1452-66

1455

PIERO DELLA FRANCESCA

Robert Campin, Mestre de Flémalle, Tríptic Merode, c. 1427.

JAN VAN EYCK

Políptic de l’Anyell Místic (Catedral de Gant). Vista del políptic tancat (obert a la imatge anterior).

Rogier Van der Weyden, Tríptic dels Set Sacraments, 1445-50

1435-40 1440Rogier van der Weyden

Rogier Van der Weyden, políptic de Hôtel Dieu, Beaune (Bourgogne), 1449-52

Políptic (tancat) de l’Hôtel Dieu de Beaune (s’hi veu la figura orant del Canceller Rolin, que ja havia estat representat per Van Eyck.

Lluís Dalmau (1445)

Robert Campin, c. 1430Jan Van Eyck, 1431-32

Antonello da Messina (c. 1475)

Antonello da Messina, c. 1460

Jan Van Eyck (atribució)

1470

1472-74

PIERO DELLA FRANCESCA

La confluència italo-flamenca a casa nostra: la Verge del Mico de Joan de Borgunya (1er ¼del segle XVI)

Antecedents de Vasari:

Lorenzo Ghiberti (1378-1455): Commentari (c. 1447), llibre segon: millors pintors del s. XIV.-La perfecció de l’art la representa Giotto, “recuperador de moltíssima de la saviesaque havia estat oculta durant sis-cents anys i que portà l’art a l’absoluta perfecció”.

-Alguns comentaris: considera Ambrogio Lorenzetti més savi que Simone Martini.-Descripció de les portes del Baptisteri: primera autobiografia.-Gran antecedent de Vasari.

Antonio di Tuccio Manetti (1423-1497)

Vida de Brunelleschi, 1480 (manuscrits i còpies).• Citada per Vasari i Baldinucci.• Publicada amb la de Baldinucci, Florència 1812.• G. Milanesi l’autentifica i edita, 1887• Milà, Il Polifilo, 1976.

• Apologia contra Alberti i De re aedificatoria, i defensa la metodologia de Brunelleschi.

• Primera biografia individualitzada d’un artista.• Contribueix a crear una figura mítica.

Giorgio Vasari: Le vite de’piú eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani,da Cimabue, insino a’tempi nostri.Descritte in lingua toscana, da Giorgio Vasari Pittore Aretino. Con una sua utile & necessaria introduzione a le arti loro, Firenze,Lorenzo Torrentino, 1550 ( 2 volums)

• Hi ha una segona edició a Firenze: Giunti, 1568 ( 3 volums),en la que afegeix retrats xilografiats dels artistes (fins a 1567) i dels llocs on es trobenles obres.

Edicions destacades:• Bottari, Roma, 1759-1760• Giorgio Milanesi, Florència 1878-1885 (amb les cartes i el Raggionamenti

de Vasari).• Reedició de 1906, facsímil de Sansoni, Florència, 1973.• Al s. XX moltes edicions comentades: • Maurizio Marini, Roma, Grande Tascabile Economici Newton, 1997 (1991).

Les traduccions: poques i tardanes.• Fragments de la “vida” de Rafael a França, c.1655.• Resums en anglès, 1685• La primera complerta en anglès, Londres, 1907• En castellà, Buenos Aires 1945 i les Vidas de artistas ilustres (5 vols.,

Barcelona, Ibèria, 1953)

Antecedents de Vasari:

*Cennino Cennini (1390): Libro dell’arte (1ª còpia manuscrita és de 1437).

-Ghiberti –Commentarii-, Manetti –biografia Brunelleschi (vegeu apartats anteriors)

-Cristoforo Landino (1481): Proemi a la Divina Comedia de Dante.

-Antonio Billi (1537-42): Anonimo Maglabecchiano (de Cimabue a Pollaiuolo). *Durant un temps es va creure que era l’esborrany de les “Vides” de Vasari.

-Giovanni Battista Gelli (1549): I Memorabili. De Giotto a Miquel Àngel.

-Paolo Giovio (1524): De viris illustribus i tres elogis a Leonardo, Rafael i M.Àngel.

Altres fonts: tractat de F. Albertini: Moemoriale di molte statue e pitture di Florentia, de 1510, la Historia Longobardorum de Paolo Diacono, les Croniche de Mateo i Giovanni Villani, Vitta Nicolai V summi Pontificis de Giannozzo Manetti, les Vite dei Papi de Platina, cròniques de Florència, Siena i Venècia, memorials de convents, cartes de Rafael, Salviati, tractats d’arquitectura com els de Filarete, Francescodi Giorgio, L. B. Alberti, Serlio, Vignola, Palladio i les diferents versions de Vitruvi. També compta amb fonts orals: Francesco da Sangallo per a la vida de Giuliano da Sangallo,Andrea Palladio per a la vida de l’arquitecte de Verona Fra Giocondo; Domenico Beccafumi per a la de Giacopo de la Quercia; Bronzino per a la de Pontormo...

Models d’inspiració per al “Corridoio Vasari”

• -Passetto di Borgo (1277)• -Corredor de Bramante que uneix el palau del

Belvedere amb els Palaus Vaticans (v. 1510)• -Pas elevat projectat perJacopo Meleghino entre

la torre de Pau III al convent de Ara Coeli, a prop del Campidoglio, i el Palau Venezia (1530)

• -Projecte de Miguel Ángel per unir el Palau Farnese amb la villa Farnesina mitjançant una gran galeria sobre el Tiber i la via Giulia. No es va realitzar (s. XVI).

Palau Pitti

Església de Santa Felicità

Pont sobre l’Arno

•Inizia da PalazzoVecchio...

•...salta Via della Ninnae entra negli Uffizi...

•...percorre le gallerie all'ultimo piano... •...sbuca dagli edifici con un arco...

•...percorre il Lungarno degli Archibusieri...

•...gira attorno alla Torre dei Mannelli...

•...salta sopra a via de' Bardi...

•...entra nella Torre degli Obriachi... •...sbuca in piazza Santa Felicita...

•...passa davanti alla Chiesa di Santa Felicita...

•...nella quale si immette con un balcone con grate chiudibili...

•...attraversa il retro deipalazzi nobiliari di viaGuicciardini...

•...fino a Boboli...

Jardí de Boboli. Grotta de Jacopo Buontalenti (1583-93)

•...passa a sinistra della Grotta del Buontalenti...

El Palazzo Pitti i els Jardins de Boboli l’any 1599

Giorgio Vasari (1542-48), Arezzo.

Cúpula de la catedral de Florència

Giorgio Vasari, Palau de la Cancelleria (Roma) 1545.

Monument a Miquel Àngel (Santa Croce, Florència)

Giorgio Vasari, Sala del Cinquecento, Palazzo della Signoria (Florència, 1565)

1541

“Studiolo” del PalazzoVecchio (Florència)

Giorgio Vasari, 1560-67

Prima Maniera: Cimabue, Arnolfo di Lapo, Nicola Pis ano, Giovanni Pisano, Andrea Tafi, Giotto, Pietro Lorenzetti (Pietro Laurati), Andrea P isano, Buonamico Buffalmaco, Ambrogio Lorenzetti (Ambruogio Laurati), Pietro Cavall ini, Simone Martini, Taddeo Gaddi, Andrea Orcagna (Andrea di Cione), Agnolo Gaddi, Duc cio, Gherardo Starnina, Lorenzo Monaco, Taddeo Bartoli.

Seconda Maniera: Jacopo della Quercia, Nanni di Banco, Luca della Robbia, Paolo Ucello, Lorenzo Ghiberti, Masolino da Panicale, Masaccio, Fil ippo Brunelleschi, Donatello, Giuliano da Maiano, Piero della Francesca, Fra Angelic o, Leone Battista Alberti, Antonelloda Messina, Jacopo della Quercia, Alessio Baldovinetti , Fra Filippo Lippi, Andrea del Castagno, Domenico Veneziano, Gentile da Fabriano, Vi ttore Pisanello, Benozzo Gozzoli, IlVecchietta (Francesco di Giorgio e di Lorenzo), Anto nio Rossellino, Bernardo Rossellino, Desiderio da Setignano, Mino da Fiesole, Lorenzo Co sta Il Vecchio, Ercole Ferrarese, Jacopo Bellini, Giovanni Bellini, Gentile Bellini, Cosimo Rosselli, Antonio Pollaiuolo, Piero Polliuolo, Sandro Botticelli, Andrea del Verrocchio , Andrea Mantegna, Filippino Lippi, Bernardino Pinturicchio, Francesco Francia, Pietro Perugino, Luca Signorelli.

Tres generacions o tres “maniere”

Terza Maniera: Leonardo da Vinci; Giorgione da Castel franco, Rafaello; Andrea del Sarto; Andrea Sansovino, Antonio da Correggio, Donato Bram ante, Giuliano da Sangallo, Antonio da Sangallo, Giulio Romano, Parmigianino, R osso Fiorentino, Perino del Vaga, Sebastiano del Piombo, Jacopo Palma, Lorenzo Lotto, Baldassare Peruzzi, Lorenzo di Credi, Pietro Torrigiano, i la culminació en la fig ura de Miquel Àngel.

1520

Properziadi Rossi

Conseqüències de l’obra de Vasari a Itàlia:

Giovanni Pietro Lomazzo (1584): Trattato dell’arte della pittura. *Neoplatonisme.

Raffaello Borghini (1584): Il riposo in qui della pittura e scultura si favella. *Continuació de les Vite, centrant-se en els artistes del manierisme.

Federico Zuccaro (1607): L’idea d’scultori, pittori e architetti.

Carlo Ridolfi (1648): Le meraviglie dell’Arte. *Pintors venecians (inclou xilografies).

Giovanni Baglione (1624): Le vite dei pittori, scultori e architetti a pontificato di Gregorio XIII ai tempi di Urbano VIII.

Giovanni Pietro Bellori (1672): Vite dei pittori, scultori e architetti moderni.

Marco Boschini: Le minere della pittura veneziana (1664) i Le ricche minere dellapittura veneziana (1674).

Raffaele Soprani (1674): Le vite dei pittoti, scultori et architetti genovesi e de' Forastieri che in Genova operarono.

Carlo Cesare Malvasia (1678): Felsina pittrice, vite de' pittori bolognesi.

Filippo Baldinucci (1681): Notizie dei profesori del Disegno da Cimabue in qua. Actualitza Vasari i fa algunes esmenes (consulta documentació original). *Tambéserà el biògraf de Bernini (Vita del cav. Gio. Lorenzo Bernino, 1682).

Bernardo de’Dominici (1742): Vite dei Pittori, Scultori, ed Architetti Napolitani.

Holanda:**Condicions particularsL’autobiografia de Constantin Huygen (1629)Karel Van Mander , El llibre de la pintura(Schilderboeck), 1604. Ha estat consideratel “Vasari del nord”.

Alemanya:Joachim von Sandrart, Acadèmia alemanya (TeutscheAcademie) publicada entre 1675-1679. Sobre Rembrandt: ““Retratando a personas ancianas dio pruebas de gran habilidad, paciencia y experiencia. Pintópocos temas inspirados en la poesía clásica o alegorías y escenas históricas, sino más bien temas cotidianos, pintorescos y al tiempo llenos de atractivo y tomados de la naturaleza”.

França: André Félibien des Avaux: Entretiens sur les vies et les ouvragesdes plus excellents peintres anciens et modernes. París, 1666-68.

Espanya:Antonio Palomino, El Museo pictórico y escala óptica, 3 vols. 1715-24, inclou El Parnaso español.

Karel van Mander

(1602)

1600

Hieronymus van Aken (Hieronymus Bosch), c. 1450-1516.

Portes del tríptic de l’Al·legoria del carro de fenc.

Portes del tríptic El jardí de les delícies

Brueghel el Vell (c. 1562)

1446

Triomf de la Mort (Palerm)

Altres biografiats per K. Van Mander (menys coneguts): Joachim Beuckelaer (1570)

REMBRANDT VAN RIJN (1606-69)

J. Beuckelaer

1635

Minerva i Rapte de Ganímedes

c.16291654

1642

1654

1626-28

Rembrandt Van Rjin

1669 1660

1501 1523-24

Mathias Gothard (Grünewald)

1515

Retaule d’Isenheim (I)

Retaule d’Isenheim (II)

Retaule d’Isenheim (III)

c. 1601CARAVAGGIO

Fede Galizia (c. 1605)

Willem Kalf

c. 1593-94

c. 1593-94

SofonisbaAnguissola

c. 1594-95

Van Reymerswaele

Quentin Massys

Judith Leyster

c. 1595

1595-96

c. 1598

Rubens. Cap de Medusa (1617)

Sant Mateu i l’àngel. Primera versiórebutjada per a la capella Contarellide San Luigi dei Francesi.

L’enterrament de la Verge per al convent franciscà de Santa Maria la Scala.

Rafael, Mort d’Ananies

Rafael: detall de l’Incendidel Borgo (estances vaticanes).

Primera versiórebutjada de la Conversióde Sant Pau per a la capella Cerasi de Santa Maria del Popolo

Martiri de Sant Pere i Conversió de Sant Pau (capella Cerasi de Santa Maria del Popolo

Rubens, Conversió de Sant Pau.

Llorenç Passolas: plafó ceràmic de la Casa de Convalescència (Barcelona), s. XVII.

La Madonna dei Palafrenieri (1606). Roma: Galleria Borghese.“L’altro quadro di Sant’Anna fu tolto ancora da uno dei minori altari dellaBasilicaVaticana, ritratti in esso vilmente. La Vergine con Gesu fanciulloignudo come si vede nella villa Borghese. Bellori:1672, ed.1676, p.231.

c. 1602

c. 1599Judith i Holofernes

Caravaggio

Rubens

Miquel Àngel

Rafael

Antecedents del tema del “braç caigut” a l’Enterrament de Crist. La referència més antiga la tindríem a l’escultura clàssica de la “Mort de Patrocle”, a la Loggia dei Lanzide Florència.

Altres “Pietats” de Miquel Àngel

Darrera conseqüència: la “Mort de Marat” de J.L. David (finals segle XVIII)

Trànsit de la Verge per Santa Maria dellaScala. A sota, Trànsit de la Verge de Mantegna.

Gian Pietro BELLORI, Le vite de’pittori, scultori e architetti moderni , Roma, 1672. Introducció a la biografía d’Annibale Carracci:«... In questa lunga agitazione l’arte veniva combattuta da due / contrari estremi, l’uno soggeto al naturale, l’altro alla fantasia: gli autori in Roma / furono Michel Angelo da Caravaggio e Gioseppe di Arpino; il primo copiava puramente li / corpicomo appariscono agli occhi, senza elezzione, il secondo non riguardava punto il/ naturale, seguitando la libertàdell’istinto; e l’uno e l’altro nel favore di charissimafama, / era venuto al mondo in ammirazione ed in essempio. Cosi quando la pitttura volgevasi al / suo fine, si rivolsero gli astri piú benigni verso l’Italia, e piacque a Dio che nella città di / Bologna, di scienze maestra e di studi, sorgesseun elevatissimo ingegno, e con esso / risorgesse l’arte caduta e quasi estinta. Fu questi Annibale Carracci ...».

«... En aquest agitat període l’art es debatia entre dos extrems contraris, un subjecte a la natura, i l’altre a la fantasia: els artífexs a Roma foren Michelangeloda Caravaggio i Giuseppe d’Arpino; el primer copiava simplement els cossos tal i com els veia, sense canvis, el segon no prestava atenció a la natura, y seguialliurement el seu instint; un i altre tenien fama, tothom admirava el seu exemple. Però quan la pintura ja estava arribant a les acaballes, els astres es van mostrar favorables a Itàlia, i donem gràcies a Déu que a la ciutat de Bolonya, mestra de ciència y d’estudis, emergí un gran talent, i amb ell ressorgí l’art que estava en decadència i quasi extingit. Aquest fou Annibale Carracci”.

Com valora Bellori als principals artífexs del moment:

Michelangelo Merisi da Caravaggio (1571-1610)•es limita a la simple reproducció d’allò que percebia amb els ulls•excés de realisme

Cavaliere d’Arpino [Giuseppe Cesari] (1568-1640)•reproducció mecànica de les restes de l’Antiguitat i del Renaixement•excés d’idealisme

Destaquen els Caracci i la seva tasca a BolonyaAccademia dei Desiderosi [”desiderosi”= desitjosos d’adquirir fama i coneixements] més endavant canvià el nom per Accademia degli Incamminati

Ludovico Carracci (1555-1619)•fou qui plantejà la creació d’una Acadèmia teòrica i pràctica•èmfasi en el dibuix del naturalAgostino Carracci (1557-1602)•culte, científic, poeta i gravadorAnnibaleCarracci( 1560-1609)•el més jove i el millor•Bellori considerava que amb la fusió de l’idealisme clàssic i le s qualitats dels gransmestres del Renaixement havia forjat els dos pilars fonam entals de la refundació de la pintura classicista.

Antonio Rafael Mengs en el seu Tratado de la belleza. Reflexiones sobre la Belleza y el gusto en la pintura, 1762 (ed. Madrid, 1989) :

«[218]...los Caracis de Bolonia, estudiando obras de sus predecesores, y principalmente las de Corregio[219] formaron una nueva escuela, y fueron los primeros, los mayores, y los más felices de los imitadores. Aníbal fue el más correcto dibujante, y mezcló el estilo de las Escuelas antiguas con la grandiosidad del de Ludovico...»»[264]...La fortuna dispuso que naciesen en Bolonia algunos grandes ingenios, que fueron los Caracis. Estos, como hijos de pobres padres, se contentaban con qualquiera pequeña recompensa, y se aplicaban con el mayor empeño á sobrepasar á los Procacinis, que eran allí muy envidiados por ser forasteros. Ludovico, que era el de mas edad, había estudiado las obras de Corregio, de quien imitaba superficialmente el Estilo en la grandiosidad de las formas, y en las masas. Este fue Maestro de sus primos Anibal y Agustín, los quales tenían mucho talento, y estudiaron la buena manera; pero se dieron también á trabaxar de priesa: y así las primeras obras de Anibal son de óptimo gusto; pero cargadas, y poco estudiadas. Se perfeccionó con el estudio de Corregio; pero como su talento era más de Artesano que de Artífice, imitó solamente su modelo en la apariencia, y no en el fundamento del Estilo; y así nunca pudo alcanzar la Gracia, ni la delicadeza, ni la suavidad. Sin embargo hizo un gran beneficio al Arte abriendo un nuevo camino al Gusto por medios más fáciles; pues todos sus predecesores, quando buscaron la facilidad, dieron en extravagancias, y saltaron fuera de la razón.

Antoni Cellés Azcona: antiga església dels Escolapis (Sabadell) i projecte per al convent del Carme Calçat del c. Hospital (Barcelona).

Vil·la Poiana

Vil·la ForniCerato

Basílica de Vicenza

Chiswick House

San Giorgio Maggiore (Venècia) Església de Vilanova i la Geltrú

Obras de D. Antonio Rafael Mengs, primo pintor da Camera del

rey. Publicadas por Don Joseph Nicolas de Azara. Madrid 1780.

• Noticias de la vida y obras de Don Antonio Rafael Mengs. Lista de las pinturas de Mengs existentes o hechas en España

• Reflexiones sobre la belleza y gusto en la pintura • Comentario al tratado de la belleza de Mengs por Joseph Nicolas

de Azara • Pensamientos de Mengs sobre los grandes pintores: Rafael,

Corregio, Tiziano y los antiguos• Carta a Mons. Fabroni sobre el grupo de estatuas de la Fábula de

Níobe• Carta a Mr. Esteban Falconet, escultor francés en Petersburgo• Fragmento de un discurso sobre los medios para hacer florecer las

bellas artes en España • Carta a D. Antonio Ponz sobre el mérito de los cuadros más

singulares que se conservan en el Palacio Real de Madrid• Carta a un amigo sobre el principio, progresos y decadencia de las

artes del diseño • Noticias de la vida y obras de Antonio Alegri, llamado El Corregio• Lecciones prácticas de pintura • Discurso sobre la constitución de una academia de las artes

Autorretrat (1775) Retrat de Johan Joachim Wincklemann(1761-62)

ANTON RAPHAEL MENGS

Pintures de Villa Negroni reproduïdes per Mengs

Planta de la Villa di Mecenate

Piranesi. Villa di Mecenate (1767)

Robert Adam

Biblioteca de la KenwoodHouse (Hampstead, London). 1764-79

La galeria d’escultura de CharlesTowneley (1782).

JOHANN ZOFFANNY

Villa Getty(Malibú –Los Angeles-, Califòrnia).

Langdom & Wilson(c.1970).

Parnàs (1761). Villa Albani.

•Obras de D. Antonio Rafael Mengs, primo pintor da Camera del rey. Publicadas por Don Joseph Nicolas de Azara. Madrid 1780. •Works of Anthony Raphael Mengs / published by the Chev. Joseph Nicholas D'Azara.London 1796.

Rafael

AnnibaleCarracci

Nicolas Poussin: Parnasus (c. 1630).

Poussin, 1650

Annibale Carracci (1600)

Esquerra: Madonna Sixtina (1513-14) i dreta: Madonna di Foligno (1511-12)

A. R. Mengs, 1763

Rafael (1518)

Eugenio Llaguno Amirola

-Secretari de la Real Academia de la Historia

-Membre de la Sociedad Vascongadade Amigos del País.

Autor de Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración (publicat per CeánBermúdez l’any 1828).

Pedro Machuca (c. 1527)