La Transició Espanyola és el període històric durant el qual es porta a terme el procés pel qual Espanya deixa enrere el règim

dictatorial del general Francisco Franco, passant a regir-se per

una constitució que consagrava un Estat social i democràtic de

dret.

Índex

Pàg 1: Inici de la demo-

cracia.

Pàg. 2: Situació econó-

mico-social

Pàg 6: El primer go-

vern d’Adolfo Suárez

Pàg 7: Nou sistema

polític

Pàg 9: Els governs de

la democracia des de

1979 fins avui.

Pàg 12: Espanya en la

Unió Europea

Història

La transició i Espanya fins

l’actualitat

19 de març de 2012

Juan Abel García Calle

Inici de la democràcia S'entén per Transició Espanyola o nova restauració

borbònica, el Procés por el que Espanya assoliment

passar de la dictadura de Francisco Franco, a un Estat

social , democràtic i de dret. Les Dates de durades més

acceptades són el 20 de novembre de 1975 per suport

inici (defunció del dictador) i el 28 d'octubre de 1982

(victòria electoral del PSOE) per a suport finalització.

Context

Situació política Els darrera anys de la dictadura no van portar cap es-

tovament a l 'hora de reprimir els sindicats o associa-

cions polítiques, o bé de signar sentències de mort en

el casos de terrorisme, excepció feta del Procés de

Burgos.

L'única resposta a les mobil itzacions de la que el Go-

vern se sentia capaç era la repressió, com el procès

1001, al 1973, contra deu membres de CCOO acusats

d'associació i l · l ícita. El judici s' inicià el 20 de Desem-

bre de 1973 sota una atmosfera de terror, ja quinze

minuts abans de la hora en què havia de començar el

judici , el president del govern, l 'almiral l Carrero Blan-

co era assassinat per un comando d'ETA. Aquesta figu-

ra havia de ser el garant de la continuïtat del règim a

la mort del dictador, cosa que es va veure parcialment

truncada. El nomenament a la presidència del govern

de l 'anterior director general de seguretat, Carlos

Arias Navarro no deixava dubtes sobre la resposta del

règim: emprar la força si cal ia.

Les protestes estudiantils i vagues, totes ferotgement

reprimides, van ser una altra constant de les acaballes

del règim. El procés de gradual retirada del recolza-

ment eclesiàstic - tret del d'excepcions malaurada-

ment notables - al règim del dictador es va convertir

en un altre dels elements característics del període

1969 -1975.

La transició i Espanya fins l’actualitat

Eau d’ear

-1-

Situació económico-social La crisi del petrol i del 1973, tot que si lenciada

oficialment en les repercussions que per Espan-

ya podia tenir, va a començar a deixar senyals

de la seva arribada. La recessió a nivel l euro-

peu va incidir en dues de les principals fonts

de divises estrangeres: el turisme i les remeses

dels treballadors emigrats. La perspectiva d'un

augment de l 'atur i d'una davallada del nivel l

de vida avançaven un augment paral· lel de la

mil itància obrera.

Els increments salarials van ser l imitats en un

intent inútil d'aturar la inflació. L' increment

real del cost de la vida va acostumar -se a estar

marcadament per sobre de les xifres oficials

d'inflació. Donat que molts treballadors neces-

sitaven cada cop més de dues feines, o si més

no de nombroses hores extraordinàries , per

tal de cobrir les seves necessitats, els conflic-

tes socials van constituir el major problema al

que s'enfrontava el govern de Carrero Blanco.

Els planificadors havien fracassat en el seu in-

tent de resoldre el problema de l 'habitatge, i el

buit fou omplert per l 'especulació immobi-

l iària, que va anar acompanyada de construc-

cions de baixa qualitat i fraus.

La protesta contra les deficients condicions so-

cials - baix nivel l sanitari i una inadequada or-

ganització dels serveis educatius i mèdics - van

servir per intensificar la consciència de la clas-

se obrera, que es va convertir en una part im-

portant del procés de politització.

Al l larg de 1975 es va reforçar la censura, un

cop més, i nombrosos diaris van ser

"segrestats".

DOLCE & GABANA

-2-

Mort al llit del dictador Quan Franco va morir, el 20 de novembre de 1975, des-

prés d'una l larga agonia i 36 anys de dictadura, el sector

dur del règim ja havia perdut la partida. La solució im-

mobilista del franquisme sense Franco havia mort amb

Carrero Blanco, i la solució aperturista/continuista

d'Arias Navarro va quedar destruïda per:

Les maquinacions del propi sector dur del franquisme

(búnker), com p.e. el terrorisme d'Estat automàticament

imputat al sector dur de l 'esquerra (F.R.A.P.)

Per les seves pròpies deficiències.

Això va dur a que coincidissin en l 'interès pel canvi

l 'oposició democràtica i una part de l 'ol igarquia

econòmica.

Tercera restauració borbònica

En virtut de la legislació franquista, en morir el dictador

es va anomenar per substituir - lo com a cap d'estat

a Joan Carles de Borbó, el 22 de novembre de 1975. La

legal ització de la majoria de partits polítics, prèvia a

les eleccions generals de juny de 1977, va assegurar la

composició d'unes Corts constituents on es tractà de re-

flectir la plural itat de la societat espanyola.

La transició

La durada de la transició varia segons les fonts:

Alguns consideren, en una lectura curta, el període 1975

-1978, comprés entre la mort del dictador Francisco

Franco, el 20 de novembre de 1975, i l 'aprovació de la

constitució democràtica en què el Regne restava definit

com a monarquia constitucional.

Altres consideren el període 1975 -1979, any de l 'aprova-

ció dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats històri-

ques que ja van gaudir d'Estatut durant la Segona Repú-

blica Espanyola. Són, per ordre d'aprovació, els estatuts

del País Basc, Catalunya i Galícia.

Nombroses fonts coincideixen també en designar com a

culminació de la transició les eleccions del 28 d'octu-

bre de 1982, en produir-se l 'alternança política i guan-

yar- les per majoria absoluta el PSOE.

-3-

Dates i fets destacats

Després de prendre possessió com a cap de l'Estat, el Rei Joan Carles I ratifica en el seu càrrec al President del Govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro, però aquest, massa vinculat al règim anterior, pre-senta la seva dimissió l'1 de ju-liol de 1976.

Adolfo Suárez es nomenat Pre-sident del Govern, i és l'encarre-gat d'entrar en converses amb els principals líders dels princi-pals partits polítics i forces so-cials emergents.

El 15 de desembre de 1976, es celebrà el Referèndum per a la Reforma Política, que en teoria derogà de forma tàcita el siste-ma polític franquista en només cinc articles, i que es promulgà com a Llei per la Reforma Políti-ca el 4 de gener de 1977. En aquesta llei es preveu la redac-ció d'una Constitució.

La aprovació d'aquesta norma obre pas a la celebració de les primeres eleccions democràti-ques, el 15 de juny de 1977.

La Unión de Centro Democráti-co (UCD) és el partit més votat, i encarregat de formar govern. S'inicia el procés de redacció de la Constitució.

El 29 de setembre de 1977 el president del govern deroga la llei franquista de 1938 que elimi-nava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisio-nal, única institució de l'època de la Segona República que serà re-instaurada . El 17 d'octubre de 1977 es nomena a Josep Tarra-dellascom President de la Gene-ralitat provisional i a Frederic Rahola com a Conseller de Presi-dència.

El 15 d'octubre es publica la llei 46/1977, d'amnistia, que suposa una Llei de punt final, que eximia als participants en el règim feixista i als defensors i lluitadors pel restabliment del sistema democràtic.

El 6 de desembre de 1978 s'apro-va en referèndum la Constitució Espanyola, que entra en vigor el 29 de desembre. Redactada per la ponència integrada pels dipu-tats Gabriel Cisne-ros (UCD), Manuel Fra-ga (AP), Miguel Herrero y Rodrí-guez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (PSOE), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca Junyent (Pacte Democràtic per Catalunya) i Jordi Solé Tu-ra (PSUC). La nova constitució establiria el sistema de la monarquia constitucional, ba-sada en un Cap d'estat hereditari i un president de govern escollit democràticament, i un sistema descentralitzat de repartiment de poder anomenat autonòmic.

A començaments del 1981 dimiteix Adolfo Suárez. Du-rant la celebració de la vota-ció en el Congrés dels Dipu-tats per nomenar coma suc-cessor a Leopoldo Calvo Sote-lo, es produeix l'intent de cop d'Estat (conegut com el 23-F) dirigit per un tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, i uns generals de l'Exèrcit -Alfonso Armada i Jaime Milans del Bosch- entre d'altres.

La UCD, partit del govern, es desintegra entre 1981 i 1982.

El Partido Social ista

Obrero Español (PSOE)

obté la majoria absoluta

en les eleccions d'octu-

bre de 1982 , amb 202

diputats al Congrés d'un

total de 350 escons. És

la primera victòria en

unes eleccions a Espanya

d'un partit d'esquerres

des de la prebèl·l ica vic-

tòria del Front Popu-

lar de l 'any1936.

-4-

El primer govern d’Adolfo Suárez

(1976-1979):

Adolfo Suárez es va enfrontar a un do-

ble repte: portar a terme la reforma

política; i plantar cara a la greu crisi

econòmica desencadenada a partir de

1975.

La reforma política (1976 -1977):

Adolfo Suárez va impulsar la Llei per a

la Reforma Política, va aconseguir el

suport de l ’oposició i va celebrar elec-

cions el 1977.

La Llei per a la Reforma Política modi-

ficava la legislació franquista i establia

la sobirania popular, un Parlament bi-

cameral i el sufragi universal. La Llei

va ser aprovada pel poble espanyol el

desembre de 1976.

El suport de l ’oposició, el va aconse-

guir després de legalitzar tots els sin-

dicats i partits polítics i decretar una

amnistia política.

Les eleccions de juny de 1977 van do-

nar majoria a la Unión de Centro De-

mocrático (UCD), el partit de centre de

Suárez.

Adolfo Suárez

Les mesures enfront de la crisi eco-

nòmica:

La crisi econòmica va ser motivada per

la pujada dels preus del petroli i per la

crisi de molts sectors industrials.

Per a plantar cara a la crisi , el govern

d’ UCD va plantejar una política de

consens, i signà el 1977 amb partits i

sindicats els pactes de la Moncloa. Els

sindicats van acceptar la moderació sa-

larial i la flexibi l ització de l ’ocupació.

Aquestes mesures van suposar una mi-

l lora del dèficit exterior, però continu-

ava sent imprescindible una reforma

econòmica profunda.

Cartell d’UCD.

-6-

El nou sistema polític.

La Constitució de 1978:

La Constitució, aprovada el 6 de desembre

de 1978, recull els drets i els deures de la

ciutadania, i regula el funcionament de

l’Estat i de les seves institucions.

Els drets i llibertats reconeguts per la

Constitució:

- Els drets civils: les normes i principis

que regulen les relacions més gene-

rals i quotidianes de la vida de les

persones. Destaquen: el dret a la

vida, la igualtat davant la llei, la lli-

bertat religiosa, el dret a la intimitat

i les llibertats d’expressió, associació

i reunió.

- Els drets socials afecten el conjunt

de la ciutadania, com el dret a la se-

guretat social, al treball i a un habi-

tatge digne.

En el funcionament de l’Estat:

- Espanya és un Estat social, demo-

cràtic i de dret.

- La sobirania nacional resideix en

el poble espanyol, que delega el

seu poder en representants ele-

gits per sufragi universal.

- La forma de l’Estat és la monar-

quia parlamentària: el poder resi-

deix en el Parlament. El rei sim-

bolitza la unitat d’Espanya i realit-

za una important labor en les re-

lacions internacionals.

Els poders de l’Estat es divideixen

en: el poder legislatiu, executiu i

judicial.

El rei Joan Carles I firmant la Constitució de 1978.

-7-

Els governs de la democràcia des de 1979.

El govern d’UCD (1979-1982):

Suárez va dimitir el 1981, davant la recrudescència del terrorisme i de l’oposició, la crisi econòmi-

ca i les divisions internes del seu partit. Durant la sessió d’investidura del seu successor, Leopoldo

Calvo Sotelo, es va produir un fracassat cop d’estat el 23 de febrer de 1981. El nou govern va du-

rar només un any.

Durant els anys de govern de la UCD es van aprovar l’Estatut dels

Treballadors, la Reforma Fiscal i la Llei del Divorci.

Els governs del PSOE (1982-1996):

Les eleccions de 1982 van suposar el triomf per majoria absoluta

del PSOE. Aquest va governar fins a 1996, sota la presidència de

Felipe González.

La labor dels governs socialistes:

Mesures polítiques. Incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el 1986.

Mesures econòmiques. Per a plantar cara a la crisi econòmica es van tancar les empreses

no competitives i es va modernitzar la tecnologia. Aquestes mesures van generar un ele-

vat atur, però van permetre el posterior desenvolupament econòmic. Es va inaugurar la

primera línia de l’AVE Madrid-Sevilla (1992).

Mesures socials. Es va despenalitzar l’avortament en certs supòsits i es va ampliar l’Estat

del benestar.

El final d’un cicle. La crisi del govern socialista:

La crisi del govern socialista va començar a principis de

1990, a causa de la forta repercussió a Espanya de la crisi

econòmica mundial de 1990-1996. L’any 1996 es van con-

vocar les eleccions que van ser guanyades pel Partit Popu-

lar.

-9-

El final d’un cicle. La crisi del govern socialista:

La crisi del govern socialista va començar a principis de 1990, a causa de la forta repercussió a

Espanya de la crisi econòmica mundial de 1990-1996. L’any 1996 es van convocar les eleccions

que van ser guanyades pel Partit Popular.

Els governs del PP (1996-2004):

La tasca dels governs populars:

Els governs del Partit Popular eren presidits per José María Aznar.

Mesures polítiques. Espanya es va integrar en l’estructura militar de l’OTAN (1997), i es va inten-

sificar l’acostament als Estats Units, que va culminar amb el suport a aquest país en la guer-

ra d’Iraq al 2003.

Mesures econòmiques. Per a reactivar l’economia, es va intensificar la política liberalitzadora i

es va flexibilitzar el mercat laboral. Aquestes mesures van aconseguir reduir el dèficit públic

i, complir així els criteris exigits per la Unió Europea per a entrar en l’euro el gener de 2002.

Mesures socials. Es va aprovar la Llei d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a evitar la immi-

gració il·legal.

La crisi del govern popular:

La crisi va estar causada pel descontentament d’alguns sectors amb certes mesures adoptades

pel govern. Les eleccions van donar la victòria al PSOE.

La etapa de govern socialista (2004-2012):

La etapa de govern socialista es presidida per José Luis Rodríguez

Zapatero.

Mesures polítiques. La mesura més significativa va ser la retira-

da de les tropes espanyoles de l’Iraq. Es van reformar els

estatuts d’autonomia d’algunes comunitats i es va iniciar el

diàleg polític amb la banda terrorista ETA amb la finalitat

d’arribar a la pau al País Basc.

Mesures socials. Es van aprovar els matrimonis entre persones del mateix sexe (2005); la Llei

d’Igualtat de Gèneres (2007); i la Llei de Dependència.

-10-

La nova etapa del Partit Popular

Un mes després de la seva victòria en les eleccions parlamentàries a Espanya, Mariano Rajoy, ha es-

tat elegit nou president del país.

El cap del conservador Partit Popular (PP) se li va donar dimarts a la votació al parlament de Madrid,

els vots de 187 dels 350 diputats.

149 diputats van votar en contra dels 56 anys d'edat. Entre ells els socialistes, el nacionalisme català

(CiU) i l'Esquerra Unida (IU). 14 diputats es van abstenir. Entre ells estaven, sorprenentment, el

Amaiur separatista basc, que el PP havia negat prèviament l'estat de la facció al parlament.

Rajoy serà investit aquest dimecres pel rei Joan Car-

les. Després es vol donar a conèixer el seu gabinet. El nou pri-

mer ministre, succeirà a José Luis Rodríguez Zapatero, que

havia governat Espanya des de 2004. Els socialistes havien cai-

gut després de l'esclat de la crisi econòmica i financera, amb

els votants a favor i havia renunciat a la seva candidatura per

a un tercer mandat.

El nou primer ministre conservador vol portar a Espanya a una política d'estricta austeritat de la cri-

si. Rajoy tenia amb el PP en les eleccions generals el 20 de Novembre, amb 186 seients, va obtenir la

majoria absoluta.

La lluita contra la crisi

Espanya és per la crisi econòmica va copejar amb especial duresa. El país està lluitant amb una taxa

d'atur extremadament alt i és considerat com un altre candidat fluix en la crisi del deute de l'eu-

ro. Dilluns, Rajoy ha presentat els seus plans per crear ocupació i estabilitzar les finances públi-

ques. Els plans per a l'any per reduir el dèficit pressupostari de 16,5 milions d'euros. Entre les mesu-

res que es veuen afectats per tots els aspectes de la pensió.

Els anuncis mostraven Rajoys "que Espanya vol amb rapidesa i decisió per fer front a les reformes

promeses", va dir el portaveu del govern Steffen Seibert, a Berlín el dimarts. La confiança del govern

federal "per a la ràpida aplicació de mesures per enfortir la competitivitat d'Espanya".

Mentrestant, Espanya va guanyar el públic amb tres i sis mesos de bons, 5,6 milions d'euros dels

inversors. Això va ser al voltant de mil milions més del previst, mentre que Madrid havia

d'oferir taxes significativament més baixes que abans.

-11-

Espanya en la Unió Europea.

Després de la mort de Franco, Espanya va sol·licitar l’ ingrés en la Comunitat Econòmica Europea. Les

negociacions van ser lentes, però culminaren amb la incorporació d’Espanya l’1 de gener de 1986.

Conseqüències de la integració:

En el pla polític, la integració va servir per a consolidar el recent sistema democràtic espanyol.

En el pla econòmic, Espanya va haver de realitzar un gran esforç per a adaptar la seva economia a la

comunitària. Per a aconseguir-ho, va rebre ajudes europees per valor de 180 000 milions d’euros, i es

van crear uns 300 000 llocs de feina a l’any.

En el pla social, Espanya va fer un gran esforç per a crear un Estat del benestar semblant al dels altres

països comunitaris.

En el pla cultural, Espanya i la Unió Europea han impulsat programes educatius, com l’Erasmus; pro-

jectes d’investigació conjunts i restauracions de

monuments.

El paper d’Espanya en la UE:

La situació geogràfica: la seva situació geoestratègica afavoreix el paper de mediació entre la UE i els

àmbits atlàntic i mediterrani.

La superfície i població espanyoles la situen com el segon estat comunitari més extens, i el cinquè

més poblat.

La participació d’Espanya en les institucions europees ha estat intensa. Personalitats espanyoles han

ocupat alts càrrecs en la UE, i han proposat gran quantitat d’iniciatives comunitàries.

Les característiques economicosocials han situat Espanya en el grup de països endarrerits.

El futur d’Espanya en la UE:

Les perspectives futures per a Espanya en la UE són positives.

Els nous reptes que es plantegen són: una reducció de les ajudes europees; i un increment de la

immigració i de la competència dels nous socis, els preus dels quals són més baixos i atreuen in-

dústries i capitals.

-12-

Opinió personal

El que més m’ha agradat de fer aquest treball ha estat

que, com l’anterior, aprenem coses pel nostre compte,

sense haver de veure-les a classe. Això fa que apren-

guem per partida doble.

M’ha costat més de l’habitual fer aquest treball, per-

què l’hem hagut de fer amb un programa que mai ha-

víem emprat i ha costat familiaritzar-se amb ell.

-13-

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3%

B3_democr%C3%A0tica_espanyola (09/03/12)

http://www.wikiteka.com/trabajos/transicion-31/

(17/03/12)

Burgos.M i Muñoz Delgado, M.C: “Història Ciències

Socials 4” ed. Anaya. S.A, 2010 (17/03/12)

http://issuu.com/123344laura/docs/historia

(17/03/12)

http://www.stern.de/politik/ausland/

parlamentsabstimmung-in-madrid-rajoy-ist-neuer-

regierungschef-in-spanien-1764959.html (18/03/12)

-14-