GEOGRAFIA

Geografia és la ciència de l’espai, antigament la Geografia abraçava tot allò que feia referència a la Terra, però poc a poc es van anar diversificant les branques del coneixement en: biologia, botànica, geologia, economia, demografia, etc. Però ara totes eixes branques s’han separat i la geografia s’ha convertit en una ciència de síntesi, a cavall de totes elles.

INTRODUCCIÓ AL CONEIXEMENT GEOGRÀFIC

● EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES EN LA GEOGRAFIA

● OBJECTIU DE LA GEOGRAFIA● PROCEDIMENTS GEOGRÀFICS● FONTS DE DADES

EVOLUCIÓ I TENDÈNCIES EN LA GEOGRAFIA

Abans del s. XIX la geografia no es considera ciència, per una banda abraça molts aspectes i per altra només té la missió de descriure el món i no explicar-lo.

A partir del segle XIX amb els alemanys Humbolt, Ritter i Ratzel comença la Geografia com a tal, doncs no es vol explicar que hi ha, sinó per què i interrelacionar diferents fenòmens.

A finals del segle XIX apareix una necessitat geogràfica doble:

Conèixer els països a colonitzar: les seues societats, recursos, economia, etc. Així com dels països competidors dels voltants.

Formar una nació, ensenyant a l’escola a la gent quines són les característiques de la nació: per on s’estén, quanta gent hi viu, les principals ciutats, etc..

La geografia Clàssica: és encara la que s’estudia a la major part del currículum de secundària, incloent el Batxillerat.

Geografia general: Pretén estudiar les relacions entre el medi físic i l’humà. Estaria en la base de la Geografia Física.

Geografia regional: Apareix en França i aspira a estudiar un espai concret: la regió, entenent com aquesta un espai amb uns límits definits; i l’objectiu de la geografia és descriure’l per a explicar i entendre el que passa.

La geografia quantitativa: al contrari de la geografia clàssica és la base de la Geografia humana i econòmica.

Naix els anys 50 als països anglosaxons i defèn que la geografia ha d’usar un mètode científic basat en dades per a establir les lleis que regeixen l’ocupació de l’espai.

Les geografies posmodernes: sorgeixen com a reacció a la geografia quantitativa que deixava de banda l’aspecte social i es centrava sobretot a l’economia.

La geografia Humanística: s’interessa per l’ésser humà i la seua manera d’influir a l’espai, no sempre racional. Apareix així una geografia de la percepció i dels espais viscuts que vol explicar els comportaments de les persones d’acord amb lleis basades en la psicologia individual i col·lectiva.

La geografia posmoderna: va un pas més enllà i ataca tot allò racional i basa el seu estudi en allò individual i diferent, en coses concretes i poc estudiades fins a eixe moment.

La geografia radical: És una geografia d’esquerres i militant i sosté que la geografia ha des ser una ciència revolucionària per què no només ha d’explicar el món i les seues desigualtats sinó transformar-lo.

La geografia hui en dia:

Hui en dia la Geografia no té un paradigma (tendència) clar, se segueixen diferents tendències i la varietat dels objectes d’estudi de la Geografia no ajuden a clarificar-ho.

L’única cosa que encara tenen en comú tots els geògrafs és que consideren l’espai geogràfic (des de diferents punts de vista) com els seu objecte d’estudi.

OBJECTIU DE LA GEOGRAFIA

L’objecte d’estudi de la Geografia és l’espai geogràfic, entenent aquest com el resultat de l’actuació humana sobre la natura; així al geògraf físic no li interessa la distribució natural de les espècies (com al botànic o biòleg) sinó la distribució real i el perquè s’ha arribat a esta; i al geògraf quantitatiu no li interessa l'estat del sector industrial tauleller sinó el perquè de la seua distribució espacial.

ESPAI GEOGRÀFIC

Es localitzable (no és un espai teòric ni inventat).

Es representable (el podem representar a un mapa)

Es divers però igual; és a dir, tot espai és diferent però podem trobar conjunts homogenis o semblants (Totes les ciutats són diferents però es semblen i tenen problemàtiques paregudes).

ESPAI GEOGRÀFIC

Els espais no són estancs ni compartimentats sinó que existeixen àrees de transició més o menys grans entre ells.

Tot espai geogràfic és fruit de la interrelació entre el medi físic i l’humà, així un mateix espai és diferent segons el grup humà que l’ocupa, i un mateix grup no ocupa tots els espais exactament igual.

ESPAI GEOGRÀFIC

L’espai geogràfic no és immutable, ni sempre igual, canvia conforme canvia la societat que l’afaiçona.

L’espai geogràfic pot descriure’s, analitzar-se, comprendre’s, explicar-se i interpretar-se tant a escala local com regional o mundial.

PROCEDIMENTS GEOGRÀFICS

Els procediments que usarem en geografia estaran basats en dos premisses: l’obtenció de dades i la representació. De fet totes les dades geogràfiques es poden representar a l’espai.

MAPES

Són la representació d’una part (o tota) la superfície de la terra. Per a representar-la hem d’usar una xarxa geogràfica (meridians i paral·lels o semblant) i un sistema de projecció per a passar d’una superfície esfèrica a una plana.

Diferenciem entre:

Mapes Topogràfics: que representen tot el que hi ha físicament sobre la superfície de la Terra.

Mapes Temàtics: representen un fenomen geogràfic concret (població, producció de cereals, etc.) poden ser:

Diagrames, Línies o fluxes, Coropletes, Isopletes, Anamòrfics, Figures, Etc.

GRÀFICS

Són representacions gràfiques d'una o més variables quantificables numèricament. Es pot fer a través del temps o en comparació amb altres variables però mai a l'espai (mapes).

● Líneals

● Barres

● Sectors

● Punts

● Etc

FONTS DE DADES

➔ Directes:➔ Observació➔ Entrevistes➔ Enquestes

➔ Indirectes:➔ Cartogràfiques➔ Gràfiques➔ Estadístiques➔ Textes➔ Visuals i

audiovisuals➔ SIG