Post on 20-Jan-2021
ARPILLERES
INDIGNADES
ARPILLERES
INDIGNADES
de l 8 a l 28 de maig de 2014 a la Fundac ió Ateneu Sant Roc de Bada lona
© Badalona, maig 2014. Fundació Ateneu Sant Roc
Agraïments a Rebecca Berru i a Roberta Bacic per la seva col·laboració.
Corre n t emps d e l l u i t a a l c arr er, d e r e i v i n d i cac i ó , d ’ i n d i g nac i ó a l es p laces de ls nostres pob les i c iutats. Hab itatge d igne , no a l es reta l l ades en san itat , prou desnonaments ensenyament de qua l itat . . .
Re iv ind icac ió de ls drets de tots e ls c iutadans .
Les arp i l l eres han estat sempre un i nstrument de l l u ita i d ’ i nd ignac ió . Les dones x i l enes , a ls anys 70 i 80 van denunc iar i es van enfrontar a la d ictadura de l genera l P i nochet a través de l es seves arp i l l eres , mostrant e l que rea lment estava succe int a l es seves v ides , essent express ió de la for a que l es impu lsava en la seva l l u ita per la ver itat i l a just íc ia .
També a Perú l es dones han fet de l es arp i l l eres una veu que rec lama i ex ige ix la imp l icac ió de l ’ estat en la mi l l ora de l es seves v ides .
A Sant Roc , l a s ituac ió de reta l l ades que ens envo lta i l a i n just íc ia que es v iu a l nostre p laneta , ens ha empès a ref lect ir la nostra i nd ignac ió a través de co lors i textures , fent de l es nostres puntades , re iv ind icac ió i l l u ita .
ARPILLERES
INDIGNADES
Ta l l er de la V icar ía de la
So l idar idad (f ina ls de ls anys 80)
Rèp l ica de L inda Adams 2010
L’escena té l l oc a l centre de Sant iago de
X i l e . Un grup de dones amb vest its de
co lors es man ifesten davant e ls Tr ibuna ls
de Justíc ia . Sostenen una pancarta que
d iu : Dónde están los desaparec idos?
A la part dreta podem veure l es s i luetes
verdes de dos po l ic i es armats, e ls
personatges sense rostre s imbo l itzen la
repress ió po l ic ia l durant la d ictadura de
P inochet .
E l so l és present , però i nusua lment podem
veure dos grans núvo ls a l ce l .
La "Comis ión Nac iona l de la Verdad” de X i l e ,
creada després de la d ictadura de P inochet ,
ver if icà 3 .197 casos de desapar ic ions o persones
executades .
¿D NDE EST N
LOS DESAPARECIDOS?
¿Dónde están los desaparecidos?36 x 48,5 cm
SOMIEMCorpus Ortega
Dones i Barr i en Xarxa 2009
En e l grup Dones i Barr i en Xarxa
i ntentem ( . . . ) cercar maneres , mètodes
i d i nàmiques , que co l. l abor in pe l des ig de
mi l l orar e l barr i .
Somiem com ens agradar ia que est igués
a l barri , que no h i hagués tantes p intades,
que es pogués anar pe l carrer bé i que
est igués més net .
He representat en la me itat de l ’ arp i l l era
e ls aspectes negat ius , on es veu e l
conten idor amb les bosses d’escombraries
fora , e ls sots de la carretera ( . . . ) . En
l ’ a ltra me itat e l des ig pos it iu , ( . . . ) crear
un ambient agradab le , amb arbres , f lors
i j ard í on e ls nens jugu in .
E l sol i l. lumina a tots, no és només un bé
per a uns pocs, és per a tots.
Somiem51 x 48,5 cm
PLA A ROJA
Paqu i Carmona i Mar ía Ru iz
Dones i Barr i en Xarxa 2009
Hem volgut representar e l nostre barri .
Pertanyem al grup Dones i Barri en Xarxa.
Les campanyes que portem a terme
m o s t r e n e l q u e h e m f e t , e l q u e h e m
aconsegu it i e l que vo lem asso l ir.
Aquesta és la P la a Ro ja ta l com està
ara , amb bancs trencats , papereres
sense suports ( . . . ) f i ns i tot h i ha
ra jo l es a desn ive l l que poden provocar
ca igudes o ensopegades ( . . . ) .
E ls que estem v iv int a l barr i , s iguem
de l ’ ètn ia que s iguem tampoc en ten im
ga ire cura , no h i ha manten iment ( . . . ) .
Plaça Roja II48 x 51 cm
PROTESTA
Manos Ancash inas 2009
Al juny de l 2009 l es tens ions entre e l
Govern peruà i l es pob lac ions i nd ígenes
e s v a n a g u d i t z a r i v a h a v e r- h i
enfrontaments vio lents seriosos a causa
de ls drets sobre la terra i e ls recursos
minera ls .
H i va haver protestes i marxes de suport
a la pob lac ió i nd ígena pe ls carrers de la
cap ita l , L ima , Perú .
Protesta50 x 48 cm
HuELGA
VASO
DE LECHELuc ía Garc ía Cora jua y Mirtha
A l iago Montes inos
La campanya vaso de l eche anava
pr inc ipa lment adre ada a mares
embarassades i nens i nenes entre set
i dotze anys d ’edat . També la gent gran
i l es persones afectades de tubercu los i
eren dest inatàr ies de la campanya .
A l desembre de 1984 unes 25 .000 dones
van organ itzar una marxa a L ima
rec lamant que tots e ls nens i nenes
ten ien e l dret de poder prendre , s i més
no , un got de l l et a l d ia . E l mes següent
e l govern va respondre amb una l l e i que
va i n ic iar e l programa vaso de l eche
en cadascuna de l es 200 mun ic ipa l itats
de l Perú .
Huelga “Vaso de leche”45 x 49 cm
MuJERES
TRAbAJANDO
Manos Ancash inas 2009
Aquest quadre recu l l l a rea l itat de ls
pob les joves (assentaments) a ls afores
de L ima. Les dones s ’organ itzen per dur
a terme treba l ls de mi l l ora de la seva
comun itat .
Mujeres trabajando45 x 49 cm
DRET
A LA SANITAT
Anton ia Amador 2012
El motiu d’aquesta arpi l lera no és altre
que denunc iar e ls abusos que estem
v iv int en aquests moments.
Les reta l l ades en san itat afecten
e ls de sempre : e ls jub i l ats , e ls i nfants
i e ls discapacitats. Aquests col. lectius
són e ls més i ndefensos.
Com podem fer perquè tothom
ens consc ienc iem i fem un cr it
de just íc ia?
Dret a la sanitat39 x 46 cm
¿CON Qu PAN
SE COME?Mano l i Garc ía 2013
En qüest ió de drets humans e l més ca lent
és a l ’ a igüera .
És una in justíc ia que et facin fora de casa
teva i hag is de segu ir pagant la h ipoteca .
E ls bancs no accepten la dació en pagament.
I l a desesperac ió de la gent ha provocat
e l suïc id i en a lguns .
La gent surt a l carrer amb l ’ es lògan :
S Í SE PUEDE ! S Í SE PUEDE !
¿Con qué pan se come?43 x 50,5 cm
L'ObLIGACI
DE L'ESTAT
Arp i l l era co l. l ect iva
2013/Mar vu it DONA
E ls Drets Humans es van def in ir
per garant ir una v ida d igna a tota
persona . I és ob l igac ió de l ’ estat
vet l l ar per l ’acomp l iment de tots
i cadascun d ’e l ls . L lavors , perquè
hem de sort ir a l carrer a rec lamar,
a l l u itar, a re iv ind icar? Per què
e l nostre estat de benestar està
en per i l l amb tantes reta l l ades?
Són els nostres dirigents els qui han
de fer de para igües , i proteg ir-nos ,
i vet l l ar perquè tots i cadascun
de ls c iutadans d ’aquest món veg in
respectat e ls seus drets. Mentre
a ixò no s igu i rea l itat . . . cont inuarem
amb la l l u ita .
L’obligació de l’Estat41 x 50 cm
DEFENSEM
uNA VIDA DIGNA
PER A TOTS
Arp i l l era co l. l ect iva
2013/Mar vu it DONA
Les persones actuem pac íf icament en
l a defensa de ls nostres drets: una i l l a
que es veu amena ada per l es reta l l ades
en educac ió , san itat , ass istènc ia soc ia l . . .
A lhora assumim e l nostre compromís
de manten ir i fer crè ixer aquests drets
per a tots.
Defensem una vida digna49 x 48 cm
TREbALL
I DIGNITATMano l i Garc ía 2014
Amb aquesta arp i l l era jo he vo lgut
expressar la s ituac ió que v iuen avu i
mo ltes famí l i es l es qua ls , sense fe ina
n i a juts , han hagut de recórrer a ls
men jadors soc ia ls i bancs d ’a l iments
per poder sobrev iure . . .
Se senten ob l idats , humi l iats i
avergony its , per a ixò mo ltes vegades
amaguen la seva s ituac ió a la famí l ia
i e ls amics .
Des de fa uns anys e l govern pr ior itza
e ls seus i nteressos a ls de l pob le , a qu i
haur ia de representar.
Trabajo y dignidad43 x 48 cm
DECLARACI uNIVERSAL DELS DRETS HuMANS1. En né ixer totes l es persones són l l i ures
i tenen e ls mate ixos drets.
2 . Les persones poden ser d iferents però totes tenen e ls mate ixos drets.
3 . Totes l es persones tenen dret a v iure i a fer-ho en l l i bertat i amb seguretat.
4 . N ingú pot esc lav itzar a una a ltra persona o comprar- la i vendre- la com s i fos una mercader ia .
5 . N ingú pot ma ltractar o torturar a una a ltra persona .
6 . Totes l es persones han de respectar e ls drets de ls a ltres ,
7. Les l l e is han de proteg ir i a judar de la mate ixa manera a totes l es persones .
8 . Totes l es persones tenen dret que e ls jutges l es tract in justament.
9 . N ingú pot ser det ingut o empresonat sense motiu .
10. S i una persona és jut jada per un de l icte té dret que e l j utge s igu i imparc ia l .
11. Les l l e is són l es mate ixes per a tots. Totes l e s p e rsones són i n n oce nts f i ns que e ls jutges decideixin si són culpables d ’a lgun de l icte. Per dec larar una persona cu lpab le d ’un de l icte , e ls jutges han de ten ir proves.
12 . Totes l es persones tenen dret a la seva i nt imitat: n i ngú pot par lar o escr iure sobre la v ida pr ivada d ’una persona , entrar a casa o l l eg ir l es seves cartes s i e l l a no ha donat permís per fer-ho .
13 . Tothom pot tr iar en qu in pa ís i en qu ina c iutat v iurà . Pot sort ir i tornar a l seu pa ís quan ho des itg i .
14 . S i una persona és persegu ida i n justament a l seu pa ís pot demanar un a ltre pa ís que l ’acu l l i .
15 . Totes l es persones tenen dret a ten ir una nac iona l itat , s ign if ica ser d ’a lgun pa ís . N ingú pot treure la nac iona l itat a una a ltra persona sense motiu , n i pot imped ir que canv i ï de nac iona l itat .
16 . Tothom pot formar una famí l ia i l ’ Estat ha de a judar perquè pugu in fer-ho . N ingú pot ob l igar una persona a casar-se. En e l matr imon i , e ls homes i l es dones tenen e ls mate ixos drets.
17. Tothom pot ten ir prop ietats i n i ngú pot l l evar- les sense motiu .
18 . Tothom pot pensar e l que vu lgu i , tr iar la re l ig ió que vu lgu i i par lar de l es seves creences re l i g i oses . Qua lsevo l persona pot canv iar la seva re l ig ió quan vu lgu i .
19 . Tothom pot cercar i rebre i nformació i op inar sobre e l que vu lgu i , a l l à on s igu i , sempre que l es seves op i n i ons no ofengu in n i ngú .
20. Tothom pot reun ir-se i també part ic ipar e n a s s o c i a c i o n s , p e r ò n i n g ú p o t ob l igar- les a pertànyer.
21. Tothom pot e l eg ir e ls seus governants. E l vot és secret i l l i ure .
22 . E l s gover nants d e cada pa í s h a n d e proteg ir i defensar e ls seus c iutadans i a judar- los ten ir e l necessari per v iure.
23 . Tots e ls països s ’han de preocupar perquè e ls seus c iutadans v isqu in e l mi l l or poss ib l e . Totes l es persones tenen dret a treba l l ar i cobrar un sa lar i que es correspongu i amb e l treba l l que rea l itzen .
Les persones que real itzen una mateixa f e i n a h a n d e r e br e e l mate i x sa l a r i i p o d e n a g r u p a r-s e e n s i n d i c a t s p e r defensar e ls seus drets com a treba l l adors.
24 . Totes les persones tenen dret a descansar i a ten ir vacances . Les vacances han de ser pagades .
25 . Totes l es persones tenen dret a v iure d ignament: poder men jar cada d ia , ten ir roba , ten ir casa , poder anar a l ’ esco la i a l metge s i estem ma la lts . Les mares i e ls seus f i l ls tenen dret a una protecc ió espec ia l .
26 . Totes l es persones tenen dret a l ’ e d u c a c i ó . E l s e s t u d i s e l e m e n t a l s han de ser ob l igator is i gratuïts.
27. Totes l es persones tenen dret a l l eg ir l l i b r es , a nar a l c i n ema , v i s i tar museus o real itzar altres activitats culturals.
28 . Totes l es persones tenen dret que e ls seus governants fac in comp l ir aquesta Dec larac ió .
29 . Totes l es persones han de respectar e l s a l t r es . L es p e rsones t e n e n d r ets p e r ò t a m b é e l d e u r e d e r e s p e c t a r l es l l e is .
30. N ingú ha d ’actuar en contra de ls drets que estan escrits en aquesta Dec laració.
més informació a www.forumarpilleres.cat
ARPILLERES
INDIGNADES