Post on 19-Jul-2015
Primers auxilis en
l’entorn escolarVicent Torres Villar
Llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’esport.
Objectius
Coneixer en que consisteix el socorrisme i els primers auxilis, així
com les seues te cniques basiques.
Normatives i asociacions internacionals que regulen els primers
auxilis.
Aprendre el protocol d'actuació davant d'un accident.
Analitzar els principals factors de risc i accidents comuns a uncentre docent.
Formar en prevenció d'accidents i contagis.
Ser capacos de fer una correcta avaluació inicial del pacient.
Objectius
Cone ixer i practicar les te cniques de reanimació
cardiopulmonar.
Aprendre a tractar pacients amb hemorra gies i shocks.
Cone ixer les te cniques d'actuació davant ferides i traumatismes.
Coneixer les te cniques adequades per al desplacaments de
ferits.
Com actuar a situacions d’alarma general al centre docent.
Aclarir qualsevol dubte en lo referent a actuacions.
Temporalització
Periode: del 3 de Desembre al 25 de Febrer.Horari: Dimecres de 16:00 a 18:30.
Dimecres 3/12/2014:1. Introducció al socorrisme.2. Conducta PAS.
Dimecres 10/12/2014:3. Constants vitals i la cadena assistencial.
Dimecres 17/12/2014:4. Seguretat en la intervenció i prevenció de malalties. 5. Avaluació del pacient.
Dimecres 7/01/2015:6. RCP (Reanimaciócardiopulmonar).
Dimecres 14/01/2015:7. Hemorra gies i shock.
Dimecres 21/01/2015:8. Ferides i contusions.9. Cremades, congelacions i alteracions de la termoregulació.
Dimecres 28/01/2015:10. Traumatismes i lesions mesfrequents de l'aparell locomotor.
Dimecres 4/02/2015:11. Traumatismes cranials i de columna.
Dimecres 11/02/2015:12. Altres situacions d'urgencia.
Dimecres 18/02/2015:13. Mobilització i evacuació de ferits.14. Plantejament de l’eina final del curset.
Dimecres 25/02/2015 i 4/03/2015:15. Realització, entrega i correcció de les eines delsalumnes.
Introducció al socorrisme
i la conducta P.A.S.
Objectiu principal: prevenció d’accidents.
Fet el qual la seua producció intervé l'atzar
Socorrisme: primera assistència que una víctima rebrà en una situació d'emergència.
Introducció al socorrisme
Introducció al socorrisme
Tècniques que s'utilitzen per dur a terme el socorrisme:
Primers Auxilis
Concepte:
Prestar les primeres cures a un accidentat o malalt sobtat.
Al lloc dels fets.
Fins a l'arribada del personal especialitzat.
Objectius:
Assegurar el manteniment de les constants vitals.
No empitjorar l'estat general de la víctima.
En cas necessari assegurar el seu trasllat a un centre sanitari en les
condicions adequades.
Primers Auxilis
Premisses:
1. Tranquil · litat: mantenir la calma i transmetre eixa sensació.
2. Moure el ferit amb precaució i l'imprescindible: extremar la
prudència per no agreujar lesions.
3. No fer més que l'indispensable: no som serveis sanitaris.
4. Evitar situacions intempestives: només farem allò que estiguem
totalment segurs.
En qualsevol actuació seguir la conducta P.A.S.
Conducta P.A.S.
Actuació inicial
Protegir
AlertarSocórrer
Conducta P.A.S.
Garantir la seguretat de l'accidentat i el socorrista
1-Protegir
Conducta P.A.S.
1- PROTEGIR:
Autoprotecció: evitar riscos per al socorrista.
Físics.
Contagiosos.
Evitar que les conseqüències de l'accident s'agreuen.
Violència.
Incendi o fum. Espacial atenció
Carretera o circulació.
“Evitar un possible sobre accident”
Conducta P.A.S.
2- ALERTAR
Als serveis d’emergències 112 i indicar:
Lloc exacte de l’accident.
Tipus d’incident i circumstàncies que podrien agreujar-ho.
Nombre d’afectats.
Cal identificar-se, les telefonades anònimes no inspiren
confiança.
Conducta P.A.S. 3- SOCÓRRER
Percebre• Preguntar.
• ObservarExplorar
• Valorar l’estat.
Actuar• Atendre
les lesions.Evacuar
Constants vitals i els seus
valors normals
Constants vitals
Unes constants vitals normals ens asseguren que la persona
explorada manté els seus òrgans vitals en funcionament.
1. Consciència.
2. Respiració.
3. Pols.
4. Altres:
Temperatura.
Tensió arterial.
farcit capil· lar
1. Consciència
S'avalua mitjançant l'escala "AVDN" sotmetent la víctima a
diferents estímuls:
A- Conscient. Està Alerta.
V- Semi-inconscient. Respon a estímuls Verbals.
D- Inconscient. Respon al Dolor.
N- Inconscient. No respon.
Exploració AVDN
2. Respiració
Frecuancia respiratòria normal 12-20 respiracions per minut:
+20 Taquipnea.
-12 Bradipnea.
Comprovar si la respiració és rítmica.
Respiració irregular Lesió al sistema nerviós.
Efecte de drogues depressores.
3. Pols
Mesurar la freqüència cardíaca:
Xifres normals entre 60 i 100 pulsacions.
+100 Taquicàrdia.
- 100 Bradicàrdia.
Pràctica 1
Per parelles, anem a explorar les constants vitals del company:
Consciència: Respiració:
“Alerta” * Respira? SI-NO
“Estimuls Verbals” *Freqüència respiratoria 12-20 per minut.
“Respon al Dolor”
“No respon”
Pols:
*Pols radial.
*Pols carotidi.
*Pulsacions per minut.
Conceptes
Parada respiratòria:
Quan es priva a l'organisme de l'oxigen necessari per viure. A les
parades respiratòries, si no es porta a terme una ràpida actuació, es
deriva en una parada cardiorespiratòria.
Parada cardiorespiratòria:
Interrupció inesperada de la respiració i circulació sanguínia.
Dany cerebral irreversible parada cardíaca 4-6 min.
Procés reversible amb la RCP (reanimació cardiopulmonar).
RCP
Reanimació Cardiopulmonar.
Tipus RCP
RCP Bàsica: es realitza sense material, excepte dispositius de
barrera i DESA.
RCP Instrumental: es realitza amb material de suport de la via
aèria no invasiu (Baló medicinal).
RCP Avançada: es realitza amb instrumental qualificat (Centres
metges)
Cadena de supervivència
Pla Nacional de RCP 2010:
RCP bàsica
Amb les mans i l'aire espirat. 14%O2
Objectiu: aportar als teixits oxigenació d'emergència fins que arribe l'ajuda especialitzada.
Inici: Tota persona a la que haja desaparegut la consciència i la
respiració normal.
Fi de la RCP:
Recuperació espontànea de la respiració del pacient.
Certificació de la mort de la víctima per personal mèdic.
Extenuació total del socorrista.
RCP bàsica en adults
Comprovar inconsciència AVDN
Obrir la via aèria Front-Mentó
Comprovar ventilació VOS
RESPIRA NO RESPIRA
Posició lateral 30 Compressions toràciques
de seguretat a 100/min
2 Ventilacions
RCP bàsica en menors
Comprovar inconsciència AVDN
Obrir la via aèria Front-Mentó
Comprovar ventilació VOS
RESPIRA NO RESPIRA
Posició lateral 30 Compressions toràciques
de seguretat a 100/min
2 Ventilacions
Obrir la via aèria
Maniobra Front-Mentó
Comprovar que la via aèria no esta obstruïda (cossos estranys).
Espentar cap amunt el mentó amb els dits índex i mig.
Col · locar la mà sobre el frontespentant cap arrere.
Desenganxa la llengua de la seuabase, permetent el pas d'aire.
Comprovar la ventilació
VOS: “Ver, Oir i Sentir”
Veure si unfla el pit.
Escoltar se respira.
Sentir la respiració a
la galta.
Quan la víctima es troba inconscient però amb respiració
normal, PLS:
Pacient respon o respira
Pacient no respira
Començar immediatament amb compressions toràciques:
Taló de una mà en el CENTRE del pit de la víctima.
Altra mà amb els dits entrecreuats.
Braços rectes i colzes estesos.
Comprimir l’esternón entre 4-5 cm.
Ritme de 100c/min.
Pacient no respira
Ventilacions:
Maniobra front-Mentó.
Tapar el nas amb índex i polze.
inspira i col · loca els llavis al voltant de la
boca de la víctima, sellantla.
Insufla l'aire a la boca de la víctima.
Retira la boca i observa si el tòrax
descendeix al expirar.
Si no s’unfla el tòrax comprovar que no te
res a la boca i la maniobra Front-Mentó.
RCP
SI EL REANIMADOR NO VOL O NO POT FER EL BOCA-BOCA I NO
TÉ UN DISPOSITIU PER PRACTICAR LA VENTILACIÓ, ABANS DE NO
FER RES SEMPRE MILLOR
RCP
Mascareta d’un sol ús per evitar el contacte
directe amb la boca de la víctima.
Vídeos RCP
Pràctica 2 RCP per parelles
Comprovar inconsciència AVDN
Obrir la via aèria Front-Mentó
Comprovar ventilació VOS
RESPIRA NO RESPIRA
Posició lateral 30 Compressions toràciques
de seguretat a 100/min
2 Ventilacions
RCP Instrumental
RCP instrumental i DESA
Dispositius que pot manejar personal no sanitari, amb una
instrucció adequada i són econòmics, eficaços i de fàcil ús.
Justificació
La desfibril·lació precoç (menys de 5 minutsdesprés de la parada) augmenta lapossibilitat de reanimació entre 45-50%.
En la UE hi ha normativa que obliga lainstal·lació de DESA.
Nombrosos projectes a Espanya amb elsuport de cardiòlegs per a impulsar laimplantació de DESA als centres formatius.
A Espanya la competència es traspassa a lescomunitats autònomes. València:
Recomanació d’instal·lació a aeroports i centrescomercials.
Curs de 12 hores (4h DESA).
DESA
Desfibril·lador Extern SemiAutomàtic.
A la Comunitat Valenciana esta regulat pel DECRET 220/2007, de
2 de novembre, del Consell, pel qual regula la utilització de desfibril·ladors semiautomàtics externs per personal no me dic.
Article 3. Personal autoritzat :
3.1 Poden ser autoritzades per a usar desfibril·ladors externs semi-automatics totes les persones que hagen superat la formació
inicial i tinguen actualitzats els seus coneixements.
Curs de 12 Hores.
RCP instrumental.
Ambú
+ Fàcil ús i asèptic.
+ Més eficaç que la insuflació directa (21% O2).
+ Possibilitat d’adaptar oxigenoteràpia.
- Recomendable un tub orofaríngeo per garantir l'obertura de la
via aèria.
Tub orofaringeo
Hi han de diferent mida.
Ha de adaptar-se a la mida de la cavitat bucal
del pacient.
S’introdueix amb una tècnica específica.
Col·locació:
Tub orofaringeo
Pràctica RCP
Instrumental
Obstrucció de la vía
aèria
Obstrucció a la vía aèria
Completa
Impedeix totalment el pas d’aire.
Pacient conscient a punt de perdre el coneixement.
Pacient ja inconscient.
Incompleta
Hi ha pas d’aire (el pacient pot tossir).
Pacient conscient
Obstrucció a la vía aèria
Actuació:
Incompleta Animar a tossir.
Completa:
Conscient Maniobra de Heimlich
Inconscient RCP
Maniobra de Heimlich
Puny tancat amb el polze cap a dins, a la boca de l'estómac.
Alta ma subjectant el puny tancat.
Pressionar amb força cap arrere i amunt.
MOVIMENT FIRME I SEC.
Practica 3 OVACE
Auto meniobra de Heimlich
XOC (Shock)
El xoc
Estat clínic molt greu i víctima inconscient.
Va a pitjor.
Per diferents causes les cèl·lules deixen de rebre oxigen.
Les cèl·lules moren i els òrgans fallen.
Pot prevenir-se.
Tipus de Xoc
Cardiogènic:
Xoc produït per una insuficiència cardíaca.
Distributiu:
Anafilàctic: la sang es mobilitza davant una reacció al·lèrgica i deixa
els òrgans sense oxigenació.
Termodiferencial: Tall de digestió. Sang fa de protector tèrmic.
Sèptic: infeccións o drogues.
Hipovolémic:
Insuficient volum sanguini:
Pèrdua de plasma per cremades.
Deshidratació per vòmits o diarrea.
Hemorràgies.
Signes i símptomes d’un xoc
Resistència a ser atès en les primeres fases apatia.
Augment de la FC (pols dèbil i accelerat.
Pal · lidesa, fredor i pell suada.
Respiració superficial i ràpida.
Llavis i mucoses cianòtiques.
Sed persistent.
Nàusees i vòmits. (poca sang al aparell digestiu).
Actuació davant un Xoc
1. Sospitar sempre un possible xoc.
Saber que la persona pot entrar en xoc ens permetrà prevenir els fets,
adoptant les mesures necessàries.
2. Avaluació inicial i de les constants vitals (possible PC)
3. Detenir l’hemorràgia.
4. Elevar les extremitats (posició anti-xoc).
5. Evitar pèrdua de calor (tapar al pacient).
6. Traslladar al pacient de forma ràpida a l’hospital.
Vídeo actuació xoc
Sistema cardiovascular
Encarregat de transportar els elements que intervenen en el metabolisme cel · lular i la seua defensa: OXIGEN, greix,
proteïnes, glucosa, anticossos, hormones, etc.
Dividit en dos components:
Continent: hi ha una bomba, que és el
cor, i un sistema de canalització format
per venes, artèries i capil · lars
(gots sanguinis).
Contingut: La sanc, composta per
cèl·lules y plasma.
Sistema circulatori
Circulació major:
Distribueix la sang arterial per tot el cos,
aportant nutrients i O2 i recollint les
substàncies de rebuig.
Porta la sang venosa fins al cor per
l'aurícula dreta.
Circulació menor o pulmonar:
Porta sang venosa als pulmons on es
produeix l'intercanvi de gasos
(02 x CO2) i renorna sang arterial.
La sang
Plasma: aigua i altres productes com proteïnes, hidrats de carboni, lípids, etc.
Cèl·lules sanguínies:
Hematies: Glòbuls rojos, transporten O2.
Leucòcits: Glòbuls blancs, sistema defensiu de l’organisme.
Plaquetes: intervenen en la coagulació sanguínia.
Funcions:
Transport de O2 i nutrients.
Regular la temperatura corporal.
Defendre de les infeccions.
Coagular ferides.
Hemorràgies
Eixida de la sang dels gots sanguinis per ruptura d'aquests. La
sang pot acumular-se en cavitats internes o eixir a l’exterior del
cos.
Tipus d’hemorràgies
Hemorràgia externa:
La sang eix directament de la ferida a l’exterior.
Hemorràgia interna:
La sang no es veu; queda allotjada a l’interior de l’organisme.
Hemorràgia externalitzada:
La sang eix d’alguna cavitat interna mitjançant conductes propis de
l’organisme, orelles, nas, boca recte o genitals.
Tipus d’hemorràgies
Primers auxilis en
hemorràgies
Hemorràgies externes.
Hemorràgies internes.
Hemorràgies exterioritzades.
Hemorràgies externes
Pressió directa sobre la ferida
Aplicar una gasa sobre la ferida i fer pressió.
Tombar al ferit per evitar que es desmaie.
Col·locar gases noves damunt de les ensangrentades.
Aplicar un embenat compressiu per mantenir la pressió.
Prevenir l’aparició de xoc.
Cridar al 112 i llavar-se les mans.
Hemorràgies internes
Causades per:
Traumatismes o colps violents.
Ferides d’arma blanca o de foc.
Fractures.
Actuació:
Exploració primària: garantir la respiració i circulació.
Prevenir el xoc: cobrir al pacient i alçar les cames.
En cas de fractura immobilitzarem la zona afectada del pacient.
Transllat urgent a l’hospital.
Hemorràgies externaitzades
Otorràgia: sang per l’orella:
Casos lleus (pacient no traumàtic):
netejar l’orella.
Casos greus (sospitem fractura de crani):
Precaució amb les mobilitzacions.
Cobrir l’orella sense taponar.
Pacient conscient Decúbit supí.
Pacient inconscient Decúbit lateral (baix l’orella sagnant).
Hemorràgies externaitzades
Epistaxi: sang pel nas:
Causes generalment lleus:
Furgar-se el nas.
Pujada puntual de la tensió sanguínia.
Colp
Compressió manual de les dues aletes del nas durant 10 min.
Taponament anterior: gasa mullada en aigua oxigenada 15 min.
Si continua l’hemorràgia centre sanitari.
Hemorràgies externaitzades
Hemorràgies per la boca:
Hematemesi
Precedeix de l’aparell digestiu sang color NEGRE
Decúbit supí amb genolls flexionats.
Valorar presència de xoc i no donar líquids o aliments.
Hemoptisi
Precedeix de l’aparell respiratori sang color ROIG
Posició semi-assegut.
Valorar presència de xoc i no donar líquids o aliments.
Hemorràgies externaitzades
Hemorràgies a traves de l’anus o genitals:
Pràctica 4: Hemorràgies
Dividits en grups, exposareu a la resta de la classe de manera
pràctica com resoldríeu un supòsit pràctic que se us repartirà.
Preparació de l’activitat
Exposició per grups
Valoració conjunta
Ferides
Concepte
Ferida:
Pèrdua de la integritat de la pell després d’un traumatisme.
Es comunica l’interior de la ferida amb l’exterior:
Risc d’infecció: poden entrar gèrmens a l’interior del cos.
Hemorràgia mes o menys greu.
Lesions als teixits adjacents: músculs, nervis, gots sanguinis, etc.
Classificació
Segons la causa:
Incises (Talls)
Contuses
Punxants
Segons el risc d’infecció:
Amb menys risc
Infectades
En penjoll
Per arrencament
Amb pèrdua de substància
Menys de 6 hores.
Més de 6 hores.
Ferides infectades
Quan considerem una ferida infectada?
Fa més de 6 hores.
Molt contaminades per cossos estranys (terra o pedres).
Ferides complexes (afecta més d’una estructura) i fondes.
Mossegades.
Picadures.
Ferides simples que es compliquen:
Supuració
Calor
Rubor
Inflamació
Factors de gravetat
Considerem una ferida greu quan presenta algú dels següents factors:
Fondària: pot haver afectat estructures internes.
Extenssió: per el risc d’infecció, es considera greu tota ferida de mida superior a la palma de la mà de la víctima.
Localització: Mans, cara, forats naturals, genitals, tòrax i abdomen.
Brutícia evident.
Cossos estranys enclavats.
Signes d’infecció.
Actuació davant una ferida
Valoració inicial del pacient:
Comprovar consciència i respiració.
Valoració de la ferida:
Simple o superficial.
Greu o infectada.
Finalitat de la nostra actuació:
Detenir l’hemorràgia.
Evitar la infecció.
Afavorir la cicatrització.
Tractament de ferides
simples
Mantenir l'asèpsia (llavar-se les mans i utilitzar guants)
1. Contenir l’hemorràgia mitjançant pressió i gases.
2. Netejar la ferida “a xorro” amb aigua i sabó o sèrum fisiològic.
3. Amb gasses estèrils netejar la ferida de dins cap a fora.
4. Aplicar un antisèptic: povidona iodada (Betadine).
5. Cobrir la ferida amb gasses estèrils fixades amb una bena.
Tractament de ferides greus
No explorar mai dins de la ferida (hi haja cossos estranys o no).
Contenir l’hemorràgia amb gasses i cobrir la ferida.
Gasses humides amb sèrum fisiològic per que no s’apegue.
Casos especials
Ferides al cap:
Vendatge que no oprimisca el crani de la víctima.
Amputacions traumàtiques:
Munyó:
Controlar l’hemorràgia amb pressió directa amb gasses.
Netejar amb sèrum fisiològic, cobrir amb gases i vendatge.
Part amputada:
Netejat amb sèrum fisiològic i cobrir
amb gases.
Col·locar-la a una bossa de plàstic.
Col·locar la bossa dins d’un altra
bossa amb gel.
Cossos estranys clavats al
nas, ulls o orelles
No extraure'ls.
Immobilitzar per evitar més lesions al seu trasllat.
Cobrir els dos ulls.
Contusions
Concepte
Lesions originades per impactes violents.
No es trenca la pell (sense risc d’infecció).
Son enganyoses (amaguen altres lesions com esguinços).
Cal valorar hemorràgia interna en els cassos greus.
Classificació
Contusions mínimes:
Morató
Contusions de 1er grau:
Cardenal (morató + inflamació)
Contusions de 2n grau:
Gran hematoma o “Bony”
Contusions de 3er grau:
Pell esclafada i de color gris
Cal elevar la zona i traslladar al hospital
Actuació
Practica 5
La Farmaciola!
Per parelles, elaborar una llista amb tot el material
que creieu convenient que hi haja a la farmaciola
del centre docent.
La Farmaciola
Material de cures:
Sèrum fisiològic.
Antisèptic, (povidona yodada).
Gases per a cobrir ferides y/o cremades (diferents grandàries).
Esparadrap.
Tiretes.
Tisores de puntes arredonides.
Material d’hemostàsia:
Benes hemostàtiques (de diferents grandàries) , per al control
d'hemorràgies.
La Farmaciola
Material de protecció de ferides:
Mocador triangular (140X100X100cm) el farem servir tant per improvisar un cabestrell o un bendatge.
Benes de diferents mides.
Llistó per a inmobilitzar.
Material d’autoprotecció:
Mascareta protecció per a la RCP.
Guants de làtex (sempre que fem una cura).
Tovalletes d’alcohol per netejar-se les mans.
Material de reanimació:
Ambú, equipat amb mascara d'aplicació.
Tub orofaringeo.
DESA
La Farmaciola
Característiques:
A un lloc conegut per tot el personal laboral del institut.
Accessible per tots.
Possibilitat de Transport.
Farmaciola auxiliar a les aules de
risc (gimnàs, tallers,...)
Lesions en l’aparell
locomotor
Pèrdua de continuïtat d’un os.
Causades per impactes violents
Fisura Fractura completa
Complicacions:
Possibilitat de lesió d'òrgans propers.
Hemorràgia i Xoc hipovolèmic.
Infecció (fractures obertes).
Fractures
Fractures
• Dolor intens
• Deformitat
• Impotència funcional
Fractures
Immobilitzar la fractura (sense reduir) mitjançant cabestrell.
Si es oberta cobrir amb gases i tractar l’hemorràgia.
Facilitar el Trasllat a l’hospital.
Esquinços
Separació momentània de les superfícies articulars.
Distenció o trencament dels lligaments.
Causa moviment forçat de la articulació en una direcció.
Classificació:
Esquinços
Dolor.
Inflamació de la zona.
Impotència funcional.
Repós
I (ice) aplicar gel
Compressió amb vendartge
Elevació de la zona
Luxacions
Separació permanent de les superfícies articulars.
Símptomes:
Dolor intens.
Deformitat a la zona de l’articulació (comparar amb el sa).
Impotència funcional, no pot menejar l’articulació.
Luxacions
Primers Auxilis:
Immobilitzar l’articulació tal i com es trobe.
NO intentar reduir la luxació.
Facilitar el trasllat al hospital.
A més a més:
No donar res de beure o menjar
al accidentat, ja que pot necessitar
anestesia per a reduir la luxació.
Distensió muscular
Músculs s’estiren i es esgarren.
Apareixen en zones musculars (no articulacions).
Caràcter principalment lleu.
Primers auxilis:
Immobilitzar la zona, sense bandatge.
Aplicar fred a la zona.
Elevar la extremitat afectada.
Pràctica 6: Embenats
Els embenats son tècniques o procediments, on amb una tela o
semblant s'embolica o fixa una part del cos.
En 1ers Auxilis els emprem per a:
Subjectar apòsits.
Fixar articulacions.
Comprimir hemorràgies.
Pràctica 6: Embenats
Pautes generals per fer un bon embenat:
Col·locar-se a una posició còmoda, i sense cap perill.
Començar el embenat per la zona distal del membre
afectat.
Desenrotllem la bena mentre anem fent el embenat.
Pressió constant al embenat.
En mans i peus: deixar els dits visibles.
Pràctica 6: Embenats
Embenament circular:
Subjectar un apòsit.
Controlar hemorràgies lleus.
Pràctica 6: Embenats
Embenament Espiral:
Fixar un element d'immobilització (tablilla).
Subjectar un apòsit.
Controlar hemorràgies (Compressiu).
Procediment:
Començar per la part distal.
2 voltes de inici.
Continuar ascendent cobrint 2/3
De la volta anterior.
2 Voltes de Fi.
Pràctica 6: Embenats
Embenament En 8:
En articulacions, com colze, genoll, turmell, monyica, etc.
Hi haurà un poc de mobilitat.
Procediment:
Començar per la part distal.
1 volta al inici de l’articulació.
Voltes alternatives cap amunt i avall
creuant sempre la bena a mitat articulació.
VIDEO
Pràctica 6: Embenats
Embenament Recurrent:
En zones amputades.
Ferides o hemorràgies Distals.
A la punta dels dits.
Pràctica 6: Embenats
Cabestrell:
Sostenir el braç i avant-braç en cas de:
Ferides i cremades.
Fractura.
Esquinç i Luxació.
Material necessari:
1 o 2 mocadors triangulars.
Important:
Mai deixar el nuc sobre les vertebres de la columna.
Deixar els dits a la vista per controlar pressió del embenat.
Pràctica 6: Embenats
Consideracions dels Embenats:
Ha de complir l’objectiu pel qual es va col·locar.
No ha de provocar sensació d’adormiment.
El color de la zona afectada deu ser l’habitual.
La temperatura de la zona ha de ser la mateixa que la resta.
Baixa temperatura o zona blavenca:
El embenament no deixa passar la circulació sanguínia.
Cremades per llama
Refrescar la zona amb un xorro d’aigua freda.
Excepte cremades extenses (risc d’hipotèrmia).
Retirar anells rellotges, etc., per evitar estrangulacions quan la
zona se inflame.
Cobrir la zona amb gases estèrils i trasllat a l’hospital.
No rebentar mai ampolles.
Comprovar signes de inhalació de fum (cremades al nas, etc.)
Comprovar signes vitals al trasllat a l’hospital.
No aplicar fàrmacs.
Cremades per llama
En cremades extenses, si es va a demorar el trasllat:
Sèrum de rehidratació: 1L d’aigua-1cullerada de sal-1cullera de bicarbonato
Complicacions
No embenar superfícies cremades juntes.
Retirar la roba de les superfícies cremades sempre que NO estiguen pegades (podem utilitzar tisores).
Infecció:
Zona exposada, utilitzar sempre guants.
Xoc hipovolèmic:
Com a conseqüència de la pèrdua de substància, en hemorràgies
molt greus.
Prevenir el xoc (cobrir el cos i col·locar en posició anti-xoc).
Preparar-se per a realitzar maniobres de RCP.
Sempre alertar al 112
Altres cremades
Cremades químiques:
Mantenir baix un xorro d’aigua durant 15-20 min.
Cobrir i traslladar.
Cremades elèctriques:
Desconnectar la corrent.
Comprovar constants vitals.
Cobrir la zona afectada (orifici d’entrada
i eixida) i trasllat a l’hospital
Son considerades lesions molt greus
Cas particular:
Cremades químiques als ulls:
Alertar al 112.
Imminent llavat amb aigua a xorro.
Durant al menys 30’ (fins que aplegue el servei d’emergència).
Del llavat ocular dependrà la recuperació visual posterior.
Trastorns
ambientals
Hipertèrmia
Temperatura corporal +37º presenta diferents manifestacions:
Síncope per calor (desmai).
Calambres musculars per calor (pèrdua de líquids i electròlits).
Insolació: nàusees, vòmits i mal de cap per exposició directa del cap als rajos solars.
Colp de calor: combinació d’elevada temperatura i humitat.
Hipertèrmia
Signes i símptomes:
Pell pàl·lida i calenta.
Mal funcionament de la sudoració.
Debilitat.
Fatiga.
Calambres musculars.
Dolor de cap
Pèrdua de la consciència.
Hipertèrmia
Tractament:
1. Situar al pacient en un lloc fresc i disminuir la roba.
2. Si està conscient:
1. Posició anti-xoc
2. Reposició d’aigua i sals (beguda isotònica)
3. Si està inconscient:
1. PLS
4. Refredar al pacient amb
compreses humides
Hipertèrmia
Molt important la prevenció:
Evitar el sol directe al cap.
No descuidar la hidratació.
Hipotèrmia
Temperatura corporal 35ºC causada per per:
Fred.
Temps d’exposició.
Vent.
Humitat.
Edat.
PREVENCIÓ
Hipotèrmia
Signes i símptomes:
Incapacitat d’actuar amb lògica.
Descoordinació.
Alteració de la memòria.
Sensibilitat disminuïda.
Dolor articular.
Pacient poc comunicatiu.
CALFREDS Fins 32ºC
Hipotèrmia
Actuació:
Col·locar a cobert, aïllat del sol i de corrents d’aire.
Proporcionar begudes calentes si esta conscient (no estimulants).
Proporcionar calor local amb bosses d’aigua calenta.
Canviar la roba si està mullada.
Col·locar en posició anti-xoc si està conscient.
Vigilar constants vitals i preparar-se per a una possible RCP.
Alteracions de la
consciencia
Alteracions de la
consciencia
Errades al Sistema Nerviós Central.
Causes múltiples.
Situacions molt diverses i difícils de resoldre.
Podem diferenciar-les en:
Lipotímia
Quadres convulsius.
Lipotímia
Desmai
Pèrdua del coneixement de forma breu i transitòria.
Disminució brusca de la sang que aplega al cervell.
Causes:
Por
Emocions fortes
Visions desagradables
Incorporar-se
Calor
Ambients Tancats
Actuació davant una
lipotímia
La persona sent que es va a desmaiar:
Posició anti-xoc
Afluixar la roba que puga oprimir cos i cintura.
Mantenir-la en repòs.
La persona està desmaiada:
Comprovar la respiració
Posició anti-xoc
Si vomita PLS
Afluixar la roba que puga oprimir cos i cintura
Si no recupera la consciencia cridar al 112
Quadres convulsius
Causes mes comuns:
Convulsions febrils
Atac epilèptic
Atac histèric
Dolor extrem
- Causat per causes molt diferents i molt difícils de diferenciar.
- Errada del SNC i els impulsos elèctrics de les neurones.
+ Tractarem de igual manera tots els quadres convulsius.
Quadres convulsius
Durant les convulsions:
No subjectar mai a la víctima (podem causar lesions)
Deixar a la víctima a terra
Protegir a la víctima:
Col·locar un objecte moll baix del cap
Apartar objectes contra els que es puga colpejar.
Evitar que es mossegue la llengua (atenció)
Període post convulsiu:
Víctima en PLS
Estar alerta per si vomita
Explorar possibles lesions de la caiguda
Intoxicacions
Entrada de un tòxic al organisme.
Voluntari (Drogues).
Accidental.
Tòxic: producte que dins del organisme es capaç de
produir una alteració nociva.
Manifestacions:
Alteracions digestives: vòmits, diarrea, ect.
Alteracions del sistema nerviós: convulsions, descoordinació...
Alteracions respiratòries.
Alteracions circulatòries.
Intoxicacions
Actuació:
Alertar al 112 o servei de toxicologia 91-562-04-20
5 preguntes clau:
Què tòxic és?
Quina quantitat?
Quant?
Que via d’introducció al cos?
Què símptomes te? Ha vomitat?
Intoxicacions
Actuació:
Els serveis d'emergència comunicaran que fer en funció del
tòxic, la quantitat i la via d’introducció.
Actuacions especials:
En intoxicacions per via cutània llavar la zona afectada
amb molta aigua evitant salpicar-nos i retirar la roba
impregnada. (insecticides).
En ingesta de càustics (lleixiu, salfumant, amoníac) MAI
provocar el vòmit.
Intoxicacions per Drogues
DEPRESORS DEL
SISTEMA NERVIÓS
CENTRAL
Heroïna.
Morfina.
Sedants.
Tranquil·litzants.
Metadona.
Alcohol.
ESTIMULANTS DEL
SISTEMA NERVIÓS
CENTRAL
Cocaïna.
Cafeina.
Èxtasis.
Amfetamines.
AL·LUCINÒGENS
Cannabis:
Hachis.
Marihuana.
LSD
Intoxicacions per Cànnabis
Signes i Simptomes:
En dosis baixes produeixen benestar,
adormiment.
En dosis altes apareixen efectes secundaris:
Boca ressecada.
Ulls rojos.
Pell pàl·lida.
Alteració de la percepció i habilitats motrius.
Al·lucinacions.
Parla confusa.
Nàusees.
Taquicàrdia.
Intoxicacions per Cànnabis
Actuació en intoxicacions agudes:
Alertar al 112.
Tranquil·litzar a la víctima i no culpabilitzar.
Si presenta al·lucinacions il·luminar bé l’habitació.
Proporcionar un espai físic segur i lliure de perills.
Controlar els signes vitals.
En víctima inconscient col·locar en PLS.
Intoxicacions per alcohol
És total ment fals que:
El cafè redueix els efectes de l’alcohol.
Una dutxa millora els reflexes.
Beure aigua disminueix els efectes del alcohol.
Emetre gran quantitat d’orina elimina l’alcohol.
El vòmit elimina l’alcohol.
Estes accions donen una sensació de millora momentània,
però no elimina l’alcohol de la sang i els efectes poden anar
en augment.
Intoxicacions per alcohol
Actuació:
Intoxicació aguda:
L’actuació ha de estar encaminada a proporcionar un espai segur i controlar les constants vitals.
Sobredosis:
Alertar al 112.
Si la víctima està conscient:
Parlar amb ella per evitar que s’adorma.
Proporcionar un espai segur.
No provocar el vòmit.
Si la víctima està inconscient:
PLS i estimular dolorosament per que reaccione.
Preparar-se per una possible RCP.
Pràctica 7:
Dividits en grups,
exposareu a la resta de
la classe de manera
pràctica com resoldríeu
un supòsit pràctic quepenseu que es puga
donar al entorn escolar,
i en cas de que es
puga, com prevenir-lo.
Podeu demanar ajudaal professor.
Cremades Intoxicacions
Trastorns Ambientals
Alteracions de la
consciència
Situacions
d’Emergència
Emergències al entorn escolar
Incendi Terratrèmol
Innundació
Emergències al entorn escolar
INCENDI
Principal causa d’evacuació escolar.
Genera diversos tipus de riscos:
Cremades.
Intoxicacions.
Causes internes: Origen al interior del Institut.
Causes externes: Origen als voltants del institut.
POSSIBILITAT DE SOBREACCIDENT.
Emergències al entorn escolar
TERRATRÈMOL
Situats a una zona sísmica.
Emergències al entorn escolar
INNUNDACIÓ
Gota freda.
Recerca Google “inundació escola València”:
Emergències al entorn escolar
Per tal de controlar les situacions d’emergència:
A nivell Estatal:
NBA Norma Bàsica d’autoprotecció, Reial Decret 393/2007
A nivell Autonòmic:
ORDE 27/2012, de 18 de juny, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupacioó, sobre plans d’autoprotecció o mesures d’emergencia dels
centres educatius no universitaris de la Comunitat Valenciana.
PLANS D’AUTOPROTECCIÓ
Emergències al entorn escolar
Obligatorietat a la CV d’un pla d’autoprotecció en centres
d’ensenyament:
Edificis amb més de 28m d’alçada.
Espais amb ocupació de mes de 2.000 persones.
Emergències al entorn escolar
Simulacre d’emergència:
Comprovar l'eficàcia del pla d’emergència.
Millorar el coneixement de la instal·lació.
Calcular temps d’evacuació.
Millorar habilitats coordinatives.
Conscienciar personal laboral i escolars del centre.
Guia simulacres.
Emergències al entorn escolar
Problemàtica de les situacions d’emergència:
Accident.
Sobre accident:
Estat agravat d’una víctima a causa d’un agent extern que empitjora
l’estat de la víctima, dificulta o impossibilita l’aplicació dels primers auxilis.
Factors principals de sobre accident:
Foc
Fum
Productes tòxics o nocius per l’esser humà.
Innundacions.
Emergències al entorn escolar
SOBREACCIDENT
Mobilització de Ferits
Mobilització de
Ferits
Mobilització de Ferits
Principis Generals:
Sols mobilitzar per a evitar sobre accidents.
Auto-protecció:
Higiene postural.
Pesos assumibles.
Passos curts.
Protecció de la víctima, mantenint l’eix cap-coll-tronc.
Treball en equip. Sempre un socorrista encarregat de coordinar-ho.
Tipus de mobilitzacións:
Arrossegaments.
Replegada.
Transports ràpids.
Mobilització de Ferits
Arrossegaments
Molt útils amb víctimes pesades i corpulentes o espais confinats.
Estem segurs que NO hi ha fractura a nivell cervical o de columna.
Arrosegament a Cavall:
Unim amb un mocador o bena les monyiques de l’accidentat.
Situats a cavall, passarem els seus braços pel nostre coll.
Mobilització de Ferits
Tracció des de les axil·les:
Sòl amb obstacles o escombres.
Es situem darrere del ferit, creuant els seus braços sobre el seu pit.
Passarem els braços per baix de les seues axil·les i agafem les monyiques.
Mà dreta-Monyica esquerra / Mà esquerra- Monyica dreta.
Arrosseguem a la víctima cap arrere, mantenint el cos dret.
Mobilització de Ferits
Tracció des dels turmells:
Terreny relativament pla i sense risc de colpejar el cap.
Subjectem les mans de la víctima a la cintura del pantaló.
Agafem pels turmell i, elevant les cames, tirarem d’ell.
Mantenim l’eix cap-coll-tronc.
Tècnica elegida a priori en pacients no traumàtics.
Mobilització de Ferits
Replegada Col·locar ferits en una llitera.
Tècnica de la cullera:
Utilitzar quan sols hi ha accés a la víctima per un costat.
Minim 3 socorristes.
S’aproximen per un costat de víctima.
Un genoll al piso, l’altre flexionat i introduim les mans per baix de la víctima.
Socorrista 1: coll i part alta de l’esquena. Dirigixla maniobra.
Socorrista 2: part baixa de l’esquena i cuixes.
Socorrista 3: cames per dalt i baix dels genolls.
1er- Colocar a la víctima sobre els genolls.
2n- Es col·loquem de peu.
Mobilització de Ferits
Tècnica dels socorristes alternats:
De 3 a 7 socorristes.
Es sospita de lessió de columna vertebral.
Realització:
El socorristes s’agenollen als dos costats de la víctima i un al cap.
2-3 socorristes subjecten la l’esquena.
2-3 socorristes subjecten les cames.
El socorrista que està al cap, el subjecta a l’altura de les orelles,
traccionant de forma suau i Dirigix la maniobra.
Es pot inmobilitzar el cap, fixant-lo a la llitera amb un mocador o
bena.
Mobilització de Ferits
Tècnica del pont:
Mobilització de Ferits
Transports ràpids
Mobilització de persones que incapacitades però sense patir
traumatismes greus.
Transport sense llitera i a pocs metros de distància.
En braços:
Xiquets i adults de poc pes sense traumatisme.
Molta cura al carregar pesos.
Mobilització de Ferits
En crossa:
Accidentat sense
lessions series però
que pot caminar.
Pot participar a la
maniobra un
socorrista o dos.
Mobilització de Ferits
A costes:
Mobilització de Ferits
Butaca sobre les mans:
Lessions a les cames.
Mobilització de Ferits
Tècnica del bomber:
Victima inconscient i lleugera.
Deixa una mà disponible.
Mobilització de Ferits
Seient sobre una cadira:
Màtode útil per a pujar o baixar escales amb ferits.
Sempre amb la persona que transportem mirant escales baix.
La víctima ha de estar conscient.
Feines Finals
Feines Finals
Feines:
Un treball individual.
Un treball col·lectiu.
Requisits d’entrega:
Correu: vicentto@hotmail.com
Data: Abans del 13-03-2015.
Format: Word, pdf, ppt, o jpg.
Feines Finals
Treball individual:
Idear 3 supòsits d’accident que et poden ocórrer a la teua
activitat laboral (docència, guàrdies, pati, etc...).
Detallar l’actuació correcta davant l’accident.
Format del treball:
Nom i assignatura.
Descripció del primer supòsit d’accident.
Actuació correcta davant el citat accident.
Descripció del segon supòsit d’accident.
...
Feines Finals
Treball col·lectiu:
Dissenyar un cartell amb l’actuació correcta davant
obstrucció de la via aèria.