IDENTIFICACIÓ

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

PÀGINA 1 de 6

1 LOCALITZACIÓ

CLASSIFICACIÓ DE PROTECCIÓBé CatalogatBé d'Interès CulturalCatàleg MunicipalIncoat BCIncoat BICPatrimoni de la Humanitat

2

GRAU DE PROTECCIÓIntegralParcialAmbiental

www.elements-arq.com

EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral

REF CADASTRAL. 07005A006001290000RW

CODI. EE147NOM. Molí fariner de vent de Son Juvera

ADREÇA. Carrer Pere Seriol ,87 CODI POSTAL. 07150

ELEMENTS PROTEGITS

TIPUS D'ACCÉSFàcilDifícilamb vehicle de tracció totalamb vaixell

GRAU D'ACCESSIBILITATAccessibleParcialment accessibleInnaccessible

ZONAAndratxCamp de MarDragoneraPort d'AndratxSa ComaSant ElmS'ArracóRústica

TIPUS DE BÉArquitectura civil privadaArquitectura civil públicaArquitectura industrialArquitectura militarArquitectura religiosaBéns d'interès paisatgístics i ambiental

Béns o llocs etnològicsConjunt històricEscultura monumental religiosa i heràldicaJaciment arqueològicJardí històricZona paleontològica

3

POLÍGON. 6PARCEL·LA 129

COORDENADES UTM. Pt. central450698.31;4381336.43

S'hauran de conservar íntegrament tots els béns catalogats així com totes les parts que els integren

AUTORIA. DesconegudaCRONOLOGIA. S.XIX

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

DESCRIPCIÓ

ESTIL. Molí fariner

OBSERVACIONS.

DESCRIPCIÓ.

Molí de vent fariner sense cap data localitzada es troba situat damunt d'un turonet a la part més meridional de la Serra de Son Ensenyat, just dins la propietat de Son Juvera. Aquesta situació condiciona el seu topònim conegut com Molí fariner de Son Juvera o també de Son Curt. Aquesta construcció presenta un estat de conservació molt precari, que condiciona una urgent restauració i consolidació dels murs de la torre. Aquest molí presenta les restes mig esbucades d'una torre de forma cilíndrica de més de set metres d'alçada i una planta circular d'uns 5 m aproximadament construïda amb paredat en verd arrebossat amb morter de calç esgrafiat pel seu exterior amb coloració terrosa, sense poder observar l'existència d'un cintell. El seu estat de mig esbucament deixa veure la maçoneria irregular vista i quasi tot el interior degut a l'enderrocament d'un gran tram que correspon al sector on es trobava l'accés i una de les finestres superiors. Actualment, l'accés es troba totalment esbucat, però la documentació gràfica anterior ens deixa observar un portal rectangular sense porta de fusta i amb jàssera de pera amb brancals lítics, remarcats exteriorment amb una faixa de pintura blanca. A l'interior s'ha documentat les restes d'una escala volada de caragol adossa al mur, els forats dels forjats dels nivell interiors, que pareixen correspondre a dos pisos, un conjunt de finestres al pis superior amb jàsseres de fusta i un conjunt singular d'armaris petitons i simètrics a la planta baixa. No queda cap reste de la maquinària original, que possiblement es trobava situada al pis superior, ni de la coberta original ni del capell. La gran quantitat d'enderrocs que envolten la torre impossibilita la documentació d'un possible cintell. La documentació de catalogació anterior ens indica la probable existència d'una habitació inferior d'un 1,70 m. d'alçada, sobre la qual es trobava el portal d'accés. El seu estat general de conservació es molt precari i per tant és urgent la seva consolidació i restauració.

UrbàUrbanitzable

RÈGIM DE PROPIETATConsell InsularFundacionsGovern BalearGovern CentralInstitucions EclesiàstiquesMunicipalParticularAltres

4

www.elements-arq.com

HISTÒRIA.

L'origen de les construccions molineres de fer farina que coneixem al terme municipal d'Andratx tenen el seu origen a l'època medieval. A la documentació del segle XIII, trobam referències a molins construïts en temps dels sarraïns però corresponen a molins fariners hidràulics. Serà a partir del segle XV i principalment al segle XVI quan començam a documentar molins fariners a la nostra contrada. Encara que la gran profusió de construccions de molins es dona al llarg del segle XVIII i XIX amb diverses modificacions i reformes que queden remarcades en les seves estructures. L'abandonament definitiu d'aquestes construccions etnològiques es desenvolupa entre finals del segle XIX i el primer terç del segle XX, quan es substitueix aquesta maquinària per noves màquines de vapor i després elèctriques que marcaran el final de la molinada de tipus familiar.No s'ha pogut localitzar documentació històrica sobre aquest molí fariner. No obstant, la seva tipologia constructiva pareix correspondre als models construïts entre el segle XVIII i XIX. Encara que la seva gran amplària potser ens indica l'aprofitament d'una estructura anterior.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 2 de 6

Sòl rústic comú

Rústic protegit

AANP (Àrea natural d'especial interès d'alt nivell de protecció)ANEI (Àrea natural d'especial interès)ARIP (Àrea rural d'interès paisatgístic)

EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral

BIBLIOGRAFIA.

·A.A.V.V. (2002). Guia dels pobles de Mallorca. Andratx. Inca: Hora Nova S.A.

·BERARD, G. (1983). Viaje a las villas de Mallorca, 1789. Palma: Luis Ripoll.

·CAÑELLAS, N. (1993). L'Aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca. CoL. Menjavents, 6. Ed. Documenta Balear.

·ENSEÑAT PUJOL, G. (2006). Andratx i la seva rodalia segons les descripcions de cronistes i viatgers (segles XIII-XIX). . En I Jornades d´estudis locals d´Andratx. Palma: Ajuntament d´Andratx.

·ENSEÑAT PUJOL, J. B. (1983). Historia de la Baronía de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca. Edición facsímil de 1919-1920 de dos Tomos, reunidos en un solo volumen. Inca: Ajuntament d’Andratx.·HABSBURGO LORENA, L. S. (2002). Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Volum. V. Palma. Govern de les Illes Balears, Sa Nostra y Grup Serra.

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'AndratxINTERVENCIONS PREFERENTS.

Aquelles obres de restauració, consolidació i manteniment necessàries per evitar el deteriorament de l'element, parcialment esfondrat i amb un estat de conservació molt precari. En particular, aquelles obres que suposin la recuperació i la íntegra conservació en el lloc de la tècnica, les dimensions, el sistema constructiu i els materials originals que constitueixen aquest element. Retirada de l'excés de vegetació que emmascara l'element. Protegir l'entorn més immediat. Condicionar i facilitar l'accés.

DIRECTRIUS D'INTERVENCIÓ6

OBRES PERMESESMantenimentConsolidacióRecuperació/RestauracióCondicionamentReestructuracióReconstruccióAmpliacióRehabilitacióEnderroc

www.elements-arq.com

PÀGINA 3 de 6

5 ESTAT DE CONSERVACIÓ

DEL CONJUNT DE BÉBóDolentMitjàRuïna

DE LA COMPOSICIÓ VOLUMÈTRICABóDolentMitjàRuïna

DE L'ESTRUCTURABóDolentMitjàRuïna

DE LA FAÇANABóDolentMitjàRuïna

DE LES TEULADESBóDolentMitjàRuïna

DELS INTERIORSBóDolentMitjàRuïna

DELS ESPAIS COMUNS

BóDolentMitjàRuïna

DE L'ENTORN

BóDolentMitjàRuïna

EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral

ENTORNS DE PROTECCIÓ

L’entorn de protecció del bé és el que queda gràficament representat en l’apartat 11. Documentació Gràfica de la fitxa de catàleg. El volum,

la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en aquests entorns de protecció dels bens no poden alterar el caràcter

arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del bé. En aquests entorns es prohibeix qualsevol moviment de terres que

comporti una alteració greu de la geomorfologia i la topografia del territori així com qualsevol abocament d’escombraries, runa o deixalles.

INTERVENCIONS ADMISSIBLES.

Només es permeten les obres de manteniment, consolidació i restauració. Excepcionalment, es

permetran les obres de rehabilitació. Qualsevol tipus d’intervenció estarà subjecte a les directrius

establertes en el punt 2 de la normativa del catàleg. Sempre que la intervenció ho requereixi

caldrà presentar un estudi arqueològic/històric realitzat per tècnic competent. Així mateix, serà

preceptiva la inspecció per part dels tècnics municipals amb la finalitat d’establir les actuacions

adients per a cada tipus d’intervenció plantejada. No es permet la col·locació de publicitat,

cables, antenes, aparells d’alarma i conduccions aparents en les façanes i cobertes del bé i de

bastir instal·lacions de serveis públics o privats que n’alterin greument la contemplació.

TIPUS

INTERVENCIONS (data)7

www.elements-arq.com

ConservacióConsolidacióEsbucament(s. XX)Estudi documentalIntervenció arqueològicaNova construcció Reforma RehabilitacióRestauracióAltres

PROTECCIÓ9

USOS8

OBSERVACIONS.

CATEGORIADISPOSICIÓDATAREVISIÓ

Integral

2014

TIPUS DE PROTECCIÓ Catàleg Municipal. Normes subsidiàries del Planejament Urbanístic

ANTERIORSAltresAgrícola-ramaderAgroturismeAdministratiuAssociacionsBancComercialCulteDecoratiuDefensiuDesocupat

Espai de lleureFornFunerariHabitatgeIndustrial

RestaurantObra d'enginyeriaMilitarSanitariServeis-Administració pública

OBSERVACIONS.

OBSERVACIONS.

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 4 de 6

ACTUALEn relació al règim d'usos permesos actualment s'estarà al que disposa la classificació, definició i condicions establertes a les Normes Subsidiàries del Planejament d'Andratx per a la zonificació on es trobi el bé.

EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral

Catàleg d

el Patrim

oni H

istòri c d

'Andratx

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA10

www.elements-arq.com

PÀGINA 5 de 6

EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA11

www.elements-arq.com

Catàleg del Patrim

oni Històric d'Andratx

PÀGINA 6 de 6

EE147Molí fariner de vent de Son JuveraBens etnològicsS. XIXProtecció. Integral