ART PREHISTÒRIC

Història de l’artIES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero CuevesCOVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.

• Gràcies a les pintures rupestres podem conèixer alguns detalls sobre la vida de l’home del Paleolític Superior: les tècniques de caça, les armes, la fauna, els rituals, etc.

Paleolític Inferior(fa 2’5 milions d’anys fins 125000

aC)

Paleolític Mitjà(entre el 125000 i el 40000 aC)

Paleolític Superior(des de 40000 fins 10000 aC)

Sota la denominació d’art prehistòric s’hi inclouen totes les manifestacions artístiques produïdes des de l’aparició de l’ésser humà a la terra fins al començament de la Història, és a dir, fins a l’aparició de l’escriptura (cap al 5000-4500 aC, a Mesopotàmia, els sumeris). Aquest llarg període anomenat Prehistòria, es divideix en tres etapes: Paleolític (inferior, mitjà i superior), Neolític i Edat dels Metalls (coure, bronze i ferro).

CONTEXT HISTÒRIC

PREHISTÒRIA

PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC)

Origen de l’art: El Paleolític es desenvolupa al voltant dels 2,5 milions d’anys fins al 10.000/8.000 aC, tot i que les primeres creacions artístiques que es conserven localitzades, sobretot, als continents europeu i asiàtic, pertanyen a un moment avançat del Paleolític superior (25.000-10.000/8.000 aC).

Pintures rupestres de la cova d’Altamira. Era quaternària, 15000-12000 aC.

Escena d’un mite màgic cinètic de l’animal caçat. Es creu que l’arc fou inventat en el Paleolític

Superior.

Origen de l’art: L'home de la Prehistòria mostra una sensibilitat no per l'art en si mateix, sinó per la seva utilitat, així, les seves obres estan relacionades, principalment, amb creences i rituals màgics i religiosos. S’ha d’assenyalar que els homes paleolítics eren nòmades, que vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits salvatges i que tenien, per tant, una economia depredadora.

PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC)

Art parietal o mural, fet a les parets.

Altamira

Bastó de comandament

ART PREHISTÒRIC

Art moble o mobiliari: Relatiu al moble. Es diu de l’art executat en objectes que es poden desplaçar, que no pertanyen a un conjunt immòbil (estatuetes, cofres, mobles, etc.).

Origen de l’art: Referent a l’art, al Paleolític podem parlar de dues tipologies artístiques principals: l’art rupestre i l’art moble o mobiliari.

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions artístiques 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLE Venus esteatopígies • ART RUPESTRE Escola franco-cantàbrica Escola llevantina (és posterior, pertany al Mesolític)

NEOLÍTIC (10000-3000 aC)• CERÀMICA Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.

• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• COURE • BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, taules, navetes. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria)Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Bicha de Balazote, Guerrers de Porcuna. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

ART PREHISTÒRIC

ART PALEOLÍTIC (creacions artístiques

25000-10000 aC)

Anar a índex…

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLE. OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC

Arpons Bastons de comandament Propulsors Figures femenines: Venus esteatopígies personificació de la fertilitat Estàtues simbòliques: Ídols

• ART RUPESTRE Escola franco-cantàbrica Escola llevantina (és posterior, pertany al Mesolític)

BASTÓ DE COMANDAMENT PERFORAT

ART MOBLEArt mobiliari: L’art moble comprèn estris (per exemple, arpons...) de pedra i os que tenen una finalitat màgica i que, a diferencia de les pintures, es poden desplaçar amb els seus propietaris.

Però, les primeres troballes de l'art mobiliari són estatuetes, generalment, de vori o pedra, tot i que, segurament, abans d'aquesta data (cap al 40.000 aC) l'home va treballar amb fusta i fang.

Anar a índex…

ART MOBILIARI

ARPONS I PUNTES DE FLETXA DE CANTÀBRIA

La fabricació d’instruments lítics (fa devora 2’5 milions d’anys i el descobriment del foc (fa 500.000 anys) són els exponents centrals del procés d’humanització.

BASTÓ DE COMANDAMENT. EL CASTILLO

BASE DE PROPULSOR TALLAT

BISÓ de la cova de La Madeleine

(10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)

BASE DE PROPULSOR TALLAT

BISÓ de la cova de La Madeleine

(10000-5000 aC, Musée Saint Germain-en-Laye, França)

PROPULSOR

PROPULSOR

PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC)

A tota Europa apareixen en aquesta època les primeres manifestacions d’art mobiliari, les estatuetes anomenades venus. Les venus esteatopígies són representacions d’art mobiliari molt característiques. Són figuretes de nus femenins de ple volum (embalum rodó o exemptes), que representen a una deessa de la fertilitat, per aquesta raó es representen amb les parts femenines (pits, ventre, malucs, natges i extremitats) molt desenvolupades, excessivament exagerades i amb grans acumulacions de greix. Són tallades en vori i pedra o fetes amb argila, i les primeres corresponen a l’etapa de l’Aurinyacià.

Anar a índex…

PALEOLÍTIC SUPERIOR (25000-10000/8000 aC)

La seva finalitat es relaciona amb els rituals de fertilitat que asseguressin la pervivència de l’espècie, és a dir, representen un culte a la fecunditat, que en la religiositat prehistòrica s'assimilava a la fertilitat de la terra: la dona posseeix el poder misteriós de la renovació de la vida. Les més famoses són les de Willendorf, Lespugue, Laussel i altres venus són les de Savignano, Vestonice i Brassenpouy.

INDÚSTRIA I ART DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR

VENUS DE LESPUGUE

(20000 aC, Musée de l’Homme, París)

VENUS DE WILLENDORF. Pedra calcària: 11 cm

(24000-22000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)

VENUS DE WILLENDORF.

Pedra calcària: 11 cm.

(24000-22000 aC, Naturhistorisches Museum, Viena)

VENUS DE LESPUGUE. Vorí: 14’7 cm.

(20000 aC, Musée de l’Homme, París)

VENUS DE LESPUGUE.

Vorí: 14’7 cm.

(20000 aC, Musée de l’Homme, París)

VENUS DE LAUSSEL.

Relleu: 46 cm, amb

banya abundància a la mà

(24000 aC, Musée Aquitaine, Bordeus)

VENUS DE SAVIGNANO

VENUS DE VESTONICE

VENUS DE BRASSENPOUY

ÍDOL DEL PEÑATU

ASTÚRIES

No són freqüents les figures masculines, però si les representacions d’animals.

Més endavant, a més d'escultures de volum o embalum rodó, apareixen baix relleus o relleu en negatiu (buit), que són incisions lineals a la roca.

També trobem relleus d'animals, escenes de caça, etc...

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLE: OBJECTES UTILITARIS AMB CARÀCTER ESTÈTIC

• ART RUPESTRE Pintura franco-cantàbrica (Paleolític superior)

Mans Signes masculins i femenins Animals (Altamira a Santander, El Castillo a Puente Viesgo de Cantàbria, Pindal a Astúries; Lascaux, i Niaux a França).

Escola llevantina (posterior, pertany al Mesolític) Escenes amb figures humanes (Cogul a Lleida, Valltorta a Castelló, l’Aranya a Bicorp).

ART PARIETAL O MURAL

Art rupestre: Es tracta d'una pintura sobre roca, pròpia del Paleolític superior. L'any 1879, María, filla de Marcelino Sanz de Sautuola, encalçant un gos, va descobrir el lloc on es troben les pintures de les coves d’Altamira. Es tracta d'escenes de caça i animals amb fletxes clavades. Aquesta temàtica correspon a una concepció màgica, pel fet de què pintar els animals suposa l'apropiació de l'ànima de l'animal.

Anar a índex…

BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU

Interès artístic. Referent a la tècnica emprada, aprofiten entrants i sortints de la roca per donar sensació de volum, tenen sensibilitat pel moviment i aconsegueixen els colors amb sucs vegetals, greixos o olis d'animals i sang i, per als contorns, fusta cremada.

PRINCIPALS ABRICS DE LA PINTURA PARIETAL

CANTÀBRICA I LLEVANTINA

Interès artístic. Tenim dues zones geogràfiques o dues grans escoles pictòriques d'art rupestre =

{l’escola franco-cantàbrica, vasco-francesa o hispano-francesa, i

{l’escola llevantina.

ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA Escola francocantàbrica (o hispanofrancesa): Destaquen les coves de Lascaux i Altamira. Es representen fonamentalment animals (gairebé mai figures humanes).

Altamira (14000 aC)

Castillo(15000-6000aC)

Castillo(15000-6000aC)

El Castillo (15000-6000 aC)

Niaux Lascaux (25000-13000 aC)

Pindal

Anar a índex…

Els pintaven perquè creien que d’aquesta manera els seria més fàcil caçar, per això apareixen en la part més inaccessible de la cova (a l’interior) i, també per aquesta causa, en algunes ocasions els animals apareixen travessats per una llança en llocs neuràlgics.

ESCOLA VASCO-FRANCESA

ESCOLA HISPANO-FRANCESASón representacions d’animals estàtics, solitaris, no n’hi ha una composició en manada (bisó, cèrcol i cavall).

VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)

VISTA GENERAL DE LA SALA GRAN DELS BISONS D’ALTAMIRA (15000-12000 aC)

S’han aprofitat els sortints de la roca per a crear profunditat.

ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA

BISONS: APROFITAMENT

DEL RELLEU

Són pintures policromes.

Aquestes pintures tenen un alt interès històric, donat que ens informen de com vivien els homes del Paleolític superior.

Altres pintures en coves: San Román de Cándamo, Las Monedas, La Pasiega, Tito Bustillo (a la península Ibèrica), i Font de Gaume (a França).

ESCOLA FRANCOCANTÀBRICA

MÀ EN NEGATIU

(ALTAMIRA, CANTÀBRIA, 15000-12000 aC)

PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.

PLANTA DE LA COVA D’ALTAMIRA I LOCALITZACIÓ DE LA SALA GRAN DELS BISONS.

Les pintures estan fetes en coves impermeables que estan protegides de la humitat i de la claror.

Policromia: negre, vermell, groc, ocres.

Gairebé mai apareix la figura humana.

Són pintures amb un gran naturalisme i amb detalls.

BISONS: APROFITAMENT DEL RELLEU

ESCOLA FRANCOCANTÀBRICACARACTERÍSTIQUES:

BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)

BISÓ DEMPEUS (ALTAMIRA)

BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)

BISÓ ENCONGIT (ALTAMIRA)(15000-12000 aC, 195 cm). Cova d’Altamira. Santillana del Mar. Cantàbria.

Pols negra de roca, vermell i ocre dissolts en greix animal.

BISONS ALTAMIRA

(15000-12000 aC)

CABRA (ALTAMIRA)

ALTAMIRA

GRAN CÈRVOLA PORC SENGLAR

BISÓ BARBUT BISÓ FEMELLA

CAVALL (ALTAMIRA)

LA GRAN CÈRVOLA (2’25 m, ALTAMIRA)

Santillana del Mar. Cantàbria.

LA GRAN CÈRVOLA

(2’25 m, ALTAMIRA)

Santillana del Mar. Cantàbria.

CAVALLS I BISONS

CAVALL COVA DE CANDAMO, ASTÚRIES CAVALL COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA

BISONS COVA DE LA COVACIELLA, ASTÚRIES. COLOR NEGRE: CARBÓ; COLOR VERMELL: ÒXID DE FERRO.

ANIMALS

CÈRVOLA COVA DE COVALANES, ASTÚRIES CABRA HISPÀNICA COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA

SALA DEL PEIX COVA DE LA PILETA, BENAOJAN, RONDA, MÀLAGA OSSOS, EKAI, PAÍS BASC

CÈRVOL (PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

CAVALL (140 cm, COVA LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA).Segon cavall xinés amb una fletxa clavada en el ventre (11000 aC).

Pols de roca negra i ocre dissolts en greix animal.

BOU (LASCAUX, 14000 aC, DORDONYA, FRANÇA)

RINOCERONT DE ROUFFIGNACFRANÇA

ISARD DE LA COVA DE NIAUX. FRANÇA

PALEOLÍTIC SUPERIOR.

COVA DE NIAUX. FRANÇA

PALEOLÍTIC SUPERIOR.

COVA DE NIAUX. FRANÇA

PALEOLÍTIC SUPERIOR.

SIGNES ABSTRACTES

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

MÀ EN NEGATIU

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

MANS EN NEGATIU

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

CUSQUER, BOQUES DEL ROÏNA, FRANÇA

SIGNES FEMENÍ I MASCULÍ

VULVES FEMENINES. TITO BUSTILLO (ASTÚRIES). PALEOLÍTIC SUPERIOR

SIGNES QUADRANGULARS

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

SIGNE QUADRANGULAR FEMENÍ

(PUENTE VIESGO, CANTÀBRIA)

Anar a índex…

PINTURA ESCOLA LLEVANTINA (posterior, pertany al Mesolític o Epipaleolític)

PRINCIPALS ABRICS DE LA PINTURA PARIETAL LLEVANTINA

Escola llevantina. Les pintures no estan a l’interior de la cova, sinó a l’aire lliure o en abrics rocosos, el que fa que la seva conservació sigui pitjor.

Altres coves són: Valltorta, Morella, Minateda.

L’Aranya (Bicorp)

Cogul (Lleida, 6000 aC)

Cueva de la Vieja, Alpera (Albacete)

RECREACIÓ COVA DE PARPALLÓ. GANDIA. VALÈNCIA.

DANSA RITUAL (esquerre). COGUL, LLEIDA

Escola llevantina. Són pintures monocromàtiques, en les que apareix la figura humana i els animals en moviment, formant escenes esquemàtiques i molt estilitzades, de temes de caça, lluita, dansa i recol·lecció de la mel.

ESCENA DE DANSA

(COGUL, LLEIDA, 6000 aC)

GUERRERS (CASTELLÓ)

ARQUER EN MOVIMENT

COVA DE LA SALTADORA (CASTELLÓ)

MESOLÍTIC

ESCENA DE CAÇA Abric dels Cavalls.

Barranc de La Valltorta. Tirig. Castelló.

Cacera de cervos (3500-2000 aC). Pols de roca negra i ocre dissolts en

greix animal.

ESCOLA LLEVANTINA (posterior, Mesolític)CARACTERÍSTIQUES:

Monocromes.

Apareix la figura humana en escenes de caça (figures antropomorfes).

Està sotmesa a un procés d'estilització i esquematització.

Pintura amb pocs detalls. Més tard apareixen unes pintures amb més moviment (Tassili).

ESCENA DE CAÇA

Abric dels Cavalls. Barranc de La Valltorta.

Tirig. Castelló.

DONES

ABRIC DE BICORP.

VALÈNCIA.

PINTURES ESQUEMÀTIQUES

DE LA COVA D’ALMADÉN

(CIUDAD REAL)

LLUITA ENTRE ARQUERS

(COVA REMÍGIA, CASTELLÓ. MESOLÍTIC)

PINTURES NEOLÍTIQUES DE TASSILI (SÀHARA).

A partir de Tassili el procés d'esquematització tindrà una tendència a l'abstracció.

 

PINTURA BOSQUIMANA DE SUDÀFRICA I

FIGURA ANTROPOMORFA BOSQUIMANA. SUD ÀFRICA.

PETRÒGLIFS PREHISTÒRICS BOSQUIMANS DE NAMÍBIA I ELEFANT PETROGLIF BOSQUIMÀ DE NAMÍBIA.

PETRÒGLIF: Gravat o dibuix sobre una pedra aplicat sobretot als d’època prehistòrica.

ART PREHISTÒRIC PALEOLÍTIC (creacions 25000-10000 aC)

• ART MOBILIARI O MOBLE Venus esteatopígies • ART RUPESTRE Escola franco-cantàbrica Escola llevantina

NEOLÍTIC (10000-3000 aC)• CERÀMICA Vasos Campaniforme, de bandes gravades, cardial i de cordes, llisa.

• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Menhir, Alineament, Cromlec, Dolmen.

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots, navetes, taules. Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

ART NEOLÍTIC

Anar a índex…

La següent etapa, el Neolític (10000-3000 aC), suposa la primera gran revolució de l’home, es caracteritza per l’aparició de l’agricultura, la domesticació d’animals (la ramaderia) i l’aparició de la ceràmica. La conseqüència més immediata d’aquests descobriments és la sedentarització.

CASES NEOLÍTIQUES DE LA VALL DEL DANUBI

CABANA LACUSTRE NEOLÍTICA

RECONSTRUCCIÓ DE CASES NEOLÍTIQUES PALAFÍTIQUES

RECONSTRUCCIÓ PARCIAL I GENERAL DEL POBLAT NEOLÍTIC

DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.

ART NEOLÍTICÉs ara quan apareixen els primers poblats i eines tan útils com l’arc. Al Neolític trobem un nou tipus de tecnologia, basada en la pedra polida. També apareix el megalitisme.

Les noves possibilitats d’alimentació duen a què apareguin tot un nou grup d’útils com fils de pesca i culleres. La possibilitat del cultiu i la ramaderia fan que les tribus abandonin el nomadisme i es facin sedentàries amb l’aparició dels primers poblats estables.

ÍDOL NEOLÍTIC FEMENI DE ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.

Es continua representant ídols femenins o la deessa mare de la fecunditat (per exemple a Çatal Hüyük, Turquia).

DEESSA MARE DE LA FECUNDITAT.

PERÍODE NEOLÍTIC (6000 aC). ÇATAL HÜYÜK, TURQUIA.

VASOS NEOLÍTICS. ANKARA, TURQUIA.

A més, apareix com a novetat destacada la ceràmica, que té tot un seguit d’utilitats (permet el transport i la conservació dels aliments i, també, pot tenir una finalitat ornamental).

ART PREHISTÒRIC NEOLÍTIC (10000-3000 aC)

• CERÀMICA Vas Campaniforme Ceràmica de bandes gravades Ceràmica cardial i de cordes Ceràmica llisa

• ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA Menhir Alineament Cromlec Dolmen

Ceràmica: Aquesta primera ceràmica no té decoració pictòrica, sinó gravada mitjançant incisions. Les mostres de ceràmica més conegudes són els famosos gots (vasos campaniformes). Durant molt de temps es va creure que era la ceràmica pròpia d’una civilització que s’estenia des del Mediterrani peninsular i italià al sud d’Anglaterra. Actualment, es creu que aquest tipus de vas té una finalitat ornamental i de status social, i que la seva extensió es deu al comerç. Per tot Europa apareixen quatre tipus de ceràmica, la qual cosa ens mostra que hi ha migracions de pobles. Tipus: Ceràmica campaniforme.Ceràmica de bandes gravades. Ceràmica cardial i la de cordes.Ceràmica llisa.

Anar a índex…

Ceràmica neolítica, amb decoració cardial.V mil·lenni aC, Cova de l'Or (Beniarrés)Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi

© Generalitat Valenciana. Sèrie Patrimoni Cultural Valencià

CERÀMICA NEOLÍTICA

VAS CAMPANIFORME. CIENPOZUELOS, MUSEU

ARQUEOLÒGIC DE MADRID.

CERÀMICA NEOLÍTICA

Ceràmica campaniforme anomenada així per la seva forma de campana; es va originar a la península Ibèrica i es va estendre per tot Europa. Es decorava amb incisions de línies que es reomplien després amb pigments blancs (es pot consultar el Vas d’Alzira, València, 2200-1800 aC, al llibre de Vicens Vives).

Anar a índex…

Ceràmica de bandes gravades gravat lineal o geomètric damunt la superfície d’alguns vasos.

CERÀMICA NEOLÍTICA

Ceràmica cardial i la de cordes feta amb incrustacions de mol·luscos i de cordes.

CERÀMICA NEOLÍTICA

ESCUDELLA DEL PERÍODE NEOLÍTIC.

SANT PERE DE GALLIGANS, GIRONA.

Ceràmica llisa.

CERÀMICA NEOLÍTICA

CERÀMICA TALAIÒTICA

CERÀMICA TALAIÒTICA

Ceràmica. Tipus: Ceràmica campaniforme.Ceràmica de bandes gravades. Ceràmica cardial i la de cordes.Ceràmica llisa.

CERÀMICA NEOLÍTICA

ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA

NELOLÍTIC (10000-3000 aC)

Menhir Alineament Cromlec Dolmen

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• BRONZE: Cultura talaiòtica Talaiots Navetes Taules

Anar a índex…

ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICAARQUITECTURA: Va néixer en el Neolític (9000-5000 aC) perquè l’home es va fer sedentari. L'home del Neolític és el primer que entén l'arquitectura com un aixecament de murs laterals o suports i sistemes de coberta. En el Neolític neixen els primers poblats a Turquia, Iran i Irak.

ARQUITECTURA MEGALÍTICA: Són les primeres construccions humanes fetes amb grans pedres, en l’àmbit europeu i en el transcurs del V al II mil·lenni aC, coincidint amb el darrer període del Neolític i l’edat dels Metalls. Destaquen a Europa: Anglaterra, França i Espanya.

CULTURA MEGALÍTICA: L’home de la Prehistòria mostra una religiositat molt desenvolupada. El capítol més important és el culte als morts. A tot Europa trobem restes d’inhumació i incineració.

Art prehistòric

ÀREA DE DISTRIBUCIÓ DELS PRINCIPALS MONUMENTS MEGALÍTICS

ARQUITECTURA RITUAL I MEGALÍTICA

ELS MEGÀLITS: Els monuments megalítics són construccions fetes amb grans pedres escairades (devastades) d'una manera tosca. La majoria dels megàlits són construccions funeràries (tombes), que presenten unes formes més o menys geomètriques. Aquestes construccions impliquen unes vivències religioses avançades, un treball coordinat i una organització que regulava l'activitat col·lectiva. Els monuments megalítics són de diversos tipus i formes:

Menhir Alineament (7) Cromlec (44) Dolmen (50)

Art prehistòric

MENHIR

MENHIR: Pedra de grans dimensions (3-6 m. d’alçada), llarga i monolítica clavada verticalment al terra. És una paraula bretona. Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol. Anar a índex…

Art prehistòric

Menhir de Carnac Olese

Menhir El Grah

Art prehistòric

Menhir del Mas Roqué. Vilamaniscle.

Empordà.

Menhir de Vallvenera. Girona

Carnac. Bretanya. Le Grand Menhir

Els menhirs poden aparèixer ordenats en dues disposicions, en línia (alineament) o en cercle (cromlec) i es relacionen amb el culte al Sol.

ALINEAMENT (7) : Conjunts de menhirs o megàlits formats per múltiples i llargues fileres de menhirs situats en línia recta o en línies paral·leles entre si, que estan devora la tomba, i que disminueixen la seva mida a mesura que s'allunyaven de l’enterrament, generalment amb orientació est-oest (Carnac, França, 4500-2500 aC).

Anar a índex…7.- ALINEAMENT (A)

ALINEAMENT DE CARNAC

(4500-2500 aC, França)

ALINEAMENT DE CARNAC

(4500-2500 aC, França)

7. PAU UIB: Conjunt de menhirs o megàlits situats en línia recta, generalment amb orientació est-oest.

ALINEAMENT DE CARNAC

(4500-2500 aC) Bretanya. França.

ALINEAMENT DE CARNAC

(4500-2500 aC, França)

CROMLEC (44): Monument megalític. Agrupacions de diversos menhirs situats formant un cercle de pedres, o bé, que delimitava el turonet o pujol (“montículo”) que cobria el dolmen o tomba. En el cercle hi pot haver un o uns quants anells. Tenen, per tant, un sentit religiós i estan associat al culte al Sol. Destaca el de Stonehenge, Anglaterra, (3000 aC). La paraula prové del cèltic crum i lech, que signifiquen, respectivament, corbat i pedra.

Anar a índex…

44.- CROMLEC (A)

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, pedra arenisca). Wilthire. Anglaterra.

HENGE: Cercle

ritual; és un cromlec

dolmènic.

44.- CROMLEC

(A)

CROMLEC DE STONEHENGE.

44. PAU UIB: Monument megalític. Agrupació de menhirs en forma circular.

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE. RECREACIÓ

(3000 aC, Anglaterra).

CROMLEC DE STONEHENGE

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra)

Art prehistòric

Cromlec d’Ametlles

Cromlec de Stonehenge

CROMLEC DE STONEHENGE

(3000 aC, Anglaterra)

DOLMEN (50)

Art prehistòric

DOLMEN: Megàlit en forma de taula.

Tomba o monument funerari format por vàries pedres grans verticals que sostenen una o més pedres horitzontals.

Usat com a sepultura servia, generalment, de sepulcre col·lectiu, que podia tenir un corredor o una cambra coberta.

Podia ser:• Senzill: una cambra sepulcral coberta.• Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. • Excavats: en la roca.• Exteriors: a l’aire lliure.

Anar a índex…

50.- DOLMEN (A)

ESQUEMA DE DOLMEN SENZILL:

Una cambra sepulcral coberta.

50.- Dolmen. Monument megalític en forma de taula, generalment, funerari, corresponent al Neolític o Edat del Bronze, aixecat amb tres pedres, de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera és col·locada, horitzontalment, a sobre d’elles a manera de llinda. Castellà: Dolmen.

DOLMEN DE VINYES MORTES. EMPORDÀ. GIRONA.

50. PAU UIB: Megàlit aixecat amb tres pedres o més, de les quals dues es troben clavades a terra i una tercera es col·loca horitzontalment al damunt, a manera de llinda. Pot presentar corredor. Funció funerària.

DOLMEN DE SORGINETXE.

ARRÍZALA. ARABA.

Dolmen exterior: a l’aire lliure.

DOLMEN D’AITKOMENDI. EGUILAZ. ARABA.

DOLMEN DE TELLA. MONTE PERDIDO. OSCA.

Art prehistòric

Dolmen de Carrowmore. Irlanda

Dolmen de Verco

Dolmen de Tella. Monte Perdido. Osca

UNA TOMBA DEL DOLMEN DE CARROWMORE. IRLANDA.

ESQUEMA DE DOLMEN O SEPULCRE DE CORREDOR

Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics.

LA ROCA DE LES FADES, BRETANYA.DOLMEN DE PASSADÍS

Dolmen de corredor: És un passadís o cambra coberta, una cova artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics.

LA ROCHE AUX FÉES: ROCA DE LES FADES, BRETANYA.

DOLMEN DE PASSADÍS

MANÉ KERIONED. CARNAC. BRETANYA.

INTERIOR DE DOLMEN DE PASSADÍS

RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.

Sepulcre de corredor amb un passadís o corredor d’accés. Cova artificial formada per juxtaposició de dolmens trilítics, o bé, són tombes circulars cobertes amb una falsa cúpula (la cúpula no és natural) i en lloc d’excavar-la, es crea, i li construeixen un corredor d’entrada. Després es dissimula posant terra al damunt, semblant una muntanya.

RECONSTRUCCIÓ DOLMEN DE LOS MILLARES. ALMERIA.

Maqueta del Sepulcre de Corredor I, en el poblat almeriense de Los Millares (2000 aC). El corredor fa 580 cm de llarg, 1’20 d’alt, mentre que la cambra

funerària té 345 cm de diàmetre i 170 cm d’altura.

ACCÉS COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. En la roca.

COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.

PLANTA I SECCIÓ.

COVA DE MENGA. ANTEQUERA. PLANTA I SECCIÓ.

PASSEJADA PER LA COVA DE MENGA. ACCÉS.

COVA DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA. ACCÉS.

DOLMEN DE MENGA. CORREDOR.

DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA.

MÀLAGA.

Galeria coberta.

DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA. MÀLAGA.

DOLMEN DE MENGA. ANTEQUERA.

MÀLAGA.

ARQUITECTURA MEGALÍTICA

NEOLÍTIC (10000-3000 aC) Menhir Alineament (7) Cromlec (44) Dolmen (50)

EDAT DELS METALL (3000-500 aC)• BRONZE: Cultura talaiòtica Talaiots (131) Navetes (100) Taules (134)

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALLS (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134). Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…

EDAT METALLSCap a la meitat del tercer mil·lenni aC, l’aparició de noves tècniques de fosa, així com el descobriment de la metal·lúrgia (capacitat de modelar el bronze i el ferro) van permetre la creació d’objectes de gran valor.

L’edat dels Metalls es caracteritza pel treball dels metalls amb forns que permet fondre’ls per tal de donar-los qualsevol forma desitjada mitjançant motlles. Cal recordar que el metall ja es coneixia i es feia servir al Paleolític, però es treballava martellejant-lo en fred. Ara es fan tot un seguit d’aparells de metall, sobretot armes i eines de conreu (cultiu). Apareixen també les primeres ofrenes realitzades en metall.

L’art de l’edat dels Metalls (3000-500 aC), s’estén del Mediterrani fins als països nòrdics. Sorgiran dues cultures molt importants, Hallstatt a Àustria i La Tène a Suïssa. A la península Ibèrica apareix l’art ibèric. Un altre fet que es desenvolupa plenament, a l’edat dels Metalls, és el megalitisme o art megalític.

Bàsicament, com hem vist anteriorment, són tombes i recintes funeraris, tret dels Cromlec, que tenen una finalitat astrològica. Recordatori: Mega=gran, lithos=pedra.

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.

ART EDAT BRONZE

Anar a índex…

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

EDAT DE BRONZE Cultura Talaiòtica (monuments megalítics que apareixen a les Illes Balears, datats a l’edat del Bronze). A les nostres illes, l’art megalític es troba representat per tres tipus arquitectònics:

Talaiots (131) Navetes (100) Taules (134)

TALAIOT DE TALATÍ. MENORCA.

Anar a índex…

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

TALAIOT (131): Monument megalític balear de l’Edat de Bronze, que consisteix en una mena de torre o talaia defensiva, de forma troncocònica, realitzat amb grans pedres que es feia servir com a lloc de vigilància, pròpia de Mallorca i Menorca, on dóna nom a la cultura talaiòtica (1400-123 aC). Pot presentar planta circular o quadrangular..., columna central..., una cambra interior (més freqüent a Mallorca que a Menorca). Castellà: Talayot; talayote. Semblants a les torres de Sardenya com els Nuraghi de la província de Sassari. Foren torres vigia aïllades o integrades en el recinte emmurallat dels poblats i tenien finalitat defensiva, l’interior s’aprofitava com a dipòsit per a emmagatzemar i distribuir la carn. Per exemple, el Talatí de Dalt (1000 aC).

131.- TALAIOT (A)

REPRODUCCIÓ DE TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL

TOROLLONET NOU. MENORCA.

EL TALAIOT MÉS GRAN DE LES BALEARS

TALAIOT DE TOROLLONET NOU.

MENORCA.

TALAIOT DE TOROLLONET NOU. MENORCA.

131. PAU UIB: A les Balears i de l’època talaiòtica, edifici públic que pot dedicar-se a diferents activitats (torre de defensa?). De construcció ciclòpia i en forma troncocònica de planta quadrada, circular o ovalada, presenta columna central. Monument megalític balear de l’edat del Bronze.

TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA CENTRAL

Estructura interna.

RECINTE CIRCULAR DE TOROLLONET. MENORCA.

TALAIOT DE RAFEL CÚRNIA. MENORCA.

TALAIOT QUADRAT DE CAPOCORB VELL. MALLORCA

TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.

TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.

COLUMNA INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE CAPOCORB VELL. MALLORCA.

INTERIOR DEL TALAIOT CIRCULAR DE SON SERRALTA. PUIGPUNYENT.

TALAIOT CIRCULAR AMB COLUMNA DE SUPORT. POBLAT DE SON FORNERS.

TALAIOT QUADRAT DE SON SERRA DE MARINA. MALLORCA.

TALAIOT DE PLANTA CIRCULAR DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.

COLUMNA CENTRAL QUE AGUANTAVA EL SOSTRE DEL TALAIOT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.

TALAIOT QUADRAT DE SA CANOVA D‘EN MORELL. BETLEM. ARTÀ.

NURAGHI DE SANTU ANTINE

NURAGHI DE LA LOSA D’ABBASANTA

INTERIOR NURAGA O NURAGUI

D’ARRUBIU

PROVÍNCIA DE SASSARI, SARDENYA

TAULA DE TALATÍ DE DALT

(1000-500 aC). MENORCA.

Art prehistòric: Cultura Talaiòtica

TAULA (134): Monument megalític propi de Menorca, de la cultura talaiòtica, període del Bronze (1400-123 aC), consistent en un pilar monòlit (menhir) de secció rectangular, disposat verticalment, que suporta una gran llosa plana, rectangular, en posició horitzontal. Pilar monolític (menhir) de planta rectangular coronat per una capitell rectangular, que es trobava en recintes en forma de ferradura. Hi ha diverses hipòtesis sobre la seva funció: altar per cerimònies funeràries o de sacrificis humans, pilastra central de l’edifici, representació del cap d’un brau i, fins i tot, observatori astronòmic (es desconeix amb exactitud la seva funció). Per exemple, Talatí de Dalt (1000-500 aC).

TAULA: Pedra vertical damunt la qual es disposa una altra horitzontal i una tercera es fa servir de contrafort ( T ).

Anar a índex…

134.- TAULA (A)

Art prehistòric Taula de Talatí

Taula de Talatí de Dalt

TAULA DE TALATÍ DE DALT. MENORCA.

134. PAU UIB: Edifici de culte en forma de ferradura i façana còncava. Al centre destaca un gran monòlit vertical, a sobre del qual se n’hi posa un d’horitzontal. És d’època talaiòtica (1000-123 aC) i només es troba a Menorca. Monument megalític de la cultura talaiòtica, període del Bronze, consistent en un monòlit disposat verticalment que suporta una gran pedra horitzontal.

TAULA DE TREPUCÓ. MENORCA.

TAULA DE TORRALBA D’EN SALORD.

TAULA DE BENISAFULLER.

TAULA DE TORRELLAFUDA

Naveta des Tudons (1000 aC). Menorca.Art prehistòric

NAVETA (100): Monument o construcció megalítica, de parets gruixudes, un edifici de planta rectangular i alçat atalussat amb forma de tronc de piràmide o de quilla de nau o vaixell aplanada e invertida (d’aquí en prové el nom). Pròpia de les Illes Balears, que apareix durant el període pretalaiòtic de l’Edat del Bronze (3000-1400 aC). La seva funció era d’hàbitat, encara que a Menorca també s’utilitzaven com a llocs d’enterrament col·lectiu. Té una o més cambres sepulcrals a l’interior. La més coneguda és la naveta del Tudons, a Menorca (1000 aC). Anar a índex…

100.- NAVETA (A)

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.

100. PAU UIB: Construcció de l’edat de Bronze mig i final, de planta diversa (ferradura, poligonal, ovalada o circular) bastida amb murs tripartits i d’aparell ciclopi. Si es destina a l’habitatge disposa d’un sòtil de brancatge i es pot trobar a totes les Illes Balears. Si és d’enterrament, només a Menorca, el sòtil és de pedra.

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.

PERFIL DE LA NAVETA DES TUDONS DES DE DARRERE (1000 aC). MENORCA.

SECCIÓ D’UNA NAVETA (RECONSTRUCCIÓ).

NAVETA DES TUDONS (1000 aC). MENORCA.

POBLAT DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

SANTUARI DE TORRE D’EN GAUMÉS. MENORCA.

RECINTE EMMURALLAT DE SON CATLAR. MENORCA.

INTERIOR DEL POBLAT DE SON CATLAR. MENORCA.

PORTAL D’ENTRADA DEL POBLAT DELS ANTIGORS.

SES SALINES.

ENTRADA DE LLINDA DEL POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ.

POBLAT DE SES PAÏSSES. ARTÀ. SALA HIPÒSTILA.

POBLAT DE L’HOSPITALET. MANACOR.

SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

INTERIOR DEL SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

SANTUARI DE SON OMS. PALMA.

COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT.

CALA SANT VICENS. MALLORCA

INTERIOR COVA ARTIFICIAL D’ENTERRAMENT.

CALA SANT VICENS. MALLORCA

COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. PALMA.

COVA D’ENTERRAMENT DE SON SUNYER. PALMA.

ENTRADA D’UNA DE LES COVES DE SON SUNYER. PALMA.

NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.

NECRÒPOLI DE SON REAL. CA’N PICAFORT.

NECRÒPOLI DE SON REAL.

CA’N PICAFORT.

COVES ARTIFICIALS D’HABITATGE.

CALES COVES.

COVA DE CALA MORELL. MENORCA.

INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL. CALA MORELL. MENORCA.

INTERIOR DE COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE. CALA MORELL. MENORCA.

COVES D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.Anar a portada per veure foto des de l’interior o darrere…

Anar a portada…

INTERIOR DE LA COVA ARTIFICIAL D’HABITATGE DE CALA SA NAU. FELANITX.

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134). Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos). Anar a índex…

Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costitx. Illa de Mallorca. Balears.

EDAT DE BRONZEBraus de Costitx Caps de brau fets de bronze, amb tècnica simple. Per a la boca i el nas s’han fet uns forats més profunds i unes línies convergents per a la cara i els ulls ametllats. Molt realista.

Anar a índex…

BOU DE COSTITX.

Jaciment talaiòtic de la finca de Son Corró (ss. V al II aC). Caps de bou de l’Edat de Bronze trobats en 1894. Originals Museu Arqueològic Nacional de Madrid, reproduccions al Casal de Cultura de Costitx. Illa de Mallorca. Balears.

CAP DE BOU TALAIÒTIC.

GUERRERS DE BRONZE DE SON FAVAR.

TINTINÀBUL TALAIÒTIC.

CASCOS DE GUERRERS TALAIÒTICS.

• Durant l’edat de Bronze nous coneixements tècnics s’apliquen a ornamentació (mobiliari, armament..., amb motius decoratius diversos).• Terreny artístic destaca l’art minuciós dels bronzistes nòrdics, com aquest espectacular carro, trobat a Dinamarca. • Petita escultura de bronze, de 59’6 cm de llarg, amb restes d’una làmina d’or que recobria el disc solar. • Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en l’època.

CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). Nationalmuseet, Copenhague. Dinamarca.

Anar a índex…

Carro solar de Trundholm Gran finor i exquisidesa ornamental aconseguida en l’època.

CARRO SOLAR DE TRUNDHOLM (cap al 1200 aC, Edat Bronze). Nationalmuseet, Copenhaguen. Dinamarca.

Reconstrucció

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE Cultura talaiòtica: Talaiots (131), navetes (100), taules (134). Braus de Costitx Carro solar de Trundholm (Copenhaguen, Dinamarca).

• FERRO Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

ART PREHISTÒRIC EDAT DELS METALL (3000-500 aC)

• COURE

• BRONZE

• FERRO

Cultura de Hallstatt (Alemanya, Suïssa, Àustria) Art ibèric: Dama d’Elx, Dama Oferent, Dama de Baza, Guerrers de Porcuna, Bicha de Balazote. Art cèltic i la cultura de la Tène (castros i verracos).

Anar a índex…

ART EDAT FERROArt prehistòric

Cultura de Hallstatt: A l’inicií del primer mil·lenni aC. es comença a treballar el ferro (un dels elements més abundants de la terra), és un material resistent però difícil de treballar. Destaca la cultura i l’art de Hallstatt, una civilització iniciada al s. VII aC, i es va situar sobre l’actual regió d’Alemanya, Suïssa i Àustria.

Anar a índex…

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (entre els segles V i II, pot ser el

III aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid

ART EDAT FERRO

Anar a índex…

Art prehistòric

Art ibèric: A partir del s. VIII aC podem començar a parlar de l’art ibèric. L’art ibèric s’estén per la península Ibèrica a partir s. VII aC, dins l’edat de Ferro. Encara que la ceràmica fabricada pels ibers es va emprar fins la dominació romana, cal esmentar l’escultura i els rituals, així, les seves principals aportacions són escultòriques, destacant les anomenades dames, divinitats relacionades amb la fecunditat i els cultes funeraris. Les més conegudes són la Dama d’Elx i la Dama de Baza També són freqüents les figures d’animals fantàstics, que feien de guardians de les tombes i que tenen evidents influències dels pobles indoeuropeus.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC(entre els segles V i II, pot ser el III aC).Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Fotografia del bust poc temps després de la troballa el 4 d’agost de 1897.

Dames Divinitats relacionades amb la fecunditat o vinculades a cultes funeraris.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional,

Madrid.

És un bust, probablement, un retrat de la esposa d’un cabdill hispà.

Anar a índex…

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC

(vers segle III aC ?). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Impressiona pel seu esplèndid tocat de riques joies amb que se la va adornar. Revela una forta influència de l’art grec

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC (vers segle III aC ?). Segurament era una urna funerària per a contenir les cendres ja que té un orifici en la part de darrere. És la primera dama ibèrica descoberta i la més famosa, però se’n discuteix encara l’antiguitat, que oscil·la entre els segles

V i II, pot ser del segle III aC.

DAMA D’ELX. ALACANT. ART IBÈRIC

(vers segle III aC ?).

Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Dibuix hipotètic de la policromia, segons Francisco Vives.

Una de les rèpliques repartides per la ciutat junt a un vitromosaic del

rostre de la Dama.

Sosté un vas amb ofrenes i es cobreix amb un mant formant ones i un tocat similar al de la Dama d’Elx. És exempta i de cos sencer.

GRAN DAMA OFERENT. Cerro de los Santos, Albacete (s. III o II aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Anar a índex…

ART IBÈRIC. Va ser trobada en una tomba fent la funció d’urna funerària. Pot ser una deessa femenina. Està representada frontalment, asseguda i esculpida

en pedra. Encara conserva restes de policromia.

DAMA DE BAZA. GRANADA (s. IV aC). Museu Arqueològic Nacional, Madrid.

Anar a índex…

Figura antropomorfa d’animals fantàstics, amb cos d’animal (brau) i cap d’home, de clara influència oriental (del poble indoeuropeu dels hittites). Encara que es desconeix

la funció, eren figures d’animals que solien situar-se en l’entrada dels cementeris i posseïen un caràcter de guardians de tombes.

BICHA DE BALAZOTE. ART IBÈRIC (segle VI aC ). Museu Arqueològic Nacional, Madrid. Existeix còpia al Museu Provincial, Albacete.

Anar a índex…

Queden fragments i còpies al Museu arqueològic de Jaén. Trobades en 1975 al jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén, van ser treballades en un sol bloc, fet que indica una bona tècnica, semblant a la de

l’estatuària grega.

GUERRER ÍBER (1ª ½ s. V aC). EDAT FERRO.

(© foto Museo de Jaén/Junta de Andalucía) Anar a índex…

OS DE PORCUNA.

Museu Arqueològic Nacional, Madrid.© 2009 Antiquity Publications

RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén

GRUP ESCULTÒRIC.

(© foto Blog Museo de Porcuna)

RESTES ART IBÈRIC (1ª ½ S. V aC). Jaciment de Cerrillo Blanco de Porcuna, Jaén.

ART CÈLTIC. La cultura de la Tène: A partir del segle V aC, la civilització cèltica, hereva de la cultura hallstàttica, es va introduir en Europa occidental i es va estendre des de Suïssa, cap a la Bretanya i les Illes Britàniques. Les manifestacions artístiques celtes (conegudes amb el nom de cultura de la Tène) es van desenvolupar des del segle V al I aC. N’és una característica la substitució de l’ornamentació de formes rectilínies i geomètriques per les formes sinuoses i ondulades (espirals, cercles) i les complicades composicions vegetals. Exemple destacat és l’aixovar de la tomba de Waldalgesheim. Restes de l’art cèltic a la península Ibèrica són:

Anar a índex

…

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA

(vers s. I aC i s. I dC).

Castros Del llatí, castrum, fortificació militar. Poblats fortificats amb muralles,

situats, generalment, sobre un pujol o turó i protegits per

foses, comptaven amb una petita torre per a vigilar l’àrea

circumdant, i amb casa de planta circular.

Anar a índex…

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I Ac i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.

CASTRO CÈLTIC DEL MONTE DE SANTA TECLA. A GUARDA (vers s. I aC i s. I dC). És un poblat castrenyo-romà.

Verracos Estàtues d’animals toscament tallades en granit representant braus, porcs i porcs senglars. Animals de pedra de la cultura celta a la Península Ibèrica,

situats en remots paratges de l’altiplà castellà (Àvila, Salamanca, etc.).

VERRACOS: TOROS DE GUISANDO EN EL TIEMBLO. ÀVILA.

Anar a índex…

VERRACO DE CIUDAD RODRIGO. SALAMANCA.

Verraco junt a l’ermita de la Verge, en Mingorría, Àvila.

VERRACOS

Mula de Villardiegua. Zamora.

Comença…

ART MESOPOTÀMIC

Anar a índex…