UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
17
UNITAT DIDÀCTICA II
EL MEDI NATURAL
1. El relleu de Menorca
Menorca no té grans alçades, però tampoc presenta un relleu
totalment pla. El seu paisatge està composat per suaus pujols. La
seva cota màxima és de 358 m, el Toro. L’illa està dividida en dues
grans unitats morfoestructurals gairebé simètriques, encara que
presenten diferències respecte el relleu i els materials que es poden
trobar.
- Regió de Migjorn: està situada al sud de l’illa. Presenta un
relleu suau i està tallada de manera transversal pels barrancs
esculpits per la força de l’aigua. En la zona de costa es
combinen els penya-segats amb les cales i platges de sorra
blanquera.
- Regió de Tramuntana: està situada al nord. Té un relleu molt
més agrest, una costa accidentada, amb nombrosos illots, i una
estructura geològica molt més complexa.
Costa Nord
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
18
2. Geologia i paisatge
Tot i la seva reduïda extensió, Menorca presenta una gran diversitat
geològica. La divisió de l’illa que s’ha establert just a dalt també
serveix a l’hora de descriure les característiques geològiques i les
diferents unitats del paisatge menorquí. Les dues regions queden
separades per una línia imaginària que comença al Port de Maó,
continua aproximadament per la carretera principal fins al Pla Verd,
a mig camí entre Ferreries i Ciutadella, on canvia la seva trajectòria
en direcció nord fins a Cala Morell.
La regió de Tramuntana és un mosaic de terrenys antics, en la qual,
seguint un model esquemàtic, es poden diferenciar tres unitats.
- La unitat I està constituïda pels territoris del nord de Maó, Es
Mercadal i Ferreries. Es caracteritza pel predomini de materials
del Paleozoic, pràcticament els únics que afloren a les Balears,
formats principalment per roques d’aspecte pissarrós i gresos
que donen un color fosc al paisatge de la zona.
- La unitat II està constituïda per territoris on predominen els
materials del Triàsic inferior, formats bàsicament per gresos
vermellosos o grocs i per sediments de llims i argiles a les
depressions.
- En la unitat III hi predominen les dolmines del Juràssic, que
donen lloc a plataformes tubulars ocupades per masses
forestals.
Regió del Sud
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
19
La regió del Sud és un vast territori homogeni constituït per roques
del Miocè, com ara el marès. Són uns materials que no han sofert
cap tipus de moviment tectònic important i per això el seu relleu és
poc accidentat. Es tracta d’una plataforma gairebé horitzontal, que
s’inclina lleugerament cap al mar i que té com a accidents més
significatius els nombrosos barrancs que van des de l’eix central de
l’illa fins a la costa.
3. Un clima típicament mediterrani
La situació geogràfica de Menorca no deixa cap mena de dubte a
l’hora de classificar el seu clima com a típicament mediterrani. El
clima mediterrani és propi de les costes i les illes europees que
banya aquest mar, Espanya, sud de França, Itàlia i Grècia. En
general, presenten tres trets comuns: un nivell tèrmic temperat, unes
precipitacions mitjanes i una oscil·lació tèrmica i pluviomètrica
importants, on coincideix l’estació càlida amb el període sec.
Els estius són calorosos i secs degut a la influència de la massa
d’aire subtropical, i els hiverns no són excessivament freds, gràcies a
l’acció termoreguladora de la mar. Les pluges, en general, són
abundants durant la primavera i la tardor, èpoques en que les zones
mediterrànies es veuen més afectades per les borrasques. Poden ser
pluges violentes i torrencials, a causa dels refredaments sobtats de
masses d’aire carregades d’humitat.
La temperatura mitjana anual se situa al voltant dels 16,5º C i els
17,5º C. A l’estiu s’arriba als 24º C i a l’ hivern als 11º C. La
precipitació anual varia entre 450 mm a la regió sud-est i 650 mm en
regions de l’interior i l’extrem nord-est. Està marcada per una forta
oscil·lació anual entre un màxim i un mínim estacional de pluja.
En parlar del clima a Menorca no podem deixar de banda un aspecte
climàtic com és el vent. No és perquè sigui una regió especialment
ventosa, sinó perquè el clima està molt marcat pels episodis de
tramuntana. És un vent fort i fred que ve del nord-est, usant el nord
dels Pirineus i el sud-est del Massís Central (França) com a zona
d’acceleració.
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
20
4. Els sistemes naturals
Les dues unitats morfoestructurals en què es divideix l’illa ofereixen
la possibilitat de trobar una representació de quasi tots els hàbitats
propis del Mediterrani. La regió de Migjorn està composada per
abundants barrancs, mentre que a la de Tramuntana abunden les
zones humides integrades per basses, aiguamolls, llacunes i
s’ Albufera des Grau, com a zona humida més important i
característica de Menorca. No obstant, aquestes zones humides no
són exclusives del nord, sinó que a la regió de Migjorn també se’n
poden trobar. Un exemple és la llacuna litoral de Son Bou. A més a
més, també cal destacar l’existència dels illots, els sistemes dunars,
les coves, les platges, els penya-segats costers, etc.
Els barrancs són excavacions característiques de la plataforma de
Migjorn que poden arribar a tenir uns quants quilòmetres de longitud
i unes parets de més de 50 m d’alçada. Pel fons del barranc circulen
cursos d’aigua que poden ser temporals o permanents i que ofereixen
una cobertura vegetal frondosa. És un territori que es caracteritza per
l’adaptació a èpoques de sequera o de pluges escasses. Aquestes
zones es converteixen en llocs de gran valor ambiental i paisatgístic.
S’hi concentren unes 220 espècies, de les quals 26 són endèmiques.
En total existeixen entre 35 i 40 barrancs, encara que tan sols una
dotzena sobrepassen els tres quilòmetres de longitud. L’origen
d’aquestes formacions resideix en la confluència de tres processos:
l’ acció excavadora de les aigües corrents, els moviments tectònics i
les variacions del nivell del mar Mediterrani.
Barranc d’ Algendar
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
21
Les zones humides estan formades per basses, maresmes i llacunes
que es reparteixen al llarg de l’illa i són una gran font de diversitat
pel que fa a flora i fauna, ja que les seves característiques físiques
varien molt d’una a altra i fan que cadascuna tingui un ambient
diferent a la resta. Algunes de les zones humides més destacades de
l’illa són: s’ Albufera des Grau, Morella, Addaia, Son Saura, Lluriac
i Son Bou. A aquestes zones humides s’associen vuit sistemes
dunars: a la costa nord, l’Albufera des Grau, Son Saura, Tirant,
Cavalleria, Pregonda, cala Pilar i la Vall; i a la costa sud, Son Bou.
En alguns d’ells, els cordons d’arena que es formen al costat de la
costa poden penetrar fins a dos quilòmetres cap a l’interior de l’illa.
Un dels majors atractius que ofereix el litoral menorquí és un alt
grau de conservació, al qual se suma l’ interès d’una vegetació en
què proliferen les espècies endèmiques, la majoria de les quals es
troben a la zona nord. S’hi troben diferents classes d’ arbustos
espinosos, coneguts com socarrells, i també és habitual la màquia
mediterrània. Pel que fa a la fauna que pobla les costes, són
abundants les aus marines, com la baldritxa cendrosa, el corb marí i
la gavina, a més de diverses rapaces.
Els sistemes dunars són excepcionals a les Balears i a gran part del
Mediterrani occidental pel fet que són cordons longitudinals,
paral·lels a la direcció del vent dominant i independents a
l’orientació de la línia de costa, a excepció del de Son Bou. A l’illa
n’hi ha un total de vuit. Set es troben situats a la costa nord, s’
Albufera des Grau, Son Saura, Tirant, Cavalleria, Pregonda, cala
Pilar i la Vall, i el de Son Bou, a la costa sud. N’hi han d’altres de
menors dimensions a s’ Arenal d’en Castell, Binimel·la, Mongofre,
etc.
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
22
Les espècies vegetals que més abunden són els lliris de mar
(Pancratium maritimum), l’ eringi marítim (Eryngium maritimum) i
l’eufòrbia (Euphorbia paralias), totes elles amb una gran capacitat
de retenció que genera els primers relleus dunars estables. La zona
més interna del sistema dunar està ocupada per vegetació llenyosa.
Els primers arbustos que s’hi instal·len són les sivines (Juniperus
phoenices), la llentrisca (Pistacia lentiscus) i l’ aladern de fulla
estreta (Phillyrea latifolia).
Les cales i platges presents al llarg de la costa baixa de l’illa de
Menorca presenten unes aigües netes i cristal·lines que són
resaltades pel color blanc de l’arena.
Aquests colors de l’aigua són a causa de les praderies de Posidònia
oceànica, coneguda vulgarment amb el nom d’alga. L’existència
d’aquesta planta, tant a la zona submergida com a la platja, que
forma acumulacions de restes vegetals d’algues a la vorera, és
considera com el millor indicador del bon estat de conservació de les
platges. El signe més clar i inequívoc del bon estat de les aigües i de
la qualitat del litoral.
D’altra banda, l’acumulació d’algues sobre la platja li dóna
estabilitat i li subministra sediments que provenen de les zones
submergides.
El color blanc d’aquestes platges és fruit de l’arribada de milers de
restes calcàries de fauna que habita sobre les praderies de Posidònia
oceànica. La fragmentació d’aquests organismes calcaris dóna una
qualitat excel·lent a les nostres platges i els ofereix un tacte i una
suavitat agraïda per l’usuari. La conservació de les praderies de
Posidònia oceànica és la base per a l’equilibri del nostre litoral.
El litoral rocós de Menorca està format pels penya-segats costers.
Són especialment importants des del punt de vista paisatgístic com
biològic, ja que presenta una vegetació molt rica en endemismes,
espècies exclusives de la regió. Els socarrells o espècies arbustives
amb forma de coixinet espinós són d’especial importància. A l’illa
existeixen sis espècies diferents de socarrells que han adoptat
aquesta forma en un procés d’evolució adaptativa a les condicions
ambientals adverses. Dins els socarrells s’amaguen plantes petites i
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
23
fràgils per defensar-se del vent i de la seva salinitat, i altres plantes
se situen a sotavent dels socarrells aprofitant-los com a abric.
La resta del litoral menorquí està cobert per màquies mediterrànies
denses i altes. Això es dóna a la zona entre sa Punta Roja i ets Alocs,
en la costa nord-occidental, on hi ha els penya-segats més alts del
litoral menorquí. Al mateix temps, serveixen d’hàbitat a importants
comunitats d’aus rapaces i marines.
A Menorca hi ha mig centenar de grutes terrestres i una desena de
coves submarines que s’ubiquen a la zona nord i sud de l’illa. La
seva formació es deu a la filtració de l’aigua de pluja en terrenys
calcaris i són llocs especialment interessants perquè, en molts casos,
sobretot en el de les coves, amb aigua marina sense connexió oberta
al mar, hi han subsistit espècies animals que no es troben en cap altre
medi.
Cova des Coloms
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
24
Els illots són petites porcions de terra que es distribueixen davant les
costes de Menorca. Tots ells presenten un alt nivell de preservació,
sobretot gràcies a l’absència d’assentaments humans. El fet que
l’ambient d’aquests illots hagi estat poc modificat, fa que hagin
actuat com a refugi d’alguns espècies molt notables com la
sargantana (Podarcis lilfordi), que abans vivia a l’illa principal i
avui només es pot trobar als illots costers. Altres habitants d’aquests
illots són les importants poblacions de conills i cabres introduïdes
per l’home.
D’altra banda, aquests illots actuen com a zones favorables per
l’assentament d’importants colònies d’aus marines. En aquest sentit
és especialment notable la presència de colònies de baldritxes a l’illa
de l’Aire i de gavines d’ Audouin a l’illa dels Porros.
L’illa més gran que hi ha a la costa de Menorca és l’illa d’en Colom.
Està situada davant de la platja d’Es Grau, dins dels límits del parc
natural, i té una extensió de gairebé 60 hectàrees. L’altre illot
important és l’ illa de l’ Aire, amb 34 hectàrees, i en la qual hi ha
instal·lat un far.
5. La vegetació
El paisatge vegetal no agrícola de l’illa de Menorca ocupa una
extensió de gairebé 19000 has i està dominat per una vegetació
llenyosa perennifòlia de caràcter mediterrani, ja sigui en una
estructura forestal o en una etapa substitució o regeneració. Aquest
paisatge ocupa la major part dels terrenys que no són utilitzats amb
finalitats agrícoles, industrials o urbanes, tret de les zones humides,
salines i la franja litoral. A l’illa s’hi troben tres grans tipus de
vegetació arbòria: els ullastrars, els alzinars i els pinars. La presència
d’un tipus de vegetació o altra està condicionada per diferències en
la naturalesa del sòl i per l’acció del vent sobre la superfície.
Els alzinars són boscos densos i ombrívols de tipus perennifoli on
predomina l’alzina (Quercus ilex) i formen la comunitat climàcica
de bona part de l’illa. Això significa que si es deixés evolucionar
lliurement l’espai vegetal de l’illa, l’alzinar cobriria espontàniament
els sòls profunds i ben construïts, tant en les regions planes com en
els barrancs. Aquests alzinars és caracteritzen per la presència
d’espècies arbustives com l’arboç (Arbutus unedo), l’aladern
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
25
(Rhamnus alaternus) i l’aladern de fulla estreta (Phillyrea latifolia).
Actualment, els efectes de l’agricultura i la urbanització han fet que
l’alzinar només abundi a la part central de l’illa i en uns quants
barrancs.
Els ullastrars, com popularment es coneixen, són màquies d’ullastre
(Olea europea). Es tracta d’uns boscos baixos, de tipus escleròfil,
que apareixen a les zones de sòls poc profunds i a on als alzinars els
és difícil desenvolupar-se, ja que són massa secs. És la vegetació que
domina a la major part de l’illa i en algunes zones del centre, tant
sobre substrats calcaris com silicis. De fet, aquesta comunitat pot
aparèixer en qualsevol punt de l’illa perquè actua en substitució de
l’alzinar.
Els pinars de pi blanc (Pinus halepensis) són comunitats vegetals
que tingueren un paper més o menys important en la vegetació
original de l’illa, sobretot damunt substrats calcaris del litoral sud.
Actualment, les formacions de pins tenen una importància
fonamental en el paisatge, ja que ocupen grans extensions del centre
i nord-oest de l’illa. Cal destacar l’existència d’una espècie de pi
exclusiu de l’illa Pinus ceciliae, del qual només queda un petit
reducte en la costa sud d’Es Migjorn Gran
6. Menorca, Reserva de Biosfera
L’any 1971, el Consell rector del programa MaB, Man and
Biosphere, de la UNESCO decidí començar a conservar les zones
naturals i la seva biodiversitat. Fou així que aparegueren les
Reserves de la Biosfera com a figures de protecció. Una Reserva de
Biosfera és una àrea protegida en la qual es possible el
desenvolupament socioeconòmic de la població, posant de manifest
la necessitat d’arribar a l’equilibri entre la conservació de la natura i
el desenvolupament humà, per tal d’aconseguir un desenvolupament
més sostenible i respectuós amb el medi.
D’una Reserva de Biosfera es pot dir també que és un territori on
s’aprèn a viure sense fer malbé la natura i on s’investiguen i porten a
la pràctica projectes per fer compatible la vida humana amb la
conservació dels recursos naturals per a les futures generacions
d’habitants i visitants de l’illa.
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
26
Menorca va ser declarada Reserva de Biosfera per la UNESCO el 8
d’octubre de 1993. Els motius d’aquesta declaració els hem de
cercar en un seguit de característiques de l’illa que cal conservar: la
diversitat dels seus sistemes naturals, que es troben apinyats en una
illa tan petita, la seva riquesa en endemismes, un paisatge rural en
equilibri amb l’entorn i un patrimoni històric important.
Arreu del món hi ha més de 400 Reserves de Biosfera, on
s’experimenta el concepte del desenvolupament sostenible, és a dir
que l’activitat humana es desenvolupa de manera compatible amb la
conservació dels recursos naturals i del patrimoni cultural. Menorca
pertany a la Xarxa Espanyola de Reserves de Biosfera i manté
contactes amb altres reserves de biosfera adscrites al Programa MaB.
La Reserva de Biosfera de Menorca està agermanada amb la de
Lanzarote (Illes Canàries).
És important tenir en compte que una Reserva de Biosfera no és un
espai verge sense activitat humana, sinó que el paper dels humans ha
estat i ha de ser primordial en la gestió i transformació del paisatge.
És un estímul per explorar noves vies de funcionament de la societat
humana.
Un dels objectius bàsics és la conservació del patrimoni natural i
històric i la recuperació de qualitat ambiental i paisatgística allà on
s’hagi perdut. Això significa que la participació de la societat és
fonamental.
El territori d’una Reserva de Biosfera es divideix en tres zones,
segons el seu nivell de protecció:
- A. La zona nucli: és la zona de la reserva amb la màxima
protecció legal, que ha d’assegurar la protecció de la
biodiversitat. La zona nucli de la Reserva de Biosfera de
Menorca és el Parc Natural de s’ Albufera des Grau, l’illa d’en
Colom i el cap de Favàritx i la seva zona d’influència.
- B. La zona d’esmorteïment: la formen aquells espais on només
es poden fer activitats compatibles amb la protecció de la zona
nucli de la reserva. Algunes d’aquestes activitats són la
investigació científica, l’educació i la formació ambiental, així
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
27
com activitats turístiques i recreatives. A Menorca, la zona
d’esmorteïment és correspon amb la delimitació de les Àrees
Naturals d’Especial Interès (ANEI) derivades de la Llei
d’Espais Naturals de Balears. És una zona que comprèn,
aproximadament, un 41% del territori insular.
- C. La zona de transició: és el territori destinat a donar el suport
a la funció de desenvolupament socioeconòmic de la reserva i
comprèn tota la resta del territori insular.
Menorca, Reserva de Biosfera, pateix tot un seguit de problemes, la
majoria d’ells relacionats amb la urbanització, que no es poden
deixar de banda. L’ increment de la pressió urbanística existent ha
fet continuar el procés de destrucció d’algunes zones seminaturals
que fins ara romanien poc alterades. Tot i així, el problema més
greu es troba al medi rural on proliferen els habitatges unifamiliars
que van transformant poc a poc l’illa en una urbe difusa.
El paisatge tradicional menorquí, dominat per pastures de secà i
boscos interconnectats a través de les parets seques, està amenaçat a
causa de l’abandonament de moltes finques i la transformació del
model agrari tradicional en cultius de regadius no adequats al clima
mediterrani. Això, juntament amb l’augment del consum d’aigua per
part de la població en general, en jardineria i altres usos, fan
disminuir els aports naturals d’aigua als torrents i zones humides on
la fauna silvestre abeura. La utilització creixent de fertilitzants i
pesticides poden afectar a les cadenes tròfiques.
L ’interès creixent del turisme actual pel medi natural comporta un
perill de degradació, que provoca la frustració de molts visitants en
trobar-se un panorama diferent del que els hi havien venut.
Altres dels problemes força greus tenen a veure amb l’augment
desorbitat del consum d’energia, la producció de residus sòlids i el
nombre de vehicles que circulen per les carreteres menorquines a
l’estiu.
Donat que els problemes són greus, els habitants de Menorca,
conscients de la situació, han optat per la sostenibilitat. Així, les
administracions que els representen han apostat perquè les futures
generacions d’estudiants i de residents puguin seguir gaudint dels
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
28
recursos naturals i de la bellesa paisatgística de què disposem avui.
És per això que s’actua amb precaució sobre el territori, per mantenir
a llarg termini la qualitat de vida i els valors ambientals que han
merescut la declaració de la UNESCO. Com a reserva de la biosfera,
aquests són els reptes del Consell Insular de Menorca:
- Afavorir la conservació de les activitats que mantenen el
paisatge tradicional i evitar les que puguin degradar-lo. Per
això s’ha aprovat el Pla Territorial Insular (PTI), que serà
tractat en la cinquena unitat didàctica, i que ordena el territori
en clau de sostenibilitat, contenint el creixement urbanístic. És
per això que es promouen els Contractes Agraris de la Reserva
de Biosfera.
- Reforçar la conservació dels ecosistemes naturals i de la fauna
i la flora autòctones, especialment si estan amenaçades. Per
això, es duen a terme campanyes d’eradicació de flora invasora
i es protegeixen les espècies amenaçades i els hàbitats més
singulars, com les basses temporals.
- Aprofundir en el coneixement de la riquesa natural i cultural.
Arran d’això és fa un recerca sobre el patrimoni arqueològic i
natural.
- Definir estratègies de sostenibilitat a escala local. Cada
municipi té la seva Agenda Local 21 i el seu propi Pla d’Acció
Ambiental.
- Gestionar ambientalment el litoral i les platges, que són la base
de l’activitat turística, vetllant per la protecció dels ecosistemes
dunars i marins. Es prioritza la neteja manual i es regula
l’ocupació de la platja.
- Minimitzar l’ impacte ambiental de les activitats humanes
quotidianes. És recullen per separat, i es tracten adequadament,
totes les fraccions d’escombraries: l’orgànica, el rebuig, el
paper, el vidre i els envasos.
- Esdevenir un laboratori de la sostenibilitat a l’aire lliure. És per
això que es va crear l’ Observatori Socioambiental de Menorca
(OBSAM), un projecte impulsat per l’ Institut Menorquí
d’Estudis (IME), que recull i analitza la informació més
rellevant sobre la reserva de la biosfera. La majoria d’aquestes
dades poden ser consultades a la seva web www.obsam.cat
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
29
Amb la col·laboració de la societat menorquina, d’ ONG’s i
d’empreses de l’illa, s’han creat estratègies de desenvolupament per
aprofitar la riquesa natural i alhora preservar-la. Tot i així, per seguir
convertint els reptes en realitats és necessària la col·laboració i
suport dels visitants, perquè entre tots es pot contribuir a fer possible
un desenvolupament realment sostenible amb el medi ambient.
7. Els espais naturals
El Parc Natural de S’ Albufera des Grau està situat al terme
municipal de Maó. Ocupa una extensió de 1947 hectàrees, de les
quals 72 pertanyen a l’albufera, i a les quals s’ha d’afegir la zona
inundable que es coneix com es Prat; diverses basses, entre les quals
destaquen la de Morella i la de sa Torreta; i l’illa d’en Colom, que té
una superfície de 60 hectàrees. Tot l’espai que abraça l’Albufera des
Grau és d’una gran riquesa mediambiental, ja que en el seu terreny
es concentren una gran varietat de biòtops, a més d’alguns dels
monuments prehistòrics més importants dels conservats a l’illa.
En la flora del parc predomina la màquia menorquina o marina com
la formació vegetal més estesa, encara que hi ha una àrea força
extensa on creix l’ ullastre. A les zones humides de l’ albufera
abunden les plantes submergides a l’aigua, entre les quals destaquen
el càrritx i els joncs. A la vora dels torrents que aboquen l’aigua a la
llacuna, trobem boves i oms, vegetació que també prolifera a les
basses.
La massa forestal del parc està dominada per pinars de pi blanc,
bosquets de tamarells i alzines. A les platges creixen el borró, el
narcís de mar i la ruda de ca. Les zones de cultiu que hi ha a la zona
es dediquen al farratge de secà per al bestiar.
La fauna que hi ha al parc és diversa. Hi habiten roquers solitaris,
coloms salvatges i falcons pelegrins. Es tracta d’un grup d’aus que
abunden totes elles a les àrees pròximes al mar. Al mateix temps hi
ha una gran quantitat d’aus aquàtiques que solen passar l’ hivern en
aquest espai. És el cas de l’àneda siuladora, el boix i el corb marí
gros. Algunes espècies com ara l’àneda salvatge, la fotja i el cabussó
petit se les hi pot trobar tot l’any. A les basses, és habitual veure-hi
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
30
granotes i calàpats, mentre que els peixos de la llacuna són l’anguila,
la gambúsia i la llissa. A la zona del parc on domina la massa
forestal, s’hi troben la rata cellarda i la tórtora comuna.
L’albufera compte també amb algunes restes arqueològiques
d’interès que pertanyen a distintes èpoques de la cultura menorquina,
entre les quals destaquen els vestigis de la cultura talaiòtica de la
finca de sa Torreta.
Al costat d’aquest poblat s’alça una torre de defensa medieval i, a
prop, una altra del segle XVIII. A més a més, el parc forma part del
Camí de Cavalls, una antiga ruta que volta l’illa i que es pot aprofitar
per recórrer els punts més interessants d’aquest magnífic espai
natural.
Parc Natural Albufera des Grau
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
31
El Parc Natural de S’ Albufera des Grau és l’espai natural més
destacat de l’illa, tot i que n’existeixen d’altres d’important
rellevància. Aquests espais naturals corresponen a les diferents
Àrees d’Especial Interès (ANEI) que tractarem a la unitat cinc.
- Costa nord de Ciutadella
- La Vall
- Dels Alocs a Fornells
- La Mola i s’ Albufera de Fornells
- Bellavista
- D’ Addaia a s’ Albufera
- S’ Albufera des Grau
- De s’ Albufera a la Mola
- Sant Isidre-Binisermenya
- Cala Sant Esteve- Caló d’en Rafalet
- De Biniparratx a Llucalari
- Son Bou i Barranc de sa Vall
- De Binigaus a Cala Mitjana
- Costa sud de Ciutadella
- Son Oliveret
- Camí de Baix ( Degollador)
- Santa Àgueda- s’ Enclusa
- El Toro
- Penyes d’ Egipte
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
32
8. El GOB
La població de les Illes Balears, i en aquest cas la de Menorca,
sempre s’ha preocupat de salvaguardar el paisatge menorquí i les
espècies animals i vegetals que el composen. Per tal de portar-ho ha
terme, la gent s’ha agrupat en associacions i institucions. Un clar
exemple d’aquest tipus d’iniciatives és el GOB.
El Grup Balear d’ Ornitologia i Defensa de la Naturalesa és el nom
oficial i actual de l’antic Grup Ornitològic de Balears, encara que es
mantenen les sigles originals de GOB. És una entitat no lucrativa
que treballa a les Illes Balears. A Menorca, la seva secció va néixer
l’any 1977 i amb el temps ha aconseguit una important implantació
social (més de 1100 socis a l’illa). El seu objectiu bàsic i primordial
és promoure la defensa dels valors ambientals i l’equilibri entre les
activitats humanes i la conservació de la naturalesa.
El GOB és una institució independent des del punt de vista polític i
econòmic. La seva aposta és participar des de l’àmbit de la societat
civil per tal de reforçar la democràcia i exercir el dret de les persones
a opinar i a prendre part en aquells aspectes relacionats amb la
temàtica ambiental. En aquest sentit, es realitzen tasques de
seguiment de les problemàtiques i s’incentiva la construcció
d’alternatives viables.
Les fonts habituals d’ingressos del GOB són l’aportació de quotes
dels socis, els donatius, la comercialització de productes divulgatius
i la prestació de serveis dedicats al medi ambient.
El GOB és una entitat declarada d’ Utilitat Pública i ha rebut
diversos reconeixements com el Premi Internacional DRV de 1990,
el Premi Internacional TUI de 1997, la Medalla d’or de les Illes
Balears de 2002 i el Premi Ones Mediterrània 2006.
El GOB treballa tres temàtiques diferents:
- Política ambiental: incideix en l’ús que es fa del territori i els
recursos naturals, analitza les conseqüències de les activitats
humanes i promou alternatives orientades a la sostenibilitat.
- Biodiversitat: s’orienta cap al coneixement i la conservació de
la fauna i flora silvestres, prioritza les actuacions de
preservació i intenta cobrir espais desatesos per altres agents
públics o privats.
UNITAT DIDÀCTICA II EL MEDI NATURAL
33
- Educació ambiental: dissenya i ofereix iniciatives de formació
per a públics diversos en una aposta per la conscienciació
social a favor del medi ambient.
L’estructura organitzativa del GOB és la següent: una assemblea de
socis, una junta directiva, una comissió permanent, una comissió
executiva, un president, un coordinador general i unes persones
responsables de cada àrea.
El GOB és també qui gestiona el Centre de la Natura de Menorca, un
centre de divulgació ambiental situat a Ferreries, al cor de l’illa de
Menorca, que ofereix exposicions interactives, cicles de
conferències i altres activitats de caràcter temporal, dirigides a tot
tipus de públic.
Tota la informació sobre el GOB de Menorca i el Centre de la
Natura de Menorca és troba a www.gobmenorca.com
Top Related