçada. Violtcies clares amh tendincia al castany violaci; aresta fortament serrada, p1.lida o concoior. Esporada canvella.

ijpt hulbós marginat, cridanerament apianat al bulh, subvoivat. Fibril.lós, blavós tot el fins la vora del bulb, amb tendéncia a l'ocre ferruginós i permanéncia tan sois del blavós a l'tpex i vora del hulb. Cortina abundosa i persistent, blavosa p1.lida. l)e 2,5-6,5 x 0,9-1,5 (3) cm. Textura blanquinosa que passa a ocre al pfleu i bu!b, blavosa a la meitat superior de l'estípit. Olor nulla. Sabor nul a la caro.

Descripció microscbpica Cutícula pileal amb epicutis gelificat, gruixut, amb hifes amh pigment granulós, de membrana i intracellular. Basidis tetraspórics, de 30-37 x 85-10 Ini. Cél.lules estérils abundoses a l'aresta laminar, ben diferenciades, abundoses, ventricoses, en signe dexciamació, de base flhiiiada, de 16-35 x 10-20 pm. Espores en visió lateral, d'ainigdaliformes a el.lipsoides o subcilíndriques; en visió frontal, el.lipsoides, ovoidees, suhnaviculars, o subcilindriques. Berruglies fines o mitjanes formades per granulacions denses, amb confluéncia curta o forinant crostes baixes amb fins i densos tractes intercomunicants basals. Perfil asperulat o serrulat, uniforme. Ápex atenuat o, en comptades ocasions, rom. Ba_se atenuada o no. Apícula fina. Perfil juxtaapicular adaxial recte o variant una mica cap el cóncau o convex. llomomórfiamitjana. P10-P90a= (7) 9-1 1,1 (12) x (5) 5,7-6,6 (7) pm. Mn= 7,5 x 5; Mx= 12 x 7pm; Md= 10,5 x6pm; Qma=1,7; P10-P90Qa= (1,4) 15-1,8 (119).

- 97 -

Habitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. Y111982. 920 m. Bosc rnixt de Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. baüota. 1.eg. E Garcia. 26-01-96. MES 2722. Patró d'abundincia: F

Reaccions químiques: K011 sobre la cutícula pileal roig cirera, carmí o tinta xinesa roja. Tl-4 grogós sobre la cutícula pileal i la carn. Observacions taxonómiques: Es diferenciaria del c. caesiocinclus Kiilincr ex Kühner, amb el qual comparteix htbitat, per tenir les espores més petites, inferiors a 12-14 pn de llargria.

Característiques específiques: Dimensió mitjana: De 3,5-7 x 2,5-6,5 x 0,9-1,5 (3) cm. Pfieu de gris blavós a ocre amb pegats blanquinosos, que passen a ocrosos, l.mines bruscarnent escotades, blau violicies, serrades, fines i apretades; estípit bulbós marginat, blavós amb tendéncia a l'ocrós. KOLI roig cirera, cariní o tinta xinesa roja, sempre molt cridmer, sobre la cutícula pileal. Sense olor iii sabor. lispores amigdaliformes, subcitriformes o el.lipsoides: Pl0-P90a=(7) 9-1 1,1 (12) x (5) 5,7-6,6 (7) pm. (N=60). Htbitat: Q. i!ex subsp. ballola.

1 1.- Cortinarius suaveolens Bataille & Joachim, Bu!!. Sc. Phar,n. XXV: 350 (1918)

Dcscripció macroscópica: Pfieu convex o afonat al centre, finament flbril.lós innat. Ocre grogós amb to lil.s, sobretot a la periRria. Centre amb flocons castany grogosos. De 4-10,5 cm. Lmines emarginades, ainb l'aresta regular, amplament serrada o serrulada, crenulada, floconosa i inés pil.lida. Castany ocroses ainh to lils. lmmutables. Esporada, canyella ocrosa. 1tíi2it bulbós marginat pla. Ocre-grogós amb tu li1.s. Cortina no inassa abundosa. De 35-8,5 x 1-1,8 (4) cm. textura de crema a castany clara, amb la vora de tot l'estípit i pfleu blavosa fins el mateix bulb. Miceli també hlanqiiinós blavós. Olor foiia aromíitica, de flor de Smi!ax aspera, roman inclús a l'exsiccata. Sabor indifcrent, inclús a la cutícula pilcal. Reacció a la potassa: Ca.stany caoba, inés acusat a la cutícula pilcal que a la carn.

Característiques microscbpiques: Cutícula pilcal gelificada, amh epicutis gruixut, amh hifes fihulades, bi ¡ trifurcades amb pigment granulós fi de membrana de patró arenós, en empedrat, de color daurat amb to rogenc; algunes

hifes presenten forinació de plaques d'incnistació a la membrana. Hipoderm a penes desenvolupat, amb bifes paral.leles, cilíndriques, gruixudes, fins les 21 pm d'ainplria. Basidis tetraspórics, alguns bispórics, llargs, de base fibulada i contingut vacuolar verdós, de 40-50x8-11,5 pm. Aresta laminar ami) cél.lules cstérils de 28-35 x 9-12 pm, clavades, algunes utiiforines. Espores en visió lateral amigdaliformes, subcitiformes, citriformes o el.lipsoidees; en visió frontal, ainigdaliforincs, estrelament amigdaliforines, subcitriformes, citriformes, el•Iipsoidees, el•líptiques, ovoidees o naviculars. Homoinórfia lleugera. Decorades amb plaquetes crostoses fines, mitjanes i grossere.s, confluenis. Perfil esporal amb protrusió crostosa gruixuda, cridanera. Apícula mitjana o gran. Perfil juxtaapicular adaxial recte o discretament convex. Base no atenuada, atenuada o afilada. Apex atennat, subpapil.lato papil.lat. Mn= 10 x 6pm. Mx= 20 x 8 pm. Md= 12,5 x 7pm. P10-P90a= (10) 10,9-14,6 (20) x (6) 65-7,8 (8) pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,4) 1,6-2 (3). Vma= 346 pm 3 .

Observacions taxonbmiques: El C. caesiogriseus O. Sclj.ff.) M. M. Moser té les espores igual de grans, peró amargueja alguna part del carpófor. Al C. amoenolens Rob. Henry ex P. D. Orton també ti amargueja la cutícula pileal ¡ emana una olor típica de pruna.

Hí*bitat i Loe.: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Senda del Pla de la Mina. Y111482. 1200 m. Sota Quercus ilex siihsp. babia. Leg. T Conca. 6-12-96. MES 2998. FM 2013 a-e. Patró d'abundincia: F

BibI. Sel.: GARCÍA BONÁ, 1.. M., 1994: 82. HENRY, R., 1939: 82. MOSER, M., 1960: 179.

Icon. Sel.: MRoL\D, A., 1982: 659. Mcu, M., 1960: Taf. XVffl, 101. M( M. ir AL, 1985-1996: ifi Coriinarius 58, oben. Característiques específiques: Dimensió gran, robusta: De 5-12 x 55-8 x 1-2 (4) cm. Píleu de gris hiavós a ocre anib pegats blanquinosos, que passen a ocrosos, arnh la vora involuta durant molt de temps i escrobiculada; l.mines bniscament escotades, hlau vioi.cics, serrades, fines i apretades; estípit bulbós marginat, lilaci pal.lid. KOlI castany caoba sobre la cutícula pileal, negatiu a la carn. PhA positiva. Olor forta agradívola, de fiors de taronger o de Smilax aspera, que persisteix als exsiccates. Espores d'amigda!iformes a subcitriformes: P10-P90a= (10) 10,9-14,6 (20) x (6) 65-7,8 (8) pm. 1 liibitat: Q. ilex subsp. babia.

Secc. Delibuti (Fr.) Konr. & Maubl. Subsecc. Anomali (Konr. & Maubl.) Monne-L. & Reum., Srie Cingulatus Bidaud et al.:

12.-Cortinarius lebretonii Quél., Bid!. Soc. Sc. Nal. Rouen: 14, (1879)

Descripció macroscópica: Píleu convexo bombat, sec, castany amb to grogós; a la perif'eria s'afegeix un tiny gris lilit; fibro toinentós, finament flbril•lós innat a la l)erifria on és inicaci i s'ohserven escates ocre grogoses, concolors amh les de l'estípit. De la vora pengen restes flbril•losos de la cortina. De 3 cm. Liinines escotades, rnitjanament apretades, castany grisenques amb to blavós. Aresta més pl•lida. Esporada canyella. ltíit engrossit a la base, un tant fusiforme, gris blavós amb bandes transversals ocre grogoses nombroses i restes fibrilloses de la cortina formantl'anell. De 5,5 x 0,9 (1,3) cm. Textura crema ocrosa al pfleu i base de l'estípit; blavosa a l'pex de l'estípit.

Qir submel•lícia, canforada. Sabor indiferent.

Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epicutis estret, amb hifes gruixudes, de 2-12 pm de dimetre, fibulades, algunes hifurcades, amb terminacions romes o atenuades, entrecreuades o enlairades i pigment fi granulós epimeinhrariari i vacuolar intracellular, groc verdós; subcutis amb elements curts d'estructura suhglobosa, fins les 26 pm d'amplria, que emeten alguna terminació cilindro clavada cap l'epicutis; hipoderm d'estructura pristn.tica; abunda el pigment groc verdós vacuolar intracellular, que també és copiós a la trama. Basidis tetraspórics i bispórics, fibulats, amb llargs esterigmes, de contingut vacuolar groc verdós, de 32-40 x 65-7,5 jim. Céllules estérils a l'aresta laminar hialines, fibulades a la base, cilíndriques, cilindro clavades, algunes diformes, de 18-26 x 7-9 pm. Espores en visió lateral el.líptiques, amplament ellíptiques, pruniformes o subgloboses; en visió frontal, el.líptiques, amplament elliptiques, pruniformes, larmiformes o subglohose.s. Berrugues fines i mitjanes, iillades o curta i basalment confluents, que a penes fan protnlsió crenulada sobre el perfil. Apícula mitiana o protninent. Perfil juxtaapendicular adaxial recte o convex. Base no o atenuada. Ápex arrodonit. Homomórfia lleugera. Mn= 8 x 6,5 jrn. Mx= 13 x 9 pm. Md= 9,5 x 7,8 pm. P10-P90a= (8) 85-10,5 (13) x (6,5) 7-8,4 (9) pm. Qma= 1,2. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,1-1,3 (1,4). Vma=301,6

Observacions taxonómiques: Encaixa la descripció tant iiiacro com microscópica amb els exemplars de.scrits per Sanchez et al. (1995), diferenciant-se del C aiwmalus var. ¡epidopus (Cooke) Lange pel menor tamany d'aquest darrer, menys intensitat de la coloració blavosa i volum i decoració esporais menors.

- loo -

Habitat i Iocalització: ALACANT. Alcoi. (tarrascar de la Font Roja. Pinaret. YH 1783. 800 in. Bosc mixt depinus halepensis ¡ Quercus ilex subsp. baiota. Leg. T C'onca. 20-12-96. MES 3034. Patró d'abundíjncia: F

Bibliografia selecta: BIDAUD, A. ETA!,., 1992: Pl. 81, f. 156.

Característiques específiques: Dimensió menuda: l)e 3 x 5,5 x 0,9 (1,3) cm. Píleu micaci, castany ami) to gris biavós perifric, l.mines castariy griscnques ainb to blavós i estípit engrossit a la base, gris blavós pt1.lid amb bandes ocre grogoses. Esporesd'el.líptiquesasubgloboses: P10-P90a=(8) 85-10,5 (13) x (6,5) 7-8,4 (9) pm (N=100). llítbitat: Bosc mixt de Pinus halepensis ¡ Quercus lles subsp. ballota.

Secc. Fulvi M. M. Moser & Ilorak Subsecc. Rufoolivacci Brandc & Melot:

13.- Cortinarius aurilicis Chevassut & Trescol, Doc. Mycol. XVI (63-64): 67 (1986)

Descripció macrosc?pica: Pilen convex, llis, glutinós, brillant, sense o amb fines fibril•les castany rogenques radiais innates. Centre castany rogenc i perif?ria castany grogosa. De 45-6 cm. Lítmines adnat rectes o tina mnica sinuades o uncinades; fines, apretades, fins 14/cm i 0,7 cm d'alçada; serrades. Crema grisenques de joves, passen a castany grogoses, sulfurines, amb l'aresta concolor. Esporada canyclia. itíjit bulbós marginal, apianat turbinat, groc sofre, sobretot a la part central, amb la base blanquinosa o castany rosada. Cortina groc sulfurina, mitjallalnent abundosa. De 45-6 x 1-1,8 (2,2) cm. Textura groc sofre pci córtex ¡ blanquinosa pel centre. Olor oliosa acidulosa, de lletsó (Sonchus ssp.) o d'herba dolça Reichardia ssp.) Sabor de remolatxa. Exsiccata ami) la cutícula pileal porpra.

Descripció microscbpica: Cutícula piil gelificada ami) cl)icutis amb hifes terminais acuminades o claviformes a l'ítpex ¡ pigment granulós, incrustant, aillat o coalescent en crostes de distrihució transversal, gris olivaci. Cal) el subcuüs, el pigmeut és inés ahundós, fortamnent cridaner, igualment incrustant granulós formant denses l)laques de distribució transversai i coloració porpra violícia. Fíbules presents. Ba.sidis tetraspórics, de base fibulada i contingut granulós porpra violad, de 32-4 1 x 7-10 pm.

-101 -

Are.sta laminar arnb cI.Iuies banais, basidioliformes, mesclades amb basidis esporulants. Espores en visió latera!, amigdaliformes, subcitriforines, suhpruniformes i pianoconvexes; en visió frontal, subcitriformes, naviculars, e!.liptiques, amplainent ei.liptiques ¡ pruniformes. Berrugues denses, fines, initjanes i grosseres, coalescents en crostes, que fan un perfil asperulat crostós o crenulat crostós, baixes a amb fort relleu. Apícula fina o mitjana. Perifi juxtaapicular adaxial recte o I!eugerament cbncau. Base atenuada. Heteromórfia discreta. Mn= 9 x 6,5 pm. Mx= 15 x 8 pm. Md= 12 x 7 tun. P10-P90a= (9) 10,5-13,2 (15) x (6,5) 6,7-7,7 (8) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,2) 1,5-1,9 (2). Vma= 318,8 pm 3 .

Habitat i iocalització: ALACAN1 Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria Mas de Tetuan. Sota Quercus ilex subsp. baiota 1 Quercusfaginea. Leg. T conca. YH 1282. 1160 m. 31-10-96. MES 2962. Pla deis Gal.lers.

Y1 -11 382. 1180 m. Sota Quercus lles subsp. baiota iQuercusfaginea 12-12-96. MfS 3013. Ombria del Menejador. YH 1482. 1320 m. Sota Quercus ilex subsp. ballota i Quercusfaginea. 23-12-96. MES 3046. Patró d'abundimcia F

Reaccions químiques: KO1I verd oliva sobre les paris grogues de la cutícula pilca!, que passa a roig fosc en un quart d'hora; castany rogenc a la cutícula estipital; roig gerdera o rosada a la carn del pfleu i del bulb.

Bibliografia selecta: CoNsiGuo, G., 1996: 6. GASPARINI, B., 1994: 231. ORTEGA, A., 1995: 127.

Iconografia selecta: CoNsiGuo, G., 1996: 5.

Característiques cspecífiques: Dimnensió mitjana: De 45-6 x 45-6 x 1-1,8 (2,2) cm. Pileti ami) centre castany rogenc i periferia castmy grogosa, lmines de crema gnisenques a groc sulfunines i estípit bulbós marginat groc sofre, sobretot a la part central, amnb la base blanquinosa o ca.stanv rosada. KOH verd oliva sobre la cutícula pileal, rosada a la carn. Espores ainigdaliformnes subcitriformes: P10-P90a= (9) 105-13,2 (15) x (6,5) 6,7-7,7 (8) pmn (N=100). llibitat: Quercus ilex subsp. ballota ¡ Quercusfaginea.

14.- Cortinarius quercilicis (Chevassut & Rob. Henry) Rob. Henry, Bu!!. Soc. Myco!. Fr. 104 (4): 280 (1988) Sin.: (Jortinarius elegantior Fr. Ss. M. M. Moser var. quercilicis Chevassut & Rob. Henry, Doc. Mycol. V (20): 33, (1975) Cortinarius quercus-ilicis (Chevassut & Rob. Henry) Brandrud & Melot, Doc. M)'co!. XX (77): 96 (1989)

- 102 -

ButH, Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997

Descripció macroscópica: Píleu pla convcx, glutinós, amb una coloració d'anwvi verda, com de Rusula virescens, que va canviant ripidament a castany grogós amb to rogenc, restant a la vora durarit més temps coloracions roig lilacines o verdoses per acabar en un roig porpra uniforme. Fibrillós innat. Restes blanquinoses del vel general amb forma (le pegats al mig que passen a castanycs. De 8-14 cm. Limines escotades o uncinades, ventricoscs, unes 6-9/cin ¡ flns e!s 0,6 cm d'alçada. Aresta crenulada o regular i amp!ament onada 1 conco!or. Grogoses, passen a castany grogoses amb. alguna taca rovellada. Esporada ferruginosa o canydila grogosa. i!íit de bulb marginat, turbinat. Escassament fibril-lós. Groc sofre, va tacant-se de castany ronyós rogenc en envellir oper la manipulació. En algun exemplar l'ipex hi és eix-amplat. De 8-10 x 2-2,5 (3,5) cm. Textura blanquinosa al píleu i centre de l'estípit, groc sofre subcuticular pileal i al córtex i base de l'estípit o groc pal-lid al pfleu i centre de l'estípit, groc daurat a la base de !'estípit ¡ groc sofre al córtex (le l'estípit. En envellir, tota la carn passa a groc daurada uniforme. Olor indiferenciada. Sabor indiferent. Exsiccata castany rogenca, roig violicia amnb KOH.

Dcscripció microscbpica: Cutícula pileal amb hifes gelificades a l'epicutis on mostren un ditmetre dl-lo pm i pigment fi granulós i de reforç de memnbraiia, així com intracellular homnogeni i clapat, verdós pal-lid; hipodcrm amh hifes de 6-15 im de dimetre, curtes en general, de fort contingut pignientari tant granulós fi de membrana, com de reforç ¡ intracellular granulós, homogeni. vacuolar ¡ clapat d'un bell color datirat rogenc. Algunes hiles són bi i trifurcades, amb alguna protuberncia. El mnateix tipus de pigment té la trama, peró més 1)al•lid. Les vacuoles són de color verdós, mentre que els grnuls són rogencs. Basidis tetraspórics, fihulats, alguns estrangulats, de contingut vacuolar pigmentari verdós ¡Jo fortament ocupais per grinuls cridanerament rogencs, de 33-44 x 7-9,5 jan. Aresta laminar homomorfa, amh cl-lules basidioliformes ¡ basidis esporulants. Espores en visió lateraj amnigdaliformes suhcitriformes o arnigdaliformes; en visió frontal, ellíptiques, ovoidees simbpapil.lades, amplamcnt el.líptiques, pruniformes o algunes suhgloboses i de sublimoniformes a clara i curtament limoniformes. L'ílpex e.sporal, d'arrodonit a curtament papil-lat. Berrugues fines, mitjanes ¡ grosseres, confluents en crostes, que fan un perfil denticulat, crenulat o, en menor freqiléncia, fistonejat. Apícula mitjana o destacada. Perfil juxtaapicular adaxial convex o recte a les formes amh component amigdaliforme. Base una mnica atenuada o clarament afilada a les formes amigdaliformes. Homomnbrfla mitjana. Mn= 7,5 x 6 jan. Mx= 13 x 9 pm. Md= 10 x 7 pm. P10-P90a= (7,5) 8,7-1 1,1 (13) x (6) 6,7-7,9 (9) pm. Qma= 1,4. P10-P90 Qa= (1,1) 1,2-1,5 (1,7). Vma= 279,3 pm.

- 103-

Hibitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar dela Font Roja. Senda dela Mina. YH1482. 1180 m. SotaQuercus ilex

subsp. ballota. Leg. i: conca. i 1-1 1-94. MES 2310. Patró d'abundncia: R Reaccions químiques: KOli, de castany caoba a roig granat sobre la cutícula pileal, sobretot damunt de les zones rogenques o viol.cies; sobre la carn, castany pal.lida, rosada suau; caoba sobre la carn del bulb. TI.-4, groc llimona a la cutícula pileal, groc suau a la carn. Guaiac, negativa; una inica positiva al cap duna estona. Acid sulfíiric, groc verdós sobre la cutícula pileal, que passa a groc roveli. NO3 Ag, negativa. PhA, llimona clara sobre el pfleu ¡ can; daurada sobre la base de l'estípit. Fenol, castanv rogenc.

Consideracions taxonmiques: Ens bern decidit per aquesta e.spécie per ésser moltes les coincidncies, encara que, a la descripció original, II manquen les coloracions verdoses al pilen, el groc de la carn no siga tan intens, les e.spores no tan amples ¡ una mnica inés llargues, a.ixí com bayer-se omés la reacció a la potassa. El c. fulmineus ( Fr.) Fr. no té tons rojos lilacins ni verdosos al pfieu i espores més menudes, característiques que tamnbé manquen al C. subfulgens Orton. El c. fulmineus (Fr.) Fr. var. brunneopurpurea Chev & Rob. Henry no té coloració lilacina a la vora del pilen, la carn de la base de l'estípit és ferruginosa, l'estípit és subcilíndric i és de menor tamanv, de 5,5-6 x 5-6 x 2 cm. El c. gu.uatus Rob. Henry, inés típic de coníferes, té el pilen de menor lamany, bulb indistintamnent marginat i olor típica a espígol o fruitada, encara que el c. guttatus var. ilicina Chevassut & Rob. Henry conipartesca hhitat, peró les espores tenen les berrugues més fines. Es diferenciarien aquestes espores de les del C prasmas (Schaeff. : Fr.) Fr., per ésser les que aquí tractem de papilla inés redtiida, més amples. apícula más destacada, base más atenuada i crostes más gruL'cudes. El c. xanthophyllus (Cke.) Rob. henry és de dlimensions más reduYdes i espores més estretes.

Bibliografia selecta: CoLJRrmcLJlssr, It, 1994: Núm.1 184.

Característiques especifiques: Dirnensió robusta, de 8-14 x 8-10 x 2-2,5 (3,5) cm. Píleu amnb coloracions groc rogenques i verd oliva cridaneres, l.mines grogoses ¡ estípit bulbós mnarginat, grogós, com la can. KOH roig fosc sobre la cutícula pileal. Espores amigdaliformes subcitriformes, amples: P10-P90a= (7,5) 8,7-1 1,1 (13) x (6) 6,7-7,9. (9) pm N=100). Híibitat: Q. ikx subsp. ballota.

- 104 -

ButH. Soc. Micol. Vaenciana 3: 1997

Comparació dimensions esporais deis C. viridicaeruleus- prasinus. Dispersió L ji

OC. viridicaeruleus (N=100) 1 8

xc• prasinus (N1 00)_J

X XXX XXX X X )< XXX

X X X X MXX M X X X X MX

X M MXM M 0 O X

M 0 000 0 0 0 0 0 0 0 0 000 0 0 0

0 0 0 5

7 8 9 10 11 12 13 14

Llargária L

15.- Cortinarius prasinus (Schaeff. : Fr.) Fr., Epicrisis: 268 (1838) Sin: C'ortinariusprasinocyaneus Rob. lienry, Butil. Soc. Mycol. Fr 55(1): 91, (1939)

Descripció macrosc?pica: Pfleu pia convex, glutinós o brillant, infractat a la perifria, castany meifer pci centre ¡ ainb to verd olivaci a la vora, cobert per restes grisenques del vel general. La vora apareix fibrillós vergetada i amh restes copiOseS del vel. parcial. De 4,5 cm. Lamines escotades, mitjanarnent separades, de 6-8/cm. Grisenques ¡ lilá a l'aresta, que és serrada, floconosa i inés pd.lida. Esporada canyella ferruginosa.

típit bulbós rnarginat, ainb bulb oblic ¡ groguenc; groc ciar, blanquinós a la resta de l'estípit, gris lilt a l'ipex. Abundoses restes de cortina. Finainent floconós a l'ipex. De 3,5 x 1 (2) cm. Textura grogosa a la base de l'estípit, lilit a l'pex (le l'estípit, bianquinós a la resta. Olor una laica desagradívola, com d'aigua estancada. Sabor indiferent. Exsiccata amb 10 vioi..s, sobretot a la cutícula pileal.

Descripció microscbpica: Cutícula pileal ainb epicutis gruixul, geliflcat, amb pigment de membrana fi, d'aspecte granulós i

- 105 -

distrihució tranversal o marbrejada, groc verdós; hipoderm ben desenvolupat, amb elements curts, a!guns subisodiamétrics, amb pigment de reforç de paret així com homogeni i clapat intracellular groc verdós amb component rogenc cridaner. Textura amb pigment de membrana ¡ també vacuolar ¡ clapat intracel•lulars groc verdós, encara que inenys intens. Ba.sidis tetraspórics, arnb aiguns bispórics, de base fibulada i contingut granulós i vacuolar, de 32-

38x7-9LM1. Are.sta laminar amb c1•lules estrils ben diferenciades amb to violaci, inclús a l'exsiccata, hialines o amb contingut vacuolar lilaci, progressivament engrossades cap a l'pex, clavades, estrangulades

cilíndriques o amb forma de projectil o de cap d'ofldi, de base fibulada, catenulades, de2O-38x5-l2pm. Espores citriformes, ovoideo-papil•lades o amigdaloideo-citriformes, en visió latera!; citriformes, naviculars o ovoidees, en visió frontal. La majoria, papil.lades. Apícula fina. Berrugues fines, Initjanes i grosseres, fins l'lxI pm, molt denses, confiuents, subcrostoses, que donen un perfil denticulat, crenulat o fistonejat crostós, desdihuixat. La papil.la resta lliure de berrugues. Semblen espores d'Hyrnenogaster. Algunes espores són deformes, com ara tenir dues papil.les o forma de pal a un basidi bispóric, mesurant aquestes darreres 15 x 5 i 15 x 4,5 pm respectivament. La base esporal és arrodonida o una mica atenuada. rpex és quasi sempre papil.lat. flomomórfia mitjana. Perfil juxtaapicular adaxial convex o rarament recte o una mica deprimit a les formes amigdaloideo citriformes. Mn= 9 x 6pm. Mx= 12,5 x8 pri. Md= 11 x 7pm. P10-P90a= (9) 10,1-11,7 (12,5) x (6) 6.6-7,4 (8) pm. Qma= 1,6. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,7 (1,8). Vma= 277,7 pn 3 .

Hibitat i localització: AIACAIT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Barranc de 1'Avell. YH 1683. 850 in. Sota Quercus ilex subsp. hallota. Leg. T Gonca. 12-04-96. MES 2779. Patró d'abundmcia: R

Reaccions químiques: KOH, sobre la cutícula pileal, castany rogenca. Sobre la carn, castany amb la vora groguenca; lilá subcuticular pileal. TL-4, sobre la carn, groc amb to verdós.

Bibliografla i Iconografia selectes: BI\NDRUD,T.E. EF '1.., 1992: Bu. MARCILkND,A., 1983: Núm. 717.

Consideracions taxonómiques: Pensem que és superposable al C. prasinocyaneus Rob. Henry ats que el to lilaci de l'estípit ha estat observat als exemplars deis individus joves d'altres recol1ectes properes, aixícoin la coloració lilacina resultant de l'aplicació de bases foiles sobre la carn ésser inconstant i més visible quan inés component de pigments lilacis té l'exemplar (Ortega & Mahiques, 1 995b). Serien els mateixos txons peró ami) diferent quantitat del mateix piginent lilaci, inés abundós quan més meridional. No semblahaver-hi diferéncies significatives, apartdel'hahitat, ainb elcprasinus (Schaeff. : Fr.)

- 106-

Butl. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Fr. yac legitirnus Britz. trobat sotajulzlperus corninunis i Pinus sylvestris perJ. l3allar (1996). El C'. cedretorum R. Maire té la carn pileal violcia, h.bitat sota cedres, carrasques i sureres i espores més llargues, de 115-13 x 7-7,5, segilint Malençon & Bertault (1970), encara que apuntem les escasíssimes diferéncies que lii ha entre cus. El C'. atrovirens Kalchbr. manca de pigment violaci, mentre que és més intens el groc verdós, e.spores més estretes i habitat exclusiu en boscos de coníferes: Abies ¡ Pinus.

Característiques específiques: Dimensió mitjana. de 4,5 x 3,5 x 1 (2) cm. Pfleu amb tons verdosos, liinines violcies i estípit bulbós marginat groc pal.lid. Esporescitrifornies: P1O-P90a= (9) 10,1-11,7 (12,5) x (6) 6,6-7,4 (8) pm (N=100). Htbitat: Quercus ilex subsp. balote.

Subsecc. Splendentes Kiihner & Romagn. ex Brandr. & Melot:

16.-Cortinarius ionochlorus R. Maire, Fungi catalaunici. Series altera. Vol. III (4): 112 (1937)

Descripció macroscópica: íiei' convexo-aplanat, viscós, ainb fibril.les radials, de color verd-oliva fosc al centre ¡ més ciar a

la periRria. De 4 cm. lamines escotades, ventricoses, violeta de joves, passen a canydila de majors. Aresta onada serrulada, concolor. Esporada canyella ferruginosa. itípit bulbós-inarginat ainb cortina abundosa, enteraninada, de color groc sofre verdosa, com l'estípit , abans de tacaise de canyella, pci dipósit de les espores. De 5,5 x 1,1 (1,5) cm. 'lextura de blanquinosa a grogiienca débil, groc verdós intens sota la cutícula del píleu i a la base de l'estípit. Olor suau a fruita fresca. Sabor indiferent. Exsiccates verd violacis negrosos.

Descripció microsdpica: Cutícula pileal amb un epicutis gnhixut, gelificat a les capes altes i forinat per hifes estretes, fibulades, d'1-7 pm d'amplria amb pigment de predoinini intracelluiar verdós olivaci del tipus granulós, vacuolar, clapat, en bandes ¡ difús. Subcutis sense formar un vertader hipoderm, amb hifes parai.ieles no massa amples, fins les 13 pm i pigment intracelluiar del mateix tipus que a l'epicutis, a més a inés de pignlent granulós ¡ de reforç de membrana no massa cridaner que afegeixen al verd un to violaci net que també es troba a les capes inferiors de i'epicutis. Trama amb pigment verdós. També s'observen gruixuls dipósiLs de pigment extraceliular. Ba.sidis tetraspórics, cridanerainent claviformes, fibuiats a la base, de 25-35 x 9-11 j.tm. Aresta hornomorfa, ainb nombrosos elemenis cilíndrics ¡ cilindro clavats culis, fibulats a la base,

- 107-

de contingut pignientari violaci, de 9-22 x 3-7 pm, sobrepassats clarament per hasidis esponilants. Espores en visió lateral amigdaliformes, amigdaliformes-subcitniformes, amigdaliformes allargades, el.lipsoides o ellíptiques. En visió frontal, el.líptiques, el.lipsoides, estretarnent naviculars, ovoidees, subromboidais o dilindro-flisoides. Apícula fina o mitjana. Base atenuada o subafilada. Apex atenuat, subcitriforme. Berrugues costroses baixes, confluents, fines ¡ mitjanes, ordiiiiriament amb prominncia escassa sobre el perfil, que és de forma asperulada o crenulada crostosa; d'atres mostren berrugues inés grosseres originant un perfil denticulat. Perfil juxtaapicular adaxial recte o una mida cóncau o convex. Heterombrmia mitjana. Mn= 8 x 5 pm. Mx= 11 x 6,3 pm. Md= 9,5 x 5,8 pu. P10-P90a= (8) 83-10,5 (11) x (5) 5,2-6 (6,3) pm. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,9 (2,1). Vma= 161,4 p11 3 .

Hibitat i localització: ALACANT. Alcoi. (arrascar de la Font Roja. Entre Mas deTetuan i avaColoma. Y1-11281. 1260 m. SotaQuercus ilex subsp. babia. Leg. E Garcia. 24-10-96. FGA 830 ¡ MES 2941. Pla deis Galiers. YH1382. 1180 m. Sota Quercus ilex subsp. babota. 2-01-97. FGA 969. Patró d'abundincia F

Reaccions químiques: KOH sobre la cutícula pileal, castany fosc. Sobre la carn, verd fosc.

Bibliografia selecta MAI,IçoN, G. & BERTAULT R., 1970: 509.

Iconografia selecta: APARICI, R. ETAL.. 1995:66. cAMPO. E., 1995: 178. CoNsremso, C. &SIQUIER,J. L., 1996: 304. PÉREz, M. A., 1993: núm. 559.

Característiques específiques: Dimensió mnitjana: De 4 x 5,5 x 1,1 (1,5) cm. Píleu verd cridaner, ltmines violiicies ¡ estípit bulbós marginat, groc sofre verdós. Esporesamigdaliforniessuhcitrfformesallargades: P10-1 190a=(8) 8,3-10,5 (11) x (5) 5,2-6 (6,3) pm (N=80). lltbitat: Quercus ilex subsp. babia.

Subsecc. Fuivi Brandr. & Melot Secc. Laeticolores (M. M. Moser) ex Monne-L. & Reum., Subsecc. Laeticoleres Bidaud et al.:

- 108 -

Comparació mides C. claroflavus-C. sulfurinus Dispersió L ji

o o o- o o O po 000 0

o PDO opbdti Ii o

0C.claroflavus(N=100)

sutfurinus (N=100)

8 9 10 11 12 13 14 15 16

Llargária L

17.-Cortinarius sulfurinus Qué!., C'. R.Ass. FrAy. Sc. (Rouen, 1883) 12: 501 (1884) ss. M. M. Moser

Descripció macrosc?pica: Pileu convex o afonat, ciatiforme, amb la vora reflexa, glutinós, brillant, Ilis. Castany grogós, Inés fosc a la pali central i anib to verdós a la periíria. Vora fibril-losa innata ¡ amb flocons castanys adpresos. De 6-1 1 cm. Lmines escotades o subdccurrents, apretades, de gris argilenques verdoses a castany grogoses atnb taques rovellades, d'aresta píd.lida o concolor, regular o foriainent serrada. Espoda de canvella fosca a ferruginosa.

tí)it hulbós inarginat, groc sofre uniforme, anib restes escasses ¡ grogoses de la cortina; ronyós a la manipiilació. De 7-10 x 1-3 (4) cm. Textura blanquinosa amb tonalitat grogosa on s'atapíx la carn pel tal! o de majo!; grogosa al pilen, groc daurada no uniforme a la base de l'estípit, groc sofre al córtex de l'estípit ¡lilés pd.lid al centre. Qliir inapreciable. Sabor nu!. Exsiccates ami) absncia de co!oracions rogenques.

Descripció microscópica: Cutícula pileal gelilicada, amb l'epicutis gnhixut ¡ el subcutis sense formar un vertader hipoderm, perí ainb hifes paralleles. Pigment granulós, vacuolar, clapat 1 homogeni intracel.lular groc verdós així com de reforç i granulós de membrana de patró transversal. De predomini al subcutis, encara que en menor intensitat a l'epicutis i a la trama. Pigment extracellular abundós.

- 109-

Ba.sidis tetra.spórics, llargs, amb la base estreta i fibulada i contingut vacuolar verdós, de 30-50 x 7,5-11 pm. Aresta laminar heteromorfa, amb elements estrils, de base fibulada i forma cilíndrica, suaument claviformes o formant canelobres, de 19-52 x 5-7 lan; als individus aduits, homomorfa, amb elements basidioliformes i basidis terminais. Espores en visió lateral, cl.lipsoidees, ovoidees, amigdaliformes, pruniformes allargades o citriformes; en visió frontal, naviculars, ovoidees, el.Iipsoidees, el.Iíptiques, amplament el.Iíptiques o citriformes. Apícula fina o mitjana, anib la base poc atenuada, atenuada o afilada. Berrugues crostoses, baixes, de fines a mitjanes o grosseres, amb poca protrusió o ciar perfil denticulat, crenulat crostós o grosserament fistonejat crostós. Ápex no, lleugeranient atenuat o sucitriforme. Perfil juxtaapicular adaxial recte, deprimit o una mica convex. llomomórfia discreta. Mn= 8 x 5 pm. Mx= 15 x 8 jim. Md= 10,8 x 6,5 pm. P10-P90a= (8) 9,8-12 (15) x (5) 6,1-7,1 (8) jm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-2 (2,4). Vma= 249,4 im3 .

Habitat i Jocalització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria carní de Llevant Mas del Baró. YH1882. 880 m. Bosc mixt de Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. bailo/a. l.eg. T C'onca. 17-10-96. MES 2917. Ombria Mas de Tetiian. YlI 1282. 1160 m. En carrascar amb algun Pinus halepensis. 30-11 - 96. MES 2993. Pia deis Gal.lers. YH1382. 1180 m. En carrascar anib algun Pinus halepensis. 12-12-96. MES 3015. Patró d'abundincia: F

Reaccions químiques: KOH negativa al pfleu i a la carn.

Iconografia selecta: BRANDRUD, T. E. ETAL,1990: A25. MAacIW4D, A., 1983: Núm. 712.

Consideracions taxonómiques: Elc. sulfurinus Quél. ss. M. M. Moser (1952, 1960) éselquemss'assernb1aals nostresexemplars. El C. sulfurinus Qué!., dcscrit per Marchand (1983) es correspon bastant exactament amb els nostres. El C. sulfurinus Qué!. ss. Brandrud et al. té olor de julivert o api, absent a!s nostres exemplars. El Phelmaciunz sulfurinurn Quél. ss. Ricken (1915) seinbla que té una coloració del pileu massa taronja ¡ espores excessivament grans, 12-16 x 8-10 .an per a tractar-se deis nostres espcimens. El C. .ulfurinus Quél. ss. Lange (1935-40) té unes espores obliquament citriformes. El C. sulfurinus Qué!. ss. Rob. Henry (1984) nega la forma esporal amigdaliforme i afirma que són globuloses, globuloses ovoides pruniformes a el.lipsoideo ovoides. El mateix és aplicable a la descripció de Chevassut & Rob. Henry (1986). El C. sulfurinus Quél. ss. Consiglio (1 996a) es superposa a la descripció de Marchand (1983), encara que afirma que veu una gran variació en la forma esporal, més o menys llargainent

amigdaliforme o pruniforine o bé papil.iades o suhcitriformes. El C'. clarofiavus Rob. Flenry dóna una reacció rogenca sobre la cutícula pileal a la potassa ¡ té les espores de menor ta.rnany (Ortega, 1995) El C. quercilicis (Cheva.ssut & Rob. Henry) Rob. Henry té les dimnensions més grans, coloracions adicionais rogenques al píleu i hábitat sota pianifolis El C'. fiavovirens Rob. Henry que també reacciona negativament a la potassa, té olor de farina, híthitat sota planifolis, colors inés apagats 1 espores menors.

Característiques espccífiques: Dirnensió gran: De 6-11 x 7-10 x 1-3 (4) cm, Pileu castany grogós amh restes del vel, l.rnines grogoses i estípit bulbós marginat amb coloracions grogoses. Reaccions químiques habituals negatives. lispores d'amigdaliformes a subcitriformes: Pi0-P90a= (8) 9,8-12 (15) x (5) 6,1-7,1 (8) pm (N=200). Hjbitat: Bosc mixt de Pinus ha!epc'nsis i Quercu.s iex subsp. babia.

18.-Cortinarius claroflavus Rob. Henry Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 67: 298 (1951)

Descripció macroscópica: iíieu convex, amb la vora regular o plegada i reflexa. Finanient fibrii.lós innat periiricament. Pegats blanquinosos abundosos al centre. castany grogós, més castany al centre ¡ periRria groc llimona. De 4-5,5 cm. Líjmines arrodonides-escotades, ampla i haixament serrades, fines, 10/cni i fins 0,8 cm d'alçada. Aresta homomorfa. De grogoses passen a castany grogoses. Esporada canyclla ferruginosa.

tfjt bulbós marginal. Cortina no massa abundosa. Groc p1.lid, amb el bulb blanquinós. De 3-4,5 x 1,5 (2,5) cm. Textura blanquinosa, groc sofre al córtex de l'estípit i subcuticular pileal.

QIQt d'aJmssera, no d'api. Sabor nul.

Descripció microsdpica: Cutícula pileal amb un epicutis gelificat, amb hifes entrecreuades fins les 3 pm d'ampl.ria i pigment granulós epimembranari de gra fi ¡ patró arenós o transversal, groc verdós. S'incrementa el tamany de les hifes al subcutis fins les 9 pm, fent-se de distribució paral.lela, amb pigmentació epimnenibraniria de gra inés gruixut, subcrostós i patró arenós o ocasionalment transversal. Hipoderm absent. S'observen grans masses pigmentades a l'espai extracellular. Basidis tetraspórics, de 25-32 x 75-9 W. Aresta laminar ainb elemnents durts, basidioliformes, de formes variables, de 10-19 x 4-9 pm i hasidis esporulants. Espores en visió lateral amigdaliformes subcitriformes o el.lipsoides allargades; en visió frontal

- 111 -

el.Iíptiques, subcitriformes o naviculars. Berrugues initjanes o algunes grosseres, la majoria haixes, crostoses, que fan una protrusió asperulada crostosa o denticulada sobre e! perfil. Apícula rnitjana. Perfil adaxial convex, recte o deprimit. Base atenuada. Ápex atenuat o subpapil.lat. llomomórfia lleugera.Mn= 8 x 5 pm. Mx= 12,5 x 6,5 hm. Md= 9,8 x 5,5 l.lm. P10-P90a= (8) 9-10,7 (12,5)

x (5) 53-6 (6,5) pm. Qma=1,7. P10-P90 Qa= (1,5) 1,6-1,9 (2,1). Vma= 165,1 j..tm .

Híibitat i localització AIACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. Y1-11281. 1280 m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a. 24-10-97. MES 3216. Patró d'abundncia: F

Reaccions químiques: KOH caoba sobre la cutícula pilca!; castany grogós amb to lleuger rosat, a la carn. Caoba a la cam del hulb. T. de Guaiac positiva a la carn. PhA positiva sobre la cutícula pilca!, a la vora de la gola.

Bibliografia selecta: BRANDRUD, T. E., 1982: 236. MARCHAND, II., 1983: 713. MOSER, M., 1960: 292.

Consideracions taxonbmiques: E! C. suifitrinus Qué!. té les espores més grans i no reacciona als reactius habituais. El c.Jlavovirens Rob. Henry té una olor i un sabor farinacis, així com l.mines amb component grisenc.

Característiques específiques: Tanlany mitjíl gran: De 4-5,5 x 3-4,5 x 1,5 (2,5) cm. Pilen convex, castany grogós, l.mines castany grogoses i estípit bulbós marginat, groc p1.lid. Reacció positiva a la potassa, f. de Guaiac ¡ Ph.A. Espores amigdaliformes subcitriformes, amb berrugues crostoses mitjanes 1 grosseres: P10-P90a= (8) 9-10,7 (12,5) x (5) 53-6 (6,5) hm. (N=100). Híibitat: Quercu.s ilex subsp. bailo/a.

Secc. Glaucopodes Konr. & Maubi. ex Brandt. & Melot, Subsecc. Ainoenolentes Brandr. & Melot:

19.- Cortinarius dionysae Rob. Henry, Buli. Soc. Micol. Fr. 49 (2): 230 (1933)

Descripció macroscbpica ifl.i convex, baixa i arnplament umbonat, glutinós, llis, fibril.lós innat a la perifria. Castany fusta fosc o ocre grogós pcI centre; perifria crema grisenc amb lo violaci. De 4-5 cm. Líunines escotades, ventricoses, apretades, gris lilcie.s que passen a gris castany o castany grogós, arnb l'aresta serrada o regular, finament crenulada i floconosa, més pal.lida, blanquinosa.

Esporada de canyella clara a canyelia. jtípt bulbós marginat, amb escasses fibres de la cortina gris lilíicies. Coloració blanquinós lilíicia hoinognia per tot l'estípit , glauca, excepte el hulb que és crema ca.stany ciar; adquireix, amb l'edat, un to crema ocrós fins ocre grogós, sobretot al bulb. De 3-8 x 1-1,3 (2) cm. Textura blanquinosa, gris lilá a l'estípit; buib ocre ciar, que passa a groguenc. Olor farintcia forta, amh retroolor de pastisset. Sabor farinaci fort.

Descripció microscbpica: Cutícula pileal gelificada; epicuüs fi, cridanerament pigmentat a les capes més inferiors, amb piginent granulós (le membrana, castany daurat, d'1-6 iim d'ampl.ria. Hipoderm ben desenvolupat, de carn prism.tica i pigment incrustant de membrana, cridaner, granuiós o crostós, formant bandes (le distribució transversal, de 5-25 ini d'amplria. Fíbules presents. Ba.sidis tetraspórics, anodins, fihulats a la base, de 23-35 x 6-8 Pm. Aresta laminar amb cíi.lules estrils claviformes, cilíndriques o amb l'pex atenuat, estrangulat o digitiforme; base fibuiada; de 13-42 x 5-9 lini. Espores bastant uniformes, en visió lateral citriformnes, algunes amigdallformes o elliptiques; en visió frontal, citriformes, algunes el.lipsoides, navicularars o el.líptiques; berrugues fines ¡ mitjanes, algunes curtament confluents, que donen un aspecte arenós i un perfil finament denticulat, aspenmlat o crenulat. Apícula fina o, de vegades, mitjana. Base no o atenuada. Ápex normalmnent citriforme. Perfil adaxial juxtaapicular recte o lleugerament cbncau o convex. Es troben algunes espores arnigdaliformnes, aiiarguissades o naviculars allarguissades, que destaquen mnolt sobre les abres en tamnany, fins les 13 x 7 nn. Mn= 7 x 4,5 pm. Mx= 13 x 7 pm. Md= 9 x 5,5 pm. P10-P90a= (7) 83-10,3 (13) x (4,5) 4,9-5,9 (7) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,5-1,9 (2,4). Vma= 146,1 pm 4 .

Htbitat i local ització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria del Dipbsit. YFI 1382. 1280 ni. Sota Quercus ilex subsp. babia. l.eg . T Gonce. 31-10-96. MES 2963. Senda Pla de la Mina. Y111482. 1260 m. Sola Quercus ilex subsp. babia. 28-12-96. MES 3050. Patró d'abundncia: F

Reaccions químiques: KOII, sobre la cutícula pileal, ca.stany amb to groguenc o amb to rogenc sobre les fibril.les; sobre la canil, castanv amnb to groc taronja al pfleu ¡ bulb, negativa sobre les zones gris violíjcies. TL-4, negativa. NO Ag negativa, díbilmnent grisítcia al cap d'una estona. Guiac, positiu débil.

Iconografia selecta: BHANDRLD, T.E. ETAL, 1992: B50.

Característiques específiques: I)imensió mitjana: De 4-5 x 3-8 x 1-1,3 (2) cm. Píleu castany grisenc amb tons olivacis, B.rnines gris violcies, atapeYdes i estípit bulbós marginal, glauc. Olor farinicia. Espores citriforines: P10-1 190a= (7) 83-10,3 (13) x (4,5) 4,9-5,9 (7) jm (N=80). Hábitat: Quercus ilex subsp. ballota.

20.- Cortinarius viridicaeruleus Chevassut & Rob. Ilenry, Doc. Mycol. 20: 24 (1975)

Descripció macrosdpica: Píleu convexo-campanulat o pta convex, glutinós o briliant, infractat i fissurat a la perifria; castany melífer o castany caoba pci centre i amb to verd olivaci a la vora, cobert per restes escasses blanquinoses grisenques, sedoses, del vel general. Més tard el centre pot adquirir una tonalitat taronja rogenca. Ocasionaiment higrófan, ami) desliidratació en escarapel.la, pot aparéixer la vora canajiculada per transparncia. Fibrillós innat. De vegades, nigulós. De 35-5,5 cm. Ltmines escotades, uncinades, mitjanament separades. Aresta sernilada, crenulada, floconosa i 1)al.lida. Ca.stany blavoses, amb el color blau lilaci persistent a la part externa ¡ a l'hipbfil. Esporada canyella. itf .jt bulbós marginat, esvelt, escassament fibrillós. Clauc, més o inenys fosc, amb el bulb blanquinós ainb tendncia a l'ocre grogós, sense adquirir mai tons porpra. De 4-9,5 x 0,6-1,5 (0,8-2) cm. Textura ocre, groc safranada subcuticuiar pileal central ial bulb, blau violtcia al córtex de l'estípit, sobretot a la meitat superior ¡ a les parts laterais del pfleu. Olor nulla. Sabor indiferent.

Descripció rnicroscpica: Cutícula pileal amb un epicutis gelificat, gruixut, amh hifes fibulades, fins 5 un de diitmetre ¡ contingul vacuolar pigmentat verdós. Subcutis fi i amb pigment granulós de patró transversal. ilipoderm ben representat, d'estructura prismática i elements durts, fins les 25 pm d'amplria i pigment de reforç de membrana i granulós incrustant, groc daurat. Basidis tetraspórics, de 23-30 x 6-9 M. Aresta laminar amh cél.lule.s estérils cilíndriques, clavades o d'pex atenuat, de 14-25 x 3-7 pn. Espores citriformes la gran majoria, 1am de perfil com en visió frontal, algunes, les més grans, subamigdaliformes. Berrugues initjanes, crostoses, curtament confluents, que fan protrusió asperulada crostosa o denticulada sobre el perfil. Apícola fina. Ápex papil.iat de forma cridanera, rarament tan sois atenuat. Base roma. Perfil adaxial juxtaapicular recte o deprimit. Homomórfia mitjana. Mn= 8,5 x 5,3 pni. Mx= 12 x 7pm. Md= 10 x 6pm. P10-P90a= (8,5) 9-10,8 (12) x (5,3) 55-6,3 (7) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa=(1,5) 1,6-1,8 (2). Vma= 186,3 pm3 .

Habitat ¡ localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YH 1281. 1280 m. Sota Quercus ilex subsp. babia. Leg. E Garcia. 16-10-97. MES 3197. FM 2143 a-c. Ibídem. I.eg. E conca. 24-10- 97. MES 3218. FM 2144a-d.; MES 3219. FM 2145 a-c; MES 3220. Ibídem. Leg. E Garcia. 27-10-97. MES 3222. FM 2169 a-d. Patró d'abundncia: FF

Reaccions quírniques: KOH castany rogenc, caoba a la cutícula pileal ¡ subcuticular pilca!; progressivarnent groc taronja o groc safrá cap a la carn del pfieu. TL-4 negativa a la cutícula pilca!, a penes groc verdós a la carn del pfleu. NO3 Ag negativa a la carn. Tintura de Gtiaiac, negativa a la carn. PhA positiva a la cam ¡ limines.

Bibliografia selecta: ORTEGA, A. & MAHQUES, R., 1995a: 303.

Iconografia selecta: MOSER, M. ET Al.., 1985-1996: 111 cortinarius: 20.

Consideracions taxonbmiques: El diferenciejn dci c. ílionysae Rob. henry per les característiques organoRptiques farincies d'aquest, així com per l'absncia d'higrofaneitat ¡ del color groc taronja al capeli. El 6'. prasinus (Schaeff. : Fr) Fr. encara que pertany a la secció Fulvi, s'assembla bastant sobre el terren) perú no és tan esvclt i sí més robust, II manca el glauc a l'estípit, el vel general canvia de verdós a porpra, evidenciant-se aquest supsit al bulb, les espores són més amples i dóna una reacció lilá subcuticu lar pileal al KOhl. El C. versicoloru,n Rob. llenry coincideix bastant amb els nostres exemplars alinenys macroscópicament, encara que se Ii atribuTsquen espores amigdaliformes (Consiglio, 1995) i no preferencialment citriformes.Ja a la descripció original del C. viridicaeru leus indicaven els autors que tenia espores ellíptiques i rectificaren a citriformes Brandrud & Bendiksen (1985).

Característiques especifiques: Di!nensió mitjana, de 35-5,5 x 4-9,5 x 0,6-1,5 (0,8-2) cm. Pfleu groc taronja al centre i verd a la periferia, ocasionalment higrófan; lítmines violiicies i estípit hulbós marginal, esvelt ¡ glauc. Espores citriforines: P10-P90a= (8,5) 9-10,8 (12) x (5,3) 55-6,3 (7) pm. (N=100). lCtbitat: Quercus ilex subsp. baiota.

Secc. Infracti Brandr. & Melot:

21.-Cortinarius infractus (Fr.:Fr.) Fr.,Sst. mycol., 1:223(1821)

Dcscripció macroscópica: Píleu bombat convex, convex o pla convex; glutinós, castany sordescent olivaci fosc al centre i perifria gris plomís olivaci amb to viol.s, on és cridanerament fihrillós innat. Una mica gebrat ¡ extrema leriria infractada, incurvada ¡ higrófana. De 6-8 cm. Liimines escotades o sinuat escotades, mitjanament apretades, de 7-9/cm, ventrudes, fins 1,3 cm d'alçada. Gris plom argilcies fosques, olivtcies, que passen a castany olivcies. Aresta regular o serrada, floconosa i pi1.lida (le joves, després, concolor. Esporada canyella clara, canyella o ferruginosa. ltíit fusiforme, engrossit a la base ¡ acahat en punta. Restes fibrilloses de cortina persistents al mig, blanquinoses. Coloració blanquinosa, gris plomís a l'pex, amh tendéncia a l'ocre grogós cap ala base en envellir o a la manipulació. De 6,5-7 x 1,7-1,9 cm. Textura blanquinosa, gris plomís, foscament lilcia a l'pex de l'estípit, amb indrets ocrosos difuminats. Olor indiferent o subral?wica, d'aigua bruta.

j_r amarg, sobretot a la cutícula pileal, menys a la carn.

Descripció microscópica: Cutícula pileal cscassarnent gelificada. Epicutis fi, amb bifes d'1-6 pm d'amplria, amb pigment verdós intracellular granulós vacuolar, clapat i uniforme. Subcutis amb bifes més amples, fins les 22 pm ¡ hipoderin poc desenvolupat, perú amb elements curts i amples, flns les 27 jan, ainb pigment castany verdós intracellular ¡ de reforç de membrana. Basidis anodins, tetra.spórics, ocasionalment bispórics, de base fibulada, de contingut vacuolar cridanerarnent verds-sulfat de coure, de 27-37 x 65-8 pm. Are.sta laminar amb céllules estrils cilíndrique.s, hasidioliformes o d'ipex atenuat, de base fibulada, de 10-29 x 3-8 pm, amb basidis esporulants. Pleurocistidis absents. Espores en visió lateral pruniformes, el.lipsoidees, ellíplique.s, ampkment el.liptiqiies, subgloboses, amh tendéncia triangular o clarament triangulars; en visió frontal pruniformes, el.lipsoidees, elliptiques, subgloboses o triangulars. Apícula mitjana o destacada. Berrugues aculeades, fines o mitjancs, denses, d'aspecte arenós i perfil flnamentaspenilat o crenulat, aillades o algunes coniluents en bastonets rectes i curts. Base atenuada o afilada. Apex arrodonit o triangular. Perfil adaxial juxtaapicular recte o convex. lleteroinrfla marcada. Mn= 6 x 5,5 rn. Mx 10 x 7,5 im. Md= 8

6,5 Jni. P10-P90a= (6) 7,2-8 (10) x (5) 5,7-7 (7.5) Mm. Q1a= 1,2. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,1-1,3 (1,5). Vma= 174,4 pm 3 .

1íbitat i localit.zació: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. YH1982. 900 M. Bose mixt de Quercus ilex subsp. babia i Pinus halepensis. l.eg . T Conca. 12-01-96. ACM 9617. Mas de

Tetuan. YlI 1281. 1200 m. Sota Quercus ilex subsp. baiota. 24-10-96. MES 2929. Ibídem 30-11-96. MES 2987. Patró d'abundincia: F

Reaccions químiques: K011 sobre la cutícula pileal, lleugerament castany o ocre grogós amb la vora de la reacció verdosa. Sobre la carn, groc p1.lid. 11-4, groc verdós o safrt o cromat immediat sobre la carn, lamines ¡ cutícula pileal. NO Ag positin immediat, sohretot a la carn on dóna una coloració fuliginosa negrosa. Tinura de Guaiac, positiu a la carn. Acid sulfiíric, groc, sobre la carn.

Iconografia selecta: BRANDRUD, TE. mAL., 1990: A09.

Característiques específiques: Dimensió mitjanament robusta: De 6-8 x 65-7 x 1,7-1.9 cm. Pilen olivaci fosc amb to violims, limines olivcies fosques i estípit clavat blanquinós olivaci. Carn gris olivcia píiilida, foscament lilcia a 1'pex de l'estípit, amarga. Espores subgloboses, subtriangulars: P10-P90a= (6) 7,2-8 (10) x (5) 5,7-7 (7,5) .im (N=100) 1 ltbitat: Quercus ilex subsp. ha/lota o bosc rnixt amb Pinus halepensis i Quercus ilex subsp. bailo/a.

Secc. Multiformes Ktiliner & Romagn. ex Brandr. & Melot:

22.-Cortinarius turbinatus (Bull.:Fr.) Fr., Hym. Eur.: 346 (1874) ss. Batalle, Rob. llenry& R D. Orion.

Descripció macrosc?pica: Pileu convex, glutinós, castanv groguenc, atnb pegats furfuracis blanquinosos crema que passen a avellancis pcI centre i fibril.les radials innates perifriques. A les vaJ.Rcules es poden veure fines escates ca.stanyes a alguns exemplars.Vora groga amb to verdós, com l'escorça de la llimona. De 5-7 cm. Litmines d'escotades a subdecurrents o arrodonides; apretades, de 12-16/cm i fins 1 cm d'alçada; gris crema pitl.lid de joves, passen a crema grogoses i argilenques, amb l'aresta serrada o finament erodada, concolor o una mnica més grogosa i floconosa als individuus mnoli joves. Esporada canyella o ferruginosa amnb to rogenc.

!ípjt bulbós marginat. (le bulb allarguissat, turbinat; blanquinós, va adquirint un to grogós a partir de la base. En oca.sions, al bulb, poden observar-se flocons blanquinosos, com els del pileu. Cortina abundosa i persistent, blanquinosa. De 5-9 x 1,3-2,2 (3,5) cm. Textura gruixuda, blanquinosa, amb to groguenc subcuticular pileal i ápex de l'estípit; en madurar

va adquirint una tonalitat grogosa a partir de la base de l'estípit, on pot arribar a daurada. Qit nul.la o suau, farinosa mellícia. Sabor indiferent, suau.

Descripció microscbpica: Cutícula l)ileal gelificada, amb epicutis gelificat i hifes de 3-9 pm de diiimetre, amb fíbules cridaneres, formacions en aspa ¡ dilatacions al llarg d'elles; pigment parietal granulós fi de patró transversal o marbrejat i intracel.lular , granulós, vacuolai; clapat o hoinogeni, groc daurat amb K011 5%. Hipoderm

OC destacat, peró ben individualitzat ainb hifes paral.leles, de 7-17 capes ide 5-14 pm de di.metre i amb el mateix pigment peró inés intcns. Trama inenys pigmentada. Basidis tetraspórics, anodins o fortainentdilatats a l'.pex, amb base fibulada, de 30-39 x 8-14 pm. Aresta laminar homomorfa, amb ba.sidiols ¡ basidis esponilants. Is possible observar als individuus joves, algun element catenulat, clavat, esferopedunculat ¡ vesiculós, de 16-25 x 10-13 pm. Espores amples, en visió lateral pruniformes, ficiformes, piriformes o subglohoses; en visió fron-tal, el.lipsoidees, ellíptiques, aml)lament ellíptiques, subpruniformes, ohovoidees, subgloboses o alguna globosa. Bernigues fines, initjanes o grosseres, denses, arrodonides les més grosses, fins 1,5 x 1,25 pm, confluents en cutis tractes o forinant crostes. Perfil crenulat o fistonejat grosser. Apícula fina. Perfil jitxtaapicular adaxial recte o deprimit. Ápex arrodonit generaiment; rarament s'observa un esbós de papilla, sense berrugues, de cap mena significativa. Base plano convexa o atenuada. Homomórfia lleugera. Mn= 8 x 6pm. Mx= 12 x 9 pm. Md= 10 x 7,5 P. P1O-P90a= (8) 9-10,9 (12) x (6) 6,9-8,2 (9) pm. P10-P90 Qa= (1) 1,2-1,5 (1,6). Qma= 1,3. Vma= 298,2 pm 3 .

Habitat i Iocalització: ALACANT. Alcoi. tarrascar de la Font Roja. Ombria bancals abs del Mas del Baró. YH 1582. 1120 ni. Sola Quercus ilex subsp. baiota. l,eg.. T conca. 27-10-95. MES 2595. Mas de Tetuan. YH1 281. 1200 ni. Sola Quercus ilex subsp. balkta. 24-10-96. MES 2936. Patró d'abundncia: F

Reaccions químiques: KOH, castanv inés o inenys rosal a la cutícula pileal o negativa, una nuca griskia. Groc pal.lid ainb lo verdós a la carn, quasi inapreciable o castany ainb to rosal ¡ perilria grogosa, acabant per fer-se tota la zona (le prova castany grogosa. NO Ag, negativa, una mica grisenca amb vora rosada, al cap duna estona. TL-4, negativa. Ác. sulfúric, groc saturada, safranada, a la carn de la base del bulb. Tintura de Cuaiac, positiva al cap d'una estona.

Bibliografla selecta: BERTAUX, A., 1966: 53, Núm. 51. (;cLA BONA, 1.. M., 1994: 90. HENRY, R., 1935: 88. TRCOL, E, 1983: 33.

Iconografia selecta: BFRTAIJX, A., 1966: Pl. VI.

- 118-

Consideracions taxonmiques: El c. turbínatus (Buil.) Fc ss. Saccardo (1887), té les espores més estretes, de 10-11 x 5-6 pm. . lurbinatus Vent. ss. Boudier (1905-1910), s'allunya del nostre exemplar per tenir l.mines ¡

part alta de l'estípitviolacis en alguna ocasió i espores inés estretes (8-10 x 5-6 ini). El C'. turbinatus (Buli.) Fr, ss. Batalle (1911), té les espores més petites, de 9-10 x 5 ini. El I'hlegmacium turbinatum (Buli.) ss. Rick. (1915), té les espores quasi ¡lises i més petites, (le 8-9x4-5pm. El C suhturhina/us Rob. Ilenly ex P. D. Orton té les epores més ¡largues, de 12-13,5 x 7-8 pjn (Henry, 1939b). El Phlegmaciurn elolum (Fr.) M. M. Moser (= C'. turbinatus Fr. ss. M. M. Moser), (1960) pot tenir la cutícula pileal una mica amarescent, l.mines, estípit ¡ carn, de vegades amb to lila, espores amigdaliformes, de 10-12 x 6-7 ¡an ¡ htbitat preferencial sota aciculifolis. El Phlegrnaciurn ele ç'aniior (Fc) Wtinsche (= Agaricus turbinalus Pers.) té les espores inés grans, de 12-16 x 6-9 prn i hábitat sota aciculifolis. El Phleginacium rnultforme (fr. ex Secr.) Wünsche (= C. wrbinatus Sow.) té les espores més estretes, de 10,5-11,5 x 4,8-5,5 ¡ni. El C'. napas (Fc) M. M. Moser no té coloracions grogoses a l'estípit, les espores més ¡largues ¡ és típic d'avctoses. El C. olivascentiu,n Rob. llenryté les espores subcitrifonnes. más Ilargues ¡ más estretes (Consiglio, 1997).

Característiques específiqLles: Diinensió robusta, elegant: De 5-7 x 5-9 x 1,3-2,2 (3,5) cm. Pfleu castany groguenc amb pegat blanquinosos i vora groc verdosa, lunines de crema passen a argilenques ¡ estípit massiu, gruixut, de blanquinós a grogós. (arn blanquinosa amb to groguenc. Rcaccions químiques i característiques organoléptiques poc significatives. Espores d'el.líptiques a subgloboses: 1 , 10-1190a= (8) 9-10,9 (12) x (6) 6,9-8,2 (9) ¡ni (N= 100). Hiibitat: Quercus ilex subsp. babia.

Secc. Phlcgmacium (Fr.) GilIot & Lucand:

Subsecc. Triumphantes M. M. Moser ex Moinne-L. & Reum.:

23.-Cortinarius variiformis Malençon in Malençon & Bertault, FI. charnp. sup. Maroc 1: 526 (1970) ss. Brandnid (1996) nec Auct. Gailorum, Ortega & Mahiques p.p.(1995b)

Descripció macroscbpica Pfleu convex, fosca ¡ amplament umbonat, glutinós. Color melífer pci centre i amh un lo groc verdós suau a la periíria, de jove; concolor al centre de Inajor; o groc saturat, rovell d'ou, amb taques més fosques, ocrós grogoses o ocre rogenques, al centre. 1.a periíeria sempre apareix amb coloracions menys fortes. Fines fibril.les innates a la periRria ¡ totaiment cobert per un gelirat aracniforme, més patent a la vora. Aquesta apareix llisa o rugosa i, en ocasions, clivellada, plegada,

Bali!. Soc. Mico!. Valenciana 3: 1997

fistonejada. Als exemplars més envellits poden veures fines escatetes o esqumules al centre. De 5-7 cm. Lmines adnat rectes, sinuat adnates, escotades, uncinades o subdecurrents, moderadament apretades, de 7-10/cm i de 5-6 cm d'arnpltria. Cridarierament blaves o hlau ¡hacines, que van passsant a l'ocre i tabac. Aresta onada, finament crenulada, fioconosa i més pal.lida o concolor. Esporada canvella clara o ocre ferruginosa.

tíit igual, subfusiforrne o engrossit a la base, una nuca apriinat a l'pex, brillant, cartilaginós, blanc pur, que va passant a groc daurat a partir de la base. Garlandat mitjançant bandes zebrades ocre grogoses o groc daurades, sois apreciables als individus joves. Blau violaci immediatarnent per sota de les l.mines als individus joves. Cortina escassa o, de vegades, abundosa, blanquinosa, evanescent. Pie, amb tendéncia a fistulitzar-se. De 5,5-8 x 0,9-1,5 (2,5) cm. Textura blanquinosa, groguenca al pileu i centre de l'estípit, groc saturada en envellir o groga pal.lida, groc safrá subcuticular pileal i a la base de l'estípit o, en ocasions, gris lilacina ptllida a la part superior (le l'estípit. Olor indiferent o suau, de pelI de gat o escorça de margalló, una mica fruitada, de peil de poma. Sabor indiferent o suauinent mellici.

Descripció microscópica: Cutícula pileal gelificada, amb epicutis amb hifes fibulades fins les 6 ¡am d'ampEtria i pigment ca.stany daurat de membrana, granulós o incnmstaiit, amb patró de distribució arenosa o transver-sal, sobretot a la pali basal. ilipoderm ben desenvolupat i estructura subglohosa o phsmtica, amb hifes fins les 27 an d'amp1iria i pigment parietal destacat, daurat; s'observa alguna céllula piriforme, d'unes 15 x 9 im. Basidis tetra.spórics, alguns bispírics, finament fibulats a la base, de 22-36 x 6-8,5 ¡ini. Aresta laminar arnb cél-luies estérils catenulades, fibulades, hialines, arnb l'element terminal dilíndric, cilindro clavat, amh estrangulacions, apendicuiats digitiformes, inclús alguns mucronats o el.lipsoides, de 20-40 x 6-10 ¡ini. De vegades s'observa a la seua superficie pigmentació incrustant. Barrejades amb basidis esporuiants als individus adults. Espores en visió lateral amigdaliforrnes o subovoidees; en visió frontal, el.lipsoidees, elliptiques, naviculars, subpnmniformnes, sublosngiques o ovoidees. Apícula fina o mitjana, amb la base ate-nuada o no, afilada en ocasions. Ápex atenuat. Berrugues arrodonides o allarguissades, fines, mitjanes o gsliixmldes, confluents en grans crostes, que a penes fan protwsió sobre el perfil o el converteixen en baixament crostós, cfenulat o fistonejat, sobretot a la meitat apical. Perfil adaxial juxinapicular reate, derimit o unir mira cóncau. lleteromórfia lleugera. Mn= 8,5 x 5 ini. Mx= 13

7pm. Md= 10 x 6 ¡ini. P10-P90a= (8) 8,9-10,7 (13) x (5) 5,6-6,4 (7) ¡ini. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,5-1,8 (2,1). Vma= 184,1 im.

i!I tbitat i loalització: ALACANT: Carrascar de la Font Roja. Alcoi. Ombria bancals alt.s del Mas del Baró. YH 1582. 1140 ni. SotaQuercus ilexsubsp babIa. 27-10-95. MES 2594. Sant Antoni, revolies del camíal Mas del Baró. YH 1882, 920m, sotaQuercus ilex subsp babota i Quercus coccfera. Leg. 7 Conca, 30-10-95. MES 2598. Ibídem 20-10-96. MES 2931. Patró d'abundancia: FF 120 -

Reaccions químiques: KOLI ¡ NaOH, sobre la cutícula pileal, satura els colors a castany mellici, un tant verdós o groc daurat; sobre la carn, rosa subcuticular pilca!, que passa a castany groguenc ¡ de crema groguenc a groc safrt a la resta del píleu o groc lleonat o negativa en altres exemplars. Groc safrá a la carn de la base de l'estípit. Lugo!, sobre el píleu i la zona subcuticular pilca!, castany negrós, del color del dttil confitat amb reflex groc verdós a la vora. Negativa sobre la carn. T1-4, negativa sobre la carn i el pileu. Fenol, sobre el pfleu, color carn; sobre la carn, rosat violaci carmí. Sulfat ferrós, negativa. Tintura de Guaiac, negativa. Positiva al cap d'una estona.

Bibliografia selecta: BRANDRUD, TE., 1996: 354.

Iconografia selecta: ArMad, R. ET AL., 1995: 68.

Característiques específiques: Diincnsió initjana: De 5-7 x 55-8 x 0,9-1,5 (2,5) cm. Pileti relliscós, grogós, lunines cridanerament blaves i estípit subigual, blanc amb bandes grogues. Espores ainigdaliformes: P10-P90a= (8) 8,9-10,7 (13) x (5) 5,6-6,4 (7) pm (N=l00). Flíbitat: Quercus ilex 501)51). bellota, Q. coccifrra. Subsccc. Vulpini Brandr. & Melot:

24.-Cortinarius caligatus Malençon, FI. Champ. Sup. Maroc, 1: 479, fig. 110 (1970) Sin.: C. crustulinus Malençon C. vari(forrnis Malençon ss. Auct. Gailorum, Ortega & Mahiques pp.

l)escripció macroscbpica: POco bombat de jove, que passa a convex, amb ample mamelló. Superfície sedosa, fibrillosa ¡nna-ta, de vegades escatoseta, sobretot al centre, d'antuvi esvaroseta, brillant de major, excepte si és escatoseta. Ocre-groguenc de jove, passa a marró-groguenc amb tons gris blavencs per la vora. El centre és inés fosc. De 6-12 cm. Lítmines sinuat-adnates, de blau viu a gris-blavenques de joves, amb l'aresta blau violcia viva i rosegada. Amb l'edat van adquirint una coloració castanva, encara que el blau resta molt de temps a l'aresta. Esporada castany ferruginosa. jtíBjt ateniiat a la ba.se o fusoide, amb escates garlandades, zebrades, en nombre de dos a quatre ¡ color ocre-groguenc. Cortina blanquinosa, que deixa restes a l'estípit. El color de l'estípit 65

- 121 -

blanquinós per dalt i lleonat, més o menys rogenc, perla resta. Robusti sec. De 5,5-8 x 1,5-2 cm. Textura blanquinosa, ocre al pfleu i a l'estípit en envellii una tuca gris blavenca a l'tpex de l'estípit,

entre les lmines. Olor ténue a raye o terrosa. Sabor indiferent

Descripció microsc?pica: Cutícula pileai escassament geificada, amb epidutis amb hifes fortament pigmentades amb pigment granulós fi o mitjá i patró rnarbrejat, sense aplegar a zebrat ciar. Hipoderm amb pigment granulós i de reforç (le membrana, així com vacuolar intacellular. Basidis tetraspórics, alguns bispóric.s, amb la base atenuada o afilada, fibuiada, de 26-42 x 65-10 lm.

Céllules est&ils presents a l'aresta laminar, clavades o esfero-pedunculades, fibulades a la base, de 10-36x5-11,5pm. Espores subamigdaliformes o amigdaliformes, plano convexes, el.lipsoidees o subdilíndriques en visió latera!; naviculars, ellipsoidees, ovoidees, el.líptiques, pniniformes o ficiformes, en visió frontal. Apícula Initjana, exceptilani els casos de la forma ficiforme, on s'acaba la base amb forma acuminada, en pic d'ítnec. Ornamentació amb forma de herrugues arrodonides de tamany fi, mitji i grosseres, denses, amb protIIsió sobre el perfil asperulada, denticulada o fistonejada, sobretot a l'ítpex on són més grosscres; confluéncia ocasional de les més grans i freqiient mitjançant fins tradtes a la seua base. Ápex arrodonit o atenual. Base atenuada. Heteromórfia marcada. Perfil adaxialjuxtaapicufar recte o cóncau. Mn= 7 x 5 pm Mx= 15 x 8 jim. Md= 10,5 x 6,5 pm. P10-

1'90a= (7) 9,4-12,3 (15) x (5) 5 19-7,1 (8) un. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,9 (2,5). Vma= 241,2 hm 4 .

Hibitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Senda del Pla de la Mina. YH1482. 1200 m. Sota Quercus ikcv sul)sp. baiota. Leg. 7 C'onca. 27-10-95. MES 2593. Bancals del Mas del Baró. YlIl 582. 1125 m. Sola Quercus 1/ex subsp. ballota. 30-10-95. MES 2599. Ombria camí de Llevant Mas del Baró. Y1-11882. 880 m. Sola Quercus ilex subsp. baiota. 17-10-96. MES 2919. Cava Colonia. YH 1281. 1280 m. Sola Quercus ilex subsp. baiota. 24-10-96. MES 2932. Patró d'abundncia: FF

Reaccions químiques: KOII sobre la cutícula l)ileal i carn, castany débil. Tintura (le Guaiac, positi\'a, peró débil.

Bibliogralia selecta: BRANDRUD, TE., 1996: 392.

- 122 -

Iconografia selecta: APARICI. R. ET Ai.. 1995: 63. BRO17U, R., 1995: 107. (aRBÓ,J., 1993: núm. 558. CoNsrTiNo, C. & SiQuiiR,

J. Li.., 1996: 300. MOSER, M. et al., 1985-1996: 111, C'ortinarius: 12.

Característiques específiques: Dimensió gran: De 6-12 x 55-8 x 1,5-2 cm. Pfleti prornpte sec, esquainós al centre, l.mines cridanerament blau liljs, anib fort contrast amb el castany del píleu ¡ estípit fusoide arnb garlandes escatoses. Espores:P10-P90a= (7) 9,4-12,3 (15) x (5) 5,9-7,1 (8) .im. (N=140) 1 libitat mediterrani, sota Quercus.

Secc. Scauri Fr.:

25.-Cortinarius bulbolatens Chevassut & Rob. Henry, Doc. Mycol. XVI (63-64): 81(1986) Sin.: C. caesiocortinatus var. bulbolatens (Chevassut & Rob. Henry) Melot

Descripció macroscbpica: Píleu convex o deprirnit al centre ¡ vora evertida, de superfície glutinosa, finarnent fibrillosa innata a la periria. IJniformeinent castany daurat. Amb restes tomentoses castany rosades del vel gene-ral. I)e 8-10 cm. Limines subdecurrents, apretades, castany grogoses, amb l'aresta de serrada a finíssimament crenulada i floconoseta. Esporada canyella fosca, ferruginosa. jtí)it discretainent aligmentat a la base, no marginal. Blanquinós groguenc a la part alta, castany daurato groc safranat a la base. Cortina abundosa ¡ persistent al mig. De 9-10 x 1,3-2 (3) cm. Textura blanquinosa amb to suau grogós, que pot aplegar a safranat. Olor oliosa, dolçíi.s, melosa, peró sempre suau. Sabor nul.

Descripció microsdpica: Cutícula pileal a.mb un epicuti gelificat amb pigment ¡ntracel•lular homogeni. Subcutis amb pigment de predoinini intracel.lular homogeni, granulós arenós, en bandes o vesiculós, encara que també és visible pigment parietal incrustant granulós mitjá dens, polsós o de patró transversal. Basidis tetraspbrics, de base fibulada, amb pigment vacuolar daurat, de 20-38 x 8-11 pm. Cl.lules estérils de l'aresta laminar basidioliformes, clavades o estrangulades, hialines, de 25-32 x 6-9 pm, barrejades amb basidis esporulants. Espores en visió lateral, el.1íptiques, amplament el.líptique.s, larmiformes, subgloboses o amb for-ma de hota de viles inés allarguissades; en visió frontal, el.líptiqiies, amplament ellíptiques, suhglohoses o glohoses. Berrugues fines, mitjanes o grosseres, sobretot a l'.pex on poden arribar fins 1,5 pn de base per 1 pmii d'alçada, densíssimes, amb forta protrusió al perfil, que és denticulat,

- 123 -

creniilat crostós o flstonejat. La confluncia baixa de les berrugues II dóna a algunes espores un aspecte d'espores de rússules; no amiloidees. Apícula fina, emmascarada per les berrugues. Perfil juxtaapicular adaxial recte o convex. Ápex arrodonit. Base no o lleugerament atenuada. llomomórfia Initjana. Mn= 8 x 6 pm. Mx= 12 x 9pm. Md= 9,5 x 7,5 pm. P1O-P90a= (8) 8,2-10,6 (12) x (6)

6,7-8 (9) pm. Qma= 1,3. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,2-1,4 (1,8). Vma= 270,3 pm3 .

Hábitat i Jocalització: AL.\CANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YllI 281. 1300 m. SotaQuercus ilex subsp. bailo/a. Leg. 1 Conca. 24-10-96. MES 2945. Mas de Teman a Cava Coloma. YFI 1281. 1250 m. Sota Quercus ilex suhsp. ballota. 21-11-96. MES 2984. Patró d'abundincia: R

Reaccions químiques: KOH rosal o roig sang sobre la cutícula pileal, donant-se el darrer supsit quan lii ha moltes fibrilles itmates o és ja major l'exemplar; sobre la carn dóna una coloració castany grogosa o francament groc daurada.

Considcracions taxonmiques: Cal que el diferenciern del C. mult(forrnis var. luteo-immarginatus Rob. Henry, també d'hbitat sota carrasques, que té la vora del pfleu translúcida ¡ espores limoniformes, finament verrucoses, de 11-11,5 x 55-6,5 pm (llenr 1939).

Característiqucs específiques: Port majestuós amb pfleu groc daurat, lunines de groc pailid a castany grogoses ¡ estípil daurat, amb bulb discret, no rnarginat. Espores d'el.liaique.s a subgloboses, de berrugues grosseres. Pigment intracellular vesiculós, datirat. KOl 1 groc daurat sobre la cam, de rosat a roig sang sobre la cutícula pileal. Espores: P10-P90a= (8) 8,2-10,6 (12) x (6) 6,7-8 (9) pni. (N=100). Htbitat sota Quercu.s ilex subsp. bailo/a.

Secc. Variecolores Kiihner & Roinagn. ex Brandr. & Melot:

26.-Cortinarius nemorensis (Fr.)J. E. Lan ge,Flora agar/cina danica: 144 (1935) Sin.: C. largus Fr. C. variecolor var. marginatus M. M. Moser C. variecolor var. nemorensis Fr.

Descripció macroscópica: Pilcu convex, glutinós, de vora infractada o reflexa, llis o amb clapes blanquinoses, restçs del ve!, pel centre, que passen a ocroses en envelliv Vora regular, crepo!ada, fissurada o partida. 1ibri!.lós innat periféric, acompanyat en ocasions per fines escates ocrós grogoses. De coloració ocre al

- 124 -

Butil. Soc. Micok Vaenciana 3: 1997

centre, la periRria té un to gris lilá a francament lilá per a passar posteriorment a ocre uniforme o ocre daurat. De 5-14 cm. Lítmines amb la inserció recta, arrodonida, escotada o uncinada. Aresta crenulada o serrada, fioconosa 1 més ptl.lida que la resta. De color blau intcns o castanyes amb to hlavenc, que es conserva de majors a laresta i punt d'inserció laminar. 9/cm ¡ fins els 5 cm d'alçada. Esporada canyella.

iíit engrossit a l'pex, engrossit o atenuat a la base, de vegades submarginat. Escassament fibriJ.lós, encara que floconós sublaminar. De color castany ciar amb reflexos blavencs; tendncia a l'ocrós grogós. En ocasions, de major encara es conserven bandes ampies blavenques a la meitat inferior. De 5-7,5 x 2-4 (4,4) cm. Textura gniixuda, blanquinosa amb tendncia a l'ocre grogós; biavosa grisenca fosca a i'pex de i'estípit. olor fúngica, agradívola, de pastisseria, recordant el fenol o les ainetlles.. Sibor nul o dolç.s, d'ametlle.s.

Descripció microscópica: Cutícula Vileal amb un ixocutis amb hifes hialines i amb pigment vacuolar granulós intracel.iular i fi de membrana, granulós ¡ dens. Subcutis d'estructura semblant a l'epicutis, peró amb hifes més gruixudes, amb pigmnentació inés intensa, groc daurada, amb grntmls epimembranaris incrustants, de patró mnarbrejat, coexistint amb pigment vacuolar intraceilular. Hipoderm absent. Basidis tetraspórics, de 28-35 x 6-9 pm.. Cél•lules e.stérils present a l'aresta laminar fibulades a la base, cilíndriques, clavades o amnh l'pex atenuat i, inclús, digitiforme, de 18-33 x 5-10 pn. Coexisteixen en alguns exemplars exarninats amb basidis esporulants. Esporcs en visió lateral amigdaliformnes, citriformes o amigdaliformes amh i'pex atenuat ¡ allargat; en visió frontal, subcitriformes, citriformes, el.líptiques ¡ amigdaliformes allargades. Marcada anisomórfia i anisomtria. Ornamentació granulosa fina o mitjana formant piaquetes baixes, que a penes fan protrusió asperulada sobre el perfil. Apícula rnitjana. Perfil juxtaapicular adaxial convex o recte. Mn= 5 x 3 pm. Mx= 15 x 7 pm. Md= 9 x 5,5 pm. P1O-P90a= (5) 8,2-11,4 (15) x (3) 4,8-6 (7) pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (0,8) 15-2,2 (4,2). Vma= 152,6 pnv.

Hibitat ¡ localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Pla deis Gal.lers. YF11382. 1190w. SotaQuercus ilex subsp. baiota. ¡cg. T conca. 10-05-96. MES 2808. Pladels Gal.lers. YllI 382. 1220 mn. SotaQuercus ilex subsp. babIa. 7-05-96. MES 2817. Cava Coloma. Y111281. 1300 m. Sota Quercus ilex suhsp. babia. I.eg. E Garcia. 17-05-96. MES 2818. Ibídem 24-04-97. MES 3086. Cava Coloma. YH1281 1300 m. Sota Quercus ilex subsp. babia. 3-05-97. MES 3089. Patró d'abundncia: FF

- 125-

Reaccions químiques: KOH a la carn, ca.stany grogosa, caoba daurada; a la cutícula pileal, de mel fosca a castany fosca amb to rosat i la vora grogosa. Tintura de Guaiac rtpidament positiva.

Bibliografia selecta: BJDAUI), A. ETAI.., 1996: Fiche 316. HENRY, R., 1936: 287.

Iconografia selecta: BIDAUD, A. FF AL., 1996: Pl. 177. BRAIDRUD, T.E ET Al.., 1992: B59. L'NCE, J., 1935: Tav. 88, fig. C. MARCIIAND, A., 1982: Núm. 685.

Observacions taxonómiques: Cal que el diferenciem del C. verapri/is Chcvassut, Rob. Henry & G. Riouss., de la secció caerulesce,zte.s hulbós marginal, olor desagradívola de créilla corrompuda, NaOH ferruginós taronja sobre la cutícula piieai, negativa a la T. de Guaiac ¡ espores menors.

Característiqucs específiques: Diinensió gran: De 5-14 x 5-7,5 x 2-4 (4,4) cm. Pfleu ocrós pci centre i liit a la perifria oil éS fibril.lós innat, iimines intensament blavoses de jove i estípit buibós fusifonne castany ciar amb to hiavós. Carn blau fosca a l'iipex de i'estípit. Intensa reacció a la ,i'. de Guaiac. Esporesamigdaliforrnes, suhcitriformes: P10-P90a= (5)8,2-11,4 (15) x (3) 4,8-6 (7) pm (N=160). Hábitat: Q. ilex subsp. ballota.

Subgén. Telanionia (Fr. :Fr.) J. G. Trog:

Secc. Armeniaci (M. M. Moser) Melot:

27.- Cortinarius sciophyilus Fr., Monographia 11: 309 (1851) ss. Bidaud & Fillion

Descripció: Píleu convex, hombat o gepenit, obtusament mameiionat, liis, liuent; de marcadament higrfan a una mica higrófan, amnb dessecació circular paracentrai en escarapel.la o homogénia, de castany fuiiginós, ocre grogós, ocre rogenc o canveiia pei centre i periféria castany grisenca, més clara i discret ¡ 1Itmnvt to lilaci, ami) o sense una línia clara de demarcació entre les dues zones, passa a dant unifonne en assecar-sc. Gebrat de blanc de jove, es manté més tard sois a la vora i amb forma (le fines i escasses fibriilcs blanquinoses, encara que, en rares ocasions formen pegats; aquesta és regular o onat crispada, estriada per transparéncia, i, en ocasions, infractada o divdllada, excedent. Pot adquirir taques radials inés fosques, en envdllir. De 25-7 cm. Lmmines escotades, arrodonides escotades o uncinades, subventricoses, fins els 1,2 cm d'alçada,

- 126-

separades, de 6-10/cm, amb aresta regilai onada, asserrada o crenulada, finament floconosa i clara, en ocasions concolot De joves, lil., passen prompte a crema castany, del color de la fusta o castany grisenques amh tendéncia final al ferruginós. Esporada ferruginosa o canyella clara amb to ocre grogós. jtí)it igual o engrossat a la base, claviforme-subfusiforme, anib l'extrein atenuat, blanquinós sedós de jove, arnb to gris-liB, a l'pex, que prompte desapareix, deixant una coloració castanya clara que tendeix al gris i castany groguenc amh to rogenc i negrós, com tot el carpófor, en envellir. Traces dandI blanquinoses, flbril.lo-floconoses, no sempre completes, sense formar mal un andil cIar, efímeres. Tomentós blanquinós a la base. De 3-7 x 0,7-1,6 (2) cm. Textura mitjanarnent gruixuda o gniixuda, crema grisenca al píleu, iilí al córtex de l?ipex de l'estípit i castany fosca subcuticular pilcal i base de l'estípit. Qir terrosa, de brossa banyada, rafanica débil, indiferent; fugaçment aromática al cap d'una estona. aior nul o vagarnent rafanoide suau.

Vel en quantitat variable, blanquinós.

Característiques microscbpiques: Cutícula: Epicutis amb hifes fibulades ¡ hialines o amb pigment castany groguenc intracel•lular perivacuolar, encara que també s'observa pigment granulós fi de membrana, de 2-5 pm d'amplria. Hipoderm amb e!emnents cutis de 7-30 un de diítmetre i pigment granulós vacuolar i perivacuolar ¡ntraceliular, així com pigrnent incrustant de membrana o reforçant la seua paret, Inés mnarcat aquest que a l'epicutis, cridaner, de patró transversal o rnarbrejat. Basidis tetra.spórics, de 22-40 x 5-8 pm, flbulats a la base. Aresta laminar estéiil, amb element.s hialins, cilíndrics, amh ítpex atenuat, clavats, anmplament clavats o globosos, catenulats, de base fibulada, de 12-35 x 7-13 (26) jan, encara que, devegades, haestat observada una aresta homomorfa, deixant com a típica o més freqüentment trobada, aquella que, als individuus joves, té elemnents estérils catenulats ainpiament claviformes. Espores d'el.lipsoides a amnplament ei'iipsoides o esiretament el.lipsoides o algunes subamigdaliformes en visió lateral; naviculars, subovoides, el.lipsoides o ellíptiques en visió fron-tal; ípex arrodonit o discretamnent atenuat. Base predominantment atenuada o afilada. Berrugimes arrodonides, ben delimitades, aillades o curtament confluents, de fines a mitjanes, amb protrusió denticulada al perfil o algunes vegades amh alguna berruga més grossera a lpex, dihuixant un perfil fistonejat. Apícula mitjana, liarga. Perfil juxtaapicular adaxial recte o convex. Homomórfia lleugera. Mn= 6 x4 .un. Mx= 11 x6,5 pm. Md= 8x 5pm. P10-P90a= (6) 7,3-9(11) x (4) 4,6-5,4 (6,5) pm. Qma= 1,6. P1O-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,8 (2,1). Vma= 109,3 Jm 3 .

Híibitat i locaiització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. nava Coloma. YH1281. 1300 m. SotaQuercus ilex suhsp. baiota. Leg. r conca 16-10-96. MES 2897. Ibídem 24-10-96. MES 2930. Ombria del Menejador. YHI 482. 1320 m. SotaQuercus ilex suhsp. babia. Leg. E Garcia. 6-1 2-96. MES 3002 ¡3023. Mas de Tetuan. YH1281. 1200 m. SotaQuercus ilex subsp. babota. 23-12-96. MES 3038 i 3040. Ma deis GaJ.iers. Y1-11382. 1180 mu. SotaQuercus ilex subsp. babia. 2-01-96. MES 3051 ¡

- 127-

3052. Sant Antoni. Paellers. Y111982. 950 m. Sola Quercus ilex subsp. babIa. 30-01-97. MES 3079. Pla deis Gal.iers. Y1 -11382. 1180 m. Sola Quercus ilex subsp. bailo/a. 15-05-97. MES 3094. Patró d'abundncia: FF

Reaccions químiques: 1(011 castany fosc amb lleuger lo gris-olivad, que passa al negrós, a la cutícula pileal, carn i base de i'estípit.

Bibiiografia selecta: BID.uI), A. & FILLION, R., 1994: 79.

Observacions taxonómiques: El C. castancus Fr. ex Buil. ss. Konrad & Maublanc, té la base de I'estípit radicant (Konrad & Maublanc. 1924-1937). La diferéncia atnh el C. cistoadelphus Bidaud resideix en qué aquest no té les l.rnines lilitcies d'antuvi ¡ sí l'aresta fértil, així com abséncia de lil.s a la carn de i'pex de l'estípit (Bidaud, A., 1994). El C. castancus var. inon.speliensis Bidaud & Fillion té l'e.stípit freqüentment atenuat a la base, abséncia de toos lilacins ¡ preséncia de tons rosat rogencs al pileu, estípit ¡ cam de la base de l'estípit, així com espores amb berrugues grosseres, semblant les de les rússules (Bidaud, A., 1994). Probablement es tracte de la mateixa espécie citada per García Bona(1982) sota carrascars amb el nom de c. castaneus. i.'Hydrocybc cas/anca (Bu!!.) ss. Ricken, tampoc Li se correspon exactanient per causa de negar-li-se la higrofaniat al pilen (Ricken, 1915). Semblant el C. saturninu.s (Fr.: Fc) Fr. ss. Brandrud el al. (= C. cohabitans P. Karsten), no té com aquest les traces d'anell tan desenvolupades ni persistents ni comparteix hibitat sotaSalix, Corylus ¡ Populus. Del C. lucoruin (Fr.) Karsten es diferenciaria per no tenir la cortina tan desenvolupada, ni les espores tan amples ni grosserament verrucoses ni compartir l'htbitat sola Popular en terrenys al.luvials. El C saturninas yac bresadolae M. M. Moser és bastant semblant, peró amb major desenvolupament del vel, manifest amb forma d'anell persistent. El 6'. oxytoncus Rob. Henry (1981) és menvs higrfan, té inés component lilaci al pileu, niiceli de la base del'estípit lilaci; aquest és Inés atenuat puntiforme ¡ espores mésvoluminoses, de 7-11 (12) x 4,3-6,5 o 12-1,2 x 8,8 pm en un abra descripció anterior (Heni 1956) i d'ornamentació més grossera. Com que Moinne-L. etal. (1990a) han neotipatel 6'. castancus var. castaneus (Pers.: Fr.) Fr., de la seua descripció extraiem les seg0ents diferéncies: deshidratació del pilen amb forma radial ¡ no en escarapel.la, com es dóna als nostres exemplars, reflex gris inetJ.lic de la part superior de l'estípit ¡ no gris violaci, carn heig roscia ¡ sense tons violacis, almenys a la part superior de l'estípit, habitat sola Populus nigra i no sota carrasques, abséncia de pigment granulós vacuolar intracellular, aresta laminar amb céllules claviformes, peró no amplament claviformes ¡ espores una mida inés amples, amb berriigues més grosseres. Per tot aLxb el difercnciem deis nostres exemplars.

- 128 -

El C cypriadus Fr., descrit "iii nemoribus frondosis" és ba.stant semblant, perb té espores inés grans, de 8-12,5 x 5-6,5 pm, encara que Monne-L. & Reumaux (1989) Ii donen unes mesures menors, de (6,5) 7-8,5 x 4,2-4,5 hm, peró d'ornamentació espinulosa a l'pex arnb forma de corona i hibitat sota Cwpinus i Colylus així com aresta laminar amh pls desapercebuts. Al c. imbutus ft, bastant semblant macroscípicarncnt el C cjpriacus, Ii manca la corona espinulosa a l'iipex esporal. Així donc.s i esquemticament, direm que la decoració esporal en corona espinulosa correspon el C cypriacus, en corona granulosa el C sciophyllus i sense cap mena de dibuix al perfil el C imbutus.

Característiques específiqucs: Dimensió mitjanament robusta, de 2,5-7 x 3-7 x 0,7-1,6 (2) cm. Pfleu amh forta deshidratació en escarapella ¡ restes blanquinoses del vel ahundoses sobre la seua vora; lmincs lilcies de jove; estípit igual o engrossit subfusiforme a la base, nu o amb escasses restes de cortina; tpex de l'estípit i carn subjacent liI.cia. Espores el•lipsoidees, amb ornamentació gencralment fina: P10-P90a= (6) 73-9 (11) x (4) 4,6-5,4 (6,5) pm (N=200). 1 ltbitat: Querciis ilex suhsp. babIa.

Secc. Cinnabarini Melot:

28.-Cortinarius bulliardii var. violascens P. Karst., Hattsvampar 347 (1879)

Descripció macroscbpica: Píleu convcxo-umbonat, de vora onat encre.spada, infractada; superfície sedosa, flbril.lo rimulosa a la vora, ami) les fibriles innates castany miniades, com a la base de l'estípit. Color castany fosc o ca.stany amb to groguenc, higrófan, amb taques negroses. Centre més fosc i de vegades civellat. De 2-6 cm. Líimines escotades o sinuat adnates, separades, amples, amb les cares rugoses. Color castany fosc o canyella, de vegades arnb reflex rogenc. Aresta serrulada o regular, clara ¡ floconosa. Esporada canyella. EiÍiiit fusiforme, engrossat a la part inferior i atenuat alabase. De blanquinós a gris lila a la meitat superior, roig miniat a la meitat inferior, sobretot a la base. De 5-7 x 05-1,1 (1,5) cm. Textura castanya grisenca clara amb l'pex del córtex de l'estípit foscainent lila. Tendcix al castany negrós en envellir, peró a indrets variables i no exclusivament a la base de l'estípit. Olor variable, suau d'avcllana, de hin, de carahassa o cam una mica passada. Sabor indiferent. MIçehi rogenc ininiat.

Característiques microscópiques: Cutícula ainb un epicutis fi i hifes de 35-9 jnii d'ampl.nia, hialines o amb pigment de granulós de membrana fi, incrustant, de patró transversal. hlipoderm ben desenvoiupat d'estructura cel.lular o pnismitica amb elements gruixuis, fin les 38 .tm d'ainplria i pigrnent cridaner incnistant de patró transversal, arnb bandes crostoses, castany amb to rogenc, també visible a la trama. Fíbules

- 129-

destacades. llifes del vel amb pigment vacuolar. Basidis tetraspórics, anodins, fibulais, de 3 1-35 x 7,5-9 pm.

Aresta laminar estéril, amh eleinents catenulats amb l'article terminal fibulat a la base, cilindro clavat, clavat, e!.líptic o vesiculós, hialí, de 13-30 x 4-11 pm. Espores en visió Literal pruniformes, ovoidees o e!.lipsoides; en visió frontal, pruniformes, ovoidees, obovoidees, el.lipsoidees o el.líptiqucs. Amh herrugues arrodonides, fines, mitjanes i grosseres, aillades o curtainent confluents, donant un perfil aculeat, crenulat, flstonejat o grosseraincnt flstonejat crostós. Apícula fina. Base no, atenuada o afilada. Perfil juxtaapicular adaxial recte, depriinit o una mica convex. Ápex arrodonit o discretament atenuat. No reaccionen en roig als alcalis. Mn= 7 x

5,3 pm. Mx= 11 x 7,3 on. Md= 9 x 6,3 pm. P10-P90a= (7) 83-9 (11) x (5) 5,7-6,7 (7,3) pm Qma= 1,4. P10-P90 Qa= (1,1) 13-1,6 (1,7). Vma= 180,8 pm3

Híibitat i loca!ització: ALACAN'L Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. Leg. T conca. YH 1982. 850 rn. Sota QUeTCUS ilex suhsp. baiota. 2-02-96. MES 2729. Patró d'abundincia: F

Reaccions químiques: KOH castany negrós a la carn, vio!aci-negrós al córtex de l'estípit, lilim a la base.

Icon. Se!.: BIDAW,A. ETAL., 1994: PL 143, f. 263, P. 186, flg. 16. BOUDIER, E., 1905-1910: Pl. 109. BRANDRUD, T.E. ETAL., 1990: A 37. MosliR, M. ETAL., 1985-1995, 111 cortinarius: 29. ROCARRL1A, A., 1986: 216.

Observacions taxonmiques: Es diferenciaria del c. neocolus Bidaud etal. (1994) per no presentar la perifria pileal estriada, no exclusivament negrosa la caro de la base de l'estípit i cistidis no tan amples (15-20 pm).

Característiques específiques: l)imensió mitjana: De 2-6 x 5-7 x 05-1,1 (1,5) cm. Pfleu castany rogcnc, higrófan, lijmines amples castany rogenques i estípit engrossit a la base, on adqui reix una coloració miniada. Esporesc!.lipsoides: 1 , 10-1,90a= (7) 83-9 (11) x (5) 5,7-6,7 (7,3) jan (N=100). Htbitat: Quercus ilex subsp. ballota.

- 130 -

Secc. Hydrocybe (Fr.) Nezd:

29.-Cortinarius dccipiens yac decipiens (Pers.:Fr.) Fr., Syst. mycol.: 236 (1821)

Descripció macroscbpica: Píleu convexo umbonat o afonat periumbonalment, castany fosc rogenc, higrófan, ocre groguenc en assecaise. Infractat una o diferents vegades a la perifria. Deshidratació radial. Fibril.les bianquinoses que tendeixen a i'ocre, restes del vel general. Vora estriada per transparncia. 1)e 2,5-5 cm. Limines subescotades, sinuades, amples, separades, 7/cm ¡ fius 0,6 cm d'alçada. Castany fosques, inés (IUC el píleu, ainb to rogenc, ainb l'aresta p1.1ida. Esporada canyella.

1í2it de subigual a atenuat suhradicant, cespitós, fibril.lós, ainb bandes blanquinoses per sota de la iinplantació (le laneil fibrós inés o menys persistent. Castany amb to rogenc, blanquinós toinentós a la base. De 5-6 x 0,5-6 cm. Textura crema grisenca o castanya no o amb to rogenc molt suau, to que s'enfosqueix a la base de l'estípit, sense adquirir mai una coloració clarament rosada, roja o safranada. Olor inapreciable o de fusta banyada. Al cap d'unes hores pot fer-se una mica arom.tica. Sabor nul.

Descripció microsd)pica: Cutícula pileal amb hifes finameni incrustades, bastant reduYt. Hipoderm clarament delimitat per ésser inés pigmental que la carn, ami) pigment incrustant de membrana, castany grogós, granulós, cridaner, peró sense formar crostes transversals; també s'observa pigment citopiasminic homogeni. Basidis tetraspórics, de 27-40 x 7-9 pm. Céi.lules estérils abundoses i cridaneres a l'aresta laminar, catenulades, amh l'article terminal cilindro clavat, clavat i esfero pedunculat, hialines, fibulades, de 16-23 x 6-11 pm. Espores en visió lateral, el.lipsoidees, el.lipsoideo el.líptiques o ovoidees; aigunes suhcilíndriques i d'altres suhamigdaiiformes; en visió frontal, el.lipsoidees, el.líptiques, ovoidees, ohovoidees o subnaviculars. Berrugues fines ¡ mitjanes, a penes confluents a la base, que fan protrusió asperulada sobre el perfil superior ¡ crenulada sobre l'pex. Incrementen molt poc el tamauya mesura que se situen prop de l'tpex. Apícula fina. Perfil juxtaapicular adaxial lieugerament convex o recte. Base no o escassament atenuada. Mn= 6,5 x 4,5 .an. Mx= 11 x 6,5 pan. Md= 8,5 x 5,3 pn. P10-P90a= (6) 75-9 (11) x (4) 5-5,9 (6,5) pm. Qma= 1,6. P1O-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,8 (2).

Híbitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar dela Font Roja. Oinbria baixa Mas de Tetuan. YH1282. 1150 m. Sota Quercus ilex subsp. baiota ¡ Quercusfaginea. Leg. A. conca. 21-1 1-96. MES 2982. Pla deis Gal.lers YH1382. 1180 m. SotaQuercus ilex subsp. babIa. 20-12-96. MES 3033. Cava Coloma. Yl 11281. 1280 m. Sota Quercus ilex suhsp. babIa. 23-12-96. MES 3045. Patró d'abundincia: F

- 131 -

Iconografia selecta: BRANDRUD, T.E. ETA!,., 1994: CO2.

Consideracions taxonmiques: Macroscpicainent, al camp, diferenciem les tres espcies trobades de la secció Hydrocybe per les característiques segilents: Abséncia de coloracions rogenques a la carn sobretot de l'estípit al G. dec4tíens var. decipiens, coloració roig safranada a la carn de la base de l'estípit al C. urnbrinolens, olor (le fiors de taronger i coloració rosada a la carn de l'estípit al C. decipiens var snbturibulosiis. Microscópicainent, diferenciem el C. decipiens var. dec4iens de la var. subturibulosus per tenir aquest darrer les espores amb herrugues més grosseres ¡la cutícula i trama piieals amh incrustació de membrana més grossera, en plaques transversals, fet que tainhé es dóna al C. umhrinolens, peró amb espores amh berrugues sense formar plaques. El 6'. dec4.iens var subturibulosus ¡ el C. u,nbrinolens tindrien una cutícula en grans plaques incrustades (emparentats amhdós amb la secció següent deIs Incrustati Melot), fet que no comparteix el 6'. decij)iens var. dccijiens, mentre que el 6'. dcc ipiens var subtnribulosus tindria les espores formant grans crostes apicais, fet que no es dóna ni al C. umbrinolens ni al C. decipiens yac decipiens.

6'. decijiens yac declj)iens: Mn= 6,5 x 4,5 pm. Mx= 11 x 6,5 izn. Md= 8,5 x 5,3 pm. P10-

P90a= (6) 75-9 (11) x (4) 5-5,9 (6,5) pm. Qma= 1,6. P10-P90 Qa= (1,2)1,41,8 (2) (N=180). Vma= 128,7 pm. (N=180) 6'. umbrinolcns: Mn= 7 x 4,3 Jan. Mx= 11 x 6,5 jan. Md= 8,5 x 5,3 jan. P10-P90a=(7) 8-9 (11) x (4) 4,7-5.9 (6,5) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,9 (2,4). Vma= 131,9 pni. (N=60) 6'. decipiens var. suhturihulosus: Mn= 8 x 4,5 pm. Mx= 12 x 6,5 pm. Md= 9 x 5 pm. P10-P90a= (8) 8 1 1-9 (12) x (4) 4,9-5,6 (6,5) pm. Qma= 1,8. P10-P90 Qa= (1,3) 1,61,9 (2). Vma= 131,6 jan 3 . (N=80)

Característiques especifiques: l)imensió menuda: l)e 25-5 x 5-6 x 05-6 cm. Pfleu higrófan, castany fosc amb to rogenc, ltmines amples, separades, castany fosc amb to rogenc; aresta inés pal.lida. Estípit igual o atenuat radicant a la base amh bandes blanquinoses, castany amb lo rogenc. Carn grisenca o ainb to castany una mica rogenc, peró mai clarament rosada, roja o safranada. Olor nulla. Espores eI.lipsoidees, més o menys allargades, no cridanerament verrucoses i bernigues sense clara tendéncia a augmentar cap l'.pex: Pl 0-P90a= (6) 75-9 (11) x (4) 5-5,9 (6,5) pm (N= 180). Híibitat: Q. ilex subsp. baiota pur o amh Quercusfaginea.

- 132 -

Hydrocybes de la Font Roja dAlcol Diersó L ¡

xC. decipens MES 2982 (60)

C dec va, subtunbubsus ~ 3059 (N=60)

Llargária 1.

30.- Cortinarius decipiens var. subturibulosus (Kizlik & Trescol) Ortega & Mahiques, Doc. Mjcol. XXV (98-100): 301 (1995) Bas.: C. subturil.miosus Kizlik & Trescol, Doc. Mycol. XXI (83): 41, (1991) Descripció macroscbpica: Pileu convexo rnarnellonat arnb marnelló agut o obtús. 11igrofantat acusada: de coloració ca.stanya fosca, rogenca, bicoloi; arnb la perifria alluticia, més marcada en sec. Amb restes fibrillosos blanquinosos del vel, més visibles a la periíeria.. l)e 3 - 4,5 cm. Líimines d'arrodonides escotades a suhuncinades. Castanyes amb to rogenc; rogenques en envellir o a la manipulació. Aresta finament floconoseta ¡ l)lanquinosa. Fins 0,6 cm. d'alçada. Espaiades. Esporada canvella.

tÍjjt igual o una mica engrossit a la base, blanquinós-sedós amb tons rosats a l'pex; rogenc grogós en envellir. Restes flbril.loses incompletes de l'anell i bandes blanquinoses poc diferenciades cap avall. Tomentós a la base. Fistulós. De 3,5-4,5 x 0,4- 0,5 (0,55) cm. Textura de consistncia fibrosa. Color roig vinós uniforme a l'estípit, sobretot a la part central; gris rosat uniforme en envellir; extrema vora del córtex de l'e.stípit grogosa. Yi blanc. El general present al píleu amh forma de fibril.les aracniformes, de predomini perifric,blanquinoses. També a I'estípit. Vel himenial amb forma de banda anuliformne incomple-ta, blanquinosa.

Qior: De flors de taronger, més forta en assecar-se. Sabor : Insípid, banal o oliós.

Característiques rnicroscbpiques: Cutícula pileal arnb epicutis amb pigment incrustant, de membrana, ben patent. Hipoderm amb bifes gruixudes 1 pigment castany fosc, ¡ncrustant, cridaner, ben destacat, amb forma de plaques

- 133-

transversals, tainbé present a la trama. Aresta laminar amh c!.Itiles estrils claviformes, esferopedunculades, fibulades, de 12-20 x 6-10 lan. Espore.s en visió lateral, subcilíndriques, el.lipsoidees. En visió frontal, subcilindriques, el.lipsoidees, el.líptiqties, pruniforme allarguissades o naviculars. Berrugues fines, mitjanes i molt grosseres, fonnant plaques crostoses curtes, rectes i modificant el perfil esporal a finament denticulat a la incitat superior i flstonejat crostós a l'pex, on són molt més grans. Apícula fina. Base atenuada o afilada freqtientment. Perfil juxtaapicular adaxial recte o una mica cbncau. Homomórfia lleugera. Mn= 8 x 4,5 pm. Mx= 12 x 6,5 han. Md= 9 x 5 pm. P10-P90a= (8) 8,1-9 (12) x (4) 4,9-5,6 (65) pm. Qrna= 1,8. P10-P90 Qa= (1,3) 1,6-1,9 (2). Vma= 131,6 pm 3 .

Hibitat i Localització: ALACANT. Alcoi. (arrascar de la Font Roja. Sant Antoni. Paellers. YH 1982. 960 m. Sota Quercus ilex suhsp. ballotci. Leg.A. conca. 17-01-97. MES 3059. Patró d'abundancia: FF

Reaccions quírniques: KOH: Ca.stany rogenc negrós a la cutícula pileal i carn del pilcu; castany grisenc a la base de l'estípit. Tintiira de Guaiac positiva.

BibI. Se!.: 1RESCOL, E, 1983: 69

Icon. Se!.: ApARIcI, R. ETAL. 1995: 64. ORTEGA, A. ETAL., 1996: 263

Característiques específiques: Dimensió menuda: De 3-4,5 x 3,5-4,5 x 0,4- 0,5 (0,55) cm. Píleo higrófan, de castany rogenc a allutaci, l.mines castanyes rogenques, espaiades ¡ estípit igual, castany rogenc. Carn rogenca a l'estípit. Olor de fiors de taronger, més sentida en eixugar-se. Espores el.lipsoidees, subcilíndriques, fortament crostoses, augmentant el gruix de les herrugues cap l'tpex espora!: P10-P90a= (8) 8,1-9 (12) x (4) 4,9-5,6 (6,5) la (N=80); cutícula i trama amb hifes força i cridanerament incrustades. lltbitat: Q. ilex subsp. ballota.

31.- Cortinarius umbrinolens P. D. Orton,NotesRoy Bat. Gard. Edinb. 38 (2): 319 (1980) Sin.: C. rigidus (Scop.) Fr. ss. M. M. Moser

Descripció: Píleo convexo-umbonat, amh uinbó ohtús, depressió periumbonal ¡ vora infractada i clivellada.

- 134 -

Superfície ifisa, coherta per fibril.les argentades, blanquinoses, més espesses sobre !'umbó. Castany groguenc, higrófan, passa en assecar-se a l'ocre pi.lid amb tons rogencs. En envellir es Inca de castany-negrós. De 2-4 cm. ltinines escotades o uncinat-arquejades, espaiades, ventrudes, de 4 mm d'alçada. 1)e joves, grises groguenques, passen a ocre-groguenques. Aresta regular, p.1•lida i finament floconoseta. Esperada canyel!a clara, ocrosa o canyclia fosca. Etfpit igual o atenuat-subradicant cap a la base, torterut, amh restes aracniformes del vel formant ane!l i bandes floconoses desflecades blanquinoses per sota dell en nombre de 3-4. De blanquinós isa a castam' fosc i, inc!ús, negrós, sobretot a la base. 1)e 5-8 x 0,5-0,7 cm. Textura blanquinosa, ocre clara al pileu; ocre rogenca a !'estípit, amb !a base roja safranada. Ennegreix en tocar-la o envellir. Olor nulla o terrosa suhrafnica. Sabor indiferent.

Caractcrístiques microscópiques: Cutícula ffileal amb epicutis poc desenvolupat, amh pigment incrustant. Hipoderm ben destacat amb pigment incrustant gros, formant bandes crostoses tranversais, cridaneres, tainhé presents, peró no de forma tan notable, a la trama. S'acompanyen de grans piginentaris intersticials. Basidis tetraspórics, anodins, de 30-35 x 6-8 tan. C?llu!es estírils de l'aresta noinbroses, catenulades, hialines, fibulades, clavades o ventricoses, de 12-21 x 6-12 pm. Esperes en visió lateral, cilindroidees, el.lipsoidees, ovoidees o subamigdaliformes; en visió fron-tal, e!.lipsoidees, e!.líptiques, ovoidees o subnaviculars. Berrugues fines i mitjanes, curtament confluents a la base, que donen un perfil denticulat, sense augmentar de tamanv, de forma cridanera, cap a l'pex. Apícula fina. Perfil juxlaapicular adaxial recte o lleugerament cóncau. Base no o discretament atenuada. Mn= 7 x 4,3 pm. Mx= 11 x 6,5 pm. Md= 8,5 x 5,3 pm. P1O-1190a=(7) 8-9 (11) x (4) 4,7-5,9 (6,5) prn. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,9 (2,4).

Hábitat i Loc.: ALACANT : Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Senda de! Pla de la Mina. Y111482. 1250 m. Sota Quercus ilex subsp ballola. l.eg. 7 conca. 6-12-96. MES 3004. Patró d'abundncia: F

Reaccions químiques: K011: Ca.stany-ncgrós cutícula i carn.

Icon. Sel.: ARNOLD, N., 1993: T. 34, Abb. 130, 131. BRANDRUD, TE. ETAL., 1990: A08.

Consideracions taxonmiques: Es diferenciaria fonamentalment del C. vernus Linstr. & Melot per tenir aquest les espores aniplament

- 135-

el.líptiques o subgloboses, de (7) 75-8,5 x 5-6 p, ésser espacie primaveral i olor nulla (Brandrud et al., 1994: C51). l)iferenciein aquesta espcie del C. decipicis var. subturibulosus per tenir aquest darrer les espores ainb berrugues més grosseres, formant grans plaques, que donen una aparRmcia ¡ un perfil totainient diferents, així com l'abséncia de l'olor de flor de taronger tan característica, encara que la piginentació de la cutícula pileal siga tan semhlant a les dues espécies. El C. erythrinus var. petroselineus (Chevassut & Henry) Ortega & Mahiques ¡ varietais (Ortega & Mahiques, 1995a: 298), molt semblant el C. umbrinolens P.D. Orton, exceptuant l'olor, té les espores més amples, olor de julivert ¡ coloració porpra de la carn de l'estípit no tan massiva i ben localitzada a l'pex o a la base, depenent de la varietat (Chevassut, G & llenr R., 1982). Resaltem la variabilitat de l'olor en diferents recollectes al llarg deIs anys a la mateixa zona miceliar on trobein individus amb olor nul.la, olor subfruitada o clarament de julivert, depenent de l'hora, estat meteoroR)gic i edat poblacional. Creiein que és per aquest inotiu que són tan semblants el c. umbrinolens, el C. eythrinus vai petroselineus ¡ el c. purpureobasalis Bidaud. El 6'. turibulosus (Schaeff. & Horak) Bon & Garn, té l'estípit amb aneil blanc, carn castanya anib olor d'encens o de fusta de cedre i espores oblongues amh forma de rotilo. El 6' erythrinus (Fr.) Fr. no té olor i les espores no són oblongues i sí més menudes i amples.

Característiques específiqucs: Dimensió menuda: De 2-4 x 5-8 x 0,5-0,7 cm. Píleu castany grogós, ociós pal.lid o castany negrós, linines espaiades, gris grogoses arnb l'aresta pal.lida i estípil igual o atenuat subradicant amb restes aracnifonne.s blanquinoses formnant bandes. Carn ocrosa rogenca a l'estípit, amb la sena base roig safranada. Olor nul.la. Espores el.lipsoidees o cilindroidees, sense augmnentar el gruix de les berrugues cap l'pex esporal: 1 1 10-P90a= (7) 8-9 (II) x (4) 4,7-5,9 (6,5) .un (N=60). Hmbitat: Q. ilex subsp. baiota.

Secc. Incrustati Melot:

32.-Cortinarius hemitrichus (Pers.: Fr.) Fr., Syst. mycol.: 230 (1821)

Descripció macroscópica: PíIeu convex, amplament umbonat, higrófan, no estriat per transparéncia, encara que foscament canaliculat a la periferia. Castany rogenc amb to grogós, rovellat, ambre en estat hurnit, que passa a castany grogós en assecaise, amh desliidratació circular pcI centre i amb forma de taques radials o amples zones a la periferia. Centre Bis, amb tota la resta sembrada de fines escatetes blaiiquinoses que pa.ssen a ocroses pid.lides. De 4 cm. l.tmines arrodonides, sinuades o rectes; (le tota mena, amb la inserció poc cridanera; ventricoses. Aresta crenulada i concolor. Separades, amb un total de 42 limines. Calçada flns el cm. Castany grogoses. Esporada canvella no massa fosca. iií)it discretament atenuat de la mcitat cap a la base; amb la zona de l'anell ocupada per restes fibrilloses

- 136 -

Butil. Soc. Micol. Vaencíano 3: 1997

evidents, peró incompletes, blanquinoses, semhlants a les bandes que hi són per davali del rnateix.. Ápex gris castany, centre castany fosc i extrema base blanquinosa, estrigosa. De 3,5 x 0,4 cm. Textura molt fina al pfleu, blanquinosa; castanv ocrosa al córtex de i'estípit ¡ del pfleu. Base de l'estípit, castany grisenca. Qku débil, de fusta de xop. Descripció microscópica: Cutícula pileal amb epicutis i hipoderm fortament incrustats, amh pigment forinant plaques transversals destacades, cridaneres. A les capes més profundes no és tan forta la incrustació ni formen traços zebrats tan evidents. També s'observa pigment incnistant a la trama laminar, encara que no tan gruixut. Basidis tetraspórics, de 23-29 x 5,5-7 pm.. Mesta laminar unb cél.luies cstérils basidioliformes, de poc relleu, pel que resulta bastant homogénia. Espores en visió lateral ovoidees, el.lipsoides o amigdaliformes; en visió frontal, ovoidees, el.líptiques, subcordiforine, subgloboses o deformes, semblant les del Melanogaster variegatus, vcient-se, paradoxaiment. una 1. de 3,5 pm i una 1 de 7,5 1am. Ornamentació densa, fina i ainb forma de plaques baixes, sense o amb a penes protrusió al perfil. Perfil juxtapicular adaxial convex o de vegades recte. Base arrodonida. Ápex generaiment atcnuat. Heterospómia marcada. Apícula fina, en ocasions fina i llarga, fins 1 pni. Mn= 6 x 4pm. Mx= 10 x 6,5 pm. Md= 7 x 5,3 pm. P10-P90a= (6) 6,7-8 (10) x (4) 4,5-5,9 (6,5) pm. Vrna= 106,3 prn 4 . Qma= 1,4. P10-P90 Qa= (1,1) 1,3-1,6 (2,5).

Reaccions químiques: KOH castany fosc a totes les parts del carpófor. Fenol i formol negatives. PIiA negativa o un taiit caoba subcuticular pileai. NO Ag grisenca sobre la textura.

Habitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Barranc de l'lnfern. Y111482. 950 m. Bosc mnixt de Phzns halepensis i Quercus ilex subsp. ballota. Leg. T C'onca. 24-04-97. MES 3088. Patró d'abundncia: R

Consideracions taxonbmiques: Cal que el diferenciem del C. angelesianus A. II. Smith, tan sois diferent per causa de les bandes castany grogoses que té a l'estípit, restes del vel ¡ que són blanquinoses al C. hemitrichus. El C Jlexipes (Pers.:Fr.) Fi (=C. paleifenis Svrcek, Arnold, 1993: 114) té tons lilacis a l'pex de l'estípit i centre del pfleu mnolt fosc, trets que el diferencien així mateix del C. sublatisporus Svrcek. El C. helohius Romagn. no és típic de la tardor i no té el vel tan desenvolupat, dcixant sobre el pfleu tan sois restes sedoses arenoses. El 6'. saniosus Fr. té el vel grogós i no té fibroescates sobre el pfleu. El 6'. romagnesii Rob. Hemy també té la superfície pileal sedosa ¡ és típic de primavera i habita llocs cremnats.

- 137-

Bibliografia ¡ Icon. selectes: ARxow, N., 1993: 123, Taf. 11. BRANDRLD, T.E.& Al.., 1990: A 31. MOSER, M. EJ AL., 1985-1996: 111 Cori inarius: 51.

Característiques especifiques: Dimensió mitjana menuda: De 4 x 3,5 x 0,4 cm. Pfleu castany grogós, higrófan, finament escatoset, lmines castany grogoses ¡ estípit una mica atenuat a la base, castany ¡ amb bandes blanquinoses ¡ restes de la cortina evidents. Carn ca.stany ocrosa. Espores el.líptiques: P10-P90a= (6) 6,7-8 (10) x (4) 45-5,9 (6,5) pm (N=100). Cutícula pileal fortament incrustada. Hábitat: Bosc rnixt de Q. ilex subsp. babia ¡ P halepensis.

Secc. Malachii Melot:

33.- Cortinarius diosmus var. diosmus Kiihner, Buli. mens. Soc. Linn. Lyon 24 (2): 169 (1955) Sin.: c. aientatus (Pers. : Fr.) Fc ss. Rob. Henry (Kühner-Romagiesi, 1953: 280)

Descripció:

lilt, convex, amplament umbonat, que passa a pla-con'ex. Superfície gebrada, sedosa argentada, hrillant, blanquinosa, que desapareix de forma tardana, deixant restes a la vora del píleu on també apereixen fibril•les innates, ainb la resta castany fosca. A penes higr&an. De 4-5,5 cm. Litmines escotades o uncinades, ventricoses, ruguloses. Gris-castanyes que passen a castany rogenques ¡ canyclla. Aresta crenulada, igual, concolor o inés clara. De majorS, hi ha un contrast cridaner entre les l.mines color tabac ¡ el pfleu sedós, blanquinós. Esporada canyella O tabac. Míiit engrosSit o engrossit-fusiforme, igual o atenuat a la base, de vegades submarginat,

ocasionalment cespitós, recobert per una capa sedosa blanquinosa, que va perdent-se ¡ adquirint una coloració castaiw bruta. Restes escasses de cortina blanquinosa o abséncia total della. Toinentós blanquinós a la base. De 4-7 x 1-1,3 (1,8) cm. Textura crema al pfleu, ca.stanya a les ales i suhcuticular, gris-castanya a l'estípit. En assecar-se passa a castany clac Olor d'antuvi subraf?mica o indiferent, fruitada al cal) duna estona. $al)ar indiferent o subrafanoide al cap duna estona.. Yi general abundós, aracniforme, blanc, bastant persistent.

Característiques microscbpiques: Cutícula amb epicutis amb hiles entrecreuadcs o paral.leles, fibulades, amb pigment de predomini incruStant i pau'ó transversal, de 2-9 j.an d'ainplria; A inesura que s'apropen al suhcutis va augmentant el pigment vacuolar, que predomina clarament sobre l'incrustant a l'hipoderm i a la

- 138-

ButiL Soc. Micol. Valenciano 3: 1997

trama; hipoderm ben desenvolupat, d'estructura prismática o subglobosa ¡ pigment incrustant de l)atró zehrat, de reforç de membrana i, sobretot, vacuolar intracel.lulai; fins les 30 pm d'amplria. Basidis tetraspórics, de base fibulada, de 23-30 x 6,5-7,5 ini. Aresta laminar totaiment estéril, amb eleinents clavats, fusiformes o esfero pedunculats, de base fibulada, de 14-25 x 7-15 pmo acompanvant-se d'algun hasidi en envellir. Espores en visió lateral d'el.lipsoides a suhpruniformes o ovoidees, algilnes subamigdaliformes; en visió frontal, el.lipsoidees, el.iíptiques, arnplament el1íptiques o pruniforines, de bernigues fines o mitjanes, algunes grosseres, sohretot cap a l'íipex, aillades o confluents escassa 1 curiament. Perfil asperulat, crenulat o fistonejat a l'?ipex. Apícula mitjana. Base de lleugerament atenuada a afilada. Apex arrodonit o una mica atenuat. Perfil juxtaapicular adaxial recte, deprimit o una mica convex. llomomórfia lleugera. Mn= 7 x 5 pm. Mx= 12 x 7 hm. Md= 9,5 x 6pm. P10-P90a= (7) 8,7-10,4 (12) x (5) 5,6-6,4 (7) pm. Qma= 1,6. P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,8 (1,9). Vma= 182,2 pm 3 .

Habitat i localització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. l'la deis Gailers. Y111382. 1200 m. SotaQuercus ilex subsp. baiota. Leg. A. ('onca. 17-05-96. MES 2819. Cava Coloma. YHI 281. 1280 m. SotaQuercus ilex subsp. haiota. 24-10-96. MES 2933. Pla deis Gailers. Y111382. 1200 m. SotaQuercus ilex subsp. bellota. Leg. E Garcia. 12-12-96. MES 3014. Patró d'abundincia: FE

Reaccions químiques: KOH: Gris fiiliginós que passa a castany fosc, negrós, a la cutícula pileal i carn del pílcu i estípit.

¡con. Sel.: MARCIIAND, A., 1983: N° 742. MENDAZA, R. & DIAz G., 1987: 460. MosER, M. cr Al.., 1985-1996: III Corlinarius: 75, oben. ORTI:GA, A., 1992: 146.

Característiques específiques: 1)imensió mitjana: De 4-5 x 4-7 x 1-1,3 (1,8) cm. Pfleu castanv grisenc, cobert per un vel abundós, sedós, gebrat; lítinines castany grisenques i estípit engrossit a la base, sedós hlanquinós. Olor especial, d'antuvi rafanica, fruitada al cap duna estona. Espores el.lipsoidees: 1 , 10-1,90a= (7) 8,7-10,4 (12) x (5) 5,6-6,4 (7) pm (N=100). llthitat Quercus ilex subsp. ballota.

34.-Cortinarius turgidus Fr., Epicrisis: 278 (1838)

Dcscripció macroscbpica: Puleti convexo-campanulat amb la vora infractada. No higrófan. Crema grisenc o castany molt ciar. Superfície sedosa, hrillant, coberta pci vel fibril.lós, blanquinós, no massa abundós. De 3,5-4,5 cm. Líjinines adnat rectes o sinuat escotades discretament, 7/cm, fins 0,7Cm d'alçada. Crema grisenques

que passen a castanyes; dubtosament gris lilacines, sohretot a la part externa. Aresta serrulada, floconosa i més pal.lida encara. Esporada tahac clara.

tÍuit obé.s fusiforme, blanquinós, sedós, qua.si totaiment llis. Apex un tant gris hlaci. De 55-8 x 15-1,8 (3,5) cm. Textura blanquinosa grisenca, arnb l'tpex de l'estípit un lanÉ gris lilaci. QIQr nul.la. Al cap d'una estona i al tail, déhilment fruitada. Sabor ¡ndiferent.

Descripció microscbpica: Cutícula pileal arnb un epicutis amb hiles fibulades, fins les 8 pm d'amplria i pigment vacuolar intracellular gris lilaci ciar. Hipoderm ben desenvolupat amb hifes fins les 28 pun d'ainplria i pigment de reforç de membrana i vacuolar intraccl.ltmlar. Trama amb pigment vacuolar intracel.lular, peró menys intens que a i'hipóderm. Basidis tetraspórics, de 29-35 x 6-9 Pm. Aresta laminar amb cl.lules estriis cilíndriques o cilindro-ciaviformes, d'tpex rom o atenuat, de 9-25 x 5-6 pm. Espores en visió lateral el.Iíptiques, el.lipsoides, subpruniformes, en oca.sions subcilíndmiques o subamigdaliformes; en visió frontal, ei.líptiques, subpruniformes o rarament subcilíndriques. Berrugues fines, escasses i amllades que fan un perfil inalterat o suaument asperulat. Apícula fina. Perfil adaxial juxtaapicular recte una mica deprimit. Ápex arrodonit o ocasionalment atenuat. Base no o tina mnica atenuada. llomomnórfia lleugera. Mn= 6,5 x 5 pm. Mx= 10,5 x 6 Jan. Md= 8 x 5,4 pn. P10-P90a=(6,5) 75-8,9 (10,5) x 5-5,6 (6) pm (N=60). Qma= 15 P10-P90 Qa= (1,2) 1,4-1,7 (2,1). Vrna= 123 pm.

Hjbitat i iocalització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Y1 -11683. 850 m. SotaQuercus ilex subsp. babia. l.eg . T Conca. 10-10-97. MES 3179. Patró d'abundancia R

Reaccions químiques: K011 castany ciar a la cutícula pileal 1 a la cam, prcticament negativa.

Bibliografia selecta: hENRY, R.,1958: 371. MELOT,J., 1982:201.

Iconografia selecta: Biwtnwo, T.E.& AL., 1992: 1158.

Consideracions taxonbmiqucs: Del C. diosmu.s var. diosmus Kiihner i del C. urbicus es diferenciaria per tenir el vel menys

- 140 -

Butil. Soc. Micok Voenciana 3: 1997

desenvolupat i tamany inajor, amb carpbfors adults més clars. Del C'. quarciticus Lindstr. (=. malachius (Fr.:Fr.) Fr.) per tenir menys componentviolaci, tamany tainbé major, abséncia d'escates ¡ h.bitat fora de coníferes. Del C. alboviolaceus (Pers.: Fr.) Fr. per tenir menys cornponent violaci i tamany també diferent. Característiques específiques: Dimensió mitjana gran: De 35-4,5 x 55-8 x 1,5-1,8 (3,5) cm. Pílcu convexo-campanulat castany ciar, l.mines crema grisenques i estípit obés, fusiforme atenuat a la base i de color p1.iid. Espores el.líptico-suhpruniformes, finamentdecorades: P10-P90a=(6,5) 75-8,9 (10,5) x 5-5,6 (6) jm (N=60). 11lbitat sota Quercus ilex subsp. baiota.

Secc. Rubricosi (Rob. Henry) ex Monne-L. & Reuin.:

Subsecc. Subferruginei (Rob. henry) ex Monne-L. & Reum.:

35.-Cortinarius subferrugincus Fr, Syst. mycol. 1: 234 (1821) Ss. Rob. Henry.

Dcscripció macroscópica: iilti convex o pla, difusament umbonat; infractat o no a la vora. De superficie vellutada o finament fibro-metxulosa per les restes del vel de blanquinós a castany-cérvol, permanents a la periféria, fibriliós innat. De vegades, vora reflexa i clivellada. Algines taques radials castany fosques. Crema blanquinós de jove, passa a castany amb to rogenc, sohretot al frec, concolor amb les lrnines i estípit. A penes higrófan, pot canviar a dant rosat o dant i vora blanquinosa. l)e 3,5-8 cm. Limmiiies subescotades, separades, ventricoses, de 5-8/cm ¡ de 0,6-1,3 cm d'alçada. Castany fosques, soidescents, amb to rogenc. Aresta crenulada, pM.lida, floconosa i amplanient serrada. Esporada, canyella.

típit igual o una mica fusiforme atenuat a la base. Escasses fibres de cortina, sense empreinpta dandi, evanescents. De gris hianquinós passa a castany amb to rogenc. Base floconosa blanquinosa. De 35-11 x 1-1,5 (1,9) cm. 'lextura de ca.stanv clara a cérvol, castany fosca amb to rogenc a la part central del pfleu ¡ ca.stanv amb to safranat rogenc a la base de l'estípit. Olor nulla o de brossa, d'humus o de'escorça de margalló. Sabor indiferent.

Característiques microscópiques: Epicutis amb hifes fines de pigment fi granulós de membrana ¡ intracellular homogeni i p.l.lid; hipoderm ami) predomini (le pigment intracellular vacuolar ¡ homogeni ¡ preséncia concomnitant de pigment granulós fi de membrana. Basidis tetraspórics, anodins, de base flhulada, de 33-42 x 6,5-9 hm. Aresta laminar amb cél.luies estérils de dilíndric claviformes a esfero-pedunculades, hialines, de

- 141 -

base fihulada, de 20-28 x 10-15 pm. Espores en visió lateral, el.lipsoidees, el.lipsoideo amigdaliformes, subcilíndriques, el.11ptiques, siihpruniformes; en visió frontal, el.lipsoidees, el.lipsoideo el.Iíptiques o naviculars, ovoidees o subpruniforines. Apícula, mitjana o destacada. Berrugues fines i mitjanes, confluents a la base, que donen un perfil asperulat, denticulat a l'ipex, on són una mica més gruixudes. Perfil juxt2apiduiar adaxial recte o convex. Base no o poc atenuada. Ápex rom o atenuat. Heteromórfia Initjana. Mn=

7 x 5. pm. M.x= 12 x 6,8 pm. Md= 9,5 x 5,8 pm. P10-P90a= (7) 83-10,3 (12) x (5) 53-6,1pm.

Qrna= 1,6. P10-P90 Qa= (1,3) 1,4-1,8 (2). Vma= 164,9 .nhi 3 .

Reaccions químiques: Pota.ssa: Castany fosc amh to rogenc que passa a negrós, a la cutícula pileal; castany fosc que passa a negrós a la carn, menys la base de l'estípit que adquireix un to groc verdós.

Hbitt i Loc.: AIACAI4iiT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria del Mas (le Tetuan. YH1282. 1160 m. Sola

Quercu.s ilex subsp. ballota i Quercusfaginea. Leg. E Garcia. 21-11-96. MES 2979. Ibídem 30-11-96. MES 2990. Font del Rossinyol. Y111482. 975 m. Sota Quercus ilex subsp. baiota. l.eg. 'J

C'onca. 19-12-96. MES 3022. Rodalies de la Font deis Xops. Y111482. 985 m. Sola Quercus ilex

subsp. ballota. 20-12-96. MES 3036 i 3037. Patró d'abundincia: F

Notes taxonbmiqucs: Es diferenciaria del c. sufí/ns Fr. ss. Lge. per tenir aquest darrer l'estípit obs, color de la carn de la base de lestípit no safranada ni rogenca al frec i to lil& a alguna part del carpófoi; més constant a l'ipex de l'estípit, i espores més ampies. Sovint confós amb el C. rubricosus Fr., bastant semblant, peró reserval a les pinedes o boscos

mixtos. Al C. sordescens Rob. 1 lenly Ii manquen els tons rogencs, sobretot al frec.

Bibl. Sel.: HENRY, R. 1958: 420.

Característiques espccífiqucs: Dirnensió mitjana: De 3,5-8 x 3,5-11 x 1-1,5 (1,9) cm. Pfleu poc higrófan, (le crema hianquinós passa a castany rogcnc, i.mines castany rogenques amb i'aresta pal.lida i estípit igual o una mnica atenuat que passa de gris cIar a castany rogenc, amb escasses fibres de la cortina. Carri castanya amb lo rogenc. Epores el.lipsoidees: Pi0-P90a= (7) 83-10,3 (12) x (5) 53-6,1 pm (N=140).

- 142-

i1ibitat sola Qaercus ilex subsp. baiota i Quercusfaginea. Secc. Sordescentes Melot:

36.-Cortinarius aprinus Melot, Doc. Mycol. XX (77): 93(1989)

Descripció macroscbpica: flçi convex, fosca i amplament umbonat, higrofaneTtat variable, de vora regular o reflexa ¡ piegat

crispada. Castany, més fosc al centre o castany ocrós, un tant safranat, rogenc ¡ vora blanquinosa. Cobert ler un abundós vel blanquinós, sedós, brillant, que pot aplegar a formar fibro-metxules, més persistents a la perireria. També s'observa un marbrejat fibrillós ¡nnat. De 45-9 cm. Limines d'arrodonides adnates a subdecurrents, a penes uncinades, amples, separades, gniixudes, de 3-6/cm ¡fis 1,3 cm d'alçada; venades. Aresta ainplament serrada, finarnent crenulada, clara ¡ floconosa. Castany ferruginoses fosques amb to rogenc, sobretot a la manipulació. Esporada canyella.

tíit molt desenvolupat, fusiforme, discretament auglnentat a la base, atenuat a la part extrema inferior. Castany dat; amb escasses fibres més fosque.s, amh to rogenc ¡, posteriorment, concolor a les Rimines. Base tornentós blanquinosa. De 6-11 x 15-2,2 (3) cm. textura gruixuda, castany clara, tina inica gris rosada a la base de l'estípit o castany ami) to rogenc ¡ safranat de forma marbrejada, de tota manera niés clara que les l.mines; és una mica més fosca al pfleii i base de l'estípit. Estopenca. Qit indiferent o d'almi.ssera, aromttica, de pell de poma o fngica-ferruginosa. Sabor indiferent.

Dcscripció microscbpica: Cutícula pilcal amb hipoderin poc diferenciat. Epicutis d'unes 150 irn de gruixria, amb hifes hialines o amh pigment intraceiltilar castany grogós, de tipus hornogeni i vacuolar granulós. També s'observa piginent membranari de reforç. Fíbules presents. Ba.sidis tetra.spórics, de base allarguissada, fibulada, de 39-65 x 8-14 lun. Céllules estrils de l'aresta laminar claviformes o d'pex atenuat, de base fibulada, de 7-52 x 7-15 pm, barrejades amb basidis esporulants als exemplars adults. Espores en visió lateral plano el.liptique.s, subel.liptiques o pruniformes; en visió frona1, el.lipsoidees, el.líptiques, amplament ellíptiques, sublariniforines, ovoidees o subgloboses. Ornamentació granulosa fina o mitjarla, grossera sobretot a l'ipex, de berrugÚs arrodonides, xafades, alllades o forinant curtes cadenes, que donen un perfil denticulat asperulat, trénuat, fistÓnjat o mellat sobretot a l'iipex. Aquestes poden aplegar fins les 2 pm de base x 1 pni d'a1hiraa1'pex esporal. Apícula fina o Initjana. Perfil juxtaapicular adaxial recte, convex 6 lleugerment deprimit. Base convexa o discretainent atenuada. Apex arrodonit, rom. Homomórfia cridanera. Mn= 7 x 5,5 pm. M.x= 12 x 8 pm. Md= 9,5 x 7pm P10-P90a= (7) 85-10,7 (12) x (5,5) 6,577,5 (8) pm Qma= 1,4. P1O-P90 Qa= (1,1) 1,2-1,5 (1,7). Vma= 244,1 pm 3

Htbitat i locaiització: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Ombria del Mas de Tetuan. Y1-11281. 1180 m. Sota Quercus ilex subsp. ha/lota. 1.eg. 7 Conca i E Garcia. 29-11-96. MES 2991. Ombria del Menejador.

Y111482. 1320 m. Sola Quercus ilex subsp. ha/lota i Quercusfaginea. 6-12-96. MES 3005. Pla deis Gal•lers. Y111382. 1180 m. Sota Quercus ilex subsp. bal/ota ¡ Quercusfaginea 12-12-96.

MES 3009 ¡3010. Patró d'abundincia: F

Reaccions químiques: KOH, castany a la carn, castany amb lo verdós a la cutícula pileal ¡ carn de la base de l'estípit.

Iconografia selecta: BRAIÇDRLTD, T.E. ti AL., 1990: A23

Característiques específiques: 1)imensió grar: 1)e 4,5-9 x 6-11 x 15-2,2 (3) cm. Pfleu ca.stany dar que passa a ocrós rogenc, amb restes de vel, lamines amples, castany rogenques i estípit robust, hulbós, de castanv ciar a castany rogenc. (.am castanya p1.1ida marbrejada de gris rogenc safranat. Espores ei.Iíptiques, pniniformes o subgloboses, amb 1'ipex grosseramentverrucós: P10-1 190a= (7) 85-10,7 (12) x (5,5) 65-7,5 (8) pm (N=140) Habitat: Q. ilex suhsp. ha/lota pur o amh Que rcusfaginea.

37.-Cortinarius pachypus M. M. Moser, NovaHedwigia 14 (2-4): 503 (1967)

Descripció macrosc?pica Píleu convex, ainpla i baixament umbonat. Higrófan, peró no massa. Castany ciar, encara que s'enfosqueix arnb l'edat o I'estat d'imbibició. Fibril.lós innat, riinuiós. Superfície coberta per fibrilles sedoses bianquinoses, no massa abundoses. Miccia. De 55-7 cm. Ltmines escotades, anipies, separades, de 5-6/cm i fins cts 0,8 cm, d'aiçada. Castanv rogenques, inés fosques que el pfleu, ferruginoses. Aresta baixanient scrrulada ¡ inés pal.iida. Esporada canvella mitjana.

iíit bulbós, clavat, de bianquinós a castany ciar, amb restes abundosos de cortina. El vel general no forma bandes. De 5,5-10 x 15-2 (3,5) cm. Textura gruixuda, de color crema, tina mica de gris rosada a castany rogenca fosca a la base de l'estípit, grisenca fosca a l'pex le l'estípit. Olor nui.la. Sabor ¡ndiferent

Descripció microscópica: Cutícula pileal amb un epicutis amb pigment incrustant zebrat. Subcutis amb pigment incrustant ¡

- 144 -

ButH. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

de reforç de membrana castany fosc. Trama arnb pigment intracel.lular vactiolar ¡ granulós perivacuolar. Basidis tetraspírics, de 35-48 x 8-10 pm. Aresla laminar amb cél.luies estérils cilindro-clavades, de 10-18 x 5-8 pm. Espores. Diferenciem les procedents de l'esporada, d'el.lipsoideo-el.lípiiques a subamigdaliíormes, m& el.líptiques i més curtes que les de procedncia laminar, que són el.lipsoideo-amigdaliformes, inclús boletoides, de major longitud ¡ de major Q. Apícula destacada. Berrugiies mitjanes ¡ grosseres amb fins tractes interverrucosos, denses, que formen un perfil crenulat, fistonejat a 1'ipex, on són més gruixiides. Base arrodonida o atenuat afilada. Apex arrodonit o atenuat. Perfil adaxial juxtaapicular convex, recte o deprimit. ileteromórfia marcada. Mn= 9,5 x 6 pm. Mx= 16 x 8 jam. Md= 12 x 7 pm. P10-P90a= (9,5) 10,6-13,5 (16) x (6) 65-7,3 (8) pm. Qma= 1,7. P10-P90 Qa= (1,4) 15-2 (2,3). Vma= 304,2 pm3

Habitat i localització: AL&CANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YH1281. 1300 m. SotaQuercus ilex subsp. bailo/a. i.eg. T Conca. 24-10-97. MES 3207. FM 2155 a-e. Patró d'abundtncia: R

Reaccions químiques: KOH, castalIy fosc, negrós, sobre la cutícula pilca! ¡la carn. PhA, roig vinós suhcuticular pilca!; negatiu a la cutícula pileal i a la carn.

Bibliografla selecta: AR\OW, N., 1993: 138.

Jconografia selecta: ARNOLD, N., 1993: Taf. 31.

Consideracions taxonbmiques: Cal que el diferencicm del C'. bovinus Fr. per tenir l'estípit més massiu i sobretot les espores molt més grans. El C. aprinus Melot és més ciar i té les espores més curtes i ampies, el mateix que ocorre ainh el C. suilhis Fr.

Característiques especifiques: Gran telamónia: I)e 55-7 x 55-10 x 15-2 (3,5) cm. CapelI convex, fibrillós innat, castany; l.mines amples ¡ separades, gruixudes, castanyferruginoses; estípil amb buib destacat, blanquinós. Espores eI.lipsoides, grosserament verrucoses: P10-P90a= (9,5) 10,6-13,5 (16) x (6) 65-7,3 (8) pm (N=100).

Hibitat sola Q. ilex subsp. bailo/a.

- 145-

38.- Cortinarius suillus Fi, Epicrisis: 281(1838) ss. Lange Non C. (Inoloma) suillus Fr. ss. Fr. ncc auci. plur. (Henry, 1977: 335) Descripció: Efi bombat a convex, amplament umbonat, una mica higrófan, sec, brlllant. PeriRria fortainent fihril•lósa rimosa o fibrillosa débil, amb fibres blanquinoses argentades del vel als exemplars joves; de vegades superfície totaiment gebrada. De castnny allutaci passa a castany fosc de major, amb lo rogenc ¡taques negroses. De 35-7 cm. Lamines escotades, siniiadcs o uncinades, amples, espaiades, amb aresta regular, serrada o crenulada, una mica Inés clara que la resta ¡ floconosa o hoinomorfes. Fins 1,3 cm d'alçada ¡ de 4-9/cm. Grisenques de joves, passen a castany fosc de majors, rogenques o sordescents. Esporada canyella. jtíit robust, obs de jove, massís-fiisiforme, amb un bulb gruixut i extrema base atenuada. De blanquinós sordescent, li1i hrut a l'ipex de l'estípit als ¡ndividuus molt joves, passa a castany fosc, quasi negrós, sobretot en envellir o als i.ndrets manipulats. Restes evidents del vel amb forma d'empremptes fibril.lo cotonoses persistents amb forma d'anell, no sempre totalment perfilat, evanescents, amb ocasionais bandes blanquinoses per baix. Vel esc.s o ahundós, blanquinós. Base feltrada ¡ blanquinosa. De 5-10 x 1,1-2,5 (3,2) cm. Textura gruixuda, blanquinosa sordescent, foscament Ida fosca a l'pex de I'estípit als individuus joves, cridanerament sordescent fosca a la base, amh lo rogenc en envellir, fet bastant característic de l'espcie, amb tendncia al castany fosc, peró mai rogenca en fregar-la o d'antuvi. Qiír ahsent o terrosa o de fusta banyada, aromiuica suau al cap d'una estona. Sabor indiferent.

Característiques microscpiques: Cutícula pileal ainb epicutis amb hifes gruixudes, de 5-10 lun, amb esc.s pigment intracel.Iular ¡ fi granulós epimeinhranari; hipoderm ben desenvolupat, amb hifes amb pigment ¡ntracel.lular hornogeni ¡ vacuolar dominant, acompanyat de fi pigment granulós epimembranari. També s'observa algun dipósit de pigment extracellulan Pigmentació que es repeteix a la trama, peró no tan marca-da COIII a l'hipoderm. Ba.sidis tetraspórics, de 28-45 x 7-1 1 lun. Aresta laminar amb elements estrils, de base fibulada, hialins, cilíndrics, cilindro clavats ¡ d'pex atenuat, de 2 1-35 x 4-8 pn. Espores vistes lateralrnent, el.lipsoidees, ellíptiques, subpruniformes o, rarament, subamigdaliformes; en visió frontal, el.lipsoidees, ovoidecs, cl.líptiques, obovoidees o subpruniforines; la forma subpruniformc, sense ésser la dominant, crida l'atenció per la seua prepondercia. Berrugues fines ¡ mitjanes, confluents a la base; en ocasions ¡ en projecció sobre l'pex, grosses berrugues aallades. Augmenten lleugerament en tamany cap a l'.pex. l'erfil a penes marcat, asperulat o denticulat, sobrctot a I'íipex, 011, en ocasions, s'obscrva un aspecte mdllat, sense ésser la norma. Perfil juxtaapicular adaxial recte o lleugerainent cóncau. Base no o atenuada lleugcrament. Apícula mitjana o gruixiida. Mn= 6,5 x 5,3 lan. Mx= 12 x 7,3 jam. Md= 9x 6pm. P1O-P90a= (6) 8,2-10 (12) x (5,3) 5,7-6,6 (7) izn. Qma= 15 P1O-P90 Qa= (1,1) 1,3-1,7 (2). Vma= 182,1 jan 3 .

- 148-

Bulli. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Hábitat i Loc.: ALACANT. Alcoi. Carrascar de la Font Roja. Cava Coloma. YH 1281. 1300 m. Sola Quercus ilex subsp. ha/Iota. 24-10-96. MES 2934. Mas de Tetuan. Y1-11281. 1200 m. Sola Quercus ilex subsp. ha/Iota. 24-10-96. MES 2942. Ibídem 31-10-96. MES 2965. Ibídem 30-11-96. MES 2995. Cava Coloma. YH 1281. 1280 m. Sola Quercus ilex subsp. ha/Iota. 19-12-96. MES 3021. Sant Antoni, Paellers. Y111982. 920 in. Sola Quercus ilex subsp. babIa. 24-01-97. MES 3073. Patró d'abundáncia: FF

Reaccions químiques: KOH sobre la caro: Castany grisenc o fosc, quasi negrós ainh to gris-olivaci brut. Sobre la cutícula Castany-negrós. TL-4 sobre la cutícula i carn: negaiiu o a penes groguenc.

Icon. Se!.: CErro, B., 1983: 965. LsGE,J.E., 1935-40: 148, Tab. 90. MARCIIAND, A., 1983: 736.

Obscrvacions: Carpbfor totalment negre en assecar-se.

Notes taxonómiques: El C. aprinus Melol, amh una aparincia molt semhlant, no tindria l'estípit obé.s, peró sí un pilcu més ciar, amb una distribució de les fibrilles innates pileals en un patró marbrejat i no radial, carn de la base de l'estípit no ca.stany fosca d'antuvi i espores més amples ¡ amb ornamentació més grossera. El C subferrugineus Fr. ss. Rob. Henry no té el pileu tan fosc ni l'estípit tan obs ¡ gruixut; es fa rogenc al frec, té les espores amb ornamentació menys grossera ¡ no són tan amples ni són tan abundoses les de forma subpruniforme. El C. bovinus Fr., més higrófan, de coloracions en general més rogenques ¡ espores més llargues, més amples, tan amples coin el C. aprinus Melot i d'ornamentació més grosSera. Tres tíüons bastant relacionats amb el C. suillus serien el C. suillo-nigrescens Rob. Henry, que tindria menvs desenvohipat el vel general, mancant-li l'empremta d'anell a l'estípit, així com colors lilacins dubtosos a l'tpex del peo, mentre que el C. pseudosuillus Rob. Henry també tindria poc desenvolupatelvel general ¡la textura seria més pJ.lida (Henry, 1958). El C cf. sordescens Rob. Henry (Melot, 1982: 195) també hi seria dintre d'aquest plomail taxonóinic amb una microscopia similar ¡ una apariéncia externa diferent, que dependria de la quantital de vel i edat de l'individu.

Característiques específiques: Dimensió inés bé robusta: De 3,5-7 x 5-10 x 1,1-2,5(3,2) cm. Píleu de castanv allutaci a castany fosc amb to rogenc, fibril.lós innat, poc higrófan, iimines amples, espaiades, castany rogenques ¡ estípit obés, sordescent, lila fosc a l'pex. Carn sordescent, lil fosca a l'ítpex de I'estípit, sordescent fosc amb to rogenc a la base.

- 149-

Espores el•lipsoidces, subpruniformes: P10-P90a= (6) 8,2-10 (12) x (5,3) 5,7-6,6 (7) pm

(N=200). Htbitat sota Quercus ilex subsp. balk'ta.

Secc. Uracei Kühner & Romagn. ex Melot:

39.-Cortinarius uraceus Fr., Epicrisis: 309 (1838)

Descripció: iíiu convex, fosca i amplament umhoiiat. Higrófan, castany argilenc, ferniginós-ocrós o castany fosc, quasi negrós si hi és imbut, castany-griscnc, al.lutaci-rogenc o dant en eixugar-se. Pot clapar-se de taques negroses en envellir, així com clivellar-se o fer-se firiament fibro-escatoset. El centre sol ésser una mica més fosc. De 3,5 cm. Líunines arrodonides escotades, separades, amples, gruixudes, gris-castany de joves, passen a castany ferniginoses en madurar. Aresta crenulada, floconoseta i clara. De 5-7 grans l.mines/cin. Fins 0,7

cm d'alçada. Esporada ocre-ferruginosa.

tíit fusiforme, amb restes evidents de cortina gris grogosa a la part mitjana. De vegades, alguna banda fibrillosa poc diferenciada. També higrófan ¡ concolor al pfleu, castany fosc, quasi ncgrós, ainb la base tomentós blanquinosa. De 4,5 x 0,7 (0,8) cm. lextura gruixuda, ca.stany-grisenca, sordescent, amb to gris grogós i tendéncia a enfosquir a partir de la base de l'estípit. En envellir, tot el carpófor es fa catany negrós ainb to rogenc.

QIQr acidulosa, ferruginosa, de peli de kiwi, peró sempre débil. Sabor indiferent. Exsiccata ca.stany rogenc negrós.

Descripció microscbpica Cutícula pileal amb un epicutis amb pigment granulós de membrana i intracellular. Hipoderm arnb piginent intracellular granular i vacuolar verdós, cridaner, així com de reforç de membrana. Ful)ules presents. Basidis tetraspórics, de base fihulada ¡ contingutvacuolar verdós, de 35-4 1 x 8-9 jan. Céllules estérils de I'arcsta laminar clavades o esferopedunculades, de base fibulada, de 16-44 x 8-15 pm, harrejades ainb hasidis esporularits. Espores en visió lateral el.lipsoidees, eI.líptiques, pla convexes, pruniforines, algunes sukunigdalifornies; en visió frontal, eI.lipsoidees, el.líptiques, amplament eI.líptiques, naviculars o ovoidees. Berrugues fines, mitjanes i grosseres, a11ades o confluents, formant póstules o fins tractes catenulats, crostosos. Perfil l)astant variable, asperulat, crenulat o, sobrctot a l'tpex, en algunes espores, mellat. Perfil juxtaapidular adaxial recte o llcugerament cóncau. Base atenuada. Apex rom o, menys freqiientment, una mica atenuat. Apícula mitjana o gruixi.ida. llomomórfia mitjana. Mn= 9 x 6 pm. Mx= 14x8jim. Md= 11 x 7pm. P10-P90a= (9) 9,9-12,2 (14) x (6) 6,5-7,3 (8) pm. Qrna= 1,6. P10-P90 Qa= (1,3) 15-1,8 (1,9). Vma= 275,1 pm3 .

- 150 -

Hibitat 1 localització: ALACANT: Alcoi. carrascar de la Font Roja. Mas de Tetuan. YH 1281. 1200 m. Sota Quercus ilex subsp. babia. Leg.F Garcia. 23-12-96. MES 3039. Patró d'abundmcia: R

Reaccions químiques: K011: Castany bistre-negrós arnb to olivad a la cutícula pileal. Castany-negrós ala carn ¡ base de l'estípit.

Bibi. Sel.: ARN0ID, N., 1993: 164.

Icon. Sel.: BRANDRUD, TE. El AL., 1994: C40

Obscrvacions taxonmiques: El C. armeniacus (Schaeff. Fr.) Fr., de ¡a SeccióAmwniaci, té color d'alhercoc, estíl)it ¡ve! blanquinosos, forrnant bandes adpreses poc notóries, peró persistents i és típic de coníferes. E! C'. balaustinus Fr., de la Secció Lanigeri, típic de planifolis, té un pileu de castany rogenc a taronjat, estípit de blanquinós a groguenc, olor forta terrosa, vel abundós i espores més petités i subglohoses, de 5,5-7 x 4,5-5,5 (Brandrud et al., 1992). El C. brunneus (Pers. : Fr.) Fr. es diferenciaria per tenir la cortina blanquinosa, contrastant amb el color fosc del fons, csporcs menors, amplament ellíptiques, de 8-10 x 6-7 pm ¡ hthitattípic sota acictilifolis. Incloem en aquesta diferenciació les simples variacions del C. brunneus: var. brunneus típica, vai claro brunncus l.insti & Melot, arnb espores una mica més petites, PfleU brillant ¡ color inés clars i la var. grandicolor (Fr.:Fr.) Linstr. & Melot, de talla més petita i umbó agut (Branrud et al., 1992: B07, B08, B35). Del C. cas/aneus (BulI. : Fr.) Fr. var. erythrinus Moenne-1.. & Reuinaux, (1990 a: Pl. 2, mf., Fiche 3) seinhla diferenciar-se per l'abséncia de tu lil-rosat a I'estípit ¡ a la carn ¡ espores no tan amplarnent el.líptiques. El c.fuscopallens ( Fr.) Amold (= c. trfornis Fr., C. subferrugineus (Batsch : Fr.) Fr. Ss. Bres.) té el píleu inolt higrófan, vora estriada per transparéncia, estípit blanquinós amb to gris-lila, que també adqiiirei.x la carn i espores de 8-11 x 5,5-6 l. El C. illurninus Fr., també de la Secció Armeniaci, típic de pinedes, té les espores subgloboses ¡ menudes. El C. Iucorum Fr. té tons lilas a la part superior de l'estípit de jove ¡ espores menors. El C. rubricosus Fr., de la Secció Rubricosi és típic de pinedes, té la cam que enrogeix a! tacte ¡ base de l'estípit negrosa. El C. suhferrugineus (Batsch: Fi) Fr. té un píleu ainb to groc-lleonat, estípit blanquinós, castany a la base, carn de l'estípit subsafranada rogenca i espores de (7) 83-10,3 (12) x (5) 53-6,1 pm. El C. suillu.s Fr. s.s. Lge. té el píleu fibri!.lós-rimós, estípit obs, carn de la base de l'estípit castany fosca arnh tendncia a ennegrir i espores més menudes, de (6) 8,2-10 (12) x (5,3) 5,7-6,6 (7) pm (N=200).

- 151 -

El C. bovinus Fr., de la Secció Bovini , d'espores bastant semblants, és més gran, amb la base de

l'estípit inés gruixuda, II manquen els pigments verdosos, té el vel blanquinós i els exsiccates no

tenen tons porpra.

Característiques específiques: Dimensions inés bé menudes: De 3,5 x 4,5 x 0,7 (0,8) cm. Pileu higrúfan, castany argilenc, ferruginós ocrós o castany fosc, quasi negrós si hi és iinbuYt, castany-grisenc, al.lutaci-rogenc o dant en eixugar-se. Pot clapar-se de taques negroses en envellir, així coin clivellaise o fer-se finanient fibro escatoset; lrnines separades, amples, de gris castany a castany ferruginoses; estípit fusiforme, castany fosc, amb restes de cortina gris verdosa. Tot el carpófor tendeix a ennegrir. Pigment granulós verdós a la cutícula pileal i als basidis. Espores el.lipsoidees, el.Iíptiqucs, grosserament verrucoses, sobretot a l'tpex: P10-P90a= (9) 9,9-12,2 (14) x (6) 65-7,3 (8) pm (N=100). Exsiccates castany rogenc negrosos. Hthitat: Q. ilex subsp. baiota.

Agraments: Especial menció per aT. Conca i E Garcia, vertaders motors d'aquesttreball, recol.lectors infatiga-bies i hons coneixedors (le la biologia de la nostra terra. A E Garcia iV. Granero per l'assessorament estadístic. A R. Benavent, per la correcció Iingiiística.

Bibliografia General

APARICI, R., Cosc., A, GARCI.k, F. & MAIIIQUES, R. (1995). Bolets de la Valld'Albaida. Caixa d'Estalvis d'Ontinyent. Ontinyent (Valéncia)

ARNOLD, N. (1993). Morphologisch-anatomische und chemische (Intersuchungen an der Untergattung 'Jelanzonia. 111W-Verlag. Regenshurg.

Asrsi, J. (1990). La vegetació al nostre mcdi. Papers bsics 3 i 4. Valéncia. BALIA&, J. (1995). Boiets de Catalunya, XIV, núm. 664. Ed. Soc. Catalana de Micol. Barcelona.

J. (1996). Estudis sobre C'ortinarius subalpins de catalunya: 1. Espécies recollectades a 1' Hylocomio-Pinetum Gata!aunicae. Revista Catalana Mico!. 19: 47-66.

BALIJ!.STI:R, G. & STtaING, G. (1990). La Sierra del Carrascar de Alcoy. Flora y vegetación. Cuadernos de la Naturaleza N° 1. Caja de Ahorros Provincial de Alicante.

- 152-

BATAILLE, E (1911). Flore Monographique des C'ortinaires d'Europe. Besançon. BENDIKSEN, E., BENI)wsF.N, K & BINDRUD. T. E. (1993). C'ortinarius subgenusMycium section ('olliniti

(4garicales) in Fennoscandia, svith special emphasis on theArctic-alpine zones. Sommerfeltia 19: 1-37. BERTAUX, A. (1966). Les cortinaires. P. Lechevalier. Paris. BIDAIJO, A. (1994). Note sur deux Cortinaires (Sous-Genre Hydrocybe) associés aux cistes et aux

Chanes verts du maquis méditerranéen. Buli. Feder. Assoc. Myc. Medit., ns., 6: 4 1-46. BIDAUD, A. & FIWON, R. (1994). Ximes journées duropéennes du cortinaire St. Brevin-les-pins

(Loire-Atiantique). Etude de quelques récoites critiques. Doc. Mycol. XXIV (94): 73-82. BIDWD, A., M0tNNE-Loccoz, P. REULUX, P. & HENRY, R. (1 992).Atlas des Cortinaires. i'ars IV. Ed. Fed.

Mycol. Dauphiné-Savoie. Annecy-Seod. France. BIDAUD, A., M0tNNIJ-1.occoz, P. REL!MAUX, P. & HENRY, R. (1993). Atlas des Cortinaires. Pars y. Ed. Fed.

Mycol. Dauphiné-Savoie. Annecv-Seod. France. BIDAUD, A., MOtNNE-1.occoz, P. REuMAUx, P. & HENRY, R. (1994a). Atlas des ('ortinaires. Pars VI. Ed.

Fed. Mycol. Daupliiné-Savoie. Annecy-Seynod. France. BIDAIJD,A., M0tNNE-I.occoz, P REUMALX, P. (1994b). Atlas des cortinaires. Cié générale des sous

genres, sections, sous-sections et séries. Ed. Fcd. Mycol. Dauphiné-Savoic. Annecy-Seod. France. BIDAUD,A., MotNNE-L:coz, P. RIJuM,\ux, P & HENRY, R. (1996). Atlas des cortinaires. Pars VIII.. Ed.

Fed. Mycol. Daupliiné-Savoie. nnecy-Seod. France. B0uDIER, E. (1905-1910). Icones Mycologicae. Tome IV. Libr. des Sciences Naturelles. Paris. BRANDRLJD, T. E. (1982). Si)ecie di Cortinarius (Suhg. Phlegmacizinz, sez. Fu/vi) da bosclú di latifoglie

calciflie dei distretto della val Taro (ltalia).AttiSymp. internet. Micol. 1981. Centro studi per la Flora mediterranea (Borgo val di Taro): 2 19-245.

BRANDELID, LE. (1996). cortinarius Subgenus Ph/egmacium Section Phlegmacium in Europe. Edinh.j Bot. 53 (3): 331-400.

BRANDRUD, l.E. & BENDIKSEN, E., (1989). The Cortinarius flora of Quercus ilex forest at Mallorca (Spain). Agarica 6 (12): 90-103.

BRANDRUD, lE., LINDSTRM, II., MARKLLJND, Fi., MELOTJ. & MUSKOS, S. (1990). cortinarius. Flora Photographica. Vol. 1. Cortinarius liB. Matfors. Sweden.

BRNNDRUI, lE., LINDSTRM, U., MARKLUND, II., MELOT, J. & MUSKOS, S. (1992). cortinarius. Flora Photographica. Vol. II. cortinarius HB. Matfors. Sweden.

BRANDRIJD, TE., I.INDSTRÓM, H., MARK1.UND, It, MELOT, J. & Musxos, S. (1994). cortinarius. Flora Photographica. Vol. III. Cortinarius HB. Matfors. Sweden.

BREITIJNBACH, J. & KRANZLIN, E. (1991). chainpignons de Suisse. Bolets et chamJ.ignons á lames. lre. partie. Vol. 3. Edition Mykologia. Luzern.

Bio.sADol, J. (1927-1933). Iconographia Mycologica. Vol. I-XXVI. Mediolani. BROTZU, R. (1995). 1° Contributto alla conoscenza della flora micologica del monte Ortobene

(Nuoro). Rivista diMicol. XXXVIII (2): 99-112. CARBÓ,J. (1993). Bolets de Catalunya, XII, núm. 558. Ed. Soc. Catalana de Micol. Barcelona. GkMPO, E. (1995). Cortinarius ionochlorus Maire. Rivista diMicol. XXXVIII (2): 177-182. Cmo, B., (1983). Ifunghi del vero. Vol. 3. Saturnia. Trento.

ButI. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

CIIEVAS.SIJT, 6. & HENRY, R. (1975). Six cortinaires méditerranéens nouveaux dii chne ven (Q. ilex) dans le Bas-I.anguedoc (1). Doc. Mycol. y ( 20): 23-36.

CHEA.SSW, G. & HENRY, R. (1978). Cortinaires nouveaux oil rares dela région Languedoc-Cévennes (lére. note). Doc. Mycol. VIII (32): 1-74.

CHEVASSLI, G.& hENRY, R. (1982). Continaires nouveaux on rares de la région Languedoc-Cévennes (2éme. note). Doc. Mycol. XII (47): 1-86.

CIIEvA.sslsr, G.& 1 ll:NRY, R. (1986). Cortinaires raras oti nouveaux de la région Languedoc-Cévenne.s (3éme. note). Doc. Mycol. XVI (63-64): 75-104.

CnivAssur, G.& HENRY, R. (1988). Cortinaines nouveaux ou rares de la région Languedoc-Cévennes. Doc. Mycol. XIX (73): 45-62.

CoNsIc,uo, G. (1995). Contnibutto alla conoscenza dei macromiceti della regione Emilia-Romagna. ia parte. Genere ('ortinarius. Rivista di Mico!. XXXVIII (1): 3-16.

C0NsIGI.Io, G. (1996a). Contributto alla conoscenza dei macromiceti della regione Emilia-Romagna. r parte. Genere Cortinarius. Rivista di Mico!. XXXIX (1): 39-54.

CoNsiGno, G. (1996b). C'orlinarius cal han nae, sp. nov.. Rivista di Mico!. XXXIX (3): 195-200. CoNsiGuo, G. (1997). Contributto alla conoscenza dei macromiceti della regione Ernilia-Romagna.

VII. Rivistadi Micol. XL (2): 159-174. CoNsTANTINo, C. & SIQUIER, J. l.L. (1996). E!s Bolets de les Balears. Micobalear, C. B. Sóller (Balears). COSTA, M. (1986). La vegetación en el Pais Valenciano. Universitat de Valéncia. CouRTEcuIssE, R., (1994). Les Charnpignons de France. Guide encyclopédique. Eclectis. Paris. GARCÍA BONA, 1.. M. (1982). Contribución al conocimiento de la flora inicológica de Navarra. III.

Anal. Atila Dei 15(1/2): 5-39. GARCÍA RosA, 1.. M. (1994). El género Cortinari lis en Euskalherria. Cuadernos de sección Ciencias

iVa/urales. N° 10: 9-225. GA.SPARINI, B. (1994). Un ritrovamento in ambiente mediterraneo: c'ortinarius aurilicis Chevassut

& Tresc. Rivista di Mico!. XXXVII (3): 231-236. HENRY, R(1935). Étude de quelques Cortinaires du groupe des Scauri. Deux espéces nouvehles.

Bu!!. Soc. Mycol. Fr 51(1): 34-100. HENRY, R. (1936). Révision de quelques Phlegrnacia appartenant aux groupes des C'liduchi et des

Elastici. Bu!!. Soc. Mj'co!. Fr 52 (3): 279-299. HENRY, R. (1937). Révision de quelques Cortinaires (suite). Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 53 (1): 49-80. hENRY, R. (1 939a). Suite el complément a l'étude des Ph!egmacia. Bu!!. Soc. Myc. Fr 55(1): 61-94. HENRY, R. (1939h). Suite et coinpléinent a létude des Ph!egmacia. Bu!!. Soc. Myc. Fr 55(2): 166-194. HENRY, R. (1951). Les Scanri. Bu!!. Soc. Myco!. Fr. 67: 225-322. IIENRY, R. (1956). Révision des Cortinaires. Bu!!. Soc. Myco!. Fr. 71(3): 202-263. HENRY, R. (1957). Nouvelle contnibution al'étude de cortinaires rares oil nouveaux,principalement

rencontrés en Franche-Comté. Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 73(1): 18-76. HENRY, R. (1958). Suite al'étudc des cortinaires. II. Champignons non visqueux. Bu!!. Soc. Mj'co!.

Fr 74(4): 365-422. HENRY, R. (1966). Étiide oil fViSiOfl (le quelques cortinaines appartenant auxMyxacia el aux Scauri.

Buil. Soc. Myco!. Fr. 82 (1): 135- 178.

- 154 -

HENRY, R. (1967). Étude provisoire du genre Hydrocybe: Hydrocyhes a pied attenué a la base. Bu!!. Soc. Mycol. Fr 83(4): 989-1046.

HENRY, R. (1976). Nouveau regard sur les Cortinaires. Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 92 (1): 57-126. HENRY, R. (1977). Nouveau regard sur les Cortinaires. Bu!!. Soc. Mycol. Fr. 93(3): 313-371. HENRY, R. (1981). Les Cortinaires. Bu!!. Soc. Myco!. Fr. 97 (3): 157-279. HENRY, R. (1984). Cortinaires rares ou nouveaux (suite). Bu!!. Soc. Mj'co!. Fr 100(1): 1-45. KARCIIER, R. & SEIBT, D. (1990). Bemerkenswerte Corlinarius-Funde der Untergattung Phlegmacium

aus W. Villinger's Beobachtungsgebietcn im Raum Offenhach/Frankfurt. Z. Myko!. 56(1): 47-66. KONRAD, P & MAUBIANC, A. (1924-1937). Iconessek'ctaeFungorum. Vol. 1-VI. P Lechevalier. Paris.

(Reed. Candusso, M. (1985-1987). lib. Giovanna Biella. 1- Saronno) LANGE,J.E. (1935-40). FloraAgaricinaDanica. Vol. 1(1935), 11(1936), 111 (1938), IV (1939),

V (1940) København. (Reprint M. Candusso. 1993.Vol. 1 & II. l..E. Giovanna Biella. Saronno). MALENÇON, G. & BERTAL1.T R. (1970). F!ore des champignons supérieurs du Maroc. Tome 1. Faculté

Sciences. Rabat. Maroc.

MAu:çoN, G. & BERTAUI.T R. (1971) Champignons de la Péninsule Ihérique. 1. Esplorations entre le Midi valencien et le Montseny. Acta Pbytotaxonornica barcinonensja 8: 5-68.

MARCUAND, A. (1982). Charnp. du IVord el du Midi. Vol. 7. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Perpignan.

MARCIIAND, A. (1983). champ. du Nord el du Midi. Vol. 8. Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes. Peq)ignan.

MELOT, 1. (1982). Note sul genere C'ortinarius. Atti Symp. internat. Mico!. 1981. Centro studi per la Flora mediterranea (Borgo val di Taro): 189-2 17.

MaoT,J. (1990). Une classification du genre C'ortinarius (Pers.) S. E Gray. Doc. Myco!. XX (80): 43-59. MENDA7J, R. & Díz G., (1987). Las setas. Guíafoiograficay descriptiva. Iberduero Miciia, E., llvsIG, B. & KRn5LL, II. (1985). HandbuchfiirPllzfreunde. Vol.4. Gustav Fisher Verlag. Stuttgart. M0ENNE-1,occoz, P. & RniMux, P. (1989). Cortinaires récents, nouveaux ou fantómes. Fungorum

rariorum icones co!oratae. Pars XVIII. MOENNE-l.occoz, P., RELIMAIJX, P & HENRY, R. (1990a) Atlas des ('ortinaires. ParsI. F:d. Fed. Mycol.

Dauphiné-Savoie. Annecy-Seod. France. Moiksst-Loccoz, P., REL'MAIIx, R & HENRY, R. (1990h).At!asdesCortinaires. Pars II. Ed. Fed. Mycol.

Dauphiné-Savoie. Annecy-Seynod. France. M0sER, M. (1952). Cortinarien studien. Sydowia VI (1-4): 17-161. MOSER, M. (1960). Dic Gattn.ng Phlegmacium (Sch!eimk4fe). Dic Pilze Miltekuropas. Band

IV. Julius Klinkhardt. Bad Ileilbrunn. MOSER, M. (1983). Kleine Kryptogamenfiora. Dic Ri.ihr!inge undBlütterpi!ze. 5. Auflage. G. Fisher

Verlag. Stuttgart. New York. MOSER, M.,Jtjucii, W. & FURRER-ZIOGAS, C. (1985-1996) Farbat!as derBasidioinycelen. l.ieferung 1-14.

Gustav Fischer Verlag. Stuttgart. New York.

ORTEGA, A. & cALONGE, E D. (1980). Aportación a los hongos de Andalucía. 1. Especies nuevas o interesantes de la provincia de Granada. Acta Botanica Ma!acitana 6: 83-94.

- 155 -

ORTEGA, A. (1992). Setas dezlndalucia Oriental. Colegio Oficial de Farmacéuticos de la provincia

de Granada. Granada. ORTEGA, A. (1995). Sorne interesting species of the genus Cortinarius Fr. in Andalusia (Spain).

NovaHedwigia60 ( 1-2): 125-134. ORTEGA, A. & MAHIQULS, R., (1995a). Sorne interesting species of the Genus Cortinarius Fr. in Andalusia

(Spain), Part 2. Doc. Mycol. XXV (98-100): 295-304.

ORTEGA, A. & MAIIIQUES, R., (1995b). Contribución al estudio del género Cortinarius en Espaíia

Peninsular. 1 parte. CryptogamieMycol. 16(4): 243-275.

0aiTa,A., PQas,J. &At1T,P (1996).Setas. Idea «ficación, lavkidad,gastmmicología. PmctoSiir. Granada.

PÉREz, M. A. (1993). Bolets de Catalunya, XII, núm. 559. Ed. Soc. Catalana de Micol. Barcelona.

PERIs, J. B., STÜBING, G. & RosE!.LÓ, R. (1996). Bosques y matorrales de la comunidad Valenciana. Dip. de Castelló.

R.&IM, E. (1994). Notes sur quelques recoltes de Cortinaires du Nord-Est de la France. Doc. Mycol.

XXIV (94): 65-70. RIESEN, A. (1915). Dic BI/itierpilze Agaricaceae). T.O. Weigel. Leipzig.

R(xBRLNA, A., (1986). Bolets de Catalunya, 'Ç núm. 216. Ed. Soc. Catalana de Mico!. Barcelona.

SACcARDO, P. A. (1887). Syiogefungorum. Vol V. Patavii.

SANCHEZ, E, ORTEGA, A., II0NRuBLA, M & TORRES, P. (1995). Hongos ectomicorrízicos en el Maestrazgo.

II. Cortinarius Fr. Doc. Mycol. XXV (98-100): 425-435. T,'nARÉS, M. & PASCUAL, R. (1994) Bolets de Catalunya, XIII, núm. 607. Ed. Soc. Catalana de Micol.

Barcelona. I'RESCOL, E. (1983). Cortinaires (les chanes veiles. Annales N°2 de la Fédération desAssociations

Mycologiques Méditeranéennes. Montpellier.

Relació deIs 39 corlinaris descrits de la Font Roja d'Alcoi:

Cortinarius aprinus Melot (Suhgn. iclamonia, Secc. Sord(.,scenlcs) . N° 36, pag. 143 Cortinarius aurilicis Chevassiit & Trescol (Siibgén. Phlegmaciurn, Secciulvi) - N° 13, pag. 101 Cortinarius bulbolatens Chevassut & Rob. Henry (Subgcn. Phlegmacium, Secc. Scauri) - N°25, pag. 123 Cortinarius bulliardii var. violascens P. Karst. (Siibgén. 7'elamonia, Secc.Cinnabarini) - N° 28, pag. 129 Cortinarius caerulescens var. caerulcscens (Schaeff.) Fr. (Siibgn. Ph!egmacium, Secc.caerulescentcs)

N° 5, pag. 89 Cortinarius caligatus Malençon (Subgén. PhleRmacium, Secc.Phleginacium) - N° 24, pag. 121 Cortinarius caloclirous subsp. coniferarum var. coniferarum (M. M. Moser) Nezd. (Siihgn. Phlegmacium,

Secc.C'alochroi) - N° 9, pag. 95 Cortinarius catliarivae Consiglio (Subgn. Phlcgmaciurn, Secc. C'alocbroi) - N°8 , pag. 93 Cortinarius claroflavus Rob. Henry (Subgn. I'hlegrnaciunz, Secc. Laeticolores) - N° 9, pag. 111 Cortinarius cotoneus Fr. (Subgcn. Cor/inarius, Secc. Leproc) ,be) - N° 1, pag. 82

Cortinarius decipiens var. decipiens (Pers.:Fr.) Fr. (Subgn. Telamonia, Sccc. H)ldrocybe) - N° 29, pag. 131 Cortinarius decipiens var. subturibulosus (Kizlik & Trescol) Ortega & Mahiques (Subgn. Telamonia,

Secc. Hydroc) ,be) - N° 30, pag. 133 Cortinarius dionysae Rob. Henry (Subgn. Phlegmacium, Secc. (i4aucopodes) - N° 19, pag. 112 Cortinarius diosmus var. diosmus Kühner (Subgn. Te/amonia, Secc. Malachii) - N° 33, pag. 138 Cortinarius liemitriclius (Pers.: Fr.) Fr. (Subgén. Telarnonia, Secc. incrustali) - N° 32, pag. 136 Cortinarius infractus (Fr.:Fr.) Fr. (Subgn. Ph/egmaciurn, Secc. Infracti) -N°21, pag. 116 Cortinarius ¡onochlorus R. Maire (Subgn. Phlegmaciuiz, Sccc. Fu/vi) - N° 16, pag. 107 Cortinarius lebretonii Quél. (Subgn. 7e/amonia, Secc. Azurei) - N° 12, pag. 100 Cortinarius mucosus (Iltili.) Kic1 (Subgén. Myxacium, Secc. o/lini1i) - N° 2, pag. 84 Cortinarius nemorensis (Fr.) J. E. 1nge (Subgn. Phlegrnaciurn, Secc. Varieco/ores) - N° 26, pag. 124 Cortinarius pachypus M. M. Moser (Subgén. Te/amonia, Secc. Brunnei) - N°37, pag. 144 Cortinarius prasinus (Schaeff. : Fr.) Fr. (Suhgén. Ph/egrnaciurn, Sccc. Fu/vi) - N° 15, pag. 105 Cortinarius quercilicis Chevassut & Rob. Henry(Suhgn. Phlegmaciurn, Secc. Fu/vi) - N° 14, pag. 102 Cortinarius salor subsp. salor Fr. (Subgn. Myxacium, Secc. Delihuti) - N°4, pag. 87 Cortinarius scaurotraganoides Rob. Henry (Subgén. Phlegrnaciunz, Secc. C'aerulescentes) - N° 7, pag. 92 Cortinarius sciophyllus Fr., ss. Ridaud & Fillion (Subgn. Te/amonia, Secc. Armeniaci) - N° 27 , pag. 126 Cortinarius sodagnitus var. parasuaveolens Bon &Trescol (Subgn. Ph/egmacium, Secc. C'aerulescentes)

- N° 10 , pag. 97 Cortinarius suaveolens Bataille &Joachirn (Subgn. Phlegrnacium, Secc.Calochroi) - N° 11, pag. 98 Cortinarius subferrugineus Fr. (Subgén. Telamonia, Secc. Rubricosi) - N° 35, pag. 141 Cortinarius suillus Fr. ss. Lge. (Subgn. Tela,nonia, Secc. Lanigeri) - N° 38, pag. 148 Cortinarius sulfurinus Qiiél. (Subgén. Phlegniacium, Secc. Fu/vi) - N° 17, pag. 109 Cortinarius terpsichores Melot (Subgén. Phlegmacium, Secc.Gaeru/escentes) - N°6, pag. 91 Cortinarius trivialis var. rickenii Rob. henry (Subgn. M),xaciurn, Secc. Co//mili) - N° 3, pag. 85 Cortinarius turbinatus (BuIL:Fr.) Fr. (Subgn. Phk'grnacium, Secc. Mu/tiformes) - N°22, pag. 117 Cortinarius turgidus Fc (Suhgn. Te/wnonia, Secc. Ma/achii) - N°34, pag. 139 Cortinarius umbrinolens P. D. Orton (Subgn. Telamonia, Secc. Hydrocybe) - N°31, pag. 134 Cortinarius uraceus Fr. (Suhgén. Telamonia, Secc. Uracei) - N° 39, pag. 150 Cortinarius variiformis Malençon in Mal. & Ben. (Siihgn. Ph/egmacium, Secc. Ph/egmaciiirn) - N°23, pag. 119 Cortinarius viridicaeruleus Clievassut & Rob. Henry (Subgn. Phlegmacmum, Secc. (ilaucopodes) - N°20 , pag. 114

BASIDIOMICETS DEL CARRASCAR DE LA FONT ROJA

A. CONCA (1), E GMCÍA (2), E DE P. MARTINEZ (3) i R. MA}IIQUES (4)

PlaçaJoan Vimbodí, 5.46870 Ontinyent (ValLacia) Cancí Bonavista, sIn. 46870 Ontinvent (Valncia)

La Granja (Val6ncia) Dr. Cliittent, 26. 46837 Quatreconda (Valíncia)

Surnmary. Cosc,A,, Gsin;n. E, Muirrisez, E e:P. &MllIIQtca, R. (1997) Basidiomvcetesfrom theCarrascar of che Font Roja. fluilLSoc. Mico!. Valenciana 3: 159-200

Tice autitors gire catalogue of the basidoncicetes, mainly of the Agaticla.s found between autumn 95 and suramer 97 at the oak wood natural park in La Font Roja, sitvated in che region of TAicoia itt El Pais Valencia. Tite ecologv of each species and the tazonomv of sorne of thent is shown. Key \Vords: Basidio,nycotina, check-hst, corology, País Valencia

Resum. Corc. A., Ginu,, E, M,irnsi:z, E ir P. & M.IiIQna, R.( 1997). Basidiomiceis del Carrascar de la Font Roja. Butil. Soc. Mico! Valenciana 3: 159-200

lis autors donen un cataleg deis basiodiornicets, fonarnenaiment deis Agaricals trobats entre la tardor del 95 i lestiu del 97, al parc natural del carrascar de la Font Roja sittlat a la comarca de l'Alcoiá dintre del I'aís Valenciít. De cada espcie s'assenvala la sena ecologia i daigunes sobre la secta laxonomia.

Paraules clan:: liasidiornycolina, catieg. corologia, País Va1enci

Justificació

Donades les excepcionals característiques hotniques, la gran diversitat d'arbres ¡ el bon estat de conservació del carrascar de la Font Roja, els autors pensrem que calia fer un estudi a fous de la flora micológica del paratge. Així els anys 1995 i 1996 vam demanar el corresponen perinís a la Direcció General de parcs naturais de la Conselleria de Mcdi Ambient. Una vegada ens fou concedida, inici.rem una prospecció insistent i sistemttica de la zona durant aqueixos dos anys.

En aquest trebail presentem una primera aproximació a la flora fúngica del parc natural; trebail que hi pensem continuar,tot dedicant més atenció a grups o arees poc estudiats, com els afilloforais i cts bolets dels pinars o la vessant solana.

- 159 -

INTRODUCCIÓ

El Parc Natural del Carrascar la Font Roja es troba situat a la comarca de l'Alcoi, entre els municipis d'Alcoi ¡ ibi, i inclou les 2450 ha de la serra del Menejador o de la Teixereta. Aquesta serra forma part del conjunt de serralades paral.leles prehtiques d'orientació SW-NE que delimiten un conjunt de serres i valls anomenades terreny dinic. Per la seua orientació lii trobem dues vessants molt diferenciades: la vessarlt d'ombria, de pendent més fort, amh abundants cingles rocosos ¡ pedreres (anomenades localment"runars"), molt més huinida ¡ que presenta les formacions vegetals més interessant.s i peculjas; i la vessant solana, de pendent inés suau, Inés cixuta, recoberta per comiinitats vegetals menys exigents d'ombra i humitat. La cota inés alta del parc correspon al cim del Menejador amh el seus 1352m ¡les parts més baixe.s estan al voltant deis 700ni a les rodalies del barranc de la Batalla. lis materials geokgics són fonamentaiment calcaris, encara que lii ha abundants afloraments d'argiles tri.siques del Keuper des de les rodalies del Monasteri fins al pla deis Gailers.

Les autoritats de la ciutat d'Alcoi decidiren ja en l'any 1332 la protecció del Carrascar situat a 10 Km de la clutat. Des d'aleshores Oms al segie XIX nombroses normatives asseguraren la çirotecció de la flora ¡la fauna del paratge, peró l'incendi de 1840 que crema prtcticament tota la serra i la venda de terrenys públics per fer transformacions agrries han suposat un ccii punt d'inflexió. 1113 d'abril de 1987, la Generalitat Valenciana declara la serra Parc Natural, refermant així la protecció que abans ja havia tingut. Les causes que motivaren la seua protecció actual foren l'existéncia de formacions vegetais boscoses singulars, que difícilment podrem trohar amb tanta extensió ¡grau de mnaduresa enlloc de les nostres terres, i la presncia de nomhrosos endemismes botnics i plantes de distribució eurosiberiana en un paratge vef de les terres árides d'Alacant.

Vegetació:

D'acord amb BALLESnR ¡ STUBING (1990) les grans formacions vegetals boscoses que hi podem trohar són: bosc de caducifolis (Fraxino orni -Quercetuin faginea) , carrascars (Hedero ilicis - Quercetun rotundfoliae) ¡ pinars.

La primera formnació vegetal ocupa les irees més protegides i altes de la vessant nord, generaiment sobre terrenys 1)edregosos com l'obaga del cim del Menejador. L'estrat arbori est format per gai.lcrs (Quercusfaginea) , fleix de flor (Fraxinus orn us) , moixeres (Sorbus aria i Sorbus torminalis), aurons (Acer opalus ssp. granatense) , teixeres (flixus baccata), etc. Al sotahosc podem trobar espcies herhcies interessants com el segeil de Salomó (Pol)lonalum odoralurn), Geum sylvaticurn, Viola willkom,nii , etc. La prcséncia d'ahundants caducifolis determina un alt grau d'oscil.lacions cromitiques amb el pas de les estacions, gens comunes a les nostres comarques dominades per carrascars i pinedes de gran monotonia cromttica al llarg de tot l'aiiy.

la formació predominant, ¡ que dóna nom a la serra, és el carrascar que ocupa gran part de la vessant ombria i les irees Inés protcgides de la solana. Entre totes dues vessants lii ha

- 160 -

difcrncies tan remarcades que ens permeten parlar d'un carrascar d'ombria ¡ un carrascar de solana. El primer és una formació boscosa densa ¡ atapeYda, l'estrat arbori de la qual recobreix prcticainent tot el sól; a l)anda de la carrasca (Quercus ilex ssp rotundfo1ia) lii trobem altres arbres o arhusts alis com: el fleix de flor (Fraxinus ornus), gal.lers (Quercusfliginea), auró (Acer opalus ssp. granatense) , inarfuli ( Viburnum tinus), garguller (Crataegus monogyna) i iocalinent alguna alzina ( Quercus ilex ssp. ilex), etc. Uestrat lianoide esti ben representat amb heura (Hedera helix) , lligaboscs (Lonicera etrusca, L. imp lexa) , rogeta (Rubia peregrina) ,etc. A la solana, o allá on la capa de sól és inolt minsa, localitzem un carrascar molt esclarissat, integrat per carrasques baixes agrupades en roglets de deu a vint peus, que deixen entre elles abundants clarianes ocupades p' matollars baixos o prats vivaços. Un tret característic d'aquesta formació és la desaparició de la major part deis arbres, arbusts i llanes de la comunitat anterior.

Les pinedes ocupen les cotes més baixes, la part de lievant de la vessant ombria ¡ parÉ de la solana. Aquestes formacions són producte de les repohlacions en la seua major part i estan integrades per un cstrat arbori ainb pi bordo blanc (Pinus halepensis) i un sotabosc de brolles, coscollars (molt piintualmeiit), fenassars ¡ ilistonars, que constitueixen les autntiques formacions vegetals. Com les pinedes són producte de l'activitat humana, disperses entre els pins podem trobar carrasques i altres elements característics del carrascar, que ocupen els marges de les bancalades, cis barrancons, etc, cosa que aferina la vocació de carrascar de tota la serra

Materials ¡ inétodes: Una vegada recol.lectats els holeis, es procedeix a la seua descripció macroscópica ¡

microscópica, a fi d'aconseguir la seua determinació. L'observació microscópica s'ha efectuat amb microscopis Nikon Labophotanib un objectiu d'immersió de 1000 augments, i s'ha realitzat ainb aigua o amb reactiu de Melzer. Després els exemplars s'han assecat, generalment amb i'ajuda d'una font de calor artificial, i s'han conservat als herbaris deis autors. La rehidratació de les exiccates s'ha fet anib hidróxid de potassi al 5%.

Per determinar els diferents fongs, com a textos fonamentais, hein emprat Moser (1978), Ron (1987), Courtecuisse (1994) ¡Julich (1989); així com diferents llibres de divulgació d'tmbit comarcal, regional o peninsular. 11cm consultat i seguit preferentment aquelles monografies sobre gneres de qué disposem i que vnen referenciades a la bibliografía.

ileni ordenat els fongs per categories taxonómiques d'ordre decreixent; per fer aquest ordre hem seguit fonamentalment els criteris de Bon (1987, 1993) que divideix la ciasse Basidiomvcetes en tres subclasses: Agaricomycetidae, Aphyllophoromycetidae ¡ Ca.steromycetidae. En la primera liem seguit els ordres ¡les famflies del Inateix autor; mentre que a les diics subciasses segilents hem escollit els criteris de Ainswortli & al.(J 995).

Fis bolets deis gneres Cortinarius han sigut determinats per Rafael Mahiques i són niotiu d'un treball dintre d'aquest butiletí. El mateix autor ens ha classificat els bolets del gnere Inocybe i ens ha proporcionat una inestimable ajuda en altres gneres conflictius com Russula, Agaricus, etc.

-161 -

RELACIÓ 1)ESPCIES

AGARICOMYCETIDAE

Ordre: AGARJCALS Fam:Agaricaceae Fr.

Agaricus essettei Bon "Morena" Prou comuna, es troba dispersa sota Pinus halepensis i, més rarament, sola carrasques (Quercus ilex subsp. baiota). Dintre deis ag.rics que esdevenen grocs, es diferencia pel seu peu amb bulb marginat ¡¡'olor a arnetlles amargues. Sant Antoni, YH1983, 840m, 2/01/96, ACM 9604. De l'ombria del dipósit al pla deis Gal.iers, Y111382, 1300m, 31/10/96, ACM 96078. Sant Antoni, paellers, Y111982, 950m, 17/01/97, ACM 97013. Observacions: Es tracIa duna espécie comestible i prou buscada a l'rea. Dintre de la cultura popular, s'anomenen morenes a tots eis bolets del genére Agaricus, sense fer distinció entre les diferents espécies. Agaricus fissuratus (Moell.)Moell. "Morena" Una única, perú abundant, recol.lecta en un fenassar sola pins ¡ carrasque.s. Es caracteritza perqilé el carpúfor es taca d'un color groc-ocre-ataronjat, per la preséncia de fissures radials i l'abséncia d'escates al capeil (Mahiques, 1996). Solana del Menejador, YH1481, 1320mm. 2/01/97, ACM 97001

Agaricus haemorrhoidarius Kalchbr. el Schuiz "Morena" Gregaris sota carrasques. Dintre del grup deis ag.rics d'espores menudes, amb peu bulbós ¡ carn que enrogeix al tail; se separaria d'altres espécies perla forta intensitat de l'enrogiment de la carn i el seu hahitat sola planifolis. Sant Antoni, YF11983, 900m, 5/01/96, ACM 9606. Ombria del dipúsit, Y1l1382, 1300m, 22/07/97, ACM 97087

Agaricus silvaticus J.C. Schaeff.: Fr. Citada per Malençon ¡ Bertault (1971) sota Quercus ilex.

Lepiota clypeolaria Buli.: Fr. Citada per Malençon i Bertault (1971) al camí de la Font Roja, Sola Pinus halepensis.

Lepiota laevigata (Lange) Lange Comuna, perú no abundant, apareixen exemplars dispersos en la brolla (Rosinarino-Ericion) i, en general, en clarianes de tota mena. Solana del Menejador, YH1481, 1300m, 23/12/96, ACM 96114. Ombria Sant Antoni, YH1883, 890m, 25/11/96, ACM 9692.

- 163 -

ButI. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Lepiota cf. subincarnata Lange Citada per Maiençon i Bertault (1971) de les rodalies del Santuari, sota Quercu.s ik'x.

Fain:Amanitaccae Roza

Amanita ovoidea (Bull.:Fr.) Quél. 1)isperscs sota pins, generaiment sobre terreny margós i en condicions nitrófiles (a la vora de la carretera). Font deis Xops, YH 1482, 950mm, 27/10/95, FGA 95396. Ombria de Sant Antoni, YH 1983, 840mm, 10/10/96, ACM 9641.

Ainanita mairei Foley Gregria sota carrasques. Rodalies del Santuari, Y111482, 1000m, 22/07/97, ACM 97139

Ajuanita phalloides (Fr.) Link. 11cm fet dos úniques recollectes d'exempiars solitaris sota carrasques; encara que pensem que es tracta duna espacie inés corrent. Cava Coloina, YHI 281, 1 280mm, 17110/96, FGA 812. Ombria del dipsit, Y1 -11382, 1 300m, 12/12/ 96, FGA 934.

Amanita vaginata (Buil.) Vitt. Exemplars dispersos en el marge d'un bancal, prop d'una carrasca. Entrada baLxa mas del Baró, Y1 -I1 582, 960mm, 2 1/07/97, ACM 97082.

Fam: Coprinaceae Gaiim

Coprinus alopecia La.sch. :Fr. l,'hem trobat solitari o en grups de dos a tres individus fasciculats sobre soques de carrasca. Espécie citada per Malençon ¡ Bertault (1971) sotaQuercus ilex. Entre pla deis Galiers i mas de Tetuan, Y111382, 1200mm, 7/07/97, ACM 97063.

Coprinus comatus (Muller:Fr.) Fr. "Bolet de tinta" 1:ormava una població gregtria prou abundant, a la vora de la carretera. Font deis Xops, marge de la carretera, Y111482, 980inm, 20/10/95, FGA 95369.

Coprinus disscminatus (Pers.)S.EGray Cespitosos sobre fusta dom (Ubnus minor). Santitari, YH1482, 1020m, 7/06/97, ACM 97050.

- 164 -

Butil. Soc. Micol. Vaienciana 3: 1997

Coprinus cf. ellisii Orton Solitari sobre fusta de xop o figuera molt humida. Mas de Nyego, YH1982, 980mm, 7/02/97, ACM 97037.

Coprinus cf. gonophyllus Quél. Solitari sobre restes vegetals Font deis Xops, Yll 1482, 985mm, 24/04197, ACM 97047.

Coprinus micaceus (Bull.:Fr.) Fr. Fa.scicuiats sobre restes vegetais. Ombria baixa del mas de Tetuan, Y1-11282, 1200m, 3 1/10/96, ACM 9675.

Coprinus picaceus (Buil. Fr.) S.EGray Citada per I.ópez-Llorca & al. (1992). Un parell d'exempiars sobre la fullaraca de carra.sques i pins. Baiicals del ma.s de Baró, Y111582, 1 l5Omm, 27/10/95, MES 2584.

Psathyrella bipellis Quél. Espécie saprofítica, prou abundarit, que podem trobar a la fi de la temporada sobre restes vegetais de diferent classe, generalment en medis alterat.s. Teularet, Y1-11883, 850rnin, 18/12/95, ACM 9575. Font del Rossinyol, Y1-11482, 900m, 27/12/95, ACM 9586. Barranc de l'Avell, Y111683, 820m, 29/11/96, FGA 8945.

Psathyrella candolleana (Fr.:Fr:)Maire Aparcix gregaria, de vegades fasciculada, en prats o sobre restes vegetais. Mas (le Nyego, YH1982, 980m, 24104/97, ACM 97049.

Ordre: BOLETALES

Fam.: Boletaceae Chev.

Boletus impolitus Fr. Boletal moli ben caracteritzat pel seu capeil de tonalitats clares, porus immutables de color groc llimona, peu sense reticle peró amb rugositats, també de color groc, ¡ carn groguenca immutable. Exemplars dispersos i escassos, sota carra.sques. Citat per Malençon i Bertault (1971) sola Quercus ilex. St. Antoni, Y111983, 900m, 14/10/95, ACM 9540. Font dci Rossinyol, Y111482, 975m, 14/10/95, ACM 9554. Ibidem 27/10/95, FGA 95397. St. Antoni,Y1l1983, 900m, 20/10/95, ACM 9555. CavaColoma,Yl11281, 1300m, 16/l0/96,ACM9651. Pla deis GalIers, Y111382, 1200m, 16/10/96, ACM 9649. Font del Rossinyol, YH1482, 960m, 14/ 07/97, ACM 97065. Entrada baixa mas del Baró, Y111582, 960m, 2 1/07/97, ACM 97084.

- 165 -

Boietus lupinus Fr. Exempiars gregaris o dispersos sota carrasques. Espcie prou comuna, que es caracteritza pci seti capeil amb tonailtats de rosades a rogenques, porus grocs que esdevenen ataronjats, peo ilis de color groc, de vegades puntejat de roig, i carn que blaveja en ta11aiia. St. Antoni, Yi11983, 900m, 20/10/95, ACM 97067. Barranc de l'Avell, Y111682, 800w, 5/10/96, ACM 9640. Sant Antoni, paellers, Y1 -11982, 900m, 10/10/96, ACM 9638. Revoltes carní mas del Baró, Y1-11882, 920w, 10/10/96, ACM 9639. Ombria del Saiituari, YH1482, 1040w, 15/07/97, ACM 9551. Entrada baixa mas del Baró, YH1582, 960m, 21/07/97, ACM 97081.

Boletus luridus Schaeffer:Fr. Dintre deis boiets amb peu reticulat i carn que blaveja, aquestes diferenciaria fonamentalinent per la seua cam suprahiinenial de color ataronjat. Dispersos sola carrasques o gal.iers (Quercus faginea subsp. valentina). St. Antoni, YH 1983, 900w, 14/10/95, ACM 9541. Pia deis Gailers, YH 1382, 11 80m, 7/07/97, ACM 97059. Ombria de Teman, YH 1282, 1200111, 14/07/97, ACM 97064. Oinbria del Santuari, YFI 1482, 1060in, 15/07/97, ACM 97068. Cava Coloma, Y111281, 1280m, 22/07/97, ACM 97088.

Boletus pulchrotinctus Alessio Diferenciabie del Boletus satanas per la coloració rosada de la perireria del capeli i del peu; ¡ del Boletus lupinus pci seu peu reticuiat. Hem localitzat lina única pohiació sota carra.sques. Font del Rossinyol, Y111482, 960in, 15/07/97, ACM 97066. Ibidem 2 1/07/97, ACM 97080.

Boletus satanas Lenz. Solitari o gregari sota carrasques o gal.iers..dilment separable pci seo capeil de tonaiitat.s molt clares, eis ponis rogencs i el peu amb reticie rogenc. Tant aquesta com en general totes les espcies del gnere Boletus, per desenvolupar el seu carpófor necessiten, a banda de cena humitat edalica, tcwperatures un poc altes; per aNó apareixen a l'inici de la temporada (de setembre a octubre) o en l)rima'eres ¡ estius piujosos, com el mes de juliol de 1997. Ombria del Menejador, Y1-11482, 1320m, 24/07/97, ACM 97090. Ombnia de ilevant del pla deis Galiers, Y111382, 1160111. 17/07/97, ACM 97073. Ibidem, ACM 97074.

Chalciporus pierrhuguesii (Buod.) Bon Aquest bolet, per alguns autors (Alessio, 1985) és sinónim de cha1c4.orus amardllus (Quéi.) Bataille, peró cls autors inés coneixedors de la flora mediterr.nia, Moreno (1986) i Coutecuisse (1994), el separen pci seo sabor doiç, el color rosat deis seos poros ¡ el seo idibitat iligat als pius 1 a.ssociat a les turnie.s (Rhizopogon sp.). St. Antoni, carní del ma.s del Baró, Y111883, 850mw, 20/10/95 1 ACM 9557. Pinaiet, Yl11783, 820111, 27/10/95, FGA 95400.

Gyroporus castaneus Bou. :Quél. Rar boletal de poros blancs que després esdevenen groguencs, capeil i superfide del peu de color

castanya i peo cavernós. Dispersos sota carrasca. Citat sota Quercus ilex de les rodalies de la Font Roja per Malençon ¡ Bertault (1971). Ombria del Santuari, YH1482, 1020m, 15/07/97, ACM 97069.

Leccinum lepidum (Buochet.: Esset.) Quadr. Apareixen de dispersos a gregaris sota carrasques tant a la tardor com a la primavera, sempre que lii haja una mínima pluja. Difícil de diferenciar de Leccinum croc:podium (Let.:Gilb.) Walt., la separació es basa en l'estructura microscópica de la cutícula ¡la intensitat d'enfosquiment de la carn. Cava Coloma, Yl 11281, 1 300m, 17/05/96, MES 2815. Ombria del Menejador, YH 1582, 1 250m, 24! 07/97, ACM 97091. nava Coloma, YH 1281, 1 280m, 7/07/97, ACM 97056. Sant Antoni, postes de la ilum, Y111983, 1000m, 2/02/96, ACM 9621. Pla deis GaI.lers, YH1382, 1200m, 10/05/96, ACM 9623. Cava Cojoina, YH1281, 1280m, 7/07/97, ACM 97057.

Suillus bellini (lnzenga) Kuntze "Bolet de pi, Fongo" Present a les pinedes de Pinas halepensis del ilevant de la Font Roja. Caracteritzat pci marge blanquinós del capeli i pel peu curt 1 gros que presenta granulacions rogenques. Comú a les l)inedes (le Pinas halepensis i Pinas pinaster segons Malcnçon ¡ Bertault (1971) encara que per nosaltres és prou rara a l'rea. Sant Antoni, pae!lers, Y111982, 980m, 15/11/96, ACM 9684.

Suillus collinitus (Fr.) Kuntze "Bolet de pi, Fongo" Proti abundants sota els pins. Caracteritzat per presentar la superfície del capeil radialrnent fibrosa-innata i el inicei de color rosat, visible a la base del peo. St. Antoni, Yl11983. 900m, 14/10/95, ACM 9542.

Suillus mediterranensis (Jacq. & Blum) Redeuiluh "Bolet de pi, Fongo" Gregaris o dispersos sota pins, coirnt Aquesta espécie presenta carcters intermedis entre S. granulatus i S. collinitus; és a dii presenta el micei rosa com la segona espcie i el capeil sense fibril.!es innates disposades radia!ment com la primera. St. Antoni, camí del mas del Baró, Y1 -11883, 850m, 20/10/95, ACM 9553. Sant Antoni, YH1983, 840inm, 10/10/96, ACM 9642. Barranc de !'Avell, YH1683, 800m, 4/11/96, ACM 9679.

Xerocomus chrysenteron (Bu!!.) Quél. !)ispersos sota carrasques o pins, de vegades en clarianes de hosc ¡ en condicions nitrófiles. Diferenciable fonamentaltnent per presentar la carn subcuticular de coloracions rogenques. l,'exiccata ACM 9671 presenta algunes espores truncades, perla qua! cosa es prodria atribuir aX. porosporus Imier, peró la seua carn subcuticular és rogenca. Teularet, Y1-11883, 850m, 20/10/95, ACM 9556. Cava Coloma, Y1-11281, 1300m, 16/10/96, ACM 9656. Entrador haix mas (le! Baró, YH1582, 960m, 17/07/97, ACM 97072.

- 167 -

Xerocomus ferrugineus (Sch.) Bon

Fiem trohat un únic exemplar al peu de carra.sques ¡ marfuil ( Vi bu rnum tinus) , en un lloc prou

alterat. La distinció deles espcies que segueixen és prou conflictiva; d'acord amb ALESSI0 (1985),

F0IERk et al. (1993) ¡ CoRltcLlSsE (1994), aquest taxó se separarla deis altres pci color, de datil a

ferruginós de la cutícula i una reacció moit suau a NH.

Font deis Xops, paellers, YH1482, 980m, 7/07197, ACM 97062.

Xerocomus lanatus (Rostk.) Sing. Dispersos entre inarfuil o carrasca. Fonamentalment, aquesta espície se separaria per una cutícula de coloracions més clares, groguenques i ocre olivcies, que esdevé blavosa en contacte amh el

NH, per la preséncia d'un pseudoreticie al llarg de tot el peo i pel miceli groguenc.

Rodalies del Santuari, Y1-11482, I000m, 15/07/97, ACM 97070.

Xerocomus subtomentosus (1..) Quél. La podem separar de i'espécie anterior perqué la seua cutícula no reacciona al Nil i, si presenta pseudoreticie, aquest sois ocupa la part superior del peu; la primera característica tamk la separaria

de Xfcrrugineus així com la coloració més clara del capeli. De dispersos a ailiats sota carrasca.

Ombria del Menejador, YH1482, 1300m, 24/07/97, ACM 97092. Mas de Pan, YH1882, 950m, 30/

10/95, ACM 9566.

Fam:Gomphidiaceae Sing.

Cliroogomphus rutilus (Sch.) Miller "Carnero, Pota de perdiu"

l)e dispersos a gregaris sota pins, únicament l'hem localitzat a la banda de Ilevant del parc natural. És una espécie comestible, encara que solament es menja quan no n'hi ha d'altres. Sant Antoni, paellers, YlI 1982, 980m, 15/11/96, ACM 9683. Sant Antoni, paellers, YlI 1982, 925m, 24101/97, ACM 97018.

Fam.: Paxillaceae Lotsy

Paxillus panuoides Fr. "Bolet de soca de pi"

Creix en grups (le nombrosos individus sobre soques i branques mortes de pi. S'ha consumit en

époques de peni'iries i fam.

Citat per Maiençon ¡ Bertault (1971) sobre soques de Pinus halepensis. Pinaret, Y1 -11783, 800111,

27/10/95, FGA 95403. Ombria de Sant Antoni , YH1882, 890m, 17/10/96, ACM 9662.

- 168 -

ButiL Soc. Micol. Valendana 3: 1997

Ordre: CO!? TJNARL4LES

Fani.: Bolbitiaceae Sing.

Simocybe rubí (Berk.) Sing. Gregaris sobre l'escorça morta de carrasca, generaiment a la part de terra. Rodalies Sanmari. YH1482, 1050m, 12/01/96, ACM 9614. Agrocybe vervacti (Fr.)Singer Gregaris sobre rizomes ¡ restes vegetals de gramínies i altres plantes herbcies. Menejador, dipbsit, YH1382, 1320m, 22/11/96, ACM 9691.

Paneolus cf. olivaceus Moil. Dispersos sobre terra argilosa en una irea nitrificada. Entrada de baLx mas del Baró, YH1582, 960m, 17/10/96, FGA 820.

Paneolus rickenii llora Gregaris en árees herboses a la vora de camins. Sant Antoni, Y111983, 930m, 2/02/96, FMT 96009.

Fam.: Cortinariaceae Roze El gnere Cortinarius és inotiu d'un trebail específic realitzat per Rafael Mahiques i que podeii trobar en aquest hutiletí; per aixó, tnicament presentem una relació de les diferents espcies trobades i d'aquelles citades a la bibliografia.

Cortinarius anomalus (Fr.:Fr.) Fc Citada per Malençon ¡ Bertault sota Quercus ilex.

Cortinarius aprinus Melot Cortinarius aurilicis Chev. & Trescol Cortinarius bovinus Fr.

Citada per Malençon i Bertault sota Quercus ilex. Cortinarius bulbolatens Chev. & llry. Cortinarius bulliardii (Pers. Fr.) Fr. var violascens P. Karst. Cortinarius caligatus Malençon Cortinarius calochrous suhsp coniferarum var coniferarurn (Mos.) Nezd. Cortinarius catharinae Consiglio Cortinarius claroflavus Hry. Cortinarius cotoneus Fr. Cortinarius cumatilis Fr.

Citada per Malençon i Bertault sota Quercus ilex. Cortinarius decipiens var. decipiens (Pers.) Fr.

- 169-

Cortinarius decipiens var. subturibulosus Kizlik & Trescol (Ortega & Mahiques) Cortinarius dionysae Hry. Cortinarius diosmus Kühner var diosmus Cortinarius fuigens Fr.

Citada per Malençon i Bertault sota Quercus ilex. Cortinarius hemitrichus (Pers.:Fr) Fr. Cortinarius infractus (Pers.:Fr.) Fr.

Citada per Malençon i Bertault sota Quercus ilex. Cortinarius ionochlorus Maire

Citada per Malençon i Bertault sota Quercus ilex. Cortinarius Iebretonii Quél. Cortinarius mucosus (13u11.) Kickx Cortinarius multiformis (Fr.) Fr .

Citada per Malençon i Bertault sola Quercus ilex. Cortinarius nemorensis (Fr.) Britz. Cortinarius pachypus Mos. Cortinarius prasinus (Schaeff.: Fr.) Fr. Cortinarius quercilicis Chev. & IIiy Cortinarius salor Fr. subsp. salor Cortinarius scaurotraganoides Hry. ex liry. Cortinarius sciophyllus Fr., ss. Bidaud & Fillion Cortinarius sodagnitus Henry var parasuaveolens Bon & Trescol Cortinarius suaveolens Bataille & Joaquirn Cortinarius subferrugineus Fr. Cortinarius suillus Fr. Ss. Lge. Cortinarius sulfurinus Quél. Cortinarius terpsichorcs Melot Cortinarius trivialisJ.E. Lange var rickenii Hry. Cortinarius turbinatus (Bull.:Fr.) Fr. ss. Bataille Cortinarius turgidus Fr. Cortinarius umbrinolens P D. Orton. Cortinarius uraceus Fr. Cortinarius variiforniis Malençon Cortinarius viridicaeruleus Chev. & Hiy.

Rainicola haustellaris (Fr.:Fr.) Kiihn.& Romagn.:Watling Rara, apareix gregtria sobre fusta de xop Popu1us sp) molt descoinposta. Mas de Nyego, YH1982, 980rn, 7/02/97, ACM 97035.

Flamulaster carpophilus (Fr.) Earle De dispersos a gregaris sobre restes vegetals, generalment a I'ombra de carrasques o d'altres arhres. Prou comuna. Malençon 1 Bertault (1971) el trobaren sota Quercus ilex. Cava Coloma, YH1281, 1280m, 19/12/96, FGA 941.

Hebeloma album Peck. un pareli d'exeinplars sota carrasques. Sant Antoni, YH1983, 900m, 24/01/97, ACM 97020.

Hebelorna crustuliniforme (13u11.: Fr.) Quél. Citada per Malcnçon ¡ Bertault sota Quercus ilex.

Hebeloma edurum Métrod: Bon Prou comuna, als pinars, fonamentaiment de terra margosa. Sant Antoni, paellers, Y111982, 900m, 5/01/96, ACM 960m. Pinaret, YH1783, 800m, 20/12/96, ACM 96108.

Hebeloma hiemale Bres. Dispersos a la periferia d'una carrasca. Mas de Tetuan, YH1281, 1250m, 23/12/96, ACM 96122.

Hcbcloma sinapizans (Paulet) Gil. Comuna a!s carrascars d'omhria; apareix gregaria sota diferents arbres planifolis. Citada per Malençon ¡ Bertau!t sota Quercus ilex. Barranc de l'Avellt, YH 1683, 850in, 10/05/96, ACM 9624. Cava Coloma, Ylil 281, 1 300m, 16/10/96, ACM 9653.

Inocybe boungardii (Weinm.) Qué!. Exemplars dispersos, de vegades fasciculats, en clarianes i vores de bosc; prou freqüent. Barranc de !'Avellt, Y111682, 850m, 23/03/96, MES 2749.

Inocybe dulcamara (Alb. & Schw.) Kummer Comuna a les pinedes. Malençon i Bertault (1971) el citen sota Pinus halepensis. mas deTetuan, YH 1281, 1 200m, 17/ 05/96, MES 2814.

Inocybe pyriodora (Pers.: Fr.)Quél. Malençon i Renault (1971) el citen sota Quercus ilex.

Inocybe pyriodora f.incarnata Bres Ma!ençon i Bertau!t (1971) el citen sota Quercus ilex, a les rodalies de! Santuari.

- 171 -

Inocybe pscudestricta Stangl. & Veselsky Cregaris sobre una clariana amb restes de cendra. Rodalies de la senda de la Mina, YF11382, 1260m, 17/05/96, MES 2813.

Inocybe rimosa (Buil.) Kuinm. Proii comi.'i, sol aparéixer formant poblacions disperses sota pins o carrasques. Citat per Malençon i Bertault (1971) sota Pinus halepensis. Font del Rossinyol, Y1-11482, 9751fi,

20/10/95, ACM 9559.

Inocybe subporosporaJ.Kuyper Un pareil d'exemplars en una clariana pop d'un marfiill ¡ carrasca. Barranc de l'Avell, YH1682, 850m, 17/05/96, MES 2750.

Phaeomarasrnius crinaceus (Fr.) Kühn. Espcie comuna sobre fusta morta de carrasca, gal.ler o d'altres arbres. Citat per López-Llorca & al. (1992) Ombria del dipósit, YFI1382, 1280m, 12/12/96, EGA 927. Font del Rossinyol. Yl 11482, 840inm, 23/09/95, ACM 9523. Ma de Gailers, YH 1382, 1 200m, 23/09/95, ACM 9522.

Fam.: Crepidotaceac (Fayod) Sing

Crepidotus herbarum (Peck) Singer Citat per l.ópez-Llorca & al. (1992).

Crepidotus mollis (Sch.: Fr.) Kurnm. Iinbilcats sobre una soca tallada de carrasca. Font del Rossinvol, Y111482, 960m, 15/12/95, ACM 9584. Crepidotus pubescens ss. Schroet. Gregaris sobre fusta inorta (le Xop. Mas de Nyego, Y111982, 980m, 7/02/97, ACM 97038.

Crepidotus variabilis (Pers.:Fr.) Kumm. Gregaris sobre branquetes ¡ restes vegetals de carrasca, argelaga (U1exparv/1orus) i altres vegetais. Ombria del dipósit, Y111382, 1280in, 2101/96, FGA 967. SantAntoni, paellers, Y111982, 950m, 24/ 01/97, ACM 97021. Les Llacunes, YH1582, 920rn, 13/02/97, ACM 97042.

Çyphellopsis anomala (Pers.: Fr.) Donk Citada per Malençon ¡ Llimona (1983) en rametes de Pinus halepensis.

Gaicrina badipes (Fr.) Kühn. Citada per Malençon i Bertault (197 1 ) sotaPinushalepensis.

- 172 -

Tubaria conspersa (Pers.:Fr.) Fayod Citada per Malençon i Bertault (1971) sota Pinus halepensis.

Tubaria hiemalis Romagn.: Bon Forma grans pobiacions greg.ries sobre restes vegetais a la vora de camins, sota carrasques, etc. Cava Coloma, YHI 281, 1 280m, 19/12/96, FGA 943.

Tubaria furfuracea (Pers.:fr) GuI Més comuna que l'espécie anterior presenta el mateix hbit i hábitat. Entrada per baix al mas del Baró, YH 1582, 950m, 12/01/96, ACM 9615. Font del Rossinyol, YH 1482, 950m, 27/12/95, ACM 8587.

Fam.: Strophariaceae Sing. & Smith

Psilocybe pratensis Orton Xicoteta espcie pratícola que apareix gregria junt aAgrocybe vervacti. Dipósit del Menejadoi; Y1 -11382, 1300in, 23/12/96, ACM 96123.

Resupinatus applicatus (Batsch. :Fr.)S.EGray Poblacions greg.ries, amb gran quantitat d'individus, apareixen sobre fusta morta de Quercus; molt comuna. Citat per López-Llorca & al. (1992). Pla deis Gal.lers, Y1 -11382, 1 180m, 14/12/95, FGA 95493. Pla deis Galiers, Y!! 1382, 1 200in, 23/09/95, ACM 9526. Cava Coloma, YlI 1281, 1 280m, 8/11/96, FGA 841. Cava Coloina, Y111281, 1280m, 24110/96, FGA 833.

Resupinatus tricliotis (Pers.)Sing. Menys comuna que 1'espcie precedent; forma poblacions gregries d'individus imbricats sobre fusta morta de carrasca. Ombria dei dipbsit, YH1382, 1280m, 12/12/96, FGA 928.

Stropharia aeruginosa (Curt.: Fr.) Quél. Un pareil d'cxeinplars sobre la molsa en una regadoreta, sota pins i carrasques. Les Llacunes, YH1582, 920m, 15/11/96, ACM 9685.

Stropharia coronilla (BulI.) Qué!. No massa freqiient, forma poblacions disperses sobre fenassars i Ilistonars, en condicions subnitrófiles. St. Antoni, camí mas del Baró, Y111883, 840m, 20/10/95, ACM 9561.

- 173 -

Ordre: PL (1 TEALES

Fam.: Entolomataceae Kolt. & Pouz.

Clitopilus hobsonii (Bk. & Br.) Orton Citada per Malençon i Bertault sota Pinus halepensis prop de la Font Roja.

Clitopilus prunulus (Scop.: Fr.)Kumm. Per tot arreu, com sempre trobein un exemplar o dos o tres com a m.xim; generaiment menuts (dimetre inferior a 5cm), sota carrasques. Les seues espores rosades, el.liptico-fusiformes arnb ales longitudinais, de 11-12 x 5-6m, la separen d'altres espcies del mateixc génere. Barranc de l'Avellá, YH1683, 800111, 20/12/96, ACM 96105.

Entoloma lampropus (Fr.) Hes!. Citada per Malençon i Bertault sota Quercus ilex.

Entoloma phaeocyatus Noord. Gregaris en la clariana dun bosc inixt de carrasques i gal.lers. Pla deis Gal.lers, Y111382, 1220m, 2/01/96 1 MES 2713.

Entoloma hebes (Romagn.) Trimbach Un pare!l d'exempiars sola carrasca. Solana del Menejador, Y111481, 1280m, 23/12/96, FGA 951.

Entoloma hirtipes (Schum.:ft) Mos. Poblacions gregtries de pocs individus colonitzen clarianes de carrascars i pinars. Citada per Malençon i Bertault sota Pinus halepensis. Sant Antoni, paellers, Y111983, 940m, 26/ 01/96, MES 2724.

Entoloma sericeuin Buli. :Quél. Dispersos en un i)rat. Menejador, Y111382, 1320w, 2/01/97, FGA 964.

Entoloma undatum (Fr. :Cillet) Moser Dispersos sobre terra margosa humida en una pineda aclarida. Sant Antoni, paellers, Y111982, 925m, 31/01/97, ACM 97031.

Rhodocybe gemina (Fr.) Kuyper & Noordeloos De disperses a gregries sota pins ¡ carrasques. l.'exiccata ACM 97029 trohada solitiria sola carrasques presentava hbit tricholomatoide; mentre que les altres recol.lectes, fetes sota pins, presentaveil hhit citocyboide.

- 174-

ButIl. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997

Revolies camí (le Ilevant mas del Baró, Y1-11882, 950m, 17/10/96, ACM 9658. Pinaret, Y111783, 800m, 20/12/96, ACM 96106. Sant Antoni, postes de la llum, Y1 -11982, 1020m, 31/01/97, ACM 97029.

Rhodocybe hirneola (Fi) Kiihn. Citada per Malençon ¡ Bertault( 1971) sota Qitercus ilex.

Fam.: Pluteaceae KotI. & Pouz.

Pluteus cineeofuscus Lge. Gregaris sobre fulles de xop ( Populus x canadensis). Font de l'Olivereta, YH1883, 780m, 19/12/96, FGA 940.

Pluteus romellii (Britz.) Sacc. Un pareil d'exemplars sobre fusta morta de xop. Font de l'Olivereta, YHI 582, 780m, 24/04/97, ACM 97048

Volvarielia caesiotincta PD.Orton Solittria sobre la fillaraca de carrasca. L'exemplar trohat concorda perfectament arnb la iconografia i la descripció donada per BRuTINaAcII et KRÁNIJ.IN (1995). Cava Coloma, Y111281, 1300m, 22/07/97, ACM 97083.

Ordre:RUSSULALES Fam.: Russulaceac l.otsy

Lactarius atlanticus Bon f. strigipes Bon Sol lresentar-se en flotades d'individus cespitosos a la soca mateixa de les carrasques. Flcilment diferenciable pel color roig ataronjat del capeil ¡ peu, la seua ilet blanquinosa poc abundant i l'olor un poc desagradable en frcsc, que passa a xicória. Sant Antoni, YH1983, 900m, 9/01/97, FGA 985m. Sant Antoni, postes de la ilum, Y1l1982, 1020in, 31/01/97, ACM 97026.

Lactarius chrysorrheus (Fr.) Fr. "Esclata-sang coent" Forma poblacions disperses al peu de carrasques. Superficialment sembla un esclata-sang arnb el seu capdil zonat, peró l'abundant ilet blanca que després esdevé groga elimina la possibilitat de confusió. No comestible. Senda de la Mina, part alta, Y111482, 1300m, 27/10/95, FGA 95393. Ombria deis bancais mas del Baró, YHI 582, 1 140m, 25/10/96, ACM 9675. Sant Antoni, postes de la Ilum, Y111982, 1020m, 31/ 01/97, ACM 97025.

- 175-

Lactarius dcliciosus (L.:Fr.) S.EGray "Esclata-sang" Citat per Malençon i Bertault (1971) sotaPiníisha!epensis.

Lactarius mairei Malç. "Esclata-sang pelut, pelut" Gregaris sola carrasques. El seu hjbiiat sota Quercus, l'absncia de tonalitats rosades al capeli ¡ peu i la presncia d'un peu més esvelt, el diferencien clarament de L. Iesquorum Malençon que creix sota estepes (Cistus sp). Ombria del dipsit, Y111382, 1300m, 24110/96, ACM 9669.

Lactarius mediterraneensis Llistoseila & Bellú "Esclat-sang hord" 11cm trobat dos grups poc nombrosos d'aquest lactan recentmcnt descnit, al peu de carrasques ¡ gal.lers; encara que a la tardor del 97 era molt abundant a tota l'rea d'estudi. Se separa de L. zonarius per presentar el capeil escrobiculat, fonamentalment a la periliia, la ilet blanca que esdevé groga al cap duna estona ¡ les seues espores molt més grosses. Ombnia del dipósit, Y1 -11382, 1300111, 22/07/97, ACM 97085. Ombria del Menejador, Y1-11482, 1320111, 22/07/97, ACM 97086.

Lactarius pallidus (Paulet) Fr. Citat per Malençon i Bertault (1971) sotaQuercus ilex.

Lactarius sanguifluus (Paul.: Fr.) Fr. "Esclata-sang" Espécie gregiria que creix a] peu deis pins, prou abundant a la banda de Ilevant, encara que hem trobat un grup d'exemplars a ponent junt al poc.s pins presents a l'.rea. Comestible excel.lent ¡ molt buscat, caracteritzat per la seua Ilet roig sang d'on II prové el nom popular. D'acord ainb Malençon ¡ Bertault (1971) abundant i molt buscat, creix sota pins. Ombria Sant Antoni, YH 1883, 860m, 18/10/96, FGA 802. Entre mas de Tetuan ¡ cava Coloma, YlI 1281, 1 250in, 15/11/96, ACM 96130.

Lactarius semisanguifluus Heim : I.ecl. "Esclata-sang" Com l'espécie anterior creix gregria sola pins. Se separa della per la seua ilet, inicialment ataronjada, al cap duna estona esdevé roig sang. Sant Antoni, YH1982, 950m, 2/01/96, FGA 96548.

Lactarius zonarius (Buli.) Fr. "Esclat-sang bord" Dispersos sota carrasques i gailers. El seu capell finament zonal, la seua ilet blanca ¡mmutable i les espores menudes el separen d'espcies afins. Rodalies del Santuani, Ylll482, 980m, 17/07/97, ACM 97092. Ma deis Gallers, YH1382, 1 l8Om, 7/07/97, ACM 97060.

Lactarius zonarius (Buli.) Fr.var scrobipes (K. &1.) Bon "Esclat-sang bord" Creix de forma greglria a la periÍnia de carrasques, generaiment en terreny calcan. Aque.sta varietat

- 176 -

es diferencia per presentar el peo escrohicuiat. Popuiarment, és considerat un bolet no comestible, encara que bern trohat un pareli de persones que l'arreplegaven ¡ deien que després d'escaldar-los seis menjaven. Mas de Pati, Y111882, 950m, 30/10/95, ACM 9565.

Russuia acrifolia Romagn. Sempre hem trohat poblacions d'un o pocs individus dispersos sota carrasca. Des de l'ornbria del dipbsit Oms al pia deis Galiers, YH 1382, 1 300rn, 24/10/96, ACM 9667. Mas de Tetuan a cava Coloma, YH 1281, 1 250m, 23/12/96, ACM 96112. nava Coloma, YH 1281, 1 280rn, 7/ 07/97, ACM 97055.

Russuia acruginea Lindbl. Citada per Malençon i Bertault sola Quercus ilex.

Russula alutacea (Pers.) Fr. Al juliol dei 1997 varem veure pobiacions gregries molt abundants sota gal.iers ¡ carrasques, generairnent sobre terreny argilós. Ombria pla deis GaIlers, YHI 382, 11 50m, 24/07/97, ACM 97094.

Russula chioroides (Krornbk.) Bres. "Pehrs" l'oc abundant, seinpre en pohlacions de poquets exemplars sota carrasques. El reflex verd biavós de les Eunines, la poca amp1ria ¡ la major densitat d'aquestes la separen de R. delica Fr. Ombria baixa mas de Tetuan, YHI 282, 1 200m, 9/11/96, ACM 9681. Cava Coloma, YH 1281, 1 280m, 7/07197, ACM 97054.

Russula grisea (Pers.: Sacc.) Fc ss.Gill. Citada per Malençon i Bertauit sola Pinus halepensis ¡ Quercus ilex.

Russuia ilicis Romagn., Chevassut & Privat Espécie dolça i comestible que trobern gregria sola carrasca. Font del Rossiiiyol, YH1482, 960rn, 22/07/97, ACM 97095.

Russuia insignis Quél. l'oc abiindant, bern iocalitzat poques poblacions disperses sota carrasques ¡ marfulis (Viburnum t/nus). Ombria del Santuari, Y1-11482, 1060rn, 2 1/07/97, ACM 97096.

Russuia maculata Quélet & Roze Espécie coenta que forma poblacions gregries al peu de carrasques i gal.iers. Molt abundant al juliol del 97. Pla deis Ga1iers, Y1 -11382, 1 180rn, 7/07/97, ACM 97058.

- 177-

Russula parazurea J .Schaef. Disperses o solitries sota carrasca, freqiient peró no abund2nt. Ombriaclel Santuari, Y111482, 1040m, 15/07/97, ACM 97075.

Russula persicina Kroinb. :Mlz.-Zv. Citada per Malençon i Bertault sota Pinus halepensis.

Russula torulosa Bres. "Poagre" De dispersa a gregaria sola pins, de vegades en companyia d'esclata-sangs. Espécie molt coenta i, per tant, no comestible, encara que alguna gent de la comarca se la menja després de pelar-la i escaldar-la. Pinaret, YH1783, 800m, 27/10/95, FGA 95401. Sant Antoni, paellers, YH1982, 900m, 5/01/96, ACM 9612.

Russula vircscens (Schaeff.) Fr. Citada per Malençon i Bcrtault sota Pinus halepensis al Camí a la Font Roja.

Ordre: TRICHOLOMA7ALES

Fam: Hygrophoraceae Lotsy

Hygrocybe conica (Scop.:Fr.) Kumm. Citatper Malençon ¡ Bertault (1971) sola Quercus ilex.

Hygrocybe pseudoconica Lange = II. nigrescens Quél. Pre.sent sola Quercus ilex segons Malençon i Bertault (1971).

Hygrocybe reai Maire Citatper Malençon ¡ Bertault (1971) sota Quercus ilex.

Hygrocybe virginea ( Wülf.:Fr.) PD.Orton &Watling Poc comú, dispersos per llocs herbosos; de vegades a la vora de camins. Barranc de l'Avellit, YH1683, 800m, 5/12/96, ACM 9697. Solana del Menejador, YH1481, 1250m, 2/01/97, ACM 97002.

Hygrophorus arbustivus Fr. var qucrcetorum Bon & Chevassut Gregaris sota carrasques en tcrreny calcan; relativament freqüent. Cava Coloma, Y111281, 1300in, 15/11/96, ACM 9686. CavaColoma, Y111281, 1300m, 19/12/96, ACM 96104. Mas de Teman, YllI 281, 1 225m, 23/12/96, ACM 96117. Senda de la Mina, part alta, Y111482, 1250m, 27/12/96, ACM 96126.

- 178-

Bufil. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Hygrophorus cossus (Sow.) Fr. Espcie de forta i molesta olor que forma poblacions gregries sota carrasques. Entre mas de Tetuan i cava Coloma, Y111281, 1260m, 25/10/96, FGA 829. Part alta senda (le la Mina, Y111482, 1250 ,11, 5/12/96, ACM 96100. Cava Coloma-rnas de Tetuan, Y111281, 1250m, 23/ 12/96, ACM 96115.

Hygrophorus discoxanthus (Fr.) Rea Bolet de final de temporada que forma pohlacions gregries sota carrasques. Se separa d'altres espécies sernblants per esdevindre tot el carp?for groc viu o groc-crom anib KOH. Oinbria entre mas de Tetuan ¡ cava Coloma, Y1-11281, 1250m, 14/11/96, ACM 9693. Sant Antoni, paellers, Y1-11982, 900in, 5/01/96, ACM 9611. Sant Antoni, paeilers, YH1982, 950in, 24/01/97, ACM 97019.

Hygrophorus eburneus (BulI. Fr.) Fr, Citat per Malençon ¡ Bertault (1971) sota Quercus ilex.

Hygrophorus latitabundus Britzelmaier "Mocosa" Sois bern fet una recollecta sota pins; encara que possiblement lii siga inés abundant. Comestible excel.lent, amb una escassa tradició a la comarca. Pinaret, Y111783, 840m, 27/10/95, FGA 95399.

Hygrophorus leucophaeo-ilicis Bon & Chev. Espécie predorninant a la fi de la temporada (de finals de desembre a gener) que forma poblacions gi'egries sota carra.sques i gailers. Sant Antoni, paellers, Yl 11982, 900m, 5/01/96, ACM 9609. Ombria del Menejador, YH 1482, 1 280rn, 5/12/96, ACM 9698. Mas de Tetuan, YH 1281, 1 200rn, 23/12/96, ACM 96116. Rodalies del Santuari, Y1-11482, 1000111, 27/12/96, ACM 96124. Hygrophorus penarius Fr. Sois hein localitzat una ónica, peró abundaiit, població sota carrasques d'aquest excellent higrófor. Solana del Menejador, Y111481, 1300rn, 23/12/96, ACM 96113.

Hygrophorus personii Arnolds Poc abundant, forma xicotetes pohlacions sota carrasques. Se separa de Hygroho rus Ial itabundus, a banda del seti hábitat, per presentar el peii més esvelt ¡ esdevindre blau en contacte anib KOH. Cava Coloma, YHI 281, 1 300rn, 15/11/96, ACM 9687.

Hygrophorus roseodiscoideus Bon & Chevassut Comú, peró no abundant, apareix solitari o gregari, de vegades fasciculat, sota carrasques. Mas de Tetuan-Cava Colorna, Y1-11281, 1250m, 25/10/96, ACM 9674. Part alta senda de la Mina, YFI 1482, 1 250rn, 15/11/96, ACM 9689. Sant Antoni, paellers, YH1982, 975m, 24/01/97, ACM 97017.

- 179-

Hygrophorus russula (Sch.) Quél. Comuna, forma poblacions gregries nombroses al peu de carrasques en terrenys calcaris. Comestible, encara que és difícil trobar-lo sense cucs. Citat per Malençon i Bcrtault (1971) sola Quercus il. Entre mas de Teman ¡ cava Coloma, YHI 281, 1240, 24/10/96, FGA 827. Cava Coloma, YlI 1281, 1 300m, 24/10/96, ACM 9668. Ombria baixa del mas de Tetuan, Y1-11282, 1200m, 25/10/96, ACM 9668.

Fam.: Marasniiaceae Ktihn.

Bacospora myosura (Fr. :Fr.) Sing. Poc freqüent, creix gregria sobre trompots de pi. El Pinaret, Y1-11783, 780m, 17/10/96, FGA 817. l'inaret, Y111783, 850m, 24/10/96, ACM 96129.

Crinipellis stipitarius (Fr.) Pat. Freqiient, perb no abundant, sobre rametes de gramínies, fusta d'argelaga ( Ulexparv(Jlorus) , fins i tot entre la molsa i els rcbrots d'una trea incendiada. Pinaret, Y111783, 780m, 7/07/97, ACM 97051. El Pinaret, Y111783, 800m, 20/10/95, ACM 9570.

Hemimycena crispula (Quél. ss. Kühn.) Sing. Espécie menuda que hem localitzat sobre branques mortes d'esbarzer. Rodalies Santuari, Y111482, 1000m, 8/11/96, FGA 844.

Hemimycena cucullata (Pers. Fr.) Sing. Creix en grups inolt nombrosos sobre agulles de pi. Sant Antoni, Y1t1982, 920m, 16/01/97, FMT 97007.

Hemimycena gracilis (Quél ss. Sacc.) Sing. Gregitria sobre agulles de pi. Sant Antoni, YH1982, 920m, 16/01/97, FMT 97006.

Marasmius androsaceus (L.:Fr.) Fr. Rar, creix cespitós sobre els nervis de les fulles de carrasca ¡ gal•ler. Ombria del Menejador, YH1482, 1280m, 5/12/96, ACM 9696.

Marasmius carpathicus Kalchbr. Comú a l'inici de la temporada, forma pohlacions greg.ries entre la molsa, sola pins. Ombria de Sant Antoni, Y111883, 860m, 10/10/96, FGA 790. Ombria de Sant Antoni, Y1-11882, 890m, 17/10/96, ACM 9660.

Marasmius epiphyllus (Pers.:Fr.) Fr. Prou abundant, aparcix gregari sobre fulles de coscolla (Quercus cocc(fera) , carrasca, etc. Sant Antoni, paellers, YH1982, 925m, 9/01/97, ACM 97006.

- 180-

Butll. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Marasmius quercophiius Pouzar Ficii de veure sobre fulles de carrasca, on apareix rpidamcnt després de les pluges. Ombria de Sant Antoni, YH1882, 860w, 10/10/96, ACM 9649. Pla deis Gal.lers, Y1-11382, 1200m, 23/09/95, ACM 9528.

Micromphale brassicolens (Romagn.) Orton Forma extenses ¡ nombroses pobiacions d'individus fascicuiats sobre restes vegetais. Barranc de l'Infern, Yl 11482, 1 000m, 10/05/96, ACM 9625. Entrada de baix mas del Baró, YH 1582, 950m, 16/10/96, ACM 9652. Font del Rossinyol, Y1-11482, 960m, 2/01/97, FGA 965. Font del Rossinyoi, Y1-11482, 975m, 11/10/95, ACM 9537, FGA 95349.

Mycena abramsii Murr. Fasciculats o dispersos sobre branquetes de carrasca o gal.ler. Ombria del Menejador, YH1482, 1320m, 23112/96, FGA 947.

Mycena arcangeliana Bres. ap. Barsali Fasciculada sobre fusta morta de carrasca. arní de baix mas del Baró, YH1582, 960m, 17/10/96, FGA 821.

Mycena capilaris (Schum.: Fr.) Kumm. La trobern en grups molt nombrosos sobre fulles de carrasca. Pia deis Gailers, YH1382, 1180w, 16/01/97, FMT 97003.

Mycena delicateila (Peck) Sing. Gregtria sobre fuiles de carrasca. Pla deis Gai.iers, YH1382, 1180w, 16/01/97, FMi 97005.

Mycena fliopes (Buii. Fr.) Kurnm. Gregries sobre fusta morta de Quercus. Pia deis Gailers, YH1382, 1180m, 16/01/97, FMT 97002.

Mycena galericulata (Scop.:Fr.) S.F.Gray Rara ¡ grossa micena que creix fasciculada sobre soques veiles de gal.ler. Citada per Malençon ¡ Beiiauit (1971) sotaQuercus ilex. Ombria de la senda de la Mina, YH 1382, 1150w, 13/12/96, ACM 96103

Mycena meliigena (Berk. & Curt. ni Cke.) Sacc. Apareix cii periódes d'alta humitat ambiental sobre l'escorça de troncs vius de carrasca, niig amagada entre les woises. Ombria del dipósit, Y1-11382, 1280m, 15/11/96, FGA 866.

- 181 -

Mycena poiyadelpha (Lasch.) Kühn. Menudíssima micena que trobem sobre fulies de carrasca molt humides i soterrades per altres fulles. Entre pta deis Gal.lers ¡ mas de Tetuan, YH1382, 1200m, 12/12/96, FGA 922. Pla deis Galiers, YH1382, 1 180m, 16/01/97, FMT 97004.

Mycena pura (Pers.) Kumm. i'rou comuna a les pinedes a i'inici de la temporada, després de les primeres pluges. Citada per Malençon i Bertault (1971) sotaPinus halepensis. Ombria Sant Antoni, YH 1883, 860m, 18/10/96, FGA 808. Rodalies bancals alts del Baró, YH1582, 1150111, 27/10/95, FGA 95405. Sant Mtoni, paeliers, Y1i1982, 925m, 16/01197, FMT97001.

Mycena rosea (Buil.) Sacc. & Dalia Costa Micena de color rosa i olor a rayé que trobem tant sota pins com sota gal.iers. Ombria de Sant Antoni, Y1-11883, 850in, 20/10/95, ACM 9552. Ombria del Menejador, YH1482, 1320m, 23/12/96, FGA 956. El Pinaret, Yi11783, 800m, 20/10/95, ACM 9550.

Mycena seynui Quéi. Prou estesa per les pinedes, on creix fasciculada sobre trompots de pi. Oml)ria de Sant Antoni, YlI 1883, 860m, 10/10/96, FGA 791. El Pinaret, YH 1783, 780m, 17/10/96, FGA 819. Pla deis Galiers, Y111382, 1200m, 23/09/95, ACM 9524. St. Antoni, YH1983, 900m, 14/ 10/95, ACM 9543.

Lachneila viliosa (Pers. Fr.) Gui. Greg1ria sobre branquctes en terra de Rubia peregrina. Rodalies Santuari, YH1482, 1000m, 8/11/96, FGA 846.

Fam. :Pieurotaceae K.& R. ex Kühn.

Arrhenia spathulata (Fr.) Rediiead Reiativament comuna peró difícil de veure, apareix dispersa sobre la moisa. Cava Coioma, YH 1281, 1 280m, 8/11/96, FGA 843. Ombria Sant Antoni, YH 1883, 860m, 18/10/96, FGA 807.

Hohenbuehelia geogenia (DC.) Singer Pensem que deu ser més comuna, encara que sois hem trobat un pareii d'exeinpiars en una pineda aclarida. Ombria de Sant Antoni, Y1-11883, 840m, 10/10/96, ACM 9643.

Phaeotellus rickenii (Sing. :Horc) Bon Dispersos sobre la inolsa, en clariane.s de bosc i brolla. Sant Antoni, YH1983, 1000m, 2/01/96, ACM 9603.

- 182 -

Butil. Soc. Micol. Va'enciana 3: 1997

Fam.: Tricholomataceae Roze

Armillaria mellea (Vahl.:Fr.) Kumm. "Bolet o Flota de noguera" Espcie que pot comportaise coni a parásita o saprbfita. En el primer cas, forma grans flotades sobre i'arhre hoste; així trobirem els exemplars de I'exiccata FGA95391 sobre una carrasca seca. En altres recollectes fetes sobre restes vegetais, el seu comportainent pensein que devia ser saprófit, encara que a i'rea lii ha diferents arhres secs. Part alta senda de la Mina, Y111482, 1250m, 16/10/96, ACM 9657. Senda de la Mina, Y111482, 1250rn, 27/10/95, FGA 95391. Font del Rossinyol, YH1482, 975m, 20/10/95, ACM 9558.

Clitocybe alexandrii (GuI.) Konrad. Relativament abundant sola carrasca ¡ pins. Sant Antoni, paeiiers, Y111982, 920m, 10/10/96, FGA 797.

Ciitocybc dealbata (Sow.:Fr.) Kumm. ss. Fr. Espacie tóxica que apareix en les clarianes herboses deis pinars. Ombria Sant Antoni, YH1883, 880m, 18/10/96, FGA 810.

Clitocybe fragans (Sorv.:Fr.) Kuinm. Espécie duna característica olor a anís que trobem dispersa sota pins Sant Antoni, paellers, Y111982, 900m, 13/12/96, ACM 96107.

Clitocybe metachroa (Fr.) Kumm. Gregaris sola carrasques. Solana del Menejador, YH1481, 1300m, 23/12/96, ACM 96128.

Clitocybe odora (Buil. : Fr.) Kummer Bolet de forta olor anisada que creix gregari sola pins o carrasques. Citat per Maiençon i Bertault (1971)sotaQuercus ilex. St. Ariton.i, YH1983, 1000m, 4112/95, ACM 9572. St. Antoni, YH1983, 900m, 20/10195, ACM 9560. Rodalies deis bancals del mas del Baró, Y111582, ilSOm, 27/10/95, FGA 95390. Solana del Menejador, YH1381, 1300m, 23/12/96, FGA 944.

Clitocybe rivulosa (Pers. : Fr.) Kummer Ciitocibe blanc u t?xic que hem localitzat sota oms (Ulmus minor) ¡ esbarzers (Rubus ulmjfolius). Font del Xops, Y111482, 1000m, 15/12/95, ACM 9583.

Clitocybe squamuiosa (Pers. :Fr.) Lge. "Mixerno" Prou estés per les pinedes, on creix dispers entre el fen.s sola pins, carrasques ¡ estepes. Senda del pia de la Mina, Y111382, 1250m, 14/10/95, ACM 9546. Sant Antoni, paellers, Y111982, 925m, 9/01/97, ACM 97007.

- 183-

Clitocybula lenta (Maite) Malençon & Bertault Un parell d'exemplars sobre una soca morta de carrasca. Pla deis Gal.lers, Y111382, 1200m, 7/07/97

Collybia butyraceae (Bull.:Fr.) Kumm. Prou comuna, sota carrasques i pins. Citada per Malençon i Bcrtault sotaQuercus ilex. Senda del pla de la Mina, YF11382, 1200m, 14/ 10/95, ACM 9545. Cava Coloma, Y111281, 1300m, 16/10/96, ACM 9655. SantAntoni, postes de la ilum, Y111982, 1000m, 31/01/97, ACM 97034.

Collybia dryophila (Buli.) Kumm. Un deis primers bolets en apariixer, es troba dispers o gregari tant sota carrasques com sota pins. Cava Coloina, YH 1281, 1 280m, 17/10/96, EGA 816. Ombria de Sant Antoni, YlI 1883, 860m, 10/10/ 96, FGA 792. PIa dels Galiers, Y111382, 1200m, 23/09/95, ACM 9525.

Collybia hybrida KUlin. & Romagn. 11cm atrihuYt a aquesta espcie aigune.s poblacions trohades sobre restes vegetais, sota carra.sques. Cava Coloma, Y111281, 1300m, 1/12/95, ACM 9571.

Collybia peronata (Bolt.:Fr.)Kumm. Citada pei Malençon i Bertault sota Quercus ilex.

Lepista flaccida (Sow.:Fr.) Pat. Rara, apareix gregria sota un grup de carrasques. Solana del Menejador, cap a les caves, YlI 1381, 1 250m, 23/12/96, ACM 96110.

Lepista nuda (Bouillard:Fr.) Cooke Poc comuna, sobre restes vegetais de diferent mena, més abundant a la fi de la temporada. Difícil de separar de Lepisla sordida, de la qual es d.iíerenciaria per tenir el peu més robust i la coloració del capeli i peu violeta més fosca. Citada per Malençon i Bertault(1971) sotaQuercu.s ilex. Font deis Xops, YH1482, 980m, 27/101 95, FGA 95395. Teularet, YH1783, 850m, 2/01/96, ACM 9605.

Lepista pancola (Fr.) Karsten Únicament hem localitzat un parell d'exemplars sota pins. St. Antoni, Y111983, 1 000m, 4112/95, ACM 9574.

Lepista rickenii Sing. Comuna espcie que creix abundantment sota pins i coscolles ( Quercus cocc(fera) . Se separa de clitocybe alexandrii per presentar les espores finament herrugoses i l'esporada amb reflexos rosats.

- 184-

St. Antoni, paellers, Y1-11982, 920m, 20/10/95, ACM 9567. Ombria de Ilevant del pla deis Gailers YH1382, 1150m, 30/09/96, FGA 95337.

Lepista sordida (Fr.) Sing. Prou estesa a la fi de la temporada sobre suli de pi o restes vegetals de diferent mena. Solana del Menejador, YH 1381, 1 300m, 23/12/96, FGA 945. Ombria Sant Antoni, YH 1883, 860m, 18/10/96, FGA 805. Sant Antoni, Y1-11983, 900m, 27/12/95, ACM 9589. El Pinaret, Y1 -11783, 800m, 18/12/95, ACM 9576. Sant Antoni, Y111983, 900m, 27/12/95, ACM 9589. Rodalies de! Santuari, Y1-11482, 1000rn, 27/12195, ACM 9588. Entrada per baLx al mas del Baró, Y111582, 950m, 27/10/ 95, FGA 95404. Leucopaxillus gentianeus (Qué!) Kotlaba Forma poblacions prou abundaiits sota carrasques, pins o marfulls ( Viburnum tinus). Font (le! Rossinyol, Y1-11482, 975m, 14/10/95, ACM 9544. Solana del Menejador, Y1-11481, 1200m, 2/01/97, ACM 97003. Font del Rossinyo!, Y111482, 975m, 18/12/95, ACM 9577. Senda de la Mina, part alta, Y1-11482, 1300in, 27/10/95, FGA 95392.

Lyophyllum aggregatum (Schaeff. Fr.) Kühn. Malcnçon ¡ Bertault el citen sota Quercus ilex.

Lyophyllum iminumdum (Bk.) Ktihn. Malençon i Bertault el citen sota Quercus ilex

Lyophyllum infumatum (Bres.) Kuhn. Poc abundant, l'hein trobat solitari o en grup poc nombrosos sota carrasques. Mas de Tetuan, Y111281, 1250m, 25/10/96, ACM 9672. Sant Antoni, paellers, Y1 -11982, 950m, 7/ 02/97, ACM 97036. Mas de Tetuan, Y1-11281, 1250in, 23/12/96, ACM 96121.

Lyophyllun1 loricatum (Fi) Kühn flnicarnent bern trohat un exemplar solitari molt enfonsat entre la molsa en un carrascar. Mas de Tetuan- cava Coloma. YlI 1281, 1250111,. 21/11/96, ACM 9695.

Melanoleuca rasilis (Fr.) Singer Un exemplar a la vora de la carretera sobre la grava. Font del Rossinyol, Y111482, 975m, 12/12/96, ACM 96101

Melanoleuca stridula (Fr.) Sing. ss. Métr. & Kühn. Dispersos entre la molsa i les grarnínies de la brolla o el pinar. Ombria Sant Antoni, Y1 -11883. 860in, 18/10/96, FGA 811.

Pseudoclitocybe cyathiformis (Bali.: Fr.) Sing. Citat per Malençon i Bertault (1971) sota Pinus halepensis.

- 185-

Pseudoclitocybe expailens (Pers) Moser Gregaris, en una clariana duna antiga carbonera. Pla deis GaI.lers, Y111382, 1200m, 15/12/95, ACM 9578.

Ripar tites helomorphus (Fr.) Karst. Gregaris sota tina carrasca. Sant Antoni, paellers, Y111982, 950m, 14/11/96, ACM 9688.

Ripartites tricholoma (Alb.& Schw.:Fr.) Karst. Exemplar únic locaiitzat en un bosc aciarit de pi i alguna carrasca. Sant Antoni, paellers, Y111982, 950m, 3 1/01/97, ACM 97028.

Tephrocybe fusispora (llora) Mos. Gregaris sola carrasques. Rodalies deis bancals del mas del Baró, YH1582, 1 150m, 27/10/95, FGA 95389.

Tricholoma aibobrunneum Pers. Fr. Segons Malençon i Bertault (1971) molt comuna sota Pinus halepensis.

Tricholoma fracticum (Britz.) Kreis Prou comuna: creix a1Jada, gregria o cespitosa sota pins, més rarament sola carrasques. Sant Antoni, YH1983, 900m, 12/01/96, ACM 9618. Ombria Sant Antoni, YH1883, 880, 18/10/96, FCJA 806. Sant Antoni, ermita, Y111983, 900m, 27/12/96, ACM 96127.

Tricholoma pessundatum (Fr.) Quél. Citada per Malençon i Bertault en les rodalies de la Font Roja sola Pinus halepensis.

Tricholoma psammopus (Kalchbr.) Quél. Prou estesa, perú no abundant, creix en grups de pocs exemplars sola pins i garguilers (Crataegus inonogyna) inés freqüent a la fi de la temporada. Citada per Malençon i Bertault de les rodalies de la Font Roja sota Pinus halepensis. Ombria de St. Antoni, Y1-11883, 850m, 20/10/95, ACM 9564. Font dei Rossinyol, Y111482, 9751n, 2/01/97, ACM 97004. Pinaret, junt al cremat, Yl 11783, 800m, 24101/97, ACM 97022. Sant Antoni, paellers, YH 1982, 950m, 7/02/97, ACM 97039.

Tricholoma saponaceum (Fr.) Kumm. Únicament hem localitzat un exeinplar solitari sota carrasca. Sant Antoni, postes de la liuin, Y1l1982, 1020m, 31/01/97, ACM 97024.

- 186 -

Tricholoma scalpturaturn (Fr.) Qué!. Forma pob!acions gregmries molt abundants sota carrasques a la fi de la temporada. Sant Antoni, Y111983, 900m, 5/01/96, ACM 9607. Cava Coloma, YH1281, 1300m, 4110/96, ACM 9670. Senda de la Mina, part baixa, YH1482, 1100, 27/12/96, ACM 96125. Sant Antoni, paellers, Y111982, 950m, 9/01/97, ACM 97009.

Tricholoma sulphurescens Bres. Únicament liem localitzat una pob!ació sota carrasques. Rodalies hancais alts de! Baró, YF11582, 1175, 27/10/95, FGA 95407.

Tricho!onia tcrreum (Schacff. Fr.) Kumrn. Molt comú, creix gregari al peti de pins. Citat per Malençon ¡ Bertault sotaQncrcus ilex. mas deTetuan, YH1281, 1200mn, 17/05/96, FCA 96747. Ombria de Sant Antoni , YH 1882, 880m, 17/10/96, ACM 9661. Sant Antoni, YH 1983, 900m, 27/12/95, ACM 9585.

Tricholoma triste (Scop.:Fr.) Qué!. Exemplar únic sota carrasca. Rodalies de la font deis Xops, Y1-11482, 985m, 20/12/96, ACM 96109.

Tricholoma ustale (Fr.:Fr) Kumm. Apareix gregari sota carrasca. Se separa de Tpessundatum, a banda del seu hbitat sola pins, per la major longitud del peu, la tendéncia a enrogir d'aquest ¡ la major grossria de les espores. Sant Antoni, pae!lers, Y111982, 950m, 9/01/97, ACM 97005.

APIIYLLOPHOROMYCETIDEAE Ordre: (]AN77L4REL JALES

Famn.: Clavariaceae Clavaria acuta Fr. Rara, es localitza dispersa entre la fullaraca de carrasca ¡ coscolla. Sant Antoni, Y111983, 920m, 31/01/97, FGA 1039.

Fam.: Clavariadelphaceae Clavariadclphus junceus (Fr.) Comer = Macrothyphuia juncea (Fr.) Berthier Citada per Malençon ¡ Bertault (1971) sobre restes vegetals sota Quercus ilex.

Fam.: Hydnaceae Hydnum albidum Peck "Punxetes, Agulletes" Espcie típica deis pinars, que únicament hem localitzat en una trea dominada per carrasques. La

- 187 -

Buti!. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

separem de l'espécie posterior per ser totaiment blanca ¡ pel seu h.bitat sola coníferes. Replanelis alts (le la senda de la Mina, YH1482, 1280m, 2/01/96, FGA 96519.

Hydnum repandum L. "Punxetes, Agulletes" Més comuna que l'espcie anterior sol aparixer, en grups nombrosos, a la fi de la temporada mig soterrada entre les fulles de carrasca. Comú sola Pinus halepensis, Malençon 1 llertault (1971). Mas de Tetuan, Y111281, 1225, 23/12/ 96, ACM 96118. Pinaret, Ylil 783, 800m, 27/10/95, FGA 95402. Rodalies mas de Teman, YH1281, 1260m, 29/11/96, FGA893. PladelsGal.lers,YH1382, 1180m, 24/07/97, FGA 1193.

Fam.: Typhulaceae Typhula phacorrhiza Fr. Dispersa sobre fulles liumides de carrasca o en terra. Oinbria mas de Teman, Y111282, 1180m, 8/11/96, FGA 845.

Ordre: GAiVODERMA TALES

Fam.: Ganodermataceae Ganoderma lucidum (Leyss) Karst. Espécie saprfila o par.sita; de la qual imnicament hem irobat un exempiar sobre fusta morta de carrasca. Ombria del dipsit, Y1 -11382, 1300m, 15/11/96, FGA 864.

Ordre: GOMPHALES

Fam.: Ramariaceae Ramaria abietina (Jungh.) Donk. Crei.x gregiria sobre les agulles de pi. Sant Antoni, Y111983, 920m, 24/01/97, FCA 1020m. Sant Antoni, paellers, Y111982, 920m, 31/01/97, FGA 1040.

Raniaria aurea (Schaeff.:Fi) Quél. "Peu de rata" Dispersos sobre la fullaraca deis gal.lers. Aquesta espécie es diferencia de Rfiava (Schaeff. Fr.) Quél., perla seua carn immutahle entallar-la (Telleria, 1980) i per presentar una reacció rogenca, no verdosa, aJ SO Fe al 10% (Constantino i Siquier, 1996). Ombria haixa delmas de Tewan, YH1282, 1180mm, 31/10/96, ACM 9677. Ibidem FGA 838.

Ramaria flaccida (Fr.) Ricken Citada per Malençon ¡ Bertault (1971) en el camí entre Alcoi ¡la Font Roja, sola Pinus halepensis.

- 188 -

Ramaria gracilis (Fr.) Quél. Sobre fulles de carrrasca, mig arnagades entre la fullaraca. Senda de la Mina, part alta, Y111482, 1280in, 5/12/96, FGA 905.

Ordre: HERJCL4LES Fain.: Gloeocystidiellaceae Gloeocystidiellum luridum (Bres.) J.Boidin Citada per Malençon ¡ Llimona (1983) sobre branques mortes de Quercus ilex, 24/4/78

Megalocystidium luridum (Bres.)Boid. Creix sobre troncs humiLs ¡ morts de carrasca, quasi sempre en la Part en contacte a terra. Ombria del Menejador, YlI 1482, 1320w, 5/12/96, FGA 909. Ombria del dipósit, YH 1382, 1 260m, 12/12/96, FCA 929.

Ordre: HYMENOCHIIETALES Fain.: Asterostromataceae Asterostroma ochroleucum Bres. Sobre P/nu.s halepensis el trobaren Malençon ¡ Iiimona el 24/4/78.

Fam: Hymenochaetaccae Hymcnochaete rubiginosa (Dicks.) Lév. Citada per Malençon ¡ 1.liniona(1983) sobre Quercus ilex.

Inonotus hispidus (Fr.) Karst. Espcic parásita que colonitza els troncs d'albers (Populus alba) , als quals a poc a poc va alterant. Malençon ¡ Bertault (1971) ja ci localitzaren en el mateix hjbitat. Font del Xops, Y1-11482, 980m, 22/02/97, FGA 1089.

Pliellinus torulosus Pers. Espcie no rara, que creix arrapada a la soca mateixa de carrasques o pins, generaiment inorts. Trobada per Malençon i l.limona (1983) sobre Quercus ilex i Pinus halepensis. Pla deis Gal.lers, Y111382, 1 l8Oin, 4/10/96 1 FGA 783

Ordre: PORIALES' Fani.: Coriolaceae Antrodia rainentacea (Berk. & Br.)Donk Citada per Malençon i liiinona (1983) sobre fusta de Pinus halepensis.

Antrodia sinuosa (Fe) Karsten Recollida per Malençon i Llirnona (1983) sobre fusta de Pinus halepensis.

Fomitopsis pinicola (Fr.) Karst. Localinent abundant, sobre soques mortes de pi. Barranc de 1'lnfern, YH1382, 1 000m, 22/02/97, FGA 1114. Barranc de l'Infern, YH1382, 1000m, 24/04/97, FGA 1174. Barranc de I'Infern, YH1382, 980m, 14/11/96, FGA 867.

Leptoporus mollis (Pers.:Fr.) Pilát Localitzat únicament sobre tina soca morta de pi. Barranc de la Batalla, Y112082, 800in, 7/02/97, FGA 1069.

Meruliopsis corium (Fr.) Ginns Creix en la cara inferior de branques mortes de carrasca. Ombria del dipsit, YH1382, 1300m, 15/11/96, FGA 862.

Trametes hirsuta (Wolf.:Fr.) Pi!. Sobre un tronc mort de xop. Mas de Nyego, YH1982, 980m, 7/02/97, FGA 1068.

Fam.: Polyporaceae Polyporus meridionalis Fr. Proti abundant, apareix sobre branquetes (le romer (Rossmarinus officinalis) , argelaga (Ul.ex parvifiorus) i altres elements de la brolla. Sant Antoni, paellers, YH 1982, 900m, 5/01/96, ACM 9613. Solana del Menejador, YH 1481, 1 280m, 23/12/96, FGA 952.

Ordre: SCHJZOPHYLL4LES

Fam.: Schizophyllaceae Henningsomyces candidus (Pers. :Schleicher) O. Kuntze Citatper Malençon i Llimona (1983) sobre Pinas halepensis.

Schizophyllum cornmune (1..) Fr. Forma poblacions molt nombroses d'individus imhricats sobre fusta inorta o debilitada de xop, pi, etc. Citat per Malençon 1 Llimona (1983). Font de l'Olivereta, Y111883, 780rn, 19/12/96, FGA 939. El Pinaret, YH1783, 780m, 17/10/96, FGA 818.

Ordre: STEREALES

Fain. :Corticiaceae Corticium roseum Pers. Citat pei Malençon i Llimona (1983).

- 190 -

Pulcherricium cacruleum (Fr.) Parm. Prou comuna sobre branques caigudes de carrasca. Citada per Lopez-Liorca & al.(1992). Part alta de la senda de la Mina, Y111482, 1260m, 4/10/96, FGA 778. Ombria del Menejador, Y111482, 1320m, 23/12/96, FGA 946.

Fam.: Hyphoderinataceae Cerocorticium confluens (Fr. Fr.) JO!. & Stalpers. Sobre fusta morta de carrasca. Onibria del dipbsit, Y1 -11382, 1300m, 12/12/96, FGA 931.

Hyphodontia quercina (Fr.) J. Erikss. L'hem trobat Sobre una branca morta de carrasca. Cava Coloma, YH1281, 1280m, 4/10/96, FGA 782

Subuiicium !autum (Jackson) Hjorts & R. Aparcix en la cara inferior de branques mortes i caigudes de carrasca. Ombria mas de Tetuan, Y111282, 1 180m, 31/10/96, FGA 836.

Fam.: Meruiiacaeae Auriculariopsis ampia (l.év) Maire Gregaris sobre branquetes d'alher. Font deis Xops, Y111482, 975m, 15/12/95, ACM 9579.

Chondrostereum purpureum (Pers.:Fr.) Pouzar Sobre fusta morta de carrasca. Oinbria del dipósit, YH1382, 1280m, 30/01/97, FGA 1048.

Phlebia rufa (Fr.) Christ. Sobre fusta morta de carrasca. Ombria del dipsit, YH1382, 1300m, 2/01/97, FGA 974.

Plilebiopsis gigantea (Fr.) Jiil. En una soca de pi, entre el tail i l'escorça. Entrador baix del Baró, YF11582, 950m, 2/01197, FGA 973.

Fam.: Peniophoraceae Peniophora cinerea (Fr.) Cooke Citada per Malençon ¡ iiimona (1983) sobre argelaga (U1exparvflorus)

- 191 -

Butil. Soc. MicoL Vaenciana 3: 1997

Pcniophora incarnata (Pers.:Fr.) Karst. Sobre fusta morta de carrasca. Citada per Malençon i Llimona (1983) sobreQuercus ilex. Ombria del dipsit, YH1382, 1280m,

12/12/96, FGA 930.

Peniophora lycii (Pers.) y. llühn. & Litsch. Sobre branques mortes de carrasca. Citada per Malençon ¡ Llimona (1983) sobre Ulmus sp. Ombria del dipósit, YH1382, 1280m, 15/11/ 96, FGA 865.

Peniophora meridionalis Boidin Malençon ¡ Llimona(1983) donen quatre recol.lectes a la Font Roja sobre Quercus ilex, Pinus halepensis i fusta inorta indeterminada.

Peniophora nuda (Fi) Bres. Sobre fusta morta indeterminada. Sobre fusta ¡ branques de Quercus ilex la citen Malençon i Llimona (1983). Camí de baix mas del Baró,Yl11582, 960m, 17/10/96, FGA 822.

Peniophora pini (Schleicher:Fr.)Boidin Citada per Malençon i Llimona( 1983) sobre Pinus halepensis.

Peniophora pithya (Pers.) John Eriksson Citada per Malençon 1 liimona(1983) sobre Pinus halepensis.

Peniophora quercina (Fr.) Cooke Sobre l'escorça o la fusta de branques mortes de carrasca. Ombria del dipbsit, YH 1382, 1 280m, 12/12/96, FGA 925. Ombria del dipsit, YH 1382, 1 280m, 15/ 11/96,FGA 854.

Fam.: Sistotrcmataceae Trechispora vaga (Fr.) l.iberta l.'hem trohat en la part inferior d'una brarica morta de gal.ler. Ombria mas de Tetuan, Y111282, 1 180m, 3 1/10/96, FGA 837.

Fain.: Steccherinaceac Jrpex lacteus (Fr.:Fr.) Fr. Sobre fusta morta de carrasca. Senda de la Mina, YH1482, 1280m, 5112/96, FGA 910.

- 192 -

Steccherinum ochraceum (Pers.apud Ginein: Fr.) S.EGray Comú sobre fusta morta de carrasca. Ombria del dipsit, YH1382, 1280m, 15/11/96, FGA 860

Fam.: Stereaceae Stercum hirsutum (Willd.:Fr.) S.EGray Espécie molt comuna que colonitza branques mortes de Pinu.s halepensis, Quercus ilex, i d'altres arhres o arbusts. Citada per Malençon ¡ Bcrtault (1971), Malençon i Llimona (1983) ¡ Lopez-Llorca et als (1992). Ombria del dipósil, Y111382, 1280m, 15/11/96, FÇJA 868.

Stereiim ochracco-flavum (Schw.) Ellis Cara inferior duna branca en terra. Sant Antoni, paellers, Y111982, 920m, 10/10/96, FGA 824.

Stereum sanguinolentum (Alb. & Schw.:Fr.) Fr. Gregari sobre una soca tallada de pi. El Pinaret, YH1783, 800m, 24/01/97, FGA 1021.

Stereum sulphuratum Berk. & Ray. Citada per Malençon i Llimona sobre Quercus ilex.

Ordre: TELEPHORALES

Fam.: Telephoraceae Boletopsis grisea (Peck)Bond. "Judio" = Boletopsis leucomelaena Pers. Malençon ¡ Bertault (1971) la citen sota Pinus halepensis. Espécie comestible després de bullir; encara que el seu nom pot ser un indicatiu del seu valor a la taula.

Tomcntdlla jaapii (Bres.) Bourdot & Galzin Trobada sobre fusta molla de Pinus halepensis per Malençon ¡ Iiimona (1983).

Tomentella griseo-violacea Litsch. Sobre fusta molla de carrasca. Cava Coloma, YH1 281, 1 280m. 24/10/96, FGA 828.

Hydnellum spongiosipes (Peck) Pouz. Creix entre el fenasset ¡la molsa sota pins. El l'inaret, Y111783, 750, 1/12/95, ACM 9590.

- 193 -

E,utll. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

GASTEROMYCETIDAE

Ordre: LYCORPERDALES

Fam.: Geastraceae

Geastrum fimbriatum (Fr.) Fischer Prou comuna, creix dispersa sobre la molsa o la fullaraca sola pins o carrasques. Senda de la Mina, part de dalt, Y111482, 1300m, 27/10/95, FGA 95394. Entrada d'ombria mas del Baró, YH1582, 950m, 15/12/95, ACM 9581. Pla deis Gailers, Y111382, 1150m, 15/12/95, ACM 9582. Part alta senda de la Mina, Y1-11482, 1250m, 5/12/96, ACM 9699. Solana del Menejador, Y111381, 1300m, 23/12/96, FGA 954. Geastrum mínimum Schw. 1)ispersos sobre la moisa en una clariana d'un bosc mixt de pins ¡ carrasques. St. Antoni, Y1-11983, l000m,. 4/12/95, ACM 9573.

Geastrum nanum Pers. Prou rara, creix en les pinedes aclarides. Menejador, vora del dipósit, Y1l1382, 1320m, 23/12/96, FGA 953.

Geastrum triplex Jungh. Uhem trobat gregari o solitari sobre el suil de pi o la fullaraca de carrasques. Solana del Menejador, Yfli 180m, 1300m, 2/01/97, ACM 97044. Cava Coloma, YH1281, 1280111, 19/12/96, FGA 938.

Geastrum vulgatum Vitt. Prou rara, hem localitzat una població sota carrasques. Cava Coloma, Y111281, 1280m, 17/10/96, FGA 815.

Fam.: Lycorperdaceae

Calvatia excipuliformis Scop. Un únic exemplar sota carrasques. Sant Antoni, paellers, Y111982, 9801n, 14/11/96, ACM 9690.

Lycoperdon piriforme Schaeff. Espcie lignícola de la qual hem vist un iínic exemplar sobre la molsa d'una clariana. Cava Coloma, YllI 281, 1 300in, 9/11/96, ACM 9682.

- 194 -

Ordre: 1-ÍYMEiVOGASTRALES

Fam: Hymenogastraceae

Hymenogaster olivaceus VitI. Únicarnent hem localitzat una població hipogea sola carrasca. Pla deis Galiers, Y111382, 1 180m, 17/05/96, FGA96730.

Fam: Rhizopogonaceae

Rhizopogon roseolus (Corda) Th. M. Fijes "1\jrmes" Proti comunes, creixen mig soterrades sola els pins de la banda de ilevant del parc natural. Bancais del mas del Baró, YH1582, 1080m, 27/10/96, FGA95418.

Ordre: HYSTERANGL4LES

Fain: Hysterangiaceae

Hystcrangium stoloniferum L. et Ch. Tul. Dispers, encara que no abundant, apareix soterrat sola carrasques. SantAntoni, YH1982, 900m, 27/02/96, FGA96545. Carretera del Sanluari, YF11683, 820111, 22/03/ 96, FGA96612.

Ordre: MEiANOGASTRALES

Fam: Melonogastraceae

Melanogaster ambiguus (VitI.) Tul. Prou rar, una única pohiació soterrada sola carrasca al costal de M. tuberforrnis. Cava Colonia, Yi11281, 1300m, 17/05/96, FGA96728.

Melanogaster tuberiformis Corda Únicanient hem localitzat una població junt a l'espcie precedent. Voitants de la cava Coloma, YH1281, 1300m, 17/05/96, FGA96729.

Melanogaster variegatus (Vitt.) L. el Ch. 'hl. l.'espcie hipogea més comuna sota carrasques. San Antoni, Y111983, I000m, 5/01/96, FGA96506. Barranc de I'Avellit, Y111683, 820m, 22/03/96, FGA9661 1. Mas de Tetuan, YH0980, 1 220in, 12/05,96, FGA96647. Pla deis Gal.lers, YH 1382, 11 8Oin, 17/05/96, FGA96731 ¡ FGA96732.

- 195 -

Ordre: NJDUL4RL4LES

Fam.: Niduiariaceae

Cyathus olla (Batsch.) Pers. Dispersos a la vora de la carretera, prop duna pineda. Sant Antoni, Y111983, 920m, 10/10/86, FGA 796.

Ordre:SCLERODERMA TALES

Fam.: Astraeaceae

Astraeus hygrometricus (Per.) Morgan Espcie gregaria que creix sola pins o carrasques ¡ forma "cremats" com eis de les t&ones al voltant deis arbres. Font deis Xops, Y1-11482, 1000m, 27/10/95, FGA 95398. St. Antoni, paellers, Y1 -11982, 900m, 20/ 10/95, ACM 9569.

Fam.: Scierodermataceae Corda

Scleroderma meridionale Demol. et Mal. Gregaris ¡ semihipogeus a la vora de la carretera. Font deIs Xops; marge de la carretera, Y111482, 960m, 20/10/95, FGA 95372.

Scleroderma verrucosum Biiil. : Pers. Gregaris junt a Plantago alhicans en un prat ciarameni nitrificat. Marge de la carretera cap a Banyeres, Y111583, 800m, 11/10/96, FGA 95348. Font del Rossinyol, Y1-11482, 960m, 22/07/97, FGA 1192.

Fam.: Sphaerobolaceae

Sphaerobolus steiiatus Tode: Pers. Gregati sobre la fusta d'una pinya ¡ una branqueta indeterminada. Font del Rossinyol, YH1482, 950m, 14/12/95, FGA 95408.

Ordre: TUL OS TOM4TALES

Fam. :Tulostomataceae

Tulostoma brumale Pers.:Pers. l)ispersos sobre la molsa en clarianes de bosc i brolla.

- 196-

Sant Antoni, ermita, Y111983, 900m, 24/01/97, ACM 97023. Font de I'Olivereta, YH1883, 740m, 30/01/97, ACM 97032.

flilostoma squamosum Gmel. Coin l'espcic anterior creix gregria en clarianes ¡ llocs assolellats. Barranc de l'Avell, YH1683, 800m, 30/01/97, ACM 97033.

Classe HETEROI3ASIDIOMYCETES

Ordre: DACRW1YCETALES

Fam.: Dacrymycetaceae Bref.

Dacrymyces stillatus Nees:Fn Sobre fusta morta ¡ sense escorça de carrasca o altres arbres, sempre molt humida ¡ deteriorada. Ombria del Menejador, YH1482, 1320m, 5/12/96, FGA 907. Ombria del dipósit, YH1382, 1280m, 15/ 11/96, FGA 857. Senda de la Mina, YH1482, 1280m, 17/10/96, FGA 813.

Dacrymymes macnabii Reid Sobre fusta morta i sense escorça de Quercus, molt humida i podrida. Ombria del Menejador, Y111482, 1320m, 5/12/96, FGA 904.

Ordre: TREMEL JAL ES

Fam.: Tremellaceae Fr.

Exidia pithya A.& S. Fr. Sobre l'e.scorça duna branca caiguda de pi. Sant Antoni, paellers, YH1982, 920m, 9/01/97, FGA 986.

Tremella foliacea (Pers.:S.E6ray) Pers. Espcie partsita que trobem prou abundantment sobre branques mortes de carrasca, tant a terra com sobre l'arbre. Oinbria del dipbsit, 1111382, 1280m, 12/12/96, FGA 915. Ombria del dipsit, Y111382, 1280m, 2/01/ 97, FGA 970. Ombria del dipsit, YH1382, 1300m, 15/11/96, FGA 852.

Tremella mesenterica Reta. in Hcck Citada per López-Llorca & al. (1992). Espcie que alterna amb l'espcie anterior als matei.xos h.bitats. Ombria del dipsit, YlI 1382, 1 300in, 15/11/96, FGA 856. Ombria del dipbsit, YH 1382, 1 300m, 12/12/ 96, FGA 914.

- 197-

Butll. Soc. Micol. Valenciana 3: 1997

Conclusions parcials Al liarg d'aquc.sts dos anys de prospecció liem recol.lectat i classificat un total de 255

basidiomicets diferents; que (iesglossem d'acord amb la 'faula 1.

Ciasses i Suhclasses Temporada 95/96 Temporada 96/97

Agaricomicets 80 191 Gasteromicets 12 21 Afil.loforals 5 38 Heterobasidiomicets 2 5

'lta1 99 255 Taula 1

Les trohalle.s (tel primer any foren prou decebedores tant quan a quantitat com a qualitat, possihieinent per la sequera d'aqueii any. Les prospeccions del segon any no han estat tan frustrants, encara que espervem miliors resultats; la causa ha sig1t una major precipitació a la primavera d'hivern que ha possibilitat una important eixida de fongs, així com una primavera cxtraordinriamcnt piujosa que féu que al mes de juliol la serra estiguera plena de fongs.

Cal dir que el nombre de troballe,s no satisía completament les expectatives que hi teníem. i'rohem a faltar nombroses espcies que ens encontrem amb certa faciiitat a les serres veYnes, on les condicions ainbientais són molt seinblants o, fins i tot, un i)OC pitjors. Una de les causes de la relativa pobresa de l'.rea den ser el fort pendent de la major part del parc natural, cosa que no hi facilita la infiltració de l'aigua sinó la seua escorrntia. Altra causa degué ser l'escassa precipitació a la tardor d'aqueixos dos anys, acompanyada el primer any per un nies d'octubre ¡ novembre d'un eixut ¡ fort vent de ponent continuat, que sect fins el moil deis ossos.

Una altra qiiestió a tenir en compte és l'e,stat fitosanitari deis arbres, fonainentalment deis situats a l'obaga de les rodalies del Santuari i al pia deis Galiers, que presenten símptomes de inalalties o alteracions produYdes per la contarninació. Desconeixem fins a quin punt el sen estat actual ahera significativament la producció de boleis que estan micoritzats amb ells.

Respecte al tipus de nodriinent deis Agaricomicets trobats es reparteixen d'acord ais següents percentatges:

Simbionts 53% Simbionts deQuercus (4 1%) Simbionts de Pinus (12%)

Sapr?fits 42% Parsits 0,01% Desconeguda 4'5%

La dominincia deis simbionts possihiement é.s deguda a l'existncia en l'interior de les

- 198 -

espécies saprofítiques d'un gran nombre de boiets de taita menuda que han sigut poc estudiats per nosaltres; si a inés ¡ncloem els fongs deis altres grups, aquest tipus d'alimentació hi seria Inajoritari. 1)intre deis simbionts, les fonnacions de carrascars i gal.lers, fonamenlainient les primeres, presenten una major hiodiversitat, tant de saprófits com de simbionis.

Una qüestió importaiit ésla presncia del bolet parsit flota de noguera (Armilla ría mellea) que liem trobat a la senda de la Mina ¡ a les rodalies de la font del Rossinyol, junt a arbres secs o molt debilitats; encara que al segon lloc semblava comportar-se com a saprófit, possiblement, hi siga el causant de la sequera deis arbres. En les mateixes condicions es troba l'afil.loforal Inonotus hispidus que creix sobre eis albers de la Font deis Xops, on ja fou localitzat l'any 1969 per Malençon i Bertault; la seua preséncia des de fa tan anys indicarla que la seua viruléncia no és molt acusada.

La trad.ició micol?)gica de l'.rea está concentrada fonamentalment en una única espcie: l'esclata-sang, que és buscada lividament i amb métodes no massa respectuosos amb la natura (ganxos) a les pinedes de Sant Antoni i rodalies. En menor intensitat ¡ per un nombre molt menor de gent, s'arrepleguen morenes, turrnes, punxetes, mocoses i, a la primavera, gírgoles. La recerca de les darreres espcies no suposa un gran trasbals als ecosistemes, tant pel nombre de gent que lles busca com peis métodes emprats. Gal dir també que la major part de les espécies es localitzen a les pinedes.

Als carrascars també podem trobar bons bolets comestibles, la majoria deis quals no tenen tradició a l'rea, encara que sempre en poca quantitat ¡ no tots cts anys. Junt a les espicies comestibles, hem localitzat diferents poblacions de la mortal Amanita phaioia'es, lligada també als Quercus.

Agraiment A Francesc Vidal Gramaje, per la revisió lingüística i del text.

Bibliografla

Ai sao, C. 1.. (1985). Boletos Diii. ecL. lid. Biela Giovanna. Saronno. Ai.issio, C. L. (1991). Boletus Diii. cc L. Suplemento, lid. Bicila (ilovanna. Saronno. Ai'.'aici, R, (cs , A., GSRCIA, E, MÁIIIQL'Is, R. (1995) BoleIs de la Vaiid'Aihaida. Caixa d'Estalvis d'Ontinyent.

Ontinyent. ti & SI[UIM;, ti (1990) la sierra del Carrascal deAkoy: Flora i Vegetación. Coleccions de Cuadernos

de la Naturaleza n°1. Caja de Ahorros Provincial de Alicante. Aiacant Baiaiu a si.. (1990-1992) (]ortinarius. Flora Fotographica. Photoflora. BRiniva:ii, J ia Kiui.i, F., (1984- 1994). Ghampignons de Suisse. Tome I-IV.Edition Mykologie. Lucerne. Bo\, M., (1988) Guía de campo de los hongos de Europa. lid. Omega. Barcelona. Bo, M. (1990) Les Hygrophorcs .Doc. Mycol., mém, hors série Nl. Lille. Bo, M., (1991) Les Trichoiomes et ressemhlants. Doc. Mycol., mém, hors sérieN2. Lille. Bo\, M. (1992) Cte monographiquie des especes Galero-nauicorioTdes. Doc. Mycol Tome XXI, Fasc. N°84 Liile. Bo, M. (1993) Les Lepiotes. Doc. Mycol., mém, hors série N3. hile.

- 199-

Cv.osei:, ED. (1996) Claves (le determinación de los Gasteromycetes epigeos ibéricos. Bol. Soc. Micol. Madrid

21:359-373. C,,Nuusso, M. (1997). H3.'grophorus s.l. Ed lib reria Basso. Alassio.

C\ixjsso, M. & L\X/.O\I, G.(1990) Lepiota s.l. Ed. Biella Giovanna. Saronno

Gwi'uw, A. (1984). Agaricus L.:Fr. (Psalliota Fr). Ed. Biella Giovanna. Saronno.

Ci:rro, B. (1978-1993) lFunghi dal vero. VoIs 1-VII. Saturnia. Trento.

CO\STAVFINO, C. 1 Situ:ii, J.I.L. (1996) Fis Bolets da les Balears. Ed. M.icobalear. Palma de Mallorca.

COIJRTIsIIssu, R. (1994) Les champignons de France. lid. Eclectis. Paris

DENNIS, R.W. G. (1981) British Ascomycetes. J.Cramer. Vaduz.

G,ui.i, R. (1996) I.eRussule. Edinatitra. Milano. H,\WkSWORTII, D. 1.., KIRK, P. M., SI1TON, B. C. & PEGLER, D. N. (1995) Dictionary of Ihe Fungi. CAB

International. Canibridge. Julo W. (1989) Cuida alla deterininazione dei Funghi. Vo12° (Aphyllophorales, Heterohasydiomycetes,

Gasteromycetes.) Ed. Saturnia. Trento KlilINl:ll, R. & Roi;srsi, H., (1953) Flore analytique des champignons supériers (Agarics, Bolets,

Chantarelles). Masson et Cie, Editeurs. l'aris 1,Ól'I•7.-LLORCA, LV., UTIIL-Als.\lll),J. C. i HONELIIIA, M. (1992) Hongos deAlicante. Universidad de Alicante i C.A.M.

Alacant MAnIQlws, R. (1996) Agitrics de la Cornunitat Valenciana. 1. !3utll. Soc. Mico!. Valenciana 2:39-65 MÁllTl12 Bosc, F. (1995) Relación de los hongos con el mundo vegetal. l3utll. Soc. Mico!. Valenciana 1: 111-117

Mai,i:çós, G cr Buiuiiij, R. (1971) Chammpignons de la Peninsule Iberique . 1,11,111 Acta Phytotaxonomica Barcinonensia, Vol 8, pag 6-67.

Mall:çóN, G vr Ii IMo\\,X., (1983) . Champignons de la Peninsule Ibérique VII- Florevernale du SE:Basidiomycétes.

Anales Univ. Murcia. Cienc.9 (14:l-89. Murcia.

Msiiciiu, A., (1971-1986). Chainpignons du Nord el dii Midi. Soc. niycol. des Pirinées Mediteranées.

Perpignan. MaI1TIN, MP., (1988) Aportación al conocimiento de las higroforaceasy los gas! eronzicetes de Cataluña.

Societat Catalana de Micologia. Esplugues. Miviiuz,R. yDuz-MoT-rov, G. (1987) l.as Setas. Guiafotográficaydescriptiva.lberduero Movrsi:-Lot:coz, P. et al (1990-1994) Atlas des (7ortinaires. Pars 1-1V. Ed. Fed. Myc. Dauphine-Savoie. Mori:ciii, . vr L&'JAIII, U. (1993) Atlantefolografico di Funghilpogei. Ass. Micol. Bresadola. Trento Moizivo , U, et al. (1986) Guia Incafo da los hongos de la Península Ibérica, Incafo, Madrid Mosl:R, M., (1980) Cuida al/a determinazione deiJiinghi. Saturnia. Trento 011Tu;A, A.(1992) Setas deAndalucia Oriental. Colegio Oficial de Farmacéuticos de Granada. Granada. Oiuvvs, A., I'IQul:It&s, J.YAM.Il:, P. Setas: Identflcación lbxicidad Gas! romicologia. Proyecto Sur de Ediciones.

Granada. Psriusr, G.(1982) Guia de Hongos, lid Grijalbo. Barcelona Sx:icrsr ('a1aluA 1)1: Micoi.ovia (1982-1996) Bolels de C'atalunya. Col.lecions (1-XV). Barcelona.

Sis'ci, J. (1991) Cuida a!!a determinazione deifunghi. V013. Inocybe. lid. Saturnia. Trento. A. (1988) Tricholoma (Fr) Staude. Ed. Biella Giovanna. Saronno.

TELIERIA, M.T.(1980) Contribución al estudio de losAphyllophorales españoles. lid. J.Cramer. Vadtiz. Toizsr, e L\ vr Clo\vl:, F.D. (1987) Contribución al estudio del genero Peziza en España. Anal. ms!. Bol.

Cavanilles 34(1): 33-58.

- 200 -

HIPOGEUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA III

R. MAHIQUES Dr. Clirnem, 26, 46837. Quatrelonda (Valincia)

Sumrnary. MAIIIQtJES, R. (1997). Hipogeous froin the Land of Valencia III. Bu/Ii Soc. Mico!. Valenciana 3: 201-203 Continuing lee work about hipogeous fungí forni Ihe l2nd of Valencia, which started ivilli "Hipogeous froni La

Val! (l'Albaida' (Mahiques &aL, 1995), ihere are 1 more taxon added (ScIerogasierconpacius 1.. (&Ch. Ful.) Saccardo, Oclavianinaceae, Basidio,nyce/es) and ihere are new corollogical references given about sorne taxons described in tite before ineniioned works. Key words: Basidiornyco/ina, Hipogeous, Valncia.

Resum. MAHIQUES, R. (1997), Hipogeus de la Cornunitat Valenciana III. RutH. Soc. Mico!. Valenciana 3: 201-203 Continuani el trehall sobre fongs hipogeus de la Coniunitat Valenciana inicial arnb "Ilipogeus de la Vail dAlbaida"

(Mahiques & al,, 1995), s'afegeLx ara 1 taxon Inés (Sclerogaslercompaclus L. (& Ch. Tul.) Saccardo, Oc/avianinaceae, Basi(iiomycetes) i es donen noves referncies corolbgíques d'alguns taxons descrita als trehalls abans esrnentats. Paraules clan: Basidiomycolina, Hipogeus, Valéncia.

Octavianinaceac Locquin ex Pegler & Young

Scierogaster compactus (Tul. & Ch. 'I)il.) Sacc., .sy11. Fung. 11: 170 (1895)

Descripció macroscópica: Carpófors tuheriformes, subglobosos o piriformes, de superfície regular o gibosa. Blanquinosos, envoltats per una agiomerat miceiar i restes de teixits vegetais, així com cordons miceliars que intercomuniquen diferents carpófors. Formen colónies de noinbrosos individus sota la I)inotxa de 1? pinaster en relació saprofítica, soterrats a 1-3 cm. Peridi tainbé blanquinós, bicontextural, amb una capa externa lasa, que es perd amb la maduració i una capa interna més atapeYda i fixa. Gleba compacta, amb petites celles allarguissades i a penes visibles, de consistencia gomosa, blanquinosa, amb una columella central que parteix d'un petit cordó miceliar basal, encara que en algun exemplar s'observa tina columel-la múltiple. 1)e blanquinosa passa a citrina i a groc taronja a mesura que madura,

- 201 -

Butil. Soc. Mico!. Valenciana 3: 1997

De 0,8-2 x 0,7-1,5 cm Olor forta i especial, com de fenoil, agressiva, fruitada o de naftalina mentolada.

Microscopia: Capa extenia del pendi filamentosa, amh hifes estretes, kixament entrecreuades, d' 1-2 pm d'amplria. Capa interna del pendí d'estructura pseudoparenquim&tica ainb elemenis subglobosos i d'altres cilíndrics inflats, flns 25 x 23 im o 50 x 15 j.an. Basidis cilíndrics ¡ fusiformes, normalment tetraspónics, encara que n'hi han des d'l fins les 8 espores. 1)e 15-38 pm. Els esterigmes, de 2-5 pm. Es veu alguna fíbula a l'himeni. lispores subgloboses o lleugerament obovades, verrucoses, amb berrugiies tuberculades, aplanades, cbniques o tronco-cniques, fins les 1,5 x 1,5 pm, que formen un perfil en roda dentada. Apícula al voltant di pm, encara que ocasionalment s'observen restes d'esteniginens residuals, fins les 3 lJm.Md= 5,3x5 ini. Mn= 5x4xm. Mx= 7x6pni. Pi0-P9OQa= 1-1,2 (1,6). P10-P90a= (5) 5,1-6,2 (7) x (4,5) 4,8-5,5 (6) jun (N=60).

Hthitat i Loc.: VM..NclA. "Els Surars" (Pinet) Bosc mixt de Querdus suber i Pinas pinaster. Sota P pinaster. Terreny sorrenc. 22-1 1-97. YJ 3441. A.: 660 m. MES 3268.

Observacions: Flan estat observades algunes fíbules a la gleba, l'absncia de les quals es dóna com a significativa per Pegler & al.0995: 197), així com el tamany deis carpófors una mica més gran que a la hibliografia consultada.

BibI. Sel.: Hintz, R. A., 1985: 77. Hintz, R. A. & Winterlioff, W., 1982: 53. Malençon, G., 1974-5: 303. Pegler, D.N& al., 1993: 183. Vidal,J.Ma., 1991: 164

icon. Sel.: Montecchi, A. & Lazzari G., 1993: 278. Cetto, B, 1993: 2888.

BIBLIOGRAFIA GENERAl,

Cirro, B. (1993). Ifunghi da! vero. Vol. 7. Arti Grafiche Saturnia. Trento. HINTZ, R. A. & \VINTERHOFF, W. (1982). Seltene Flogan in Mainfranken (MTB 6223 Wertheim) Z.

Mykol. 49(1): 51-60. llaiz. R. A. (1985). Hvpogien in Mainfranken (3): -Sclerogaster compactas- Z. Mykol. 51(1):

77-84. MAI.F.NÇON, G. (1974-5). Chainpignons Hypogés du Nord de l'Afrique. 11. Basidiomycéles. Rey. Mycol.

39: 279-306. MoNTIccIII, A. & LAllARI G. (1993). Atlantefotografico di Funghi Ipogei. Associazione Micologica

Bresadola. Trento.

- 202 -

VEDAL, J.M. (1991). Contribución al conocimiento de la flora micológica del BaixEmpordá y zonas limítrofes (Catalunya). IV. Hongos hipogeos (Zygom) ,cotina,Ascomycotina yBasidomycotina). Butll. Soc. Catalana Micol. 14-15: 143- 194.

PEGLER, D.N., SPOONER BM. & YouNG, T.W.K. (1993). British truffles. A revision ofbriti.Nh hipogeous fungi. Royal Botanic Gardens. Kew.

PF.GLER, D.N., LsøE, T. & SPOONER, B. M. (1995). British pufflalls earthsars and stinkhorns. An account of the britishgasteroidfungi. Royal Botanic Gardens. Kew.

Espores

Capa externa filamentosa del peridi

7 ., + Capa interna pseudoparenquimtica

- 203 -

VI JORNADAS MICOLÓGICAS EN VALENCIA

Noviembre 1996

Continuando con la historia cronológica que dio comienzo en nuestro primer Butiletí y con-tinuó en el segundo, veo la necesidad de seguir esta cronología, contrarrestando o simplemente retardando el olvido.

Del 4 al 10 de Noviembre de 1996 se celebraron las VI Jornadas Micológicas, VI Exposición de hongos y IV Concurso fotogrífico, organizadas por la SMV y con la inestimable colaboración de la Escuela de Jardinería y Paisaje del Exnio. Ayuntamiento de Valíncia, cuyo Director es nuestro incondicional amigo Agustín Moreno Navarro, y también con la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica Agrícola, dirigida por otro incondicional amigo, Santiago Guillén Picó.

Las Jornadas se compusieron de una serie de conferencias de interés general por su con-tenido divulgativo-docente y de otra serie de conferencias con un contenido más científico para los ya iniciados.

Se tocaron temas tales como las vigentes normativas reguladoras para la recolección de setas en nuestra Comunidad, así como las de otras comunidades vecinas. Otro tema de interés general fue la cocina de las setas, donde se dieron a conocer nuevas recetas totalmente inéditas y que por la forma de explicarlas se nos removían los jugos gástricos. La introducción a la micología es una de las que nunca puede faltar, jues es el conocimiento de las terminologías y glosario que vendre-mos escuchando durante todas las Jornadas y fue impartida con un lenguaje y una iconografía de máxima comprensión.

En cuanto a las conferencias científicas, los temas fueron de máximo interés por la riqueza contenida en los estudios realizados. Se habló de la micoflora de El Saler como una primera parte debido a la gran cantidad de especies que durante varios años se han ido descubriendo; en esta primera parte se habló de los géneros A manita, Leucoagaricus, Lyophyllum, Tricholoma, Rhodocyhe yAgaricus. Otra conferencia de máximo interés científico fume sobre las Telarnonias de la Comunitat Valenciana y la de Pezizales. Por ultimo también se hablo de los hongos micorrízicos del Maestrat, en cuanto a su diversidad e importancia.

- 205 -

ButU. Soc. Micol. Volendano 3: 1997

Las Jornadas y Exposición se realizaron en los jardines, hall y salón de actos de la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica Agrícola, con el siguiente orden:

Día 4.- NORMATIVA REGUlADORA DE LA RECOLECCION DE SETAS EN LA COMUNIDAD VALEN-CIANA.

A cargo de D. Francisco Tejedor Jordán (miembro de la S.M.V.)

Día 5.- INTRODUCCION A LA MICOLOGIA. A cargo de D. Alfredo Burguete Genovés (miembro de la S.M.V.)

Día 6.- PEZIZALES l)E LA VALL D'ALBAII)A. A cargo de D. Fernando García Alonso (miembro de la S.M.V.)

Día 7.- COCINA DE LAS SETAS. A cargo de D. Manuel Gaya Martí (miembro de la S.M.V.)

El día 8 se realizaron varias «salidas» a distintas zonas de la Comunidad con el fin de recolec-tar diversas especies ftíngicas, para ser expuestas durante el fin (le semana; se terminó el día con una opípara cena de «hermandad», donde, como era de esperar, no faltaron algunos ejemplares que se libraron de ser expuestos.

El día 9, sábado, se abrió la Exposición al público a Las 10 de la mañana, ya las 12 h. tuvo lugar el Acto Oficial de Inauguración, presidido por la Excma. Sra. Concejala de Parques yjardi-nes, D María José Alcón limorte y formando parte también de la mesa presidencial: el Excmo. Sr. D. Justo Nieto Nieto, Rector de la Universidad Politécnica de Valéncia, D. Eduardo Primo Lillo, l)irector General de Política Agraria, D. Agustín Moreno Navarro, Director de la Fundación Muni-cipal de la Escuela de Jardinería y Paisaje del Exmo. Ayuntamiento de Valéncia, el Ilmo. Sr. D. Santiago Guillén Picó, Director de la Escuela Universitaria de lngenieriaTecnicaAgricola de Valéncia y el Dist. Sr. D. Ricardo Aparici Izquierdo, Presidente de la Sociedad Micológica Valenciana.

Tras el acto de inauguración, D. Ricardo Aparici hizo entrega de un pergamino conmemorativo a D. Agustín Moreno, nombrándole Amigo de la Sociedad Micológica por sus inestimables desvelos a favor de la misma.

Para finalizar, se ofreció un aperitivo a todos los asistentes.

1.a Exposición se realizó, como ya viene siendo costumbre, en distintos marcos, algunos imi-tando ecosisternas propios de nuestra comunidad y otros agrupados Ior Familias y Géneros. Fue-ron en total 140 especies, numero no desdeñable si se tiene en cuenta la elevada sequía que se venía padeciendo y ( 1UC estuvo a punto de motivar la suspensión de la Exposición.

Como otros años, nos sotprcndió Francisco Tejedor con su innato arte a la hora de exponer Los distintos ecosistemas, introduciendo en cada uno de ellos las especies fúngicas correspondientes.

En la misma Exposición se pudieron admirar las distintas fotografías que socios y simpatizan-

- 206 -

tes presentaron para el concurso, así como la amplia y cromática colección temática de Micofilatelia, pertenecieite a D. Fernando Martínez Boscá, que fue muy comentada por su diversidad de timbres y l)aíses emisores, no pudiéndose exponer la totalidad de la colección por falta de espacio adecua-(lo y por precisar (le medios de seguridad y vigilancia exclusivos.

A las 17 horas, conferencia sobre HONGOS l)EL SALER A cargo (le D. Ricardo Aparici (Presidente de la Sociedad)

A las 19 horas, la conferencia TEIAMONIAS DE LA COMUNIDAD VAI.ENCIANA. A cargo del Dr. Rafael Mahiques Santandreu (Presidente dela Comisión Científica dclii Sociedad).

El dia 10, a las 11,30 h. tuvo lugar el Fallo del Jurado y la entrega de premios del IV Concurso Fotográfico, organizado por el vocal (le Audiovisuales, Rafael Boscá Canet. La fotografía premiada representaba un bello conjunto cespitoso de Coprinus que recordaba un candelabro y cuyo autor era Alfredo Hurguete

A las 12,30 h., el profesor Titular del Departamento de Botánica de la Universidad de Murcia, D. Mario llonrubia García nos deleitó con una interesante conferencia sobre los HONGOS MICORRIZICOS DEI, MAESTRAZGO, destacando la diversidad e importancia ecológica.

Aprovechando su asistencia, se le entregó, un cuadro-pergamino en el que se le nombraba Socio de Honor de la Sociedad Micológica Valenciana.

A las 14 li. tuvo lugar la Clausura Oficial.

Para finalizar, me VCO en la obligación de alertar a todos los asistentes a las conferencias y exposición, que el máximo peligro, de intoxicaciones comienza cuando uno se inicia en la Micología y esto es debido a una confianza infundada por el simple hecho de haber «conocido» nuevas especies comestibles expuestas e incluso haberlas tenido entre las manos. Para comer una seta hay que «hablarle de tu», o sea, conocerla perfectamente y sin el mínimo resquicio de duda.

Fernando Martínez

- 207 -

SOCIS (1997)

AGUILAR DE YZAGUIRRE, CARLOS MAI-IIQUES ESPARZA, NEUS

AGUILAR MIRANDA, JUAN ANTONIO MAHIQUES ESPARZA, RAFAEL

ALBIACH MESAI)O, VICENTJ. MAIIIQUES SAN1ANDREL', RAFAEL

APARICI IZQUIERDO, RICARDO MARCO BAL&GIJER, SEBASTIÁN

AROCAS PASCUAL, AMPARO MARÍN CAMPOS, FRANCISCO

ATIENZA SÁNCHEZ, ROGELIO MARTÍNEZ BOSCÁ, FERNANDO

BARRERA POVEDA, ENRIQUE MARTÍNEZ PERIS, TXEMA

BENAVENT OLTRA, JOSÉ MARTÍNEZ TOLOSA, FRANCISCO BOSCÁ CANIr, RAFAEL MASCARELL FUERTES, JUAN CARLOS BOTELLA JOVER, JOSÉ MEDINA MESA, MIGUEL ANGEL

BURGUETE GENOVÉS, ALFREDO MOLINER MOLINER, CONSTANTINO CAPAFONS 1 BONET, LLUIS E. MONTOLUI NAVARRO, AMPARO CERVERA SAEZ, FRANCISCO MUÑOZ DUATO, LUIS IGNACIO CLIMENT GINER, MANUEL ORMAD SEBASTIÁN, JAVIER CONCA FERRCS, ANTONI ORR LINCOLN, EIAINE ANNE CONSrAN'FINO MÁS, CARIES OSORIO ARIJÓN, ANTONIO (X)RBÍN LLORENTE, JUAN T. PALANCA CORREI)OR, JAVIER COSÍN AGUILAR, JOSÉ PASCUAL BALLESTER, ARTURO CRIADO PUCHOL, MARIA A. PEÑA MIRALLES, JUAN CUARTERO SIMARRO, JUAN ANDRÉS PÉREZ BOIX, JOSE M. CUEVAS LUCAS, MARIANO 1ÉREZ RONDA, PATRICIA CURRAS CAYON, RAFAEL PÉREZ SÁNCHEZ, DOMINGO ESCUDERO LÓPEZ, JOSÉ LUIS PERIS PALANcA, JUAN FALCO MONFERRER, ENRIQUE ILANA ESPASA, FRANCISCO FERNÁNDEZ MENDAZA, GONZALO PORcAR ALAPONT, EMILIO FERNÁNI)EZ-MOSCOSO SOLANO, ANTONI PRATS CRESI>O, CARMELO FERNANDEZ NAVARRO, JAVIER REAL SAIZ, JOSÉ FERRANDO GARCÍA, CRUZ RICO AZORÍN, ESPERANZA FOLGADO BISBAL, RICARI)O V. SÁNCHEZ ARANDA, SANTIAGo FORNES ANDRÉS, JOSÉ SÁNCHEZ BECrRÁN, ANTONIO GARCÍA ALISANDRA, JUAN JOSÉ SÁNCHEZ UNIÓN, ANTONIO GARCÍA ALONSO, FERNANDO SANZ JORDÁ, AGUSTÍN GARCÍA FLOR, JOAQUIN SARRIÓ SANCHIS, CONSUELO GARCÍA MESA, PEI)RO SAYAS DOLZ, JOAQUÍN GARCÍA MESA, RAFAEL SERRANO ESTE VE, MANUEL GAYA 1 MARTÍ, MANUEL SIQUIER VIRGÓS, JOSEP LL. GONZÁLEZ CANOVES, ROSARIO SORIANO CANO, ALFONSO C. GUiJARRO BLASCO, ANTONIO TEJEDOR JORDÁN, FRANCISCO HERRERO CONEJO, JOAQUÍN TORREJÓN HERRERO, MIGUEL LOZANO 1 GARCERA, JOSEP URIOS LUNA, JUAN JOSÉ LOZOYA ALBIÑANA, JOSE M VALLS GUTIÉRREZ, FELIPE LLORCA SALA, SALVADOR VILA NOGUERA, BERNABÉ MAli IQUES BENAVENT, JORDI

- 208 -

JUNTA DIRECTIVA

Presidente Vicepresidente Secretario Vicesecretaria Tesorero Actividades de campo Herbario yfichero Relaciones públicas Audiovisuales Bibliotecario Presidente Com. Cien! (fi ca Coordinador Secc. Castelló Coordinador Secc. Vail d'Albaida Dirección del Butiletí

Femando Martínez Boscá Francisco Tejedor Jordán Salvador Llorca Sala Rosario González Cánoves Juan Peña Miralles Manuel Gaya i Martí Manuel Serrano Esteve Ricardo Folgado Bisbal Rafael Boscá Canet Domingo Pérez Sánchez Rafael Mahiques Santandreu Alfredo Burgilete Genovés Antoni Conca i Ferrús Fernando García Alonso

Socios Honoríficos

Año 1991 Sr. D. Manuel Costa Talens catedrático de Botánica de la Fac. de Farmacia)' Director delja rdín Botánico de Valncia.

Año 1993 Sr. D. Francisco de Diego Calonge Presidente de la SociedadMicológicaMadrileña,Jefe de la Unidad de Investigación de Micología del CS.I. 6'.,' ex-director delja rdín Botánico de Madrid.

Año 1994 Sr. D. Antonio Ortega Diaz Profesor Titular de cr:jtogamia de la Universidad de Granada.

Año 1995 Sr. D. Gabriel Moreno Horcajada Profesor Titular del Dep. de Biología Vega/al de la Facultad de C'. Biológicas y Farmacia de la Universidad de Alcalá de Henares.

Año 1996 Sr. D. Mario Honrruhia García Profesor Titular delDep. de Botánica de la Universidad de Murcia.

- 209 -

Dibnix de Rafael Torró que ilus/ra la por/ada de/a Unifal Didclica:

,non dcls bolelf publicada pal CEFIRI? dOnlínyenl.

Bufli. Soc. MicoL Valenciana 3: 1997

ÍNDEX

Presentació..................................................................... 3

Treballs

¡ longos ectomicorrízicos de El Maestrazgo

E £4IVCHEZ, M. HONR VB/A & R TORRES.................................... 5

Myxomycetes en el parque natural «Carrascar de la Font Roja»

M.OLTRA ...................................... . ............................. 39

Ascomicets al parc natural «Carrascar de la Font Roja

E GARCÍA &A. CONCA ................ . ..................................... 57

E! génere Cortinarius al parc natural «Carrascar de la Font Roja»

R. MAHIQ VES &A. ORTEGA................................................ 77

Basidioinicets al parc natural «Carrascar de la Font Roja»

A. CONCA, E GARCÍA, E deP MAR TÍNEZ&R. MAH/Q VES.................. 159

Notes breus

Hipogeus de la Comunitat Valenciana 111. Sclerogaster compactus R.MAH/QUES ........................... . ................................... 201

VI Jornades Micológiques. Va1ncia, Novembre 1996. E MARTÍNEZ ........... 205

Socis (l997),Junta Directiva ¡ Socis honorífics ................................ 208

SOCIETAT MICOLÓGICA VALENCIANA

Local social Correspondncia: Aptat. de Corrus 7048 - VALÉNCIA Reunions el primer dilluns de cada mes, i a la tardot tots els dilluns al carrer Corredores, 6 - VALÉNCIA Tfn. 96 392 00 57

Junta directiva ¡ responsables de les comissions:

Presidenl: Fernando Martínez Boscá Vicepresidenl: Francisco Tejedor Jordán Secretan: Salvador horca Sala Vicesecretaria: Rosario González Cánoves Tresorer: Juan Peña Miralles Activitats de camp: Manuel Gaya i Martí Herbari: Manuel Serrano Esteve Relacions públiques: Ricardo Folgado Bisbal AudiovLçuals: Rafael Boscá Canet Bibliolecari: Domingo Pérez Sánchez Pre.çide,zI coin. Cientffica: Rafael Mahiques Saniandreu Coordinador Secc. Caslelló: Alfredo Burguete Genovés coordinador Secc. Val! d2llbaida: Antoni Conca i Ferrús Direcció del Butlle1í Fernando García Alonso

Equip de redacció del Butlletí Fernando García Alonso (Director) Antoni Conca ¡ Ferrús (Subdirector) Rafael Mahiques ¡ Sentandrcu (Com. científica) Rafael Benaveni i Vidal (Correcció lingüística) Francesc Companv (Correcció lingüística) Francesc Vidal Gramaje (Correcció lingiiística) Félix Cortés (Tradiicció anglés) Rafael Torró (lLlustracions)

Comité científic assesor: Dr. Francisco de Diego Calonge Dr. Antonio Ortega Dr. Gabriel Moreno Dr. Agustín Moreno

Correspondéncia: Butiletí de la S.M.V. Cf. Rafael Juan Vidal, 8, 4 46870 Ontinyent (Valncia) E-mail: fergaral@ctv.es

BUTLLETI - Somival

Documents

Transcript of BUTLLETI - Somival

Butlleti 24

Butlleti 25

Butlleti 02

BUTLLETI GREMI

Butlleti Nadal_2010

Butlleti 107

Butlleti 30

Butlleti 04

Butlleti nd2016

Butlleti 27

Butlleti 110

Butlleti 100

Butlleti 81

butlleti nº18

Butlleti 17

butlleti maig

Butlleti 108

Butlleti 29

Butlleti 6

Butlleti so2016