Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento

Post on 10-Jul-2015

4.353 views 2 download

Transcript of Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento

Arquitectura del Renaixement Italià

El Cinquecento

L’arquitectura del Cinquecento

• Cerca l’equilibri i l’harmonia; la decoració adquereix un caràcter secundari.

• Roma és el lloc idoni per a que els millors artistes puguin desenvolupar els seus grandiosos projectes.

• Els papes succesius: Sixt IV, Juli II, Lleó X, Pau II, Sixt Vè volen transformar la ciutat medieval en una ciutat nova.

Alguns elements de l’arquitectura del Renaixement del Cinc Cents . Cúpula amb

cassetons i tipus de frontons.

BRAMANTE (1444-1514). Va nèixer aprop d’Urbino però es va formar a Llombardia La

primera gran obra és encara de finals del Quattrocento. Santa Maria de les Gràcies de Milà.

Planta i secció longitudinal.

Bramante. Capçalera de Santa Maria de les Gràcies (Milà). Un gran cub amb cúpula.

Bramante. A Milà també va construir el claustre de Sta Mª de les Gràcies i l’altar de

Santa Maria de l’església de Sant Sàtir.

BRAMANTE. OBRA A ROMATEMPLET DE SAN PIETRO IN MONTORIO

Canon de bellesa arquitectònica, inspirat en els temples de Vesta romans, en el tholos grec i en

els Martyria paleocristians.

San Pietro in Montorio. Edificat on conta la tradició que va ser crucificat Sant Pere, aquí Bramante renuncia als ornaments i

accentua la simple estructura i els valors formals: 16 columnes toscanes de granit i una cel.la petita per l’oficiant i els seus

acòlits. El cercle, símbol de perfecció còsmica troba en aquest edifici un protagonisme total.

Bramante. Projecte de la nova Basílica de Sant Pere. Va ser un encàrrec del papa Juli II.

S’havia de destruir l’antiga, la qual cosa provocà polèmica i oposició.

• El seu projecte va ser modificat posteriorment per Miquel Àngel.

• Va dissenyar una planta de creu grega cupulada, braços amb àbsis i espais intermedis amb quatre cúpules de quart d’esfera i torres en els angles.

• Cercava un equilibri de formes circulars i quadrades, i volia utilitzar com a material constructiu el ciment.

• Després d’ell s’encarregaran de les obres Rafaello i Sangallo.

Bramante. Altres projectes a Roma.

• Ampliació del Palau del Vaticà: Belvedere i Pati de Sant Dàmas.

• Construcció del Cor de Santa Maria del Pòpolo.

• Traçat de les avingudes que vorejen el Tíber.

• Construcció de Santa Maria de la Pau.

Bramante a Roma. Santa Maria de la Pau (Façana i claustre) i Pati de Sant Dàmas del

Vaticà.

Rafaello Sanzio (d’Urbino) com a arquitecte. Vil.la Madama.

MICHELANGELO (1475-1564)

• Amb ell l’arquitectura clàssica del Cinquecento arriba a la seva màxima expressió.

• Usa els elements del més pur classicisme, conservant els sistemes de proporcions, però cuidant de destacar de forma molt evident les línies constructives, bé mitjançant la policromia (color gris) o bé amb el joc i contrast de les masses.

MICHELANGELO BUONARROTTI. Nascut a Caprese i mort a Roma als 89 anys, domina totes

les formes d’expressió artística, però es considerava sobre tot escultor. El seu ideal artístic serà realitzar una sìntesi total de totes les arts a

partir del pensament neoplatònic. A la foto Biblioteca Laurenciana de Florència.

Miquel Àngel. Escala de la Biblioteca Laurenciana de Florència. La seva

sobredimensió respecte de la planta fa que adquereixi una presència impressionant.

• Es substitueix la serenitat per la tensió.

• És una interpretació molt personal i dramàtica dels elements clàssics (pilastres sobre mènsules corbades).

Miquel Àngel. Sagristia Nova (Capella dels Medicis) de l’Església de Sant Llorenç de Florència. Exterior i interior de la Cúpula.

D’estil romà amb cassetons.

Miquel Àngel. Capelles Medicis (Sagristia Nova). Model d’equilibri entre escultura i arquitectura. Oposició entre la tensió de la part inferior i la

cúpula semiesfèrica: símbol de l’alliberament de l’home, retengut per les passions i caminant cap al

regne de l’esperit després de la mort.

Michelangelo a Roma. Comparació entre la planta de Sant Pere de Bramante i la de Miquel

Àngel (abaix).

• El 1546, quan ja té 71 anys, es fa càrrec de les obres de Sant Pere del Vaticà, després de Rafaello i Sangallo. El primer havia projectat una planta de creu llatina, i el segón entre basilical i central. Miquel Àngel torna a la creu grega de Bramante, però elimina el deambulatori circular, els braços externs cruciformes i les quatre torres.

Michelangelo a Roma. A Sant Pere del Vaticà fa la capçalera exterior (àbsis recorreguts

per pilastres apariades gegantines, fornícules amb frontons triangulars i corbats) i la CÚPULA.

• Suprimeix del projecte de Bramante l’anella amb columnes, donant-li un perfil més elevat, i convertint-la, en suprimir les torres, en l’element més expressiu de la construcció.

Michelangelo. Cúpula de Sant Pere. Es converteix en el model de la majoria de les que

s’aixequen en els segles XVI i següents.

• S’aixeca sobre un tambor amb una doble filera de columnes monumentals que es perllonguen mitjançant els nervis que connecten visualment amb les columnetes de la llanterna.

Michelangelo. Cúpula de Sant Pere. Exterior i interior. Doble closca. A l’interior decorada a base

de mosaics.

Michelangelo a Roma. PALAU FARNESIO. Ell el va acabar, després de

la mort de Sangallo, realitzant la tercera planta, el gran balcó, i el pis superior del pati.

Michelangelo a Roma. Palau del Capitoli.

• Aquest palau estava destinat a tancar la urbanització de la Plaça del Capitoli, on va construir altres dos palaus (el del Senat i el dels Conservadors).

• Aquí utilitza pilastres corinties gegantines i petites columnes jòniques al pòrtic.

Vignola (1507 -1573). Autor del llibre “Regla dels cinc ordres d’Arquitectura”.

Volta de canò corbada del pati de Villa Giulia

• El 1550 realitza Villa Giulia a Roma per al Papa Juli II: una successió de diversos còsos volumètrics ordenats en un eix longitudinal de simetria.

• Usa pintures al fresc “a la romana” com a decoració.

Vignola. Villa Giulia

• L’esquema arquitectònic de la casa tenia una doble cara: un aspecte greu i amagat cap a la ciutat; i un aire festiu i alegre cap a l’interior del jardí.

• A la foto veim el Nympheum, un jardí adornat amb estàtues de nimfes.

Vignola. Vil.la Caprarola. És la seva segona gran obra. És una vil.la fortalesa feta per als Farnese (Farnesi o Farnesio). Gravat i planta

Vignola. Vil.la Caprarola. L’edifici és un símbol del poder enmig del món rural circundant . La planta baixa concorda amb el caràcter defensiu i militar

de l’edifici. Sols el primer pis (la planta noble) i les escales tenen elegància i donen gràcia al conjunt.

VIGNOLA. IL GESÚ. PRIMERA ESGLÉSIA DELS JESUITES

• Model d’església de la Contarreforma. Planta centralitzada i a la vegada longitudinal: una capçalera que segueix, en tres dels seus costats, el perfil d’una creu grega i després te el llarg apèndix de la nau central sumat a un dels seus braços. Les capelles estan separades per trams murals articulats per parells de pilastres que sostenen visualment la cornisa de la volta.

VIGNOLA. Interior de l’església d’ Il Gesú.

• Església àmplia, d’òptima acústica, ideal per a la predicació.

• La seva decoració era sòbria, però es varen anar afagint posteriorment decoracions de marbres policroms, estucs daurats i pintures a l’àbsis dins una estètica ja totalment barroca.

ANDREA PALLADIO (1508-1590)

• Va nèixer a Pàdua, on va començar a treballar.

• Després treballà a Vicenza i viatjà a Roma on va rebre influències de Bramante, Michelangelo i Giulio Romano.

• És autor del llibre: “Els quatre llibres d’Arquitectura” (1570), dedicats a I. Els Ordres.- II Els Edificis domèstics.- III: Els Edificis públics.- IV. Els Temples.

Palladio, arquitecte de vil.les.

• No eren segona residencia per a gent rica, eren centres d’explotació agrícola administrats per patricis que volien provar sort com a colons terratinents.

• La casa-residència s’enlairava respecte al nivell mitjà de la propietat, on ell també construia cellers, graners, cavallerisses, estables, magatzems,…

• Aquestes cases varen tenir molta influència a Gran Bretanya i USA el segle XIX.

Palladio, arquitecte de vil.les. Vil.la Cornaro.

• Cuidava el sentit de la proporció i l’harmonia, ordenant tots els volums en eixos simètrics i donava a les cases un aire de magnificència amb un pòrtic clàssic amb frontó a la façana.

Vil.les de Pal.ladio: Vil.la Badoer i Vil.la Foscari.

Palladio. Vil.la Almerico (La Rotonda) de Vicenza. Era un lloc d’oci

i no un centre productiu. Construida amb quatre pòrtics amb frontó que actuen com a

plataformes-miradors.

Palladi. Els seus palaus. Imatges d’una nova ciutat:Vicenza.

• Palau de la Raó (Reforma de la Basílica medieval). Dues “loggies” superposades per revestir l’estructura gòtica preexistent.

• Repeteix el motiu de l’arc entre llindes (motiu pal.ladià).

Pal.ladio. Palau Chiericati i Loggia del Capitanaio.Vicenza

Palladio. Esglésies de Venècia. Sant Giorgio i El Redemptor. Conjugació de

frontons clàssics a les façanes.

Un exemple de disseny urbanístic: PALMA NOVA a Udine. Una ciutat fortalesa en

forma de polígon de nou costats.