AVALUACIÓ DE TECNOLOGIES SANITÀRIES(ATS; en anglés, HTA)

Concepte i implicacions

Document base per a la presentació

EVALUACION DE TECNOLOGÍAS MEDICAS BASADA EN LA EVIDENCIA. (José Luis Conde Olasagasti, Director de la Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias. Instituto de Salud Carlos III). Madrid. Diciembre 1998© Agencia de Evaluación de Tecnologías SanitariasInstituto de Salud Carlos IIIMinisterio de Sanidad y Consumo

Definició operativa i relació amb la MBE

ATS: procés d’anàlisi i investigació, adreçat a estimar el valor i contribució de cada tecnologia sanitària a la millora de la salut individual i col.lectiva, tenint també en compte el seu impacte econòmic i social.

ATS i MBE: son complementàries i sinèrgiques, no oposades.

Àmbits d’actuació

MBE: ajuda a prendre decissions que afecten a pacients individuals.

ATS: ajuda a prendre decissions a molts nivells (micro, meso i macro) i per molts actors (clínics, gestors, polítics,

asseguradors i ciutadans).

Esquema d’interrelacions

Presa de decissions, micro, meso i macro

MBE: ajuda a lesdecissions el la pràctica clínica

CONTEXT EVIDÈNCIACIENTÍFICA

AVALUACIÓDE

TECNOLOGIESSANITÀRIES

Identificació de carències de coneixement

Investigaciósobre serveis

de salut i pràcticaclínica

Síntesis de l’evidència (Cochrane i

altres)

Raons per a l’ATS

Tracta de donar resposta a un triple problema comú als països desenvolupats: A) Creixement incessant de la despessa

sanitària. B) Variabilitat inexplicada de la pràctica clínica. C) Desconeixement de gran part dels resultats

finals i globals de moltes tècniques sanitàries.

Aspectes objecte d’avaluació

Seguretat. Eficàcia. Efectivitat.

Utilitat.***** Impacte econòmic:

Estudis de costos.

Anàlisi de cost-resultat: ***** Cost-utilitat. Cost-efectivitat. Cost-benefici. Cost-oportunitat.

Aspectes objecte d’avaluació (II)

Impacte organitzatiu: Nous models organitzatius, noves necessitats

qualitatives i quantitatives.

Impacte ètic: No tot el que és tècnicament possible és sanitàriament

útil ni èticament acceptable.

Impacte social: La introducció i generalització d’una tècnica pot ser

difícilment reversible si crea una necessitat social, al marge de la seua utilitat real.

Mètodes emprats per l’ATS

Anàlisi i síntesi de la informació científica disponible. Cerca i anàlisi d’informació epidemiològica i de registres

sanitaris. Disseny i realització de projectes d’investigació “ad hoc”. Judicis d’experts ,mitjançant tècniques específiques,

quan no hi ha evidència disponible sobre un determinat tema.

Anàlisis econòmics. Simulacions i models.

Destinataris dels resultats

Àmbits: Regulació:

Autorització, registre i aprovació de condicions bàsiques d’ús.

Abast de l’aplicació pública d’una tècnica concreta: catàleg de prestacions i grau de finançament públic.

Provisió o prestació de serveis: Criteris d’ús eficaç i segur, indicacions precises, aspectes

econòmics a valorar, etc.

Actors: polítics, administradors, professionals, industrials i pacients actuals o potencials.

Institucions dedicades a l’ATS a Espanya

Osteba (Euskadi). AAT(R)M (Catalunya). Agencia de Evaluación de Tecnología Sanitaria

(Instituto de Salud Carlos III). Servicio Canario de Salud Agencia de Evaluación de Tecnología Sanitaria

da Andalucía Avalia T (Galícia) IACS (Aragó) Agencia Laín Entralgo (Madrid)

Algunes institucions internacionals implicades en l’ATS

INHATA (International Network of Agencies of Health care Technology Assessment)

ISTAHC (International Society of Technology Assessment of Health Care).

EURASSESS – HTA EUROPE - ECHTA

COL.LABORACIÓ COCHRANE

Reptes actuals de l’ATS a Espanya

Operatius o formals: Participació dels pacients. Participació dels hospitals. “Mini-ATS” o ATS “ràpides”. ATS per a la nova genètica. Outsourcing: el problema de la delegació de funcións

en tercers. Acords amb la indústria.

Institucionals: Coordinació entre les diferents agències.