mailto:anforsa@gmail.com

GRÀCIES a la Carme Rosanas del blog COL·LECCIÓ DE MOMENTS per la seva iniciativa. http:carmerosanas.blogspot.com Ella propossà a la xarxa un Homenatge a la volguda Montserrat Roig en el 20ª aniversari de la seva mort. L’éxit d’aquesta proposta el trobareu en l’enllaç de l’autora de la dilecta convocatória.- Això em sugerí la idea de pintar el seu rostre en diferents moments de la seva vida i expresar amb paraules quelcom relacionat amb el PARALEL·LISME en que em trobo per la mort del nostre fill JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA. D’ell és complia el dia 5 els 20 messos de la seva anada i també la circumstància que els dos varen viure 45 anys, amb altre facetes que breument relato en uns curts escrits. Anton .- La Torre de l’Espanyol, 10 – 11 - 11

PARALELISMES.- Avui fa vint messos ens deixava el nostre fill Josep Anton, ...Dintre

d'uns dies la Montse-LA DONA- farà vint anys que és en altre lloc. He volgut unir

aquests dos sers que feren el be dins d'aquesta societat de vegades, per no dir sempre,

cruel. Calaren, cadascun en la seva projecció, una estela que es fa imborrable.

En el transcurs de cinc dies fins a la data 10 - 11 - 11, m'he proposat entrar aquí la

figura de la Montserrat

reflectida en copies de la seva cara de la forma que habitualment faig. Vull intentar-ho

encara que em costi,

Aquí va la primera, ES EL MEU HUMIL HOMENATGE, i unes paraules adients.

...............

MONTSE, Et vull veure contenta

amb riure desenfrenat...

Preparem la catifa

que els blogaires et faran.

Ton record perdura...

NO MORIRÀ MAI.

...........................

PARALELISMES.- Temps de vida similars assoliren. La Montse 45 anys i el nostre Josep Anton 45. anys. Pletòrics de treball, de iniciatives,de fer pels altres com núvol que plou fi arreu, com ventijol que acarona, com sol que enllumena... Pensem si la seva existència s'hagués prollongat...Si varen deixar actes impregnats de bondat... quants en quedaren per realitzar? Em de fer-los continuar vessant la seva doctrina i som nosaltres qui els devem que ens hagin ensenyat. Anton ...................... Potser ens dirien : ... Segueix el dia, VIVIM s'esfum la boira, VIVIM. Amb les tribulacions amb els desencisos, amb les glòries, amb les delícies, amb el que ens complau amb quant ens esgarra els instants... Però VIVIM. En els moments inhòspits en els moments tendres... VIVIM... I podem fer la vida d'altres més digna, més fàcil si hi posem la carìcia, la paraula que sospira. .............. Anton. ........ SEGUR QUE ENS ESPEREN....

PARALEL·LISMES.-Cultivaven cultures i disciplines diferentes, però unides pel mateix esperit. Projecció imperiosa de volar i aconseguir la fidelitat dels seus ideals. Ànimes obertes, rectes, insobornables, il·luminats,... Què més podria adjectivar d'ells? Tenien un camí traçat i sense màcula el seguien sense respir.. Anton.

Com ocells volaveu amb el deliri al pit Quin Everest buscaveu? La TERRA al cor i als peus... TERRA d'oli, ametlles i vi... - vostres ideals, paraules, fets - per inculcar als demés. Com ocells volaveu amb el pap ben ple repartint a les niades la becada dilecta per fer crèixer vostres ideals, paraules, fets. On heu anat a niar, fills de la TERRA. TORNEU... !!!

PARALEL·LISMES.- Nasquereu en diferenciats estrats. Vostres joventuts aspirants a la lluita que seus sobreixia del cap. Ella, univessitària, ell autodidacta per ell impossat, poden seguir estudis un mestre el va despreuar... No s'ho mereixia... El mestre un covard, no dominava als alumnes i un 0 a tots els possà. No va creure mai més en la gent que NO sap afrontar el seu deure i per això lluità. .. Després es feu la carrera i fins mestre de tants i tants... El neguit el portaven, arribarien als cent anys? En 45 feren un disbarat de treball, rectes, inòlumes, el seu camí, seva TERRA, seva LLENGUA ... Viurien i moririen Catalans portant arreu la bandera que molts voldrien subjugar... Quant jovent els copiava...!!! Ells, al davant, Si caus set vegades, aixecaten vuit i a seguir, a suar... Tantes coses ens vareu deixar...!!!

....................... Anton,

HO DEIA LA MONTSE. ´1.- Potser, la alegria només la viuen els que son capaços de definir-la. 2.- És un error que la felicitat sigui sempre subterània i la desgràcia evident. 3.- La llàgrima és , a vegades, una catarsis per que tot ssegueixi igual. 4.- La democràcia no s'apren en el Parlament, si no a casa. Ser demòcrata no és una actitud política, és una actitud davant la vida. 5.- Els novelistes som els porters de la literatura.

PARALEL·LISMES.- Tres colors que als dos els agradaven.

T'allunyares un dia, la teva veu va callar mes, teu esperit sens calma martureja nostres caps. Anton,

T'allunyares un dia, la teva veu va callar mes, teu esperit sens calma martureja nostres caps. Anton